dimecres, 22 de juny de 2011

Dies dolents

Hi ha dies que vas a dormir pensant que no et trauràs el somriure de la cara per res del món. Potser no són gaires, però n'hi ha. Llevar-se el matí següent és més fàcil, penses que serà una bona jornada. Però t'adones fàcilment de la fragilitat humana, de la inestabilitat. Petits detalls poden capgirar-te totalment l'estat d'ànim, i parlo de passar de cent a zero. Llavors és quan et tanques en tu mateix i poses mala cara a tothom que se t'acosta, contestes malament i desconsideradament, i et discuteixes per coses que no tenen més importància. I potser encara pitjor, mostres fredor amb aquells que no la voldries mostrar, però no et surt de cap altra manera. Dies per oblidar, dies que els altres et perdonen perquè saben que no ets així. Però que potser tu no et perdones a tu mateix.

Dels dies dolents costa més sortir-ne que entrar-hi. Cal molta mà esquerra i no poca paciència. Però també passen de llarg. Petites ferides que esperes que no generin record. I nous somriure que d'esbossos passaran a realitats.

24 comentaris:

  1. Entenc el que dius. Quan per qualsevol cosa petita se't gira la truita mental i, com tu dius, passes de 100 a 0. A mi de vegades m'ha passat, i el pitjor és que no hi pots fer res, i que a sobre no ho pots ni justificar, ni raonar als que t'envolten.
    Però bé, t'animo a sortir-ne, ara i sempre que calgui. Que no deixi cicatriu, i que darrere vinguin molts somriures.

    ResponElimina
  2. Em sona massa tot això. I no se m'acut dir res, simplement que quan arriben aquests detalls que ho capgiren tot, és un desastre (i en porto dos de consecutius a la feina... ahir vaig fer plorar a la meva compi...).

    Però si, tens raó, serà qüestió de fer servir més la mà esquerra (que jo la tinc completament inutlitzada).

    Desitjo però que aquest post sols sigui una reflexió sobre el fet que dels dies dolents tb ens ensortim, i no pas que avui hagis tingut un dia dolent.

    ResponElimina
  3. avui m'has encertat el dia..:)
    sovint els altres ens perdonen el que nosaltres no ens sabem perdonar.. sovint no hi ha res a perdonar i en canvi ho sentim així.. la paraula perdonar és trista, és com si no hagúes d'existir, si més no entre els que s'estimen, perquè tot es pot entendre, no cal..

    ResponElimina
  4. Apa, doncs girem la pàgina del dia i a les pàgines que vénen ... hi fas tants esbossos de somriures com calgui, fins que et surtin de manera fàcil i espontània. :) Ja sé que és fàcil de dir i difícil de fer, ho sé, però no per això deixaré de dir-ho, oi?

    ResponElimina
  5. T'he llegit i és com si m'haguessis llegit el pensament... Avui, tinc un d'aquests dies dolents i tal i com has dit, m'he sentit passar de cent a zero. Mal em temo que aquest mal dia meu té tots els números per allargar-se... Almenys, és així com ho veig ara, potser demà al matí tot serà diferent.

    Bona nit i ànims!

    ResponElimina
  6. Jo avui vaig una mica al contrari, doncs. Ahir vaig acabar com cansada, xafada i aquest matí no estava d'humor... però tens tanta raó quan expliques això dels "petits detalls"...

    Una tonteria ens pot fer canviar totalment l'ànim i a mi un parell de ximpleries m'han animat (i quan dic ximpleries vull dir ximpleries, coses tan tontes que ni les diré aquí) una coseta que vols fer i et surt bé, quelcom que penses que no trobaràs i ho trobes...

    El problema és això, que quan estem "malament" ho podem fer pagar a qui no en té cap culpa i és fomut quan te n'adones que estàs fent pagar a qui no toca... però et surt així...

    No queda altre que fer un esforç per mirar que aquests moments siguin el més curts possibles i confiar en que la gent que ens coneix i ens estima sàpiga "aguantar-nos" :-))

    Vaig a veure si trobo alguna web on digui quan serà l'arribada "oficial" de la tardor per posar-me un compte enrere hehe

    ResponElimina
  7. Els dies dolents són especialment bons per practicar el noble exercici de carregar-se de paciència, tapar-se (metafòricament) el nas i tirar milles, amb l'esperança... no, amb el convenciment!, que no hay mal que cien años dure, que diuen allà.

    Amunt, amunt!

    ResponElimina
  8. Encara que sé profundament que és molt fàcil de dir i tampoc sé massa bé com es fa: Perdona't. Perquè no hi ha altre camí. Perdona't i demà intenta fer-ho una mica millor. Cada dia tens una nova oportunitat i arrossegar culpes no serveix de res. A més, ara et coneixes una mica més i saps en quins moments t'hauràs d'esforçar més per controlar això o canalitzar-ho millor.

    Demà serà un nou dia! :)

    ResponElimina
  9. És just en aquests dies quan comentes quan més has de pensar en els altres i no fer-los pagar allò del qual no tenen cap culpa. Sé que és molt difícil, però quan ho fas els dies dolents deixen de ser-ho tant...

    ResponElimina
  10. Jo és que crec que no hi ha res a perdonar i que sí ets així...vull dir, que tots som els nostres dies bons i els nostres dies dolents i la gent que t'estima, t'estima així amb les teves llums i les teves ombres. El que sí pens que és un bon exercici, és que tot d'una que detectes aquest comportament que no t'agrada, l'intentis canviar i si no pots, t'aïllis i deixis passar la tempesta perquè també és veritat que ningú es mareix patir les nostres històries...

    ResponElimina
  11. El que sap més greu és, com ja dius, que sabem que els altres no en tenen la culpa però no podem evitar fer-los pagar el nostre mal humor. Ens queda el consol de saber que aquests mals dies passen i que amb una mica d'esforç podem facilitar que passin encara més aviat.

    ResponElimina
  12. XeXu, un post genial, de veritat. La manera en com ho has explicat és senzillament fantàstica.

    La frase "Dies per oblidar, dies que els altres et perdonen perquè saben que no ets així. Però que potser tu no et perdones a tu mateix" és un resum brutal de com se sent un en aquests dies.

    No em veig amb cor d'afegir res més. Ras i curt!

    ResponElimina
  13. uf... no sé quin dia tens tu avui, però mira, et deixo una abraçada ben forta, per dues raons: per si la necessites i perquè la necessito.

    espero que tinguis molts dies bons, molt bons.

    ResponElimina
  14. Tots els dies passen...demà serà millor

    ResponElimina
  15. com a tota reu, dies i moments plens de llimona, lo que un pot fe es........llimonada, del mals moments cerca caluna rao positiva
    petonets
    un blog genial, de cor.

    ResponElimina
  16. Deu córrer un mal aire ....o és alguna cosa estranya, a la feina portem dos dies d'allò més dolents....males cares, nervis....fins i tot algun enfrontament....per sort dies així passen venen i per sort se'n van....espero que tinguis uns dies millors...

    ResponElimina
  17. La inestabilitat emocional és una realitat que se'ns apareix en molts moments. A vegades podem estar dies contents i dies tristos o, en alguns moments, en un mateix dia passem de l'eufòria a la tristesa més absoluta. Com tu molt bé dius, són, a vegades, petites coses les que ens fan anat amunt o avall, de manera que quan estiguis avall, pensa en aquelles petites coses boniques que tens al voltant Potser no et treurà de la tristesa, però et farà somriure durant un instant.

    ResponElimina
  18. Per sort els que ens estimen i volen bé tenen una memòria selectiva, i no recorden res de dolent de tu en aquestos dies. Xocolata negra, bona música, una estoneta de riure...pugen l'ànim. Apa, una abraçada virtual!

    ResponElimina
  19. Molts dies quan m'aixeco canto allò del Serrat: "Hoy puede ser un gran dia, plantéatelo así, aprovecharlo o que pase de largo depende en parte de ti..." Com a mínim ja surto de casa amb aquest esperit pq a vegades tot el que et trobes t'ajuda a portar la balança cap al costat contrari i és molt difícil de tenir la suficient sang freda per què les coses no t'afectin. I a mi que treballo amb personetes, no m'agrada fer-los pagar amb el que no els toca. I sovint he d'actuar, no us penseu i posar bona cara encara que no en tingui ganes, però a vegades se m'escapa algun crit massa fort pel que han fet, o renyo a algú desmesuradament perquè han fet caure la goteta que ha fet vessar el got, i desprès penso: "Però que borde que ets! Ells no tenen la culpa!" I respiro a fons, faig una ràpida reflexió i relaxo el to, els demano perdó sense fer-ho explicitament i intento compensar el meu mal moment.... Com costa el dia a dia!!!

    ResponElimina
  20. Aquest post era més aviat una reflexió sobre els dies dolents, com hi arribem i com ens sentim quan en vivim un. Dies dolents puntuals, d’aquells que es donen per alguna detall que ens ha enfonsat en un moment determinat. Naturalment, m’hi va fer pensar que vaig tenir un dia d’aquests, i no va ser gaire agradable. Però per sort, va passar tan ràpid com havia vingut. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Yáiza, la sensació de que d’aquí no surts és forta, fins i tot ens posem dramàtics i pensem que les coses han canviat i que ja no podran ser com abans. Per sort, el anar pensant en les coses, i parlar-les amb qui pertoca, fan que es vegi d’una altra manera, es relativitza. Sobre cicatrius, bé, al final s’aprèn a viure amb elles. Realment els somriures fan que te n’oblidis una mica, són una magnífica teràpia.

    rits, potser només ens passen aquestes coses a un determinat tipus de persones, i altres de més fortes són capaces de sobreposar-se a aquests detalls matadors. També potser és una qüestió d’estabilitat mental, si s’està bé i segur aguantem més qualsevol cosa. Quan parlava de mà esquerra, més aviat em referia a la que han de tenir amb nosaltres. La veritat és que quan em poso de cul sóc difícil de tractar. Alguns en saben i d’altres no. Als que no, gairebé els perdones perquè saps com n’és de difícil, però als que sí que t’aguanten i estan allà fent el que cal per animar-te (que cadascú té les seves necessitats en aquest sentit), els ho agraeixes eternament. Jo ho faig.
    Era una reflexió al voltant dels dies dolents, ho has entès bé, però ve precedit d’un dia dolent i el que aquest em va fer pensar.

    Lolita, si no hi pensem detingudament, perdonar és un concepte com qualsevol altre. Però si ho mirem en detall, com tu fas, el fet de perdonar de per si comporta altres coses. Vol dir que s’ha fet alguna cosa mal feta que algú ha d’acceptar, relativitzar i oblidar. Entre gent que es té afecte això no hauria de caldre, primer perquè no s’haurien de fer coses dolentes, i perquè acceptem els altres tal com són. Tot i així, penso que portem a dintre el fet de perdonar algú pels seus actes, o el no fer-ho, que també passa. No hauria de ser així, però també se’ns claven coses i no acabem d’oblidar mai algunes ofenses. Senyal que això de perdonar o no fer-ho és un concepte prou emprat, ens agradi o no.

    Carme, és bo saber o poder passar pàgina. Depenent de la temporada és més o menys difícil. Això era una reflexió sobre els dies dolents, però també va ser un dia dolent. Aquest cop, no va durar gaire.

    Guspi, espero que t’equivoquessis, i que el mal moment ni arribés a dia, que marxés immediatament. De vegades el dia següent ens llevem ja mirant-ho d’una altra manera, però un cop de mà no ens va pas malament, una empenteta i una abraçada d’algú que ens digui que tot està bé, que tots passarà, i saber que tenim gent a prop d’aquesta mena. Així ens convencem de que no té sentit posar mala cara. Ànims, però espero que no et calguin.

    Assumpta, ens movem per petits detalls, cada vegada ho veig més. Si sempre diem que són les coses petites les que ens donen la felicitat, també hi ha alguns detalls que ens poden enfonsar. De coses grosses que ens deixen per terra ja sabem que hi ha, i potser els detalls estan reservats per gent que ens importa de veritat. Que ens digui una ximpleria algú que no ens importa no ens hauria d’afectar en excés, tot i que hi ha gent amb molta punteria. Però algunes paraules de la gent important ens poden fer molt mal. Continua a baix

    ResponElimina
  21. Mai hauríem de fer pagar als altres els nostres maldecaps. Sap greu perquè sí que ho fem, amb major o menor mesura, però ni que sigui només posant mala cara, ja ho fem. I potser aquesta mala cara afecta l’altre, i ja en som dos que estem malament. No està de més acceptar l’ajuda que ens ofereixin en aquests casos, sobretot per part de la gent que sap què ha de fer per ajudar-nos. En el meu cas, diré que cal paciència i normalitat. Mica en mica tot va passant.
    Si t’assabentes de quan arriba la tardor, però la de veritat, avisa, eh?

    Ferran, en cies com aquests jo miro d’esborrar-me, tancar-me una mica en mi mateix per no pagar-ho amb els altres, però quan generalment estàs de bon humor i dient ximpleries per fer riure a la gent, en aquests dies t’ho noten, és clar. Ja sabem que tard o d’hora passa el mal moment, els que m’envolten han après a deixar-me estar, i sovint és el millor que poden fer.

    Barcelona m’enamora, em sembla que a força d’anys ja m’he anat coneixent prou bé. Per exemple sé que sóc inestable i que algunes coses, almenys en determinats moments, se’m posen massa malament, i em costa sortir-ne. No em considero una persona forta perquè necessito molta seguretat per fer front a aquestes petites coses i a altres de més grans. Que jo em perdoni també depèn de que em perdonin els altres. No m’agrada embolicar la troca ni carregar-me situacions que anaven bé. Com sempre, he d’acabar dient que són un paio amb sort, perquè rebo molt més del que tinc consciència de donar.

    Carquinyol, si una cosa tenim, és que sembla que l’egoisme el portem imprès als gens. Però això que dius té molt sentit, i és una bona cosa per pensar en aquests moments, posar-te a la pell dels altres, que no entendran res, i mirar de no fer-los mal. No tinc pressa per provar-ho, però prometo que si hi ha una nova ocasió en que tinc un dia dolent d’aquests, miraré d’aplicar-ho.

    Vida, és cert que tenim mil i una vessants, i de la mateixa manera que estimem les persones per tot el que són, també ens passa així en sentit contrari. Però tu pots tenir un dia ensopit, una mica moix i desganat, i els altres et vindran a cuidar. Dies melangiosos d’aquests n’hi ha, i són dolents. Dies de tristesa. Però parlo més aviat en dies d’aquests que mossegaries tothom, i després et sap greu, perquè alguna en deixes anar. Són coses poc tolerables, quan ho veus en algú no t’agrada, així que els altres no els deu ser còmode veure’t així. Però saben que la major part del temps no ho ets així, que ha d’haver-hi un motiu per això, i també saben que no els el diràs fins que se’t passi una mica l’enrabiada (el més probable és que estiguis enrabiat amb tu mateix). En casos així, jo ja m’aïllo. Però com ja deia més amunt, les persones que m’envolten saben que no sóc així, que m’agrada participar de la seva companyia, o si ho prefereixes, que normalment no sóc així. Llavors, encara que no obris la boca, o precisament per això, ho noten molt i ho pateixen igual. Serà una vessant, però no és la comú, i per suposat, no és la més desitjable.

    McAbeu, precisament per aquí han dit alguna cosa que pot servir a mirar de controlar aquest mal humor, i que respon justament a no voler fer pagar justos per pecadors. Pensar en els altres i no en nosaltres mateixos quan tenim un dia dolent ens pot estalviar dir o fer coses que puguin perjudicar les nostres relacions. Si nosaltres hem canviat l’humor per un detall, un detall nostre també pot canviar l’humor dels que ens envolten, no?

    Porquet, depenent de com ens posem, ens costa més perdonar-nos a nosaltres mateixos que el que els costa als altres. Gràcies per les teves paraules.

    ResponElimina
  22. Elur, el post era una reflexió sobre com ens sentim en els dies dolents, com ens posem, de vegades per coses molt petites. De totes maneres, venia perquè vaig tenir un dia considerablement dolent, però en el moment d’escriure ja havia passat, d’aquí que el pogués acabar d’aquesta manera. Per tant, aquesta abraçada espero que ja no la necessitem cap dels dos, encara que mai està de més, però si encara et cal, te n’envio deu de ben fortes.

    Maria, el dia que vaig escriure el post ja era millor

    STEVE, benvingut al Bona nit. Ja havia sentit aquesta frase de fer llimonada amb les llimones que ens dóna la vida, però el gust tan àcid no m’acaba d’agradar.

    Elfreelang, en el meu cas va ser un dia només, i era jo el que no estava bé, els meus companys ho van haver d’aguantar, sort en tinc d’ells. Per sort, va passar molt ràpid i el sia següent ja tenia una altra cara.

    Pluja, és aquesta inestabilitat la que ens fa ballar el cap, però vull creure que es pot combatre. Potser hi ha moments que tenim dubtes, malgrat estiguem bé i ho notem. Però petites coses ens fan trontollar, perquè la base no és prou sòlida. Ja he parlat altres vegades dels castells de cartes, aquesta pot ser una bona metàfora. Construïm, construïm, però ni els fonaments ni l’estructura poden aguantar massa batzegades. El que ja no veig tan clar és que e pugui visualitzar l’altre extrem quan estem en un cantó o l’altre. Quan estem contents no pensem en que ens podem enfonsar en qualsevol instant, i al revés costa potser encara més. Almenys a mi em costa, quan em veig pels terres tendeixo a pensar més aviat que això és el final de tot, quan sé positivament que al cap d’un parell de dies ni me’n recordaré.

    Cantireta, això seria motiu d’estudi, per què algunes coses ens semblen imperdonables, però quan algú no està bé li deixem passar totes les ofenses, i les oblidem ràpidament. Xocolata negra, però ha de ser molt negra, eh? Mínim 90%.

    Laura T., no et diré que el que canta la cançó no tingui sentit i pugui ajudar, però no crec que a mi em funcionin aquestes coses. Per contra, sí que tinc cançons que quan se m’apareixen per sorpresa em pugen l’ànim, com tots, suposo. Els dies són una cursa de fons, tot ens va desgastant, i per sort també apareixen algunes coses que compensen, i així com un detall t’enfonsa, un detall també et pot fer tocar el cel. És com una màgia, el que passa és que de vegades és negra.
    Això de fer pagar els maldecaps amb la gent que ens envolta és un problema. En el teu cas és dur, perquè els nens no en tenen culpa, i tu has de mirar de controlar molt per no donar mal exemple, però igualment ets una persona, per més que controlis segur que hi ha dies pitjors que altres. L’avantatge, si es pot dir així, és que la canalla tampoc t’ho tindrà en compte, perquè no acaben de saber què passa. Segur que donaran prioritat a la dolçor d’altres moments. Els adults s’adonen de què passa, però per sort ens tornem molt tolerants quan veiem que algú es comporta de manera rude perquè té un mal dia.

    ResponElimina
  23. Ostres, sí! Sort en tenim de que els altres sàpiguen que no som així (com tu bé dius). A mi em va costar molt d'entendre, això, i em fustigava molt els dies que estava malament. Qui em va ensenyar molt (sense saber-ho!) sobre el tema va ser una amiga comuna que ara és a Washington. Mira que és maca, però els dies que té mala lluna no hi ha qui l'aguanti! ... i què? Penso jo, com a persona que sap que en el fons no és així. Demà serà un dia millor i és magnífic permetre's ser "borde" quan un ho necessita.

    Tot i així, jo encara em sento malament els dies que estic "girada".

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.