diumenge, 1 de juliol de 2012

Aquaplaning

Sempre he dit que no m'agrada conduir, i la veritat és que no m'apassiona. Per això han passat deu anys des que vaig treure'm el carnet i només en fa un que tinc un cotxe en propietat. No m'havia fet falta, ni tenia els diners per comprar-ne un, però bé, que tampoc hi tenia interès. Des que el tinc l'he anat fent servir i hom s'hi acostuma, t'hi vas trobant més còmode. Però no sóc un gran conductor, miro de ser prudent i estar a l'aguait, però em sembla que és inevitable confiar-se quan ja coneixes un camí. 

Avui m'ha passat. Una corba perillosa i molta aigua a la carretera, les rodes han patinat i he perdut el control. Primer a una banda, després a l'altra, fins acabar fent una volta sencera i xocant contra la tanca de protecció de formigó. Jo n'he sortit il·lès, i el cotxe ha patit danys només en la carrosseria, aparentment. El morro una mica aixafat, però no ha estat un xoc massa violent. Dintre de la desgràcia, puc estar content de que anava sol i ningú no ha pres mal per culpa meva. Tampoc no he causat problemes a cap altre vehicle ni a la circulació. I sobretot, és clar, que estic bé com per explicar-ho ara.

Malauradament això no és cap relat, m'ha passat realment. Ara toca buscar taller i mirar d'arreglar els desperfectes, una despesa amb la que no comptava i que em fa tremolar més del que m'ha fet tremolar l'accident. M'agradaria dir que això és un toc d'atenció que em pot ajudar en un futur, però no hi crec massa. Només ho veig com una mala experiència, i sincerament, una tocada de collons. 

40 comentaris:

  1. Uf, déu ni do. Però un ensurt és un ensurt i sempre ensenya una lliçó. Al volant, no ens podem confiar mai, i menys quan les condicions són adverses... Espero que el teu cotxe surti endavant sense gaires desperfectes per a la teva butxaca i que cap més bassal s'interposi entre el teu camí i tu!!!

    ResponElimina
  2. Ostres, XeXu, si que em sap greu! Això també em va passar un cop a mi, d'una manera semblant, patinada i xoc contra una tanca. Primer l'ensurt i després la despesa. Jo em vaig obrir el nas, res de greu, però 6 punts. Em sabia més greu la despesa que el meu nas, me'n recordo perfectament.

    Jo no sé si em va ajudar en el futur, només sé que fa més de 30 anys i no m'ha passat mai més. Pot ser sí que serveix de toc d'atenció.

    ResponElimina
  3. Afortunadament ho pots explicar i me n'alegro moltíssim. Jo no condueixo, però suposo que un toc així no s'oblida fàcilment, però, per si de cas, compte, guapu!!!

    Un petonet!

    ResponElimina
  4. Ets aquí i ho has pogut comptar, això és lo que més importa, les despeses són un conyàs, però poc més.

    Ànims i que puguis descansar bé, imagino que t´ha vist un metge, oi?

    Una aferradeta nin!

    ResponElimina
  5. jolin!!! que malament!!! :( Sort que estàs bé!! Els cotxes fan molt de respecte, jo no tinc ni carnet! però el més important és que estàs bé!

    ResponElimina
  6. és molt mala sort....però et dic jo que ja he tingut més d'un ensurt que amb temps s'oblida . No t'hi trenquis més el cap, toca arreglar, rascar-se la butxaca i anar endavant....sempre endavant.

    ResponElimina
  7. El mateix que diu en Gasull. Queda't només amb els factors que t'han dut a l'accident per a que no et torne a passar i endavant.

    ResponElimina
  8. No t'hi preocupis massa. Per sort no ha estat res. Ara a no confiar massa amb l'aigua i endavant com diuen els teus companys blogaires.

    ResponElimina
  9. Ostres, quina por, tu! Sort que no ha passat res! Els cotxes es reparen, les persones costa més.

    ResponElimina
  10. Si tu no t'has fet mal i dius que t'ho planteges com un toc d'atenció, doncs ja està passat.
    Jo no sé conduir, així que no puc donar cap consell ni compartir experiències com fan els companys, però estic segura que, essent prudent com ets, el teu cas serà com la CARME i no et passarà més :-)

    ResponElimina
  11. Ànims, que el que es pot arreglar amb diners. toca els nassos, però no va més enllà d'aquí. Tots els qui conduim hem tingut un toc un dia o un altre, uns de més lleus iu uns altres de més greus, però si som aquí és que no havia de ser el nostre moment. Així que a partir d'ara, ves amb compte, sobretot si plou, i tal dia farà un any.

    ResponElimina
  12. Ostres Xexu... Bé, sort que encara estàs bé, que al cotxe se li fa planxa i pinura i queda com nou... Però a tu no et podem passar per la planxa!

    Va, fora conyes. He tingut minitopades, però per sort no he hagut de conduir mai sota condicions meteorològiques complicades: es més, amb el cotxe sóc igual que tu. No és que m'agradi conduir, no faré quilòmetres en va per plaer, però m'ha donat autonomia, i més al poble, on el transport públic fa una mica de pena. Tenir confiança també és important, i no és excloent amb el fet de ser prudent, així que no et martiritzis gaire, tot ha acabat bé. I de debò, me n'alegro molt que estiguis bé!!


    PD. Les vacancetes de bloc m'han tornat una mica estúpida i em sembla que el meu comentari al post anterior no se m'ha publicat per no haver clicat "Publicar"... falta de pràctica! M'havia quedat molt llarg i no crec que el torni a reproduir... no tornarà a passar, promès! Hehehe...

    ResponElimina
  13. Jo estava convençut de ser un bon conductor i de "saber" conduir. A més, m'agrada molt conduir. He tingut dos accidents: un per culpa aliena i un altre perquè em vaig adormir després de tres dies i dues nits de festa. L'un i l'altre em van servir. Però sobretot em va servir un curs de conducció perillosa que vaig fer al RACC fa algun temps: em van ensenyar algunes tècniques que mai no t'ensenyen a les autoescoles.

    En qualsevol cas me n'alegro que estiguis bé físicament. I encara que els diners també fan mal, pensa que allò que es pot arreglar amb calers sempre té solució.

    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  14. Menys mal que no t'ha passat res! Em sap greu, perquè a part del ensurt és una despesa imprevista i que no sempre va bé de fer.
    Però ja està passat i tal dia farà un any. I d'aquí un any ja ni te'n recordaràs, per més que sempre serveix l'experiència viscuda.
    Ànims, Xexu!

    ResponElimina
  15. Per sort no t'ha passat res a tu! Ni cap dany irreparable!

    Jo sóc conductora desde fa 10 anys i desde el primer dia amb disponibilitat de vehicle (és el que passa quan vius en un poblet petit lluny de la civilització) tot i així no sóc gaire bona conductora... massa sapastre :P per sort no he tingut ensurts a part d'alguna rascadeta

    Espero que no et toquin gaire la butxaca amb la reparació.

    Salut

    ResponElimina
  16. Ostres, em sap greu, amb l'aigua s'ha d'anar amb compte... jo fa temps que no tinc cap ensurt (tampoc vaig de festa loca com abans), però no et pots refiar mai del tot. M'alegro que estiguis bé!!! Abraçada!!!

    ResponElimina
  17. Ei guapo! Com diu el meu sogre, tot el que es pot pagar amb diners és barat. L'important és que no t'hagi passat res. Jo, no suporto conduir. Fa molts anys vam tenir un accident amb el meu novio (ara marit) i el cotxe el van declarar 'sinistre total'. Des de llavors sempre m'ha fet molta por anar amb cotxe. Quan les nenes eren petites em posava molt histèrica si el Manel corria una mica. Ara,ja no corre. I jo, quan l'agafo vaig amb molta prudència. Però segueixo tenint por arrel d'aquell accident que mai no m'he tret del damunt.
    Petons i abraçades d'ànim!

    ResponElimina
  18. Ja t'ho han dit però és que és veritat, l'important és que tu no t'has fet res. El cotxe te l'arreglaran i, encara que et sembli que no, si que l'accident et servirà de toc d'atenció. Ho comprovaràs la pròxima vegada que et toqui conduir per una corba amb aigua, instintivament aixecaràs el peu de l'accelerador. T'ho dic per experiència; l'únic accident greu que he tingut va ser culpa d'un que es va saltar un stop i, malgrat que ja han passat un bon grapat d'anys, encara ara quan em trobo en una situació semblant tot i que jo tingui preferència de pas sempre vigilo si l'altre conductor s'atura on li toca.

    ResponElimina
  19. Com tot a la vida, cal tenir confiança en un mateix, però sense confiar-se! Això sí, davant l'aquaplaning, que l'he patit dues vegades, poca confiança i destresa al volant valen...

    Au, ànim i a reveure!

    ResponElimina
  20. Me n'alegro que no t'hagi passat res físicament parlant. Cuida't company !!

    ResponElimina
  21. Només he perdut un cop del control del cotxe i crec que mai he sentit tanta por. Per sort no va passar res, dos cops de volant i el vaig redreçar. Però em tremolava tot! Me n'alegro que no hagi sigut més greu, amb pluja la cosa es complica el doble. L'aquaplanning és molt traïdor. No pensis en la factura del taller, com diu l'Helena, segur que serà molt més barata del que et podria haver costat l'accident. Ànims, Xexu!!

    ResponElimina
  22. just aquesta nit he somiat que conduint (massa depressa tot s'ha de dir) he perdut el control per la carretera i també tot patinant he anat a parar fora... Potser ha estat una premonició del teu escrit!

    Me n'alegro que tu estiguis bé, i ànims!! que això pot passar a qualsevol, per molta prudència que hi posem...

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  23. Cel·lebro que tot hagi quedat en el 'susto' i en una visita al planxista -que farà mal a la butxaca, sí, però no res que no s'arregli amb diners-.

    A mi em va passar ahir quan tornava al vespre cap a casa que conduia amb un plugim suau per una ciutat que, encara que fa anys la vaig fer meva, ara ja no ho és. Em sentia fóra de lloc, com si no conegués els carrers pels quals hi he passat un munt de vegades. La diferència : la pluja. No m'agrada conduir amb pluja, tormenta o neu. Em fa disminuir la seguretat que em cal per cosar-me davant del volant.

    Aquest ensurt que has patit, et servirà per la propera vegada que condueixis amb pluja, ja que estaràs absolutament alerta. Lliçó apresa.

    ResponElimina
  24. Primer de tot, com estàs Xexu? Quin ensurt tan gran, ja ho veus com som de fràgils les persones en un no res... estic molt feliç que no t'hagi passat res i que ningú hagi pres mal, el tema del cotxe té remei, per la meva feina anterior viatjava sovint el cotxe era com casa meva, en vaig patir d'aquaplannings i la reacció és difícil.

    ResponElimina
  25. Almenys si no has pres mal ....el cotxe és un mal menor sempre es pot reparar...quin ensurt!

    ResponElimina
  26. Ostres, sort que no ha sigut gaire greu. Espero que ben aviat pugui quedar en una batalleta d'aquelles que s'expliquen als néts :-) A mi tampoc m'agrada gaire conduir, però per sort encara no he patit cap accident. Que duri…

    ResponElimina
  27. Uf, quin sustu!
    Amb les pluges d'ahir, nosaltres també vam fer una mica de patinada, en un bassal enooooooooooooooooooorme que es va fer a l'entrada de la Meridiana. Però res més enllà de l'ensurt...

    ResponElimina
  28. El cotxe es pot arreglar o substituir (i ningú no el trobarà a faltar) però no es pot dir el mateix de les persones. Emprenyen les despeses però és una alegria poder-les tenir després de l'experiència.

    ResponElimina
  29. Noi, quin ensurt! celebro que estiguis bé, els cotxes s'arreglen, les persones costa una mica més, ho dic per experiència, fa dos anys vaig tenir un accident (un xoc frontal) i duia el nen que tenia 2 anyets, ell no es va fer res i jo només una cama trencada. Cada dia que agafo el cotxe sóc conscient que hi ha perill i que de vegades ni posant-hi els cinc sentits pots evitar l'accident. Ànims i prepara la butxaca, que en temps de crisi arreglar el cotxe és una "alegria" afegida.

    ResponElimina
  30. ops.... celebro de debò que estiguis bé
    i sí que et servirà, sí, en queda l'empremta al gest, la prudència arrapada a la resposta automàtica que donem al perill; per a l'ensurt, només, una forta abraçada ;*)

    ResponElimina
  31. Celebro que estiguis bé. Quin ensurt!!!! Això pot passar a tothom, ja sigui conductors que els agradi molt conduir o que es vagi amb mil i un ulls.

    Ànims i a deixar aquest trasbals enrere.

    ResponElimina
  32. Bufa! Celebro que estiguis bé i al cotxe que el bombin (tot i que la factura del taller fa mal). Jo només he tingut una topadeta perquè algú es va saltar un "ceda". El més traumàtic va ser la sensació de pèrdua de control: mesos després encara sentia taquicàrdies quan en arribar a una cruïlla amb preferència em semblava que els cotxes dels altres carrils no frenaven prou a l'hora :-(

    ResponElimina
  33. Ostres Xexu, quin ensurt!!, deu n'hi do...Però el més important, sens dubte, és que no has pres mal i tampoc cap altra persona. Sí fa mal a la butxaca, però 'sols' són diners. Celebro que estiguis bé i tant de bo que el trasbals i l'ensurt passin aviat.
    Jo tinc poca experiència conduint, la veritat és que em falta pràctica i reconec que no m'agrada i la pluja tot ho complica.

    Abraçada i ànims!

    ResponElimina
  34. Primer estàs content perquè no t'has fet res. Després et fa una ràbia infinita la reparació del cotxe. A continuació, cada cop que trobes aigua a la carretera se't fa una mena de bola a l'estómac... això sol durar una bona temporada i no hi ha més bròquil que conduïr quan plou tant si has d'anar a algun lloc com si només fas voltes a la cantonada de ca teua.
    Avui deus estar molt més cruixit que no pas ahir, però has estat de molta sort i ja veus que tots en n'alegrem.

    Reflex, Tàntum i paciència!

    ResponElimina
  35. Heus aquí el motiu principal pel qual no m'agrada conduir. Quan feien l'anunci de BMW aquell que sortia una ma per la finestra i deia "t'agrada conduir?" Jo li responia que no.

    ResponElimina
  36. ostres! quin ensurt! sort que no ha estat res... potser perquè tot i no agradar-te gota has sapigut reaccionar a temps! ;) ànims amb la factura!

    ResponElimina
  37. NO CORRIS TANT!!
    A mi em va passar a l'hivern, vaig agafar una clapa de gel i vaig donar la volta. Per sort només se'm va girar el cotxe i em vaig quedar en contra direcció, com no en venia cap altre darrere meu i no vaig topar contra res, tot va quedar en un ensurt. Em va quedar una tremolor durant unes hores, però res greu.
    Me'n alegro que només se'n ressenteixi la teva butxaca i tu n'hagis sortit ben parat.

    ResponElimina
  38. Jo tinc carnet i només he conduït unes tres vegades (sempre autopista i amb copilot, que sola no m'atreveixo). La gent em diu que si ho hagués de fer ho faria i ja està. Però jo no me'n fio. No me'n fio de mi mateixa i, el més greu, és que em fa por. I no es pot conduir amb por.

    M'alegra saber que només ha estat un ensurt i que estàs bé.

    ResponElimina
  39. Avui tampoc no contestaré els comentaris de manera individual, tinc ganes de fer marxar aquest post aviat. No m'he sentit massa bé des que va passar, no parlo físicament, estic en bon estat, però m'ha resultat un cop més dur del que pensava. Tots em dieu que el més important és que estigui bé, i suposo que teniu raó. Moltes gràcies a tots i totes pels ànims i les mostres d'afecte. Però no em prenc gens a broma el tema de la reparació del cotxe, al contrari. Podeu pensar que és poc important, i que tant se val si ho comparem amb el que és una vida humana. Però potser la reparació em suposarà una despesa que no podré afrontar, senzillament, no es tracta només de diners, poden ser més diners dels que tinc, i això no em fa cap gràcia, encara més, em fa sentir molt petit i molt inestable. Això em té una mica enfonsat aquests dies, i no acabo de tocar de peus a terra. Encara no sé res, però no pinta bé la cosa. Millor canviar de tema. Gràcies a tots altra vegada.

    ResponElimina
  40. Ei, que no t'has de fer ni el fort ni intentar esborrar-ho.
    És ben normal que et sentis abatut i amoïnat, de fet em sorprenia que estiguéssis tan lleuger, i de fet vaig suposar que era la reacció inicial de voler treure-li importància. Però la té.

    Cuida't, mima't i deixa't mimar i no et sentis malament per estar abatut, tan pel "susto" com per la reparació. Cal deixar-ho enrere xò necessita el seu temps.

    Si et serveix, fa una setmana que estic sense tele i només pensar el que em pot costar la reparació o el fet d'haver de comprar una tele nova, em genera molt mal de cap (i si, la tele no és el cotxe, xò a mi em fa companyia).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.