dimecres, 11 de maig de 2011

Una de fantasmes

Tots sabem que el passat sempre acaba tornant, de vegades en forma de record; de vegades en forma de realitat. El que no t'esperes és que un passat que creies que no era més que un record, i molt llunyà, reaparegui a la teva vida. No parlo d'un parell d'anys, ni de quatre ni de cinc. Parlo de quinze anys, com a mínim. Del segle passat. Del mil·leni passat. El primer pensament, inevitable, és 'collons, m'estic fent gran!'.  I com un Mourinho qualsevol et preguntes 'per què?'. I també 'per què ara?'. Llavors toca adoptar una postura, però dubto entre alegrar-me'n perquè la vida dóna moltes voltes, o pensar que les desgràcies no venen mai soles. Mentre decideixo amb quina quedar-me, m'espero a veure-les venir. Quan penses que d'una amistat no en queda res, i perquè no dir-ho, ni la trobes a faltar perquè altra feina tens, t'endús una sorpresa. Els fantasmes solen fer por, no? Doncs riu-te tu dels que porten llençol i cadenes! Aficionats.

43 comentaris:

  1. Potser només és un fantasma en el teu cap, i en realitat ha reaparegut perquè el destí, que de vegades no hi ha qui l'entengui, ha decidit que havia de ser així...

    ResponElimina
  2. Un fantasma de fa més de quinze anys no pot tenir massa força negativa.

    Opto per l'opció: alegra-te'n.

    Ara bé, jo prefereixo un fantasma de fa més de quinze anys que no pas un amb llençol i cadenes, creu-me... i tu també: Fes la prova.

    Aquesta nit, quan siguis al llit i tot el pis sigui fosc, just quan tanquis el llum de la tauleta de nit, després d'haver deixat el llibre, imagina't: primer aquest fantasma que ara ha aparegut... deixa passar uns segons i llavors pensa en un espectre, imagina el so de les cadenes...

    Què? quin prefereixes :-)))

    ResponElimina
  3. si saps quin peu calça el fantasma....jugues amb avantatge. Tant sols estar alerta, com sempre hem d'estar

    ResponElimina
  4. Realment t'has fet gran, en aquesta postura de cautela que prens. Ja ho veus, som del mil·lenni passat :)

    ResponElimina
  5. Vés en compte amb els fantasmes.Sempre n'hi ha que s'han tornat més llestos que abans.

    ResponElimina
  6. Mira de portar sempre una mica de sal a sobre pels fantasmes, va d'allò més bé ;)

    ResponElimina
  7. Entenc la desconfiança, però mira a vegades quants més serem més riurem. Suposo que depèn molt de pq va desaparèixer l'amistat en el seu moment...

    ResponElimina
  8. A mi em passa el mateix.
    La meua opinió és una barreja del que diuen l'Adbega i la Clidice i en tot cas com diu l'Assumpta, aquest fantasma de quinze anys no pot tindre molta força negativa si és que en té cap.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Un fantasma quinze anys més savi no em faria massa gràcia a mi. Els fantasmes van perfeccionant les seves fantasmagòriques virtuts, mentre els qui els rebem només hem aprés a ser quinze anys més tòtils.

    Mira, avui m'he llevat un pèl desconfiat. :)

    ResponElimina
  11. I de vegades, de sobte, t'adones que t'envolta algun fantasma. Creies que era real i no, només vius encara en el seu record...

    ResponElimina
  12. Jo crec que en 15 anys el fantasma pot ser més llest però tu també. Així que és tant fàcil com no ensopegar un altre cop amb la mateixa pedra. Tot i que l'home ja sabem que té aquest defecte, que hi torna a ensopegar.... Prudència i deixar-se portar.

    ResponElimina
  13. Bé, no hem de tenir por de cap fantasma, ni dels uns ni dels altres. Mirar-los amb curiositat i intentar saber què coi volen, podria ser un bon començament. Jo és que d'entrada sóc confiada de mena i no pensaria mai que després de 15 anys torni per res de dolent... però no vull pas dir que sigui cap model a seguir. Deixa't portar pel teu cor, XeXu.

    ResponElimina
  14. XeXu! Et vaig llegir, ahir, però uns molestos problemes tècnics em van impedir deixar-te un comentari. Així que et dic ara el que vaig pensar ahir, més o menys...

    D'entrada, no sé per què aquest fantasma hauria de ser una "desgràcia que mai no ve sola". D'altra banda, crec que has agafat una postura prou bona. Vull dir aquesta de "veure-les venir". Prudència i paciència (imperant en tot moment!), que el que hagi de venir, vindrà i li plantarem cara. No et preocupis, i ja te n'ocuparàs quan calgui.

    Saps què? La nit d'ahir va ser estranya, curiosa, si més no, i quan em vaig posar a dormir en un llit que no era el meu a les 4 de la matinada, va ser agradable poder entrar aquí i tenir un "bona nit i tapa't" que ho va fer tot una mica més familiar (ja veus que em poso sentimental amb facilitat...)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Ho prometo, paraula que no menteixo...

    Acabo de veure el comentari de la CARME i he llegit això: "Mirar-los amb curiositat i intentar saber què coi VOTEN, podria ser un bon començament."...

    ResponElimina
  16. Mira el post!! :-))

    Veig que van fent el que han promès... ara ja només falten els comentaris... ai XeXu!! creuem els dits!! ;-))

    ResponElimina
  17. Ui ara ha tornat ....potser si que va de fantasmes

    ResponElimina
  18. Ara fins i tot els posts s'han tornat fantasmes! Bromes a part... m'alegro que s'hagi recuperat.

    ResponElimina
  19. Això és el que se'n diu un "deja vu" bon cap de setmana acompanyat de sant blogger

    ResponElimina
  20. Gràcies macos! Ara el que falta justament són els comentaris, que és el que jo volia! Tranquils, si demà no han tornat, els recuperaré!

    ResponElimina
  21. Ostres!!! Has canviat tu l'ordre dels posts? Torna a ser Blogger??

    ResponElimina
  22. XeXu... aquest post està canviant de lloc... no és per fer por, eh? és la pura veritat...

    ResponElimina
  23. Ai noi... com deia la meva àvia: "quan menys t'ho esperes salta la llebre", i te n'adones que el temps passa, però això té una lectura positiva (molt positiva): som vius!!!

    ResponElimina
  24. Bé, sembla que els comentaris no acaben de tornar, així que he fet recopilació i us els penjo amb la pertinent resposta a cadascun. Potser tornaran, però feina feta no fa destorb, tu. Moltes gràcies a tots pels comentaris i per ser-hi. Aquests del blogger no saben el que es fan, ja podrien haver tornat els comentaris, que el post era igual!


    Adbega va dir:
    Potser només és un fantasma en el teu cap, i en realitat ha reaparegut perquè el destí, que de vegades no hi ha qui l'entengui, ha decidit que havia de ser així...

    Adbega, podria ser una explicació, si no fos que jo no crec en el destí i penso que les coses passen per alguna raó. Ara es tracta de descobrir per què ha passat aquesta.

    ResponElimina
  25. Assumpta va dir:
    Un fantasma de fa més de quinze anys no pot tenir massa força negativa.

    Opto per l'opció: alegra-te'n.

    Ara bé, jo prefereixo un fantasma de fa més de quinze anys que no pas un amb llençol i cadenes, creu-me... i tu també: Fes la prova.

    Aquesta nit, quan siguis al llit i tot el pis sigui fosc, just quan tanquis el llum de la tauleta de nit, després d'haver deixat el llibre, imagina't: primer aquest fantasma que ara ha aparegut... deixa passar uns segons i llavors pensa en un espectre, imagina el so de les cadenes...

    Què? quin prefereixes :-)))

    I després encara va dir:
    Ho prometo, paraula que no menteixo...
    Acabo de veure el comentari de la CARME i he llegit això: "Mirar-los amb curiositat i intentar saber què coi VOTEN, podria ser un bon començament."...

    Assumpta, espero poder-me’n alegrar, però realment ja no sé què pinta aquesta persona a la meva vida, és un fantasma d’un passat molt llunyà que jo ja tenia oblidat i superat, però un fantasma important al cap i a la fi, i ara sembla que no, que diu que vol tornar, almenys a mantenir el contacte. El cas és que era una amistat, però les coses no són mai tan fàcils, oi?
    I ara espero que no te m’ofenguis, eh, però de les opcions que em dónes a triar, suposo que ho has fet amb la millor de les intencions i perquè saps que sóc poruc, però deixa’m ser una mica brut, des del llit estant, si he de triar entre els dos fantasmes, doncs clarament triaria tenir-la a ella al llit! Però no entrarem en detalls.
    Comentari 2: Doncs no està tan mal pensat. Si sabem a qui voten ens podem fer una idea de com són, no?

    ResponElimina
  26. Garbí 24 va dir:
    si saps quin peu calça el fantasma....jugues amb avantatge. Tant sols estar alerta, com sempre hem d'estar

    Garbí, prou que ho sé de quin peu calça, és per això que em preocupa la seva reaparició. Estic a l’expectativa.

    ResponElimina
  27. Clídice va dir:
    Realment t'has fet gran, en aquesta postura de cautela que prens. Ja ho veus, som del mil•lenni passat :)

    Clídice, ja ho sé que em faig gran i que som del mil•leni passat, però miro que les coses de més de 10 anys enrere no em preocupin massa. Per això ara és com una pedra a la sabata, a veure què se’n deriva.

    ResponElimina
  28. Maria va dir:
    Vés en compte amb els fantasmes.Sempre n'hi ha que s'han tornat més llestos que abans.

    Maria, més llestos no sé, però més vells sí, i això és experiència, diuen.

    ResponElimina
  29. Carquinyol va dir:

    Mira de portar sempre una mica de sal a sobre pels fantasmes, va d'allò més bé ;)

    Carquinyol, sal pels fantasmes? Primera notícia. Vols dir que si vaig amb el saler a la mà com a arma no se’m menjarà amb patates?

    ResponElimina
  30. Bocins va dir:
    Entenc la desconfiança, però mira a vegades quants més serem més riurem. Suposo que depèn molt de pq va desaparèixer l'amistat en el seu moment...

    Bocins, molt benvinguda al Bona nit. L’amistat senzillament es va perdre amb el temps, com passa tants cops. O això creia jo. Ara sembla que pot continuar. Però sí, m’ho agafo amb certa desconfiança, perquè ja no comptava amb això.

    ResponElimina
  31. Jpmerch va dir:
    A mi em passa el mateix.
    La meua opinió és una barreja del que diuen l'Adbega i la Clidice i en tot cas com diu l'Assumpta, aquest fantasma de quinze anys no pot tindre molta força negativa si és que en té cap.

    Jpmerch, l’únic que sé és que no em colpeja tan fort com ho faria algun altre fantasma més recent, però esperarem a veure els resultats d’aquesta retrobada.

    ResponElimina
  32. MBosch va dir:
    Sembla el principi d'una novel•la. Un personatge que reapareix a la vida del protagonista i aquest no sap com prendre-s'ho.

    Mbosch, doncs mira, una novel•la no sé, però un relat amb cara i ulls potser sí que se’n podria fer. M’has donat una bona idea.

    ResponElimina
  33. Òscar va dir:
    Un fantasma quinze anys més savi no em faria massa gràcia a mi. Els fantasmes van perfeccionant les seves fantasmagòriques virtuts, mentre els qui els rebem només hem aprés a ser quinze anys més tòtils.

    Mira, avui m'he llevat un pèl desconfiat. :)

    Això Òscar, tu anima’m! Si el que dius no està mancat de raó, si jo ho sé. Com a mínim no puc deixar d’estar d’acord amb la part referent a ‘nosaltres’. Jo em sento més tòtil que abans, veurem si el fantasma és més savi. El que sé segur és que serà més vell, com jo, i això és experiència. I la meva experiència, on s’ha ficat?

    ResponElimina
  34. Cèlia va dir:
    I de vegades, de sobte, t'adones que t'envolta algun fantasma. Creies que era real i no, només vius encara en el seu record...

    Cèlia, si només és un record, n’és un de molt espavilat, perquè sap enviar mails i tot!

    ResponElimina
  35. Laura T. Marcel va dir:
    Jo crec que en 15 anys el fantasma pot ser més llest però tu també. Així que és tant fàcil com no ensopegar un altre cop amb la mateixa pedra. Tot i que l'home ja sabem que té aquest defecte, que hi torna a ensopegar.... Prudència i deixar-se portar.

    Laura T., t’he explicat mai que tinc un récord mundial en ensopegar amb les mateixes pedres? Va venir un paio del Guiness i em va dir que no me l’acceptava perquè no s’ho creia, que segur que m’havia dopat o alguna cosa. Quinze anys donen per molt. A mi m’han servit, sobretot, per aprendre a ensopegar encara millor.

    ResponElimina
  36. Carme va dir:
    Bé, no hem de tenir por de cap fantasma, ni dels uns ni dels altres. Mirar-los amb curiositat i intentar saber què coi volen, podria ser un bon començament. Jo és que d'entrada sóc confiada de mena i no pensaria mai que després de 15 anys torni per res de dolent... però no vull pas dir que sigui cap model a seguir. Deixa't portar pel teu cor, XeXu.

    Carme, comencem ja malament perquè jo sóc poruc per naturalesa, i ho he reconegut més d’un cop. No crec que torni per res dolent, això no ho he dit en cap moment. Ni tant sols crec que tingui unes intencions clares, senzillament recuperar un contacte que va ser molt important durant un temps. El problema és que per mi ho era encara més, i amb el temps i les experiències el vaig anar oblidant. Ara torna? Potser hauria de dir ‘benvingut sigui’, però no t’ha passat mai que hi ha certes coses que no et quadren en un moment concret de la vida? I quan dic coses, és extensible a persones, és clar. Jo pensava que aquesta amistat era aigua passada. No sé com encaixa en el meu món actual, però tampoc no cal tancar portes, oi?

    ResponElimina
  37. Yàiza va dir:
    XeXu! Et vaig llegir, ahir, però uns molestos problemes tècnics em van impedir deixar-te un comentari. Així que et dic ara el que vaig pensar ahir, més o menys...

    D'entrada, no sé per què aquest fantasma hauria de ser una "desgràcia que mai no ve sola". D'altra banda, crec que has agafat una postura prou bona. Vull dir aquesta de "veure-les venir". Prudència i paciència (imperant en tot moment!), que el que hagi de venir, vindrà i li plantarem cara. No et preocupis, i ja te n'ocuparàs quan calgui.

    Saps què? La nit d'ahir va ser estranya, curiosa, si més no, i quan em vaig posar a dormir en un llit que no era el meu a les 4 de la matinada, va ser agradable poder entrar aquí i tenir un "bona nit i tapa't" que ho va fer tot una mica més familiar (ja veus que em poso sentimental amb facilitat...)

    Una abraçada!

    Yáiza, tal i com ha anat, no se sap mai l’efecte que et pot produir la tornada d’una persona que va ser important, perquè que creies desapareguda i fora de la teva vida per sempre més. No em sento en el meu millor moment ara, per això deia que potser les desgràcies no venen mai soles. Si això ha de ser per embolicar la troca, doncs millor deixar-ho com estava. Prudència i paciència… sí, quan ho sento a la cançó ho canto amb to irònic, per algunes coses no surten al meu diccionari.
    Ja em perdonaràs, eh, però hauries de rellegir el que has posat, que no sona bé! Et vas posar en un llit que no era el teu pot sonar molt i molt bé. Però que llavors miressis el blog i et sentissis millor… i l’altre què va dir al respecte de que estiguessis pensant en algú altre! Sí, ja ho sé, que sóc molt malpensat, però t’ho busques!

    ResponElimina
  38. I finalment:

    Assumpta, Elfreelang, Carme i Garbí, gràcies per tornar a passar un cop el post es va reestablir. Els canvis que s’hi van veure no eren cosa de fantasmes, era jo mateix arreglant les destrosses que havia fet el blogger, com la d’inventar-se etiquetes noves. Sembla que està tot controlat. Creuem els dits.

    LLuNa, això de saltar la llebre també ho he sentit dir, fa gràcia! Sí, som vius, però si vols et puc fer lectures negatives al respecte, eh, cap problema.

    ResponElimina
  39. Ostreeeees, si no ho arribes a dir, no m'adono d'això de les etiquetes hehehe :-)))

    Jo no puc fer això tan bonic que has fet amb els comentaris... els he perdut tots... snifff... sembla ser que només els recuperaran qui tenen configurat el blog amb un compte de gmail... i jo tinc hotmail...

    En tot cas, això és una currada de les teves, d'allò que sempre em fa dir que "mimes" els teus lectors ;-))

    ResponElimina
  40. Jo fa un temps vaig tenir una aparició fantasmagòrica d'aquestes que feia 15 anys que no veia. A dia d'avui encara no sé si va ser bo recuperar aquella persona o no. Vam viure coses plegats, la veritat, molt bones però res ha acabat com ens pensàvem.

    Ai no ser, coses complicades que em costaria molt d'explicar ara...

    ResponElimina
  41. buf, encara que aparegui i destaroti tot l'entorn, les coses acaben posant-se al seu lloc. I els fantasmes, si son realment fantasmes, s'acaben esfumant ells solets.

    ResponElimina
  42. Hahahahaha! XeXu, quina barra... no vaig tenir problemes d'aquesta mena, com ja saps. Però potser el dia que me'n vagi a dormir a un llit que no sigui ni meu, ni d'urgències, "l'altre" haurà d'assumir la meva lectura nocturna blocaire... i si no vol, que si posi fulles!

    ResponElimina
  43. Assumpta, jo en això de les etiquetes sóc molt maniàtic, en tinc un número concret, que actualment és una més que les que volia tenir, però no m'he decidit a eliminar-ne una altra. Però quan veig que m'ha posat 'Coses meves' amb un simbolet davant, i que s'ha generat una categoria nova, això sí que no!
    Bé, ja ho vaig dir que eren més importants els comentaris que el post. En realitat era un post personal que si no hagués reaparegut, no hagués tornat a fer, fins i tot dubtava de matar-lo si tornava. Però els comentaris s'havien de contestar, i a més, ho tenia fet en word. No he fet res de l'altre món, només 'copy/paste'.

    Porquet, doncs no m'aniria malament conèixer alguna experiència semblant, encara que, ben mirat, les situacions només s'assemblen de lluny, cadascuna és un món. El meu fantasma porta dies tranquil·let. Si no diu res, doncs jo vaig despistant i ja està.

    rits, la veritat és que aquest té tota la pinta d'esfumar-se sol, però mai se sap. Això de conèixer-se des de fa ara uns 15 o 20 anys té aquell punt d'incertesa de saber per on sortirà.

    Yáiza, tens sort, perquè els homes tenim els períodes refractaris en els que no s'aconsegueix de nou una erecció fins el cap d'una estona. D'acord que mentrestant es poden fer altres coses, però una d'aquestes pot ser consultar els blogs. Ja s'hi acostumarà.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.