diumenge, 19 de febrer de 2012

Calçotada


No sóc massa bo seguint tradicions, però quan es tracta de menjar ja és una altra cosa. Fins i tot en això fallo una mica, no sóc gens amant dels calçots. Però la carn i la salvitxada no les perdono.

32 comentaris:

  1. La salsa fa una pinta impressionant!

    ResponElimina
  2. La millor salsa de calçots és la que fa ma mare. I que ningúgosi a discutir-m'ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo ho discuteixo, fins i tot la meva mare va ser guanyadora del concurs de salsa de calçots. Ara, ja fa anys que no s'hi vol presentar perquè amb la mort del meu germà, ha perdut l'al·licient de fer moltes coses. Però la segueix fent boníssima. és clar, que cadascú escombra cap a casa. De bon rotllo!!!

      Elimina
  3. Fer calçotades és l'excusa perfecte per trobar-se i escapar-se de la rutina.

    A mi si que m'agraden, xò em senten fatal, i per tant, màxim dos o tres calçots. Això si, la salsa que no falti! Ja em començo a preparar pel finde vinent, que m'estrenaré aquest any.

    ResponElimina
  4. Doncs a ni sí que m'agraden i no em fan cap mal...

    Jo diumenge que ve en tinc una de els fixes de cada any...

    ResponElimina
  5. Et puc dir una cosa; les calçotades de masia no tenen res a veure amb les dels restaurants, no ho dic per la qualitat, no voldria ofendre el sector restaurador, sinó per tot el que comporta la festa. Tallar, disposar-los a la graella, la pudor de fum, les brases per la carn, les empastifades de merengue... bé, potser l'any que ve, n'hauré d'organitzar una per als blogaires, la pena és que jo no tinc masia, i sempre vaig a la d'altri.
    Celebro que hagis gaudit de la menja i de ben segur que de la companyia, que és tant o més important per a qualsevol celebració. (osti tu quina xerrera, no???)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi apunto! Porto la gana i el pitet, a més dels somriures!! Vivim força aprop, per cert, a 40 km l'una de l'altra!!
      Escriu-me a l'adreça del bloc, que et contestaré.
      Petons.
      Montse

      Elimina
  6. Nyam, nyam, calçots!!! Tan bons què són i els fas un lleig quan vas de calçotada?? Així doncs, avui no deus haver dinat gaire no? ;)

    Per cert, jo a la salsa sempre li havia dit romesco, però ara veig que la dels calçots, n'és una variant. Apa, ja me'n puc anar a dormir!

    ResponElimina
  7. Ostres XeXu, em poses les dents no saps com de llargues; per favor, el que donaria jo per uns quants (milers) de calçots! No recordo quin és el meu récord d'una tacada, però no m'estranyaria que la xifra espantés a més d'un :)

    Aprofita-ho, tú que pots, i disfruta'ls molt per mi!

    ResponElimina
  8. Ooooh, quina enveja tan bèstia que m'has fet! Fa ANYS que no hi vaig! :-))

    Bé... tornar i gaudir del 5-1, eh? :-))

    ResponElimina
  9. Mira que m'encanten les calçotades i no sabia que era la "salvitxada"...
    A casa en diem el romesco.
    Avui n'he menjat..."caramelitzats" i arrebossats amb salsa de romesco. Estaven impressionants! :)
    :)

    ResponElimina
  10. He tret una mica de pa i tot a veure si podia sucar des de la pantalla una mica d'aquesta "salvitxada" (jo tampoc sabia que se'n deia així i simplement li deia salsa dels calçots) però no hi ha hagut sort, no he pogut traspassar la pantalla. Llàstima perquè té una pinta!
    Jo fa anys que no hi vaig de calçotada. I és que als restaurants, com deien més amunt, no és el mateix. Aveure si aquest any en fem alguna!

    ResponElimina
  11. Però aquesta calçotada és de restaurant, no? :)

    ResponElimina
  12. Algú em mataria si confessàs que mai no he tastat els calçots!

    ResponElimina
  13. Sempre m'ha fet gràcia això de servir els calçots en una teula.... Ho hauré de provar a veure si així són més bons!!

    ResponElimina
  14. Quina bona pinta que fan aquests calçots!!... No em feien massa gràcia però quan els vaig provar, vaig reconèixer que eren bons, però no he tornat a menjar-ne ni tampoc en tinc especial ganes. Potser es fa una mica feixuga tota la feina de menjar-se'ls, pitet inclòs!!...
    I com d'altres també comenten jo tampoc sabia el nom de la salsa "salvitxada" Cada dia se n'aprenen de noves!!...Gràcies.
    I sobre la imatge, molt bona, sembla que en puguis estirar-ne un i sucar-lo a la "salvitxada"

    ResponElimina
  15. Ostres quina pinta .... bonissims deu ser poc! :)

    ResponElimina
  16. Fer-me salivar d'aquesta manera a quarts d'onze del matí d'un dilluns no hauria de ser legal!

    ResponElimina
  17. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. Ostres!! me n'has fet venir ganes!!!

    ResponElimina
  19. aquesta any encara no els he tastat...però no s'escaparan.

    ResponElimina
  20. És una salvatjada perdre's la salvitxada. Nyam!

    ResponElimina
  21. Doncs mira, en una cosa que coincidim: no m'agraden els calçots. Un, potser dos, però més ja m'atabala, massa estona fent la mateixa cosa, uf! :)

    ResponElimina
  22. No coneixia pas el nom de la salsa dels calçots, salvitxada, amb aquesta foto em fas venir gana!. Jo també em decanto pels gustos de la carn. Que t'hagin fet molt bon profit!

    ResponElimina
  23. Jo de calçots en menjo pocs, però la salsa la trobo boníssima... i vinga sucar-hi pa i vinga sumar calories...jeje

    ResponElimina
  24. com que només menges calçots amb aquella salsa unes poques vegades durant una epoca molt concreta això encara els fa més bons ^^

    ResponElimina
  25. Una experiència que fa enveja. Ostres quines ganes que me n'has fet venir...

    ResponElimina
  26. Veig que coincidim, jo no soc gens amant dels calçots o de la seva familia en general, jo soc feliç amb una bona llesca de pa amb tomaquet, sal i oli, la resta mes igual, home, si em donen carn a la brasa no dire que no ;)

    Un peto!

    ResponElimina
  27. Uff, doncs jo els que has posat a la foto me'ls fotria ara mateix, que tinc una gana canina i encara no he dinat! Boníssims

    ResponElimina
  28. agghhh, doncs jo mataria pel que hi ha a la foto!

    mmm...

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris. Com era d'esperar, a molts de vosaltres us encanten els calçots, encara que m'ha sorprès trobar alguna gent com jo, que els calçots no us acaben d'entrar, però en canvi la salsa us encanta. Jo no sé què li posen a aquesta salsa, segur que té alguna droga... hi ha algú a qui no agradi? A banda d'això i de gustos gastronòmics, l'acte de la calçotada sí que és del gust de tothom que ha tingut el plaer de fer-ne alguna, per compartir l'experiència, per la preparació en el cas de fer-la casolana, és una data assenyalada del calendari. Estic d'acord amb els que dieu que no té res a veure fer-ne una des del principi que anar a un restaurant, tot i que déu n'hi do com s'ho curren a alguns llocs. Aquest cop va ser de restaurant, i va estar prou bé. L'últim cop que recordo va ser en una masia, com marquen els cànons, i preparant cada plat nosaltres mateixos, parant una taula ben llarga, coent els calçots, la carn i tot plegat. És tota una altra cosa i ho recomano. Però pel simple fet de menjar calçots (aquells a qui agradin) i gaudir d'un bon àpat, un restaurant és una opció fàcil i més ràpida. Ara, ja que anem a l'opció fàcil, almenys que sigui en una terra més tradicional que no pas la meva, com va ser el cas.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.