dilluns, 2 de maig de 2011

L'edat dels blogs

Poc abans de fer el descans, aquest blog va fer quatre anys. Periòdicament anem llegint posts que anuncien l'aniversari d'un o altre blog, un any, dos anys, tres... En paràmetres humans, això és molt poc temps, però ja sabem que a internet el temps es mesura de manera diferent. Vaig posar-me a pensar quina equivalència podíem fer per poder mesurar l'edat dels nostres blogs, per fer més entenedor que un any de blog no pot ser mai com un any humà.

La idea em va venir de la línia que es creua als tres anys de blog. Solem dir que després de tres anys els blogs arriben a la majoria d'edat, ja tenen una llarga trajectòria i una història. Doncs si tres anys de blog és majoria d'edat i la majoria d'edat humana està fixada en divuit, fàcil, no? Cada any blogaire equival a sis d'humans. Per tant, aquest blog meu aquest mes se n'aniria cap els 25 anys humans, està a la flor de la vida!!

I parlant d'aniversaris, fa temps vaig veure en un blog que mesuraven l'edat en mesos, sento no recordar on ho vaig veure, però em fa gràcia dir que aquest mes jo arribo als 400 mesos d'edat. Tot números rodons!

38 comentaris:

  1. Dons jo que vaig obrir el blog el novembre del 2004,ja sóc més que centenari!!!!

    ResponElimina
  2. Servidor encara està a la incubadora :-)

    ResponElimina
  3. En Josep Lluís moltes coses les calcula en mesos!! Ara mateix li acabo de preguntar -he fet un crit des d'aquí al menjador- i m'ha dit que tinc 592 mesos... També sap els seus mesos, els que portem de casats... ell és així :-)

    El meu blog no té edat... Ho he explicat moltes vegades així que no sé si repetir-ho.

    Ho repeteixo?

    Va... ho repeteixo...

    Quan jo vaig tenir Internet a casa (seria l'octubre de 2007) al cap de poc vaig obrir dos blogs gairebé en pla "experimental": un en català a la plataforma Blog.cat i un en castellà a Blogger.

    Em feia més gràcia el català, així que el de Blogger el tenia mig abandonat... podien passar mesos sense que fes un sol post.

    Però Blog.cat funcionava moooooolt malament, es penjava, moltes vegades ni tan sols podies entrar, s'omplia de comentaris "porqueria"... així que, poc a poc, vaig deixar-lo.

    Em vaig oblidar dels blogs... fins que els vaig recordar, vaig tancar el de Blog.cat i vaig passar el de Blogger al català... això era a finals de maig, primers de juny de 2008.

    Per això sempre faig la brometa de dir que el meu blog va ser engendrat el novembre de 2007 i va ser parit el maig-juny de 2008... però no tinc data de celebració, ni res.

    Em busques una data, XeXu? :-))

    Estaré atenta al teu 400 mesiversari per poder-te felicitar :-DD

    MESIVERSARI, és la paraula inventada per en Josep Lluís per celebrar els mesos :-)

    ResponElimina
  4. Apaaaaaaaa DERIC, que tens uns 40 anys i prou!! Exagerat!! :-DD

    ResponElimina
  5. vaja...jo encara necessito el vostre permís per poder anar a segons quins llocs....fins l'agost sóc menor d'edat.....
    De fet tens raó els anys de blog no són com els humans, son molt llargs i només es mantenen vius si realment t'agrada el que hi ha dins. De moment mentre m'agradi i pugui...estaré per aquí donant la tabarra.
    Bons 400!!!!

    ResponElimina
  6. Jo aviat faré els 4... molt aviat.

    A la flor de la vida, dius... :)

    ResponElimina
  7. i jo? com calculo? que sóc de lletres!!! i si bé el vuit8ena té tres anys, un abans ja anava en bolquers ... suposo que tb rondo els 24 però que en el fons em comporto com si en tingués 18...

    ResponElimina
  8. Ah, doncs mira, el meu demà farà 24 anys, tot i que ha estat algunes temporades en coma.

    ResponElimina
  9. Mmmm... jo vaig complir els 3 anys de bloc, és a dir, la majoria d'edat, la nit de Nadal de l'any passat, del 2010. Però crec que no compta gaire tenint en compte que durant dos anys i mig va estar més mort que viu. En latència, diríem! Què, què fem? Busco una data de reinici? =P
    I tu, doncs... per molts mesos més!

    ResponElimina
  10. Vinc de regirar el meu bloc. El dia 22 d'Agost del 2010 vaig canviar tot el disseny. D'una cosa negra i més aviat trista, vaig passar a les coloraines d'ara (hi ha un comentari que ho corrobora). I abans d'adonar-me d'això ja m'havia fixat en la data com un possible moment d'inflexió.
    Així que.. sí, potser sí. Aprofito el teu bloc i aquesta entrada, per declara que el meu Coses de la Vida, va reneixer el dia 22 d'agost del 2010! Així que tot just és una criatura de 4 o 5 anys!

    ResponElimina
  11. ostres tinc 6 anyets.... i la veritat és que ningú ho diria..:)

    ResponElimina
  12. Ostres! jo no he arribat a la majoria d'edat, però si compto la meva edat en mesos potser em deprimiré!
    Felicitats pels quatre, Xexu! I llarga vida!

    ResponElimina
  13. Ummm... Crec que hauré de trucar al blocterinari per a que revisi el bloc UE ja es va fer grandet i no tinguem pas un ensurt ;)

    ResponElimina
  14. Jo estic gaudint dels últims mesos de la minoria d'edat, fent el que em sembla i sense preocupacions més enllà de les pròpies de l'adolescència perquè a l'octubre d'enguany ja faré els 3 (18) anys i hauré de posar seny (o no!).
    A mi m'agrada "celebrar" els Blogversaris i fins i tot els Postversaris, són com fites que no m'he marcat però que fa gràcia superar. Per cert, a finals d'enguany al meu blog coincidiran amb poc temps de diferència el 3er Blogversari amb un Postversari molt destacat que penso celebrar fent-ne una de grossa però no avanço res més.
    I felicitats pels 400 mesos, que no es celebren cada dia!!

    PS: ASSUMPTA, si em deixes opinar amb això de buscar la data d'inici del teu blog, jo votaria pel dia que vas publicar el primer post en català a blogger i així va néixer el "Blog de l'Assumpta" tal com el coneixem. ;-)

    ResponElimina
  15. M'agrada aquesta regla de tres. Si no m'equivoco, doncs, jo ara mateix estic a punt de fer els 3,5 anys... ehem... em podeu donar un xumet si us plau?

    ResponElimina
  16. A veure, 2 i 1/3 x 6 = 14. Caram, si encara no m'afaito!

    ResponElimina
  17. Molt bona aquesta de l'edat dels blocs...o sia que el meu encara no ha arribat a la majoria d'edat fins el febrer del 2012 que aleshores tindrà 3 de bloc i 18 anys humans!

    ResponElimina
  18. Ostres, a mi em fa una mica de por tot plegat!
    Quan arriba el punt que el bloc ja és més gran que la persona qui l'escriu què passa? És el bloc que amb experiència es dedica a escriure sobre la persona?

    L'edat del meu segons els posts farà 4x6=24, però que és més o menys públic 3/4 d'any aproximadament. Deixa'm pensar (agafo mal de cap) ... 4 anys i mig! Molt important a aquesta edat posar el mig.

    ResponElimina
  19. Ja que jo ja no ho sóc, al menys el meu bloc encara és molt jove! :-)

    ResponElimina
  20. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  21. Bona idea aquesta. El meu blog ja està entrant a la maduresa, segons aquests càlculs, però espero que passi de centenari!

    ResponElimina
  22. Fa poc que n'he fet 18, tinc ganes de gresca i viure intensament. Visca tota la parròquia dels blocs.

    ResponElimina
  23. Jo, al setembre faré 6 anys blogaires, o sigui que en anys humans són... 36!! Sóc la més vella?? En mesos ja ni m'atreveixo... ;)

    ResponElimina
  24. Tu Violette, seràs la més "bella", sempre...
    I jo, per cert, m'acabo d'adonar que he tornat als 25 discotequeros. Guaish!

    ResponElimina
  25. Bajanades...

    Els blogs pertanyen a internet, i a internet, com a xarxa descendent de xarxes Unix, segueix un temps en segons. Per a ser més exactes, el temps zero (0) és l'1 de gener de 1970, any següent en el que AT&T va publicar el primer Unix després de la feinada de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre d'altres.

    Segons la teva primera entrada, del 21 de març de 2007 a les 00:55, el teu blog va ser creat al segon 1174438500 des de l'origen de Unix.

    I la seva edat són 4 anys (i una mica més). En segons, evidentment, com a unitats de l'epoch (si, si, com el que apareixia a Matrix) és aproximadament 129999585 segons. Segon amunt, segon avall.

    ResponElimina
  26. Sí, a mi també em queda ben poquet!!! Quant que ens ha ofert el món virtual!!!

    ResponElimina
  27. Aquest mes de maig he entrat a la trentena...una molt bona edat :)
    Gràcies Xexu per fer-me tan jove :)
    Ah! parlaves del blog. glups...

    ResponElimina
  28. Ups, ja no recordava que era major d'edat de bloc. Aquesta conversa de les equivalències ja l'hem tingut alguna altra vegada. Al temps a la xarxa és diferent, va a una altra velocitat i anar mantenint els blogs actius és molt complicat. Sempre es pasen èpoques en que costa més

    ResponElimina
  29. Fa poc que vaig fer 12 anyets i encara no me n'havia adonat.Ostres!Bé,felicitats per tots els que facin anys.

    ResponElimina
  30. I tant que et deixo opinar, MAC... Amb permís d'en XEXU (m'agafo el permís, eh? hehe)... et contesto:

    Ho he anat a mirar i resulta que el mes de novembre de 2007, després de tres posts en castellà, en vaig començar a fer de bilingües, concretament dos. No ho recordava hehe...

    Després el desembre vaig fer cinc posts: dos totalment en castellà (relats que tenia fets de quan era membre d'un grup d'Internet on entrava fa anys), un relat en les dues llengües -les dues al text principal del post- i dos posts només en català... El que passa és que llavors jo no tenia cap consciència blogaire... feia els posts per anar provant coses... a veure si sé posar una imatge, a veure com queda això... No m'agradava massa :-)

    El gener vaig fer només dos posts, però vaig fer una cosa que va caracteritzar el meu blog durant un temps, fer el post en català i posar la traducció en el primer comentari. Tot això venia de que hi havia algunes persones d'Argentina que havien entrat a deixar comentaris.

    Al mateix temps, jo em barallava amb el Bloc.cat, que no anava ni a tiros...

    El problema és que com m'enfadava amb "Bloc.cat" em quedava empipada amb el tema blogs en general, per tant, ho vaig deixar... ni febrer ni març de 2008 vaig fer cap post.

    La meva idea del blog en castellà era per aprofitar tot el material que tenia escrit de quan era membre d'aquest grup d'Internet, bàsicament relats, contes...

    Quan vaig descobrir que Blogger es podia configurar en català vaig tancar el Bloc.cat, amb tots els seus problemes i comentaris spam i porqueria i llavors vaig començar a sentir "il·lusió" per "reanimar" aquell pobre blog que tenia... i això... va ser cap al maig, crec que maig de 2008 (tot i que només vaig fer un post aquell mes) però el juny, per algun comentari que tinc, m'adono que jo ja havia començat a comentar altres blogs...

    Res, MAC, que la teva proposta m'ha fet revisar i m'adono que sóc incapaç de trobar una data... en tot cas, estic rondant els tres anys de blogueig conscient i amb voluntat de continuïtat, de passar-ho bé i tot això... i, si calculem edat "oficial", doncs ja en tinc tres i mig :-))

    ResponElimina
  31. Ostres, el meu ja passa de la quarantena!

    Hauria de començar a trobar-li parella. Si més no, fer que de tant en tant s'aixequi del sofà :$

    http://menxu.net/blog

    ResponElimina
  32. hosti, ara veig que has tornat!!! bé, que fa dies que has tornat... me n'alegro molt! si els blogs haguessin de sobreviure amb "muermos" com jo, que no actualitzo ni a la de tres, estaríem ben arreglats.

    felicitats per aquests quatre centenars de mesos, que es diu ràpid! i per molts centenars de mesos més!!! ;)

    ResponElimina
  33. Moltes gràcies a tots, m’he divertit molt amb els vostres comentaris. Hi ha gent de totes les edats aquí, i blogs de diverses antiguitats. Tots sou molt benvinguts, per sort l’edat del blog no coincideix amb el que cadascú pot aportar.

    Deric, què exagerat! Ja t’ho diu l’assumpta, pel novembre faràs els 42 anys, ja maduret, no ho negarem, però interessant, i si no pregunta als teus i les teves fans!

    Sr. Tinc, no sé si he tingut l’oportunitat de saludar-te aquí, així que benvingut. Espero que t’arribi prou oxigen, que n’has de fer molts, d’anys!

    Assumpta, ja està bé refregar-nos per la cara l’home que tens, que és una joia que fins i tot compta en mesos el temps que fa que t’aguanta… vull dir, que esteu junts, ehem. Quin tio, en JLl.
    Jo de tu començaria a comptar des del moment del primer post, què vols que et digui. Així seràs més veterana. Però tot i això, estaries a la vintena, així que ja veus, ja podries tornar a aquelles discoteques que anaves de jove. Ah, que això no es podia dir?
    No cal que em felicitis tampoc, si no celebro el dia que faig anys, quina mandra celebrar els mesos!
    De tota l’explicació que fas a en Mac, no dic res, que ja em sé la història i ja saps que no comento les converses o explicacions que doneu a altres. Però jo seguiria comptant-ho des del principi, molta gent no sap ben bé com comença, i després blogueja amb normalitat. Podria ser el teu cas!

    Garbí, ja saps que això de la majoria d’edat és una mica orientatiu, hi ha joves més espavilats que d’altres, no ho negarem. I em sembla que al teu blog no li cal permís de ningú per a res, que s’espavila la mar de bé! Esperem que donis la tabarra molt temps, però en plan adolescent rebel no, eh! És per això que marquem els tres anys com a data important, o almenys per a mi ho és. Arribar-hi és tot un què, qui hi arriba, generalment, perquè no sempre, té corda per estona.

    Carme, tu estàs a la flor de la vida, i més fresca que una rosa! Més bona salut que el teu blog, pocs. Espero que es faci molt i molt vellet, i jo que ho vegi!

    rits, gran comentari! Quina gràcia això, també es pot aplicar als blogs? Això de tenir 24, però comportar-se com si en tinguessis 18? Hahaha. Que trapella que és el Vuit8ena!

    P-CFA…, amb aquestes edats no és estrany patir algun accident. El més important és recuperar-se.

    Yáiza, el blog data de quan tu vulguis que dati. Jo agafaria des del principi. Diguem que vas tenir un nen d’aquests paradets que no fan gran cosa, que fins i tot l’institut els costa, però caram, s’ha espavilat en arribar a la facultat! Ara ja té 20 anyets i es va espavilant. Però bé si tu creus que has d’agafar la data de 2010, és només cosa teva. Però escolta, què tens en contra del negre!? El Bona nit serà sempre negre, que és el meu color preferit de fons, i d’acord que no és l’alegria de la huerta, però tampoc no ens passem, no!

    Lolita, no te’n treguis, jo te’n compto 7, eh! Si estàs feta una criatureta!

    Fanal blau, quedem-nos doncs amb l’edat del blog. 18 no està malament, no?

    Carquinyol, ves pensant-ho, que en el teu cas potser li comencen a convenir les primeres revisions de pròstata. Que no se sap mai.

    McAbeu, espero que amb la majoria d’edat complerta continuïs amb el teu esperit jovenívol i amb moltes ganes de fer-nos jugar. Ja ho sé que els teus aniversaris de blog són sonats, així que el que no pots fer és posar-nos la mel als llavis d’aquesta manera, primícia que deixes aquí, pel post 1000 i el tercer aniversari, festa grossa a can Mac. Esperarem, esperarem, però ja em mossego les ungles, jo!

    Porquet, que mono, tres anyets i mig! Ai, aquesta és la millor edat, és quan els nens són més graciosos, no?

    Joan, ja veus quines coses descobrim! El teu blog no s’afaita encara, però ves amb compte que no et comenci a fumar allà darrere de l’escola!

    Elfreelang, ja veus, és tot un jovenet el teu blog, encara li queda molt temps per córrer!

    ResponElimina
  34. Peix, però pensa que en alguns casos això juga al nostre favor. Per alguna gent el seu blog és molt més jove que ells, i es senten rejovenir. I si el blog ja s’acosta a la nostra edat és que ja té un bon temps, ja el podem considerar madur.
    Tu tens un conflicte, però. Jo no em trauria anys, que el teu és un blog amb experiència. Si a tu et feia un servei, jo ho deixaria en 24, que també és molt bona edat.

    Tirantlobloc, conserva-li l’esperit, així et sentiràs més jove tu també!

    Mbosch, què, aprofitant per fer propaganda? Hehehe. Segur que el blog anirà guanyant seguidors a mesura que es faci gran, que ho farà més ràpidament que tu, ja saps. Jo hi he fet alguns cops d’ull i està bé, però falta que el tema que tractis agradi o interessa a qui llegeix, és clar, si parles d’una sèrie que no em desperta interès, doncs no diré res, però segur que els comentaris arribaran.

    SM, si algú ha de tenir un blog centenari, aquest seràs tu. Encara et queda, però vas per bon camí, que de ganes i ànims no te’n falten. Tant de bo hi arribis, i jo que ho vegi, que llavors el meu serà ja un jubilat!

    Montse, l’avantatge és que tens per aquí un munt de coetanis, ho passareu de conya!

    Violette, no pas! No ets la més vella, però tens una edat ja molt respectable. El que no dubto és que siguis la més bella com diu el Veí, però per deferència a les altres senyores de la sala no ho afirmarem rotundament.

    Veí, però si som de la mateixa lleva! M’hauré d’ajuntar amb tu que encara tinc molt per aprendre! Jo encara no he muntat el meu propi equip de futbol de damisel•les!

    A veure Reddy, què no entenem de ‘percibe el tono’? És que ni aquí em deixaràs fer bromes ni proposar coses estrafolàries sense posar-hi el toc de cordura? Home, que estem entre amics, és una proposta, i no tots som ‘terminators’ com tu que comptem el temps en segons! L’únic que puc dir és que posarem un altar a tots aquests que citen que van inventar el Unix i internet. Beneïts siguin.

    Cèlia, a punt dels 18 anys? Doncs mira que per aquí tens molts companys d’anyada!

    Joana, efectivament la trentena és una edat magnífica, però no crec que tu tinguis res a envejar a l’edat del teu blog, quan s’és jove per dins, es demostra per fora, i es nota.

    Mireia, jo sabia que això ho havia parlat en algun lloc, però no recordava on. M’ho vaig apuntar per fer-ne un post, però darrerament se m’obliden les coses tu, el blog no és l’únic que es fa gran. Hi ha èpoques de tot, però importa anar tirant, com es pugui. Passats els tres anys, potser tens un altre ritme, però el blog forma part de tu, deixar-lo és separar-te d’una part de tu mateix.

    Maria, uf, dotze anyets és una edat complicada, ja saps, molts canvis, noves perspectives… ves amb calma.

    Menxu, una mica més d’exercici sí que li convindria, trobo que surt molt poc! Ei, però es conserva molt bé, el seu aspecte continua sent d’allò més juvenil!

    Pati, vaig tornar fa uns dies, però no vaig avisar, només ho saben els actualitzadors. Qui sóc jo per anar dient a tothom ‘ei, que ja escric, eh!’. Jo ara faré com les senyores, em quedo en 400, ja no penso complir ni un mes més!

    ResponElimina
  35. Total, que el teu blog segueix sent bastant més jove que tu...

    P.S. Je!

    *Sànset*

    ResponElimina
  36. Hahaha! Després d'escriure-ho ja vaig pensar que era una al·lusió directa al teu bloc... però no sé, al teu li queda bé. Fa de Bona Nit, no podria ser d'altre color. Però el meu tenia aspecte de funeral. És com un vestit. Els vestits vermells són molt bonics, però no li queden bé a tothom! =)

    ResponElimina
  37. De fet... m'acabo d'adonar que això que has dit és absolutament lògic... la qual cosa demostra que ets un home amb sentit comú... La data de naixement d'un blog és la del seu primer post... si després aquest blog està dos mesos aturats, o canvia la plantilla, o el tipus de posts, o el que sigui, no hi té res a veure, el blog ja existia... Gràcies!!! :-DD

    Ja tinc data de naixement!!

    Vaig néixer el 9 de novembre de 2007

    (Quan miro els meus primers posts en castellà em moro de riure perquè, escric no en castellà hispànic sinó en argentí, totalment... de veritat, eh?... mira quines frases:

    - "podrá tener continuidad si soy capaz de manejarlo"
    "Admito que en los diversos intentos que realicé antes del definitivo"


    I n'hi ha més :-))

    ResponElimina
  38. Ah!! I sí, sí, és una joia hehehe :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.