divendres, 28 de setembre de 2012

Sang extremenya

Fa uns dies, l'expresident extremeny Guillermo Fernández Vara va reclamar que Catalunya torni 150.000 extremenys a la seva terra si es fa independent. A banda que tota aquesta gent i els seus descendents encara s'estan pixant de riure davant una ximpleria d'aquest calibre, i a banda també que es tracta d'un polític patètic, això em va portar un bonic record.

Quan era petit, jo sabia que una de les meves dues àvies era extremenya, però no sabia quina, només em vaig quedar amb la meitat de la informació. Resulta que una d'elles era la iaia, amb qui passava totes les tardes i que m'estimava molt i molt. L'altra era la 'iaia dolenta', que només vèiem un cop per setmana i a la força, no és el primer cop que en parlo. Però en aquells moments, la meva lògica d'infant m'indicava que, naturalment, la iaia era catalana, i la iaia dolenta havia de ser l'extremenya. És evident, no?

Com no podia ser d'altra manera, anava errat. La iaia va néixer a Extremadura i va venir de nena a Catalunya amb tota la família. Parlava català sense cap mena d'accent és clar, i no podia tenir massa records de la seva terra natal, però no oblidava el seus orígens. Quan ja vaig ser més ganàpia, la iaia em cridava 'separatista!', a mode de retret quan jo feia les meves proclames independentistes (em ve de lluny la cosa...). Estic segur que si la iaia visqués avui, s'avergonyiria del tracte que ens professen els seus paisans i com a catalana d'adopció que era, i contenta de ser-ho, pensaria que el seu nét, al cap i a la fi, potser no era tan tabalot com ella es pensava.

39 comentaris:

  1. M'encanta la teva història. I la teva iaia. I clar la bona més que la dolenta...

    O sigui que ets nét d'extremenya... i deia el tal Guillermo (ho vaig llegir en directe al seu blog) fills i néts!

    M'has fet pensar que vaig veure una piulada l'altre dia que em va fer esclatar la rialla i ara m'ha vingut al cap en llegir-te.

    Deia més o menys: "Així que diuen que es volen emportar la meva dona i els meus fills? doncs que vingui #sitecuions"

    Doncs igualment: que vingui a prendre'ns en XeXu #sitecuions! :D



    ResponElimina
  2. Com diuen per aquells verals "no hay mal que por bien no venga". El desafortunat comentari del senyor Vara, t'ha fet sortir una anècdota entranyable. Veus que bé? Ja li podem estar tots agraïts!

    ResponElimina
  3. La veritat és que el comentari d'aquest senyor extremeny sobta. Perquè si ja és lleig ordenar deportacions i expulsar ciutadans d'un país, demanar a un altre país que expulsi els "teus" ciutadans, ja queda a mig camí del feixisme i el surrealisme.

    Vull entendre que, en el fons, aquesta expressió desafortunada vol assenyalar que hi ha lligams molt forts entre Catalunya i Extremadura (i per extensió també amb les altres regions espanyoles). És a dir, que som germans i hem d'estar units.

    Jo crec que aquest camí que ara sembla prendre embranzida vers la independència, si es fa, cal fer-lo amb molt de civisme i amb molta intel·ligència. No s'ha de confondre la fermesa amb la mala educació, ni la il·lusió amb la ingenuïtat. El motiu per marxar no és pas que odiem a tots els espanyols, ni que ens creguem millors que ells. Hi ha espanyols intel·ligentíssims que opinen diferent a nosaltres però que ho expressen amb tot el respecte.

    El problema de fons és que des d'Espanya mai s'ha entès que Catalunya podia sumar. Sempre s'ha considerat com un territori a castellanitzar. Com els EEUU amb els natius, no han tingut gaire interès per aprendre la seva cultura i integrar-la en la gran nació americana. Simplement han anat empenyent fins a ocupar tot el territori entre els dos oceans i, ja cap al final, han tingut a bé concedir als nadius unes reserves (com si fossin animalons) perquè hi facin la seva.

    Amb els catalans, Espanya ha fet el mateix. En el millor dels casos, els espanyols han fet intercanvis culturals amb catalans però quasi sempre l'espanyol jugava a casa i era el català qui s'havia de traslladar fins a la cultura castellana per tal de fer qualsevol intercanvi (per exemple en Serrat és més conegut que en Llach perquè ha cantat en castellà). El botó de mostra d'aquesta asimetria: com n'és de fàcil veure Intereconomía a Catalunya i com de difícil veure TV3 a València (ja no diguem a Madrid!).

    Siguem, per tant, intel·ligents i evitem crispar-nos amb baralles estúpides. Nosaltres no odiem als espanyols. Som els seus germans, cosins o néts (com en el teu cas). Per separar-se d'una parella o d'un company de pis, no cal odiar-lo. Només entendre que la convivència actual està generant males dinàmiques i que aquestes, probablement no es corregiran mai.

    ResponElimina
  4. Estem ben apanyats si tots els que són descendents de la gent d´altres terres haguessin de marxar. He de confessar que dels alemanys, béee...d´alguns no em sabria greu. ;)
    On s´ha vist, el que hem d´aguantar!! Trobo que els polítics la caguen cada cop que obrin la boca, que no m´extranya tampoc, cada cop són més "cultes" i estimen més el que fan. Estimar=$$$$$$$

    Molt tendre el record de la teva àvia!

    Aferradeta.

    ResponElimina
  5. Segur que ja ho sabia que no eres tabalot! El que dubto és que canviés d'opinió sobre el tema del separatisme, ella se sentia com tu dius catalana però amb uns orígens extremenys que duia arrelats al cor. Per a ella seria una situació difícil. Sigui com sigui, l'anècdota de les dues iaies (bona i dolenta) és entranyable!

    ResponElimina
  6. Aquestes declaracions que cites són una altra mostra clara que els "separatistes" de veritat són ells, els que no paren d'intentar separar la gent que vivim a Catalunya. Per sort, aquí estem ben barrejats i que per molts anys.
    Jo també, com en SERGI, desitjaria més intel·ligència en aquests temes. Tant de bo el Sr. Fernández Vara i els de la seva corda s'hi apuntessin a aquest desig.

    ResponElimina
  7. Es de la conya el senyor Guillermo Fernández. Que potser algú va obligar els "seus extremenys" a venir a Catalunya?

    ResponElimina
  8. Si sumem els 150.000 + els fills d'aquest + els néts el resultat aproximat serien uns 600.000 extremenys que haurien de tornar al seu lloc.
    Ha pensat aquest senyor com s'ho farà per donar-los feina????
    Bromes a part, com deies més avall, amb el Sr. Rajoy , tots ens ajuden a ser més independentistes, amb la seva boca de pinyó :)

    ResponElimina
  9. Hi ha cada polític...sort que els deixarem aviat.

    ResponElimina
  10. XEXU, xiquet, no tan sols hauria de tornar la teva iaia, la que et preguntava si havies tancat la porta ;-) sinó que tu també hauries d'anar a Extremadura, doncs l'home aquest demanava que tornessin els extremenys, els fills i els nets (ben bé com si parlés de caps de bestiar).

    Bé, potser necessitin bioquímics, no sé... castellers no ho crec, però bioquímics potser sí :-))

    Jo també vaig veure el tuit que diu la CARME... em va fer tanta gràcia que després li vaig explicar a en Josep Lluís... :-)))

    El meu iaio matern era de Yecla, Múrcia... digues-li als seus fills i nets que tornin a Múrcia!!... Casualment els membres castellers de la meva família són néts i besnéts seus :-DDD tots ells catalaníssims!

    ResponElimina
  11. que jo sàpiga mai hem tancat portes en el nostre poble...ni per entrar ni per sortir.
    La de bestieses que haurem de sentir en es propers temps, fins a cert punt divertit.....com el del Vidal Quadras d'avui.

    ResponElimina
  12. Gràcies per aquest comentari. Això demostra que qui vol integrar-se ho pot fer perfectament. Tant sols basta interes i ganes de fer-ho.
    A les persones no les podem jutjar pel lloc on han nascut, però darrerament el ser català, parlar català i voler viure en un lloc millor provoca unes reacciones a la contra que fan pensa i molt.
    Gràcies.

    ResponElimina
  13. Però és que tothom por fer-se polític? No fa falta ni tenir dos dits de front?
    Així ens van les coses...I a sobre cobren!

    ResponElimina
  14. la crisi ha acabat amb molts circs i les oficines de treball han recol·locat alguns "paiassos" a la classe política.

    ResponElimina
  15. Jo em sumo també. Tinc arrels catalanes per 3 avis, però una àvia, va venir d'Astúries als 10 anys i per culpa de la Guerra Civil. Van marxar perquè els nacionals van matar el seu pare i dos germans... "por rojos y separatistas". Total, que ella i els seus tres germans petits van fer cap a Catalunya, i avui dia, la dona, una mare-coratge d'aquelles GRAAAAANS, que quan parla castellà fa riure perquè hi cola cada catalanada....(i ja no parlo de l'accent). Ella diu que ara no entén res, tot i tenir el cap ben clar... però tota aquesta "beneiteria" com diu, li fa venir cada dia més ganes de ser Independent. L'altra dia encara deia que li agradaria poder marxar d'aquest món tenint una Catalunya Lliure. 86 anys i amb una salut de ferro, jo posaria la mà al foc que la veurà!

    ResponElimina
  16. Hi pot haver iaies dolentes?? Aix.... A vegades jo també penso que si ara els meus padrins em veguessin, estarien orgullos de mi, per la feina que tinc, pels passos que vaig fent a la vida... En termes polítics no sé que estarien pensant.... tots quatre eren catalans i sé que en la seva dura adolescència i joventut les van tenir magres per parlar la seva llengua, així que segur que estarien tots ben orgullosos dels fets que ara estem vivnt!
    Ep! que jo no sóc independentitsta, però estic totalment a favor i dono suport a qualsevol poble que vulgui exercir el seu dret a decidir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets una "indecisa", ALBA? ;-) Si vols "t'apadrino" :-DDD

      És que l'altre dia pel twitter deien "apadrina un indecís"... es tracta de mirar de convèncer-lo (de bon rotllo i sempre des del respecte, és clar) que el millor per Catalunya és la independència ;-))

      Elimina
    2. hehehe! apadrina'm Assumpta! Ja ho crec que per Catalunya sigui el millor... però a nivell individual no sé si em solucionarà gran cosa! :(

      Elimina
  17. Si l'emigració per buscar-se les garrofes és un segrest... Doncs els meus besavis que van marxar de Reus i de Juneda per treballar a Barcelona com se li pot dir? segrest-express? Per qüestió de proximitat dic... aixxxxxx com està el pati!!!!

    ResponElimina
  18. Ben dit XEXu! a més hi haurà tantes històries familiars com la teva! vull dir quantes iaies i iaios extremenys, malaguenys, valencians, castellans murcians... no devem tenir entre tots? i ara que o recordo la mar de gentada a la mani del 11 que parlava en castellà i portava una estelada....que diria el senyor aquest? també els han segrestat?

    ResponElimina
  19. Hem arribat a uns extrems, que pixen fora de test constantment; i aquest senyor la va errar de ple. Tinc una amiba que es de Bienvenida, i tota la seva família ha arrelat aquí, Que li preguntin si vol tornar.
    Saps, jo també tenia una iaia que m'estimava mooooolt, potser perquè vam viure tres generacions juntes, i això va fer enfortir els vincles, era aragonesa, i més cabuda que una mula. L'altra era catalana, catalana, però mai va mostrar cap inquietud per saber què fèiem el meu germà i jo. Vivíem a 100 quilòmetres de distància, i la seva fredor romandrà sempre en el meu record.
    O sigui, que català ho és aquell qui se´n sent!!! Aix, les iaies, quins records!!!!

    ResponElimina
  20. Ha quedat ben retratat el paio aquest!! això és fer ben bé el ridícul. El millor son les reaccions des d'aquí de molts extremenys.

    Recordar l'àvia sempre és entrenyable i pensar com viuria tot això i pensar que ara t'entendria és ben bonic.

    Em plantejo que pensaria el meu iaio de tot això i no ho tinc gens clar. Era andalús i republicà i va venir a petar aquí per la Guerra. M'agrada pensar que ho entendria xò veient algunes actituds dels meus tiets, m'és complicat.

    ResponElimina
  21. El tabalot és el Guillermo Fernández Vara, que amb aquestes declaracions només fa que demostrar com en el país veí qualsevol xitxarel·lo demagògic pot arribar a la política i, a sobre, convèncer.

    No crec que ni la teva iaia ni tu, per més que sang extremenya circuli per les vostres venes, tingueu res a veure amb individus com aquest.

    Ep, i que consti que el nostre país també ha demostrat tenir mals polítics. Que aquí n'hi ha per a tothom!

    ResponElimina
  22. Home, com a ximpleria no deixa de tenir gràcia, ja m'imagino, per extensió, marxant de Catalunya tots els que tenim arrels de fora, què marxaríem, en camions? en RENFE? es faria escalonadament o tots de cop? Home, això s'ha de preveure... Jo tinc (tenia) iaia riojana i (tinc) mama aragonesa (però del Matarranya, així que ja venia prou catalanitzada d'origen). Bona història la de les teves iaies, tabalot.

    ResponElimina
  23. Ja voldrien marxar? Ep! els que vulguin marxar, que marxin, nungú els reten aquí.

    I respecte a les àvies, sempre n'hi ha una millor que l'altre, ho se per experiència també! les meves eren les dues catalanes, i una ja la regalava! hehe!


    ResponElimina
  24. Si haguessin de marxar tots els descendents d'emigrants de la resta de l'Estat espanyol o de parelles mixtes em sembla que em quedaria sola a Catalunya... quina tristesa! Tothom és lliure d'anar on vulgui. Em semblen unes declaracions mooolt fora de lloc les d'aquest senyor extremeny. Com si l'endemà d'una hipotètica independència haguéssim d'estar enviant els no nascuts a Catalunya i els fills i néts fora del territori. Prou feina tindrem, només ens faltaria això.

    ResponElimina
  25. La veritat és que aquest post el vaig fer més per explicar l’anècdota de les meves àvies que no pas per parlar de les desafortunades declaracions d’aquest home, però bé, també està bé parlar-ne per veure que ningú no ho veu normal. De totes maneres, moltes gràcies per comentar aquest post, en alguns casos amb comentaris molt llargs i argumentats.

    Carme, m’alegro que t’hagi agradat la història, és d’aquells posts que escrius i et fan sentir bé. Doncs sí, sóc nét d’extremenya, l’única dels meus quatre avis que era de fora, i la més estimada, ja t’ho puc ben dir. També vaig llegir en algun lloc això, i tants altres comentaris al respecte, naturalment els espanyols establerts a Catalunya de fa tant temps no tenen intenció de moure’s, han arrelat. Potser no són partidaris de cor de la independència, però és casa seva, i sospito que n’hi hauria més a favor que en contra. Per no dir els descendents. La segona generació ja se sentia catalana del tot, i els néts no només això, sinó que el sentiment el portàvem dins, com explicava al post. A mi no se m’emporta ningú, per més ‘cuions’ que tinguin!

    Yáiza, això no és res, ha servit per moltes coses més. Per exemple, perquè molts extremenys establerts a Catalunya s’estirin dels cabells, i que tants altres de segona o tercera generació sentin vergonya aliena i incredulitat. No ha estat altra cosa que una injecció positiva per l’independentisme. I a més, m’ha portat un post, tu! Fantàstic.

    Sergi, si em fas triar, jo em quedo amb el surrealisme més que amb el feixisme, és tan estrafolari el comentari que més d’un anglosaxó deixaria escrit un ‘WTF’. Segurament la cosa vagi per on tu dius, i està pensada per causar impacte, però l’impacte ha estat negatiu. Que hi ha forts lligams entre Extremadura i Catalunya, i tants altres territoris amb nosaltres, t’ho puc garantir jo mateix, encara que no hagi posat un peu per allà baix en la vida. Però segons aquest home, jo mateix me n’hauria d’anar cap allà. Surrealista és poc.
    El teu discurs és molt assenyat i és el que venem tots avui en dia. Hauria de ser així, encara que hi ha gent que s’omple la boca però després demostra odi cap a tot allò que fa olor d’espanyol. Jo sempre ho he dit, a mi Espanya no em desperta cap sentiment, aquest és el problema. Detesto que ens ataquin, totes aquestes veus que s’aixequen em semblen de curts de gambals, perquè amb una mica d’esforç ens podrien entendre, que no compartir idees, que són coses diferents. Però sembla que no s’hi esforcen. La terra que a mi em desperta un sentiment, la que sento com a meva, és Catalunya. I no odio Espanya, senzillament no la sento meva, o no sento que jo hi formi part. Per això me’n vull separar de manera pacífica i amistosa, com tu comentes, no em cal que ens enfadem ni que ens barallem, només que entenguin que volem marxar, i que ens deixin. Però saps per què no ens deixen, oi? Ells, o molts d’ells demostren una tírria infinita per nosaltres, però no volen prescindir dels nostres diners. Força injust tot plegat. I tant que ho farem amb intel•ligència, no es pot fer d’altra manera, i molt menys de males maneres.Tenim els arguments a favor, per més que ens intentin convèncer del contrari. Ara falta jugar bé les cartes, i de moment, malgrat que no comparteixo les idees polítiques del partit majoritari, cal reconèixer que han escoltat el poble i actuen en conseqüència. Em sembla un somni fet realitat. Només espero no despertar-me mai.

    Sa lluna, el comentari de l’home aquest va ser molt desafortunat. Suposo que volia fer un cop d’efecte, i li has sortit just al revés. S’ha trobat que molts catalans descendents d’extremenys li han contestat d’una manera molt catalana, fent-li botifarra. Si per allà a les Illes no feu servir aquesta expressió, investiga què vol dir, que així et distrauràs una estona, hehehe. Si no ja t’ho explicaré jo. Ja sabem com són els polítics, res de nou, i estan tan a la vista que és impossible que no es fiquin de peus a la galleda sovint i ens n’adonem tots.

    ResponElimina
  26. Sílvia, a jutjar per les vegades que em deia tabalot, jo penso que m’ho seguiria dient! La iaia va venir de molt petita, i tot i que mantenia els seus orígens, si jo no sabia que era ella la forana és perquè parlava català sense cap problema, i mai no va tenir cap intenció de deixar aquesta terra, que era la seva, no natal, però si la que sentia casa seva. No dic que hagués sortit amb l’estelada al carrer, però no ho espero de ningú d’aquella generació, ni tan sols espero que estiguin d’acord amb nosaltres. Però que tampoc no estan d’acord amb el tracte rebut, ni amb els atacs que rebem, això segur. Sempre hi haurà algun rebotat d’aquells retrògrads, però molts es senten catalans. Espanyols també, però catalans, i com a bons catalans que són, reaccionen amb rauxa davant de les impertinències que ens llancen.

    McAbeu, vist com ho expliques, és veritat, els que miren de separar, diferenciar i generar discòrdia on no n’hi ha són ells. Aquí estem barrejats i ens entenem prou bé, encara que amb moltes idees diferim, però la diferència és que un extremeny que ha viscut molts anys aquí pot entendre els catalans i el seu sentiment, encara que no el comparteixi. Això li dona una visió amplia que no tenen els que no han sortit de casa i s’empassen el que els diuen els mitjans espanyolistes. El que és més greu és que els alts polítics d’allà no mostrin ser una mica més entesos i comprensius, que ells sí que tenen altres informacions.

    Pons, el pitjor del cas és que pensi que els extremenys o descendents li hagin de rendir comptes a ell, com si fos el cap suprem de la seva espècie. Pobre fill.

    Joana, no em sembla una broma aquest càlcul que fas, és un bon punt que segur que no va tenir en compte amb l’animalada que va dir. Perquè era només per fer-se l’important, tu ara li dius que li portes 150.000 persones noves a la comunitat a veure què en fa, i l’home retira el seu discurs. I sí, és ben bé això, com més gran la diuen, més lluny anem nosaltres, i més gent es passa al nostre bàndol.

    Maria, ho tens claríssim. Esperem que no t’equivoquis. Ara que, alguns dels nostres polítics no els veig massa millors.

    Assumpta, i jo mateix, nét d’extremenya, mai no m’he sentit espanyol i he tingut tendències, com a poc, catalanistes, quan no m’he declarat obertament independentista. D’aquí que la meva iaia em digués separatista, és clar. Així ho anomenaven en aquella època. Ma mare també tira cap el meu cantó, i alerta, que és extremenya només de segona generació. Que ella encara té un segon cognom extremeny, eh? Així que ja m’explicaràs que s’empatolla aquest paio. Si ni la iaia li hagués fet ni cas, com vol que li fem ma mare i jo? El que ha de fer aquest paio és venir a Catalunya a fer un Erasmus, ja veurà com després ni ell tindrà ganes de tornar la seva terra.

    Sr. Gasull, realment haurem de sentir de tot, arguments tan estrafolaris com sigui possible d’imaginar. Però bé, mentre ens ho prenguem a conya... per això són ideals les xarxes socials, ridiculitzen aquestes opinions tan mesquines. A en Vidal Quadres jo crec que li va faltar aire en néixer. No hi és tot, no es pot entendre que un català actuï i parli d’aquesta manera.

    Miquel Àngel, a mi el que em fa pensar és que ens volen pels nostres diners. Perquè l’odi que ens professen, la repulsa per la nostra llengua, perquè la vulguem defensar, per la nostra cultura, que ens vulguin minimitzar d’aquesta manera, quadraria amb que ens deixessin marxar. Però tot i això, aquí ens tenen, ben lligats. Alguna cosa deuen obtenir de nosaltres, dic jo. Alguna cosa que fa que no ens vulguin o puguin deixar marxar. És clar que la integració és possible, només que a alguna gent, senzillament no els dóna la gana. També depèn de la gent que acull, potser no sempre ens hem mostrat del tot receptius. Però si ho som, podem aconseguir que molta gent es senti més com a casa i els costi menys d’adaptar-se. Però han de voler, sense aquesta voluntat no es va enlloc.

    ResponElimina
  27. Glòria, cobren, i no poc. Cobrar per dir bajanades. Pensa-ho bé, no està gens malament. No és d’estanyar que molta gent s’hi vulgui dedicar, i com passa amb tot, alguns són bons i altres molt dolents. En política, aquests darrers són els que abunden i veiem més sovint als mitjans.

    òscar, es nota, perquè segueixen fent riure, com feien a la seva feina anterior. Encara que alguns fan més aviat pena, com els pallassos tristos.

    Martulina, un altre testimoni magnífic el teu! Em sembla que som més dels que ens pensem en aquesta situació. Quanta gent de la nostra generació pot dir que té o tenia els quatre avis catalans? Per on visc jo, no deuen ser massa. Però això no ha impedit que els seus descendents, i ells mateixos amb el temps, s’hagin sentit catalans fins el punt de voler la independència del país, no només és patrimoni de la gent de ‘sang pura’, perquè si fos així, serien quatre gats. Però aquí ningú ens té en compte que els nostres orígens, o part d’ells, siguin espanyols, a ningú no li preocupa, oi? I això ens dóna motius per demostrar que nosaltres no sentim odi ni repulsa per Espanya, gràcies a molta gent de diversos indrets d’aquest país Catalunya s’ha falcat i s’ha nodrit de molta mà d’obra necessària en el seu moment. Ara no podem repudiar tota aquesta gent, perquè aquesta gent som nosaltres mateixos. Vist així, no s’entén aquest odi que ens demostren des d’Espanya algunes veus a les que es pressuposa certa intel•ligència. No odien a la meva iaia o la teva per ser espanyoles, però a tu i a mi sí? No té sentit. Dóna de part meva una abraçada fortíssima a la teva iaia, que continuï amb aquesta salut molts anys, i tant de bo pugui veure amb els sus ulls el que fa temps que desitja tota una asturiana de naixement com ella.

    Alba, diguem que tenia una iaia amb qui vaig passar tota la infantesa, mentre que l’altra àvia passava de mi. Sí, ens volia veure un cop per setmana, però cap esforç, mentre l’altra s’hi deixava les banyes per cuidar-nos mentre els pares treballaven. No és massa bona persona, és l’única que viu i ara la veig per nadal i gràcies. Potser és cruel, però li dèiem la iaia dolenta, i no et pensis que ma mare, la seva nora, no estava d’acord amb nosaltres.
    Ser independentista o no és una opció que es tria i se sent. Ningú no t’ha de dir res perquè tu estiguis interessada en altres temes i no hi vegis solució en separar-nos d’un altre país per fer camí sols. Però això del dret a decidir ho ha d’acceptar qualsevol persona amb dos dits de front. Hem de poder parlar i expressar la nostra opinió. Si ho fem, potser sortirà que NO, que el conjunt del poble no vol la independència, però hem de poder decidir-ho lliurement!
    Series un cas curiós, trobo. Que els teus avis estiguessin a favor de la independència i tu no em semblaria estrany. Però és clar, cada casa és un món!

    Bb, sigues benvingut o benvinguda al Bona Nit. Tu mateix ho dius, els besavis van marxar, ningú no els va segrestar. En tot cas, els va segrestar la necessitat de guanyar-se el pa per ells i les seves famílies. Si la teva terra no pot assumir tanta mà d’obra i altres sí, segur que no et fa res que marxin uns quants. No els reclamis després, si total, com han dit per aquí dalt, segur que tampoc no podrien encabir 150.000 treballadors a Extremadura!

    Elfreelang, ja ha sortit algun cas molt similar al meu per aquí, i tants altres que hi ha. Moltíssima gent té algun dels avis d’origen espanyol. I això que dius també és cert, Catalunya és una terra diversa on hi tenen cabuda moltes idees, i penso que som molt tolerants, sobretot amb la gent d’origen espanyol, ja que molts en tenim a la nostra família, i l’odi no hi té cabuda. Les paraules d’aquest home estaven molt fora de lloc. Se n’ha fet més mofa que cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu!! jo sempre he anat molt a contracorrent.... ;) Sovint passa que si ells sí.... doncs jo no i viceversa! (i no pas per a ser una rebel sense causa ehh?? sinó per conviccions!)

      Elimina
  28. Dafne, com la teva amiga, n’hi ha una pila per aquí. Molta gent que ha vingut aquí hi ha fet arrels, i serà perquè aquí s’hi han sentit acollits i han trobat un bon lloc per treballar i pujar les seves famílies. Això no ho tenen en compte aquests il•luminats que es pensen que aquí maltractem els castellanoparlants i que els obliguem a no sé quantes coses. No m’estranyaria que algú digui que si aquests espanyols d’origen es mostren favorables als desitjos catalans és per por d’expressar les seves pròpies opinions. T’ho imagines?
    El teu cas és molt semblant al meu, pel que fa a àvies. Ser català no és garantia de ser bona persona, només faltaria. I naturalment, ser espanyol no és sinònim de ser dolent i curt de gambals. Aquí no odiem, com podríem si els nostres orígens són en part de diversos llocs d’Espanya? Tu repudiaries la terra de la teva àvia? És clar que no. Una altra cosa és que et sentis identificada amb ella, en qüestions de sentiments no triem. Però el respecte hi és. M’agradaria que ens mostressin els d’allà el respecte que ens mereixem els catalans, i entre catalans que si senten i molt, també hi ha espanyols de naixement, així que millor que callin.

    rits, no dubto que alguna gent hi pot estar d’acord, però encara és hora de sentir algun testimoni que doni suport a la ximpleria que va dir aquest home. Segur que molts extremenys i d’altres zones d’Espanya establerts aquí no estan d’acord amb la independència de Catalunya, però com tants altres de similars característiques que sí que ho estan. Venint de fora, depèn molt de la situació de cadascú i la capacitat d’adaptació al llarg dels anys. Tampoc no podem parlar pels que ja no hi són, és clar, però jo tinc la impressió que la iaia ho entendria molt més. Ho entengués el teu o no, a ningú li agrada que l’ataquin, o que e facin servir d’argument quan ell no hi està d’acord.

    Marion, malauradament, això de que qualsevol pot arribar a la política i establir-s’hi no passa només al país veí, per aquí en tenim cada un que tela, com dius tu també. Potser no ens sona tan estrany perquè són més propers, però aquí també es deixen anar moltes animalades. Tampoc crec que ningú de la meva família tingui res a veure amb aquest individu. Si vol que ens vingui a preguntar a la meva mare o a mi si volem anar cap allà baix. No crec que s’endugui ni una sorpresa, em sembla que la resposta ja la sap ell mateix.

    Gemma Sara, són les típiques declaracions que es fan per donar un cop d’efecte, però és evident que no estan ben meditades ni són serioses de cap manera. Primerament que no ha preguntat a la gent que vol deportar, i s’emportaria més d’un ‘estàs tocat de l’ala’, i després que què en faria de tota aquesta gent? On l’allotjaria? Quina feina els donaria? Res, parlar per parlar. O per no callar, més aviat. Segur que això li donarà vots.

    Agnès, aposto a que un percentatge altíssim no voldria marxar, i d’aquests, una bona part li ensenyaria una estelada com a resposta. Les iaies sempre tenen molt bona premsa, però no totes són iguals, oi? I si en tens dues, per força sembla que una ha de ser ‘millor’ que l’altra.

    Myself, aquí sempre hem demostrat acollir a tothom. Normal que al principi costi molt la integració, assumir les grans onades d’immigració no ha estat fàcil, però amb una mica de voluntat per les dues parts, al final els nouvinguts sempre fan arrels i acaben sentint la terra com a seva. No només això, els seus descendents se senten catalans del tot, com és el meu cas, que per més que un quart dels meus orígens siguin espanyols, no m’he sentit mai espanyol de cap manera. Declaracions desafortunades i poc meditades, partint de la base que tota aquesta gent va marxar d’Extremadura per alguna cosa, i no han fet massa esforços per tornar després.

    ResponElimina
  29. A mi em fan pena els extremenys. Amb polítics d'aquest nivell tenen un futur fosc, fosc, independentment de la independència de Catalunya.

    ResponElimina
  30. Que tornem què? com si haguéssim segrestat algú!
    això demostra la falta de respecte que tenen per la gent. Opinen per boca dels altres sense entendre que tothom té dret a ser on desitgi i amb qui desitgi.

    ResponElimina
  31. Estic convençut que la teva iaia pensaria això mateix que has dit!

    ResponElimina
  32. No, és clar que a ningú li agrada que l'ataquin. El meu iaio per damunt de tot era rojillo, força anàrquic, xò alhora tb capquadrat a l'antiga i molt andalús. Imagina't que li agradaven els toros! xò cada vegada tinc menys clar què en pensaria de tot plegat, xq damunt de tot creia en les persones i crec que ho entendria.

    ResponElimina
  33. Jo només puc dir un parell de coses:
    Vaig nèixer a Extremadura, fa 55 anys i hi vaig viure 4. La qual cosa hauria de servir per fer rumiar sobre les paraules dites per un polític que ha perdut el nord i preten uniformar-nos.
    Acabaré dient que, sortosament, les persones no som una mercaderia. Que pensem, sentim, vivim i ens emocionem amb la cultura que em mamat i que a Extremadura hi ha varietat de pensament i de idees, com a tot arreu. D'aquest polític es deixarà de parlar aviat.

    ResponElimina
  34. L'article de Fernández Vara és un exemple més (i en van...) de com des d'Espanya s'utilitza Catalunya per treure vots. La cosa és simple: en un país, el veí, on Telecinco és líder indiscutible d'audiència, dia rere dia, l'estupidesa ven.

    ResponElimina
  35. Jordi, no és l'únic polític que es posa de peus a la galleda, el que passa és que penses en Extremadura i no entens com els polítics d'allà són capaços de treure pit, el seu territori no hi ha per on agafar-lo... i els extremenys establerts a Catalunya declaren viure tan bé...

    Jomateixa, és més, s'aixequen veus des d'aquí que contradiuen aquest home, extremenys establerts aquí que li diuen que a veure què s'ha pensat. Si els vol els ha de donar feina i casa, i acollir-los com els hem acollit els catalans. I tot i així, dubten que gaires volguessin tornar. Per alguna cosa deu ser, i ara a més tenen un bon motiu per no fer-ho: aquest paio està allà!

    Deric, no sé què pensaria de la independència, però sé que enviaria el tal Fernández Vara a fregir espàrrecs.

    rits, crec que molta gent ha donat la volta. Els han tibat tant la corda que cada cop senten menys que són espanyols, les seves arrels, i només se senten atacats i menystinguts. Ara, a més, se senten arma política quan aquí ningú els molesta ni els increpa de cap manera. Doncs és normal que s'acabin posant de la nostra part. I jo ho veig perfecte. Si portes tota la vida aquí i et sents bé, tant és el teu origen, aquí ningú no el tindrà en compte com una cosa dolenta, no tenim cap motiu per fer-ho.

    Pilar, gràcies pel teu testimoni, ets la viva imatge d'algú que s'ha integrat a Catalunya i sent aquesta terra com la seva pròpia. Potser t'has topat a la vida amb algun capsigrany, però estic segur que majoritàriament has anat trobant gent que t'acceptava sense cap complex i sense donar cap importància a la teva procedència, i en canvi sí molta importància a la teva integració. Però de fet, amb només 4 anys a Extremadura, que és més o menys el que va viure-hi la meva iaia, es pot dir que ets catalana pels quatre costats, la veritat. No oblides els orígens, naturalment, però la teva vida ha tingut lloc aquí. I aquest senyor, que jo també espero que desaparegui del mapa ben aviat, ara diu que se't vol emportar cap allà. Doncs potser no només hauria de barallar-se amb la teva resistència, sinó també amb la d'aquests catalans tan dolents i malvats que volen la independència, que som tan mala gent que no volem que marxis enlloc, perquè ets part de nosaltres, perquè ets dels nostres. I si triessis marxar tampoc t'ho impediríem, perquè tu i només tu tens el dret de triar on vols estar. Però personalment, i sense conèixer-te més que de llegir-te per aquí i per allà, m'alegro profundament de la teva voluntat d'estar aquí amb nosaltres.

    Ferran, he estat defensant que les declaracions són una bajanada i una animalada, però en realitat, com també he comentat anteriorment, penso que no són més que un cop d'efecte, aquest home no ho pot estar dient de veritat. Només és per treure pit, per demostrar als seus paisans i a tots els mitjans espanyolistes com n'és de valent. Doncs res, que continuï així. No sabria què fer-ne de 150.000 persones, no tindria on allotjar-les ni feina per donar-los. Així que tu ho has dit, una estupidesa. Per no dir que els extremenys establerts a Catalunya li estan fent una gran botifarra en massa.

    ResponElimina
  36. No em sento una estremenya que s'ha integrat a Catalunya, sinó una catalana que va nèixer a Extremadura.
    És veritat que quan era petita i ja de més gran m'han dit xarnega, però la veritat és que no m'afectava perquè la primera vegada que m'ho van dir, curiosa com sóc, vaig buscar el significat d'aquest "insult" tot descobrint que arrels franceses no en tenia. ^0^
    No tinc records d'on vaig nèixer. Era molt petita quan em van dur aquí. Conec Extremadura perquè hi he viatjat, però no perquè hi he viscut. Les meves arrels no són la terra, sinó els pares i ara, des que la mare no sap ni qui és ella, no tinc ningú que m'expliqui coses... Hi ha una imatge, els cirerers florits que vaig anar a veure un mes de març de fa uns quants anys. M'encisa tant com la de les vinyes del meu terrer.
    I fins aquí el testament, que tenim moltes coses a fer i TENIM PRESSA!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.