dissabte, 5 de febrer de 2011

Mapa mental

Anys enrere, quan vivia al poble on ara torno a viure, Barcelona era per mi un misteri. Visitava la ciutat de tant en tant, sempre amb algun destí preestablert i, per tant, amb la ruta ben apresa. Eren temps en que google no ens deia exactament com arribar als llocs, però el metro no falla per plantar-te allà on vols. El fet de moure's sota terra, però, té una trampa: un cop has sortit a l'exterior, no saps on ets, no saps en quin lloc de l'espai estàs, només que el teu punt de destí és davant dels nassos.

Quan vaig viure a la ciutat, vaig començar a lligar caps. De sobte em trobava llocs, edificis, instal·lacions que havia visitat anteriorment, però que no hauria sospitat que serien allà. No sabia exactament on els ubicaria, però no allà. Mica en mica, teixeixes una xarxa de carrers, nodes i punts de referència per construir un mapa mental de la teva ciutat, la que a dia d'avui encara ho és, tot i que no hi visqui. M'encanta conèixer Barcelona, saber els carrers, saber perfectament on està qualsevol cosa i gairebé no haver de consultar com desplaçar-m'hi, perquè tot és fàcil i fluid. I a l'hora, saber que vius i veus una ciutat que no t'acabaràs mai, per més que hi passis. I m'encanta passar-hi temps.

28 comentaris:

  1. A mi, viatjar per baix terra, em fa una mica de por perquè a la sortida, no sé en quina de les quatre estic!! Sempre em passa igual. Intente anar per la que em ve més a prop del pis, i sempre acabe a l'altra punta del carrer! Però què anem a dir, si Barcelona té que ser més caòtica en aquest aspecte, no? (tampoc ho sé)
    Per cert, aquest estiu m'he planejat anar allí, per passar unes setmanes de vacances a casa d'un amic.
    Salutacions, XeXu.

    ResponElimina
  2. A mi també m'encanta Barcelona! Encara que no li conec tots els raconets com m'agradaria... Però, sí, al cap dels anys acabes per orientar-te i fer-te una idea i lligar caps i cantonades. I això que jo sóc capaç de desmagnitzar una bruixola amb el meu pèsim sentit de l'orientació!

    ResponElimina
  3. Què fas aquí?? Farem tard al partit!!

    ResponElimina
  4. Saps la sensació aquesta de sentir-te com a casa? quan puje a Barcelona eixa és la sensació que tinc i m'agrada, m'agrada molt i m'agrada no haver de dur mapa i m'agrada no semblar una turista.

    ResponElimina
  5. Entre tots us heu conxorxat per fer-me agafar enyor de la meva Barcelona... snifff

    ResponElimina
  6. Jo ara hi vaig de turista, per unes hores o màxim uns dies però amb l experiència d haver-hi viscut treballat i pasejat durant mots anys. És genial!

    ResponElimina
  7. A mi Barcelona em sobrepassa. Surto del tren miro amunt, als edificis, i em sento perduda enmig de tot. Conec quatre rutes i són els que sempre faig... quan surto del camí conegut de tant en tant penso, ah, això és aquí... estic ben girada...

    ResponElimina
  8. No saps com t'entenc. A mi m'agrada tant Barcelona! Quan en vaig marxar vaig pensar que mai no m'acostumaria a una ciutat petita. La veritat és que ara estic molt bé on sóc, però quan baixo a Barcelona disfruto passejant pels seus carrers i noto la nostàlgia. La conec per sota i per sobre, és clar, però sempre té coses noves per descobrir.

    ResponElimina
  9. A mi m'agrada Barcelona, també. És la meva ciutat. Hi vaig nèixer tot i que hi he viscut poc. Els primers 8 anys de vida, i els primers 8 anys de casada... però hi he treballat, hi treballo i m'agrada. No m'atabala no, tot i que a prop del bosc hi estic molt bé, si hi hagués de tornar a viure tampoc m'importaria.

    ResponElimina
  10. Jo directament m'hi perdo, ja miro d'anar-hi amb gent que sàpiga on va...em podrien trobar directament a Alacant...

    ResponElimina
  11. Vaig viure-hi 3 anys mentre estudiava pero l'he après anant-hi de turista, sense presses , amb un mapa de carrers i el metro.
    Quin goig passejar-hi. Aviat tocarà venir-hi uns dies :)
    Bon dioumenge wapo!
    El nom del post m'ha fet pensar n "els mapes mentals"a l'hora de buscar feina, com vendre's, com estructurar-se mentalment abans d'una entrevista...Ara fins i tot se'n fan cursos.

    ResponElimina
  12. i agafes vicis per anar als llocs, que precisament no són els més curts, però que és la costum i el que el mapa mental et dóna.

    ResponElimina
  13. Per això sempre que el temps m'ho permet tracto de anar a peu i no en transport subterrani....és ben cert si només vas a llocs concrets en metro no pots veure el recorregut...i no pos fer-te cap mapa...

    ResponElimina
  14. Aquest matí, aprofitant el bon dia, he fet una volta per Barcelona per el pur plaer de perdre'm per els seus carrers. La veritat és que Barcelona té un punt de màgia que t'atrapa. No sé què és exactament, si la llum, els carrers, el so... no ho sé, però aquest matí he palpat el seu magnetisme.

    Ara, com he reflectit en algun relat conjunt, té un punt d'incertesa en el seu esdevenir, i li critico la seva pèrdua progressiva de catalanitat, de ciutat referent per a Catalunya per a passar a ser un referent internacional. Ja m'agrada que sigui un pol d'atracció internacional però no vull que amagui els seus origens i allò que l'ha feta com és.

    ResponElimina
  15. Com bona ciutadana de províncies. odio el metro encara que et porta puntual allà on vols. A mi tb m'agrada molt la meua ciutat.

    ResponElimina
  16. A mi m'agrada fer això amb totes les ciutats/viles que visito. I el mapa visual se'm queda de seguida, sé on estan els carrers, a on condueixen, traçar itineraris i on estan els diferents punts que m'interessen.

    Ara bé, els noms dels carrers em costa més recordar-los !

    ResponElimina
  17. m’encanta caminar per la ciutat i sentir-me’n part. encara que no sigui la ciutat que m’ha vist néixer també la sento meva. m’hi he perdut, sense voler, més d’un cop. el més absurd que m’ha passat, però, és sortir del metro i caminar rambles avall, direcció colon, pensant que anava rambles amunt, direcció plaça catalunya. en defensa pròpia, puc afegir que anava tan de pressa com abstreta.

    ResponElimina
  18. Per mi és com un trencaclosques gegants que tens a mitges. Algunes zones ben clares, altres on hi falten peces, grups de peces que no saps ben bé on ubicar ...
    I canvia de mides a mesura que canvio tren per metro, metro per moto, moto per wambes ...

    ResponElimina
  19. A mi m'ha passat exactament com expliques tu. Fins fa quatre anys havia anat coneixent Barcelona de forma puntual i a trossos. Que si els barris dels avis, que si la zona del centre, barri Gòtic... Però fa quatre anys que tot i no viure-hi, hi vaig cada dia a estudiar, i és una cosa que m'agrada i encara que sigui absurd, m'enorgulleix. M'agrada haver unit aquests trosses que ja coneixia, i saber-m'hi moure-hi a ulls clucs, saber-me els noms dels carrers, sovint millor que qui i viu, i com anar d'un lloc a l'altre. I la idea és viure-hi quan comenci a treballar, tinc ganes de poder fer vida de ciutat. Però crec que a la llarga, acabaré a les afores, com ara.
    És molt maco i molt curiós adonar-te que les teves experiències vitals, que creies només teves, les comparteixes amb tanta altra gent... =) (És la gràcia de llegir i escriure, que acabes sortint de la teva bombolla, no?)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Quan vaig arribar a l'àrea metropolitana de Bcn, la ciutat em feia un punt de mandra. Agafar el tren, passejar, tornar tard...
    Llavors un dia passejant em vaig trobar davant d'una plaça allargada i un arc de triomf. A Barcelona hi ha un Arc de triomf?
    Uns dies després, anant a un curs, em vaig trobar davant d'un edifici vermellós, decorat amb flors i filigranes... el Palau de la Música!!!
    I d'això en fa 15 anys. I ara en fa 10 que visc a la ciutat, i per ara no tinc intenció de canviar. Si ja no em perdo per les places de Gràcia!!


    (i jo era la que deia que a Bcn no hi viuria mai, que hi aniria a estudiar i prou...)

    ResponElimina
  21. A mi em queda molt per no perdre'm per Barcelona... No me la conec pas gaire. He anat a llocs, però no els sé ubicar. I si em deixessis entre dos carrers que no conec, em perdria.

    No sé si hi acabaré vivint algun dia, o si hi treballaré, o si... Sinó, ja et contractaré de guia ;)

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies per comentar aquest post. M’agrada saber que hi ha autèntics enamorats de la nostra ciutat. A tothom li agrada, habitualment, encara que hi ha qui en parla malament i que no hi viurien mai. Però haurien de prendre exemple dels que els han precedit, que de dir que no s’hi volen quedar i creuen estar de pas, i porten anys i panys a la ciutat.

    Olguen, això que expliques em passava molt a mi abans, fins i tot a les estacions en les que solia baixar sovint, sempre m'equivocava de sortida. Però amb el temps te les vas coneixent, situes com està posada l'estació i saps per on has de sortir en funció d'on vols anar. Encara em passa quan vaig a llocs on no estic acostumat, però generalment algú et diu la sortida a triar, i està ben indicat. Tant de bo puguis venir a l'estiu, i espero que gaudeixis la ciutat. Però pensa que fa una calor que et mors!

    Nimue, potser serà que Barcelona és una ciutat fàcil, doncs. Bé, ho són algunes zones, però altres no tant, així que si més o menys et saps moure per tota la ciutat, potser la teva capacitat de desorientar-te no és tanta com creies.

    Assumpta, com vas veure, al final no vam fer tard al partit. Oblides que amb el netbook puc escriure des de molts llocs. Però vols dir que et cal que algú et faci venir enyorança de Barcelona? Em sembla que tu mateixa ja te la fas venir.

    Senyu Reykjavík, és una ciutat familiar, penso que és un gran lloc per viure, i també per visitar, perquè té moltes coses boniques de veure, i la majoria, els que la tenim tan a prop no els fem massa cas. Per cert, vaig mirar de passar el teu missatge a en Piqué, però no vaig poder. Em sembla molt interessant això de que moguis els malucs de manera semblant a la Shakira, d'això n'hauríem de veure una demostració, però sento dir-te que la Shaki és de procedència catalana, així que potser també la rasca una mica en la nostra llengua, i ara més. De fet, em vaig sentir que quan va fer el concert a Barcelona, parlava tota l'estona en català...

    Montserratqp, penso que un cop hi has viscut, pots veure establiments que canvien, o algunes modificacions, però la distribució dels carrers i les coses més importants continuen a lloc, i la ciutat no s'oblida.

    Tarambana, aquesta sensació és la que tenia jo, sortir a un lloc i no saber on parava, trobar-me alguna cosa i sorprendre'm de que fos allà. Però no crec que fos perquè la ciutat em sobrepassés, sinó per manca d'orientació i d'interès en saber ubicar les coses al mapa, i d'aquest interès ara me'n sobra.

    Laura T. Marcel, al final ens acostumem a viure on sigui, o a gairebé tot arreu. Jo abans pensava que m'agradaria viure en una ciutat petita, en una d'aquestes que té de tot, però que funciona una mica com un poble. Però després de viure a Barcelona tinc clar que, així que pugui, hi tornaré i és allà on vull viure. Després veurem on em porta la vida, però la intenció és aquesta.

    Carme, que curiós, m'ha fet gràcia això de els teus primers 8 anys de vida, i els teus primers 8 anys de vida... de casada. Molt convenient. En total 16 anys, ja és una sort, de moment són molts més que jo. També hi he estudiat i treballat, però ara cap de les dues coses, ni tampoc viure-hi, així que ara només hi vaig per vici! Veus, jo no sé si sabria viure allà al bosc. És clar que si hi ha internet tot és negociable...

    ResponElimina
  23. Zel, Alacant està molt lluny, eh! No pararies a Tarragona, per exemple? Comparat amb Alacant, això no seria equivocar-te de massa.

    Joana, no conec això dels mapes mentals per preparar entrevistes de feina, primera notícia. Que hi deu haver cursos per preparar-les ja m'ho suposava, ara n'hi ha per qualsevol cosa, i sempre és important causar bona impressió, no? Ara quan visitis la ciutat ja no et caldrà el mapa, oi? Mica en mica la ciutat s'aprèn molt i molt bé.

    Garbí24, i tant! Cadascú es fa les seves rutes, per uns motius o altres, i no sabem massa per què, però que no ens les canviïn!

    Elfreelang, és justament això, no n'hi ha prou en saber on estan les coses, està molt bé saber quin és el recorregut necessari per unir-les. Si es fa a peu millor, però com a mínim s'ha de tenir idea de la direcció a prendre, saber cap on queda qualsevol cosa des de qualsevol punt. Tenir el mapa al cap, vaja.

    Porquet, qui sap si ens vam creuar ahir mateix! La ciutat és gran, però de vegades hi ha coincidències que déu n'hi do. A mi també m'atrapa, tot i tenir-la molt vista, sempre em trobo bé pels seus carrers, és com a casa. I no et creguis, jo trobo més catalanitat a Barcelona que a altres llocs. És normal que allà s'hi acumuli gent de tot arreu, i que s'hi parlin altres llengües, però també sento més català per allà que al meu poble, i això sempre m'alegra.

    Kweilan, no sé què teniu contra el metro, la veritat, és dels millors invents que s'han fet en les ciutats. I si descomptes hores punta, es pot llegir perfectament, cosa que no pots fer al bus, per exemple, almenys jo em marejo, i al metro m'he fet uns tips de llegir.

    Maria plastilina, no era 'Girona m'enamora'?

    Carqui, reconec que jo ho intento, sempre que viatjo estudio el mapa per fer-me una idea de l'espai, segur que amb el temps aconseguiria fer-me aquest mapa mental, però com que sempre m'hi quedo només uns dies, sempre em cal tenir el mapa físic a prop, cosa que no em cal a Barcelona, és clar. I jo mateix em sorprenc de la quantitats de carrers que m'he après, al meu poble no me'n sé ni una desena part!

    Murga, Barcelona és la ciutat que m'ha vist néixer, però no la que m'ha vist créixer, però com que tampoc he crescut massa, tampoc s'ha perdut res. Hi vaig viure més de quatre anys i em va encantar, vull tornar-hi algun dia. Molt curiosa l'anècdota que expliques, però no riuré perquè a mi m'han passat coses semblants. Fa relativament poc em va passar a un carrer de Poblenou, no recordo quin era, però buscava la Rambla de Poblenou, em vaig desorientar en sortir del metro, i vaig anar en sentit contrari. Vaja, que vaig caminar el doble per arribar a lloc. Però més semblant al que et va passar a tu, crec que em va passar un cop a Ronda Sant Pere, que no sabia si anava direcció a Urquinaona o a Arc de Triomf.

    Joan, la idea aquesta de trencaclosques m'ha agradat, jo també tinc algunes zones totalment inexplorades, per exemple, una part de Sants, i Horta-Guinardó. Aquestes són les que pitjor porto, crec. I està clar que la perspectiva canvia si varia el punt de referència.

    ResponElimina
  24. Yáiza, la teva evolució és exactament igual que la que vaig tenir jo. Vaig començar a conèixer la ciutat quan hi vaig anar a estudiar, mica en mica, però vas familiaritzant-te amb l'entorn, i de sobte la ciutat ja no és un conjunt de punts aïllats, sinó una xarxa. I com més la coneixes, més ganes tens de conèixer-la. Jo vaig aconseguir viure-hi un temps, però en vaig haver de marxar, la city és realment cara per mantenir-se un de sol.
    Sí, ja fa temps que vaig veure que tothom té les seves coses, i que no som tan especials, perquè en la majoria dels casos, aquelles peculiaritats que tenim, aquelles coses que crèiem només nostres, i que de vegades ens feia vergonya comentar, són compartides amb molta altra gent.

    M., és igual com arribis a l'amor, la qüestió és que hi arribis, encara que al principi en reneguis una mica. Però ara que estimes la teva ciutat d'adopció, ja no canviaràs d'opinió i l'estimaràs sempre. Una gran decisió la teva, i penso que molta gent ve amb la mateixa idea que venies tu, però després viuen a la ciutat, i ja no se'n poden desenganxar. Ostres, no perdre's per les places de Gràcia té molt mèrit! La zona jo la conec, però amb això de les places no hi ha qui s'aclareixi! Ara només et queda aprendre't els carrers que canvien de nom a cada cantonada.

    Laia, així estàs com jo quan vaig començar-hi a estudiar. El problema és que tu no hi aniràs tan sovint, però mica en mica la ciutat es va aprenent, tens tot el temps del món. Ja veuràs com al final no necessitaràs cap guia.

    ResponElimina
  25. i pensar que servidora després de tant de temps encara es mig perd per Girona... imagina't a Barcelona. M'he de buscar un poblet petit i tranquil i un ramat de vaques i au, a pasturar ;)

    ResponElimina
  26. (una mica tard...).

    T'entenc molt bé, a mi em va passar el mateix, no sabria com descriure la sensació que tenia quan "lligava zones" amb aquesta sorpresa, pensant "ah! doncs això és allò i allà hi ha allò...".

    ... la nostra ciutat...

    ResponElimina
  27. hahahhahahahahahaha!
    val...faré les paus amb la Shakira, està clar que juguem en lligues diferents.
    La veritat és que hui per hui no em puc queixar...a mi tb em defensen el terreny de joc prou bé i de tant en tant fem golejada :P

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.