dimarts, 21 de febrer de 2012

Tots els homes d'Escòcia

En sabem molt de prejutjar, de subestimar qui sigui per les pintes que porta, de creure'ns més llestos, més bons o més guapos. Som experts a menystenir altra gent per la seva condició d'edat, de sexe o de color de pell. Sort que la vida ens posa en ridícul de vegades, per fer baixar una mica el nostre ego.

Els Amics de les Arts tenen nou disc i porto dies escoltant-lo tot sovint. Després de l'inevitable mala impressió inicial he de dir que m'agrada cada cop més. Com sempre, les lletres parlen, toquen i arriben. I això m'ha passat amb una cançó que m'agradaria compartir. No és ni la que té més ritme, ni la més graciosa, no serà single segur, de fet és la cançó que tanca el disc i molts pensaran que és per adormir-se. Però la història que explica em sembla genial. No sé si és basada en fets reals, però explica una experiència en un pub escocès on es riuen d'un vellet aparentment decrèpit, un home que situaries abans en un asil que en un pub. Però les aparences enganyen i el vell els farà empassar les paraules. Una bona lliçó que faríem bé de tenir present, no s'ha de jutjar mai un llibre per la seva coberta. És Tots els homes d'Escòcia, una cançó que no se sentirà massa enlloc, però que us recomano que escolteu, us ho demano, de fet, pel seu missatge. Vaig a buscar un encenedor per començar a brandar-lo...

Tots Els Homes d'Escòcia by Els Amics de les Arts on Grooveshark

La lletra aquí per si la voleu seguir.

28 comentaris:

  1. Ai, quin somriure que m'arrenques. Jo també fa uns dies que escolto el disc... i no, no és la meva cançó preferida. Però tens molta raó amb les reflexions que en fas. Potser de totes les cançons és la que té una "moralina" més ferma i clara. Totes tenen un missatge... però el que transmet aquesta cançó arriba amb força i contundència.

    Em trec el barret! Per la cançó i pel suc que n'hi treus. I potser és cert que no la sentirem a molts llocs, però de moment la sentim al Bona Nit, que no és poc.

    Abraçades!

    ResponElimina
  2. veig que té poc a veure amb Breaveheart...

    ResponElimina
  3. Que no serà un single ho tens molt clar.....però quan comença a sonar en llocs com aquest no donis res per fet.
    S'ha de reconèixer que té una lletra molt encertada, a veure si m'acaba d'entrar la música.

    ResponElimina
  4. Quan t'escoltes les lletres fan pensar...molt.
    Totes, totes.

    ResponElimina
  5. Aquesta història em porta a la memòria un record bonic, perquè a l'any 1991 vaig anar a un concert amb el meu germà, on hi actuaven Pixamandúrries + Lax'n'busto + Sangtraït al Pavelló Joana Ballart de Valls.. El bateria d'aquests darrers (Martín Rodríguez) seia dalt de les grades del pavelló, i uns joves com ara jo, vam començar a dir-li "iaio, a dormir, barbut afaitat i enfotent-se d'ell", lògicament ell no s'hi va tornar. Però quan va ser dalt de l'escenari va fer una mirada, que anava dedicada a aquella colla d'ignorants i a cops de baqueta va deixar el públic bocabadat. No ho oblidaré mai!!!
    Gràcies per compartir aquesta història que una vegada més desempolsega els meus records!!!

    ResponElimina
  6. Prometo escoltar-me'ls amb calma...ara no puc que ja faig tard, demà em llevo més d'hora que habitualment i ara no tindria temps de saborejar música i lletra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, XeXu, m'ha agradat molt la lletra, i la història que ens explica, que com diu la Dafne és ben real en molts casos, bé... i la música no està gens malament tampoc.

      Elimina
  7. M'ha agradat molt la lletra i també la cançó. Els prejudicis són arreu i lletres com aquestes ens fan adonar-nos de com en són d'injustos.

    ResponElimina
  8. No l'havia escoltada, com no he escoltat encara cap del seu nou disc. M'agraden, i m'ha agradat aquesta; i com de música no en sé, no entenc perquè no hauria de poder ser un single... En tot cas, sí, de vegades jutgem amb una lleugeresa que fa por; sort que normalment tenim una segona oportunitat, per rectificar, aprendre i no repetir.

    ResponElimina
  9. Molt xula! A mi m'agraden les cançons que diuen quelcom, que travessen cors, que et fan plorar o et fan ballar; en definitiva que et fan sentir. Aquesta és una d'aquestes. Merci, per posar-la.

    PD:Escolta, com ho fas per posar la cançó només amb aquesta tireta petita? Sense haver de posar tot el vídeo del youtube? És difícil?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaria saber-ho fer, he vist que el porquet també ho fa. Així que si no és massa difícil...

      Elimina
  10. XeXu, ja sé que en alguna ocasió m'he endut una clatellada virtual teva per dir que no feia massa cas als Amics de les Arts. Ho sé. Així que, aquesta vegada em vaig comprar el nou disc (via iTunes, que ja no tinc més espai a casa) només sortir.

    He de dir que l'he escoltat ja un bon grapat de vegades i.... em confirmo en la meva posició. No són un mal grup, tenen tres o quatre cançons realment notables però segueixo pensant que els manca alguna cosa. No m'enganxen, no m'apassionen. A força d'escoltar-los, fins i tot, trobo que el primer disc tenia cançons amb més sentiment i amb més ànima.

    Ja m'estic posant bé per a rebre una altra clatellada virtual...

    ResponElimina
  11. No sóc gaire fan dels Amics de les Arts, però aquesta cançó i el missatge m'han arribat. Sobretot el final "i de sobte vam entendre
    què volia dir cantar". Són aquests moments en què ens alliberem del prejudici incial i percebem una ànima, un cor que batega, que ens fan millor persones, millors cantants, millors escriptors... una història molt bonica i certa, gràcies per fer-nos ho notar.

    ResponElimina
  12. Les 4 primeres línies són d'aplaudiment :) Sobre la cançó ... no soc gens dels Amics de les Arts però quan arribi a casa l'escolto, ni que sigui per saber la lletra.

    ResponElimina
  13. Encara no he escoltat aquest disc, però en tinc ganes. Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  14. acabo d'escoltar-lo sencer i aquesta, com la resta, m'han agradat molt. En general però, l'he trobat un ple més trist que l'anterior. Potser només és que són les 9 del matí i l'he escoltat anat en cotxe mentre conduïa ... no ho se

    ResponElimina
  15. És preciosa. Molt, molt maca.

    M'has recordat -tot i que no sé si té massa a veure- quan vàrem anar a Edimburg, ja farà gairebé dotze anys, el darrer dia, al pub de l'hotel on gairebé cada dia havíem sopat un te amb un sandvitx, se'ns va dirigir una senyora gran. Estava asseguda a la taula del costat. Es va presentar, es deia Júlia i vivia a un pis assistit -cosa que es veu que és bastant comú allí per la gent gran- són petits apartaments independents on cada dia passa algú a visitar que es trobin bé, tenen assistència mèdica, etc. I a ella li agradava anar a menjar al pub de l'hotel. No s'ho acabava tot, però el que sobrava s'ho enduia cap a casa :-) Ens ho va estar explicant i nosaltres contents de poder parlar amb aquella senyora... Moltes de les coses que deia no les acabàvem d'entendre bé -pel nostre anglès-, però en general, vàrem anar seguint bé la conversa. És un record maco que tenim :-)

    ResponElimina
  16. Ei, molt bona aquesta cançó. M'atreveria a dir que també és de les meves favorites, encara que segueixo sense saber quina m'agrada més. Després de les 2500 vegades que he sentit el disc, encara no t'ho sabria dir. Un bon disc, sí senyor.

    ResponElimina
  17. M'ha passat amb molts cd's que al prinicipi no m'agraden, però al escoltar-los més vegades m'acaben enganxant.

    Em queda pendent fer una ullada al nou cd! Aquesta no està pas malament.

    ResponElimina
  18. Gràcies a tots els que heu fet l’esforç d’escoltar la cançó i comentar el post. També a aquells que ja la coneixíeu, és clar. Potser no és la que més m’agrada del disc, però per mi és un dels millors missatges i en escoltar-la bé em va venir d’escriure’n un post, i és aquest. És un missatge per no oblidar, la cançó m’hi anirà fent pensar al llarg del temps.

    Yáiza, la veritat és que no sé si diria que és la meva preferida, suposo que no, però té alguna cosa especial que em posa la pell de gallina. I el missatge el trobo molt bo, suposo que coincidiràs amb mi que sembla una experiència autobiogràfica, i si no ho és, me’ls imagino igual en una situació així. Ja he vist posts en altres blogs dedicats al grup i fins i tot a cançons concretes, però dubto que se’n dediquin massa a aquesta cançó. Almenys poso el meu granet de sorra a fer-la popular, encara que al grup no li cal ja cap propaganda.

    Pons, doncs no li trobo cap semblança, com no sigui per les pintes de cervesa...

    Ventafocs, me n’alegro, és una bona cançó.

    Sr. Gasull, penso que no té el ‘tempo’ necessari per ser single, tot i que té el llenguatge planer i divertit que solen fer servir, és una cançó per treure encenedors al concert, però no per posar-la per la ràdio. Vaja, és la meva opinió. Crec que la lletra, el missatge, pot agradar a la majoria de gent, ja no demano que la música o el grup us agradi, només ho comparteixo i faig una reflexió que em va venir escoltant la cançó.

    Maria, totes tenen el seu missatge, expliquen alguna cosa. Jo m’he quedat amb aquesta, per algun motiu m’arriba més que altres.

    Dafne, t’agraeixo a tu que comparteixis els teus records, la situació és molt similar a la que explica la cançó, amb l’afegit que també conec en Martin Rodíguez, m’agradava molt Sangtraït en els seus temps. I tant que li fotia canya a la bateria l’home! Sangtraït eren més granadets que els altres grups, però feien una música molt potent. No m’estranya que deixessin a tothom bocabadat. Però quan l’increpaven a les grades sabien qui era o es pensaven que era un iaio que havia anat al concert? Tindria més gràcia que fos així, és clar. Quina sorpresa veure’l pujar a l’escenari i fer retrunyir els plats. Per cert, fins l’arribada de la nova fornada (sóc amant dels Amics de les Arts i d’Antònia Font), el meu grup català preferit era Lax'n'Busto. Eren molt grans també.

    Elfreelang, fes-ho quan et vingui de gust, sense pressa, però penso que val la pena fer una escoltada o un parell.

    Carme, celebro que t’hagi agradat. Jo no en destacaria la música, està bé però em sembla lenta. Em quedo amb la lletra, que fa gràcia, i el missatge que dóna amb molt bon humor. Bé, i la lliçó que se’n pot aprendre!

    Kweilan, en som molt d’injustos, i generalment és per reforçar el nostre ego. No puc dir que jo en sàpiga gaire, però es tractaria d’aconseguir-ho d’altres maneres, no menystenir els altres. Està bé que existeixin cançons així, senzilles, planeres i amb un bon missatge. Si així hem d’aprendre la lliçó ja va bé.

    Ferran, si et ve de gust escoltar el disc pots fer-ho per exemple al Grooveshark, on algú ja l’ha penjat. Segur que és a Spotify també. També es pot comprar per iTunes i aquestes coses, si t’interessa. Jo tampoc entenc massa de música, però el disc té cançons més animades i comercials per posar a la ràdio, tots els discs tenen els hits i després altres cançons, que no vol dir que no siguin bones, és clar. Referent al tema, ens és massa fàcil prejutjar, em penso que tots ho fem, tant si ho diem com si no. Serveix per pujar-nos una mica l’ego, pensar que som millors que algú altre. Llavors és quan ens trobem una sorpresa com la que canta la cançó. Pots ser un cantant d’èxit i que l’última persona que t’esperaries et demostri que ets un aficionat. Aquestes lliçons ens les hauríem de gravar a foc i no oblidar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu no sabien que era el bateria, jo tampoc; i el meu germà m'ho va explicar, perquè ens vam asseure gairebé al seu costat. Jo era la primera vegada que els sentia en directe. Va ser brutal!!!!
      Lax´n Busto van actuar la setmana posterior amb un cartell impressionant: Bars- Lax´n i els Pets, són els dos grans concerts de la meva vida!!!
      Ca-ca-car-me Flavià!!!! (recordes la profe de Valls!!!, va ser la reòstia el rebombori que es va fer entorn a ella).
      Bé, ja no t'atabalo més!!!!
      Un plaer compartir aquests moments!!!!

      Elimina
  19. Helena Arumi, deixa’m que et doni la benvinguda al Bona nit que has estat comentant els posts anteriors però no contestava individualment. Si t’agraden aquesta mena de cançons, et recomano tot el disc ‘Espècies per catalogar’, els Amics sempre diuen coses en totes les peces.
    El reproductor aquest petitet és de la pàgina Grooveshark. Si hi vas pel google veuràs que és una pàgina en la que pots sentir un munt de música allà mateix. Quan sona una cançó et dóna l’opció de penjar-la al facebook i a diversos llocs, i una manera de compartir-la és crear aquest petit reproductor, et dóna un codi html que pots penjar on vols. No és gens difícil, és barallar-t’hi una mica, buscar l’opció de compartir posant el cursor sobre la cançó que sona a la part inferior de la pantalla i triar el típic ‘embed’. Et dóna a triar les mides del reproductor i el color del marc, així de fàcil. El que no recordo és si t’has de registrar o no, jo ho estic, però no sé si és necessari. Espero que te’n surtis, si no ja miraré d’explicar-t’ho millor.

    Porquet, si algun cop t’he fotut una clatellada per no agradar-te els Amics de les Arts ha estat en broma segur. Em sembla recordar que algun dia en parlàvem a ca la Guspira, no? Res més lluny de la meva intenció a mi m’agraden i ho comparteixo, no té per què agradar a ningú més, ni us he de convèncer de res. Veig que ho intentes, i tot i així no t’acaben d’entrar. Què hi farem. Ja saps que Antònia Font per mi són els número 1, i sé del cert que t’encanten. Però cal reconèixer que fent concerts els Amics són molt millors, això t’ho puc garantir.

    Sílvia, no sé si he tingut l’oportunitat de saludar-te, benvinguda al Bona nit. De vegades no cal que ens agradi massa un grup o la seva música per reconèixer que tenen una cançó molt bona, pel motiu que sigui, lletra, música, comercialitat... Penso que els Amics de les Arts tenen el seu punt fort en les lletres. Musicalment han millorat, però això ens fa perdre una mica de la frescor a la que ens tenien acostumats. Un disc musicalment millor no vol dir que sigui més bo, almenys al meu entendre. Totes les cançons, no només aquesta, expliquen alguna cosa, però aquesta m’ha arribat especialment, no sé per què.

    Anna, el que he escrit és inspirat en la cançó, són pensaments força realistes i dels que cap de nosaltres ens salvem. Si escoltes la cançó, espero que t’agradi, encara que crec que prefereixes ritmes amb més canya.

    Tirant, doncs a què esperes? Ja el pots sentir per Internet, però després compra’l, eh! Hehehe.

    Mireia, coincideixo amb tu, aquest disc té un puntet més de tristesa, de nostàlgia si ho vols. Però les lletres són molt bones i molt ben fetes, i les coses que expliquen són tan properes que és impossible no fer-nos-el nostre com l’anterior.

    Assumpta, me n’alegro que t’hagi agradat. L’anècdota que expliques és maca també, i encara que vosaltres no subestiméssiu aquesta senyora d’inici, no està tan allunyada del que vol dir el post. Aquesta dona tenia molt per oferir, una conversa agradable, la seva experiència, i escoltar-la no ha de ser una murga, si en guardes un bon record és que et va marcar, que va ser una estona molt maca. Aprenem molt de qui menys ens pensem, això està molt bé.

    JoanFer, ja estaves avisat que faria un post sobre una cançó, hehehe. No l’he sentit tantes vegades com 2500, però ja en van unes quantes ja que s’ha d’entrenar pels concerts, que vindran segur. Vaig perfilant les preferides, et dic les meves a banda d’aquesta del post: L’affair Sofia i Ciència Ficció. Què hi dius?

    Ipon, penso que la primera impressió sempre és estranya perquè esperem una cosa igual al que ja coneixem, però a l’hora prou diferent per no avorrir. Al principi no és el mateix i cal trobar-li el punt a la novetat. Però quan un grup és bo, l’acabes trobant. Et recomano el disc, cada cop m’agrada més.

    ResponElimina
  20. I tant que és un bon record! :-) De fet ens va fer molta gràcia que ella volgués parlar amb nosaltres que li fèiem repetir algunes frases i ens anàvem disculpant pel nostre poc domini de la seva llengua... però a ella no li importava i ens vàrem entendre :-)
    Ens va explicar molt bé tot el tema d'aquestes vivendes assistides, i com cada matí una persona passava per casa seva i li donava el Bon dia i mirava si estava bé, si necessitava alguna cosa.

    I ens va dir que a la tardor anava de vacances a Spain... i nosaltres li preguntàvem que a on de Spain... però no ho sabia! Això ens va fer molta gràcia perquè segur que era una mena com els viatges de l'IMSERSO i que els havien dit que anirien a Spain, a un lloc de platja, i ella ja estava contenta, allí on la portessin segur que estaria bé :-)

    També ens va explicar, amb tota la naturalitat del món, que li agradava anar a menjar allí, i que bàsicament era per endur-s'ho a casa (feien uns sandvitxos força bons! hehe) Per cert, que en aquell pub va ser el primer lloc on, juntament amb el te ens van posar una altre gerra amb "hot water" i jo al·lucinava... i vaig preguntar que per què era hehehe... i, clar, era per "allargar" el te, òbviament. A mida que anaves omplint les tassetes, podies anar tirant "hot water" a la gerra on hi havia el te... així n'hi havia més :-))

    Li vàrem preguntar si sabia parlar gaèlic i crec recordar que en sabia alguna paraula, però no el parlava.

    En fi, que la Julia és un dels records entranyables d'aquell viatge :-))

    ResponElimina
  21. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  22. Doncs estic d'acord que és una molt bona lletra i història. Crec que tothom algun cop (com a mínim) s'ha deixat endur per les aparences. I per sort, potser alguns hem aprés que anavem errats. I els que no, doncs escoltant aquesta cançó tb ho descobriran.

    Això sí, sento dir que jo no he superat la mala impressió inicial. L'he escoltat un parell de vegades a l'spotify i no em fa el pes. Certament, hi ha lletres molt bones (i alguna que buf... Miracle.... mmm, o sóc molt bàsica amb les ironies o o no l'he escoltat prou atentament o és realment lamentable, què pensaria la gent si una dona hagués escrit algo així?) i musicalment està molt bé. Però alguna cosa no enganxa en el global. No m'atrapa i avorreix (i alto, no és que esperés un disc divertit). I he trobat molts perquès que no cal explicar. Així que, com em cauen bé, he decidit aparcar-lo i potser d'aqí un any el poso i me n'adono que m'he perdut un gran disc, o no.

    ResponElimina
  23. Dafne, doncs mira, la patinada va ser de campionat, m’encantaria veure la cara que s’us va quedar, hehehe. S’ha de dir que en Martin Rodíguez lluïa una pinta peculiar, és clar, de vell rocker, però realment la història que expliques és l’equivalent nostrat de la cançó que us he enllaçat. Una molt bona anècdota.
    La cançó de la Carme Flavià és de les primeres de tot! Jo m’hi vaig enganxar més tard a Lax i després vaig girar la vista enrere per recuperar les primeres cançons. Del ‘Vas de punt’ n’hi ha de molt bones, però encara eren molt naïf. Un gran grup, realment. Llàstima que en Pemi decidís marxar a fer la seva, perquè a dia d’avui suposo que els ha restat potencial haver canviat de cantant. Però sé que els jovenets d’avui encara els canten, eh! Això ho veia a castellers quan encara hi anava, se’m queia la llagrimeta.

    Assumpta, és molt interessant això dels allotjaments assistits, no sé si aquí ho fan això, però en tot cas seria de les primeres coses que hauria retallat qualsevol govern. Sé prou bé que guardes un gran record del teu viatge a Edinburgh, i no m’estranya perquè amb anècdotes com aquesta i tot un món de peculiaritats per descobrir, que déu n’hi do com són els escocesos, val la pena submergir-se en aquella societat. Tan a prop en realitat, però tan diferents com són.

    MBosch, doncs mira ‘A aquestes alçades de la pel•lícula’ per mi és de les fluixetes, no li trobo una lletra tan brillant, tot i que totes les lletres són bones. Parla en termes de cinema, i potser per això no em fa el pes, o no li trobo el què. En canvi ’L’affair Sofia’ sí que m’encanta. ‘Luisiana’ és un terme mig. Gràcies per la info, ja em semblava que havia de ser una història real. T’imagines viure-ho? Per aquí han explicat una anècdota similar, la Dafne. Esperaré el teu post sobre el disc, a veure què en dius.

    rits, per mi el punt fort dels Amics són les seves lletres, el que expliquen a les cançons, d’una cosa petita (però no poc important), te’n fan un bon text. La cançó que us vaig penjar és un bon exemple, a mi m’arriba i crec que el missatge és molt interessant. Puc entendre per què algunes lletres se t'atravessen, a mi també m’ha passat, però ho has de relativitzar. Expliquen històries que passen quan tens edats com la teva i com la meva, què t’esperes... Si ens centrem en ‘Miracles’ parla de la por dels homes a tenir descendència, és un tòpic, però no dista de la realitat de la majoria de gent. Ho fan amb ironia i amb humor, expliquen com et canvia la vida en tenir fills i et puc assegurar que el primer cop que la vaig sentir vaig deixar anar un renec i un gest obscè, tinc testimonis. Però després li vas trobant el què. Ho explica des de la perspectiva masculina. Ja se sap, o això es diu, que les dones sou més valentes i que la crida us dóna ales, se’n riu una mica dels homes en aquesta situació i de la por que tenim a fer-nos grans i afrontar un repte així. Penso que es riuen d’ells mateixos, així que no crec que se li hagi de buscar tres peus al gat. Però és clar, això va a gustos, ni per aquesta cançó ni per cap altra, si no t’entren no cal que t’hi esforcis. Penso que és un bon disc, amb menys ritme que l’anterior, però amb lletres igualment divertides i iròniques. Són bons aquesta gent, a banda de caure bé, que també és un punt.

    ResponElimina
  24. Ostres, Xexu. De les dues que m'has dit, l'Afaire Sofia em té robat el cor, però la de Ciència-ficció, precisament és la que menys em fa el pas de totes. Jo de moment em quedo amb "Aquestes alçades de la pel·lícula" i "Tots el homes d'Escòcia", però la de "Miracles" i "El matrimoni Arnolfini", no em diràs que no són bones. Pobrets nosaltres els homes, quina forma de ridiculitzar-nos, i de quina manera més simpàtica... En fi, que no em decideixo, hahaha

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.