dimecres, 26 d’octubre de 2011

L'hora dels desaprensius

Després de mirar la feina que hi haurà aquell dia, obres per primera vegada el reader, a veure què hi ha. Uns quants posts matiners, segur que eren programats! Alguns comentaris, i ja el deixes obert per quan tinguis una estona. Al llarg del matí en va apareixent algun i, si hi ha temps, els vas comentant. Cap el migdia n'apareixen alguns altres, aprofites per repassar-los amb el cafè dolent de la màquina, després de dinar. Llavors comencen les hores més ràncies. A l'hora de la migdiada (tant de bo!) ningú sembla tenir ganes de publicar, potser algun despistat. I arribes a casa amb tot llegit. Amb un ull posat al reader vas fent altres coses, però la cosa no prospera, et ventiles ràpid el que apareix. Just abans de sopar alguns s'hi animen, però saps que una bona hora serà després de l'àpat. Molta gent aprofita per escriure i fer la ronda diària d'altres blogs. Com que no tens feina acumulada, tampoc no n'hi ha per tant. I quan s'acosten les hores de dormir, la cosa ja afluixa. Volten les dotze, penses que obriràs el llibre per llegir una estona i que t'agafi son. Per fi podràs anar a dormir d'hora, avui sí que sí. I quan, cofoi, mires totes les pantalles a zero i potser tancaries, t'apareix un (3) al reader. Amb el temps que comentes el primer, en tornar a mirar hi ha un (5). És l'hora dels desaprensius, els que faran que, un cop més, de descansar les teves hores res. Saltant d'un lloc a l'altre, caram, si el rellotge se'n va cap a les dues! Demà serà un altre dia, segur que aconseguiré anar a dormir d'hora. Segur.

Penseu que m'ho conec molt bé. Tot sovint, un dels desaprensius sóc jo.

33 comentaris:

  1. Ei, avui vas d'hora així... només són les 11. Jo és que a aquesta hora ja no sóc persona. Mira que no utilitzo mai el reader hi ho hauria de fer que sinó sempre faig tard.
    Apa, a veure si avui hi ha més sort i la gent publica d'hora

    ResponElimina
  2. Hahahahaha jo també sóc desaprensiva!! Clar que darrerament miro de moderar-me una mica... però publicar als volts de les onze o dotze és molt normal en mi... El que passa és que llavors, quan engego l'ordinador al dia següent (vull dir, després de dormir), tots els matiners han passat (i tu, malgrat ser desaprensiu, també ets matiner) i em trobo un munt de gent que m'ha deixat comentaris :-))

    ResponElimina
  3. No sé ni què és això del reader, ja pots riure, ja!
    Em sembla que en tot l'historial de posts, n'he programat "tres u quatre" (més aviat algun me'ls han programat).

    M'apunto al club dels desaprensius, i ben poques vegades conseguiexo anar a dormir d'hora!
    Un petonet de nanit, XeXu!
    Potser encara rondi una estona...

    ResponElimina
  4. Odio els blogaires nocturns com tu i com jo. No hi ha manera de deixar a zero el comptador del reader abans d'anar a dormir!

    ResponElimina
  5. La veritat és que moltes vegades he pensat com t'ho fas per arribar a tants de llocs.....a mi sempre em falta temps. moltes vegades contestaria els comentaris, pero si em poso a fer això em perdre altres blocs....total que sempre m'agafa el temps i si no dormo set hores no soc ningú.
    Ara entenc com t'ho fas, tot el dia pendent. No et cremis......hi ha més coses allà fora.

    ResponElimina
  6. Jo sóc bastant tardanera a l'hora d'anar a dormir, però desaprensiva no, eh? que molt poques vegades publico a aquestes hores...

    Per si te'n quedava algun dubte, els meus posts són sempre programats.

    Quan tinc un dibuix o una idea faig un post i el programo pel dia següent de l'últim que tinc. A vegades en tinc 3 o 4 d'avançats i a vegades fins a 10, i mai no miro el dia que és i per això encara que me'n vagi de cap de setmana els meus posts funcionen igual...

    Però no em diguis perquè sempre els faig sortir al matí o a la tarda, gairebé mai a la nit. I a vegades hi ha hores fastigoses... els divendres a la tarda per exemple que jo tinc temps de ser per aquí... res un avorriment de mort!

    Bona nit i tapa't, XeXu!

    ResponElimina
  7. Uns desaprensius i uns malalts, és el que som tots plegats. T'ho diu un que se había quitao, o gairebé, i ja veus: tot el dia penjat de la catosfera, sense vergonya. No nem pas bé, no!

    ResponElimina
  8. CARME, ara faré posts divendres per la tarda
    A quina hora et va bé, més o menys? :-))

    ResponElimina
  9. És que encara que no vulguis ser desaprensiu i caus...van passant les hores i sempre acabes escrivint a les mateixes hores.

    ResponElimina
  10. Entenc el que dius... El que passa és que jo intento anar a dormir abans i els posts dels desprensius com tu me'ls trobo de bon matí!!

    ResponElimina
  11. Uiiii jo el comptador del reader rarament el tinc a zero! Se m'acumulen molts posts, molts blogs. A vegades crec que en segueixo massa (de fet he de reconèixer que si alguns se m'acumulen molts i molts dies i ja han tornat a publicar vaig al post més recent i els altres, amb tristesa, els deixo córrer :( és que si no no arribo enlloc...).

    Jo també tinc el reader obert tot el dia i certifico totalment el comportament blogaire segons les hores del dia, tal i com has comentat. A vegades, però, és espectacular la mà de posts que es publiquen amb poca estona... llavors no sé si alegrar-me'n o enviar-vos a pastar fang publicant tant!!!! (que vaig curt de temps caratsus!)

    ResponElimina
  12. N'hi ha més d'un de desaprensius d'aquests, són gent que va de nit, que no dormen quan toca i que publiquen posts a hores intempestives. I aleshores, els que fem horaris normals i entrem a llegir els posts després d'esmorzar, ben dutxats i afaitats (com Déu mana, vaja!) ens trobem que ja estan més que comentats i no sabem que afegir-hi. Però aquests no són els pitjors, què em dius dels que són per aquí tan de nit com de dia, sempre amb el Reader obert...

    ResponElimina
  13. doncs que sigui un MOLT BON DIA!! (tot i el paraigües)
    perquè sumi +1 al reader amb llum de dia.

    ResponElimina
  14. si avui has estat capaç de llevar-te a l'hora, de desaprensiu res. crec que ets la persona que llegeix més blogs per minut de la catosfera.

    ResponElimina
  15. Jo també sóc de reader, i d'anar-lo mirant durant tot el dia. Arriba una hora a la nit, que dic prou i demà serà un altre dia. Així quan pel matí l'obres, et trobes que tens escrits pendents de llegir i sempre fa il·lusió. Tenir el marcador a zero no motiva. Encara que tenir-lo massa ple (com ara jo que fa dies que no entro, per qüestions vàries) tampoc fa gràcia. Tinc molta lectura acumulada.

    ResponElimina
  16. He hagut d'anar saltant de bloc en bloc i sembla que comentaré en aquest!

    Jo soc feliç al matí, quan obro i vaig en busca de les novetats. Clar que ultimament vaig falta de temps i se m'està acumulant tot.

    Per cert, em sembla que faré cas del teu consell, i ho probaré :)

    ResponElimina
  17. Hehehe. M'hauries fet riure i tot però, és clar, resulta que publico sovint a l'hora dels despistats... I em pregunto si alguns no em seguiu perquè a aquella hora no fan res més... Casundena.

    ResponElimina
  18. ja veig que hi ha molts desaprensius!! No m'hi veuràs pas a mi no....!! Jo com la ventafocs, a les 12 a dormir.
    No hi he pensat amb el reader, però crec que deu ser el més pràctic! A veure si l'utilitzo d'una vegada i no em cal parar boja amb l'escritorio del blogger!

    ResponElimina
  19. Quina poca consideració!

    Potser hauries d'aprendre a deixar-... res, res,no he dit res.

    Un petó!

    ResponElimina
  20. ohh...s'agraeix que expliquis com t'ho fas per ser-hi sempre, veient les teves rutines blogaires ara s'enten tot! I queda clar que t'haurem de denominar expert en comportament blogaires a la catosfera.

    M'ha fet gràcia això dels posts programats, perquè tot i que s'havia que es pot fer (per les cartes al futur), no entenia com s'ho feien la gent que sempre publica a les 7:00 del dematí i sempre ben puntuals per estar inspirats a aquella hora, i si un dia feien el ronso al llit i si un dia s'adormien uns minutets? D'on sortia aquella puntualitat britànica? I clar, ara hi he caigut, posts programats! Jo mai n'he fet cap, em fa il·lusió el "ritual" d'escriure-ho, corregir-ho i publicar-ho...

    I el tema de per on seguim el blogs, a mi idealment m'agrada fer-ho pel blogroll i també pel simple procés de dir què "fa" tal i anar al seu blog. El reader m'estressa amb tants textos per llegir! Perquè sobretot el que m'agrada, a part de llegir els posts al dia és quan tinc temps entrar al blog d'algú i mirar-lo amb calma, rellegir textos que em van agradar i llegir-ne algun d'antic i veure com ha canviat el to...

    Sort amb anar a dormir d'hora avui! A les 12 a dormir! i no hi ha excuses que valguin que després l'endemà es va a mig gas pel món i no pot ser!! ;P

    ResponElimina
  21. és que la nit és màgica, i vénen les inspiracions... i ja saps... després t'hi poses i toquen les 11 i les 12 i la 1 i les dues... i la son ja la trobaràs l'endemà quan soni el despertador. Petó

    ResponElimina
  22. segur que no ho haguessis dit mai, però jo soc dels programats. I pensar que abans que els programava a les 5:00 AM! ara soc més sensat i ho faig a les 06:00 on vas a parar...

    ResponElimina
  23. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  24. Assumpta, gràcies! he he he... no importa l'hora, qualsevol hora va bé!

    ResponElimina
  25. Jo intento comentar uns quants dies a bon ritme, però vull seguir-ne tants que quan me'n adono ja m'he n'he perdut una bona colla.
    També intento anar a dormir d'hora, però no ho faig mai, encara que la culpa quasi mai és d'Internet... i no sigueu malpensats eh! que és que aprofito la tranquilitat, quan tots dormen per fer feina...

    ResponElimina
  26. afortuntat tu que pots portar el reader al dia i a zero!!!!

    per mi desparensius sou tots que publiqueu a tort i dret!!! i jo que ho agraeixo molt, xq m'encanta que ho feu.

    (me'n queden 18 xò crec que plego ja. i un altre dia sense contestar ni publicar....)

    ResponElimina
  27. jijiji amb el poc temps que tinc darrerament m'he convertit en una desaprensiva més

    ResponElimina
  28. Gràcies a tots els desaprensius i desaprensives que heu comentat aquest post. I als que no ho sou també, eh, però en veig pocs, hehehe. M’agrada això de saber més o menys quan publica cadascú i les dinàmiques que té la jornada blogaire. Té la seva gràcia, oi?

    Mireia, darrerament m’estic controlant, miro de no publicar tan tard, però si mirem la meva hora més habitual de publicació històricament, em sembla que serà justament a aquella hora... Els que aneu a dormir més d’hora potser teniu sort, que us perdeu tot el que passa d’onze a dues! I no pateixis, que els desaprensius no fallen mai! T’ho diu un amb experiència.

    Assumpta, i tant, tu ets una de les reines dels desaprensius! D’onze a dotze també sol ser la meva hora, però darrerament miro de publicar abans, que m’és més còmode a l’hora de respondre els comentaris. Tot i que això també fa que me’n vagi a dormir més tard. Ha de fer il•lusió això de trobar tants comentaris al matí quan et lleves. Jo com que retiro tard solc veure els dels nocturns, i de vegades en arribar a la feina he rebut algun dels més matiners. Però matiner jo no sóc, eh! En tot cas l’he fet quan ja ets a dormir, o pel matí, quan encara no t’has llevat (no sol passar), però és que et lleves una bona estona després que jo. Reconec que en algunes temporades comentava també de 7 a 8h, que és el considero ‘els matiners’, però ja no ho faig i ho deixo per una mica més tard. Des que miro blogs des de la feina...

    Fanalet, això del reader és un ‘xivato’, com aquests actualitzadors de les barres laterals, que quan un blog publica es posa el primer de la llista. Però és una pàgina especial de les moltes aplicacions que té Google on tu hi apuntes tots els blogs que vols i es posen en negreta quan s’actualitzen. És una manera fàcil de saber on has d’anar a comentar, per això a mi em veuràs gairebé sempre dels primers. Conclusió, no t’ho posis, que és una tortura!
    Jo no sóc de programar posts, al Bona nit no ho he fet mai, que recordi. Potser algun cop, fa molt temps, perquè es publiqués una estona després, però ni recordo si ho vaig fer.
    Anar a dormir d’hora no és una opció, ja veus. Els desaprensius hi contribueixen, però sempre hi ha cosetes a fer per la nit!

    SM, saps el problema? Que jo sí que el deixo a zero, però ja saps a costa de què. És que ens tinc una mania, grrrr!

    Garbí, que em diguis això tu! Però si sempre ets a tot arreu (també)! Va, que tenim a tota la catosfera contenta amb els nostres comentaris, home. De vegades t’he trobat en llocs totalment recondits. També em pregunto com t’ho fas tu. Això sí, jo sempre miro de contestar els comentaris, perquè ho teniu més que merescut. El secret és que jo no seria persona ni encara que dormís les 7 hores, tant per tant, en dormo 5 i escaig, i tira milles. És un bon consell el teu. Hi dedico tantes hores quan no tinc altres coses a fer. Però miro de gaudir tant com puc del ‘fora’, pots comptar-hi. Però per aquí s’hi està molt bé, oi?

    Carme, tu ets de les que pateixes els desaprensius, com jo. I mira, faré la mateixa frase sense coma, ja veuràs com canvia. Tu ets de les que pateixes els desaprensius com jo. Ara he pensat en aquella sèrie de posts que vas fer en que canviant molt poca cosa, canviava molt el significat. Te’n recordes?
    Ui, això de programar posts a mi no em fa gràcia. Ja sé que és molt pràctic, però si no hi sóc, no hi ha post. Per això miro de ser-hi sempre. Potser m’hauria de desenganxar, oi? Però bé, aquesta mecànica teva crec que la coneixia. De vegades m’enganyes i penso que si has publicat deus ser allà. Ara ja sé que no és mai veritat!
    Algun post teu també he vist a l’hora dels desaprensius, però és cert que solen ser a altres hores. Però compte, eh! Ui, sí, els divendres a la tarda són fatals! Allà ningú publica res, terrible. Si tens plans, genial. Però si et quedes a casa, quin avorriment! Tot el contrari que el diumenge al vespre, que és l’hora oficial de publicació. Ostres, saber-nos tan bé aquests horaris és preocupant, oi? Som carn de Maira, Carme!

    ResponElimina
  29. Ferran, és que no tens paraula ni tens res! Mira que ens havies deixat tranquils, i ara vinga a publicar! Home, ja està bé! Jo només us vaig donar un mes de descans a principi d’any, i ara a publicar ben sovint, apa, que us bombin!

    Maria, no busquis excuses que tu ets una de les més desaprensives que hi ha! Sort que sols escriure curtet, que si no se’m farien les mil!

    Yáiza, no dissimulis que tu més d’un cop també publiques a l’hora dels desaprensius, eh! Que no llegeixis els posts dels altres és una altra cosa, però tu deixes allà la teva petja!

    Porquet, senyal que tens altres coses a fer, potser més distretes que no passar-te el dia al reader, per això se t’acumulen fins i tot republicacions de la gent. Quan veus que el número creix i creix fa una mica de basarda. I sí, jo també he observat aquestes publicacions massives, i ja no parlem de coses preparades, que té tela. Són les hores punta. Jo crec que després de sopar n’és una. I en especial, com comentava més amunt, diumenge al vespre. Llavors sembla que el món s’acabi, i els que hem estat pendents tot diumenge i avorrits com una ostra, no és d’estranyar que tinguem ganes d’enviar a pastar a algú...

    Mac, aquests que descrius són els pitjors. Els que hi són a totes hores (a qui se li acudeix) són el pitjor de cada casa. Ja els nocturns no són massa de fiar... Però pensa que a la majoria de cases no cal córrer per ser el primer. Entre d’altres coses, perquè per molt que corris jo ja hi hauré passat abans (de vegades em guanya l’Assumpta). I en segon lloc, perquè no regalen res per ser el primer, i sempre es pot dir la nostra opinió, encara que sigui repetida. Això tu, que ens fas córrer per ser els primer, però és que al Xarel-10 sí que hi ha premi, el plaer de fotre els altres! Ai no, no, perdó. Vull dir, el plaer d’endevinar l’enigma, en què estaria jo pensant?

    Color Camaleó, de tu només puc parlar meravelles, publiques sempre a hores molt bones quan no hi ha massa trànsit. I a més, ho fas curtet i intens. No es pot demanar més!

    Murga, me’n vaig a dormir tard i matino. Moriré... jove no, perquè ja faig tard, però aviat sí, segur. No et pensis, eh? La competència és força dura, que hi ha molt de malalt per aquí. Però tinc una bona mitja, sí. Posts/minut, m’agrada la unitat. És del sistema internacional?

    Ariadna, ja ho diuen que els extrems són dolents. Quan passen les hores i el comptador està a zero, és un rotllo. Però tornar d’un viatget, per exemple, i trobar-te un 150, tampoc no fa gens de gràcia. Seria genial que sempre que en tenim ganes n’hi hagi uns tres o quatre per llegir, així passes l’estona. Sempre anem a mirar què és quan veiem una nova publicació, fa gràcia. I com que aquest món és tan real com el de fora, fins i tot hi ha algunes actualitzacions que ens fan somriure i sentir-nos millor que d’altres. Això seria per estudiar-ho.

    Anna, sigues molt benvinguda al Bona nit! Has encertat, aquest és el meu blog personal i principal. Al matí sempre hi ha novetats. Entre alguns matiners que hi ha, i que alguna gent programa els posts perquè surtin ben d’hora al matí, quan obrim el reader ja hi ha unes quantes actualitzacions. Comença la feina del dia! Me n’alegro de que la meva idea t’hagi fet el pes, no m’atreviria a anomenar-ho consell! Espero que et surti bé la cosa.

    Joan, no parlaràs per mi! Ja veus que a mi tant m’és que publiquis a l’hora dels despistats com en hora punta, jo vaig passant. De vegades no em surt res a dir, però això no vol dir que no ho hagi llegit igualment.

    Alba, encara no tinc massa establert el teu patró de publicació, però si ets de les que vas a dormir d’hora, millor, un desaprensiu menys! El reader és molt útil, però és un perill. És tan fàcil anar afegint blogs i veure quan s’actualitzen que no te n’adones i en tens la tira. No et dic els que hi tinc jo perquè t’espantaries.

    ResponElimina
  30. Elur, hi ha molta maldat en aquest món. No, millor no acabis la frase. Aquesta possibilitat no existeix ara per ara.

    Barce, tant com expert no, però porto un temps per aquí i m’agrada fixar-me en aquestes coses, mica en mica tots anem sabent com es mou la catosfera. Altres comentaristes també han dit la seva sobre la dinàmica blogaire.
    Jo no programo mai posts al Bona nit, ni tampoc al Llibres, i punt!, que són els meus blogs personals. Al Cartes al futur per força, és clar, i a c@ts també per exigències del guió. Però m’agrada això que dius tu, el procés d’escriure, corregir i veure com es publica, ho has descrit molt bé. Si no hi sóc, aquí no hi ha post. Però aquests que són tan puntuals, sobretot els matiners, és perquè programen, és clar. Si no, quina lucidesa a aquella hora, tu!
    Veig que ets tradicional! Recordo aquells temps que em passava els vespres saltant de blog a blog per veure si publicaven. Llavors em sorprenia veure que hi havia gent que sempre arribaven primer. Des que em van descobrir el reader que el faig servir i em va molt bé. Però he de confessar que no faig això que fas tu, tret que busqui alguna cosa condreta. Precisament per tenir el reader, segueixo massa blogs i faig prou en anar seguint el fil de cadascun. Però tot i així recordes moltes coses, eh? Saps que algú ha passat un mal moment i que ara ja està bé, i fins i tot hi pots fer referència sense tornar a llegir posts antics. Suposo que cadascú tenim la nostra manera de viure la catos. A mi m’agrada ser-hi cada dia, per això el reader em va de perles.
    En el moment que estic responent aquest comentari, que això sí que ho vaig fent per publicar totes les respostes juntes, ja passen de tres quarts d’una, així que d’anar a dormir d’hora res. Ja fa estona que van apareixent posts de gent encara més desaprensiva que no es contenta en publicar a les dotze, sinó que apunten cap a la una. Seran...!

    Carina, aquesta no falla mai! Mira, la inspiració va i ve, de vegades no la tenim, ni tant sols per comentar. Però la son a l’hora del despertador és la companya més fidel que existeix! Tant com la de després de dinar...

    pons007, no m’havia fixat en l’hora de publicació dels teus posts, però veient el ritme que portes hi havia d’haver gat amagat! Segur que els fas tots en cap de setmana, quan justament no publiques! Ets el món al revés. A les 5h els feies sortir abans? Ja tenim el rei dels desaprensius! A qui se li acudeix...

    MBosch, sí, tu ets dels que ens alegres les tardes als necessitats com jo, encara que critiquis Coldplay. Això està bé, home, sort que hi ha gent que fa com tu, encara que sigueu pocs. En això de passar-s’hi estona, jo sóc un plusmarquista mundial! Temps de tenir el reader obert, com a mínim 16h al dia. Però no sempre estic davant, eh!

    Jomateixa, a la nit es poden fer moltes coses! En el pitjor dels casos, endreçar o fer feina. Però hi ha d’altres coses que ens mantenen desperts, com la tele (no és el meu cas), o llegir. És clar que no hi ha manera d’anar a dormir aviat. Jo intento no perdre’m cap post dels blogs que comento. No sempre tinc alguna cosa a dir, però sempre, com a mínim, hi faig un cop d’ull.

    rits, quina gràcia el teu comentari. És clar, per aquell qui no té temps, els desaprensius som tots. Deus estar content amb mi, que segueixo a bon ritme, i sovint fas una bona repassada quan tens temps, cosa que t’agraeixo, és clar. Però ja ho saps, la roda no s’atura. Si baixes, estàs perdut. Això del reader ha fet molt mal...

    Elfreelang, ja ho he vist, ja, això he pensat en veure aparèixer el teu post! (Independentment de l’hora que publiqui aquests comentaris, ara és dia 28 i passen 10 de la una).

    ResponElimina
  31. Doncs jo sóc de tot, desaprensiva, noctàmbula i matinera i no arribo mai a temps a res. Bé, a temps si, però sovint tardet. Es que jo necessitaria dies amb més de 24 hores, està clar, però com que no s'allarguen doncs se m'acumula la feina i vaig com puc. No acostumo a programar post, a no ser que siguin per alguna data concreta que se que no podré accedir a aquest món, però per exemple, fa uns minuts he publicat un post amb data d'ahir (ho confeso!)pq avui ja no aplicava i ahir finalment no vaig poder-ho fer... es lo que hay! Com comentar el teu post d'abans d'ahir... Diu que més val tard que mai, oi?

    ResponElimina
  32. Jo em sembla que ja no visc en aquest món... tot plegat em fa donar voltes el cap, quin mareig! Mare meva XeXu... això teu és digne d'estudi! Però clar, no només ets tu, llegint els comentaris de per aquí em faig a la idea de lo malalts que esteu tots!
    Definitivament, no puc seguir aquest ritme... però què hi farem, jo seguiré el meu! :P Ja veus que vaig deu mil dies tard, no t'importa no?
    M'ha agradat molt el post perquè a banda de fer un anàlisi de la rutina catosfèrica has fet un bonic retrat de la rutina del teu dia a dia.
    una abraçada!

    ResponElimina
  33. M'ha fet gràcia tornar-lo a llegir!! :-))

    Si tot plegat fa poc més de mig any! Creia que era més antic!! :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.