dissabte, 29 de desembre de 2012

Cap al 13

Aquest serà el darrer post de l'any, i és moment de desitjar que el 2013 sigui un any fantàstic per tots. Ens anirem explicant com evoluciona i compartirem els moments alegres, i malauradament alguns de tristos, aquí seguirem. També és moment de fer-se propòsits, sembla ser. Potser algú recordarà que jo no en faig mai, no tinc ganes de posar-me pressions afegides que al final no arribaran a res. Però aquest any he decidit fer una excepció, un propòsit d'any nou i per tots els que vinguin. Porto ja temps al món dels blogs i és gairebé una mena d'obsessió, no me'ls trec del cap, sempre pendent i si hi ha un post nou l'he d'anar a comentar, sigui com sigui, o l'hora que sigui. Arriba un moment que t'adones que això és malaltís, però tot i saber-ho, jo he continuat igual. El meu propòsit és abandonar aquesta obsessió, i obsessionar-me més pel món real, parar atenció a coses importants que he descuidat, i això és imperdonable. Això no vol dir plegar, ni tan sols vol dir que es noti massa, però mentre ho noti en el meu cap ja serà alguna cosa, i no poc important. No vull que els blogs siguin una prioritat, vull que la prioritat sigui una altra. I viure, sobretot vull viure.

Aquest és el meu propòsit. I el meu desig és que tingueu el millor any possible. No ho dubteu ni un segon, jo hi seré per veure-ho. Feliç 2013.

33 comentaris:

  1. Els propòsits que ajuden a millorar la qualitat de vida mental són els més importants. Jo tampoc me'n plantejo mai de propòsits, m'agrada anar creixent personalment sense haver-m'ho proposat.
    Salut i molta sort XeXu!!! Ens veiem l'any que ve! ;-)

    ResponElimina
  2. Doncs a viure, que no és poc. Que el proper any et porti tot el que busques i sigui millor que el passat.

    ResponElimina
  3. I tant que me'n recordo que no fas propòsits, és precisament una de les nostres coincidències.

    I aquest any, curiosament també en vaig fer, avançats, en un post, passat el pont de desemble... que no s'assemblen als teus, però en el fons si que s'hi assemblen. No descuidar res que sigui important i no tenir la mirada fixa en només unes poquetes coses.

    Que puguem complir els nostres propòsits i il·lusions, XeXu.

    I que el 2013 sigui millor del que sembla abans d'arribar!!!

    ResponElimina
  4. Un propòsit ple de seny, sempre és bo tenir les menys obsessions possibles. La Catosfera és un bon lloc, sense cap mena de dubte, però no ha de fer-nos oblidar que també hi ha vida més enllà.
    Segur que sabràs compaginar aquests dos "mons" de la millor manera, no ho dubto gens i nosaltres també serem aquí per veure-ho.
    MOLT FELIÇ 2013, Xexu!!

    ResponElimina
  5. Crec que el millor propòsit és el de VIURE, gaudir del que fem sense obsessions, encara que reconec que de vegades jo també n'he patit alguna.
    Ens anirem veien per aquí doncs, sense obsessió...
    Tan de bo el 2013 sigui molt i molt millor que aquest que deixem enrere.
    BON 2013 per a t@ts!!!!

    ResponElimina
  6. espero que ho aconsegueixis XeXu la vida és el primer i encara que el món dels blogs ens atrapi, que ho fa, mai ha de passar al davant de la vida...bon any nou 2013 !!!!! i que sigui millor que el present! un món millor per a tothom! i ple de bones coses per a tu!

    ResponElimina
  7. Des que vaig deixar de fumar, ja no hi ha propòsit interessant. El del gimnàs ni me'l plantejo per avorrit.

    Però si fos obligatori fer un propòsit (que no vol dir complir-lo) seria el de començar a escriure una novel·la. Però, saps què? Que me'l deixo per anys posteriors!

    Au, bon any!

    ResponElimina
  8. si, els blocs son una droga! si es que son tan bons! alguns... no cal que posi exemples, oi?

    ResponElimina
  9. Glups!! Acabo de dir a ca l'Elfree que els propòsits rarament es compleixen, però de vegades sí, eh? Jo també tinc tendència a enganxar-me a les coses, a algunes coses, també als blogs... de vegades m'imposo fer petites desconnexions i amb això ja faig. Keep Calm, Enjoy the Blog. Molts petons i que siguis molt feliç aquest any, ho veurem... amb calma!

    ResponElimina
  10. Hi ha propòsits que es compleixen, segur. Crec que són els que fem convençuts i amb el cor. A mi tampoc no m'agrada fer llistes, però sempre penso "tan de bo, aquest any sigui millor". Si et fas aquest propòsit no et serà gaire difícil d'aconseguir, perquè viure és el millor que hi ha. A mi també em passa això que dius (tot i no dur tant de temps en el món dels blocs) i el que faig és intentar desconnectar quan tinc plans o el cap de setmana. I ho desconnecto tot, mòbil inclòs. Que tinguis un bon cap d'any i fins l'any que ve :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara que ho penso, avui és dissabte... bueno, una recaiguda la té tothom, eh?! ;)

      Elimina
  11. Bon propòsit! Les obsessions mai són bones... Sort!

    ResponElimina
  12. És un molt bon propòsit. Com més blocs segueixes més impossible és mirar-los tots, s'ha de parar i no deixar que aquest món virtual ens engoleixi. Costa gaudir dels dos mons però si ho sabem combinar bé segur que tindrem un bon any.

    Molts bons desitjos i milers de coses bones en aquest any 2013 per tu també.

    ResponElimina
  13. A mi m'agradaria fer molts propòsits i complir-los tots!! Però sóc incapaç... Faig un propòsit i als cinc o sis minutets ja l'he incomplert :-DD

    Ara bé, un com el teu ja m'aniria bé. Tot i que penso que tu estaves molt més greu que jo. Jo passo HORES aquí enganxada, però és que la majoria de vegades no tinc res més que fer. Si tingués una feina vuit hores diàries no podria bloguejar tant... i què fas quan estas hores i hores soleta a casa? Doncs posar música reggae i perdre el temps miserablement davant aquesta finestreta.

    Ara bé, a la que tenim dos eurus i podem anar a fer un tallat al Viena, jo "me les piro", agafo un llibre, agafo mandales, punt de creu... i lluny de l'ordinador!

    I mira que m'agrada, però també m'agrada fugir-ne una mica.

    Millor, doncs dedicar temps a les persones que ens importen, estar pendents d'elles (fins i tot quan mostren els dos ulls) i viure la realitat que a vegades és molt maca :-))

    Dit això: Enyoraré molt els teus comentaris sempre dels primers als meus posts :-(( ... sniffff... però res, que sé que és pel teu bé ;-)))

    ResponElimina
  14. ...i tinguem temps i mitjans per compartir-ho!
    Feliç 2013 XeXu!!!

    ResponElimina
  15. bon any Tretze Xexu!!

    em sembla que el teu propòsit ja és una mica realitat..
    de fet, potser tots som una mica propensos a les addiccions..si més no jo sí..i tampoc m'agrada..

    ResponElimina
  16. Viure, i veure com vius, és sa, necessari i empàtic. Bona entrada al 2013, i un petó.

    ResponElimina
  17. És un bon propòsit, Xexu, i que entenc, ja que a mi em passa una mica això que expliques.
    Que tinguis un bon 2013!

    ResponElimina
  18. Salut, els blocs com els llibres són plens de vida. M'agrada de tant en tant desconnectar del món real i entrar a la màgia de la catosfera.
    Espero que no ens deixis, necessitem molta imaginació per poder suportar aquest 2013 ple de retallades.

    ResponElimina
  19. Tot amb equilibri està bé. Bon 2013

    ResponElimina
  20. És molt comprensible aquest propòsit que exposes. De vegades hinha la sensació que immersos dins els ordinadors, una mica deixem de viure. Tot i que hi ha un món enriquidor a la catosfera que ens fa veure com d'altres éssers s'enfronten als problemes quenpatim tots de forma diferent. També les alegries es viuen diferent a cada blog. Això ajuda molt a no mirar-nos el melic.
    Intentar portar una vida harmònica i equilibrada dins les possibilitatsbde cadascun és una fita lloable.
    Jo tinc poc temps per gaudir de tants blogs magnífics que hi han. Em sap greu no poder comentar més sovint, però vaig llegint i aprenent de tots vosaltres. Hi han etapes que ens permeten més i d'altres menys. Es fa el que bonament es pot.

    Que tinguis un 2013 ple d'alegries i que tots els teus somnis es facin realitat.
    ;)

    ResponElimina
  21. Un propòsit molt lloable i que desitjo que puguis dur a terme.

    De fet, jo que sóc molt jove en aquest món blogaire, m'adono que els blogs tenen alguna cosa especial i màgica i suposo que aquest és el component que fa que alguns hi estiguin fortament enganxats.

    No em puc amagar perquè tu ja saps que no sóc d'aquestes, no sé si és bo o dolent, però és el que hi ha. M'agrada gaudir de la catosfera i del que s'hi cou, però no tinc els blocs tot el dia al cap. Potser perquè tampoc tinc un ordinador tot el dia al davant, suposo que això em facilitaria el fet d'estar més connectada amb la gent que segueixo i que em segueix, cosa que reconec que m'agradaria molt.

    Suposo que intentar estar més connectada al món blogaire és un propòsit que em seria molt difícil de complir. Així doncs, amb la bona intenció que m'he proposat per aquest any (en parlo en el meu bloc, potser ja saps de què parlo), ja en tinc prou i prefereixo deixar fluir el meu desenvolupament catosfèric sense obligacions. D'aquesta manera potser l'any que ve seré jo la que haurà de fer-se el teu propòsit. ;)

    Que el 2013 faci realitat tots els teus somnis i desitjos i que arribi ple de joia i d'alegria!

    ResponElimina
  22. Viure és el millor propòsit que es pot fer i a més aquest és dels que si s'ha de complir. Però no ens abandonis massa, eh?
    És ben cert que això dels blogs et xucla. Jo també passo moltes hores per aquí i sovint em sento malament per no poder fer altres coses, fins i tot altres que són obligacions, però és que per a mi, això forma part del meu viure perquè hi disfruto. Però a vegades s'ha de saber dossificar les coses. En tot cas, molt bon any! I ja ens ho anirem explicant.

    ResponElimina
  23. Viure ,el millor propòsit!,a vegades ens oblidem,sembla mentida i cauen les inèrcies. Ser atents als que ens envolta,la màgia existeix!,malgrat a vegades sembli llunyana.
    Bon Any 2013,ple de vida!

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies pels teus desitjos! Bon any per tu també. Petons

    ResponElimina
  25. Molt bon any i sort amb el propòsit.

    ResponElimina
  26. Xexu, molt bon propòsit, els blocs tenen alguna cosa que enganxa i el teu està ple de vida i de sentiments!!! Una forta abraçada plena d'energia!!!! i endavant amb el propòsit!!!!! Et desitjo que aquest 2013 desconnectis una mica dels blocs!!! i t'envio un grapat de felicitat i força per tirar endavant el propòsit!!! Feliç 2013!!!

    ResponElimina
  27. Temps per VIURE, és un bon propòsit, crec que el millor.
    Sigui com sigui, sempre ens seguirem, més relaxats o no.

    Bon vespre i molt feliç 2013!
    Aferradetes i bessets, nin!!

    ResponElimina
  28. Gràcies a tothom pels comentaris en aquest post amb propòsit atípic per aquest blog. Veurem com evoluciona la cosa, de moment em mantinc ferm en aquesta idea. Ja som al 2013, espero que tots el comencem amb molta força: ànims!

    Alba, hi ha molts propòsits que exigeixen fer un esforç, i per això costen de complir. El meu segurament exigeix deixar de fer un esforç, i per això hauria de ser fàcil, no? Si va bé, segur que la meva qualitat de vida mental millorarà, no ho dubto. Ens llegim, això segur!

    Mireia, això intentarem, millorar sempre. I ja que hi som, a veure si també millora per vosaltres.

    Carme, a mi em sembla que sí que s’assemblen força els propòsits. Potser en àmbits diferents, no sé, però del que es tracte és no deixar de banda les coses importants, o coses que haurien de ser més importants, per unes altres que ens auto-exigim més del compte. Qui diu blogs, podria ser la feina, ja saps. Segur que ens en sortim si realment volem, i aquest 2013 a mi no em pinta especialment dolent, passo del que ens volen fer creure als mitjans, les coses importants no les decideixen els bancs ni els polítics, però sí que ens fan creure que sense les coses que decideixen ells no anem enlloc, i no hi estic d’acord.

    McAbeu, fins ara me n’he anat sortint, però el pes de la catos no ha caigut amb el temps, s’ha mantingut, i és hora de donar-li una prioritat secundària. Això no vol dir res, en realitat, no tinc intenció de marxar, però tampoc cal ser el que primer comenta a tot arreu, oi? Bé, a ca teva sí, però no sempre serà possible. I si no tinc massa res a dir, tampoc no cal fer un post. Ja veurem si en sóc capaç, d’aquí el meu propòsit, que podria haver arribat en qualsevol moment, però dóna la casualitat que anem a canviar d’any. Doncs pot ser un bon punt d’inflexió.

    Lluna, qui diu obsessions diu prestar més atenció a altres coses, sense arribar a la bogeria, però repartir el temps de manera més assenyada. Però i tant que ens seguirem veient per aquí, i que el 2013 sigui millor, tant si ens ha anat bé el 2012 com si no.

    Elfreelang, això és el que espero, que els blogs no passin per davant de res important. En gaudeixo molt, això ja es nota, però no puc deixar de gaudir d’altres coses per això. Han de ser un magnífic complement, però no una finalitat. A veure si així, i amb altres coses, aconseguim que el 2013 sigui un any fantàstic, almenys a nivell personal.

    Maurici, aquests són el tipus de propòsits que trobo força inútils fer, perquè suposen un esforç que a l’hora de la veritat, quan t’hi trobes, costa molt de fer. Prefereixo que les coses vinguin soles, per exemple, si em ve de gust anar al gimnàs, hi aniré, però no perquè m’ho hagi proposat fermament. Encara que tu et vas proposar deixar de fumar i ho vas aconseguir, així que potser la teva voluntat és ben ferma. Aquesta novel•la acabarà caient.

    Pons, m’havia imaginat que respondries així, hehehe. Sí, hi ha blogs molt bons, però ara mateix no me’n ve cap al cap.

    Gemma Sara, aquest propòsit és una mica diferent, no implica fer un esforç que pugui costar, implica deixar de fer-lo, convèncer-me que no cal anar-hi amb tot, que es pot viure d’una altra manera. No dic que sigui fàcil, que hi estic molt acostumat, però ho he d’aconseguir. Prefereixo canviar de dinàmica que haver de fer parades, si pot ser, seguir per aquí, constant, però sense estressar-me. Potser no s’entén massa el que dic, però jo ja sé què vull dir. Ja ens ho anirem explicant.

    ResponElimina
  29. Sílvia, quin cas. Que poc creïble que facis un discurs tan positiu per després acabar comentant en dissabte, hahaha! Però a veure, no hi ha res estricte en això. Si tens una tarda de dissabte sense res a fer, no hi veig res de mal en posar-te a l’ordinador a mirar alguns posts (si són meus millor, hehehe!), però l’objectiu d’això és precisament no deixar de fer res, o apurar el temps, per deixar el reader net. No sé si m’explico bé, deu ser difícil d’entendre per aquells que no estan tan enganxats. La qüestió és que vull donar prioritat a altres coses, però sense deixar els blogs, que m’omplen molt, i estic segur que vosaltres no ho notareu massa, però jo sí. Ah, el fet de portar més temps en aquest cas no és que tingui massa importància. La gent se sol desencantar (o posar fre) després d’una temporada, però a mi no m’ha passat. Prop de 6 anys, i tan o més enganxat que sempre. Podríem dir que és més preocupant. Però sempre som a temps de rectificar, i això vull fer.

    Salvador, per definició una obsessió no és bona. Però hi ha maneres i maneres d’entendre-ho. És prendre’s les coses d’una altra manera.

    Jomateixa, saber-ho combinar, aquesta és la qüestió. Fa temps que dic que els blogs i la lectura són les meves aficions, per això hi dedico molt temps. Però ara vull dedicar temps a altres coses que impliquin altres tipus de contactes, i seguir paral•lelament amb la vida virtual, però posar la prioritat fora. Si me’n surto, pot anar realment bé, segurament també per la meva salut mental. Ara, els vostres jocs no me’ls perdo, eh!

    Assumpta, la primera frase del comentari és Assumpta 100%, quina tela. No et pensis Assumpta, jo tinc molt temps lliure també, més del que hauria. Bé, temps lliure de vegades buscat, perquè passo de fer algunes coses i vaig directament a l’ordinador. Sense tant temps per perdre és impossible portar un ritme com el que porto. El plantejament d’ara no és deixar de comentar ni res d’això, és anar fent sense obsessions. I si no obro l’ordinador de casa perquè tinc altres coses per fer, doncs no passa res, perquè les coses importants són les altres. No és que els blogs no ho siguin, porten molt temps donant-me moltes satisfaccions, però si per això s’ha de ressentir el meu món exterior no ho vull permetre. Dit això també, no descartis que continuï sent dels primers a comentar, tot dependrà del que estigui fent o de l’hora que surti el post. Però si en comptes de ser el primer sóc el quinzè a comentar, m’estimaràs igual, no?

    Agnès, tenim tant temps com mitjans, només cal combinar-ho bé amb altres coses.

    Lolita, no sé per què ho dius, però sí que és cert. Des que vaig fer el post que m’he pres les coses d’una altra manera, i espero seguir així. No em lliuro de les addiccions, però per sort, si se’n pot dir així, les meves no han estat de les nocives. Quan m’enganxo a una cosa, no hi ha manera de deixar-la, però parlo de blogs, castells, llibres... crec que és una mica més constructiu que fumar o prendre drogues. Bon 2013, aquí estarem per veure-ho!

    Cantireta, ben vist. Viure i poder-ho explicar aquí, és una bona cosa. Potser aquest blog tornarà a ser una miqueta més personal. Bon 2013 sencer!

    Glòria, et pots afegir al meu propòsit, a veure si ens van millor les coses. Els teus posts poden ser uns dels afectats, degut als teus hàbits nocturns. Ara potser els comentaré pel matí!

    Montse, el cas és que a mi m’agrada MASSA desconnectar i perdre’m pel món dels blogs. Hi dedico massa estona. No tinc intenció de plegar, però sí que vull no estressar-me. És difícil d’entendre perquè em sembla que la majoria de gent ho viu d’una altra manera. Només dient que si un post no el comentes avui el comentaràs demà ja et pots fer una idea. Per mi, fins ara, havia de ser avui per força. Vull donar-me treva, i el que no vull deixar per demà són les coses importants que hi ha fora.

    ResponElimina
  30. Jordi, la balança sempre es decanta cap algun dels cantons, i ara vull que es decanti cap a la vida real.

    Helena Arumi, per poder tenir una època que em permeti estar menys pels blogs, un dels passos que cal fer és no obsessionar-se amb ells i prestar més atenció a coses de fora. Voltar pels blogs quan tens una estona, no com a imperatiu diari inqüestionable. A força d’explicar-ho en aquestes respostes més o menys podreu anar-ho entenent una mica, a cada resposta explico com ho visc de manera una mica diferent. A alguns de vosaltres us agradaria ser-hi més, però com que teniu altres coses, doncs no pot ser. Doncs res, jo també vull certes coses i entrar als blogs quan pugui. Segur que ho faré diàriament, però no tant com ara. I malgrat això, no tinc intenció ni tan sols de baixar el ritme, ja es veurà, perquè tampoc no vull que sigui cap obligació. Que el 2013 sigui ben bo per tu també.

    Marion, si et sóc sincer, no tinc explicació de per què els blogs m’enganxen tant. A la meva vida diària generalment només presto atenció a les persones que m’importen molt, passo de tots els altres. En canvi aquí conec un munt de blogs i blogaires i em sé la seva vida i miracles, i m’encanta. No sé, suposo que aquí no et condiciona res. És especial.
    Com ja et vaig comentar al teu blog, jo m’hi passo hores diàriament, segueixo infinitat de blogs. Tu t’ho prens amb més calma, i no està gens malament. S’ha de saber fer això. No té per què passar-te com a mi, perquè tu mateixa et posaràs fre, cosa que jo no he fet. No ho he fet perquè no pensava que fes falta, tenia temps i mitjans, per tant m’hi puc passar l’estona que vulgui. Però vull prioritzar altres coses, senzillament. Després de gairebé 6 anys, potser que aixequi el peu de l’accelerador.
    Ja veus, els nostres propòsits són contraris. Tu vols dedicar més temps i posar maco el blog, i jo vull relaxar-me. Aquesta és la paraula, relaxar-me. Hi seguiré sent, això segur, perquè m’agrada massa, però sense estrès, si us plau. I potser us sorprèn, però sí que m’estressa una mica estar tan ficat.

    Laura T, no penso abandonar-vos, segueixo per aquí, només que vull prioritzar altres coses, si és possible. Com tu, els blogs formen part de mi i en gaudeixo molt, tenen un temps establert del meu dia perquè són una de les meves aficions, però és una afició que continua allà si un dia no hi passes. No sé si serà així, però l’objectiu és que pugui ser-ho, que si un dia no hi sóc ja hi seré el següent, i segur, segur que la catosfera no s’ha destruït per la meva absència. A veure què ens porta el 2013, esperem que coses bones.

    Audrey, a veure si es compleix tot això que dius, poder-nos fixar en el que ens envolta i saber-ho valorar en la justa mesura, que de vegades és molt. Ho hem de saber fer.

    Bon any Ona.

    Jpmerch, veurem què surt. Bon any.

    Marta, ja veurem si me’n sortiré. Ja no és una qüestió de desconnectar, sinó de prioritzar, passar per davant altres coses primer, que sempre tindré una estoneta pels blogs, n’estic segur, però no cal que sigui tanta estona. Hi ha coses que he descuidat en el passat i que vull fer bé a partir d’ara, si és possible.

    Sa lluna, espero continuar seguint tothom, i fent les meves publicacions, però no estressar-me perquè així sigui. Si se’m presenta fer altres coses ho he de saber aprofitar. Bon 2013 per tu també!

    ResponElimina
  31. M'ha fet molta gràcia això de "frase Assumpta 100%"... :-))

    I és clar que et seguiré estimant si enlloc de comentar el primer (o segon, o tercer) ho fas el quinzè... ara... si t'estimaré igual, igual... això ja no t'ho puc dir. Només el temps ho sap :-DDD

    ResponElimina
  32. Doncs jo si que crec en els propòsits, funcionen si la persona té voluntat. I com els capri que connec, estic segura que faràs el possible per aconseguir-lo.

    Doncs a viure i a vetllar per les teves prioritats!! I esperem que ens ho expliquis ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.