divendres, 17 de juny de 2011

La seducció

Una anècdota que començava amb un 'tots els homes són iguals', ha portat a una interessant conversa sobre la seducció. És veritat que els homes tenim fama de fàcils, d'infidels i de deixar-nos portar per les situacions favorables. Aquesta fama és discutible, o almenys no generalitzable, però no farem canviar a ningú d'idea. El més probable és que s'ajuntin la gana i les ganes de menjar: les dones tenen un poder seductor fora de tota mida, i en canvi, els homes, som pràcticament nuls en aquestes arts, però molt receptius. Estem parlant, és clar, dels primers contactes. Un cop una dona ja ens ha 'donat permís' perquè la seduïm, potser llavors hi ha alguns homes que se'n surten i tot.

Amb un somriure, una mirada i quatre coqueteries, una dona en té prou per posar-se un home a la butxaca i que aquest es comenci a interessar per ella immediatament. Ja no diguem si es mostra directament interessada i receptiva. En canvi, a la inversa, és molt probable que l'home faci el ridícul més espantós, quedi maldestre o com un depravat. Potser si ets Brat Pitt no passa, però la resposta deu ser una cosa com 'però què vol aquest tio, què s'ha pensat!', amb una cara que... bé, una cara que no descriurem, però que baixa l'autoestima del que ho intenta uns quants enters. També començar una conversa pot ser molt frustrant si no s'obté una bona resposta, o respostes monosil·làbiques.

No, no en sabem. Per sort, les dones tenen a bé deixar-nos creure que nosaltres hem tingut alguna cosa a veure en la seducció, que ha estat un joc compartit. Això almenys ens permet recuperar una mica de la nostra autoestima perduda, tot i que les dues parts sabem que és mentida, però a uns ens cal creure-ho, i a les altres els convé que ho creiem.

25 comentaris:

  1. Interessant, aquest tractat de seducció entre dones i homes. El tema m'és desconegut, la teoria és interessant d'aprendre, amb la pràctica no tinc previst posar-m'hi en els pròxims 40 anys.

    Ara que mai se sap ;-)

    ResponElimina
  2. Vaja... doncs no sé pas, però diria que sóc una variable molt variada jo. O tinc la part masculina més marcada del que em pensava i per tant no en tinc ni idea o només faig que trobar-me covards i/o homes que no els agrado ni una mica-mica-mica.

    No penso aprofundir més, la meva poca autoestima se'n ressentiria massa. I el meu narcís interior ara mateix necessita que l'amanyagui.

    Tot i així.... ... bah! homes! (sense ànim d'ofendre i generalitzant al màxim)

    ResponElimina
  3. D'acord. Però d'altra banda jo trobo que està més "ben acceptat" que un noi persegueixi una noia, que a l'inversa. És a dir: nosaltres hem de ser les seduïdes, perseguides i desitjades!!! El contrari queda estrany. És com que nosaltres no ens podem "rebaixar" a perseguir un noi, no? Vaja, és la sensació que tinc. La noia que es penja d'un tio que no li fa ni cas, i li va darrera inútilment, és una tonta i una bleda que està fent el ridícul i perdent el temps. En canvi, que un noi et vagi darrere està molt bé. D'acord, em llegeixo i m'adono que estic donant el punt de vista de la secció femenina. Suposo que vosaltres ho veieu igual però a l'inrevés, no?
    No ho sé. A mi m'agrada tirar la pedreta (la primera pedra!) si un noi em fa gràcia. Si no respon, doncs llàstima, ja està. I si respon, llavors m'agrada que s'ho treballi una mica. El joc de la seducció és tot un què.
    (Es nota que m'agrada més parlar d'això que dels indignats de plaça catalunya..? M'estàs deixant en evidència!)

    ResponElimina
  4. Ai, la seducció, aquesta arma subtil, que, a voltes, ni sabem que posseim. Jo no sé què dir...hi ha de tot, tantes maneres com persones, siguin homes o siguin dones. Crec que és un poder personal i intransferible. I que duri...

    ResponElimina
  5. La naturalitat és la clau en aquests afers, qualsevol sobre actuació en l'àmbit masculí sobretot, sol ser ridícul. Però hem de tenir les armes apunt sempre, per quan ens donen permís per atacar i fer-nos creure que hem lligat.
    Amb uns anys de menys sempre havia dit i encara ho crec, que val més una mirada en un supermercat, que un centenar en un antro de nit.
    Qauntes vegades hem fet el ridícul?....però i lo bé que ens ho hem passat mentre ho feiem?

    ResponElimina
  6. Tot i que la meva experiència en aquest àmbit és molt minsa, trobo que, com quasi bé sempre, l'has clavat noi. M'ha agradat molt el teu post, en quant al contingut i la manera d'exposar-lo.

    ResponElimina
  7. Ui, aquest és un tema molt complicat perquè no crec que hi hagi un únic patró, ni dos, ni tres... hi ha persones molt diferents tant en homes com en dones.

    Jo he conegut noies molt maques que no tenien cap gràcia a l'hora d'intentar "conquistar" un noi i noies més lletgetes que tenien alguna cosa que els garantia l'èxit d'una forma totalment natural. Sabien com donar un primer pas per fer això que dius, XEXU, hehehe que fos el noi que cregués que era ell qui duia la iniciativa :-)

    Hi ha nois agradables, que se't fan simpàtics ràpidament i tios pesadíssims que desconeixen totalment qualsevol mena de subtilesa, ni de gràcia... En aquest punt, estic totalment d'acord amb el que ha dit en GARBI24 "val més una mirada en un supermercat, que un centenar en un antro de nit"

    I al JOSEP LLUÍS, dir-li que hi ha persones que, sense adonar-se, amb la seva pròpia timidesa, resulten absolutament seductores :-DD

    ResponElimina
  8. No sé si es pot generalitzar , hi ha dones que no se'n surten seduint i homes molt seductors diria que depèn més de les persones que no del sexe al que pertanys, aniria més en la línia del que ja ha dit L'Assumpta

    ResponElimina
  9. Interessant!! Jo he comprovat tot això per les bandes que vostè proposa, i té raó.
    Passi's per casa meva, sisplau, a veure si li agrada...
    Salut, i ventalls per la calor!
    Cantireta

    ResponElimina
  10. Crec que hi ha de tot i més aviat penso com l'Assumpta i l'Elfreelang.

    ResponElimina
  11. Això sempre ho he dit jo. Mentres jo no em menjava mai cap rosco a la disco, les meues amigues tard o d'hora acabaven sempre troimfant.

    ResponElimina
  12. Hahaha! Hi ha de tot, però jo crec que és més qüestió del "seduït" que no pas del "seductor". És a dir, considero que els homes sou més fàcils de seduír no perquè les dones siguin més bones seductores (que potser també) sinó perquè, parlant potser amb paraules poc adequades, "amb poc en teniu prou". En canvi segurament un home no és que sigui més mal seductor, sinó que una dona ho posa més difícil, i la simple mirada o els quatre moviments han d'anar acompanyats d'alguna cosa més per acabar de rematar la feina.

    Em sembla que m'he explicat una mica malament... I òbviament, és el meu punt de vista!

    ResponElimina
  13. Perdoneu, però en mig de tanta teoria, en aquest camp de comentaris hi ha una prova d'amor noia-noi noi-noia mooolt, molt clar. No sé si sabeu de qui parlo, hihi...

    ResponElimina
  14. Je, je, je... em vaig a copiar d'un munt de comentaris anteriors. Com la Yáiza diria m'agrada més parlar d'això que dels indignats... I com l'Assumpta, l'Elfri i la ritsd, crec que hi ha de tot a tot arreu. Hi ha homes molt i molt seductors, siguin guapos o no i dones molt maques amb l'autoestima per terra i que només saben creure que no són prou guapes encara. I nois també. En fi que depèn més de els persones que del sexe.

    Avui dia es dóna molta importància al físic, però és una enredada... hi ha gent que tenen molt èxit sense ser cap bellesa... la bellesa, la tenen d'una altra mena.

    I la Laia també ho explica molt bé! Molt i molt bé i jo hi estic ben bé d'acord.

    I em sap greu no captar la prova d'amor que diu en Ferran... cadascú té les seves observacions prèvies, però aquí i ara mateix... no sé no sé... o potser si, ara que ho diu.

    ResponElimina
  15. Jo sóc de les que no s'enteren quan un home li està "tirant els trastos". Digues-me despistada, "happy" o, simplement, que no creu que sigui prou maca com perquè algú s'interessi per ella :)

    ResponElimina
  16. El to del post era força de broma, però la seducció és una cosa molt seriosa. Al llarg dels comentaris s’han dit coses molt interessants i s’imposa la idea de que va més a persones que no a sexes. Tot i ser conscient que no es pot generalitzar, segueixo pensant que hi ha una tendència a que les dones sedueixen millor que els homes, potser perquè nosaltres ens deixem seduir molt més fàcilment! Moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris.

    Ostres Ferran, jo aquí fent una dissertació sobre la guerra de sexes, i vas tu i fas el primer comentari! Bé, a mi el que m’és desconegut és com funciona la cosa entre persones del mateix sexe. Seguint el raonament, entre homes la cosa deu ser molt senzilla i planera. Entre dones no ho sé, quin perill, quin perill! No vols brou? Doncs dues tasses! Bromes a part, espero que no t’hagi ofès que hagi ‘obviat’ a bona part de la població, però tornant al que et responia al post anterior, cadascú parla del que sap (com si jo en sabés gaire d’aquests temes…).
    Comentari 2: Si no parles de la parella Josep Lluís i Assumpta, que sempre flirtegen per tot arreu (quin parell), no sé de qui o de què estàs parlant.

    Elur, cal reconèixer que cal una mica d’atracció perquè la cosa rutlli, però bé, també s’hi ha de posar una mica de la part de cadascú. No sé pas com actues ni és cosa meva, però no t’imagino flirtejant de la manera que tenia al cap en fer el post. Potser la teva manera és més planera i mostrant com són les coses en realitat, no fent-te la interessant. Una actitud molt capri, per altra banda. Però n’hi ha que deuen necessitar altres jocs per deixar-se seduir. Ara que, vols dir que valen la pena si no són capaços de creuar la superfície dels primers contactes per accedir a la part important del que ofereixes? Home, reguem una mica el teu narcís, que te’l veig molt pansit, i hauria d’estar pletòric!

    SM, tu també t’has resignat, oi?

    Yáiza, si a tu t’agrada llançar la primera pedreta, ja t’estàs contradient amb el que dius, o potser és que ets conscient que el que fas tu està molt mal fet? Quan jo era jovenet recordo que estava molt establert així, les noies no deien ni ase ni bèstia i havies de ser tu el que anaves a preguntar, elles tenien la clau totalment, com ara, però no feien cap mena d’esforç. O potser no feien cap mena d’esforç perceptible, però tots ens queixàvem d’això, per tant devia ser així. Penso que amb el temps ha anat canviant la cosa i ara hi ha noies que prenen la iniciativa, cosa que és d’agrair. Jo no veig malament, al contrari, que sigui la noia qui es vingui a interessar per mi, i no és cap tonta ni bleda, si es vol una cosa s’ha d’anar a per ella. Potser són les noies les que se senten així si no els fan cas, precisament perquè plana la idea de que haurien de ser ells els que vinguessin, però crec que per ara els homes ens sentim més que afalagats si la dona pren la iniciativa. Total, la decisió és seva igualment. Si decideix estalviar-nos el ridícul i tirar una mica més pel dret, per fer drecera, no hi ha res de dolent.
    Collons, a mi també m’agrada més parlar d’això, que el tema dels indignats cansa ja!

    Vida, com sempre, qualsevol escrit que es faci parlant sobre un col•lectiu és una mera generalització. Com a tendència general pot passar, però evidentment després sabem que cada persona és un món, i segur que hi ha tios amb un poder atractiu descomunal (no seria el meu cas…) i ties que són unes ineptes totals en el tema. Hi ha de tot, i tots fem servir les nostres armes, quan toca o ens deixen. De totes maneres, en un procés de seducció ‘normal’, la dona segueix portant la veu cantant, perquè si no té interès… poca feina.

    Garbí, serà això, que les dones tenen una mena de pulsió natural cap a seduir de forma natural, i que nosaltres l’hem de forçar, i es nota. Ara, un cop ja s’ha obert la veda, podem fer ús de les nostres armes, ser galans, trapelles, espontanis… el que faci falta. Continua a baix

    ResponElimina
  17. Estic d’acord amb la frase del supermercat, jo també ho prefereixo, però et diré una cosa per la reflexió. Mirar dones en un antre de nit, ja se sap que no és res estrany. Si vas mirant les dones en un supermercat, potser et prenen pel pervertit del barri.
    Hem fet el ridícul milers de cops, i els que encara ens queden!

    Josep Lluís, en aquest cas l’experiència és el de menys, ja que tant si se’n té molta com poca, els homes no tenim res a fer. He mirat de fer-ne una mica de broma, però això no vol dir que el fons sigui ben cert!

    Assumpta, com ja deia més amunt, cada persona és un món, en realitat, i quan fem generalitzacions sempre hi ha un percentatge important de la gent que se’n queda fora. Parlo de tendències, i parlo una mica en broma, encara que crec fermament que en jocs de seducció, els homes anem una mica peixos. Diguem que les dones ens heu de deixar fer, obrir les portes, si no no hi haurà manera. En canvi, nosaltres ens adonem menys de les coses, i de vegades ja estem ficats en algun joc d’aquests quan en prenem consciència. Les dones van un pas per endavant, i a més saben jugar a que nosaltres hi hem pres part important, una estratègia fantàstica!
    Pel que fa a nois agradables, sí que n’hi ha, però això no vol dir que la noia els obri la porta a res més que a una amistat, si no tenen altres coses. Altres coses les que siguin, eh, que després està el tema de veure què interessa a cada dona, que també és diferent. Veus, tu destaques la timidesa, i segur que altres necessiten que l’home es mostri segur i fort. Si és que tal com està el tema, no sé com hem aconseguit que l’espècie perduri tant temps!

    Elfreelang, ja li comento a ella que va molt a persones, però que parlem d’unes tendències, i per norma general penso que els homes som més ineptes en aquests temes. I mira que em tiro pedres a la meva teulada!

    Cantireta, primerament, benvinguda al blog. T’he de parlar de vostè? Aquí mirem de tutejar-nos, però respecte per davant de tot si algú ho prefereix. Ja està bé que les dones reconegueu que en sabeu més.

    rits, sí que va a persones, ja els ho he dit, però trobo que hi ha certa tendència a que sigui com comentava.

    Babunski, però has acabat triomfant, i fins i tot procreant, que no és poc. Tampoc no et deu haver anat tan malament. Ara, quan s’és jove les diferències són molt grans, elles fan el que volen i quan volen, i nosaltres, dues pedres.

    Laia, el que comentes és el que mirava de dir amb la frase del post que s’ajunten la gana i les ganes de menjar. Vosaltres sou més seductores, i nosaltres ens deixem enredar fàcilment. És una victòria cantada per vosaltres. En canvi, a la inversa, això no funciona. Nosaltres som uns patates, i vosaltres difícils de conquistar. És una victòria cantada… per vosaltres també.
    T’has explicat molt bé, i ja veus que si hi hagués l’opció, ja t’haguessin clickat el botonet de ‘m’agrada’ al teu comentari.

    Carme, si mai he de fer un resum de comentaris, et contractaré. Parlar d’això és més distret, dels indignats ja en parla tothom. Respecte a les defensores del ‘hi ha de tot’, us dono la raó, i ja ho he fet no sé quants cops, és clar que va a persones, i els exemples que poses són molt vàlids, però com a norma general, penso que els homes som més tontets en aquests temes, i que les dones teniu més la paella pel mànec, potser, precisament, perquè nosaltres som més tontets.
    Parlant de manera una mica grollera, si tot es basés en el físic, jo no m’hauria menjat un torrat en la vida! Per sort, hi juguen altres factors.
    Del que diu la Laia, ja li he comentat a ella, però és això de que s’ajunten la gana i les ganes de menjar.

    Anna G., a mi em passa una cosa similar, mai em puc creure que algú es pugui interessar per mi, i fins i tot quan tinc proves fefaents de que així és, encara no m’ho crec. Penso que la pobra noia deu estar una mica tocada, no sé.

    ResponElimina
  18. Quin tema tan interessant! Jo penso que això de qui sedueix a qui és molt relatiu. Perquè em dóna la sensació que la majoria de la gent sedueix sense buscar-ho, sense fer res especial, simplement sent com són. Potser si que és veritat que les noies som les de la mirada, el petit gest, el somriure. Tot i que crec que la seducció és completament un joc de dos, que es troben, s'agraden, i ara sedueix un i ara l'altre es deixa seduir...Ah! i crec que no és el mateix tirar la canya que seduir, que té molt més a veure amb la subtilesa i el joc. I la típica frase tots els homes són iguals, hi estic completament en contra!! De fet, crec que els nois enamorats de veritat són àngels. I aquests "tots els homes són igual", va referit aquells que els hi han trencat el cor i s'han posat la carcassa de durillos. Mare meva, com m'he enrollat! És que el tema mola..:)

    ResponElimina
  19. Doncs què vols que et digui. Crec que tots tenim un paper en el joc de la seducció. Ni milor ni pitjor, ni més fàcil ni més difícil, simplement diferent. Tampoc crec que canvïi massa en qüestió de sexes. Noi-noia, noia-noi, noi-noi, noia-noia... tota combinació té unes regles preestablertes. I part de la gràcies és agafar el manual i buscar-li els punts febles per treure'n profit. Això que els nois ho tenim més difícil i que són elles qui sedueixen i tot això té només una part de veritat, l'altra part és pur tòpic.

    ResponElimina
  20. Molt bo el post i adequat per la primavera. Jo crec que hi ha de tot, el problema és que jo estic al grup dels sense gràcia, traça,... dels desastre vaja :-D

    ResponElimina
  21. Oh i tant, que parlo d'ells. M'encanten aquests pessics de flirteig blocaire :)

    Res d'ofensa, XeXu, que a mi m'agrada molt aprendre coses que desconec, i el tema del que parles en aquesta ocasió, sense dubte, per mi és un absolut desconegut. Ben mirat, però, em sembla que les "dificultats" inherents a la seducció ho són més enllà dels sexes. Hmmm... sí, em sembla que sí.

    ResponElimina
  22. Barcelona m'enamora, això de seduir sense buscar-ho és com es formen les parelles. Coneixes algú, et cau bé, et va agradant, i finalment fas un pas més. Però fins i tot en aquests casos sempre cal una empenteta, i no és estrany que la dona ens ho acabi posant tant evident que ni el més ximple dels paios ho podria obviar. Quan ens agrada molt una persona per com és podem dir que ens ha seduït, però jo parlava més aviat d'una seducció més activa, d'un flirteig, potser més aviat que això que dius tu tirar la canya, però amb una mica d'estil, no com quan es té 15 anys a la discoteca! La subtilesa i el joc es fa per les dues parts, però segueixo dient que perquè un home pugui desplegar les seves armes, que també en tenim, ens han de donar pas, deixar-nos, i això vol dir que ja hem cridat l'atenció per alguna altra cosa que no controlem. En canvi, una dona pot entrar a un home que no s'adona de res ni ha vist res, i abans d'adonar-se'n ja està jugant.
    M'encanta la teva frase dels nois enamorats. Jo també ho penso, la veritat és que hi ha molts homes tarambanes, com també hi ha dones amb mala fe, però hi ha molts homes fidels i amorosos que es desviuen per les seves dones, i que no els farien mai cap mal. Com que en conec d'aquests, quan sento aquesta frase em sap greu que ens posin a tots al mateix sac.

    Joan, tu deus ser un màquina, tio! Si consideres que cadascú té un paper, i que el de la dona és deixar-nos lelos i el nostre és deixar-nos engalipar, llavors estem d'acord. Altrament, reafirmo el primer que t'he dit. Fixa't en el que explico al post. Un cop que la dona ens deixa començar, no nego que l'home juga unes armes que poden ser d'allò més seductores, en tenim i les fem servir. I pobres de nosaltres que no aconseguim despertar els instints d'elles, ens engegaran ben aviat! Cadascú té les coses que li agraden. Probablement el bon seductor sap trobar aquests 'punts febles' que dius, que en realitat són els gustos de l'altre, i saber explotar-los. Si ho fas bé, la cosa flueix. Si l'altre també t'ho fa bé, ja ni en parlem. Però això és en el punt de seducció conjunta, i sóc de l'opinió que això pot durar tota la vida. Optimista? Sí, però m'agrada creure-ho. Sempre saber seduir l'altre, i saber jugar. Però parlava d'estadis inicials de les armes de contacte. Aquí ens guanyen de golejada, que nosaltres som tontets i ens poden de seguida, i elles són més dures de pelar.

    Jordi, molt benvingut al Bona nit. Jo també em poso al grup dels pocatraça quan es tracta d'intentar agradar a algú. Ara, un cop em donen peu, que d'alguna manera ja has entrat, aquí ja em defenso una mica més. O això vull creure!

    Ferran, l'Assumpta es posa tan tonteta quan parla del seu home que gràcies a ella encara conservo la fe en l'amor etern. Poca conya, eh, tot un exemple a seguir.
    A mi també m'agrada molt aprendre coses noves, però comprendràs que no puc parlar de coses que a mi em són desconegudes, com pot ser com funciona el flirteig inicial home-home. Aquí ens en podries donar unes nocions, que mai se sap, hehehe. A veure, suposo que les coses essencials no deuen ser tan diferents. Però com que m'ho miro potser des de la perspectiva errònia, i des del desconeixement, és clar, com que veig que els homes som més simplots en algunes coses, penso que entre homosexuals la cosa deu fluir de manera més fàcil. Després, naturalment, tota relació te els seus quès, sens dubte! Però bé, parlo fent una vulgar regla de tres, així que pots comptar.

    ResponElimina
  23. Hehehe "pessics de flirteig blocaire", que macos sou tots dos, FERRAN i XEXU ;-)

    ResponElimina
  24. Hola, XeXu!! Gràcies per ser benvinguda. Lo del "vostè" és un joc literari, no pas una realitat... M'agrada molt com escrius.
    Bé, ens llegim, d'acord?
    Cuida't.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.