dimarts, 26 d’abril de 2011

La conversa

Tu i jo teníem una conversa pendent. Però aquesta conversa no s'ha donat, ni crec que s'arribi a donar. Per contra, declaracions, monòlegs i molt pensar. Perquè arriba un dia que les parets cauen i la realitat es difumina. I llavors la pregunta: és així com vols passar la resta de la teva vida? Una pregunta trampa, és clar, només admet una resposta: NO. Llavors aquesta no era la realitat? I alguna cosa ha canviat. Alerta, no corris, converteix això en pregunta. Ha canviat? Creus que sí. Has obert els ulls. Uns ulls qualssevol, eh, res especial, marrons i petits, sense més. Però estan oberts.

Enyoro el Bona nit, i això només vol dir que m'enyoro a mi mateix. No sóc una persona que va fent saltirons per la vida ni recollint floretes. Mai no ho seré. Déu me'n guard, per altra banda. Em fa por penedir-me d'escriure això, tornar a una mala època i pagar-ho amb el blog. La d'ara no és especialment bona, ni dolenta, és l'època que vius quan et poses mans a l'obra per reconstruir una vida. Hi ha molta pols per netejar i runa pels racons. M'arromango i em poso a la feina, cosa que fa molt temps que hauria d'haver fet. El canvi, si és que d'això se'n pot dir canvi, és adonar-se que ja toca. Això no és com arribar a la Lluna. És un pas petit per la humanitat, però un gran pas per un home.

41 comentaris:

  1. Obrir els ulls sempre és bo encara que es vegi tot diferent, potser és diferent no pas bo ni dolent sinó diferent...si ja t'has posat a netejar crec que és positiu...jo també enyorava el bona nit ( i ara que ho dic no sé si et referies al bloc o potser a un "bona nit" mai dit) em quedo amb la darrera frase XeXu i fes el que et calgui fer...i si et va bé escriu, escriu, on t'ho vulguis i on et vagi bé....i ara sí , et dic bona nit!

    ResponElimina
  2. De moment et deixo una abraçada immensa.

    Tornaré. (sí, sí, és una amenaça).

    ResponElimina
  3. No et penedeixis de fer res, mai, si no de no haver-ho fet.
    A vegades és necessari fer aquests breaks, parar-se i mirar-se un mateix per saber on ets i on vols anar i sobretot què vols fer amb la teva vida. Llavors, ja arrivarà el moment de continuar endavant.

    ResponElimina
  4. Un meset de descans està prou bé.

    Jo també he trobat a faltar el Bona nit, que vol dir que t'he trobat a faltar a tu i les teves reflexions.

    I no cal que et penedeixis de res, com diu en Deric... i si t'has d'arromangar, doncs t'arremangues (que és com jo ho dic) i quan toca, toca. I si necessites un cop de mà... ens arremanguem també, eh?

    Bona nit, XeXu!
    Bona nit, Bona nit i tapa't

    ResponElimina
  5. Ostres! :)

    Estava al "Llibres i punt" i he vist que el bona nit s'havia actualitzat i he vingut corrent! :)
    Ei, estic contenta pel que llegeixo... De fet, penso que trobar un post nou aquí ja és una bona notícia, però iep! que si m'he d'arromangar i venir, m'ho dius, eh? Que jo agafo el drap i el "mocho" i ale! :)
    Mira... me'n vaig a dormir amb un somriure... :)

    ResponElimina
  6. Sóc aquí, amb tot els estris de neteja, per donar-te un cop de mà.

    Celebro tornar-te a llegir i encara més que vinguis amb força i amb ganes de reconstruir-te.

    Jo ahir també vaig fer una bona neteja!
    Petons, maco!

    ResponElimina
  7. Bentornat Xexu, molt bentornat.

    Petits passets que ens han de dur altre cop cap al nostre camí perdut. Sempre hi haurà entrebancs que ens faran sortir del camí, però hem de ser prou hàbils i prou intel·ligents per a retornar-hi i seguir-lo fins allà a on haguem d'arribar.

    Bona nit! Molt bona nit!... o molt bon dia! A llevar-se i caminar!

    ResponElimina
  8. Vaig haver de mirar dues vegades el Google Reader per assegurar-me de que no anava errat i que el Bona Nit havia tornat.

    No puc fr una altra cosa que animar-te en les teves tasques de neteja i reconstrucció. N'estic segur que aconseguiràs aixecar un quelcom preciós on et sentiràs molt agust. Ànims !

    ResponElimina
  9. Obrir els ulls i decidir fer un pas, ja és fer el primer pas.
    Ben retornat, ens agrada tornar a llegir-te.

    ResponElimina
  10. reconstruir no s'acaba mai.. encara que hi ha èpoques en què no sabem ni com posar els maons.. si necessites peons no dubtis que en tens un grapat..
    et trobava a faltar, estic molt contenta de tornar-te a llegir!

    ResponElimina
  11. "adonar-se que ja toca" és a vegades el més difícil de veure. endevant! salut! ;)

    ResponElimina
  12. No saps l'alegria que m'ha fet veure que tornaves. Després he aturat la respiració en veure el moment de canvi/neteja en el que estàs ficat, però així és la vida: pujades, baixades, moments bons i no tan bons, negres, blancs, diferents tons de grisos i molts altres colors.
    Digues el color que vols i aquesta primavera venim tots amb les pots de pintura i et redecorem la vida, va, ànims!

    ResponElimina
  13. Bentornat, Xexu! La blogosfera no és la mateixa sense el Bona Nit. A més, tornes quan també ho fan els Antònia Font. Tu sí que saps, punyetero! :-) Petó!

    ResponElimina
  14. L'última frase em sembla perfecta.

    ResponElimina
  15. Un camí de mil passes es comença amb una passa, diuen. Bentornat. Acceptació i purga, o escriure com a exorcisme, també.

    ResponElimina
  16. Darse cuenta, tarde o temprano, pero darse cuenta, que nadie te lo diga, que el tiempo te haga ver, sentir lo que necesitas. Poco a poco, sin prisas y ahora mirándolo un poco con perspectiva, porque este tiempo te habrá ayudado o eso espero y aquí siempre te esperaremos, vuelvas como vuelvas porque aunque no te lo parezca seguirás siendo tu, quizá cambiado pero tu.

    Un beso!

    ResponElimina
  17. La solució més bona és sempre la que més ànsia ens dóna, en el teu cas sembla ser que sabies que s'havia de fer una neteja però no volies començar. Ara amb aquest gran pas per un home, tot ha de començar a rodar de nou, i la veritat és que espero que rodi bé, per el bé teu i de passada el nostre que et veurem més per aquest món, del que no has estat desaparegut en cap moment. Saps el que has de fer.....això és bo.

    ResponElimina
  18. Quina bona nova retrobar-te per aquests paratges.
    Encara sort que no ha passat massa temps per a que creixi la flora salvatge. Sinó hauries de fer neteja per aquí també.

    Bentornat sigues.

    ResponElimina
  19. Estic content de tornar-te a llegir. Els propers apunts, però, han de ser un crescendo d'optimisme, d'acord? ;-)

    ResponElimina
  20. El que compta és que ja tornés a bellugar per aquí. Una mica més vell, potser sí...

    Bentornat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. aaaaaaaai per fiii!!! Entrava només per dir-te que t'amorressis al televisor durant el partit, i em trobo la sorpresa!!! visca!

    Això de tornar ho has d'enfocar d'una altra manera: no es tracta de pagar-ho amb el bloc, sinó de contractar voluntaris que t'ajudin a treure la runa. I qui millor que els tus lectors??? El pas gran només el pots fer tu, això ho sabem tots, però cinquanta mans són més que dues per treure runa. Així doncs, m'arromango jo també, eh!

    petons Xexu!! I... gràcies per tornar :)

    ResponElimina
  22. M'alegra tornar-te a veure per aquí. Prent-ho amb calma però sense pausa això de les neteges. Petons

    ResponElimina
  23. Bentornat!!
    i endavant, sempre endavant!!

    ResponElimina
  24. Ostres Xexu, de vegades, molt sovint, m'emociones, no canviis mai, nano!

    ResponElimina
  25. Quina alegria tornar-te a llegir.
    A poc a poquet tot es va fent.No hi ha pressa...

    ResponElimina
  26. Ves tornant amb calma, si cal. I tapa't!

    ResponElimina
  27. Darrerament faig poc escàndol pels blocs (coses de la feina i les vacances) però hi sóc i, no només hi sóc, sinó que t'hi esperava.

    Una abraçada company. Una abraçada tros de crack.

    ResponElimina
  28. Tot i entrar cada dia aviam si hi havia novetats al Bona Nit, ara que ho veig sembla que faci tard i tot! No et pots queixar de la benvinguda que t'han fet, eh! =)
    Al final sembla que estem d'acord, que enyorar el Bona Nit, és com enyorar-te a tu, i aquestes coses. I res, no vull fotre rotllos, només dir-te que benvingut. Al cap i a la fi "mal de muchos, consuelo de todos", ja em va bé veure que no sóc la única que té coses per endreçar o arreglar...

    I per últim, que sàpigues que mai no admetré públicament al meu bloc que la "Raquel" i jo tenim massa coses en comú.

    Fins aviat! =)

    ResponElimina
  29. Duc poc de temps per ací i tot just et conec pels comentaris que has fet al meu bloc i a altres que visite. No sé gaires coses de tu, només que ets bioquímic, català, casteller... i que tens una bona colla de gent que t'estima. Així que només et diré que m'afegisc als desitjos de tots amb la seguretat de que faces el que faces, tot t'anirà molt bé.

    ResponElimina
  30. M'has fet pensar un miqueta i m'has fet obrir la mèmòria a records... les converses s'han de tenir,malgrat que algunes duguin neguits. Moltes porten la clarividència!!! Bentornat! Som molts que anem a poc a poc...

    ResponElimina
  31. Quin plaer tornar a escriure aquí i rebre tan agradable i calorosa benvinguda. Sou unes joies tots vosaltres. Si algú vol fer un exercici, llegiu els comentaris com si anessin dirigits a vosaltres. Potser així entendreu com em sento. Moltes gràcies a totes i a tots per aquests comentaris, i tot l’escalf que sempre em doneu.

    Hola Assumpta.

    Elfreelang, jo també penso que és positiu anar amb els ulls oberts per la vida. El que veig no puc dir que m’agradi o em sembli bé. Però almenys ho veig. Canviar les coses és a les meves mans, i això és el que vull fer, que ja he perdut prou temps. Em referia al blog, el meu blog, una part de mi mateix.

    Elur, esperaré doncs, la teva tornada.

    Deric, he de dir que no em solc penedir mai del que no he fet, perquè si no ho he fet és que he cregut que no ho havia de fer. Per contra, de vegades cometem errors, tot i pensar-ho molt, i d’aquests sí que me n’he penedit algun cop. He descansat i crec que m’he adonat d’algunes coses. No sé si és precipitat tornar o hauria d’esperar una mica més d’estabilitat, però trobo a faltar escriure aquí, i penso que alguns passos endavant ja estan fets.

    Gràcies Carme, ha estat un mes, com podria haver estat més, o menys. Sé que em falta molt per polir, perquè no considero que estigui estable, però he fet passos endavant i aquests són els que he de mantenir. Jo trobava a faltar escriure, i els vostres comentaris. Del que no em vull penedir és d’haver precipitat la tornada, i en quatre dies tornar a fer posts tristos com altres vegades he fet. Tampoc no passa res, però no vull mantenir-me en aquella espiral que no va enlloc. Vosaltres feu prou i més, ja m’arromango jo (jo també diria arremango…), i a veure què surt.

    Guspi, jo també penso que tornar a escriure és una bona notícia, ho és per mi, si més no. Potser hauria d'haver esperat una mica més, sentir-me més estable, però crec que estic en camí, alguns passos he fet, i espero sincerament no tornar enrere. Si torno enrere em penediré d'haver reobert el blog de manera massa optimista. Vaja, motius tampoc en tinc, només les ganes de tirar endavant la meva vida, que penso que no és poc. I ja saps que aquestes coses s'han de fer, fins a cert punt, tot sol.

    Rita, no saps l'alegria que em fa veure't reaparèixer a tu també, des que ja no escrius que se't veu poc per aquí, però tornar a escriure i que hi siguis de seguida, ho considero un privilegi. La neteja i la reconstrucció corren a càrrec del que escriu, ja saps, algunes coses ens les hem de fer solets. Però gràcies per l'oferiment.

    Porquet, em sembla que fa tan temps que vaig sortir del camí per anar-me'n per les branques que ja no sé massa bé com es camina. Això és el que miro de re-aprendre. Són d'aquelles coses que no s'haurien d'oblidar mai, però mida, s'obliden, s'obliden...

    Carqui, esperem que no sigui un miratge això de que torna el Bona nit i que en quatre dies no hagi d'estar demanant una altra treva. Vull escriure molt, molt temps. A veure si és veritat. Potser estarà bé anar explicant, a la meva manera, aquestes tasques de neteja i reconstrucció, potser resultarà interessant i tot.

    ResponElimina
  32. Vida, en això estem, a veure.

    McAbeu, això de que 'ja és un pas' ja m'ho he sentit a dir molts cops. Així que espero que aquest cop sigui de veritat, i que el segueixi tota una caminada.

    Lolita, del que es tracta és de fer aquests primers passos, aprendre a posar els maons, perquè tinc la impressió de portar molt temps sense fer-ho. A partir d'aquí, no parar mai de construir.

    Color camaleó, sigues benvinguda al Bona nit, no sé si havia tingut oportunitat de saludar-te. El problema del que dius és que no sempre que pensem que ja toca, estem preparats realment.

    Laura T., ja deia al post que no és una època especialment dolenta, encara que hi ha moments, és clar. Ara és temps de mirar endavant, penso que fons ja vaig tocar, i és quan dius prou. Ara mica en mica. Els meus colors sempre són foscos, i és millor que pinti jo, que és la meva feina. El vostre suport és molt d'agrair, però.

    Petita Criatura, i tu penses que és casualitat? No hi ha res casual aquí. Lamparetes m'ha fet una empenta, creu-me. I a finals de setmana ja tinc el primer concert. Quines ganes. Ostres, ja veig que heu trobat a faltar el Bona nit, més que a mi, que no he deixat de comentar. Hauré de vendre el blog, o llogar-lo, que així estareu contents.

    Clídice, plagiada, naturalment!

    Joan, un llarg camí millor és fer-lo a poc a poc, gaudint del paisatge. M'he estalviat exorcisar-me escrivint, ara espero que tot vagi cap a dalt.

    Marienkafer, m'ha agradat el teu comentari, paraules senzilles però que arriben molt i molt. Com tots els canvis reals, s'ha produït perquè jo solet m'he adonat de coses, i jo solet he de tirar endavant. El suport de tots els que m'envolten, inclosos vosaltres, és sempre de gran ajuda, però és com un nen que ha d'aprendre a caminar, no el pots forçar, s'ha d'alçar ell tot sol i caure de cull (i de morros) uns quants cops, fins que ho fa amb pas ferm. La veritat és que és un plaer veure com gent amb la que no ens coneixem de fa tan temps també hi sou i continueu aquí tot i que he desaparegut un temps. Gràcies.

    Garbí24, la intenció no era desaparèixer d'aquest món blogaire, que no m'ha fet res dolent, al contrari. M'he mantingut aquí, i l'únic que no volia era convertir el Bona nit en un abocador de llàgrimes, que ja n'he tingut prou. Ara sembla que he començat a anar cap algun lloc, i d'alguna manera em veig amb cor de tornar, que també ho he trobat a faltar. Esperem que duri, que entre vosaltres sempre m'hi sento molt bé.

    RedCrash, gràcies maco! No ha semblat molt temps, però això a internet és una eternitat. I no et creguis, una mica de neteja també vull fer per aquí, però m'ho estic pensant.

    Tirantlobloc, no vull desil•lusionar-te, però encara que estigui bé no sóc una persona especialment optimista. Amb no deprimir-vos cada cop que passeu per aquí en tinc prou. I si us arrenco un somriure de tant en tant, millor.

    ResponElimina
  33. Sànset, però quina mania a dir-me vell!! Només ha passat un mes!

    Laieta, tard o d’hora havia de tornar, podria haver esperat, com podria haver-ho fet abans, però no em volia precipitar. A tots vosaltres tinc molt per agrair-vos, però hi ha coses que s’han de fer sol. Els primers passos ens els hem de fer nosaltres mateixos, i quan estan fets ja ens podem deixar estirar per les mans que convinguin. Tots els oferiments m’han arribat molt, però la neteja la vaig fent, mica en mica.
    No és que no ho trobi maco, eh, però em sorprèn molt que algú em pugui donar les gràcies per tornar... és molt estrany. Les gràcies us les he de donar jo a vosaltres per no haver-me deixat mai.

    Myself, la gràcia de reinventar-se és no deixar de fer-ho, i això és el que vull, al pas que sigui, però anar fent.

    rits, el que podríem dir és que encara no sé ben bé on és l’endavant, però sí que sé on és l’endarrere, i això és prou.

    Zel, és molt difícil canviar quan s’intenta sempre ser un mateix.

    Gràcies Kweilan.

    Maria, a poc a poc, més a poc a poc a la vida que amb els llibres, ja veus.

    Marta, de moment torno del tot. Amb calma em prendré la vida, o això espero.

    Òscar, la meva tornada estava clara, no sabia quan, però sabia que seria. No he deixat d’estar per aquí, i és que hi vull seguir estant. Val la pena per gent com vosaltres.

    Yáiza, mai no em puc queixar de vosaltres, em mimeu molt més del que em mereixo. A qui no li agrada saber que la gent ha enyorat el seu blog? Home, em fa sentir bé, espero no haver preocupat a ningú. Coses per arreglar sempre en tindrem, no està tot curat ni ho estarà, però la gràcia és anar fent, i cap amunt si pot ser. Mmm... ara em deixes amb el dubte... la Raquel és el teu alter ego??

    Jpmerch, et dono la benvinguda al Bona nit, moltes gràcies per passar. Et diré, per informació, que de casteller ja m’he retirat, hehehe. Aquí la gent em mima molt, la veritat, no em puc queixar. Sempre hi són. Estaré content si t’hi tinc a tu també. Gràcies pels bons desitjos.

    Cèlia, no serà perquè jo no volgués que la conversa no s’ha donat. Però el que tenen les converses, és que s’han de fer entre dos, i de vegades, l’altra part no vol. I llavors potser arriba un dia que la part 1 pensa que la conversa ja no t’he sentit. Què hi farem, no?

    ResponElimina
  34. Hooooombre ya! Puc donar les gràcies a qui vulgui i quan vulgui no??? ;)

    És com els llibres: l'escriptor pot donar les gràcies als lectors per comprar els llibres, o el lector pot agrair a l'esrciptor que tingui la capacitat d'escriure relats que el fan somiar, riure, plorar, passar una bona estona... Doncs a mi llegir-te m'agrada molt, de manera que el fet que tornis és una cosa a agrair!! :)

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  35. uf... vaig tard. Però he tornat. I com que no sé ben bé com dir el que em fa pensar aquest post et deixo això:

    "I a vegades ens en sortim.
    I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.
    I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim."

    Un gran pas per tu i una alegria per mi. T'enyorava. M'alegra saber que tornes a tenir ganes d'estar per aquí i d'aguantar-nos les anades d'olla i els rotllos (sense disculpa).
    El que no sé si m'agrada gaire és que em facis pensar tant i no només escrivint posts, no, ets igual fent comentaris, punyeta.

    Si necessites algun maó per aquesta reconstrucció només has de fer que dir-ho.

    Una abraçada immens.

    ResponElimina
  36. Laia, bé, fes el que vulguis, no seré jo el que et digui què has de fer i què no. És un orgull per mi que et segueixi agradant aquest lloc després de tant temps, i també et dono les gràcies per seguir passant i aportar sempre la teva visió, que com ja t'he dit altres cops, sol ser diferent a la de la majoria.

    Elur, aquí la cagues, segur que saps que els Manel em cauen fatal i d'altres vegades que m'han posat aquesta puta (sí, sí, puta) cançó per animar-me (pressumptament), m'ha fet ràbia. Perquè ets tu, no t'ho tindré en compte.
    Els grans passos de vegades només es fan de paraula. O no, però això no vol dir que un cop t'adones de certes coses i les vols deixar enrere, les coses siguin gaire més fàcils. Avui és un d'aquells dies que tot hauria de ser fantàstic i meravellós, però és una puta merda. Genial.
    No us aguanto res, i sí, tinc ganes d'estar per aquí. Vosaltres m'aporteu molt, de vegades més del que penseu, encara que alguns sabeu de sobres que sí que ho feu.
    Ja sé que a alguns us faig pensar, no puc fer altra cosa perquè és el que faig jo. Els que m'acompanyeu en les meves paraules per força us endinseu en els meus raonaments. I pel que fa als comentaris, aquí m'auto-exculpo, perquè sou vosaltres els que em feu pensar a mi. Espero no molestar ningú quan el comento, ni molt menys fer ballar el cap a ningú, només comento el que em transmet el post en qüestió.
    Tu i jo anirem un dia a l'IKEA a abastir-nos de tots els materials necessaris. Ens fa molta falta. Algú ens haurà de portar en cotxe. En furgoneta, a ser possible.
    No sé per què em sembla que aquesta resposta m'ha quedat com seca. Però ja saps que no, eh, que les coses senzillament surten com volen.

    ResponElimina
  37. hahahahahahaha Ets un tiquis-miquis Xexu! ja ho sé que no t'agraden els Manel, però aquest 'putu estribillu' té raó. S'ha de reconèixer.
    Seca? no pas. A més ja ens coneixem prou com per saber què hi ha i com som i què podem trobar. A mi m'agrada que em responguis com ho fas i que em comentis com ho fas i que em renyis com ho fas i que... paro perquè encara et pensaràs que ho fas tot bé! hehehe.
    La sort d'Ikea són les instruccions i les eines... dos coses que ens haurien de venir inclosos a nosaltres també.
    Un petó, au!

    ResponElimina
  38. sabia que respondries això de no saber on està l'endavant! xò has canviat el to!!!! dius que no saps ben bé cap on, però el comences a intuir! bravo!

    i mira, havia pensat en la teva resposta en lo de l'endavant i que et diria que, jo tampoc sé on és l'endavant, però que s'ha d'intentar. I se m'acudia això: imagina't en un desert. Què tens? res. cap camí a seguir. I si et quedes aturat, pots deshidratar-te o fins i tot que una tempesta de sorra encara t'ennuvoli el caminar i fins i tot que et tapi i et mengi la sorra. No és bona solució, oi? Doncs només pots caminar. Potser no veus camí, i només saps que el sol surt per l'est i es pon per l'oest cada dia. I només saps que el que et fa bé és el teu nord. Per tant, a caminar cap al nord, i segur que sortiran camins. Segur.

    Això si, ara no diguis que no saps quin és el teu nord, eh! que si que ho saps!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.