dimarts, 20 de desembre de 2011

Relats conjunts, Bocca della Verità


Conta la llegenda que qui posi la mà a la meva boca haurà de ser un home honest, si és que vol conservar-la. Fins el dia d'avui no he engolit la mà de ningú, i a fe que al llarg dels segles me l'han posat dins, sense treva, milions d'homes deshonestos. Sóc feta de pedra antiga, i no per posseir certs poders endevinatoris vaig ser creada per jutjar la benvolença de ningú. Des de 1631 del calendari gregorià que em tenen aquí a Santa Maria in Cosmedin, on temo que acabaré els meus dies. Ni la roca més noble aguantaria el temps que porto jo sobre la terra sense veure's afectada per l'erosió dels anys. Quan les esquerdes que ja solquen els meus flancs esberlin el mascaró tot s'haurà acabat, i ni atracció turística ni res. Quedaran en el record tots els meus anys de servei. Però al servei de qui? D'aquests homes mortals dels que he vist passar generació rere generació? No pas. Em van trobar al segle I de la seva era, però no estic feta per mans humanes, ni tinc tan sols 2000 anys d'antiguitat. Ai, pobres mortals, si sabessin que molt abans que ells habitaven la terra una raça de titans molt més forts, molt més grans i en moltes coses més savis. Malauradament, els meus creadors ja no poblen aquest món i no sóc més que una relíquia, una rampoina oblidada i menystinguda. Em conservo encara, sí, per atzars del destí. Jo era la tapa de la guardiola d'Hiperió, feta a la seva imatge i semblança. Maleït el dia que la va trencar per fer-li un regal a Tea i vaig caure rodolant fins un racó. Amagada dels ulls dels titans. Perduda per sempre més. Retrobada per qui no volia.  


Aportació a la nova proposta de Relats Conjunts

27 comentaris:

  1. La tapa de la guardiola!!! Què bo!! :-DD

    Ostres, ostres... aquesta imatge està donant uns relats molt bons!! M'agrada moltíssim, XEXU, de veritat... m'has fet riure i això dóna molts punts!! :-DD

    ResponElimina
  2. Vaja! així que és més antiga que no semblava... :) És bo, el relat i com diu l'Assumpta això de la tapa de la guardiola! Boníssim!

    ResponElimina
  3. Com sempre, un bon relat.
    Bones festes!

    ResponElimina
  4. aquests no son els mateixos que anaven posant monolits per tot arreu, no? el de la lluna, el de jupiter, el de qui sap a on...

    ResponElimina
  5. D'on treus aquestes idees? No m'ho explico! Hahaha! Però sí, bon relat, va! Saps què m'has fet imaginar? Una guardiola que mossega a qui vol posar-hi diners aconseguits amb males arts, o bé que mossega a qui vol obrir-la per malgastar els estalvis... A mi m'aniria bé tenir un compte corrent que mossegués a l'hora de gastar diners. Tindria la mà feta pols, i la butxaca més plena!
    Abraçades, XeXu!

    ResponElimina
  6. Sí que sembla una tapa de guardiola! Molt bo!
    I sobre això dels titans... jo fins que no es pugui viatjar en el temps i veure realment que els dinosaures, Jesucrist o l'avi del meu rebesavi van existir, ho poso tot en dubte.
    Salutacions!

    ResponElimina
  7. Hey! M'ha agradat molt... fins i tot m'ha fet venir la inspiració! Una abraçadeta!

    ResponElimina
  8. Varen fer la guardiola abans de que hi haguessin les monedes.....Mira que en son d'estalviadors aquests titans
    Bona aportació...noi

    ResponElimina
  9. Quines monedes tindrien.
    Original aportació!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat el teu relat amb rerefons mitològic! dels titans...! i això de la tapa de la guardiola m'ha fet gràcia! molt bon relat Xexu! D'Hiperiò fins l'actualitat...de guardiola a guardiola de la por del humans a ser descoberts amb la mentida!

    ResponElimina
  11. Sí que és bo això de la guardiola mitològica! I què li va regalar Hiperió a Tea? Una altra guardiola amb una tapa que tenia una boca que no s'empassava ni monedes ni mans... (una mica absurd, sí, però ja se sap com són aquests titans).

    ResponElimina
  12. Molt imaginatiu aquest forat sense fons.

    ResponElimina
  13. Huashuashuas!!! El coi de la tapa!!
    Ara, que si n'era la tapa... perquè dimonis l'havia de trencar? No n'hi havia prou amb obrir-la?

    Aquests titans són una colla de sonats.

    ResponElimina
  14. Molt bo i és que, ara que me la torno a mirar, si que sembla la tapa d'una guardiola d'un gegant. :-DD

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Molt ben pensat!!! La tapa d'una guardiola gegant!!

    ResponElimina
  17. Sí! boníssima la idea de la guardiola!!! estic segura que si un dia vaig a Roma i la puc veure, me'n recordaré d'aquest relat, és mes! si hi vaig amb algú, explicaré aquesta història alternativa -respectant els drets d'autor eh!- puc, oi?

    ResponElimina
  18. Per si de cas, mai ficaria la mà. No pas per deshonesta, sinó per si hi ha alguna bèstia dintre, uix! Molt bon relat i bon Nadal! :)

    ResponElimina
  19. XeXu, avui cap controvèrsia, simplement Bon Nadal!

    ResponElimina
  20. Ostres Xexu, d'enginy no te'n falta!, una tapa de guardiola, molt bo!.
    Pel que fa a posar-hi la mà, ben segur que sí, mira em crida l'atenció!.

    ResponElimina
  21. Ostres! m'havia despistat i no havia llegit el teu relat, original, quina història la de la tapa de la guardiola!!! ara em miraré els porquets (guardioles) d'una altra manera. Aprofito per desitjar-te un bon nadal i un tranquil i serè 2012! Fins aviat!

    ResponElimina
  22. Ben diferent i original!

    i tots els turistes posant les mans, si és que en sóm d'innocents!

    ResponElimina
  23. Ai que ignorants que som, i quantes veritats diu la Bocca della Verità...

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris en aquest relat. Me n'alegro que us hagi semblat ocurrent. Se'm va acudir que la cara aquesta semblava una guardiola i ho vaig fer venir cap aquí. Ximpleries que pensa un...

    ResponElimina
  25. Ei Xexu, m'ha encantat el gir que dona. Els Titans!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.