dimarts, 12 de juny de 2012

Aniversari del cafè

Aquests dies milers de joves s'estan examinant de les proves de la Selectivitat, les que permeten l'accés a la universitat. Fent un càlcul molt fàcil, m'adono que fa ja 15 anys que les vaig fer, que es diu aviat. Dit d'una altra manera, els que ara s'estan mossegant les ungles (innecessàriament, però no els traiem la il·lusió...) pels exàmens, anaven amb el xumet a la boca quan jo hi vaig passar. Però la Selectivitat va marcar l'inici d'una de les meves relacions més duradores, i val la pena commemorar que fa 15 anys que no em separo del... cafè.

Jo era molt mal estudiant. Vull dir que era espavilat, entenia les coses i me les aprenia bé, però la meva tècnica d'estudi era pèssima, i la meva vagància antol·lògica. Em vaig plantar a la nit abans de l'examen (la primera, llavors es feia en dos dies) amb la meitat de la feina per fer, així que no em quedava més remei que aprofitar aquelles hores. Ja apuntava maneres, la meva relació amb la nit és encara més antiga. Fins llavors, només havia tastat el cafè un cop i m'havia semblat dolentíssim. Però aquella nit em calia alguna cosa per mantenir-me despert, així que ma mare em va preparar una cafetera perquè anés fent.

No em va servir de massa perquè els efectes immediats del cafè són només psicològics, i jo m'avorria estudiant i els ulls se'm tancaven, però durant aquella nit, i la del segon dia d'exàmens, el cafè va ser un company fidel. No en prenia abans, però des d'aquell dia ens vam tornar inseparables, i així seguirem. Ara només faig que veure la gent del meu voltant passar-se al te, no sé que li troben. Però just ara fa 15 anys que prenc cafè i no me'n penso separar. Ei, que el deixo quan vulgui, eh? Però és que no vull!

52 comentaris:

  1. Jo no soc gaire fan del cafè, per esmorzar em demano un cafè amb llet, per semblar una "persona normal", però després no el tasto en tota el dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas coses per semblar una persona normal? uis...uis...uis!!

      Elimina
  2. Doncs el cafè i jo vam començar a la Facultat, ja. El meu pas per la selectivitat (ara fa 5 anys!) van ser uns dies relaxadíssims de repassar autors de filo a les tardes tot prenent el sol. Per últim cop a la vida, portava la feina feta amb antel·lació, i els dies abans de l'examen no vaig patir gens. Val a dir, que en aquells temps podia repassar una assignatura sencera (biologia) en menys d'una hora (cosa impensable, ara), i anar tranquil·lament a l'examen a treure notes altes. Quins temps aquells!

    D'aleshores ençà, sempre vaig a última hora, tot i que per mi la nit pre-examen és sagrada i miro de dormir les meves vuit hores, que ja diuen que serveix per aposentar coneixements (i no adormir-se l'endemà al matí).

    El cafè i jo, seguim junts des de llavors, tot i que tenim els nostres estira i arronses. El problema és que a mi, poc cafè ja em crea addicció. És a dir, només prenent el del matí, si un dia el deixo de prendre, em passo el matí amb mal de cap. I això fot molt! Motiu pel qual a temporades em passo al te. A més, a partir de les 18h no puc prendre ni una cosa ni altra si pretenc anar a dormir a una hora decent. Però al final, per facilitat i per companyies, sempre acabo tornant al cafè... és tan bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de puntualitzar que jo vaig començar a prendre cafè molt, molt abans!!! Però només a casa, un cafè amb llet suavet de bon matí. Potser des dels 13 o 14 anys... El que volia dir és que va ser a la facultat que vaig començar a prendre cafès "a fora" i a qualsevol hora. Abans d'això els trobava massa forts. Els cafès cutres de la cafeteria de Medicina em van permetre fer el pas! ;)

      Elimina
  3. jo també era una estudiant de cafè! i més o menys també vaig començar a la selectivitat! quines coses... Però ara puc passar mooolts dies sense prender cafè sense problemes. De fet he de confessar que ara que estic d'examens em prenc un despreś de dinar perquè és la meua hora d'estudi i si no ho faig així em quedo clapadíssima! Però només em prenc un al dia.

    ResponElimina
  4. Sóc un fan del cafè, company inseparable.....que el puc deixar quan vulgui.......però no vull

    ResponElimina
  5. Espero que sigui una llarga relació la teva amb el cafè... i que re s no l'espatlli. La meva era boníssima però es va espatllar.

    Jo no volia deixar-lo pas, però ho vaig haver de fer per força... després de 20 o 25 anys de prendre cafè normalment. Tot just un parell al dia sense cap problema. Un bon dia em va començar a fer cremor d'estómac. Mai no ha deixar d'agradar-me, però clar... ja no en prenc. Bé, sí, en prenc un després de dinar els diumenges. Un a la setmana i es veu que amb una dosi tan baixa ja no em fa mal a l'estómac.

    La resta de la setmana m'he passat al te, que també m'agrada, però diferent!

    ResponElimina
  6. Res com el café... xò amb llet. Sol no puc. El te, ni veure'l!

    Avui, una de les meves nenes fa la sele! segur que li anirà fantàstic!

    ResponElimina
  7. A mi m'agrada el te amb una mica de cafè ;)

    ResponElimina
  8. M'encanta el cafè! Fas bé de no voler-lo deixar!
    Jo una vegada el vaig deixar i des de llavors sé que no és un vici sinó un plaer. Per això ja no el vull deixar, es deixen els vicis mai els plaers!

    ResponElimina
  9. Jo m'adono que a casa meva eren uns "passotes" de primera magnitud!! Jo no recordo quan vaig començar a prendre cafè... però... bé... als dotze anys o així em prenia la meva cerveseta... i als quinze fumava davant del meu pare sense problemes... És més, un dia, sabent que m'havia comprat cigarrets dels més "baratus" va venir amb dos paquets de Winston i ens en va donar un al meu germà i un a mi (mon germà és tretze mesos més petit que jo) i ens va dir "Ja que fumeu, al menys fumeu alguna cosa que sigui bona"... No vegis com vaig presumir a classe!! "És un regal del meu pare!!"... Ostres, papi, que intel·ligent que eres! :-)) Ara ni fumo, ni bec...

    Com deu ser que he sortit "així"???

    Ai, que me'n vaig per les branques!!

    Cafè... Si, bo. M'agrada molt. I el tallat i el cafè amb llet i el capuccino. Però jo sóc anglesa i els anglesos prenem més te. Vull dir que jo no és que tingui res en contra el cafè, nooooooo... al Viena, el talladet i les pastes estan molt bé. Però a casa, te i pa amb mantega, com els bons anglesos.

    Jo vaig fer la Selectivitat l'any 1981, fa 31 anys ;-)) tu eres un preciós nen de tres anyets :-)))

    I jo sí que no vaig estudiar gens ni mica... La meva teoria era "si fa quatre dies que he aprovat el COU, per què he d'estudiar ara? ja me'n recordaré... Això i esperar que no em sortíssin les mates :-DD

    Tornaré (de moment no tinc massa cosa més per dir, però com sempre torno, doncs ja ho dic)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he oblidat de tancar les cometes, XEXU, però si elimino el comentari i ho poso de nou, t'armaré un "cacau" aquí... hehehe... o sigui que això hauria de ser així:

      I jo sí que no vaig estudiar gens ni mica... La meva teoria era "si fa quatre dies que he aprovat el COU, per què he d'estudiar ara? ja me'n recordaré..." Això i esperar que no em sortíssin les mates :-DD

      Ja està :-DDD

      Elimina
  10. Doncs jo sóc de te i de cafè… A segons quines hores un earl grey i a segones quines un bon capuccino o late, i tant content.

    ResponElimina
  11. mmm ... fa un oloreta a cafè en aquest blog que me´n vaig a fer-ne un, el meu sempre amb llet (o tallat o cafè amb llet), però ara m'obliguen a prendre'l descafeïnat ... ja sé, no és el mateix , però millor així que cap!

    ResponElimina
  12. Jo no sóc gens fan del cafè però trobo que almenys fa bona olor (a diferència del tabac, per exemple).

    El que sí que veig que potser tenim en comú és la fascinació per la paraula zwitterió. A mi em va servir per construir una regla mnemotècnica per una família d'elements químics. M'agradaria saber per quina raó la vas triar tu per l'adreça d'aquest bloc.

    L'altre concepte/paraula alemanya que em va fascinar quan estudiava química va ser umpolung.

    ResponElimina
  13. Quin començament que vau tenir tu i el cafè, però en el fons un record bonic. Jo la sele la tinc idealitzada, ho vaig passar fatal però aquests dies quan veig els estudiants a la porta de la universitat de bon matí, nerviosos, amb apunts a les mans... no sé, penso que era una època bonica. Encara no sabíem el que ens vindria.

    Tens raó quan dius que els efectes del cafè són en bona part psicològics, perquè el cafè et desperta una mitja hora després d'haver-lo pres i té un efecte poc durador, després torna la son. Això si en prens un rere l'altre segurament s'allarga. Abans en prenia cinc o sis al dia, ara em limito a fer-ne dos, un per esmorzar i un després de dinar. Sol, amb llet, amb anís... i sobretot sense sucre!

    ResponElimina
  14. Cafè!!! És la darrera addicció pública i legal que em permeten XD. Jo vaig començar la meva relació abans de la selectivitat, quan a l'insti ens deixaven sortir del centre a l'hora del pati i anàvem a un bar anomenat "Los Estudiantes" o a "Cal Joan" (estaven de costat) i em prenia un cafè i llegia la columna de la Montserrat Roig al "Periodico" més un ducados. In illo tempore...

    ResponElimina
  15. Ara ja sé per què no sóc gaire 'cafetera', jo sempre estudiava de dia, mai he passat la nit en blanc davant d'uns apunts. :-)))Tinc massa son per les nits, encara ara... i fa més temps que tu que vaig fer la selectivitat; els que la fan ara ni havien nascut!

    ResponElimina
  16. Fa dos anys que vaig deixar de fumar i soc tant espavilada que vaig decidir deixar, més o menys al mateix temps, el cafè. Meeeeec!! Mala idea ... Que bo que està el talladet a mig matí ;)

    ResponElimina
  17. El meu primer apunt va ser la narració del meu pas del cafè al te. No diguis mai "d'aquesta aigua bullida no en beuré!" ^^

    ResponElimina
  18. Jo ara prenc menys cafè que abans. Només prenc el del matí que és sagrat. Quan em llevo me'n vaig directe a la cafetera perquè ho necessito. Abans en prenia després de dinar, ara ja no. Te no en prenia, fins que vaig descobrir el te blanc que és el que té més propietats antioxidants i no puja la tensió arterial com el negre o el vermell.
    A l'estiu, però, a la farmàcia on treballo a primera hora -quan la gent encara no ha sortit perquè fa massa calor- ens prenem cafè amb gel -que m'encanta-

    That's all! :D

    ResponElimina
  19. Ja hi som, un que pot deixar les coses quan vulgui però ara, vés per on, no li dona la gana. DIAGNÒSTIC: enganxat i viciat tremendament!

    No sóc de cafè, de fet mai en prenc o si em prenc ho faig amb llet i un dit molt petit de cafè per treure el gust de la llet. Ara, et reconec, per exemple, que estic enganxat a... la xocolata!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a tota mena de gominoles i llaminadures... i als frankfurts de l'IKEA :-DDD

      Elimina
  20. Ep Jordi, jo també estic enganxada a la xocolata.
    Abans també prenia bastant cafè, però cada cop em senta més malament. Deu ser que els nervis ja en tenen la dosi acumulada. Ara ho tinc bastant restringit. Un tallat abans de sortir de casa i potser un a mitja tarda.Res de café sol.
    Jo no he pogut estudiar mai fins massa tard a la nit, m'agafa moltíiiisima son. ara si enganxo un llibre dels que no et deixen parar es poden fer les tantes.

    ResponElimina
  21. Un company em va explicar que es va passar al te perquè prenia tant de cafè (per mantenir-se despert) que li destrossava l'estómac i en canvi amb la teïna aconseguia els mateixos efectes però sense efectes secundaris. Jo el que faig en arribar les vacances és desar el despertador i deixar de prendre cafè... i sistemàticament em passo tres dies amb mal de cap :-( (és el "mono", em temo).

    ResponElimina
  22. Bé, jo en fa 25 que vaig anar a la selectivitat, i era el 25 de juny. Imagina´t quina revetlla vaig passar. O sigui, que no vaig anar-hi, per por a no sobrepassar-me.
    I respecte al cafè, ja torno a ser la rareta, no m'agrada gens. Al matí me´l prenc amb llet, però sol no puc. De vegades quan fa molta calor, algun amb gel, però no sóc gens cafetera. Reconec que funciona bé quan cal estar ben desvetllat.
    Ap, i me´l prenc amb llet tèbia, sense tel, hahahahaha!!! :)))

    ResponElimina
  23. Curiós aquest aniversari teu :-), ben fet s'ha de celebrar tot allò que ens agrada!. Jo no sóc persona sense el café de bon matí amb quelcom dolç, sino sembla que no funciono..., això sí...sol i després puc repetir, però no em cal tant i el te també m'agrada, per a mi és una beguda per acompanyar lectures, converses...xino xano...

    Bon vespre!

    ResponElimina
  24. Jo no recordo com i quan va començar la meva relació cafetera, tot i que sí que tinc gravat el meu primer cafè amb llet (no era ni cafè sol...). No vaig poder amb ell! Quin fàstic! I ara, en canvi, cada matí necessito el meu cafè amb llet, però com bé dius, més per una cosa psicològica que per cap altre efecte.

    I per cert, moooolt i molt d'acord amb el comentari del te (i ara ens guanyarem enemics). No li trobo absolutament res! I a més (i ara em guanyaré totes les bronques del món) fa pihippie guai! Queda alternatiu, super, mola, ulleres de pasta, Verdi, teteries... però no us enfadeu a aquells que us agrada, eh? ;p

    Fora conyes... la meva selectivitat va ser fa .... ups! 18 anys... No m'havia parat a pensar-hi... déu n'hi do com corre el temps. Tenia altres amics (en conservo encara algun), una altra xicota, no tenia aquestes canetes que ja surten... aixxxx, semblo un padrí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que bé, ara ja sé la teva edat, PORQUET, tens tres anys més que en XEXU... hehehe

      No saps que jo ho llegeixo tot? :-P

      Però bé... Només era per dir-te que jo prenia te gairebé abans de que tu nasquessis, petit blogaire amb canetes, així que res de pihippie guai. Jo sóc britànica. Un respecte, eh? Només llegeixo Dickens i m'alimento de pa amb mantega i te.

      Elimina
    2. Una puntualització Assumpta, si no hi ha res d'estrany, en Porquet té només dos anys més que jo. Per mi hauria de fer 16 any de la Selectivitat, però en fa 15. Coses que passen.

      Elimina
    3. Ah, gràcies... hehehe què bo!!! :-DD... a més, després vaig veure que ell és de desembre i tu del gener, per tant, en realitat només deu ser un any i un mes :-DDD

      Elimina
  25. Com ho faríem sense el cafè? no ho sé pas...

    ResponElimina
  26. Un plaer de bon matí, a mig matí, després de dinar, a mitja tarda...
    Jo i el cafè vam començar a anar junts quan treballava de nit a l'hospital.la cafetera estava sempre fumejant :)

    ResponElimina
  27. Hem guanyat de sis!! oeeeeeeeeee oeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  28. Per molts anys, doncs!! No és fàcil que les relacions durin tants anys.

    Jo també vaig començar a prendre cafès en aquella època, però no per mantenir-me desperta a les nits, sinó per despertar-me als matins!! A les nits no tenia problemes i estudiava amb la tele, veient com en Pepe Navarro desgranava els detalls dels crims de les nenes d'Alcàsser a "Esta noche cruzamos el Mississipi". Quin escàndol. Els crims no, que són esgarrifosos. L'escàndol era com permetien tota aquella morvositat. Ai, Tele5...

    ResponElimina
  29. Per molts anys a tu i al cafè!I que duri sense que hagis d'arribar al divorci amb el cafè. El teu escrit m'ha fet calcular els anys que fa que la vaig fer 38!,any amunt any avall!. Jo tot el contrari la nit abans d'un exàmen de la sele, de les opos.....vaig (anava) a dormir ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora(així l'endemà sóc (era) imparable ja!), ja que penso que el que tenia que estudiar ho havia de fer abans de la nit abans....pràcticament la nit abans d'un exàmen dormia.Jo no he begut mai cafè....ara recordo que quan era petita m'agradava que els pares prenguessin cafè i sempre deia deixeu-m'hi posar el sucre!!! Feliç dijous!

    ResponElimina
  30. Ai m'he equivocat amb el càlcul són 28!!!! els anys que fa que vaig fer la selectivitat!!!! Sóc de lletres pures!

    ResponElimina
  31. M'agrada i necessito respirar l'oloreta del cafè de bon matí.

    ResponElimina
  32. Doncs enhorabona per aquesta relació tan duradora :D
    Jo també sóc molt cafetera, ara en menys quantitat però un parell al dia no me'ls treu ningú. Tot i que crec que a l'època de la sele no en prenia...
    El que prenia per la sele eren calmants, perquè just una setmana abans em vaig accidentar amb el Vespino sortint de l'institut i vaig anar als exàmens ban nafrada. I es feien en un cinquè pis sense ascensor... una tortura... en el meu cas en fa 16, anys. Marededeusenyor.

    ResponElimina
  33. Ostres, no recordo quan fa del meu primer cafè, però no vaig ser massa bona estudiant, ni vaig fer la "sele" ni res, però no em queixaré pas, sóc autodidacta, lectora nocturna i cafetera.... aix, m'has fet somriure XeXu, jo sé perquè :) muacs!!

    ResponElimina
  34. A mi m'agrada molt el cafè sol, curtet, intens, d'aquells que el sucre no cau a la primera... no hi ha res com un bon cafè al matí. Però això sí, amb molta mesura, perquè em treuen massa la son... bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  35. Per mi la gràcia del post era commemorar els 15 anys que fa que prenc cafè, saber exactament quan vaig començar i poder-ho calcular, però això s’ha convertit en una guerra entre els partidaris del te i els del cafè, hehehe. Bé, una guerra tampoc, no cal exagerar, però s’ha quedat com a tema principal. Doncs res, el meu vot pel cafè, és clar! Moltes gràcies a tots per participar en aquest ‘debat’.

    Pons, actualment jo estic en 4 al dia. He tingut èpoques de més i també de menys. Per què vols semblar una persona normal? Els companys et miren malament si no?

    Yáiza, quina noia més aplicada... que eres. Bé, és normal que a aquelles alçades ens fos més fàcil, jo que no era d’estudiar massa, m’ho treia molt bé també. Però després a la facultat la cosa canvia, és clar, tot es torna més difícil i requereix una mica més de dedicació. Si seguim amb la mateixa dinàmica de mínim esforç, sempre acabem a última hora havent d’espavilar. Això sí, jo mai no vaig poder agafar-me l’últim dia de relax, justament la pressió del darrer dia era la que em salvava el cul.
    Jo no sé si és que no m’hi fixo o és que no deixo de prendre cafè. Però també és que no és el mateix cafè que nescafè, i el prenc a primera hora en funció de la mandra de posar una cafetera o no. No trobo que tingui efectes adversos si no en prenc, o no ho he detectat. Ah, i això de no poder prendre cafè més tard de les 18h ho he sentit dir a molta gent. Quan surto a sopar no em desagrada prendre’n un en acabat, i després dormo igual, quan m’hi poso. Segurament la meva tolerància s’ha anat forjant amb els anys.
    Ah, a mi em sembla que va ser justament amb 13 o 14 anys que el vaig tastar per primer cop, era estiu i estàvem de vacances. Ens el van deixar tastar i no em va agradar. I després fins els 18, ja veus! Fins llavors, ni a casa ni a fora.

    Nimue, amb exàmens o no, l’hora de després de dinar fa son de totes les maneres! Ja veig que no sóc especial i que més d’un haurà començat amb el cafè per aquelles èpoques. A mi em va a temporades, en funció de la rutina que tingui, però a dia d’avui són uns quatre, però de veritat, potser no me’n prenc cap entre nescafès i cafè dolent de màquina!

    Sr. Gasull, un altre addicte... vull dir, un altre aficionat al cafè! És un company fidel, i tant.

    Carme, m’estàs dient que em poden quedar potser només 5 anys de prendre cafè?? Quina depressió! Bé, tothom diu que no és massa bo prendre’n tant, així que segur que em passarà factura. Quan em comenci a fer mal, o el metge me’l prohibeixi, ja deixaré de prendre’n. Però no crec que em passi al te, aquest no he aconseguit encara que m’agradi, i per carregar-lo de sucre, penso que no val la pena. Deus estar esperant el diumenge amb candeletes!

    rits, jo el prenc amb llet o tallat, sol tampoc no em fa el pes, prefereixo el gust que li dóna la llet. A tothom li va més o menys bé la Selectivitat, però quan l’estàs fent et sembla tot un món!

    Anònim, aquesta barreja no me l’he plantejat mai, ni crec que la provi!

    Hania, la línia que separa vici i plaer de vegades és molt fina. El cafè és un plaer i entra molt bé en alguns moments, però també és addictiu, està demostrat, i existeixen addictes a la cafeïna. Aquests no prenen unes quantitats normals de cafè, es passen tres pobles, però igualment, tampoc es pot badar amb molècules d’aquests tipus. Ara, tres o quatre cafès al dia no són per tant, no?

    Assumpta, quines coses expliques. A casa teva incitaven al vici, i d’alguna manera va sortir bé. Però no trobo que sigui un procedir que pugui funcionar amb tothom, més aviat podria causar més d’un disgust. Però bé, amb tu va anar bé.
    Et diré un secret Assumpta. Però no vull que t’agafi de sorpresa, eh? Seu si ho necessites, no vull que et maregis ni res. Vine, que t’ho dic...: ets catalana. Ja està, ara ja ho saps. Ho dic perquè no et cal menjar pa amb mantega ni prendre te si no vols, amb un cafè i unes galetes ja passaries. Continua a baix

    ResponElimina
  36. Ben cert que fa 31 anys jo era un nen de 3 i no aixecava un pam de terra. Ara, que fos preciós, això ja no hi compto. Quines penques, i no vas estudiar per la Selectivitat? Entre això i que el Dret es treu endavant per sentit comú, jo ja no sé què pensar. Hauré de preguntar a en Josep Lluís de quin planeta vens.
    Naturalment, has tornat alguns cops, i jo encantat. Sí, el Regal Barça va guanyar el quart partit i ara el Palau decidirà, ho tenim una mica més de cara... a veure si ens en sortim, tan xerrar els madridistes!

    Carquinyol, això no pot ser, t’has de decidir! No home, suposo que el més estrany és només prendre una cosa o altra, en la combinació deu estar el gust... però jo no li acabo de trobar el què al te...

    Sa lluna, això mai! El descafeïnat va contra la meva religió, no en prenc mai, ni de nit. Suposo que tard o d’hora algun metge desaprensiu em dirà que no puc prendre cafeïna i m’hauré d’aguantar, però fins que sigui possible, abans prefereixo no prendre’n que prendre’l descafeïnat. I sé que és una ximpleria, eh, manies que té un. Però em mantinc ferm.

    Sergi, ara no recordo si és el primer cop que comentes, però en tot cas et dono la benvinguda al Bona nit. L’oloreta del cafè acabat de fer és fantàstica, res a veure amb el tabac, en això també coincidim.
    El zwitterio de l’adreça del blog va ser abans adreça de correu. No és que respongui a res especial, tret que sóc bioquímic i una mica friki, m’agrada la lletra Z i aquesta ‘paraula’ sempre em va agradar quan estudiava. El concepte també és curiós i no en conec l’etimologia exacta, però és de suposar que ve de zwitter, terme alemany que significa ambigu. Fa molt temps que m’acompanya, però no hi ha cap altra història més emocionant darrere d’aquesta tria. Desconec el segon concepte del que parles, però la seva sonoritat no m’atrau tant.

    Sílvia, el que m’ha fet gràcia és poder recordar exactament quant temps fa que prenc cafè, ja que ho tinc lligat a un record fàcilment localitzable. No es pot dir que la Selectivitat m’anés especialment bé, però va ser suficient, i no la recordo com una cosa impossible. Suposo que en aquells moments estava nerviós i tenia els meus dubtes, però penso que no em va semblar per tant (d’aquí el meu comentari en el post).
    Fins i tot diria que el cafè triga més a fer el seu efecte, he sentit fins a quatre hores després de prendre’l, però sembla una mica exagerat. Ja veig que estàs de servei mínim. Jo no sempre prenc cafè de cafetera, però solc fer esmorzar a casa, esmorzar a mig matí, després de dinar i berenar. Són quatre, si no hi ha extres. Ah, i jo sí que m’hi poso sucre, m’agrada el gustet de la barreja!

    Alyebard, doncs mira, jo abans de la selectivitat res de res. Em sembla estrany i tot, però també he tingut altres canvis radicals a la vida, de tot o res. A l’institut com a molt fèiem alguna escapada per jugar als futbolins en un parell de bars dels quals m’és impossible recordar els noms. Que tu recordis els teus és senyal que hi passaves massa estona!

    Ariadna, ei, que estudiar per les nits no és incompatible amb tenir son, eh! Hehehe. Home, el cos et demana llit, però quan no has fet els deures abans, no hi ha altre remei. Encara que jo sempre he trobat molta tranquil•litat a les nits per fer moltes coses. Deu ser per això que el cafè i jo som tan amics.

    Anna, que deixessis de fumar ho entenc, i t’aplaudeixo. Però deixar el cafè? Per què?? Pobreta, necessites suport psicològic? Ha de ser molt dur, ho entenc, ho entenc...

    Clídice, ja sé que més val que no em giri en rodó a prendre te, que en qualsevol moment puc caure, però per ara miro de ser la resistència a aquesta onada de bevedors de te que comença a envoltar-me!

    ResponElimina
  37. Helena Arumi, no prens el talladet de després de dinar? Uf, per mi és tan sagrat com el del matí (que solen ser dos, però almenys un!). Veus, jo no sóc gens de cafè amb gel. Ho he vist prendre a molta gent, però fins i tot a l’estiu me’l prenc tallat sense gel, i si de cas demano la llet natural o el deixo refredar. Em sembla que molts cops ja està prou aigualit com per afegir-hi gel!

    Banyeres, aquí estava la gràcia, a fer la típica broma de l’addicte que ho deixa quan vol! Tampoc no crec que sigui per tant, considero que sóc molt més addicte a Internet que no pas al cafè. Però bé, ganes de deixar-lo... tampoc. I mira, la xocolata és una qüestió de voluntat. M’encanta i en podria menjar cada dia tanta com se’m posés per davant, però me n’estic, perquè sé que no convé. Em passa sovint per davant dels nassos i dic que NO. Has vist, els anuncis aquells contra la droga que ens feien quan érem petits han donat els seus fruits!

    Jomateixa, no ets la primera que sento dir que amb el temps el cafè es comença a posar malament, i el malestar que genera fa que el consum disminueixi. Bé, de moment no he arribat a aquest punt, però ja sigui per recomanació del metge o per la pròpia experiència suposo que tard o d’hora passaré per aquí.
    A mi m’agafava la mateixa son estudiant, però per força m’havia de quedar perquè ho solia portar molt verd. Ara, el tema de llegir ja és una altra cosa. Quan un llibre enganxa, no hi ha remei!

    Montse Lladó, la teïna se suposa que és un estimulant tant o més potent que la cafeïna, però no sé massa bé per què sol posar-se millor a tothom en general. El que no es pot fer és prendre te en comptes de cafè pensant que no et traurà la son, però són molts els que he sentit dir que amb el te se senten molt millor. Així que tu tens una solució per les teves vacances, potser podries suplir una mica aquesta dependència de cafè que et fa venir mal de cap amb te. T’ho dic a tu i segurament jo no ho faria, eh, però mira, si et funciona...

    Dafne, aquest cop no ets tan rara! Hi ha molta gent que no els agrada el cafè, i tu encara, que en prens en petites dosis, però conec alguns que ni el tasten. Coca cola per esmorzar, tu creus! Tan bé com entra un cafè amb llet. Això sí, sense tel! Però si tu eres de les que els agradava el tel i aquí tens una oportunitat! Qui t’entengui que et compri, hahaha. Ei, i 25 anys de la Selectivitat també és per celebrar, no? Ha plogut força.

    Audrey, m’encanta la frase ‘no sóc persona sense...’, i sense cafè està clar que no ho som. Jo no el prenc mai sol sempre amb llet o tallat. Una cosa dolça també prendria als matins (i a totes hores), però me’n solc estar. I ja veig que ets de les persones que combina ambdues coses, però aquestes que cites jo les acompanyo perfectament amb cafè també.

    Porquet, així et va passar com a mi, la primera experiència va ser molt negativa. Però com la cervesa també, no? Costa una mica que entri al principi, però t’hi vas acostumant. Bé, a la cervesa jo tampoc li he acabat de trobar la gràcia, en prenc, però no en gaudeixo com altres.
    Ja has vist que l’Assumpta ha estat la primera en queixar-se. Efectivament, hi ha gent que pren te des de sempre, o des de fa molt temps. Però es posin com es posin, sóc de la mateixa opinió que tu, molta gent ha pujat al carro del te recentment, per motius diversos, no només perquè fa guai, però que està com de moda i que ara hi ha infinites varietats que fa no res no existien, això no ho poden negar. Jo m’ho empasso cada dia al despatx amb les meves companyes, així que sé de què parlo.
    Home, si no haguessin canviat coses des que vam fer la selectivitat, seria estrany i tot! També puc dir que me’n queda alguna cosa, però no massa, i és que els anys ens fan evolucionar a tots de diferent manera i sovint ens separen els uns dels altres. Ah, i de cabells blancs no me’n falten tampoc! Tio que som els blogaires interessants de la catos!

    Maria, saps què passa? Que no ho vull descobrir!

    ResponElimina
  38. Joana, això de treballar de nit ha de ser molt dur, encara que la dinàmica segur que és diferent. El cafè és un bon company a totes hores, ja veig que tu ets dels meus.

    Txari, el pas de voler mantenir-se despert a la nit i necessitar mantenir-se despert al matí es fa amb molta facilitat. Un cop començat, ja és un no parar. Veure el Pepe Navarro i estudiar era compatible? O era l’excusa que tenies per mantenir-te desperta i veure el programa? La veritat és que jo no n’era seguidor, aquells programes van obrir el camí, però penso que actualment se’n fan de molt pitjors encara.

    Marta, aaaaahh, 28 és una altra cosa. 38 em semblaven molts. Quan la vas fer jo tenia la tendra edat de 6 anys. Molta gent pensa així, el que no hagis fet abans de l’última nit, ja no ho faràs. Però en el meu cas, l’última nit em salvava el cul molts cops. També tinc capacitat de resistir la son del dia següent quan he d’estar concentrat, sinó no serviria de res, és clar. Vaja, així que amb el cafè només t’agrada fer marranades, però prendre’l no. Doncs molt malament, perquè ben bo que és. També m’hi poso sucre, i queda un gustet tan bo...mmm.

    Montse, l’olor de la cafetera acabada de fer és fantàstica, el que passa és que a primera hora sempre fa mandra preparar-lo!

    MaryMoon, 16 anys són el que hauria de fer per mi també, així que som coetanis! Bé, en el teu cas, més que un examen de Selectivitat va ser una prova molt més dura, ja veig, posant pals a les rodes encara més. Espero que tot i la tortura d’anar-hi nafrada, no t’anés malament. Sempre podràs dir que vas apel•lar a l’èpica i que te’n vas sortir, tot i els impediments. Ah, i dos cafès és el mínim que es pot prendre, no? Em semble que menys està penat per llei.

    Cris, per sort fer la Selectivitat no és requisit indispensable per prendre cafè, i encara que no la fessis t’has pogut lliurar a aquest vici tranquil•lament. Com explicava, jo no era bon estudiant, pel que fa a tècnica, però d’estudiar me’n vaig fer un fart, això sí.

    Ventafocs, per una vegada que encertes que és cap de setmana! Dona, precisament va d’això, prendre cafè al matí per poder-nos treure la son de sobre, no! Jo me’l prenc sempre amb llet, sol no m’acaba de fer el pes, m’agrada més la barreja.

    ResponElimina
  39. Hahahahaha no m'he marejat ni he caigut a terra, ni res, al contrari, m'he posat a riure... pensava "ai, què em dirà ara" i quan veig que em dius que sóc catalana!! I és clar que sóc catalana!! :-DDD

    Però avui, he descobert una nova addicció que no coneixia (i es veu que existeix veritablement!!) i és l'addicció a "fantasiejar" i jo crec que la tinc... i moltes vegades jugo amb la meva imaginació (sí, ara em diràs "Et diré un secret Assumpta. Però no vull que t’agafi de sorpresa, eh? Seu si ho necessites, no vull que et maregis ni res. Vine, que t’ho dic...: tens cinquanta anys. Ja està, ara ja ho saps. Ho dic perquè no et cal estar jugant tot el dia, pots ser una mica gran")

    Per on anava?

    Ah, sí, que prendre pa amb mantega i beure te forma part de jugar a ser un personatge de Dickens :-DD

    XEXUUUUUUUUUUUUUUUUU nooooooo, no m'agafis por, homeeee... Sóc inofensiva...

    És veritat que no vaig estudiar per la Selectivitat (quina mandra, feia calor!! hehe) i és veritat que Dret s'aprova per lògica... a més que hi ha conceptes que TOTHOM sap :-))

    Si jo et pregunto a tu "què és la compravenda" i em diu que no ho saps no m'ho creuré... Si en fas cada dia!! :-)) És un intercanvi de cosa per preu... ja està :-) I, a partir d'aquí, rotllo i anar deduint ;-))

    Ah, i estic segura que amb tres anys eres un nen preciós!! Hehehe si t'hagués vist t'hauria agafat a coll... ;-))))

    ResponElimina
  40. Si no semblo una "personal normal" es possible que no obtingués la col·laboració dels meus companys de feina. Puc aprofitar per saludar? hola gent de l'oficina! gracies

    ResponElimina
  41. Aquest post podria del cert estar escrit per la meva filla. Ara falta la segona part: l'inici de la meva adicció a la til·la. :)

    ResponElimina
  42. Hola...
    Jo prenc de tot en aigua calenta: cafè, te i infusions. L'aigua de la banyera no, que em fa fàstic. Reconec, però, que un cafè amb companyia ajuda molt.

    ResponElimina
  43. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  44. Assumpta, prou que ho sabem que fantasieges contínuament, és una de les teves gràcies. Dius tan convençuda que ets anglesa que algú es pensarà que es veritat i encara et diran que tens un català molt bo. Segueix jugant a fer de personatge de Dickens, si et passes la vida llegint llibres seus! Mira, això sí, sempre és millor això que un personatge de Murakami...
    Doncs a mi no em sembla tan lògic, què vols que et digui. A mi el dret m'avorriria soberanament, així que ni conceptes fàcils ni res, ja el deixo per vosaltres.

    Pons, suposo que l'objectiu final és dominar el món i necessites alguns aliats. És clar, tot comença per caure en gràcia, i si per això cal prendre cafè, doncs endavant.

    Rafel, ui, til·la? No no, que em poso nerviós només de llegir-ho!

    Cantireta, però la sopa sí, oi? En aigua calenta es dissol millor, on vas a parar. Moltes coses guanyen en companyia, això és una veritat universal.

    MBosch, ho he comprovat i el teu comentari s'ha perdut. No l'he trobat a correu brossa, que de vegades els envia allà, però crec que tampoc el vaig rebre al correu. El cafè és una cosa que es va estenent. Comences així, puntualment, i després es converteix en rutina. Bé, que hi ha gent que no s'hi aficiona, eh? Però és que ve tan de gust prendre un cafetó després de dinar, per exemple...

    ResponElimina
  45. Doncs a mi m'agrada bastant el cafè, amb llet això sí! De bon matí està boníssim i per les tardes d'estiu fred i a l'hivern ben calent! Un plaer!

    Salutacions,
    Martina

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.