diumenge, 6 de maig de 2012

Una sola lluna


De la lluna més gran de l'any, tot el que es pot aconseguir amb una camareta com la meva. Per compartir-la i pensar-se, per embadalir-se i admirar-la. Una única lluna per tots, en un mateix cel que ens aixopluga, estiguem on estiguem.

31 comentaris:

  1. Jo no la vaig poder veure en directe, el cel estava ennuvolat. Però sí, coses així ens fan adonar que encara que siguem lluny (ara mateix jo sóc a 1000km de tots vosaltres!), en realitat seguim sota un mateix cel... I això apropa, oi?

    ResponElimina
  2. Jo la vaig veure dos o tres dies abans, quan encara no estava "del tot" i, despistada com sóc, no tenia ni idea d'aquest fenomen i em vaig quedar parada "quina lluna tan gran!! es veu immensa!!"... cridava l'atenció, eh? i després en Josep Lluís m'ho va explicar :-)

    Sí, una mateixa lluna per a tots... Uns pensaments molt macos :-)

    ResponElimina
  3. Rm vaig despistar i tot i que ho sabia, no en vaig fer cap foto. Un bonic pensametn Yaiza

    ResponElimina
  4. el que més m'agrada d'ella és que a hores d'ara el planeta encara no ens barallem per veure de qui serà i qui en podrà fer negoci. A veure si conservem alguna cosa verge de les que estan al nostre abast.
    Bona setmana!!!! i bona lluna

    ResponElimina
  5. Dijous tornava a casa tardet i em va fascinar. Encara no estava plena del tot xò brillava amb una força immensa. A més, vora a casa hi ha poca llum de fanals i era espectacular. A l'endemà, em vaig assabentar que era la més gran i brillant de l'any. Preciosa.

    Ahir no me la vaig mirar per coses que no venen al cas i ara he intentat buscar-la des de casa xò no es veu, deu caure cap al sud-est. Així doncs, em quedo amb aquesta.

    ResponElimina
  6. Jo la vaig buscar dissabte i tot i que estava una mica difuminada de núvols i no és veia el perfil ben clar, la mida era espectacular, quan encara era baixa a l'horitzó.

    Mirem la mateixa lluna i això ens apropa, és cert.

    Un post molt ... tendre? no ho sé, amb molt de sentiment! Bona nit!

    ResponElimina
  7. S'assembla moltíssim a la que vaig fer jo! És que no es podia evitar de fer-li fotos... La teva ha sortit molt rodona. La meva en deixa constància però és que era molt més lluminosa i preciosa.

    ResponElimina
  8. una sola lluna i és curiós.. en tenim prou amb una, no en necessitem més, una per a tots i ben contents que sigui així, només faltaria que cadascú tingués la seva..!:)
    un post rodonet com ella...

    ResponElimina
  9. Ahir la vaig veure, preciosa mig abrigada de núvols que no s'acabaven de decidir de quin color volien ser. Com el cel que acabava de treure's el vestit blau i ja quasi portava el negre de cada nit. Hi havia un cel preciós.

    Avui també, tot i que els núvols i la pluja el tenen ben amagat.

    ResponElimina
  10. Ací també va estar ennuvolat i no vam poder veure res.

    ResponElimina
  11. mirar al cel per veure-la s'ha convertit en una constan de cada nit
    i tambe a mi m'agrada pensar que els que son lluny, la veuen al seu cel, m'uneix mes a ells
    petons llunatics

    ResponElimina
  12. Llàstima que els núvols la van tapar en molts moments...Preciosa.

    ResponElimina
  13. Una sola lluna per il·luminar-los a tots,una sola lluna per a cercar-los,
    Una sola lluna per atreure'ls a tots i tenir-los llegint
    a la Terra del Bona Nit on s'explica en Xexu

    :) ;)

    La foto m'ha agradat, té una ire misteriós !

    ResponElimina
  14. Preciosa, com sempre, què he de dir jo de la lluna?
    Ahir jugava a amagar-se darrera els niguls, avui si m´ha deixat veure el seu encant i, fins i tot, hem compartit secrets!!

    Ahhh... i no és per a tots, s´ha de ser molt especial per veure-la ;)

    ResponElimina
  15. Tots sota el mateix cel i il.luminats per la mateixa llum...Caldria pensar-hi sovint per veure la nostra petitesa dins el món del que formem part!!...i molt bé la imatge d'aquesta camareta teva!!

    ResponElimina
  16. Espectacular i regnant des de la immensitat amb el seu poder i el seu influx.

    ResponElimina
  17. Potser no hem de viure a la Lluna, però com m'agradaria anar-hi! Aquests dies els llunàtics anem més de corcoll :)

    ResponElimina
  18. tampoc està tan lluny, que son 355.126 Km de no res? una passejada...

    ResponElimina
  19. Jo també me la vaig mirar una estona dissabte al vespre. Vaig trobar que no n'hi havia per tant, què vols que et digui. Altres cops l'he vista molt més gran. Potser és que no estava per veure llunes.

    ResponElimina
  20. Ai la lluna, com deia la Mar, ballar amb la lluna; ella que sap tant, i que tsnts secrets guarda silenciosament!!!

    ResponElimina
  21. T'ha sortit una foto preciosa... un somriure com la lluna de dissabte!

    ResponElimina
  22. Doncs aquesta camareta que tens tu ha tret una preciosa foto de la lluna!

    ResponElimina
  23. Gran foto, XeXu. Vols dir que no l'has pintada a l'oli i ens fas creure que és una fotografia? Cas que sigui així, segueix pintant!

    ResponElimina
  24. Que bonica la foto i el que et va suggerir. Jo sí que la vaig veure i em sembla que em va deixar ben tocada perquè duc dos dies de baixa (bah, segur que no és culpa de la lluna, sóc jo la llunàtica).

    ResponElimina
  25. Molt bona foto i bona reflexió. Per cert el comentari de Carquinyol em recorda alguna cosa i ara no sabria dir-te el què...

    ResponElimina
  26. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. Aquesta vegada sols la vaig veure un momentet i la veritat...ennuvolada, altres vegades la he gaudit més, suposo que deu ser cosa de la companyia i del dia. La teva foto molt xula i el comentari encertat!, tots quedem embadalits amb el mateix, per una vegada...
    Bon vespre!

    ResponElimina
  28. Gràcies per comentar aquest post i pels immerescuts elogis cap a la foto que alguns heu fet. M’agrada molt la lluna plena, i aquesta bé valia un post. Sempre m’ha acompanyat aquí al blog, i ara té una companya més petiteta. Qui sap si algun dia podré fer una foto que em servirà com a fons del blog, seria genial!

    Yáiza, som patits al costat de la lluna, les distàncies són relatives. Gràcies a Internet tampoc no et notem tan lluny, encara que siguis a 1000 km. Al final les distàncies s’escurcen, i la lluna ens apropa.

    Assumpta, jo era amb gent que van dir que ni s’hi haurien fixat, però ho sabia perquè ho havia llegit al diari. Potser sense saber-ho no l’hagués vist especial, però sí que era una lluna immensa i a mi sí que em crida l’atenció. M’agrada mirar la lluna, llàstima que no sigui tan fàcil fer-li fotos com als núvols.

    Mireia, potser amb la teva càmera haguessis pogut fer fotos més boniques, a mi només em va quedar mínimament bé aquesta.

    Sr. Gasull, tot arribarà, tot arribarà, però espero que nosaltres no ho arribem a veure. M’agrada mirar la lluna, sobretot plena, i no sé si seria el mateix mirar-la sabent que allà hi viu gent!

    rits, tots els dies que envolten a la lluna plena donen imatges precioses i valen la pena. Dissabte estava genial, però segur que la que vas veure tu també estava molt bé. No preguntarem per què no la vas poder veure dissabte...

    Carme, quan jo la vaig veure ja estava força amunt, veure-la a l’horitzó devia ser tot un espectacle! Llàstima de perdre-s’ho. Però era realment preciosa. L’adjectiu tendre ja em va bé, si creus que es pot aplicar a aquest post.

    Violette, la meva càmera no era per més. Estic segur que molta gent amb bones càmeres va aprofitar per fer unes fotos magnífiques, les haurem de buscar. Quina lluna que vam tenir!

    Lolita, avui en dia que guanya l’individualisme i que tothom va una mica a la seva, està bé que tinguem alguna cosa per compartir, encara que la tinguem tan lluny, però que és igual per tots, siguem com siguem.

    Elur, una lluna tan preciosa com la de dissabte ha d’anar acompanyada d’alguns núvols, l’efecte que fa és encara més espectacular perquè els il•lumina un munt. No sé si vas aconseguir fer-ne alguna foto bona, ja veus que la meva càmera no dóna per res, però em sembla que res substitueix l’espectacle visual viscut en directe.

    Jpmerch, us vau perdre un bon espectacle, llàstima.

    Sargantana, independentment de la distància a la que ens trobem, només ens cal aixecar la vista i mirar la lluna, els dos la veurem per igual, si els núvols ens deixen. És bonic pensar que estem units per una cosa que tenim tan lluny, potser irreal, però bonic no obstant.

    Maria, com deia més amunt, mentre no estigui tot tapat, està bé que hi hagi uns quants núvols, que l’efecte que fa és encara més bonic.

    Carquinyol, a aquest post tan nyonyo li feia falta el contrapunt friki, és clar que sí. Quan facin el remake del Senyor dels Anells pagaré diners perquè recitin el teu poema en comptes del que posa a l’anell únic.

    Sa lluna, un cop ha estat fet el post, he pensat que tindria la seva gràcia que tu el comentessis, mira, no hi havia pensat abans. Estava molt maca la lluna aquest cap de setmana, però sempre ho està, només que anava de gala. S’ha de ser especial, no ho crec. La que és especial és ella.

    Montse, de ben segur que tu en vas poder aconseguir de molt millors amb la teva càmera. Bona reflexió la teva, massa grans ens sentim de vegades, i la lluna ens pot a tots a la vegada.

    Laura T, si ens regis una reina així, no ens queixaríem tant de la monarquia.

    Clídice, mentre no us convertiu en homes llop, encara no està tot perdut. Anar a la Lluna? Per què no? Ha des ser tota una experiència. No crec que ho arribem a veure ni a viure.

    Pons, a la velocitat de la llum, amb poc més d’un segon hi seríem. No res!

    ResponElimina
  29. Ariadna, em quedo amb la teva darrera frase, que això també hi fa. Hi ha qui no hi té interès, i hi ha qui no té ganes de ‘ximpleries’. Potser no és la lluna més gran que hem vist, però era molt maca. Te la vas quedar mirant igualment, oi? Alguna cosa té que ens encisa.

    Dafne, com que és la mateixa per tots, a tots ens veu, ens observa i ens vigila. Segur que sap tots els nostres secrets, per tant, més valdrà no fer-la enfadar, oi?

    Jordi Dorca, he buscat al diccionari, i llunat significa amb forma de mitja lluna o una taca greixosa sobre una superfície líquida. Amb quina accepció t’identifiques?

    Ventafocs, això és molt somriure, eh? Genial si el pots aconseguir. A mi la foto m’agrada prou.

    Nona, és l’única que es va salvar de diversos intents, però la càmera és digital i no dóna per massa més...

    Sr. Banyera, mira, si hi ha una cosa que encara se’m donaria pitjor que fer fotos, seria pintar! Així que no, t’asseguro que no és pintada. Bé, ara que hi penso, segur que hi ha coses que faig pitjor que aquestes dues coses!

    Sílvia, jo no he notat efectes adversos després de l’observació de la lluna, tret que hi puguis incloure una son crònica (que a priori atribueixo a dormir poc) i uns dies no massa fins d’ànim. Tampoc no la culpo, però a veure si ens ho haurem de plantejar.

    Alyebard, gràcies per les paraules. Penso que ho deus tenir a la punta de la llengua, segur que t’acaba venint, és qüestió de temps!

    MBosch, la lluna és la mateixa per tots, i tots som petits al seu costat, està bé tenir-ho en compte. Respecte a l’altra qüestió, ja t’he respost al teu blog.

    Audrey, la lluna té aquest estrany poder sobre nosaltres, a tots ens encisa. Bé, a tots no, però a molta gent ens agrada mirar-la, sobretot quan està plena com l’altre dia. Els núvols li donen un encant especial, sempre que te la deixin veure, és clar. Jo vaig tenir sort. Només cal veure-la una mica per conèixer la seva bellesa.

    ResponElimina
  30. Uoooh! Una foto al Bona Nit! Això sí que m'ha sorprès! I és que la lluna sembla tenir tan magnetisme que fins i tot en XeXu es rendeix als seus encants!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.