dijous, 5 d’abril de 2012

El negre

Una de les preguntes que vaig fer pel cinquè aniversari del blog anava sobre el color de fons del Bona Nit. Com vaig dir després, aquest blog sempre ha estat negre. La tria d'aquesta aparença tan simple, fosca i sense floritures no és gratuïta, trobo que em defineix molt bé. Quan vaig obrir el blog no vaig dubtar ni per un segon, tenia tan clar el color com el nom que tindria la criatura.

Probablement la dèria em ve de quan feia seminaris durant el doctorat, cada setmana un de nosaltres exposava els resultats davant dels altres i debatíem el que s'havia obtingut i com continuar. Era una cosa que costava, però que anava molt bé i a mi no em desagradava. Però mica en mica els meus ànims i les meves ganes van anar decaient, a la vista dels resultats (no massa engrescadors) i del posat del meu director davant d'ells. Això es va notar en el color de fons dels power point, vaig començar fent fons blau claret i es van anar enfosquint fins a esdevenir totalment negres, de manera paral·lela als meus ànims i a la meva motivació. El tercer o el quart ja devia ser negre, i d'aquí fins el final. Era una manera d'expressar el meu estat, o potser la meva manera de ser.

Quan va començar aquest blog encara estava allà, però no vaig acabar el doctorat. El fons del blog va ser fàcil de triar i m'ha seguit definint al llarg dels més de cinc anys que fa que corro per aquí. Malgrat ha estat un món en el que m'he sentit molt bé i m'ha aportat molt, així com el meu director i la tesi en sí, els blogs de vegades també em superen.

31 comentaris:

  1. No ens enganyem. Fas molts posts, com el d'avui, que es mereixen ben bé el fons negre que tenen. Però també n'hem vist molts d'altres. Si per cada post poguéssim veure el fons del color que li correspon (segons l'ànim, vull dir), el teu blog tindria molts més colors. Almenys, hi hauria un bon número de posts de diferents tonalitats de blau, no trobes? Però bé... tens tendència al negre i ja t'esta bé, t'hi sents còmode. Doncs au! Almenys així encerto preguntes del teu concurs... ;) Ens promets un proper post blau cel?

    ResponElimina
  2. El color negre expressa moltes coses, però jo no hagués dit pas que, en aquest blog, expressés el teu estat d'ànim! Jo vaig imaginar que era negre perquè era com la nit! I com que es diu "Bona nit i tapa't"... doncs au! tot negre que és de nit! ;)

    ResponElimina
  3. El negre no sempre ha de ser trist o no es farien conjunts de roba interior d'aquest color.
    Si bé tenim la costum de veure-ho negre, pintar-ho negre o tenir-ho molt negre.....jo trobo que aquest color és la mar d'elegant per expressar tots els tipus d'estat d'ànim.
    Crec que tots hem llegit blogs que ens superen o que no passem de les quatre primeres paraules, però això és part del que de vegades nosaltres mateixos podem fer depenent del estat en que ens trobem. No ha de ser transcendent.
    Quatre dies per endavant per posar alegria al cos....fes-ho, val la pena. El color del blog, no cal que el canviïs, no ens diu res, tu ets qui ens ho diu.

    ResponElimina
  4. El negre, amic Xexu, no només està lligat a un estat d´ànim (que no sé qui el va lligar), el negre és elegància, sobrietat ... per la mateixa regla de tres, reflecteix "classe". Una manera de fer les coses i -pel poc que fa que sóc aquí- diria que molt ben fetes.
    Encantada de ser-hi!

    Per cert, has vist com llueix sa lluna, avui, amb la foscor de la nit?

    ResponElimina
  5. Em sembla que ara et veuria molt diferent si et pintessis d'un altre color^-^.

    ResponElimina
  6. De fet el negre en diu moltes de coses (però, les paraules més!!), i també té moltes connotacions culturals... però, no deixa de ser un color, un color fosc que pot ser molt elegant.
    I com tot, depèn de com un s'ho miri.

    ResponElimina
  7. Ufff... anava a tancar, però no puc deixar de comentar aquest post...

    El Bona nit és negre si fos d'una altre manera no el reconeixeríem... però te una lluna magnífica, una lluna que reflecteix la llum de sol i que, quan és plena, també il·lumina...

    No tot és negre... encara que a vegades ho veiem així... Segur que molts dies hi haurà força llum :-)

    ResponElimina
  8. Els colors en defineixen? El meu color predilecte és el groc. El negre és... fosc!! Però ens agrades igual, XeXu!! Malgrat que encara ploro desconsoladament perquè no vindràs a Vilafranca!! :-)

    ResponElimina
  9. De dies "negres" en tenim tots, això està clar. Però això només vol dir que som humans i que sentim i patim segons els que ens toca viure cada dia.
    I que el fons del teu bloc sigui d'aquest color pot tenir tantes interpretacions... Jo no hauria dit que indiqués el teu estat d'ànim i molt menys que fos així habitualment.
    Per a mi ets prou "risuenyo".
    Com ja han dit abans també el color negre vol dir altres coses: elegància, rigor, sobrietat... per a mi és un fons sobre el que hi destaquen més tots els altres colors.
    Però si l'has triat tu i a tu t'està bé, per nosaltres perfecte!
    El més important és el que s'hi diu en blanc sobre el negre.

    ResponElimina
  10. No dius en quin sentit de vegades et superen els blogs... pots tenir moments de saturació i llavors has de poder descansar. El blanc sobre negre fa molt bonic, sigui quin sigui l'ànim.

    ResponElimina
  11. Si parlem del negre com a color, és ben veritat que s'escau al Bona Nit i no me l'imagino d'un altre color per tant perfecte que sigui una cosa permanent.
    En canvi si parlem del negre com a estat d'ànim, és just al contrari, tots tenim alguna vegada dies negres que ens sembla que poden amb nosaltres però hem de saber que són una cosa temporal i que tal com han vingut han de marxar. Aprofita aquests dies per descansar de tot el que et supera i per agafar forces.
    Ànims i una forta abraçada!

    ResponElimina
  12. Mentre sigui un color de fons que no sigui desagradable per la vista cap problema. No pas com altres blocs, i no miro a ningú...

    ResponElimina
  13. Tots tenim les nostres manies, i ens sentim comodes o identificats amb una cançó, una roba, un color,... Però en el fons tots tenim tonalitats de molts colors, sóm arcs de Sant Martí. Probablement aquest sigui el que dona més seguretat, però no crec que et defineixi correctament.

    ResponElimina
  14. No t'estaràs plantejar deixar còrrer el blog? Bé, espero estar equivocada. És normal que aclapari, cinc anys son molts i moltes coses viscudes. I com més d'un cop has dit, és part de tu mateix. I als sensibles, tot ens aclapara, xò igual que ens aclapara el dolent, el bo tb ho vivim més intensament!

    Potser pots reduir el nombre de blogs a visitar i comentar tb, no estàs obligat a fer-ho.

    Pel què fa al color, tothom diu que defineix moltes coses. I molt els estats d'ànim o maneres de fer. Xò tb deu haver-hi una part del propi gust, no? A mi m'agrada molt el groc i ni vesteixo de groc ni tinc el blog groc ni sóc alegre com el groc. Vull dir que l'estètica tb defineix coses i a tots ens agraden més uns colors que d'altres. El fons és negre i crec que s'hi escau amb el nom del blog, xò si t'hi fixes, les lletres son vermelles i taronges, ben vitals, no trobes? contrastos, potser?

    ResponElimina
  15. El negre com a fons del blog pel seu disseny i títol, el trobe perfecte. Ara bé com a fons del teu estat d'ànim, he de dir-te que no el negre no et senta bé.

    ResponElimina
  16. A la pregunta del color del teu bloc que esn feies jo vaig caure de quatre potes....a mi el color negre m'agarda, i sovint vaig vestida de negre , en el meu cas no associo el negre a estats d'ànim baix...com bé diu l'Assumpta la luna apareix replendent precisament per que el color del fons la fa destacar ...damunt del negre les alegries es noten encara més....i no t'has plantejat mai reemprendre el doctorat? ...mai és tard....bé si et cal prendre una pausa millor que tu ningú per saber el que et convé...els dies grisos donen pas a dies clars....endavant!

    ResponElimina
  17. a mi m'agrada, crec que no fa mes que resaltar les paraules blanques, les reflexions lluminoses, i les ideies de colors
    diguem gotica si vols
    jajajajaj
    petons, nano

    ResponElimina
  18. Ara potser seria el moment de fer el recorregut en sentit contrari. El viacrucis a l'inrevés. Seria un gran què.

    ResponElimina
  19. Estic d'acord amb el Joan Gasull, el negre no ha de ser necessàriament un color trist. És l'absència de color, diuen. No ho sé, a mi m'agrada, tinc molta roba negra i no perquè sigui gòtica ni estigui sempre trista o apagada, simplement és el meu color, i em fa sentir còmoda :)

    ResponElimina
  20. El negre és un color amb trets bonics: elegància,sobrietat,senzillesa, m'agraden!.
    Els blogs no haurien de superar-nos,els comentaris sempre s'agraeixen i l'enriqueixen tant!...però no hi ha cap obligaciò....

    Bon vespre!

    ResponElimina
  21. Ostres... doncs pel blog em sembla bé, però els power-points els prefereixo amb lletres fosques sobre fons clar, la veritat! I veig que hi ha opinions de molts tipus sobre les sensacions que transmet el color negre, i per mi sí que és elegant. De fet, ara hi pensava i la portada del meu treball final de pràctiques en empresa és negre, i ben maco que m'ha quedat!

    I no és per res, però de tot el post a mi m'has deixat pensant amb aquesta frase final, que els blogs de vegades et superen...!

    ResponElimina
  22. Ai caram, i jo que en llegir el títol pensava que ens revelaries el secret de com t'ho fas per ser tan prolífic :D

    Trobo que el color és molt escaient al títol del bloc. A més a més, és en les nits ben fosques que els estels brillen més espectaculars ;-)

    ResponElimina
  23. Que sí, que sí, que el negre és un color elegant i seriós, i que queda bé amb el blog i amb el seu títol, però no em feu cas i ja no sé com dir-ho, també s’escau molt a la persona que hi escriu, i no parlo de color de pell, que no estic gens moreno, sinó a la manera de ser i de pensar sovint de manera negativa. Sort que, tot i això, encara em feu una mica de cas i aneu passant per aquí. Gràcies a tots pels comentaris.

    Yáiza, no et pensis que és mala idea això de triar un color per cada post, el problema és que jo tampoc sabria relacionar colors amb escrits, sóc un home! Em temo que si féssim un rang de colors, però, el negre guanyaria en molt a la resta, si fins i tot quan escric relats no solen acabar bé. No puc prometre’t res, però tot i que el color seguirà sent negre, ja m’agradaria que el color dels posts fos més claret més sovint. Tant de bo.

    Alba, és negre com la nit, que és fosca i té alguna cosa especial. La lluna també m’acompanya sempre. Però la nit també té quelcom que em defineix, ni que sigui perquè m’hi passo moltes hores.

    Sr. Gasull, quina gràcia m’ha fet la teva primera frase, lladre! I al final et poses transcendental, el teu comentari té de tot. El negre és un color elegant, no només el faig servir com a fons del blog. Però per definir estats d’ànim, a mi només se m’acudeix que en defineixi de força negatius, i sovint em sento així. A banda d’això, suposo que transmeto altres coses, i això fa que el color del fons perdi importància. Respecte a coses que ens superen, en trobem a tot arreu, hi ha coses que són massa per nosaltres, i ens en trobem en tots els àmbits, fins i tot en els blogs, ja veus tu.

    Sa lluna, deixarem de banda el tema de fer les coses ben fetes, que sempre ho intento, però elegància i classe per part meva... creu-me, m’escau més aquesta vessant de negativitat i pessimisme que podem lligar al negre. Sorprenentment no sembla que això arribi massa a la gent, o no fins el punt de molestar, però jo sí que m’ho noto, i per mi el negre significa el que he dit. Ara, jo també estic encantat de tenir-te per aquí, i espero que no et facis enrere amb el que dic! Oh, em perdo ‘sa lluna’, tenim uns dies molt ennigulats per aquí dalt!

    Maria, no pateixis perquè no passarà, i així em podràs seguir veient igual... de bé o de malament, com prefereixis!

    Thera, vosaltres sou més optimistes, però jo ja us he dit com veig el negre jo, i quines connotacions té en aquest blog. Justament penso que molts cops les paraules que escric van força lligades al color del blog, suposo que per això he fet aquest post.

    Assumpta, sóc una persona amb un fons força pessimista i negatiu. Recordes aquella cançó d’Antònia Font que vaig posar fa temps, aquella que comença dient ‘digue’m ses coses alegres al dematí, quan el meu natural és trist...’. Crec que et va agradar. Així em sento jo, no massa alegre de natural, però és clar que moltes coses em porten alegries i llum, com aquesta lluna que sempre m’acompanya.

    Sr. Banyeres, no ploris tant que al final la banyera no l’ompliràs d’aigua freda, sinó de llàgrimes. No n’hi ha per tant, home. I és clar, el negre m’agrada precisament perquè és fosc! Tu i jo podríem muntar-nos un taxi.

    Laura T, ja passa en els blogs que tots intentem trobar la part positiva per animar a qui escriu, però aquest cop no estava explicant cap tristesa concreta de la que se m’hagi de consolar. Et cau aquest comentari a tu, però ja el podria haver fet abans, no cal que em convenceu de que el negre també vol dir altres coses, jo sé el que vol dir per mi i és justament el que us he dit. El color m’agrada, però té unes concentracions de foscor i de negativitat que trobo que s’adiuen a la meva manera de ser, que sempre ha estat força negatiu. Continua a baix

    ResponElimina
  24. A banda d’això, també sóc de la conya, però no hem de confondre les coses, no és el mateix riure que somriure. Jo puc ser tan bromista com puguis imaginar, i dir un munt de ximpleries per fer riure la gent, cosa que m’encanta, i també riure molt amb les animalades dels altres, riure és relativament fàcil. Però somriure demostra benestar, demostra que estàs content de debò. I això és una cosa que em manca massa sovint, d’aquí la seriositat que gairebé sempre desprenen els meus escrits, tot i que els que em coneixen saben que m’agrada molt fer broma i riure.

    Gemma Sara, em superen els blogs de la mateixa manera que ho pot fer una altra cosa del ‘món real’, senzillament veus que no ets capaç de bregar-hi. A mi també em sembla bonic, però el blanc és només perquè es vegi bé sobre el negre.

    McAbeu, està clar que no tota la vida és negre i que vivim molt bons moments. Justificaria això un canvi de fons, si aquest és reflex del meu estat? Doncs no. Va també a maneres de persona, ja sé que vosaltres em voleu veure bé, penseu bé de mi, i en algunes coses està clar que puc respondre, per compromís, per esforç, per proximitat (fins un punt), sóc així i no enganyo a ningú. Però una altra cosa és com em senti jo personalment i com em veig. Sé del cert que sóc una persona més aviat pessimista i negativa, ho saben tots els que em coneixen. Per això el blog de vegades és tan seriós, i el negre li escau d’allò més. Això no vol dir que no pugui estar alegre, fer broma, riure, i posar-hi tota l’empenta que calgui, però tots ens coneixem a nosaltres mateixos per dins. I sí, fins i tot en un món com el dels blogs en que m’hi sento tan bé, hi ha coses que em superen. I d’això no descansaré aquests dies.

    Pons, t’he de donar la raó, quin ensurt en veure el color de fons del blog que m’has passat! Però una pregunta, perquè ja l’he vist en algun altre lloc. A banda del color de fons, el blog en sí val la pena?

    Martí, no puc dir que tots els meus dies siguin negres, però sí que en passo molts una mica baix, i ho veig tot negatiu. Per això aquest és el color que més em defineix en conjunt, no és que em vulgui fer la víctima de res, senzillament sóc així i prou. Com a mínim, des de fa una temporada que dura ja diversos anys.

    rits, és clar que m’he plantejat deixar el blog, però qui no ho ha fet? Segur que tots en algun moment. I de les múltiples vegades que tots ho hem fet, segur que algunes han estat més fortes que altres, fins i tot hem tingut el tip posat sobre el botó de destrucció, però no ho hem fet. Començo a pensar que sóc sensible en el mal sentit de la paraula, és a dir, hipersensible o susceptible, o què sé jo. El que et puc dir és que si bé m’aclaparen les coses dolentes, no visc més intensament les bones, això no.
    El negre m’agrada, tot el conjunt m’escau, el color, la nit. Però com he explicat no va ser qüestió de gustos que em decidís per aquest color a l’hora de triar el fons del blog, no va ser ni una decisió, estava cantat. Si només fos qüestió de gustos l’hagués canviat de tant en tant, per exemple, m’agrada molt l’aparença que té ara el ‘Llibres, i punt!’, i no té res de negre. M’agraden els tons tardorencs, però no pel Bona Nit. Els altres colors del blog sí que han anat canviant, encara que sempre hi ha alguna cosa vermella, que també em va representar durant una part de la vida. En definitiva, el negre es queda, li escau al blog, i m’escau a mi, encara que a alguns els costi entendre-ho.

    Jpmerch, doncs jo trobo que s’hi escau d’allò més, puc ser bromista, però també sóc molt negatiu i sovint no estic d’humor, encara que no ho sembli.

    ResponElimina
  25. Elfreelang, quan vaig desistir tothom em deia que me’n penediria, que em faria ràbia haver-ho deixat a mitges. No ha estat així. Si no vaig presentar la tesi, quan ja en tenia una part escrita (petita), no va ser per voluntat pròpia. Em van dir que no, que em faltaven resultats. Doncs bé, en vaig acabar tan fastiguejat i deprimit que no em van quedar ganes de tornar-hi, ni allà ni a cap altre lloc. Ara ja m’ha passat el temps, i no trobo a faltar el títol. Qui sap si en un futur, però ara mateix tinc la feina que feia una doctora, i en teoria em paguen igual, així que ja veus tu.
    El negre li escau molt al Bona nit, i crec que també m’escau a mi, em defineix força. A banda d’això, també m’agrada i el faig servir per vestir. Les alegries o qualsevol cosa que expliqui aquí no sé si ressalta més, però haurà de ser sempre sobre negre, què hi farem.

    Sargantana, és maco el teu comentari, però tant com reflexions lluminoses i idees de colors... no crec que tant. Sovint són fosques igualment, no tant com el fons, però ja està bé, van de conjunt. Sí, ja m’estranya que ningú m’hagi dit gòtic a mi, però res més lluny!

    Jordi Dorca, tant de bo pugui fer el recorregut invers en altres temes, però em temo que el Bona nit continuarà sent negre. Algun cop ho he pensat, ‘i si algun dia em ve de gust posar-lo d’un altre color?’. Però aquest dia no ha arribat encara.

    Sílvia, el negre com a color (o com a absència de colors) té moltes virtuts. Jo també tinc roba negra, la majoria de les meves samarretes ho són, i el trobo elegant per tantes altres coses, com els aparells informàtics. Però això no té a veure amb els motius de posar el fons del blog negre. Aquests estaven clars, descriuen una manera de ser, o d’estar, que dura ja fa molts anys. No sóc optimista i sóc enrevessat de pensament, penso que el negre em defineix bé, i a més li escau al blog, que és part de mi, una part ben personal.

    Audrey, és un color bonic, a mi m’agrada per altres coses, però aquí significa això que he explicat. També m’agrada així el blog, però per agradar-me podria ser d’altres colors també, però una cosa tan personal no me la puc imaginar diferent. Tot ens pot superar en un moment o altre, tant aquí com a la vida diària.

    Laia, ja pots imaginar els meus power points, sala petita, a les fosques, amb la pantalla negra... potser esperava que s’adormissin i no fessin preguntes... A mi m’agradava, però era motiu de comentari entre els altres, la veritat. El negre és elegant, depenent de com, en això estic d’acord amb vosaltres. El faig servir per altres coses, ja vas veure la samarreta del gat que et vaig ensenyar, com la majoria que tinc, és negra. Suposo que tampoc t’imagines el Bona nit d’una altre color.
    Ets molt observadora. Aquí com a la vida, sempre trobem pedres al camí que ens superen una mica, que costa saltar-les. És això, suposo que hi estic molt ficat i no tot són sempre flors i violes.

    MontseLledó, va ser casualitat que parléssim dels inicis blogaires al mateix temps, encara que no és ben bé el mateix. Crec que els meus inicis ja els he explicat altres cops abans de comentar-te a tu, però ara explicava l’origen del negre. Per cert, que em va semblar molt encertada la idea aquesta d’explicar d’on surten els nostres blogs, segur que s’anirà estenent i la gent en farà posts.
    Jo també trobo que el color negre li escau al Bona nit, ja sigui pels motius que explico, pel títol, i perquè ja és el color que tothom hi associa, tant si els agrada com si no.

    ResponElimina
  26. Hahahahaha "jo tampoc sabria relacionar colors amb escrits, sóc un home! Espera, espera que jo t'ajudo Ves triant i també pots triar per aquí :-))

    ResponElimina
  27. Jo no diria que el bloc verd fluorescent valgui gaire la pena... té posts interessants i posts que no, es molt subjectiu. Com vegi la propietària aquest comentari em mata xD

    ResponElimina
  28. Cinc anys, deunidoret!
    Per cert, ara quedaré molt malament, però no sé de que era el teu doctorat.

    ResponElimina
  29. mmm, "si bé m’aclaparen les coses dolentes, no visc més intensament les bones, això no", hehehe, com em sona! xò és el que hem de dir, no? Algun dia, algun dia n'aprendrem.
    El blog és teu i t'ha d'agradar a tu.

    ResponElimina
  30. Assumpta, per més que em donis opcions, seguiré sent un home i tenint un gust pèssim!

    Pons, jo que em pensava que me'n parlaries bé... no faràs massa amics criticant el blog dels altres... la propietària et picarà el crostó i t'ho mereixeràs. Com es nota que saps que no passa per aquí, si no veuríem si ets tan valent!

    Josep, no és que en parli massa, així que ningú té per què saber de què van les meves coses. Era un doctorat en bioquímica, anava de transportadors de membrana, una festa.

    rits, és una llàstima, ja podries viure intensament les alegries, encara que jo no ho faci. No sé si s'aprenen aquestes coses, però bé, es tracta de viure les alegries com ens vagi bé, però viure-les. A mi m'agrada el blog així, independentment de que penso que em defineix, a més trobo que li escau i no el sabria veure d'una altra manera.

    ResponElimina
  31. Jo sóc molt i molt fan dels colors de fons foscos i les lletres blanques (i en negreta, si pot ser, o hauríem de dir en blanqueta). Les presentacions de powerpoint sempre procuro posar-hi aquesta combinació de colors. M'encanta i jo sempre he pensat que el teu blog queda molt elegant! De fet, al principi de crear el meu blog vaig intentar posar aquesta combinació de colors, però com que volia donar-li una combinació cromàtica adequada i considerava irrenunciable la presència d'un porquet a la capçalera... vaig decantar-me per colors que fessin joc a la criatureta!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.