La guerra havia acabat. L'immens saló de la cort estava ple a vessar de nobles i cavallers. En el lloc d'honor, el Rei aixecava el seu corn de cervesa i esperonava els seus vassalls, estava d'un humor immillorable, havien esclafat els invasors i aquella victòria es cantaria en mil poemes des de llavors fins a la fi dels temps. Un rei de ferro per la fortalesa més imponent de tot el món, ja no hi havia ningú que li pogués fer ombra.
"Beveu i piqueu els corns, que tremoli tot el castell, més del que cap enemic el pot inquietar!". Els brindis s'anaven succeint, "a la salut del Rei!", "a la salut de les nostres muralles!". L'eufòria era patent i el Rei va voler potenciar-la encara més amb un petit discurs: "Juro per la meva sang que la Fortalesa Grisa no caurà mai, que els fills dels meus fills governaran l'imperi més gran que mai ha existit i que aquestes parets romandran dempeus per sempre més. Bevem!"
Però després de l'esclat de joia una veueta es va imposar entre la cridòria. Al Rei li va costar saber d'on provenia l'ofensa que sentien les seves orelles, però va saber determinar que venia del racó dels presoners encadenats, la vintena de supervivents dels invasors que obligaven a veure la celebració, però no deixaven participar de la festa, naturalment. Un home escardalenc i amb barba blanca, en ser preguntat, va repetir de nou "Això que dieu no és cert, majestat", amb cert temor però també amb fermesa. "Explica't, abans que et faci tallar el cap!". La veu del Rei era atronadora. "Si vós voleu... si us hi atreviu... jo us podria mostrar com serà la vostra fortalesa d'aquí a 50 anys majestat". El Rei es va prendre aquest comentari com un repte, no es podia acovardir per res davant dels seus súbdits. Va fer tanta mofa com va poder del pobre home i el va instar a ensenyar-li aquest futur que deia poder mostrar. No se'l creia, però no es faria enrere.
Ara el Rei es troba sol davant d'una fortalesa en ruïnes, la seva. No hi ha ningú, tot està devastat. No pot creure's la destrucció que veuen els seus ulls, això és massa per ell. Però el pitjor del cas no és que aquella mena de bruixot l'hagi enviat al futur per observar la caiguda de la seva estirp, sinó que l'ha ben ensarronat. No li ha explicat pas com tornar d'aquest viatge. Comença a intuir com s'esdevindrà el que ara veuen els seus ulls.
La meva participació al relat conjunt de febrer. Us hi animeu?
La meva participació al relat conjunt de febrer. Us hi animeu?
Ha caigut a la trampa el gran rei, en mans del propi futur... Un final rodó :) M'ha agradat molt!!
ResponSuprimeixAixò li passa per no comportar-se com s'espera d'un rei de veritat i no fer tallar el cap al bruixot directament. Ara ja el veus, perdut en el futur i segurament cuplable de la desfeta del seu llinatge per cupa d'haver desaparegut a la francesa.
ResponSuprimeixMolt ben trobat el relat que, i citant paraules teves: "Es podria dir que és gènere fantàstic, però en realitat és un relat de cavalleria amb alguns lleugers tocs sobrenaturals" ;-DD
...que fort ! hehehe..... molt bo !!
ResponSuprimeixEls bruixots sempre han tingut molta mala llet.
ResponSuprimeixQuè bo el gir final!! Anava a dir que em sonava la inspiració d'on et podia venir, xò el viatge en el temps és ben original!
ResponSuprimeixi aquest paio no li tens pas el tlf, es que m'agradaria encomanar-li uns quant viatges de personal vari
ResponSuprimeixMai s'ha de menysprear el poder d'un poble i menys dels "savis", jejje
ResponSuprimeixMolt bo, Xexu!!
Nanit.
ben narrat, una història magnifica, m'ha agradat veure que el teu rei cau en la seva pròpia tafaneria i orgull ara està en ruïnes també ( quasi quasi com el de veritat.....)
ResponSuprimeixL'orgull ensarrona al Rei i el porta on ell no vol anar de fet. Bona història i ben resolta, una lliçó particular ben donada. Bon conte!!
ResponSuprimeixMe'l quedo aquest bruixot. També pot enviar alguns reis al passat? De les ruïnes ja ens encarregarem.
ResponSuprimeixXexuuuuu!!! Es nota que llegeixes els llibres aquests "dels trons" :-DDD
ResponSuprimeixAixò sí, m'ha encantat com està redactat, sobre tot els dos primers paràgrafs els he trobat boníssims! Em semblava estar llegint un llibre d'aquests (en el meu cas, posem d'en Rothfuss) sí, sí... Una nota molt alta!! Quatre arroves i mitja,-)
Quin gir mes enginyós al final del relat!
ResponSuprimeixMolt bo, XeXu!
Genial, aquest relat... m'ha agradat molt... per cert, això d'enviar al gent al futur i abandonar-los allà, saps com es fa? Bé si pogués triar jo n'enviaria uns quants al passat més remot, així a hores d'ara ja no existirien... :)
ResponSuprimeixLa història és farcida d'imperis caiguts, de grans reialmes aniquilats, de meravelloses cultures difuminades en la nit dels temps... i així seguirà essent pels segles dels segles.
ResponSuprimeixEns agradi o no, tot és cíclic... Noslatres mateixos podem ajudar a enrunar coses i construir-ne de noves... i possiblement, d'aquí segles algú farà el mateix amb nosaltres. La idea és que el que es construeexi sempre sigui millor i mirar enrere no faci mal.
ResponSuprimeixMolt bo!!!
Que aquest bruixot escardalenc ens reveli el seu secret de visionari ara mateix!!!!
ResponSuprimeixUn relat molt ben parit, XeXu!
Boníssim! m'ha encantat!
ResponSuprimeixOstres quina història més ben trobada!!! M'agrada.
ResponSuprimeixFantàstic final. Un rei amb cervell de formiga i potes d'elefant. Un bon rei li hauria d'haver tallat el cap a la primera i hauria d'haver afegit "Menjau i bebeu que doblers no en veureu".
ResponSuprimeixMolt bo, m'imaginava allà i tot, jo que no llegeixo llibres d'aquests "dels trons". Els viatges en el temps m'encanten, per cert!
ResponSuprimeixUn gran relat carregat de lirisme i fets històrics de reialmes derrotats per sucumbí un nou canvi.
ResponSuprimeixSi hi ha viatges en el temps, m'agrada :)
ResponSuprimeixBuf, com poden canviar les coses en 50 anys (o en un moment). L'ha ben enredat però, si mai aconsegueix tornar, segur que valorarà el present més que ningú. Genial el relat!
ResponSuprimeixCaram! t'hauries de pensar això d'escriure històries com aquesta. Només amb aquest tros i ja enganxa...
ResponSuprimeixMoltes gràcies a tots per llegir el relat i comentar-lo, celebro que us hagi agradat. Les referències a 'aquests dels trons' eren clares, l'estètica està força inspirada en aquesta saga, però hi havia de posar alguna cosa de la meva part també, que és aquest desenllaç. A veure com s'ho fa el Rei ara, jo penso que ho té negre!
ResponSuprimeixA mi em fa molta gràcia intentar escriure agafant algun estil de llibre que estic llegint o que, encara que no hagi llegit, en tingui referències... Recordes la meva detectiu sueca? I la japonesa? :-)))
SuprimeixM'agrada el teu Relat Conjunt, ben començat i ben acabat. :)
ResponSuprimeixLlegir-te m'anima a participar-hi i més quan veig que la imatge m'inspira una cosa ben diferent al que has escrit. És xulo això!
Ara només em falta una mica de temps que l'hauré d'esgarrapar d'on sigui.
M'ha agradat molt, Xexu! Saps mantenir molt bé la curiositat fins al final. A mi, tot i les clares referències als trons, m'ha fet pensar més en el Kvothe & co. (sí, sí, ja m'he llegit "The name of the wind" ;)).
ResponSuprimeixAixò sí, l'apunt final de ciència-ficció, molt Xexu. ;)
Molt bo! Per si de cas, sempre és millor no saber massa del futur (i desconfiar d'aquell que diu que les sap, no siga que les conega realment...)
ResponSuprimeixLes monarquies ho tenen malament. Molt bo.
ResponSuprimeixSalva
És molt èpic com la imatge. Una bona història amb final obert!
ResponSuprimeix