dissabte, 14 d’abril de 2012

Gatito

Anar al veterinari amb el gat dins la gàbia portable pot ser tot un espectacle. L'he de carregar uns deu minuts fins allà, i pel camí la gent s'hi fixa i no s'estan de fer comentaris. En puc reproduir algun en la llengua original en el que els vaig sentir. Una mare al seu fill: 'mira que gatito!'. Una dona que interromp la seva xerrameca per dir-se més a ella mateixa que al seu interlocutor: 'ui, un gatito...'. Una nena de set o vuit anys que es posa gairebé a cridar: 'oooooh, que gatito más monooooo!!'.

Gatito, gatito... un tros de bèstia que pesa 8.6 Kg és el que és!! Però que no veuen que m'estic esllomant de portar-lo amunt i avall!!

En Blog, que acaba de fer 4 anys de vida! La foto no és meva, per això ha quedat tan bé!

(L'únic comentari en català que vaig sentir va ser més sensat, una dona que es va quedar aturada i va deixar anar: 'Quina preciositat!')

51 comentaris:

  1. no hi ha vídeo del gat fent res divertit? Com per exemple caient a la banyera?

    ResponElimina
  2. Això sí que es un "moixet"!!! Per gros i per guapo ... Em demano si passa el mateix que amb els cans, que diuen que s'assemblen als amos. ;-)

    ResponElimina
  3. "Creo que he visto un lindo gatito" XD. Déu ni do el tros de gatot.

    ResponElimina
  4. Sembla que diu: "ande yo caliente y ríase la gente".
    Ben mimat si que està!!

    ResponElimina
  5. Mare meva!! Està immens!! Però que li dones per menjar? Vols que et passi la meva dieta? :-DD

    En fi, només puc dir això :-P

    ResponElimina
  6. un bon tall de bestiola noi...
    podries fer con una veina meva, que amb un cotxet de mainada vell i el cabas de portat el gat s'ha muntat un artilugi per quan li toca anar al veterinari, tot i que es ben curios
    nanit xexu

    ResponElimina
  7. I que n'és de maco!!!! Però, no m'estranya que pesi, se'l veu ben refet!

    ResponElimina
  8. Que liiiiiiiiindo gatito! Hahaha, ho sento, és inevitable. Fa molta patxoca en aquesta foto!! Però la veritat és que vist així no em sembla tan i tan gros. Clar... que llavors llegeixo que pesa 8'6kg i sí que el trobo gros! Dels meus 4 gats, 3 estan molt ben fornits i el quart, el més vellet, és molt poqueta cosa. El que no tinc ni idea és de quan pesen, perquè som molt mals amos i només els portem al veterinari quan prenen mal (que ja és prou sovint...).

    ResponElimina
  9. M'agraden molt i molt els gats... i ara resulta que també he descobert que m'agraden els gossos, quines coses té la vida...
    És una monada! El meu, però, tenia sempre les portes obertes i era un gat lliure, no sé si l'hagués pogut dur al veterinari!
    Muacks!

    ResponElimina
  10. Eh! Què passa, que jo també he vist un lindo gatito! Jjajajaja!
    No sé fer enllaços en els comentaris!
    http://iimmaaggoo.wordpress.com/2012/04/10/he-visto-un-lindo-gatito/

    Gent, és que no sabia com fer la mateixa frase en català perquè sonés igual, jo aquells dibuixos els veia en castellà....

    Si t'hagués vist, però, no hagués fet cap comentari. En cap llengua... :-P

    ResponElimina
  11. Aquest paio em sembla que viu millor que tu........per la cara que fa i sense veure la teva és difícil de millorar

    ResponElimina
  12. hehehe, mira que és guapo el teu gatito!! Ara, reconec la teva mala sang quan l'has de carregar al "tranportín" per anar al veterinari.... L'un demà sempre acabo tenint agulletes!!! Si és que són molt tendreta..... ^^

    ResponElimina
  13. Veus? jo sóc molt atípica. Si t'hagués vist carregant amb dures penes una gàbia portable amb un gat tant gros a dins... mai no hagués fet cap comentari en veu alta... no, no, mai dels mais... en canvi hagués pensat alguna cosa com ara "qui no té feina el gat carreteja" he, he, he...

    (aix.. això és un comentari en veu alta?, no oi?)

    ResponElimina
  14. La nostra gata (que també ha sortit algunes vegades al nostre blog) quan ens veu venir amb la famosa gàbia, s'esquitlla que dóna gust. La feina és atrapar-la. Es veu que es vol estalviar els comentaris, tots.

    ResponElimina
  15. Això del gatito anava pel de dintre o pel de fora de la gavia/transportín! I no et costa posar-lo dintre de la gàbia? Recordo que quan jo tenia el gat la gàbia li feia de lloc on dormir, perquè s'acostumés i no li fes por quan el posava a dintre.

    He visto un lindo gatitoooo? Això no ho deien ens uns dibuixos animats?

    ResponElimina
  16. Piolín: Me pareció ver un lindo gatito.... Un tros de gat tens, eh? Segur que fa el mateix "bulto" que les meves dues gates juntes, et tocarà anar al gym :) Un petó gran Xexu!!

    ResponElimina
  17. per anar a cal veteneriri, a mi em toca fer la feina per partida doble en dos viatges. No s'ha inventat un cotxe-gàbia doble?

    ResponElimina
  18. 8,6 kg??? Això és un gatot, no un "gatito"! Però una "preciositat" també, eh!

    ResponElimina
  19. deu ni do quin SUPER Gat!!! està ben alimentat, eh

    ResponElimina
  20. Un 'gatet' preciós ;) T'entenc perfectament, la meva mare té un siamés d'aquestes mides si fa o no fa i com ella és més aviat petitona jo començo a tenir dubtes de si és ma mare qui agafa el gat o el gat qui agafa a ma mare !

    I això de desllomar-te també ho entenc perfectament !! En MIcaquet ja fa més de 10 Kg i de tant en tant m'haig de mirar el braç per saber que encara el tinc allà !!! Ànims !

    ResponElimina
  21. En veu alta no hagués comentat res..però ben segur que al veure't passar tot
    carregat,hagués pensat...déu del cel amb el gatet,va ben alimentat! i que n' és de boniiiiic.

    Bona nit!

    ResponElimina
  22. A mi de vegades m'agradaria ser el meu gat, és taaaaan feliç. Té només tres anys i em sembla que és gairebé tan gros com el teu (fa temps que no el peso), sort que de moment no l'he hagut de transportar gaire!

    ResponElimina
  23. "Quien bien te quiere te hará llorar", diuen, i d'aquí sembla que hi ha quin n'extregui "quien the hace llorar es que te quiere". No es tracta d'això. Primer s'estima i després es fa plorar. És quan plores per algú que t'adones de que l'estimes. És un símptoma d'amor.

    Això que dic no té massa a veure amb el "gatito", però m'ha vingut al cap.

    Per molts anys, Blogguins!!

    ResponElimina
  24. "Aquest "the" no és "the" sinó "te", però ara em fa mandra canviar-ho... serà que se m'ha encomanat l'esperit felí?

    ResponElimina
  25. I el teu s'està tranquil a dins del transportín? L'Otis es desespera i brama com un boig quan l'hi tanco. Ningú no em sol fer comentaris, més aviat em miren com si estés escorxant el gat de viu en viu...

    ResponElimina
  26. Definitivament això de les bèsties (com a mínim les de 4 potes) no està fet per a mi. Ja prou que n'aguanto de les altres...
    Però tu cuida'l, cuida'l... ja que el tens és el que toca.

    ResponElimina
  27. Com sempre els catalans hem de posar el seny! Doncs sí que se'l veu ben gros en Blog (m'encanta el nom). I ben espavilat! Espero que la visita al veterinari fos rutinària... i també per la targeta!

    ResponElimina
  28. De bonic s'hi veu força, però els ulls no els té molt amistosos... sembla dels que esgarrapen!

    ResponElimina
  29. Ei, que fer créixer el bloc/g està molt bé, però es refereix a aquest espai, no a alimentar el gat a dojo. Ja t'escau el tema felí. Esgarrapades i moxaines. Gatito, diuen. Hehehe.

    ResponElimina
  30. Quin bé de Déu de gat! Que potser li dones neules, com al "Carlitus"? (ho podria entendre: amb aquesta carona, a veire qui és el bonic que li nega alguna llaminadura)

    ResponElimina
  31. Primer de tot, moltes felicitats, blog!!!! quatre anyets!!!!

    mmm, el que has de fer és buscar-te un amic veterinari! i que vingui a casa a fer-li les visites, així res de carretejar ...ehem, com li dius... gabies portables ...hehehe, és que m'ha fet gràcia aquest català correcte! que sempre els he dit transportins,....hehehe

    El puck només ha sortit una vegada, pobrissó, per anar-lo a capar, xò la resta sempre té el luxe de tenir el metge que el visita particularment. I ben cofoi que està ell!!! Ah, i per cert, tb fa quatre anys durant l'abril (com que no sé el dia, ho celebrem el 23!)

    ai, quan arribi a casa el peso, que tb tela marinera és de bona vida!! xò no crec que arribi al blog. Els haurem de posar a dieta.


    ps. no me'n puc estar, aquest cabacet amb floretes??

    ResponElimina
  32. Me parece haber visto un lindo gatito... li ho dic sovint al meu gatàs, que ara, com que està una mica malaltó de la panxa, diria que ronda els 5 quilets.
    Que guapo que està!

    ResponElimina
  33. No hi entenc gaire de gats, per no dir gens. Però crec que la feina més dificil i més dolorosa és la de posar el gat a la gàbia. El transport deu ser més o menys passable. Però ja et dic jo que prefereixo carregar 8kg que endur-me 20 unglades del gat.
    D'altra banda, vaig tenir un conill d'indies i portar-lo al veterinari que potser eren 50metres.... era una odisea! Esquivar nens i no tant nens "para ver si lo podia tocar un ratito y para ver lo mono que era" UUUUUUFFF!!! jejeje

    ResponElimina
  34. Mèu, mèu, mèu......merremeu......

    ResponElimina
  35. XeXu, tot bé? mira, passava per aquí...
    t'entenc. sé de primera mà el què se sent. jo també tinc un "gatito" de 9,1 Kg.

    ResponElimina
  36. Doncs la situació del post em recorda moltíssim a la que visc jo cada cop que vaig amb el cello al bus o pel carrer. Tothom comença: 'Qué peazo guitarra!' La gent... que té la mania de comentar ho tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha com a guitarra és moooolt gran!!... Ara bé, jo un dia vaig confondre un cello amb un contrabaix, així que no puc riure massa, no... :-DD

      Elimina
  37. Moltes gràcies per comentar aquest post i pels elogis a en Blog, que li he transmès de seguida. No li he explicat, però, que alguns dieu que està gras! Pobret, no veieu que és com l’Obelix? I mira que ell es va esforçar per sortir bé a la foto, que aquí amaga panxa...

    Pons, no hi ha vídeo, però si el gravés podria triomfar a internet. Avui l’he vist caure d’esquena quan feia això tan típic de gratar-se l’orella amb la pota de darrere...

    Vantafocs, doncs no sé què dir-te, segur que els amos de gossos no pensen que s’assemblen a la seva mascota, per tant, això ho hauria de dir un altre. Jo faig panxeta, però proporcionalment no tant com ell. I ell és molt més guapo, on vas a parar!

    Alyebard, el pobre Blog no tindria res a fer amb el Piolin, no l’atrapava ni de conya, és tan maldestre...

    Maria, tu també? Gatet és el que menys li escau!

    Anna, almenys em va venir un post al cap per escriure, que ja és alguna cosa.

    Sa lluna, et puc garantir que està mimadíssim. I com que li compro aquests llitets tan monos, s’hi passa el dia, que li encanten. I tant que està calentó.

    Assumpta, la gràcia és que menja un pinso de règim des que vivia el seu germà... però gaire de règim no és! A més, no li agrada res més, és molt llepafils. La veterinària em va dir que li podia donar un menjar més dolent perquè així no endraparia tant, s’ho racionaria més, tu creus? Però ‘lindo’ sí que és!

    Sargantana, no et pensis que no ho he meditat algun dia, alguna mena de caixa amb rodes per poder arrossegar en comptes de carregar, al final hauré de fer un pensament. D’aquestes coses en venen, però una altra opció és fabricar-s’ho a casa com la teva veïna, és clar. Jo crec que tiraria per la primera opció...

    Thera, està com un toixó. És un gat gran de mides, que això ja fa, però a més està força gras. Pesa el que ja intueixes que ha de pesar quan el veus.

    Yáiza, en aquesta foto enganya perquè està possant per quedar bé, segur que amaga la panxa i aguanta la respiració. A mi el pes me’l va dir el veterinari, és clar. El pesen amb caixa i tot, i després resten el pes de la caixa. Amb aquest no vaig mai al veterinari, només un cop l’any a posar-li les vacunes, tot i que no caldria massa perquè no surt de casa. Però està prou sa, i toco fusta, perquè el veterinari no és precisament barat.

    Gemma Sara, passa moltes hores sol i tot sovint el veig com pensatiu. Per aquí algun cop he fet la broma de que composa haikus tot mirant per la finestra. Però a veure si resultarà que en això sí que s’assembla al seu amo, com comenta la Ventafocs.

    Zel, llavors és que t’agraden els animals de companyia en general. Es fan estimar molt. El meu no es mou de casa en tot el dia, des de petit que ha viscut en pisos alts i en plena ciutat, així que no convé que surti, ara té pànic a l’exterior. A més, és tan maldestre que segur que prendria mal si sortís.

    Imago, el teu ‘gatito’ també té tela, però saps què, l’altre dia uns amics em feien conya de que havien vist el meu gat passejant per allà la part de baix de la Rambla del Raval, perquè et facis una idea de com és en Blog! Que jo sàpiga aquells dibuixos no els han fet en català, oi? Però aquesta frase la tenim tots al cap, és mítica.

    Sr.Gasull, el meu gat és el rei de la casa i viu com a tal, però sense trencar-se un maluc ni res. Si sovint li vaig a comprar el seu menjar abans que el meu!

    Alba, és incòmoda l’andròmina aquella, però útil per portar-los amunt i avall. El problema és que quan es fan molt grans t’hi deixes l’esquena. I pensar que quan eren petits hi encabia els dos (en Blog tenia un germanet que va morir fa un temps), i encara sobrava espai!

    Carme, així que et guardaries el comentari per tu. Si el diguessis en veu alta encara m’hagués fet gràcia per ser enginyós i escapar-se dels comentaris habituals que em fa la gent. El proper cop, al primer que em digui ‘gatito...’, li dono la gàbia i que el carregui ell, a veure si li sembla un ‘gatito’!

    ResponElimina
  38. Jordi Dorca, el meu és tan bonet que no s’escapa ni res, claudica i entra a la gàbia, però s’espanta quan anem pel carrer. Els comentaris no sembla que li facin res, però quan arriba al veterinari comença a deixar anar pèl dels nervis, i mira que el tracten bé!

    Sr. Banyeres, a en Blog no li costa massa entrar a la gàbia, és molt bon jan i no es resisteix. El que no li fa tanta gràcia és sortir d’allà quan arriba al veterinari, llavors ja veu que alguna cosa no va bé, però suposo que té tan mala memòria com tu, i això d’entrar-hi no li fa cap por. I tant que ho deien en uns dibuixos: Piolin i Silvestre.

    Cris, ja m’ho crec, si penso com eren ell i el seu germà quan van entrar a casa, aviat farà quatre anys, ara ell és molt més gran sol que aquells dos sacs d’ossos que eren. Una mica d’exercici no li aniria gens malament.

    Rafel, al final haurem d’agafar un camionet d’aquells per transportar cavalls. Jo abans en tenia dos també i els havia encabit en la mateixa gàbia algun cop, però ara seria impossible, tan ficar-los els dos com aixecar-la de terra!

    JJMiracle, doncs això deia jo, serà tan maco com vulguis, però no poden dir que és un gatet, deuen tenir pa a l’ull!

    Conte, benvinguda al blog... no sé si per primer cop. Sí que és un tros de gat. Menja pinso de qualitat, però en teoria és de règim!

    Carquinyol, com poden créixer tant aquestes bèsties? Perquè el meu és gran a part d’estar refet. Si li posessis en Micaquet a sobre el podria cavalcar fins i tot. Seria un bon corser, encara que es tan poruc que no sé si arribarien massa lluny. Com creix en Micaquet, no m’estranya que tinguis els braços i l’esquena que no els sents ja. Que camini sol, home, que tu a la seva edat segur que treballaves ja!

    Audrey, comentaris sobre les mides sobregatunes del Blog no m’haguessin molestat, perquè no falten a la veritat. Però és que no poden dir ‘mira quin gat més bufó’, li han de dir ‘gatet’... no tenen ulls a la cara! I tant que està ben alimentat!

    Sílvia, el meu també sembla molt feliç, però crec que s’avorreix molt, pobret. Segons el veterinari, només s’ha engreixat 300 grams aquest any, des de la visita de l’any passat, així que quan tenia 3 anys també era una bola. Quines bèsties, quan s’estan tot el dia a casa, es posen com bacons.

    Txari, té tan poc a veure que no sé ni per on vas amb aquest comentari, no t’he entès! Jo si puc triar, prefereixo no plorar, i que no em facin plorar, ni per amor ni res. Va bé fer-ho, segons com, però l’amargor que hi ha darrere, no porta res de bo. En Bloggins diu que gràcies.

    Els d’Otis, no s’estressa especialment. Hi entra amb calma, i mentre el porto va miolant algun cop, però no desesperadament. Es posa nerviós quan el trec al veterinari, això sí. Deixa anar una mà de pèl! L’únic cop que l’he vist bufar va ser al veterinari, és molt bonet i no ho fa mai, pobre. Però no sembla recordar-ho quan el poso a la gàbia, com que només hi va un cop l’any.

    Laura T, ja veus, per aquí hi ha uns quants blogaires amb gats, i de tant en tant ens expliquem les penes. Fan companyia, però també els has de cuidar força, quin remei. Però és que es fan estimar, tot s’ha de dir. Tot i que el meu és molt pesat!

    Porquet, la visita era només per les vacunes anuals, i una mica de revisió. Ja va bé que se’l mirin una mica. Ara, per la butxaca... millor no parlar-ne. Però bé, no em surt massa car aquest, el seu germà, que va morir fa un parell d’anys, anava al vete molt sovint.

    Jomateixa, però si és un tros de pa! Aquí perquè el tio es feia l’interessant per la foto, però és tontet i molt bo. No esgarrapa gens, va amb molta cura.

    Joan, la gent té pa a l’ull, dir-li gatet a aquesta bestiota... Per cert, aquest cop no discutirem, el gat es diu Blog, i els noms propis no es tradueixen! Em sembla que sí que m’escau tenir un gat, no ho havia pensat mai, però mira, és tenir-lo, i li trobes semblances a tu.

    ResponElimina
  39. Montse, no li dono altra cosa que pinso ressec perquè no vol! Bé, el pinso és de qualitat, però no té massa bona pinta. En canvi, ell se’l menja la mar de bé. Però és un llepafils, no li agrada res més, per més que li ofereixo! Em sembla que de tot el que li he intentat donar, només menja formatge brie...

    rits, què passa, no t’agrada el seu llitet?? Home... no és el més maco que hi havia, però el vaig agafar per una qüestió pràctica, que en realitat no ha funcionat. Deixa anar pèl de color clar, i pensava que així no es veuria tant, però res, tu, el llitet té una altra capa ara.
    No està malament això de tenir un veterinari a mà, ha de ser molt pràctic. Pel mòdic preu d’unes cerveses segur que et fa una bona feina. Hauré de posar un anunci: ‘es busca amic veterinari...’. Jo que pensava que tenint-ne un d’informàtic ja tenia la vida solucionada.
    Això de la gàbia ho vaig haver de buscar, és una cosa que no m’havia preocupat mai de mirar, però quan escric miro de fer-ho tan correctament com puc. Parlant jo també feia servir aquesta paraula, però ara que sé que hi ha una manera de dir-ho en català, intentaré canviar-la. I per escrit sempre, és clar. Molta gent ho ha escrit com tu als comentaris, potser sona repel·lent en el meu escrit, però mira, manies que té un. Ah, en Blog diu que gràcies.

    Dafne, ja li he transmès, de part teva.

    Elur, només 5 quilos? Però si en Pèsol sembla força refet també! Està malaltó? Pobre. Tinc aquí en Blog, just al costat de l’orella esquerra i m’està insistint que t’envii records i que transmetis a en Pèsol tots els nostres ànims perquè es recuperi ben aviat. S’ha posat una mica vermell perquè li dius guapo...

    Ipon, no et pensis, almenys amb el meu gat no hi ha aquest problema, no és gens agressiu, és massa bon jan i tot. A la gàbia entra sense problemes, jo crec que no recorda que cada cop que va a la gàbia és per visitar el veterinari, cosa que, com suposo que a totes les bèsties, no li fa gens de gràcia. Allà costa una mica treure’l de dins perquè està acollonit, però ja està. El transport no és que sigui difícil, però pesa!
    I jo em pregunto... si a la gent li agraden tan els animalons, que sempre estan fent comentaris i mirant-los, per què no n’adopten un?

    Marta, ei, a veure què li dius, que ho puguem entendre tots, eh! Sí, sí, és un gat molt català!

    Hola Murga! Més de 9 kg? Llavors és el teu el que guanya la corona de ‘gatito’, quina bèstia que deu ser! Bé, potser no tant diferent d’en Blog, però tela!

    MBosch, llavors encara m’he de sentir afortunat de no sentir ‘que perrito más mono!’ quan vaig pel carrer amb el gat... La gent ho pregunta tot, però és que a més la ignorància és molt atrevida. Home, cello i contrabaix no sé si els sabria diferenciar massa jo... però una guitarra!!

    ResponElimina
  40. Sí que s'assemblen, sí, el teu gat i el meu!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.