dilluns, 1 d’octubre de 2012

Xiquets xinets

Baixo una mica de l'hort, però aquests dies m'he assabentat que fa un parell d'anys es va formar la primera colla castellera a la Xina. La iniciativa la va dur a terme una empresa tèxtil de Hangzhou que té tractes a Catalunya, i tot i que va costar una mica, perquè els xinesos veien molt estrany això de pujar-se uns a sobre dels altres, sembla que ha acabat quallant i ho troben molt divertit. Aquests dies corren per Catalunya de la mà de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i visitaran diferents seus castelleres, per acabar assistint al Concurs de Castells de Tarragona d'aquest proper cap de setmana per ajudar la colla que els acull.


En els darrers temps els castellers han exportat cultura catalana per tot el món, viatjant com a colla a molts indrets i mostrant arreu una de les tradicions més nostrades. Em sembla lògic que una mostra de folklore tan especial impacti molt a tothom qui el vegi per primer cop, i també que molts sentin curiositat per provar-ho. De fet, no és la primera colla que es forma a l'estranger, des del 2007 existeixen els Castellers de Lo Prado a Santiago de Xile, apadrinats per Castellers de Vilafranca. Hi posen voluntat, però no se'n surten massa. A més, també existeixen els Govindes, unes colles índies que un cop l'any alcen torres humanes descomunals, però no segueixen els estàndards castellers catalans.

Qui sap si en un futur el fet castellers traspassarà fronteres i veurem castells de gamma alta en llocs molt allunyats d'aquí. De moment, sembla que els xinesos tenen un nivell molt acceptable pel temps que porten, i naturalment la seva disciplina els fa prendre-s'ho molt seriosament, lluny del desgavell que pot suposar un assaig aquí. De moment els portem segles d'avantatge, però si s'ho proposen de veritat, em sembla que hem begut oli...

32 comentaris:

  1. Just això estava pensant!! Com se'ls fiqui entre cella i cella ser els millors... ho tenim clar!! ;-))

    Què bonica la foto! :-)

    ResponElimina
  2. Doncs això és el que vaig pensar quan els vaig veure a la tele... si s'ho proposen, aquests xinesos ens deixen en ridícul... ;) sort de l'avantatge que portem...(o que porteu, perquè jo de castells no n'he fet mai!) :)

    ResponElimina
  3. Uiiii, quina por!Que els xinesos són molts i quan s'hi posen!
    Per cert em va encantar el teu post de la iaia extremenya!

    ResponElimina
  4. encara acabaran fent els castellers esport olímpic, potser a les olimpíades de Madrid xD

    ResponElimina
  5. però s'ha de reconèixer que juguen amb avantatge, perquè els seus castells de nou, almenys faran un metre menys i seran molt més lleugers....a les competicions haurem de començar a mesurar l'alçada aconsseguida.

    ResponElimina
  6. Anava llegint el post i anava pensant que potser aquestes colles que es fan a l'estranger son promogudes per catalans arreu del món, que en sóm una bona colla, xò ja veig que no. Doncs a donar-los tota la força que calgui, oi?

    Has vist la imatge d'euro català que ronda x la xarxa? justament d'un castell. El somriure dels dos nens és encantador.

    La foto és preciosa!

    ResponElimina
  7. Per nombre i disciplina ens poden. Però dubto que mai arribin a tenir la passió que hi posem nosaltres.
    I si s'hi posen faran el que sigui. Un grup de xinesos ja van estar a punt d'aconseguir carregar una cosa molt semblant a un 3 de 9 amb folre, manilles i puntals. Es nota molt que la tècnica és castellera, tot i que l'estructura de folres, etc no sigui exactament igual.
    http://www.youtube.com/watch?v=iVDNspdlHmw

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, què bo el vídeo!! M'ha agradat molt! :-))

      Elimina
  8. Carai, què curiós! Jo tampoc ho sabia, que existís una colla xinesa. Quina tela, sí, realment si s'hi posen ens passaran la mà per la cara! Només espero que quedi clar que allò tan xulo que faran, ve de Catalunya!

    ResponElimina
  9. Per traspassar fronteres no ens cal ni ser independents. Quan ho siguem, uff, on podrem arribar?

    ResponElimina
  10. Jo, xexu es que sóc capgrós de Mataró, no sóc castellera, però un dia en una actuació vaig sentir que en parlaven d'una colla xinesa. Actualment es pot exportar tot, ja que fins i tot s'exporten conceptes, i poden arribar a fer grans castells i ben fets, però amb una petita i important diferència, que a nosaltres ens ha arribat per tradició cultural, heretada amb estima, hi ha anat passant d'aquesta manera a través de diferents generacions i això és el que aquesta tradició cultural tingui valor, ells això no ho tindran mai. És un producte per ells importat, no és autòcton. Em sembla que m'he explicat fatal...

    ResponElimina
  11. Ho fan bé, son disciplinats i seriosos, però no "ho porten dins".
    Com dieu en la passió i la tradició està la diferencia.

    ResponElimina
  12. Tiananmen, propera plaça de nou???
    Tot el que sigui importar o exportar cultura segur que ens farà bé a tota la humanitat.

    Au, salut!

    ResponElimina
  13. he, com és posin mil milions de xinesos a fer castells si que sera una gran muralla, si !! Riute'n tu dels 'pilares de la tierra' !!!!

    ResponElimina
  14. Als xinesos els falta l'ànima de fer castells, els poden fer i superar però segurament no els sentiran com aquí. No sé perquè me'ls imagino com quan fan fotos a tort i a dret i pocs es paren a mirar el paisatge o a viure'l. També pot ser que aquesta colla xinesa sigui diferent i que ho visqui com nosaltres, eh?!, però ho veig difícil.

    ResponElimina
  15. Home, molt apassionats no els veig, però que són capaços d´imitar qualsevol cosa, sí ehhh!
    A mi m´ha fet gràcia la notícia, m´he imaginat un castell ple, ple d´ullets esbiaixats ;)

    Molt bon dia, Xexu!!

    ResponElimina
  16. ho vaig llegir ahir a les notícies! ostres, la veritat és que pels que som de fora i no tenim tradició castellera és molt impressionant de veure. No m'estranya que els hagen volgut imitar!

    ResponElimina
  17. N'he vist els darrers dies uns quants xinesos per Cal Figarot i t'asseguro que desprès del concurs no hi haurà qui els aturi.

    ResponElimina
  18. Si seguim exportant tradicció encara acabarem amb els castells com a disciplina olímpica!

    No, ara de debò, no dubto de l'eficiència que poden tenir, però la tradicció nostrada té un valor que impregna l'ànima. I això no es pot imitar.

    ResponElimina
  19. quan vaig llegir la notícia vaig pensar amb tu. de castells, no hi entenc molt però aquests xinesos són capaços de tot. veurem, però, si és una afició passatgera o si arrela.

    ResponElimina
  20. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  21. La feina ben feta no té fronteres.
    Espero que quan els castellers estiguin per tot el món no s'oblidin que tot va començar a CATALUNYA.

    ResponElimina
  22. Jo també me'n vaig enterar fa pocs dies. Trobo que fa gràcia que algú de tan lluny s'interessi per la nostra cultura; que et vulguin imitar és motiu d'orgull.

    ResponElimina
  23. Caram, no ho sabia, això dels castellers de/a la Xina. Molt interessant, una prova més de la força que té una cultura mil.lenària com la nostra. Els castells són espectaculars, sí; si fossin cosa dels nordamericans, haurien sortit a desenes de pel.lícules!

    Bona notícia, aquesta.

    ResponElimina
  24. Aquests dies els trobem per tot arreu, fins i tot, alguns van anar al concert de l'Escolania que vam fer divendres a l'església de St Joan a Valls. No sé, si faran grans castells, de moment queden força atemorits amb les alçades, segons comentaris de castellers vallencs!!!
    L'any passat la colla Vella es va desplaçar a Shangai on van enfortir més els vincles amb aquesta colla xinesa, motiu pel qual van amb el mateix color que la Vella, amb la diferència que no hi porten l'escut.
    Salut i castells, però que siguin catalans!!!

    ResponElimina
  25. jo els veig ben capaços, de passar-nos la mà per la cara d'aquí un temps... no sé si amb la mateixa passió, segur que no amb el mateix estil, però de nivell en tindran, hi poso les mans al foc. i està molt bé, no? què és la cultura, si no es comparteix?

    la foto, les cares, els somriures, una delícia. :)

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies per comentar aquesta entrada. Molts ja ho havíeu vist als mitjans, és una cosa curiosa que m’ha fet gràcia compartir i debatre amb vosaltres. La possibilitat que ens acabin passant la mà per la cara hi és, però majoritàriament penseu que no ho viuran amb tanta passió. Jo tinc els meus dubtes, però de moment encara queda molt perquè ens acabin fent la competència.

    Assumpta, de moment n’hauran d’aprendre molt. Exportar la cultura està molt bé, però som un país petit, si alguns volguessin ens passarien a davant fàcilment.

    Carme, els portem avantatge, però és qüestió de proposar-s’ho. Ens queda que nosaltres ja hem explorat els límits de la resistència humana, i a ells encara els queda molt. Veurem què acaba passant.

    Mireia, potser algun dia ens haurem de lamentar d’haver-los ensenyat la tècnica, però de moment, és maco compartir la cultura. A mi em va agradar fer el post de la iaia, però la majoria es van fixar només en les paraules d’aquell senyor.

    Pons, una cosa és que ens estiguem emancipant, però això seria ja anar a humiliar! M’agrada la idea, ehem.

    Sr. Gasull, no et pensis, que de xinesos també n’hi ha de totes mides, eh? A més, els Minyons de Terrassa sempre posen castellers petitets i els castells semblen més baixos, però valen igual!

    rits, aquestes coses no es fan si no hi ha algun català posat pel mig. Encara que la iniciativa surti d’una empresa d’allà, està clar que gent d’aquí, o establerta a allà, però catalans, hi han tingut molt a veure, a banda del suport de les colles que solen apadrinar aquestes iniciatives, colles grans com les que he citat. Se’ls ha de donar suport, és maco que adoptin la nostra cultura. Sí que he vist la imatge de l’euro català, estaria bé, oi? I sí, la foto és maca, per això he posat aquesta. Fusió de cultures amb un somriure d’orella a orella.

    Captaire, no me’n recordava, però em sona aquest vídeo que has posat. Gràcies, per cert. L’intent no queda tan lluny, tenint en compte el que li costa a una colla del país fer un castell de nou, dècades en el millor dels casos, i aquesta gent el fan pim pam. És força espectacular, i com apuntes, la tècnica és clarament castellera. Impressiona, eh? Ho poden aconseguir si s’ho proposen, però la motivació no sé si és la mateixa. A nosaltres ens mou una passió difícil d’explicar. Com ho deuen viure ells?

    Yáiza, bon punt el que destaques. Una cosa que no he posat al post és que exportar els castells és deixar clar que això ho fem a Catalunya. A molts llocs ja ens coneixen, però no a tot arreu, és clar. Espero que d’aquí uns segles no quedi com un invent xinès, seria molt greu això.

    Laura T, quan ho siguem no ens caldrà puntualitzar d’on venim. Ah, sou catalans, perfecte. T’imagines?

    Marta, t’expliques perfectament. Però els castells van arribar a Catalunya també en algun moment de la història. Al principi es feien quan s’acabava un ball, i mica en mica aquestes construccions van assolir entitat pròpia per arribar a ser el que avui dia coneixem. Són tradicionals, però no tenen ni de bon tros tant temps com algunes altres tradicions que tenim. Jo no sé si arrelarà a la Xina o a algun altre lloc, però tot és començar. Al principi serà una activitat importada que ve de la tradició d’un lloc remot, i mica en mica es pot anar convertint en folklore d’allà. Canviarà, mutarà i s’ho adaptaran a les seves maneres, però si ho volen, no es podrà evitar que se’ls facin seus. Serà feina nostra llavors recordar a tothom d’on ve aquesta tradició xinesa tan vistosa.

    Glòria, probablement tingueu raó, però ara és nou per ells, i res no impedeix que amb el temps s’ho acabin fent seu. Sincerament penso que no arrelarà. Però coses més rares s’han vist, oi? O potser no...

    ResponElimina
  27. Maurici, vaig llegir que el 2010, la Colla Vella, de visita a la Xina, va fer el primer castell de nou fora de les terres de parla catalana. Així que pel món ja hi ha alguna que altra plaça de nou, cosa que fa molta gràcia. Ara es barallaran per veure qui fa el primer gamma extra a l'estranger. Encara que potser l'han fet ja i jo m'he despistat. Els intercanvis culturals són bons, i els castells són molt vistosos per exportar-los. Són una senya d'identitat, pel món devien pensar que Barcelona=toros, i van veient que aquí fem altres coses. Ara només falta que sàpiguen que som més de botifarra amb seques que de 'paela', i ho tenim arreglat.

    Carquinyol, esperem que no s'ho prenguin tan a la valenta, que si no després ningú recordarà que els castells van sortir del nostre petit país...

    Sílvia, és molt difícil posar-se a la pell d''una cultura tan diferent, no sé com ho deuen sentir. Però a diferència d'alguns que heu comentat, jo veig els orientals molt apassionats amb algunes coses. Desconec quin efecte els causen els castells, però et puc dir que aquí molts ho entenen com una manera de viure, i sense anar tan lluny, com una cosa que enganxa i omple molt. Potser als xinesos els acabarà enganxant tant, però la cosa voldrà temps, això segur. De moment es queda en anècdota. Quan ens comencin a fer la competència ja en parlarem. Però per fer castells grans no n'hi ha prou amb ser molts, cal posar-hi moltes ganes, i si en fan, tant serà si són tan apassionats com nosaltres o no, ens poden deixar malament.

    Sa lluna, poden suplir la falta de passió, que no tinc clar que no tinguin, per disciplina i bona feina. Si ho fan amb diligència, ja tenen un valor que a molts els falta aquí i una cosa pot compensar l'altra. No tenen mala tècnica aquesta gent. Potser no trigaràs a veure aquests castells d'ulls esbiaixats.

    Nimue, els xinesos segur que poden imitar qualsevol cosa, tenen molt guanyat amb la seva disciplina, que és un tret cultural. Si el cap de colla els diu que facin tal cosa, ells ho fan. Aquí això és més difícil, però tenim la rauxa que ens permet superar molts entrebancs. Ja vas a veure els Bordegassos, tu?

    Esborrall, ells ja han vist grans castells, però no sé si són entesos en la matèria, capaços de distingir l'abisme de dificultat que hi ha entre un 3d9f i un 3d9fa. Canvia una lletra, però els diferencia tot un món. Al concurs es veuran coses espectaculars, però els que ho valoraran més són els propis castellers i aficionats entesos. Molta gent deu pensar que nou pisos són nou pisos i prou, però les diferències entre castells són increïbles. A veure què n'opinen els xinesos.

    Joan, com deia més amunt, la tradició no es pot imitar ara, però si es fa un lloc entre la cultura local i no queda com una excentricitat, pot ser que al llarg del temps esdevingui tradicional també. Parlo a molts anys vista, nosaltres no ho veuríem, però mai se sap, tu. Si esdevenim independents aquest és el tipus de coses que exportarem, i que ja no ens relacionin amb toros i paella.

    Murga, aquest és el dubte. Els de Xile fa temps que corren, però no han aconseguit estendre l'activitat. Veurem els de Hangzhou si se'n surten millor. De moment sembla que sí, i si hi posen ganes, a saber on poden arribar.

    MBosch, ja feia molts anys que nosaltres gaudíem de la seva gastronomia, tot i que em sembla que el que mengem aquí té poc a veure amb el que cuinen ells allà. Ja era hora que nosaltres els aportéssim alguna cosa, i suposo que les seques amb botifarra no els han acabat de fer el pes. No ho entenc.

    Jomateixa, aquesta serà una feina important, la veritat. No es poden oblidar els orígens dels castells, per més lluny que arribin.

    ResponElimina
  28. MontseLladó, és una bona manera de prendre-s’ho. Si t’imiten, és que alguna cosa fas bé, i els castells són un patrimoni molt nostrat i únic. Comencen a fer camí per ser una cosa més global. I mira, a Espanya ens miren malament per fer-los, hauran de venir els xinesos a demostrar que és una magnífica activitat.

    Ferran, els castells han sortit en algunes pel•lícules catalanes prou conegudes, i en sèries de TV3, una mica mediàtics són i poden arribar a ser. A TV3 fan un programa dedicat als castells setmanalment, i els diaris es fan ressò de les actuacions importants. Això vol dir que no és una frikada que fem quatre matats, tenen un pes, el que sigui, en la cultura catalana, i se’ls dóna un mínim de difusió. Jo cada diumenge al vespre o dilluns consulto els resultats castellers del cap de setmana al diari Ara així com miro com han quedat els equips de la lliga de futbol!

    Dafne, per Valls segur que te n’has trobat més d’un, són gairebé 170 els que han vingut i segur que gairebé sempre van junts. Algunes colles grans estan enfortint vincles amb llocs remots, viatgen lluny a mostrar la cultura, i generalment són tot un èxit. Està bé mostrar-se al món, i té certa gràcia que un grup de xinesos es dediqui a fer castells, qui sap si l’activitat quallarà allà. Jo penso que no, però temps al temps. I els castells seran castells tan si són catalans com xinesos, si els fan bé potser tindrem un al·licient més. Ara, l’únic que caldrà deixar clar és l’origen de tot plegat, que no ens el prenguin.

    Pati, aquest post té certa relació amb el teu de l’amic pakistanès, oi? Gent de molt lluny que ens acaba entenent molt més i sentint-se atrets per coses nostres, més que alguna gent d’aquí, o d’Espanya. Jo també tinc coneguts que veuen en els castells una activitat de cafres i molt perillosa. Per més que els digui que a la seva vida segur que fan coses igualment perilloses, no em creuran. I estic segur que hi ha alguns dels xinesos tan enganxats que ho deuen viure com nosaltres. La foto em va agradar molt, per això la vaig posar!

    ResponElimina
  29. ara m'has fet pensar en un documental molt interessant: "The Human Tower" [http://www.thehumantower.com/]. Parla de com la filosofia dels castells és exportada a Xile i d'una altra versió dels castells de l'Índia. Totalment recomanable!

    ResponElimina
  30. Huas! Tens raó! Si s'hi posen els xinesos ens trauran els mateixos castells a meitat de preu!

    Realment la cultura castellera, d'uns anys ençà, ha agafat una volada espectacular. El mateix concurs que es va fer aquest cap de setmana és una plataforma genial i espectacular per aquests i pel que representen envers Catalunya. Recordo que jo hi vaig assistir ara deu fer 10 anys i en vaig quedar meravellat.

    No he estat mai casteller ni crec que ho sigui (ho trobo un esforç per sobre de la meva mesura) però reconec que se'm posa la pell de gallina quan veig aquestes construccions, aquesta unió i aquesta força.

    Els castellers ens poden ajudar, i molt, a donar veu a la nostra causa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.