divendres, 13 de maig de 2011

Més enganxats del que sembla

El meu darrer post s'ha perdut, com tants i tants altres. Blogger ens ha deixat sense servei 24 hores i sembla que per problemes tècnics han desaparegut algunes coses. Què hi farem, fins i tot el gegant Google comet errors. No em sap greu pel post, però sí pels comentaris. Si algun dia torna el post ja veurem, els comentaris els tenia contestats a part, però ja no té sentit dir-ne res, tant sols gràcies a tots per l'esforç d'haver-los fet.

24 hores només i ara la gent comença a publicar com una desesperada. Fins aquest punt arriba la nostra malaltia blogaire. Estem més enganxats del que semblava. Personalment he temut per no tenir servei durant aquest cap de setmana, i ja se m'estaven posant els pèls de punta. Era lògic que tard o d'hora el servei tornaria, i sobretot era estrany que triguessin tant, per qui mana. Però per un moment, pensem què passaria si Google de sobte diu 'senyors, senyores, tanquem la paradeta, el blogger ja no funcionarà més'. Inicialment: caos. Tot un món, aquest món virtual que vivim, desapareix de cop. Ens adonem llavors de com estem d'implicats amb la gent que hi ha a l'altre costat de la pantalla. Ha desaparegut tot? Ja no hi haurà posts? Ni comentaris? I la gent, com em puc posar en contacte amb ells, si no puc accedir ni a adreces de correu? Gent molt més important del que es pot entendre des de fora.

Després: calma. Hi ha altres servidors de blogs, tots aquells que necessitem aquest món, i dic bé: necessitem, ens podríem tornar a retrobar, amb unes altres formes, d'una altra manera, però nosaltres mateixos. Tot i així, les pèrdues serien terribles. Tota una vida per escrit esborrada d'una plomada. Per a mi seria un cop dur, la veritat. Només espero que no passi mai.

36 comentaris:

  1. En realitat han estat prop de 48 hores amb problemes... el que passa és que ahir a la tarda hi va haver una petita treva en que jo (imbècil!!) em vaig confiar i vaig respondre TOTS els comentaris pendents que tenia de TRES posts de la setmana passada... tots han desaparegut... encara no ploro perquè, segons informa Blogger, sembla que, poc a poc, aniran tornant els posts perduts i -diuen- també els comentaris ;-)

    Avui, a falta de blog, he estat hores als forums d'usuaris... :-))

    Després torno, ara és hora de sopar, però et volia dir això, que suposo que t'alegrarà :-)

    ResponElimina
  2. Doncs, crec que tots hem pensat alguna d'aquestes coses que dius... tal com s'ha perdut un post, un dia es podria perdre tot. Tots els textos del blog són molt moments col·leccionats. No em sabria tan greu pels textos sinó pels moments, pels comentaris, pels records que signifiquen. Tota una vida (virtual) com dius.

    I segurament ens tornaríem a trobar en algun altre lloc virtual, però el desconcert seria terrible. Quan jo estava a Bloctum, això era bastant habitual... sabia que duraria unes hores o un dia, algun cop dos. Però blogger és més segur, al menys habitualment.

    A mi no se m'ha perdut cap post. El que estava posat, n'estava d'abans dels problemes i s'ha mantingut i el de l'aniversari que s'havia de penjar a les 12 de la nit, programat, simplement no s'ha penjat però no s'ha esborrat.

    El teu ha estat el primer comentari que he rebut, després d'empènyer el meu post, que no baixava sol. La veritat és que m'he alegrat molt de veure't!

    ResponElimina
  3. Jo també he sofert un xoc. Havia treballat tant tota la setmana, gairebé sense temps per guaitar la blogosfera, que avui que tenia lliure pensava passar-me el matí de decans, llegint tranquil·la, comentant-vos, escrivint, sense obligacions. Tenia coses a dir. Finalment m'he passat el matí fent la feina que pensava fer demà matí i cercant per google informació sobre panificadores, iogurteres, assertivitat i horts al balcó. També profitós, no? Però fa por, sí, veure, com n'estam d'enganxats. Fa un poc de por...

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Doncs si, avui s'ha demostrat la fragilitat de la blogosfera.

    I si, el que més m'ha preocupat és perdre la relació amb blogaires. És estreta i només els qui en formem part ho podem entendre. Una cosa és quan un decideix marxar, tots ho acceptem i t'allunyes, però així, de cop i sense poder-hi fer res, era ben estrany. És com si de cop i volta ens han tret una part de les nostres vides, era ben estrany.

    Ah, però els comentaris del post anterior els tens al correu, no? i el post del fantasma al reader! que ni el podré comentar!!! ais...

    ResponElimina
  6. la veritat es que tot penja d'un fil.....i realment es troba a faltar entrar a les diferents cases per dir-hi la teva. Esperem que ni hi hagin més ensurts

    ResponElimina
  7. Jo confeso que fins ben entrat el divendres no sabia pas que Blogger no funcionava. A mi també se m'ha esborrat el darrer apunt, però com utilitzo um gestor de blocs d'escriptori allà en tenia una còpia, per tant l'he tornat a pujar i llestos.

    Aquestes situacions les porto bé, de la meva època a bloc.cat i les seves eternes caigudes que em vaig fer més pragmàtic !

    ResponElimina
  8. A mi em sabria greu que desapareguessin coses....potser ens hem de prendre aquest lapsus de blogger com una mostra de la fragilitat de la vida... de la nostra indefensió davant certes coses que no podem controlar...doncs si m'han desaparegut algun que altre comentari post no ho sé...vaig sentir frustració quan vaig veure que no anava....doncs si estem enganxats!

    ResponElimina
  9. Em considero afortunada, dins del que cap, perquè no he perdut cap post (no vaig publicar el dia 11), i perquè l'entrada d'ahir -que era llargueta- veient que l'assuntu no rutllava massa, la vaig guardar en word abans d'intentar penjar-la (sense èxit, clar). Però sí, jo també he estat una mica histèrica... hi ha dies que no sé gaire que dir, però ahir tenia ganes de penjar la maleïda entrada, respondre els grans comentaris que havia rebut l'anterior... i res tu!
    I també he pensat què passaria si blogger desaparegués de la faç de la terra. Jo no tinc cap més contacte amb tots vosaltres que el del bloc. Per molt que ens passéssim tots a altres plataformes... com ens trobaríem? Mantindríem els noms d'ara? Coincidiríem tots a la mateixa nova plataforma? Poca broma, m'he visualitzat posant els vostres noms a algun buscador esperant veure reaparèixer els vostres blocs en algun altre racó... glups! (i això sense entrar en la gran quantitat de literatura que es perdria pel camí! vides senceres penjades a internet...)
    De moment, però, la cosa aguanta... i que duri!

    ResponElimina
  10. Bé, jo el post i els comentaris també els tinc a l'adreça de correu del bloc. L'apunt, però, ha tornat a aparèixer sol. Sense comentaris, això sí, però els tornaré a pujar jo. Que per alguna cosa els vau fer ^^

    Jo sí que me'n vaig adonar. I era un: no pot ser! Ha desaparegut! Ara estic més desconnectada que abans, però tot i així visito blocs sovint i no em passa per alt...

    ResponElimina
  11. Doncs bé, ahir nit vaig tancar l’ordinador en veure la quantitat de problemes que hi havia. Tot el dia que no anava bé... Per posar un exemple, diré que pel matí, el meu blog va patir una GREU transformació: Tots els posts, enlloc d'anar signats per "Assumpta", el que es veia era la meva adreça de correu electrònic!!... Jo no la tinc pública al perfil, per tant això era una infracció de la política de privacitat (això ho dic també pels qui confien en Feisbuc i coses així que sempre diuen "això no ho tinc públic", "això només ho poden veure els amics" doncs que sàpiguen que quan hi ha errades, no hi ha “públic” ni “privat” que valgui) Quan vaig poder entrar a les tripes del meu blog, vaig reconfigurar el meu perfil i vaig tornar a posar "Assumpta" al lloc on -Expedient X- s'havia posat sola la meva adreça de correu. Però seguia funcionant malament. No es podia accedir als comentaris.

    Per la tarda-vespre hi va haver una petita treva fins la caiguda total. Llavors em vaig dedicar a respondre comentaris que tenia pendents de tres posts de la setmana passada (han desaparegut tots!! Aggghhh) i vaig fer un post al Petit Blog (per cert, he posat una pista nova per veure si encerteu el personatge)

    En veure que funcionava fatal, llavors vaig tancar. Als fòrums d'ajuda només deien que estaven fent manteniment.

    El pitjor ha estat quan aquest matí m'he tornat a connectar tota convençuda que ja funcionaria bé i m'he trobat amb la broma que anava pitjor i que havien desaparegut posts i comentaris!!

    Entrant en aquests fòrums d'usuaris preguntant i protestant, hem pogut saber què, durant aquest manteniment programat, hi ha hagut problemes (personalment, crec que els ha passat alguna cosa "grossa", algú els ha hackejat o els han intentat passar un virus o el que sigui) i que han decidit REVERTIR l'estat de tots els blogs a la situació on es trobaven el dia 11 quan van començar a anar malament les coses.

    Per això era que havien desaparegut tantes coses.

    Els casos més curiosos eren de bloggers nous, que havien CREAT els seus blogs el dia 11 i, clar, aquests blogs no existien... Estaven veritablement enfadats!

    Gent que fa servir els seus blogs per treballar, escoles que els fan servir com a eina educativa... en fi, un munt de casos que, la veritat, donaria per escriure una petita novel•la. Gent de partits polítics que tenien un blog per anar informant de la campanya electoral i ara no podien. Un entrenador de futbol d’equips inferiors que sempre donava les hores d’entrenaments i partits a través del blog i ara no sabia com avisar la gent...

    (continuarà...)

    ResponElimina
  12. ...continuació



    Cap al migdia els diaris digitals han començat a donar la notícia de la caiguda de Blogger (20minutos, El País, La Vanguardia...)

    Finalment NicoNico un enginyer col•laborador amb Blogger ha informat que ja ho estaven arreglant, que poc a poc els posts perduts tornarien a sortir i que també ho farien els comentaris.

    Els posts veig que així ha estat... però els comentaris encara no... Confiem :-))

    Durant tot el dia he tingut una mena de sensacions molt contradictòries... Fins i tot pensava que potser era un "senyal"... un punt a partir del qual replantejar-me tot el tema dels blogs (però això és bastant cíclic en mi)

    Després he pensat que si perdés tot el blog, probablement n'obriria un de nou... però el fet és que no em sabia greu perdre el vell... Aquesta curiosa reacció m'ha fet reflexionar en el fet de que he estat totalment conscient que dono més importància al "dia a dia" d'escriure, d'entrar a altres blogs, de deixar comentaris, que no pas a tot el que tinc escrit... i això m'ha fet gràcia perquè, de fet, en la relació "normal" amb la gent del nostre entorn, no tenim pas un "historial" de tot el que hem anat xerrant... Ho fem i prou :-) Les coses més importants les recordem i les més superficials les oblidem i ja està...

    O sigui... que la meva vida "bloguera", pel que a mi respecta, és molt semblant a la meva vida del món real... M'agrada pensar en les converses futures, recordo les passades interessants, però no tinc massa interès en un "arxiu" de tot el que he dit...

    Si sóc sincera, més d'una vegada he pensat que volia guardar còpia de tots els relats que he publicat... i alguna vegada havia començat a fer-ho... però em canso... no ho tinc gens ni mica actualitzat. Si ara Blogger fa un pet (amb perdó) la majoria dels meus relats s'evaporarien en el no-res...

    Una altre cosa que m'ha passat pel cap era fer-me un blog a WordPress, i publicar en paral•lel als dos llocs a partir d'ara... així, si un es perd, em quedaria l'altre... però per la pròpia mandra (a més que WordPress no m'agrada amb tots aquells simbolets tan lletjos que atribueix als comentaristes) i el poc interès de conservació, he pensat que no valia la pena.

    Bé doncs, i fins aquí la meva experiència. Cabrà en un sol comentari?

    Doncs no, no m’ho accepta... aissss... ara ho parteixo ;-)

    ResponElimina
  13. Segueixen insistint en que els comentaris també tornaran.

    Exemple d'ara mateix:



    moonismine1
    Nivel 1
    la entrada que habìa desaparecido en mi blog ya regresò pero con 0 comentarios, los comentarios van a reponerse tambièn?


    NIcoNico
    colaborador principal
    @moonismine1 Si, por aguarda unas horas ams mientras se soluciona integralmente el problema.
    Saludos.

    ResponElimina
  14. No t'adones que estàs enganxat fins que et treuen el vici! SI blogger peta i es perd tot el que hi ha escrit als blogs hi haurà més d'un suïcidi (jo com a mínim agafo una depressió...)

    ResponElimina
  15. Saps que no m'ho havia plantejat mai? Hi ha blogaires que han desaparegut pel camí, i mai més n'he sabut res... però si desapareguéssiu tots de cop i volta.... :_( no ho vull ni imaginar. Som una família aquí, algunes amb més membres que altres, però una família al cap i a la fi.

    ResponElimina
  16. cert. un dia sencer amb síndrome d'abstinència. falta que et diguin que no hi pots entrar com perquè el gest es torni indispensable.

    ResponElimina
  17. Aquestes relacions d'escriptura omplen buits i ens aporten emocions i noves formes de coneixença, descobrim que darrera hi ha vida i ens interessa explorar i saber que passa.

    ResponElimina
  18. A hores d'ara ja està tot dit. Només que no sé la de vegades que vaig intentar connectar amb Blogger en tot aquest temps. És com quan se t'oblida posar-te el rellotge i et passes tot el dia mirant-te el canell.

    Deuríem tindre un lloc alternatiu d'aplec per tal d'organitzar la "resistència" arribat el moment.

    ResponElimina
  19. JP m'has donat una idea!! :-DD Ara no tinc temps, però ho faré hehehe

    ResponElimina
  20. A mi em va emprenyar més que res perquè tenia un post per penjar. Evidentment vaig maleir Murphy.

    He de confessar però que ahir el primer que vaig fer, després de publicar, va ser una c`pia de seguretat :P

    És ben bé com la vida mateixa, un joc de pèrdues i guanys constant.

    ResponElimina
  21. He flipat amb la animalada de publicacions que hi ha hagut des que el servei s'ha "arreglat" (i ho poso entre cometes perquè jo he perdut comentaris que ja no sé si tornaran).

    Ara estava pensant en fer la còpia de seguretat, tot que no sé ben bé com es fa! (algun cop m'ho van explicar però no ho recordo). Alguna ajuda?

    ResponElimina
  22. Sí,també he tingut aquesta sensació estranya...

    ResponElimina
  23. He pogut recuperar els meus comentaris-respostaaaaa iujuuuuuuu he trobat els mails que vaig rebre dels comentaris que es fan al meu blog... un d'ells ja era a la carpeta d'eliminats, però encara no l'havia eliminat "definitivament"

    L'únic que no podré restaurar és el del Barça... perquè allí sí que hi havia comentaris i respostes que he esborrat el mail :-(

    Però bé... dins de tot, estic contenta :-))

    ResponElimina
  24. Ei, i també hi ha Facebook, en cas d'una desaparició sobtada de Blogger! Bé, clar, hi ha Facebook pels que hi som, hihi...

    Abraçades, XeXu!

    ResponElimina
  25. Saps que no se'm va ni acudir que podria desaparèixer tot, però és clar que tot depen d'uns servidors que nosaltres no controlem i que si un dia decideixen "tancar" doncs adéu.
    Jo si que vaig fent còpia de seguretat dels continguts del blog (quan hi penso) i suposo que si Blogger plegués trobaríem un altre lloc on anar però millor que no passi.

    ResponElimina
  26. Trobo normal que a tots ens hagi preocupat aquestes errades del nostre servidor de blogs, ens trobem molt a gust per aquí com per pensar que qualsevol dia tot això es pot perdre. Ara que sembla que tot torna a funcionar, espero que no haguem de lamentar més desastres, i que això hagi quedat en anècdota. Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.

    Assumpta, gràcies per totes les informacions que has aportat en aquest cas tan estrany, ningú millor que tu per investigar què ha passat i informar gairebé a temps real dels canvis que va patint el sistema. Sembla que la cosa torna a ser estable, creuarem es dits. Dels comentaris perduts encara no se sap res, però qui més, qui menys, els ha pogut recuperar del correu, i els ha restablert com ha pogut.
    Això de la política de privacitat fa molta por, la veritat. Jo no sé quines dades poden arribar a sortir a la llum. Jo no vaig detectar coses rares com canvis de nom, però he de dir que tampoc entrava massa al blog, mirava d’accedir-hi a través del tauler de blogger i ja em deia que no, així que no hi entrava.
    Jo també vaig mirar a fòrums, és el que diuen els informàtics, si hi ha un problema, segur que a algú li ha passat abans, i per internet es troben moltes respostes. Jo també em vaig endur una desagradable sorpresa el segon dia. Pensava que em llevaria i que tot tornaria a ser com sempre, però no, i llavors sí que comences a patir una mica.
    Ostres, quina putada haver creat un blog nou i que desaparegui!
    Em sorprèn que diguis que et seria igual perdre l’historial del teu blog. És cert que és més important el dia a dia, el contacte, però crec que jo em moria si m’ho feien desaparèixer tot. I no perquè ho vagi mirant constantment, però cada escrit és una part de mi. Tens raó amb que hi ha una mena de màgia per aquí, ens quedem amb les coses importants i bones, i els detalls no tan bons els anem apartant. Així ens anem traçant una vida virtual que està molt bé, però no sé si això és enganyar-se a un mateix.
    Això de tenir blogs paral•lels jo no ho veuria clar. Seria un pal. Segur que hi ha altres maneres d’anar guardant-ho tot sense que sigui tan estressant, altres mecanismes de seguretat.

    Carme, algun cas he sentit de la pèrdua d’un blog sencer, però els motius no els vaig acabar d’entendre, semblava més un error humà. Com dius, ha de picar molt perdre-ho tot. Tu portes més d’un miler de moments col•leccionats, un miler força llarg. En el meu cas són 650, però tampoc són pocs, ni poc importants, molts d’ells.
    Està clar que ens buscaríem i ens retrobaríem, almenys a molts de nosaltres, però també penso que a molts els serviria de punt i final, gent que ja no té massa clar continuar. I seria una llàstima, perquè mentre el blog els duri, van passant per aquí i fent els seus posts.
    Del que jo em vaig alegrar va ser de poder celebrar un any més l’aniversari amb tu. Els nostres blogs que van de la maneta ja tenen 4 anys, ens fem vells, Carme! O no, que dèiem que eren uns 24 humans, no?

    Vida, veig que tu vas saber aprofitar el temps perfectament, vas omplir les hores de desconnexió blogaire amb temes molt interessants, i amb feina, que potser no ho és tant. Però bé, és com un exemple de ‘al mal temps, bona cara’. Per sort sabíem que el servei havia de tornar, i ha tornat. Ara ja podem tornar a dir allò de ‘no, si jo ho deixo quan vulgui, eh!’.

    MBosch, els blogs que publiqueu ben sovint suposo que heu estat els més afectats, més possibilitat de perdre posts i comentaris i respostes. Quan passen coses en contra de la nostra voluntat, i sense tocar res, molesta força, però bé, suposo que blogger, i per extensió Google, tenen dret a equivocar-se algun cop. Sobretot si després ho arreglen i aconsegueixen deixar-ho tot com estava. Sembla que van pel camí.

    ResponElimina
  27. rits, expliques molt bé el que volia dir jo, que és com si de sobte ens arrenquessin tota una part de la nostra vida, no sé quin percentatge, això dependrà dels casos, però segur que prou sensible. Suposo que els de blogger són conscients que si ho fessin, els buscarien i els donarien mort, que hi ha gent molt violenta, i prou malalta, per això i per més.
    El post es va restablir, i jo he anat recuperant els comentaris per donar les respostes que tenia preparades, em sabia greu per la gent que havia comentat. Ja he vist que finalment tu també has participat, gràcies.

    Garbí, entrar en unes quantes cases cada dia forma ja part de la nostra rutina, però té l’avantatge de que no saps mai què t’hi trobaràs, per tant, no és en absolut una rutina tediosa.

    Carquinyol, molta gent ni se n’haurà adonat, ni tampoc haurà perdut res. En sentiran a parlar amb estranyesa i això els demostrarà que no entren tan sovint als seus blogs, ni als dels altres, com solien fer. Mira, encara serà un toc d’atenció. No ho dic per tu, i a més, cadascú te la seva vida que de vegades li impedeix dedicar estona a això, però bé, els malalts com jo trobem a faltar alguna gent. Tu encara et deixes veure més que sovint, tot i en Micaquet! I per cert, veig que en temes blogaires, tens les espatlles més que cobertes!

    Elfreelang, més que res, hem patit un altre atac de ‘no saps el que tens fins que ho perds’. Ja sabem que la nostra vida és fràgil, les nostres relacions, i podem començar a intuir que l’estabilitat dels nostres blogs potser ho pot ser. De totes maneres, en aquest tema tenim l’avantatge de poder-nos guardar les espatlles. Haurem de treure’ns la son de les orelles, que si no després pot ser massa tard.

    Yáiza, em part també era això, volíem fer una cosa a la que estem perfectament acostumats, però no ens deixaven, ens en privaven, i això no ho tolerem massa bé. Jo vaig entrar mil i un cops, i no hi havia manera. Sabia que havia de tornar el servei, però amb el pas de les hores em va semblar més i més preocupant. Sort que sembla que ja ha passat tot. Encara que els comentaris perduts encara no han tornat com van dir.
    Segur que tindríem manera de trobar-nos, jo suposo que continuaria amb el mateix blog i el mateix nom. El que passa és que, m’imagino: ‘post número 1’, i quin mal. Sí que es perdria molt, tots ens hauríem de reconstruir. Però trobar-nos suposo que sí, i és igual que fóssim de plataformes diferents (encara que sospito que la majoria aniria a Wordpress), el senyor Google ho arregla tot.

    Laia, el post es podia recuperar del reader, i els comentaris del correu, però jo no hagués pujat el post altre cop si no hagués tornat. Em sabia més greu pels comentaris, és clar, així que he fet el que dius tu, he recuperat cada comentari i li he donat resposta. El post no era per a tant, però els comentaris s’han de respectar!
    Mira, jo que estic aquí dia sí i dia també, ja em pots creure que me’n vaig adonar! Però el meu post va desaparèixer el dia després.

    Salvador, el comentari que has fet seria digne de mi mateix, i la meva addicció. Et dono la raó, si em fan desaparèixer el blog, me’n vaig a buscar les gillettes d’afaitar-me. Tant escriure per després què? I tu que portes des del 2005 o ves a saber quan…

    LLuNa, el terme família per mi és contradictori, però sí que s’estableixen unes relacions fantàstiques per aquí, una mena de xarxes a les que donem molta importància, perquè l’arriben a tenir. Si de sobte ens ho treuen tot, no sé què faria jo. És cert que els que desapareixen els deixem marxar, però no depèn de nosaltres, ells ho han triat. Però que t’obliguin a retirar-te…

    Color camaleó, el cas és que ens van dir que no hi podíem entrar, però no fins quan. Altres cops el servidor cau, però en un tres i no res està arreglat. Aquest cop, semblava una eternitat sense servei, suficient per posar nerviós el més pacient. I en el meu cas, quan es tracta del blog, de pacient res.

    ResponElimina
  28. Montse, i com que el que vivim és així com dius, que ens ho prenguin tot de cop fa mal, i certa por, perquè hom acaba tenint uns costums.

    Jpmerch, jo també, i suposo que tots, vaig estar mirant periòdicament si funcionava el tema, i a cada rebuig del sistema em sentia una mica més preocupat. Ja sabia que tard o d’hora tot tornaria a la normalitat, però és que el temps a internet va diferent, un dia sense connexió pot ser una eternitat.
    Un lloc de trobada? No sé, proposa. Jo penso que tots aquells que volguéssim, ens acabaríem trobant. Però també és cert que segur que alguns es perdrien pel camí.

    Babunski, si no en sabies res, considera que passes massa poc per la catosfera.

    Elur, eren uns moments d’incertesa, i com a la vida mateixa, quan perds, o quan veus la possibilitat de perdre alguna cosa important, t’agafen tots els mals, i penses que malament que ho has fet i et fas promeses. Quan la crisi passa, tornem a donar tan poca importància a les coses com abans, i fins la propera. Ens hauràs d’explicar com fer això de la còpia de seguretat, almenys a mi, que sempre baixo de l’hort i no sé com es fa.

    Porquet, s’han ajuntat les noves publicacions de gent que en tenia moltes ganes, i també les reaparicions dels posts desapareguts. Si miraves el google reader feia basarda tot el que hi havia per llegir. Jo, sentint-ho molt, els posts que ja vaig comentar no els he tornat a comentar, també amb l’esperança de que tornaran algun dia. Els comentaris que jo vaig perdre els he recuperat del correu i els he tornat a penjar jo mateix.
    Jo no sé dir-te com fer aquesta còpia de seguretat, espero que algú ho expliqui.

    Maria, no és una bona sensació, tot desaparegut? Esperem que no passi mai.

    Ferran, si algun dia blogger desapareix de cop, però facebook continua, ves-te acomiadant d’ell també, perquè personalment aniré a cremar els seus servidors. El dimoni, a combatre’l amb foc!

    McAbeu, el fet de fer servir un servei gratuït i confiar que sempre funcionarà a la perfecció, és ser molt ingenu. Penso que amb la gran quantitat de gent que el fa servir, podem estar contents de com funciona, però suposo que si algun dia deixa de ser rentable, ja ens en podem acomiadar.
    Jo ja ho deixo dit aquí, si això peta algun dia, continuaré com sigui i on sigui. Tret que ja hagi decidit retirar-me abans. Podries explicar com es fa la còpia de seguretat? Ja ho he demanat a altres per aquí, però quanta més informació tinguem millor. Serà qüestió de començar a fer-ho.

    ResponElimina
  29. Per fer la còpia de seguretat s'ha d'anar a la pestanya CONFIGURACIÓ i dins d'aquesta a l'apartat BASIC - Eines de bloc (que és l'apartat que s'obre per defecte). Allí s'ha de clicar a EXPORTA BLOG i després a BAIXA EL BLOC per descarregar un arxiu .xml que conté els continguts del blog (només text) i que representa que serveix per tornar a recuperar-lo dins de Blogger o d'un altre servidor compatible.

    ResponElimina
  30. Acabo de deixar un comentari que m'ha donat error i era tan llarg que ja no sé com tornar-ho a dir... parlava del meu bloc perdut una vegada, de sobte... i del mes que vaig perdre per fer-ne una còpia i de les adreces i gadgets que vaig haver de tornar a posar!!!

    ResponElimina
  31. No sé XeXu, no vaig pensar gaire en la possibilitat de perdre-ho tot, però la poca estona que hi vaig dedicar va ser amb resignació. Tot és efímer i se suposa que les coses passen perquè han de passar.
    Ja veig que en Mac ja t'ha explicat com fer la còpia de seguretat ;-)

    ResponElimina
  32. Doncs del meu últim post del Metablòlic no n'he sabut res més! Ni al correu el tinc... En canvi sí que tinc el teu comentari. Que a sobre era un post d'Immuno eh! Catxis....

    ResponElimina
  33. A mi el senyor Blogger també em va esborrar l'últim post que vaig fer. I he de confessar que les hores en què Blogger ens va fer la punyeta, vaig pensar en com em sentiria si pergués aquest espai meu. La veritat és que no em va fer gens de gràcia pensar en això. I vaig pensar que quan tornés estar actiu, guardaria en una carpeta tots els escrits i tots els comentaris (que per cert, encara no ho he fet...)
    I saps? també vaig pensar en la gent dels blogs. Gent amb qui tinc afinitat, però no contacto d'altra manera que no sigui a través del blog i vaig pensar que em doldria molt perdre el contacte amb aquestes persones. Sort, que hi ha gent que la tinc fitxada i ja poden venir 40.000 Srs. Bloggers a fer-me la punyeta, un darrere l'altre, que no em treuran el contacte amb els meus! :)

    Ja se sap... Totes ses coses modernes s'han enfadat molt... ;)

    ResponElimina
  34. McAbeu, moltes gràcies per l'explicació. Encara no ho he fet, però m'ho he de començar a pensar.

    Cèlia, així et va desaparèixer un blog sencer? Ostres, això fa una mica de por, eh? Espero que no em passi mai, però faria els possibles per recuperar-ho.

    Elur, les coses potser passen perquè han de passar, però collons, que no passin aquestes! Parles com si estiguessis ja més fora que dins de la catos, però pel que ha estat per a tu, i pel que és per altres, millor que es preservi.

    Laia, llàstima, perquè era un bon post. Jo treballo amb anticossos, i fer una repassada sempre està bé.

    Guspi, davant de la desgràcia tots ens fem propòsits de millorar, d'arreglar les coses, però ja veus, ara ja va com una seda el blogger (vaja, va), i ja ningú no fa còpies de seguretat i ens fa mandra fer-les. Alguns els tenim fitxats, és cert, però no a tots, i a alguns també els trobaríem a faltar.
    Ostres tu, sí que s'enfaden de vegades ses coses modernes, sí!

    ResponElimina
  35. Vaig tard, les meves disculpes, però porto uns dies que no dono :( En qualsevol cas em va doldre molt haver perdut no ja els comentaris, que hagués estat una catàstrofe, sinó la resposta a cadascun d'ells, que em fa semblar desconsiderada. Sobretot al teu, que fou molt interessant. Què hi farem! Tens raó, depenem molt de mans alienes, però la compulsió per a comunicar-nos sempre ens farà trobar camins nous, els que siguin.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.