
Conta la llegenda que qui posi la mà a la meva boca haurà de ser un home honest, si és que vol conservar-la. Fins el dia d'avui no he engolit la mà de ningú, i a fe que al llarg dels segles me l'han posat dins, sense treva, milions d'homes deshonestos. Sóc feta de pedra antiga, i no per posseir certs poders endevinatoris vaig ser creada per jutjar la benvolença de ningú. Des de 1631 del calendari gregorià que em tenen aquí a Santa Maria in Cosmedin, on temo que acabaré els meus dies. Ni la roca més noble aguantaria el temps que porto jo sobre la terra sense veure's afectada per l'erosió dels anys. Quan les esquerdes que ja solquen els meus flancs esberlin el mascaró tot s'haurà acabat, i ni atracció turística ni res. Quedaran en el record tots els meus anys de servei. Però al servei de qui? D'aquests homes mortals dels que he vist passar generació rere generació? No pas. Em van trobar al segle I de la seva era, però no estic feta per mans humanes, ni tinc tan sols 2000 anys d'antiguitat. Ai, pobres mortals, si sabessin que molt abans que ells habitaven la terra una raça de titans molt més forts, molt més grans i en moltes coses més savis. Malauradament, els meus creadors ja no poblen aquest món i no sóc més que una relíquia, una rampoina oblidada i menystinguda. Em conservo encara, sí, per atzars del destí. Jo era la tapa de la guardiola d'
Hiperió, feta a la seva imatge i semblança. Maleït el dia que la va trencar per fer-li un regal a Tea i vaig caure rodolant fins un racó. Amagada dels ulls dels titans. Perduda per sempre més. Retrobada per qui no volia.
Prime!!
ResponSuprimeix(ara vaig a llegir-lo hehe)
La tapa de la guardiola!!! Què bo!! :-DD
ResponSuprimeixOstres, ostres... aquesta imatge està donant uns relats molt bons!! M'agrada moltíssim, XEXU, de veritat... m'has fet riure i això dóna molts punts!! :-DD
Vaja! així que és més antiga que no semblava... :) És bo, el relat i com diu l'Assumpta això de la tapa de la guardiola! Boníssim!
ResponSuprimeixCom sempre, un bon relat.
ResponSuprimeixBones festes!
aquests no son els mateixos que anaven posant monolits per tot arreu, no? el de la lluna, el de jupiter, el de qui sap a on...
ResponSuprimeixD'on treus aquestes idees? No m'ho explico! Hahaha! Però sí, bon relat, va! Saps què m'has fet imaginar? Una guardiola que mossega a qui vol posar-hi diners aconseguits amb males arts, o bé que mossega a qui vol obrir-la per malgastar els estalvis... A mi m'aniria bé tenir un compte corrent que mossegués a l'hora de gastar diners. Tindria la mà feta pols, i la butxaca més plena!
ResponSuprimeixAbraçades, XeXu!
Sí que sembla una tapa de guardiola! Molt bo!
ResponSuprimeixI sobre això dels titans... jo fins que no es pugui viatjar en el temps i veure realment que els dinosaures, Jesucrist o l'avi del meu rebesavi van existir, ho poso tot en dubte.
Salutacions!
Hey! M'ha agradat molt... fins i tot m'ha fet venir la inspiració! Una abraçadeta!
ResponSuprimeixVaren fer la guardiola abans de que hi haguessin les monedes.....Mira que en son d'estalviadors aquests titans
ResponSuprimeixBona aportació...noi
Quines monedes tindrien.
ResponSuprimeixOriginal aportació!
M'ha agradat el teu relat amb rerefons mitològic! dels titans...! i això de la tapa de la guardiola m'ha fet gràcia! molt bon relat Xexu! D'Hiperiò fins l'actualitat...de guardiola a guardiola de la por del humans a ser descoberts amb la mentida!
ResponSuprimeixSí que és bo això de la guardiola mitològica! I què li va regalar Hiperió a Tea? Una altra guardiola amb una tapa que tenia una boca que no s'empassava ni monedes ni mans... (una mica absurd, sí, però ja se sap com són aquests titans).
ResponSuprimeixMolt imaginatiu aquest forat sense fons.
ResponSuprimeixHuashuashuas!!! El coi de la tapa!!
ResponSuprimeixAra, que si n'era la tapa... perquè dimonis l'havia de trencar? No n'hi havia prou amb obrir-la?
Aquests titans són una colla de sonats.
Molt bo i és que, ara que me la torno a mirar, si que sembla la tapa d'una guardiola d'un gegant. :-DD
ResponSuprimeixL'autor ha suprimit aquest comentari.
ResponSuprimeixMolt ben pensat!!! La tapa d'una guardiola gegant!!
ResponSuprimeixM'agrada!
ResponSuprimeixSí! boníssima la idea de la guardiola!!! estic segura que si un dia vaig a Roma i la puc veure, me'n recordaré d'aquest relat, és mes! si hi vaig amb algú, explicaré aquesta història alternativa -respectant els drets d'autor eh!- puc, oi?
ResponSuprimeixPer si de cas, mai ficaria la mà. No pas per deshonesta, sinó per si hi ha alguna bèstia dintre, uix! Molt bon relat i bon Nadal! :)
ResponSuprimeixXeXu, avui cap controvèrsia, simplement Bon Nadal!
ResponSuprimeixOstres Xexu, d'enginy no te'n falta!, una tapa de guardiola, molt bo!.
ResponSuprimeixPel que fa a posar-hi la mà, ben segur que sí, mira em crida l'atenció!.
Ostres! m'havia despistat i no havia llegit el teu relat, original, quina història la de la tapa de la guardiola!!! ara em miraré els porquets (guardioles) d'una altra manera. Aprofito per desitjar-te un bon nadal i un tranquil i serè 2012! Fins aviat!
ResponSuprimeixBen diferent i original!
ResponSuprimeixi tots els turistes posant les mans, si és que en sóm d'innocents!
Ai que ignorants que som, i quantes veritats diu la Bocca della Verità...
ResponSuprimeixMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris en aquest relat. Me n'alegro que us hagi semblat ocurrent. Se'm va acudir que la cara aquesta semblava una guardiola i ho vaig fer venir cap aquí. Ximpleries que pensa un...
ResponSuprimeixEi Xexu, m'ha encantat el gir que dona. Els Titans!!
ResponSuprimeix