Després de diversos anys de treball incansable i de controls de tota mena, finalment s'havia obtingut un producte satisfactori que havia donat resultats òptims. Encara es podia polir més, segur, però el primer prototip estava llest, almenys per a una primera fase. El doctor Johannes Parkland, després de desposseir-se de tots els mecanismes de seguretat de nivell 5, va abandonar el laboratori d'alta seguretat i va pujar en ascensor, nerviós, els quatre pisos que el separaven de la superfície de l'hospital. Un cop retornat al món, encara va pujar cinc plantes més (en un ascensor diferent) per anar a trobar el responsable del projecte, per bé que poca gent, a banda de Parkland, sabia que ho era.
La tecnologia al voltant dels
fags havia avançat moltíssim en els últims temps. Amb les pertinents modificacions genètiques es podia aconseguir que no només ataquessin a bacteris, sinó que poguessin atacar també a cèl·lules animals. Però només una ment privilegiada com la del seu cap havia ideat una fusió perfecte entre els
bacteriòfags i la nanotecnologia. El projecte era arriscat, i com és natural, absolutament secret. Parkland només coneixia la persona responsable, però estava segur que una investigació d'aquesta envergadura només podia respondre a finalitats militars, a saber fins on arribava la complicada xarxa de gent interessada en que tot tirés endavant.
Reflexionava tot això mentre feia camí, però com sempre, considerava que per ell era molt millor no saber-ne res més, tant sols fer la feina i no fer preguntes indiscretes. Sabia bé quina era la seva posició, que era només una baula (i substituïble) d'aquella cadena. Nerviós i emocionat com estava, va irrompre al despatx de l'home que el supervisava, a esquenes de la reste de membres notoris de l'hospital. El va trobar a la seva taula, amb les ulleres a la punta del nas i estudiant uns papers.
- Senyor, ho hem aconseguit, les darreres proves han sortit bé, no tinc paraules, perdoni, estic nerviós...
- Tranquil·litza't. Explica't.
- Les proves amb primats eren satisfactòries, però no sabíem si extrapolables. Finalment hem fet els experiments amb humans. Els subjectes són indigents recollits del carrer, ningú no els trobarà a faltar. A més, ells no recordaran res un cop els deixem anar. Han respost a la infecció com s'esperava, un cop els hem inoculat els nanofags de darrera generació, hem obtingut en pocs minuts el control total de la seva ment, com esperàvem. Ja no són humans, ara són titelles sota el nostre poder. De moment és una versió reversible. Treballem en el model que ens donaran el control mental a llarg termini. Però és tot un èxit, n'estem molt contents.
- Excel·lent. Els nostres contactes també n'estaran molt contents. Ara torna a la feina que he de fer unes trucades. Et felicito, Parkland. Has canviat la història.
I no ho sabia prou el cap del projecte, com aquell fet canviaria la història.
Aquesta és la proposta de maig de Relats Conjunts. Com, encara no heu participat? A veure si us hauré de renyar...