dilluns, 4 de juny de 2012

El tel de la llet

Temps enrere, sempre que prenia cafès amb llet fora de casa els solia demanar amb llet natural. Era una qüestió de pressa, per poder-lo enllestir ràpid. En canvi, a casa me'l solc escalfar moltíssim per fer-lo durar, per poder llegir una bona estona mentre el vaig prenent i es refreda. Però té una desavantatge, si escalfes massa la llet s'acaba formant aquest tel que personalment em resulta molt desagradable. Si per descuit me n'empasso una part, em fa força angúnia.

Aquest tel és el que coneixem com a nata de la llet i es forma a causa d'una proteïna soluble que es diu lactoalbúmina. Quan la llet s'escalfa per sobre dels 60ºC, aquesta proteïna es desnaturalitza i precipita. Que una proteïna es desnaturalitzi vol dir que perd la seva estructura, cosa que significa que també perd les seves funcions i les seves propietats, i en aquest cas concret això fa que formi una xarxa densa que sura sobre la resta de la llet. Aquesta no és una proteïna estranya ni molt menys, és un dels tres tipus principals d'albúmina que hi ha. És la representant de la llet, i la seva parent seroalbúmina és la proteïna més abundant al sèrum sanguini.

Aquesta nata no s'ha de confondre amb la crema, encara que de vegades es barregen els conceptes i en català també se li diu nata. Pot tenir un aspecte similar, però la crema la trobem a la llet crua encara sense processar i el seu contingut és una emulsió formada principalment de matèria grassa, el greix de la llet, vaja. El greix està constituït per lípids, que són unes biomolècules diferents a les proteïnes, així que res a veure. La crema se separa de la llet i se li donen usos alimentaris, té un sabor força bo (és el problema que tenen els greixos, que són bons!) i en funció del seu contingut en greixos se'n fa nata líquida, mantega i productes similars.

Francament, prefereixo la nata líquida que dóna un gustet molt bo a les salses. I mira que sóc més de proteïnes, eh, que són molt més divertides d'estudiar. Però aquest tel de la llet... molt desagradable, per més proteic que sigui! 

 

52 comentaris:

  1. A tu et sembla maco explicar totes aquestes marranades del cafè amb llet?
    Perquè suposo que tot això del tel desnaturalitzat, albuminós i greixós s'aplica també als tallats, a la llet amb Nescafé...

    Jo, si m'empasso una "pell" d'aquestes (jo li dic "pell" ja veus...) és com si m'hagués empassat una mena de... cosa llefiscosa, com empassar-se una medusa... Mira que fer-nos pensar en això!! Ecs!!!

    ResponElimina
  2. Aha! I per això quan a la llet li treuen els greixos és... llet descremada! I no desnatada, eh!?

    Hi ha una cosa del tel de la llet que no entenc i que no has explicat: molt bé, la lactoalbúmina es desnaturalitza quan escalfem la llet per sobre de 60ºC... però només apareix quan la llet es comença a refredar de nou! Per què?

    A mi el tel de la llet també em fa angunieta. Però saps quan és pitjor?? Quan escalfes la llet sola i llavors li afegeixes el nescafè... sense adonar-te que a s'havia format tel. La barreja és el tot desagradable. Així que, nens i nenes, abans d'afegir nescafè (o colacao, que no teniu edat per drogues dures com la cafeïna) a la llet, mireu de treure sempre el tel!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert!! Apareix quan es comença a refredar hehehe... jo, a vegades, si veig que s'ha escalfat massa (perquè a casa jo també l'escalfo a tope) em poso a bufar la superfície i, quan bufo "veig" com es va formant la "pell"... llavors, amb dos dits fent pinça la trec sencera.

      Ara bé... atenció!! Si ja hi has posat el Nescafé, i intentes fer el mateix, el tel aquest es trenca i no surt sencer...

      I, efectivament, remenar-ho amb el Nescafé produeix una barreja de tel desmuntat per allí al damunt... eeeeccss

      Elimina
  3. A mi també em fa fàstic aquest tel. De tota manera mai prenc llet calenta, no té molt bona química en els meus intestins.

    ResponElimina
  4. És cert que amb el cafè amb llet el tel fa una pinta bastant desagradable. En canvi amb la xocolata calenta o les natilles aquest tel és deliciós. Per tant el recompte va:

    Tel fastigós: cafè amb llet, llet sola.
    Tel deliciós: natilles, xocolata calenta.

    Que és un empat menys per a la gent com jo, que no ens agrada el cafè i llavors el tel guanya per 2 a 1.

    ResponElimina
  5. Eeeeeeeeecccccssssssssssss!!!

    El Banyeres.

    ResponElimina
  6. La meva mare es d'aquelles persones rares rares que li agrada el tel aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, jo també sóc rareta, perquè m'agrada; si la llet és fresca. El tel de determinades marques em fa angúnia!!!

      Elimina
    2. A la meva mare també, PONS!! És una cosa que mai he entès... Li agrada dels dos tipus que diu en XEXU!!

      Elimina
  7. Uiiiii el tel de la llet! INSUPORTABLE! Si per casualitat una petita porció em toca el llavi em produeix unes basques insuportables. L'odio, no el tolero, no el suporto!!!! És per això, i no més per això, que no m'agrada la llet calenta. Llet natural a l'hivern i llet fresca a l'estiu.

    Brrrrr, quines esgarrifances m'has fet venir!

    ResponElimina
  8. El tel de la llet!!! Fa temps que no en prenc de llet, però aquesta sensació la recordo com si fos ahir! Ècccs!!!! És que no m'agrada ni mirar-lo a la foto... però, sí, jo també coneixia algu "raru" a qui li agradava posar-se'l sobre les torradetes...

    ResponElimina
  9. Deu ni dó quanta sabiduria en tantes poques paraules!
    A mi també em fa bastanta angúnia el tel de la llet.....

    ResponElimina
  10. Doncs, a mi no em fa res, que voleu que us digui. Tot i que no sóc de prendre massa llet calenta, prefereixo tèbia per anar de pressa. Sempre tinc pressa, més que en Guardiola!!! Si algun dia es convido ja sé que us donaré, hahahhahahaa!!!!!

    ResponElimina
  11. L'únic tel que m'agrada és la seda natural. El de la llet, ecs!

    ResponElimina
  12. si li poses conyac al cafè........per molt que l'escalfis no fa cap tel, bé si en prens massa fa com una mica de tel als ulls.....

    ResponElimina
  13. Jo diria que això és un vil intent de ser nominat TAMBÉ al CATS de cultura...

    ;)

    ResponElimina
  14. A mi també em molesta molt el tel de la llet, però en primer lloc, prenc molt poca llet i en segon lloc sempre el trec quan l'escalfo...

    I un post molt interessant, jo que em pensava que això era el tel i la nata era l'altra, la que en dius crema... uf! quin embolic!

    ResponElimina
  15. Jo sóc de llet tebiona, però no em fa pas res, el tel, tampoc (tampoc com a la Dafne, no com a la gran majoria de comentaires). La propera vegada que em trobi amb un tel-proteïna d'aquests, pobret, pensaré en vosaltres!

    ResponElimina
  16. A mi tampoc m'agrada el tel de la llet, per això quasi sempre me la bec freda... Bon dilluns, (crec)! Una abraçadeta sense tel!

    ResponElimina
  17. Sols veure la foto...:-( quina angunia!, a mi tampoc m'agrada gens i he trobat el punt d'escalfor perquè no surti, clar que quan no estic al cas...
    Bona tasca divulgativa, sí senyor!.

    ResponElimina
  18. Coi, quanta gent amoïnada pel tel! Es treu amb la cullereta i ja està!
    Problema resolt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe però i "lu" bé que ens ho passem dient eeeeeeeecs i tot això? :_DD

      Elimina
    2. Ah, si és per això jo també confesso que em fa mania i fins i tot fàstic: eeeeeeeeeeeeeeecsssssssssssss!!!

      Elimina
  19. La llet actual, cada vegada més, fa manco tel. Pot ser perquè cada vegada més, la llet és de totes les coses, menys de vaca.
    A mi tampoc m'agrada el tel i quan queia un poc dins el cafè amb llet, anava perseguint-lo amb la cullera, per poder llevar-lo.
    El beure llet acabada de munyir i posada al foc, allò si que feia tel i allò si que era nata.

    ResponElimina
  20. Ufff i llegir això just abans d´anar a fer l´últim cafè amb llet de la nit...espero que no s´escalfi massa, ara l´angoixa serà controlar el temps!!

    Bona nit ;)

    ResponElimina
  21. Ostres! T'ha posseït l'esperit del Centpeus! :)

    ResponElimina
  22. Per això en anglès a la nata bona (de gust) ni diuen "cream", no? perquè és la crema.

    Llavors, per què li diem "nata" nosaltres?

    Ai, tinc soneta... ja no carburo. Bona nit... i no et tapis, que fa calor!!

    ResponElimina
  23. Jo sóc més de capuccinos, així m'evito en bona part aquestes coses !

    ResponElimina
  24. Només puc dir que m'he imaginat el que descrius i he fet una ganyota de fàstic...És què no m'agrada la llet, no m'agrada el cafè i no soporto el tel del lìquid que sigui.
    Una que és delicada :)

    ResponElimina
  25. Abomino de la llet calenta!!! Una mica escalfadeta, encara, però el tel aquest... puajjjjjjjjjjjjj!

    ResponElimina
  26. No m'he atrevit a mirar la foto. El meu marit és d'aquells que no té manies (sembla que hagi passat una guerra) i tot ho troba bo. O si més no, no troba res insuportable. A mi i a les nenes ens diu que som unes llepafils maniàtiques.
    Jo, no m'escalfo massa els aliments. M'agrada tot a temperatura natural o tirant a fred. Ma mare que va néixer a una casa de pagès, es prenia la llet de la vaca directament, com algú altre explicava. I el tel també li agrada, aagghhhhh.
    Quin post, just després d'esmorzar... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva mare igual... S'escalfa la llet fins que crema i si fa tel o no fa tel tant li fa
      I, quan era petita, també es prenia la llet així com dius, recent munyida... :-))

      Elimina
  27. Ecs, a mi la llet ja de per i em fa angúnia i amb tel ja ni t'explico... tota una lliçó per als que no entenem ni un borrall d'aquests temes

    ResponElimina
  28. A casa nostra ens agrada moltíssim la llet, però estic amb tu que aquest tel val més que no s'hi vegi, ecs...ecs.

    ResponElimina
  29. Jo també en tinc un mal record, d'aquest tel. Sempre li he volgut dir: "Marxa, va!". Però el que se'n va sóc jo.

    ResponElimina
  30. Aisss... XEXU, perdona, és que en Josep Lluís vindrà tard a dinar i he vingut a mirar el teu blog i m'he posat a xerrar amb la gent ;-))

    Res, que resumiré i callaré ja en aquest post:

    - El cafè amb llet és molt millor ben calent.
    - Si la llet fa "pell", la treus sencereta, pinçant amb els dits abans de posar-hi el Nescafè.
    - Després, a gaudir-ne!! :-))

    ResponElimina
  31. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  32. Ei! És que ningú s'havia menjat la nata de la llet amb pa i sucre per esmorzar (de llet fresca, és clar)? No sabia que no era el mateix que la nata líquida.

    ResponElimina
  33. És una cosa ben pròpia dels científics això d'explicar amb tota mena de detalls tècnics les reaccions científiques de les coses quotidianes. I a mi em fa molta gràcia, xò després si ho intentés explicar a algú altre em faria un embolic i quedaria d'alló més malament!

    Això sí, x molt que m'expliqueu què és l'albúmina, demà se m'haurà oblidat i ho tornaré a preguntar quan surti de nou com la cosa més quotidiana ;)

    Dit això, a mi el tel de la llet no em fa mania. De petita sí, xò ara ja no. És més, tenint en compte que la majoria de cafés que prenc son els de primera hora del matí a la màquina de la feina i allà és llet en pols, i x tant del tot artificial, fins i tot s'agraeix que hi hagi una mica de tel... et recorda que encara que porti mil i una subtàncies, allò ha sortit de la senyora vaca.

    I si, la cremeta si que és bona! xò jo pensava que la feia el cafè... diga'm bàsica....

    ResponElimina
  34. Recordo que em feia un fàstig...sempre l'estava traient. Al final vam descobrir una llet que no en feia tan i sinó era veure-se-la de seguida. Era un repte.

    ResponElimina
  35. Ui, la llet freda, sempre! Potser pel mal record d'aquest tel, ara que m'hi fas pensar. Un post molt original que posa les coses al seu lloc. La Nata, nata i la crema, crema. La crema és boníssima, sobretot si arriba fins al final de la tassa buida.

    ResponElimina
  36. Quina expectativa que ha generat el tel de la llet! Ja em semblava que a la majoria us faria una mica de fàstic com a mi, però me n’alegro de que algunes veus s’hagin aixecat en el seu favor, així podem assenyalar aquestes persones amb el dit! No, no, és broma. Com sempre, hi ha gent de tot, només faltaria. M’agrada, de tant en tant, compartir una miqueta de ciència aplicada amb vosaltres. Moltes gràcies per tots aquests comentaris que heu fet!

    Assumpta, ja sé que és una mica fastigoset, dona, però mira, a mi em molesta també i em fa fàstic quan me l’empasso, per això he decidit dedicar-li un post. La veritat és que he buscat la informació perquè no ho sabia, i m’ha fet gràcia compartir-la. Però bé, tot el que mengem està format per proteïnes, sucres i greixos, entre d’altres coses, res fastigós en realitat, però de vegades la combinació dóna unes propietats no massa agradables.
    Em resulta impossible seguir tots els altres comentaris que has fet, hehehe, però ja pots parlar amb qui vulguis, és clar, al final et posaré en nòmina. No sé això de la crema en anglès, em sembla que cadascú li diu com vol... Ah, i gràcies pels teus consells finals! Jo també retiro el tel amb els dits, fa molta gràcia perquè no se t’embruten ni res!

    Yáiza, la veritat és que no està massa clar això de la nata i la crema perquè tothom ho diu com vol. També se li diu nata als greixos, i suposo que descremada i desnatada acaba sent el mateix. El que s’elimina d’aquestes llets és el greix, no les proteïnes, per processos de centrifugació.
    M’agradaria donar-te una explicació més fiable a la teva pregunta, però no l’he trobada. El que suposo és que la temperatura manté la proteïna desnaturalitzada. Quan deixa d’aplicar-se aquesta temperatura, la proteïna es replega i forma agregats amb les altres, és el que és la precipitació. En algun lloc he trobat que coagula, una terminologia que potser entendràs bé, s’agrega i forma aquesta xarxa sòlida que no es pot formar mentre se li va aplicant temperatura. Et val?
    Això que expliques també m’ha passat, però amb el sucre. Quan veus que tires els grànuls i que allò fa una parada abans d’enfonsar-se... però bé, es tracta de remenar bé i que es dissolgui, així te’l treus de sobre!

    Jpmerch, la llet, ja se sap. Ens la prenem quan no ens tocaria, i fa coses rares al tracte digestiu. He de confessar que ho també prenc nescafè, però és la mesura del mandrós que no vol posar una cafetera.

    Sergi, no sé si ja havia tingut l’oportunitat de saludar-te, benvingut al Bona Nit. Reconec que el tel en la xocolata desfeta és una altra cosa, però no et pensis que m’il•lusiona massa tampoc. Però és clar, el gust a xocolata ho millora tot, no? Jo no sé si donar suport a aquesta classificació que fas... si el tel no hi fos, tampoc no passaria res, no?

    Banyeres, perdona, no m’ha quedat massa clar, t’agrada o no?

    Pons, n’hi ha, n’hi ha. Crec que estan en perill d’extinció, però alguna queda.

    Porquet, calma, calma, que només és un post. A mi també em fa força angúnia, però encara en puc parlar sense esgarrifar-me. A més, et diré un secret... amb una cullereta es pot treure! I llavors ja està, et pots prendre la llet calenteta.

    Thera, alguna cosa he sentit, pensava que era una llegenda urbana, però si m’assegures que hi ha algú que l’aprofita i que a sobre el degusta, m’ho creuré. No parlaré amb aquesta gent, però et creuré.

    Alba, el senyor Google és el que posa la saviesa, jo hi poso alguns coneixements, però ell és el que sap els detalls. Fins i tot de les coses angunioses.

    Alerta gent, aquí hem trobat una persona que tolera el tel de la llet! És la Dafne, ho dic per si algú la vol perseguir, que a sobre diu que ens en donarà si un dia convida! No sé noia, jo si vols t’envio tot el que em sobra. Te’l poso en un paquetet durant tota la setmana i te l’envio el diumenge!

    Cantireta, mira-la que espavilada... ja parlarem un altre dia d’altres tels...

    ResponElimina
  37. Hahaha Sr. Gasull, molt bona! Potser és una propietat química de l’alcohol que traspassa el tel de la llet als ulls! La química és sorprenent de vegades!

    Jo rai!, no pas! Això és només un petit intent de no oblidar la meva formació en bioquímica i biologia, de tant en tant en cau algun, ciència d’estar per casa. No pateixis que a CULTURA ja hi tinc un infiltrat, el Llibres i punt!

    Carme, bé, aquí n’estem fent molts escarafalls, però el treus amb una cullereta i ja està, és clar. M’ha semblat interessant parlar-ne, em va encuriosir i ho vaig mirar, i ara ho comparteixo amb vosaltres. No facis massa cas de la terminologia, perquè tot s’acaba barrejant. En català se li diu nata a tot, la que és greixosa nata fresca, i es fa servir en els làctics. El tel aquest... doncs només molesta!

    Gemma Sara, vaja, ets la segona que el tolera, al final sí que em creuré que existiu. Bé, per tu tot, tota la meva producció la repartiré entre la Dafne i tu. Ostres, és el problema de tenir blog i això, llegeixes alguna cosa i després ja no pots deixar d’associar-la al blogaire a qui li has llegit, o als comentaris. Ara seré el tio del tel de la llet!

    Ventafocs, la llet calentona està molt bé. Freda també me la bec, però a molta gent li resulta desagradable. I com que a més sovint hi dissolem coses, s’ha d’escalfar una mica. No em posis en un compromís! Quan et contesto el comentari és encara dilluns... però no sé quan el publicaré!

    Audrey, divulgació de pa sucat amb oli, però mira, m’agrada compartir les meves troballes amb vosaltres. Jo poso el temps que sé que m’ho escalfarà prou, i sempre se’m fa tel. El trec que fa angunieta, i després ja està.

    Globos, bé, jo em limitava a explicar què era, que m’ha fet gràcia compartir-ho, però a la majoria de gent li fa angúnia i ho expressa. A mi també me’n fa, però és cert que amb una cullereta, o ni això, el problema està solucionat.

    Miquel Àngel, bé, no entrarem a parlar de com és la llet que comprem al súper, tots sabem que no té res a veure amb l’acabada de munyir. Però és el que comentava al post, probablement aquest tel que dius al final és el de greixos que després es treu per fer productes làctics, no aquest de proteïnes que surt amb la calor. El primer és bo i útil, el segon em temo que només és fastigoset.

    Ostres Sa lluna, això és com veure una pel•lícula de por abans d’anar a dormir... espero que no tinguessis massa problemes amb els tels, s’ha de mesurar bé el temps!

    Salvador, no pronunciaràs el nom del mestre en va, i menys per comparar-lo amb mi!

    Carquinyol, no serà perquè la llet del capuccino no s’escalfi, però el que li fan és espumeta.

    Ona, caram, definitivament aquest post no estava fet per tu. Res, veurem si el següent no et fa venir esgarrifances...

    Maurici, encara més expeditiu que d’altres comentaristes... sembla que el tema fereix algunes susceptibilitats.

    Helena Arumi, ni cas, vosaltres digueu-li que el ‘raru’ és ell. I si no, fes estadístiques amb els comentaris que han sortit. El tel agrada a alguna gent, però són minoria!
    El tel de la llet acabada de munyir és tota una altra cosa, com explicava, que d’allà en surten coses molt bones. Ta mare era espavilada, es menjava aquest tel i segur que us deixava l’altre per vosaltres!

    Carina, si no beus llet, no t’has de preocupar pel tel. Petites dosis de ciència aplicada a la vida quotidiana, que així passa millor, no?

    Jomateixa, jo en prenc molta de llet, i la prenc semi perquè si no seria fatal, però de moment no se m’han demostrat problemes d’intolerància ni res, i si no engreixés més... la prendria sencera sense dubtar! Però el tel fora, home, que ja està bé!

    Dorca, no em diguis que et deixes guanyar pel tel, eh! Tu no marxis enlloc. Ja li fotrem cop de cullera al maleït tel.

    MBosch, ningú no t’obliga a comentar el post.

    ResponElimina
  38. Tirai, la veritat és que no he fet mai el que dius, però suposo que aquest procediment, que em pinta de camp, es devia fer amb el greix de la llet, i segur que era ben bo. Em sembla que per aquí dalt algú ho ha destacat també.

    rits, la ciència pot ser una cosa molt freda, a alguns nivells, no sembla que pugui tenir cap utilitat, per més apassionant que ens sembli a alguns. Però si li trobes aplicacions a la vida quotidiana, la cosa canvia, passa a ser gairebé una curiositat. La base és la mateixa, però tot té una base científica i es pot explicar de moltes maneres. Si es pot fer comprensible per tothom, millor que millor. I encara que no sàpigues explicar-ho, segur que alguna cosa recordaràs!
    Els teus cafès de màquina tenen tel?? Els meus ni això, així que ja m’oblido ni tant sols de relacionar-los amb la vaca... ni tan sols amb el cafè! És una mena de substitutiu per dir que has pres el cafè... però que va. El cafè, que jo sàpiga, no fa res de res. No deixa de ser una infusió.

    Maria, bé, en realitat n’hi ha prou amb treure’l. Fa una mica de fàstic, fins i tot de veure, però sabent que no és res dolent, el treus amb una cullereta i llestos, el que hi ha sota sempre serà ben bo.

    Sílvia, justament aquest matí hem anat a esmorzar al bar, que feia dies que no hi anàvem, i ens han preguntat com volíem la llet (que mai no ho fan), i he dit que natural, és clar! M’ha vingut aquest post al cap. De tant en tant m’agrada compartir petites dosis de ciència d’estar per casa.

    ResponElimina
  39. Hahahahahahaa, XeXu!!! Vinga, envia-me-la!!!!

    ResponElimina
  40. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  41. Dafne, ja l'estic guardant, eh? Diumenge te l'envio!

    MBosch, et demano que vagis una mica en compte amb el que dius, o més aviat amb com ho dius. Sí, és un tema intranscendent, encara que estic parlant de bioquímica (d'estar per casa), que és el que vaig estudiar. Però tots parlem de banalitats, no? O és que n'estàs exempte tu? Per altra banda, no em molesta que pensis que és un mal tema, un post dolent, avorrit, que és una merda, vaja. Ho pots pensar, estàs en el teu dret i si em dius que no t'ha agradat o que el trobes absurd, cap mena de problema, no sempre es pot agradar a tothom. El que passa és que comentant això no em dius res a mi, estàs menystenint la no poca gent que ha comentat aquest post, que els ha interessat o que almenys hi han dit la seva. Els ha agradat o no, però han llegit i han volgut participar. I només demano una cosa en aquest blog: respecte als altres. El teu comentari no em va semblar irrespectuós per mi, m'ho va semblar pels altres comentaristes, i per això et vaig contestar així, i ara ho faig d'aquesta altra manera. Ja saps que ets benvingut en aquesta casa, com tothom, però comentar no és obligatori i no passa res per no fer-ho quan el post no ens interessa.

    ResponElimina
  42. Vaig tard. Només volia deixar di que el tel de la llet és fastigós. Puc llençar tot el got de la llet quan en trobo.... ecs!!!

    ResponElimina
  43. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  44. Ariadna, mai és tard per comentar que aquest tel de la llet és fastigós. Però bé, jo no arribo a tant com tu, senzillament el trec, generalment amb els dits, i gaudeixo la part de sota.

    MBosch, quedem entesos. Mantinc el que et vaig dir, no passo revista de qui comenta i qui no, i ja sé que el que publico no sempre t'interessa, amb això no hi ha cap problema, sempre m'agrada que hi sigueu, però si no no passa res, s'entén. Potser vaig exagerar, però com et vaig dir em va semblar una falta de respecte pels altres, i per aquí sí que no hi passo. Ja em suposo que no ho vas fer expressament, per això et demanava una mica de cura. No és el mateix que dir que un llibre et sembla molt avorrit dels que ressenyo al Llibres, segur que hi ha maneres i maneres de dir-ho, però allà el desinterès va cap el llibre en sí, i no hi tinc res a dir. Res, que ja va bé intercanviar impressions. Les assignatures pendents es van polint amb el temps, això segur, però ho faràs tu mateix, no serà pel que jo et pugui dir.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.