dimarts, 11 de gener de 2011

Valor

Sempre he mirat de ser honest, però per ser-ho de vegades estem obligats a dir coses que no volem dir, a tenir converses que no volem tenir. Per dir coses no desitjades a algú que no les vol sentir s'ha de tenir valor, i avui n'he tingut. Em pregunto, doncs, per què em sento ara com un merda. És d'aquelles decisions que hom ha de prendre sol, i en el meu cas ningú no m'entendria. He sentit molts cops que no dec res, que no em cal tenir certes deferències. Doncs bé, jo penso que sí que dec molt i que tota deferència és poca. No espero comprensió, per això no ho he consultat a ningú. Espero que almenys m'entendré jo, algun dia. Avui vinc a no dir res. I quan això passa, solen ser els escrits que més significat tenen per mi.

33 comentaris:

  1. T'entendràs. D'alguna cosa ha de servir ser honest, sobretot honest amb u mateix, que és la millor forma de ser honest amb els demés. Estranya forma de no dir res. M'agrada escoltar el teu silenci.

    ResponElimina
  2. Has sigut honest i sincer? doncs i una merda que t'has de sentir un merda. Sigues coherent home. Hi ha coses que s'han de dir i ja està.
    I si no t'hi entens ni tu no et preocupis massa, em sembla que no hi ha ningú que s'entengui a sí mateix.
    No et prenguis massa seriosament tampoc. Que els capris serem els amos del món però encara hem de dissimular una mica més la nostra suprema superioritat.
    Au, considerat abraçat i una mica sacsejat. Un petó.

    ResponElimina
  3. ejem.. fe de rates: considera't (se m'ha escapat l'apòstrof, perdó)

    ResponElimina
  4. Has actuat bé...
    No diguis res i deixa que passi aquesta sensació.

    ResponElimina
  5. potser l'altre persona es sent pitjor que tu, amb la veritat per endavant es va a tot arreu.
    Així s'ha d'anar amb dos pebrots per endavant

    ResponElimina
  6. Au, va, em deixes fer de intepretadora?

    No és veritat que no dius res... dius molt. L'únic que no dius és quina era la cosa no desitjada i que l'altra persona, no volia sentir. Però segurament això no és gaire important per entendre què et passa.

    Va! provo de fer camí entre el valor i l'honestedat i el sentir-te com una merda... a risc d'equivocar-me:

    Es necessita valor i tu l'has tingut. Si es necessita valor, vol dir que la qüestió és desagradable. Si es desagradable vol dir que d'alguna manera fa mal, encara que sigui un mal provisional per aconseguir un bé. M'imagino quan algú havia de curar una cosa física fent mal... es fa si s'ha de fer i després surt d'alguna manera l'angoixa del patiment. I amb això és igual, et surt després amb la sensació que tu en dius "sentir-se com una merda" la dificultat, la tensió, potser les respostes dolgudes o defensives de l'altra persona... potser caldria ser un superman per sentir-se content i feliç immediatament després d'això. Però passarà, passarà i et sentiràs molt millor i orgullós d'haver-ho fer, perquè ho has fet amb la millor de les intencions.

    I segur que també ho has fet amb la millor de les formes possibles...

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  7. Jo crec que ets sents malament pel fet que a les persones que són bones, honestes, dir coses que fan mal, encara que siguin veritat, doncs no és gens grat. L'important és que les has dit. I també el fet que tinguis la cnsciència tranquila... Una abraçada i ànims, company! ;(

    ResponElimina
  8. Un post d'aquells "típcament XeXu", absolutament complicats de comentar.

    Si tu creus que has fet el que havies de fer, si creus que el que has dit s'havia de dir i que era a fi de bé per la persona a qui li has dit, doncs, encara que hagis passat una mala estona i ara "et surti" tot aquest malestar en forma de "sentir-te com una merda", segur que anirà marxant... seguríssim.

    Fins i tot, si la persona que ha rebut el missatge (que, evidentment no ha estat agradable, sinó ara no et sentiries així) s'adona que ha estat millor que li parlessis clar. Potser fins i tot ho acabarà apreciant... Així ho espero :-)

    ResponElimina
  9. És complicat. Entenc la sensació de no sentir-se bé després d'haver-ne etzibat alguna. Jo més que malament, m'ataquen uns nervis extraordinaris i ja no sóc bo per a res més en tot el dia.

    Només ho amanseix el pas del temps, que posa les coses a lloc, i potser veuràs que el teu comentari tampoc ha estat tan exagerat i que, ben mirat, s'ho mereixia, i aquesta persona ubicarà correctament el missatge rebut (tot i que potser no t'ho reconegui)

    ResponElimina
  10. Et sents malament no perquè hagis sigut honest i sincer, sinó perquè l'altre ha patit això amb mal i, com que ets honest, no t'agrada fer mal a ningú. El tema és ben fàcil. I el problema no està en tu si no en la persona que ho reb malament, en el seu poc enteniment. La incomunicació és el gran problema, la incapacitat d'entendre'ns i la facilitat per malinterpretar i donar respostes com a veritats absolutes a través de les nostres pors.
    Jo també ho he patit, XeXu i ara et diré el mateix que em vas dir a mi fa uns dies: sempre es perd per a les dues parts. O no? La manera més sana de superar una decepció així és pensar això i llevar culpabilitats: sempre tot és una manca d'enteniment, a vegades fins i tot quan es parla clarament.

    ResponElimina
  11. Sigui o no d'utilitat, l'altre agrairà les teves paraules, encara que no en sigui conscient. Jo les agrairia.

    ResponElimina
  12. Suposo que abans de fer aquest pas ja sabies que no agradaria al teu interlocutor però tot i així t'has vist en l'obligació de fer-ho. Perquè callar hauria estat pitjor per tu, en el sentit de mantenir les coses en un estat que no desitjaves i que et feia mal.
    Ara el resultat també et fa mal i és normal, però aquest mal si que passarà perquè has fet el pas que tu consideraves necessari per arreglar les coses i l'has fet des de l'honestedat.

    ResponElimina
  13. crec que has fet molt bé, xexu. has sigut honest, i això ja t'ha de valdre. el sentiment que tens ara potser és inevitable. a mi també m'acostuma a passar. a més, porto una motxilleta de culpabilitat que intento anar alleugerint, perquè si no, no es pot avançar de cap manera.

    pel que vas explicant dia a dia en aquest blog, diria que ets força assertiu, així que si en la relació que tens amb aquesta altra persona hi ha alguna de les tres ces que comentaves l'altre dia, això només haurà sigut una petita alerta perquè les coses entre vosaltres flueixin millor. i si no és així, el temps també hi dirà la seua. malament rai, si no es poden parlar les coses!

    ah! per molts anys amb un pèl de retard! ;)

    ResponElimina
  14. Cony, doncs si això és no dir res ... En fi, que alguns hem après a llegir entre línies i no només allò que es mastega. I ja ens anem coneixent. A la cara i sense embuts.

    Et coneixes, només et queda ser una mica més honest amb tu mateix per poder-ho reconèixer.

    ResponElimina
  15. Quin post he triat per a estrenar-me a comentar-te! I això que no dius res..xDDD.
    No et facis mala sang pel que has fet. "A lo hecho, pecho". A qui puguis haver fet mal et sabrà perdonar. Deixa reposar l'assumpte i després ja veuràs com encara que ara et sentis fatal, et recuperaràs amb escreix.

    ResponElimina
  16. si ets sents com una merda vol dir que el què has dit no és en va.
    la veritat sí, però buscant el moment.

    ResponElimina
  17. Sí, a vegades diem a algú alló que se li ha de dir perquè tenim la raó però, al mateix temps ens sap greu dir-ho i ens fa sentir malament. Cal allunyar aquest sentiment si has fet el correcte.

    ResponElimina
  18. hola, xexu, potser he escollit un mal dia per presentar-me a casa teva, espero que no.
    no hi donis més voltes, no ho podies fer d'una altra manera, ara ja no. el que has dit, està dit.
    si hi ha lesió, s'haurà de guarir. si sou capaços de desinfectar-la bé, ni tan sols deixarà marca. ja ho veuràs.

    ResponElimina
  19. Ser honest és el camí correcte, pens, però ningú ha dit que sigui fàcil. No sempre se pot evitar fer mal a algú, per molt que se vulgui, ni que te'n facin. Per dur que sigui, forma part de la vida i de l'aprenentatge. Els dies, el temps, t'ajudarà a pair aquest cop. Paciència, encara que costi.

    ResponElimina
  20. Buff! Se m'acaba d'esborrar el comentari! :S

    Acabes fet una merda, perquè quan dius la veritat, t'obres i quedes molt vulnerable. Quedes buit. Però tot passa, o això vull pensar.

    ResponElimina
  21. Jo no ho veig en el sentit de vulnerabilitat, quan em passa a mi, em sap greu ser conscient que he ft mal a algú, tot i que no sigui el que volia amb el comentari. I sóc tan burra que sempre em posos al lloc de l'altre, em costa guardar rancúnies... Has sigut sincer, i estàs d'una banda tranquil. Ja està. Hem d'aprendre a oblidar.

    ResponElimina
  22. Aix! Com t'entenc!!!!! Les paraules de la Carme, però, són ben sàvies! Fes-ne cas, llegeix-les amb cura i mica en mica et podràs anar guarint! Catxins amb la sensibilitat! (per sort, eh?)

    ResponElimina
  23. Jo vinc ara mateix de ser un poc honest i ho he pagat car. Me'n vaig a dormir ben cabrejat. El teu escrit, perfectament podria valdre'm a mi. I ho has clavat. Gràcies per expressar, indirectament, els meus sentiments/pensaments.

    ResponElimina
  24. Hola Xexu,

    No sé si has fet el correcte o no, no conec el cas, però em sembla veure des de que et llegeixo que ets sincer i just. Per tant, potser la pregunta no és si has fet bé o no, potser la pregunta és què és el que et fa sentir malament? Què és el què no t'ha agradat de fer? Quina cosa exactament? El tó? El contingut? La por a perdre l'afecte d'algú? Bé, no sé...
    Quan trobis la resposta pots trobar solucions i sentir-te millor. Sort Xexu!
    De mentre t'envio una abraçada que avui t'he notat patint i això no pot pas ser... ÀNIMS!!!

    ResponElimina
  25. per mi l'important és que siguis aqui. El que hagis de dir, avui, ja t'ho has dit a tu mateix.

    ResponElimina
  26. No és que vinguis a no dir res, vens a dir "molt " però nosaltres segurament no entendrem "res".

    Espero que aquesta sensació passi aviat.. si creies que havies de buidar el pap, doncs ben fet. Com mínim mai queda la recança de pensar que ho hauries d'haver dit i per flaqueses estúpides no ho has fet.

    ResponElimina
  27. Fa temps algú em va dir: "No es pot estar bé amb tothom". Jo, que era d'aquells que m'agradava quedar bé amb tots i no enfadar-me amb ningú ni dir, com tu expliques, res que pogués ferir a l'altre, vaig veure la llum i vaig pensar que era una de les grans frases que havia sentit en molt de temps. Pensa-hi!

    ResponElimina
  28. El que has fet és el que més costa, però cal fer-ho. Potser a curt termini l'altra persona no ho entén, però en el mitjà o llarg pot acabar sent una gran ajuda i, l'atra persona, et veurà com una persona sincera que et precupes per ella.

    ResponElimina
  29. Les persones hem de ser honestes amb nosaltres mateixes, amb el que pensam. Si has estat honest amb tu mateix i has dit el que trobaves fermament que havies de dir, no t'has de sentir gens malament. Ara sí que pots tenir la consciència ben tranquil·la, cosa que és molt important.

    ResponElimina
  30. No tenia la intenció de contestar individualment, aquesta mena de posts que surten de vegades són molt personals, encara que no s’entenguin. Però els comentaris que heu fet han estat tants i tan increïbles que seria una injustícia deixar-los sense resposta. No ho he contestat tot, perquè no m’hi veig amb cor, però almenys us he resposts a tots, perquè us ho mereixeu molt. Moltes gràcies per tot, pels comentaris, pels ànims, i per ser sempre aquí.

    Senyu Reykjavík, quan vaig rebre el teu comentari em vaig quedar ben parat, sense entendre massa bé per què vaig pensar que havies dit les paraules justes. Sí, hi ha molt de ser honest amb un mateix en això que escrivia, ser honest amb mi mateix per començar, perquè ningú del meu entorn no entendria que tingui certes necessitats comunicatives, però les tinc i miro de ser fidel a les meves idees. I les meves idees m’impulsen a ser honest amb alguna gent, i és innegociable. Deixo anar moltes coses en el post, però no dic res concret, per això dic que no dic res. Dels silencis també es poden entendre moltes coses.

    Elur, ningú m’obliga a dir certes coses, només jo mateix. He estat honest i sincer, sí. Això no treu que fos innecessari i un mal de cap menys.
    Aquests dies no em veig jo massa com per dominar el món, però segur que ben aviat en tornaré a tenir ganes. Hi ha coses que no canvien mai.

    Maria, he actuat honestament. Bé ja és dir massa. La sensació va perdurant, però ja passarà.

    Garbí24, l’altra persona probablement es senti pitjor que jo, però no dir-li el que li vaig dir potser a la llarga l’hauria fet estar pitjor encara. Jos empre miro d’anar amb la veritat per endavant, encara que costi.

    Carme, quan em passaràs consulta? Em faria molta falta que em fessis una interpretació com aquesta de molts fets de la meva vida, segur que m’ajudaria molt. Dic moltes coses al post però no explico res, aquí està el tema. No parlo clar perquè no es pot explicar tot, però a mi em serveix expressar-ho.
    La primera part de la teva interpretació és immaculada. L’encertes, sense saber de què parlem, però tot el que dius és ben cert. Coses desagradables de dir, difícils, però a fi de bé i per sentir-me millor. No he rebut despostes a la defensiva ni cap contestació dolenta, simplement és que el fet de dir tot això em fa mal, i m’ha deixat una mica de buidor. Ho he fet amb bona intenció, i la manera, segur que n’hi havia de millors, però ho he fet tan bé com he sabut. No m’agrada anar a fer mal, com tampoc m’agrada que me’n facin. Però algunes coses ja se sap que no són fàcils per més que les vulguem suavitzar. Gràcies per aquesta interpretació tan increïble.

    JoanFer, suposo que l’objectiu era tenir la consciència tranquil•la, i potser penso que he actuat correctament, però molt tranquil no m’he quedat, la veritat.

    Assumpta, quan el vaig escriure pensava com dius tu, que és un d’aquells posts que la gent no sabria què dir, perquè és molt personal i miro de no donar pistes, només parlo de sensacions. Però mira. Sou increïbles, m’heu omplert de comentaris, i m’han semblat tan impressionants molts d’ells que els contesto quan no pensava fer-ho, perquè hi ha coses que prefereixo no remenar.
    Vaig fer el que creia millor per mi i per l’altra persona, el que creia just. Però el malestar ha anat durant més del que pensava. Creia que seria difícil dir-ho i ho va ser, però el que creia que em trauria un pes de sobre potser me n’ha posat més. Però que passarà, n’estic segur.
    Et diré que potser hagués preferit que no li digués, però ja està fet. Jo pensava que feia bé, i ho segueixo pensant, però també he après alguna cosa d’això.

    Porquet, no es tracta tampoc d’haver-ne etzibat alguna, i el missatge era molt clar. Generalment a mi no em costa dir les coses, però n’hi ha de més difícils que altres, és clar. Segur que ja anirà passant, i amb el temps tot s’assumeix.

    ResponElimina
  31. Vida, em sap greu dir-te que no van per aquí les coses. És clar que no volia fer mal, però el missatge era molt clar i l’altra persona el va entendre a la primera. Això no treu que li fes mal, tot i dir-ho a fi de bé, i que me’n fes també a mi, perquè hi ha notícies que costen de donar. És una situació complicada i per fer-me entendre hauria de dir coses que prefereixo no comentar, així que si no et molesta, ho deixaré així. No es tracta d’un problema d’enteniment, aquest cop.

    Txari, si no les agraeix, almenys les ha d’acceptar. Hi ha coses que preferim no saber, però personalment jo crec que sí que s’han de dir. Però el receptor és lliure de pensar que preferia no haver-ho sabut.

    McAbeu, em sap greu no parlar clar i dir el que ha motivat aquest post, però és que el teu comentari sencer és perfectament aplicable a la situació. Creia qua ho havia de dir, i sabia que ni seria fàcil ni agradaria a qui ho sentís, però personalment crec que hi ha coses que no s’han d’amagar.

    Pati, tots tenim la nostra motxilla, i part del que hi portem a dintre és la culpabilitat per coses que no volíem que passessin. Però no és només això. Per contestar-te a la segona part del comentari hauria d’explicar massa coses, i espero que no et molesti que no ho faci. Com ja he dit, aquest tipus de posts que em surten de vegades fruit de la necessitat no solc contestar els comentaris perquè entro en terreny massa personal, però aquest cop mereixíeu resposta, seria una falta de respecte no haver-la fet. Però encara hi ha cosetes que prefereixo no comentar, sorry. I gràcies per la felicitació.

    Joan, sempre penso que hi ha coses que s’han de dir, i en aquest cas ho pensava més que mai. Les conseqüències de vegades són ben difícils. I sí que em conec, però de vegades no m’entenc, com tots, no?

    Laura T. Marcel, jo diria que ja havies passat per aquí, però potser era en un altre lloc. Sigues benvinguda, doncs. No has estat l’única que s’estrena avui, i caram, potser sí que heu triat un post una mica així per començar, encara té més mèrit que hagueu comentat, gràcies. Puc haver fet mal, però em perdonaran. El problema ara és que també me n’he fet a mi i no sé si jo mateix em perdonaré.

    Anna, sigues molt benvinguda al Bona nit. Efectivament, no era en va el que vaig dir, i el moment és el que a mi em va semblar, que no podia esperar més. La veritat sempre.

    Deric, penso que era el correcte, com a mínim era el més honest. Però potser era innecessari i els dubtes només estan al meu cap. Sigui com vulgui, hi ha coses molt difícils de dir a algunes persones.

    Murga, presentar-se així, trobar-se un post com aquest, i a sobre tenir el valor de comentar ja té prou mèrit, així que t’ho agraeixo i et dono la benvinguda a casa. Sí que està dit, i prou cua que m’ha portat, interiorment vull dir. Més que lesió hi ha ferida, i d’aquelles que fan de mal curar. Però anem fent, ves.

    Caterina, per això ho he fet, perquè penso que ser honest és el camí correcte. I com dius, de vegades no és gens fàcil i no estalvia el mal. Ja anirà passant, em costa més del que pensava, però segur que mica en mica veuré les coses d’una altra manera. I segur que hauré après coses en aquest camí.

    Tarambana, tu ho has dit, la buidor de la vulnerabilitat. Hom pensa que es protegeix i que algunes coses són per treure’s un pes de sobre, però a vegades te n’acaben posant més, de pes. Va com va, és el preu de ser honest. No hauria d’anar així la cosa, oi?

    Zel, sí que he estat sincer, però si em sento malament no és perquè em posi al lloc de l’altra persona. Ella es sentirà com s’hagi de sentir, tot i que no li he dit per fer-li mal, és clar. Però jo em sento malament amb la situació.

    Cèlia, la Carme sap bé el que es diu, no ha errat pas gaire amb la seva interpretació. I això sense conèixer el cas concret! M’hauria de fer teràpia, llavors les coses sí que m’anirien millor.

    ResponElimina
  32. Olguen, a veure si haurem d’acabar concloent que és millor ser una mica cabró i no ser tan honest. Sembla que l’honestedat ens deixa pitjor que deixar les coses com estaven!

    Nits, com a mínim ho intento això de ser sincer i just. Si me’n surto ho haurien de dir els altres. Bona reflexió aquesta, buscar els motius pels que haver fet el que considero correcte em fa sentir malament. El que costava era el contingut del missatge, i l’efecte ja el sabia. Però després m’he sentit més buit del que creia, pensava que em trauria un pes de sobre, i me n’he posat més. Però ja passarà. Hi ha dies bons i dies no tan bons, tots en tenim de tant en tant. Si no pateixo amb això, no patiré amb res, creu-me.

    Déjà, més voltes a les coses que jo no els en dóna ningú! Però aquí seguim, sí.

    Laia, tu ja has entès alguna cosa, la que dius en la teva primera frase. M’ho vaig pensar molt però vaig prendre la determinació. Encara que no ho passi bé, no me’n penedeixo. És una cosa molt en el meu estil, d’aquestes que trobo necessari dir, i que els altres no entenen, però normalment no em guardo res important al pap.

    Sr. Banyera, això jo ho tinc claríssim des de sempre, no només no es pot estar bé amb tothom, sinó que no fa cap mena de falta. Hem d’estar bé amb qui volem estar, i els als altres que els bombin. Tampoc és això, però posar la importància en la gent que la té sí. Però no van per aquí els trets, no.

    Albert BiR, la persona en qüestió ja sap que em preocupo per ella, i no em venia gens de gust dir-li el que li vaig dir. També sap que sóc sincer i honest, però això no garantitza sempre que no facis mal quan actuïs.

    El tacte, tot el que dis és veritat, he estat honest amb mi mateix, creia que ho havia de fer, em volia treure un pes de sobre, la meva consciència està més tranquil•la, i fins i tot em fa sentir bé haver-ho fet, però un cop dit, se’m va generar una mena de buit que m’ha tingut una mica apagat des de llavors. Però tot passarà, això segur.

    ResponElimina
  33. Doncs sento dir-te que aquesta sensació dura una mica més del que un vol, però va passant quan penses que si no haguessis fet aquest pas, a la llarga, probablement hauria sigut molt pitjor.
    Oooo... no.??

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.