Relats conjunts, L'art de la pintura

Era un pelacanyes i tenia molt a agrair-li, però com solia dir a la taverna després d'unes cerveses de més, l'únic que havia fet Vermeer era treure'l de la misèria per portar-lo a la pobresa. Ja pots tenir un gran talent, que si no tens diners no hi ha manera de sortir del pou. Però si una cosa calia elogiar de l'artista, era el seu bon ull. De seguida que va veure un parell d'esbossos seus va saber que en podia treure profit i, efectivament, de la seva habilitat amb el pinzell havien sortit algunes de les grans obres que l'holandès s'atribuïa. No li molestava ser la mà executora mentre li pagués els quatre rals que li pagava per poder sobreviure, no tenia cap neguit per obtenir fama, ja li anava bé que els honors se'ls endugués un altre. El problema és que les seves obres eren cada cop més bones i la notorietat d'en Vermeer anava en augment, i a ell la fama sí que el feia delirar. Darrerament semblava que no tocava ni quarts ni hores, es creia el rei de la ciutat! Anava de festa en festa vantant-se del seu talent, un talent que en realitat no tenia, almenys no tant com els seus admiradors es pensaven.

L'última fatxenderia que s'havia tret de la màniga era seduir dames nobles prometent-los el millor retrat que mai els farien. Sorprenentment, l'estratègia li funcionava, el retrat rares vegades l'acabava, però poques joves s'escapaven del seu llit. No cal dir que això encara engreixava més el seu ego i va voler immortalitzar-se en un d'aquests moments seductors. Va ordenar al seu jove negre pintor que el retratés mentre ell feia veure que pintava una dama que pensava endur-se al llit, i així ho va fer, de manera magistral. De manera tan magistral que tothom es va adonar que el famós pintor, clarament representat al quadre, mai no hauria pogut pintar-lo, ja que no tenia ulls al clatell, i aquell quadre tenia el segell inconfusible de les les seves obres, o millor dit, de les que feia passar per seves. Des d'aquell moment ningú no va tornar a mirar Vermeer amb els mateixos ulls, especialment les dames.

Una nova proposta de Relats Conjunts, aquesta és la meva aportació.