dilluns, 17 de gener de 2011

Frases a la japonesa

Sempre he estat d'apuntar frases, sempre n'he recollit de la gent que m'envolta, generalment gracioses o errors, però també més profundes, i també triava una frase per cada pel·lícula que veia... quan anava al cinema. Però el que no he fet mai, no sé per què, és recopil·lar frases de llibres. Deu haver estat de llegir dues novel·les japoneses seguides que he hagut d'agafar la llibreteta i apuntar algunes coses perquè no es perdin. La literatura japonesa... és especial. No sabia massa bé què fer d'aquestes frases i m'he dit que les volia compartir. Són simples frases, però a mi m'han dit alguna cosa.

De L'amant perillosa, Haruki Murakami

- Mentre me n'anava d'allà, vaig pensar que si no la tornava a veure em tornaria boig. Així que va baixar del cotxe, el món es va tornar buit i absurd.

- Tot el que té forma pot desaparèixer en un tancar i obrir d'ulls.

- No es pot dir res a partir de les fotos. Només són una ombra. El meu jo real és en un altre lloc, no surt a les fotos.

De Kitchen, Banana Yoshimoto

- Encara que sigui cert que la bona i la mala sort existeixen, dependre d'elles és una actitud molt còmoda.

- Vull seguir sentint a tota costa que algun dia he de morir. D'altra manera, no sentiria que estic vivint.

- La por pot fer que les formigues semblin elefants.

*****

No oblideu que està en marxa la convocatòria de la millor iniciativa blogaire 2010, passeu a fer les vostres propostes!


33 comentaris:

  1. La primera de kitchen m'ha recordat a algun creuament de comentaris que vam tenir, arrel d'un post teu, crec.

    Parlàvem de que tot i que tampoc ens podíem queixar de tenir excessiva mala sort, sí que no acabàvem de trobar el rastre de la bona sort, d'aquell cop de fortuna que, osti tu, et fa canviar la perspectiva de la vida, o simplement, et dóna una enorme alegria.

    La teva frase final, més o menys, era "seguim-la cercant, que l'acabarem trobant en alguna cantonada".

    Doncs això, segurament serà una mica més cansat, però seguirem cercant!

    ResponElimina
  2. No negaré que les frases tenen el seu què... ara -i en contra de la Utnoa, que és una gran fan del Murakami- no em crida (ja se que em repeteixo, repeteixo, repeteixo, etc) massa l'atenció la literatura japonesa.

    P.S. Què? ningú és perfecte. A tu no t'agraden els Beatles...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Genial totes i sí, molt japoneses. M'han agradat especialment les dues darreres de Yoshimoto. M'agrada recopilar frases i quan en trob algunes interessants als llibres, o fragments, fa poc vaig agafar el costum de marcar la pàgina amb post-it. N'hi ha que val la pena de recordar :)

    ResponElimina
  4. No ho he fet mai això de recollir frases però si que t'he de reconèixer que hi ha algunes citacions tan bones que, com ja t'han dit, val la pena recordar.

    Et deixo la última que em va colpir. La van dir al primer capítol de la sèrie "Fringe" que ara emet TV3 i fa així: "Una persona és més valuosa que una vaca excepte quan necessites llet, aleshores val més una vaca".
    No és literatura oriental però no em negaràs que té el seu què.

    ResponElimina
  5. en deixo un parell més. a veure si t’agraden.
    de kafka a la platja, haruki murakami
    - els records són una cosa que t’escalfa des de dins, però que alhora també t’esquinça les entranyes.
    - només hi ha un tipus de felicitat, però la infelicitat es pot presentar en múltiples formes.

    ResponElimina
  6. La por pot fer que les formigues semblin elefants... i tant!! Què certa és aquesta frase!!

    **********

    Jo ja he fet propostes a C@ts!! :-))

    **********

    Ara buscaré frases dels llibres que llegeixi i te les aniré posant :-))

    ResponElimina
  7. L'última aquests dies m'és força propera, hauré d'esforçar-me per retornar els elefants amenaçadors a la mida de les formigues.

    ResponElimina
  8. M'encanta la de la bona i la mala sort. Senzillament genial! Jo faig el mateix que tu, recopil·lo frases, però de les que diu l'E. Un dia en faré un post.

    ResponElimina
  9. Amb quedo amb la primera de la segona tanda....té raó és molt còmode

    ResponElimina
  10. La de les formigues és fantàstica.

    ResponElimina
  11. Està molt bé això d'apuntar les frases, m'agrada.

    ResponElimina
  12. M'agraden les frases. Jo porto sempre una llibreta a sobre i en col.lecciono també. Són trocets de cançons o de coses que llegeixo al matí al diari o sento. Queden allà guardades i és xulo tornar-les a llegir perquè et recorden el què et van fer pensar en aquell moment.

    tu has fet un recull de frases quasi filosòfiques, estan molt bé, són molt profundes i cada una et fa pensar... Carai amb els escriptors japonesos.

    Salutacions Xexu i boooona nit!

    ResponElimina
  13. I tan que passa!Llegir un llibre i trobar una frase que et crida que l'apuntis.A més a més ,no sol tenir el mateix efecte per tothom igual.Grans frases les teves.La última que m'ha cridat és la de "Cada set onades".^^

    ResponElimina
  14. Ja saps que sóc incondicional de Murakami, pe`ro en aquest cas m'agraden més les de Yoshimoto. Són interessants.

    ResponElimina
  15. Hauré de començar a llegir Yoshimoto, ja ho veig. No he llegit res.

    ResponElimina
  16. Sempre he trobat molt d'encís en algunes frases. .Aquestes que ens ofereixes, m'agraden. . .Gràcies per a compartir-les.

    ResponElimina
  17. Molt "japoneses", però la de la por m'ha agradat, però s'assembla a una dita anglesa "Fear makes the wolf bigger". Creuament cultural?

    ResponElimina
  18. La literatura japonesa m'atrapa.

    És curiós perquè té poc ritme, poca acció, però en canvi ofereix un tractament especial dels mots que li confereix una màgia única. Són llibres gairebén estètics, espirituals. Entren a poc a poc, i t'atrapen sense remei ...

    ResponElimina
  19. una bona selecció de frases. jo també, quan me'n trobo una, penso: "me l'apunto!", però la impaciència pot més i quan giro pàgina ja és massa tard, i allà es queden, entre els fulls passats. aquest seria un altre bon propòsit!

    em quedo, sens dubte, amb les del murakami. les de la yoshimoto també m'agraden, però no ho sé, em semblen potser més tòpiques (impressió personal, eh?). les altres són pur murakami! em sembla que la nostra història ja és un camí sense retorn... :)

    això sí: banana és nom guanyador! ;)

    ResponElimina
  20. Blogguer s'em m'ha cruspit el comentari hi torno.... deia que les frases de la Murakami m'encanten ....i que m'apunto el llibre que sembla interessant!

    ResponElimina
  21. És bàsic tenir una llibreta a mà per apuntar frases. Qui sap quan les hauràs de menester!

    ResponElimina
  22. Proposo que fem votacions ;-)

    En CONJUNT, quines frases ens semblen més interessants, ens han fet sentir més identificats o ens han fet pensar? Les de Murakami o les de Yoshimoto?:

    Jo voto per YOSHIMOTO.

    - La de la bona sort i la mala sort és genial. Ens demostra com, a vegades, ens "acomodem" a això sense mirar de forjar nosaltres el futur, sense haver de responsabilitzar-nos massa de les nostres decisions.

    - La de la por és, crec jo, la millor de totes sis, amb diferència. Nosaltres mateixos creem els nostres propis fantasmes. Som grans "engrandidors" de formigues. Si aconseguim tornar cada cosa a la seva proporció real, trencarem molts murs, ens deslliurarem de molts pesos que ens fan caminar cansats i geperuts.

    ResponElimina
  23. Són totes molt bones. Amb paraules molt properes diuen coses molt profundes.

    ResponElimina
  24. Tot el que té forma pot desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls. És d'una lògica tan simple que m'encanta per la saviesa!

    ResponElimina
  25. Quan llegeixo un llibre també m'apunto les frases que m'agraden o simplement que m'arriben per alguna raó especial.
    M'agraden totes les que has posat, però penso que n'hi ha alguna que té més força que les altres. Suposo que la tria depèn del lector, del seu estat d'ànim, de les seves vivències... Hi ha frases que les agafem per la seva excel·lent simplicitat, però d'altres perquè ens colpeixen. Bé, això és el que jo faig... :)
    Et recomano la Hiromi Kawakami!

    ResponElimina
  26. em quedo amb la primera d'en Banana.... pobrissó.... segur que va tenir una infància difícil amb aquest nom!

    ResponElimina
  27. Mira, pensant-ho bé, la millor, per nosaltres si més no, és la darrera... hem de fer país!

    Un superpetó, vaig a c@ts!

    ResponElimina
  28. Abans era d'apuntar (i fins i tot memoritzar) frases llegides als llibres o escoltades vés a saber on.

    D'aquesta dèria m'han acabat quedant gravades "y así vamos hacia adelante, naves que reman contracorriente incesantemente arrastradas a su pasado" o "no importa el color del gato, lo importante es que mate ratones", entre d'altres.

    En veure que apuntava també (i no és conya) una de Jorge Valdano llegida a "Sueños de fútbol", vaig decidir que millor no seguir anotant frases. :)

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies per comentar aquest post. M’ha fet gràcia veure com cadascú ha trobat la frase que més li agradava, i hi ha varietat total de gustos, potser n’hi ha algunes que triomfen més, però hi ha partidaris de totes. M’alegro que us hagin agradat.

    Marta, a mi també, potser és de totes la que més em va impactar.

    Porquet, suposo que el que es refereix la frase és precisament que no podem deixar-ho tot a l’atzar, esperar el cop de sort o lamentar-se per la mala sort que tenim. Pot ser còmode perquè no és agressiu, no ens esforcem i ens quedem com estem, tret que realment la sort, bona o dolenta, se’ns presenti davant dels nassos. Hi ha qui ja s’ho treballa, i per tant, no li cal la sort, però el que hem de fer és aprendre a treballar-nos-ho, a buscar les coses que desitgem, no deixar que passin soles, perquè probablement no passaran mai si no hi donem un cop de mà.

    Sànset, està clar que la literatura japonesa no pot agradar a tothom, no hi fa res, no és un motiu per trencar-te les cames, no pateixis. A mi m’agrada, però amb certa mesura, no podria estar llegint sempre aquests autors. Veus, sóc més maco que tu, que no entens que no m’agradin els Beatles!

    Caterina, hi ha frases que valen molt la pena, i segur que n’hem deixat escapar moltes. Està bé apuntar-les d’alguna manera, encara que no les tornem a consultar. El fet d’apuntar-les, o marcar-les, fa que, quan les frases se’ns tornen a creuar a la vida, les recordem millor, i també les circumstàncies en que les vam sentir l’altra vegada.

    Vida, ens l’hauríem d’anar repetint per adonar-nos que, per més complicada que sigui una situació, les formigues són formigues, i els elefants són elefants.

    McAbeu, és bona la frase, sí senyor. Però és l’exemple que a cadascú ens arriben unes coses que no tenen per què impressionar a altres. Jo també sóc seguidor de Fringe i en el seu moment no em va marcar aquesta frase, tot i que com et dic, la trobo molt encertada.

    Murga, bones, sí senyora. També he llegit aquest llibre, i em va agradar molt. Si el llegís ara segur que aquestes frases que has dit les apuntaria, però com comentava al post, mai abans havia apuntat frases de llibres, no sé què m’ha agafat ara.

    Assumpta, impressiona aquesta frase, eh? Quan hi penses, què certa és. I mira la que ha dit en anglès l’Alyebard, segur que et convenç també. Gràcies per participar a c@ts. Ara també apuntaràs frases? Hehehe, sempre em copies en matèria de llibres!
    Comentari 2: realment els dos sets de frases tenen diferències. A mi les de Murakami em semblen més naturals, més sortides del moment, i les de Yoshimoto més buscades, més triades per acabar el paràgraf amb una gran frase. Bé, però per entendre bé això que dic hauries de llegir els llibres, potser no pensaries com jo, però és la impressió que em vaig endur. Ara que, l’anàlisi que fas de les dues frases m’ha semblat excel•lent, jo en diria les mateixes coses.

    Clídice, tots, qui més qui menys, hem tingut por o hem donat validesa a aquesta frase alguna vegada. Tenim l’estranya tendència de fer créixer les formigues. A veure si pots reduir els teus elefants.

    Sr. Banyera, si us plau, aquest post de les frases d’E és absolutament necessari a la Catosfera. Jo també ho faig amb els meus companys, és on més ho faig ara, a la feina. La meva companya polonesa és una mina també!

    Garbí24, molt còmode i perillós, deixar-ho tot a la sort no porta enlloc, cal posar-se les piles!

    Kweilan, és fantàstica i espanta de tan certa com és!

    Deric, em sembla que ho aniré fent a partir d’ara.

    Nits, si una cosa té la literatura japonesa és que entra molt a dintre dels personatges, sovint et mostren els seus pensaments i sentiments més íntims. És normal, doncs, que deixin anar perles com aquestes. M’agrada això d’apuntar frases profundes, encara que no ho havia fet mai abans dels llibres que llegia. Hi ha coses que val la pena guardar, encara que potser després no les consultem mai.

    ResponElimina
  30. Maria plastilina, és ben cert que algunes frases arriben a uns i a uns altres no tant. A cadascú ens impressionen unes coses diferents. A mi aquest llibre que cites i el seu predecessor no em criden gens ni mica...

    Carme, les frases de Yoshimoto són més profundes, més generals. De vegades em semblava que precisament buscava la gran frase, quan explicava alguna cosa ja sabies que en venia una. A mi m’agrada més Murakami i aquest és el primer que llegeixo de Yoshimoto. Suposo que t’agradaria, no són tan diferents.

    Carme J, si ens hi fixem, podem sentir o llegir coses molt interessants i plenes de saviesa. Algunes val molt la pena recordar-les.

    Alyebard, molt benvingut al meu blog. A mi també m’agrada força la de la por, i em sembla normal que hi hagi frases similars en diferents llengües, perquè em sembla que és molt explicativa de sensacions que tots hem tingut.

    Joan, m’ha agradat molt la descripció que fas d’aquesta literatura, molts cops he intentat definir-la d’alguna manera per fer-me entendre, però no me’n surto, i crec que tu descrius perfectament la sensació que transmeten els autors japonesos. Em sembla que coincidim força.

    Pati, suposo que molts cops m’ha passat com a tu, que he llegit coses molt interessants, però s’han perdut per pensar que tampoc val la pena apuntar-ho a un lloc on segurament no ho miraré. Però potser llegir dos llibres japonesos seguits és massa, cal aturar-se i reflexionar en les coses que hom llegeix.
    Parles des de la subjectivitat, hahaha, que ets fan de Murakami! Però sí, estic d’acord amb tu, Yoshimoto sembla que de vegades escriu buscant la frase, per com encaminava l’explicació ja intueixes que acabarà en sentència. I és que és això, les seves són sentències, mentre que les de Murakami són naturals, surten així, simplement.
    Per cert, Banana és un sobrenom, és una autora i no és el nom real, però el cognom sí.

    Elfreelang, tret que Murakami és un home (i Yoshimoto una dona), el seu llibre te’l recomano, em va agradar molt, més el d’ell que el d’ella.

    Tirantlobloc, a la vista del meu post, no puc fer altra cosa que donar-te la raó! Gràcies pel comentari i benvingut al Bona nit!

    AnnaTarambana, el vocabulari d’aquests llibres sol ser molt planer, perquè ja es tracta d’això, de fer arribar perfectament els sentiments i sensacions a qui ho llegeix, sense metàfores ni segons sentits. Però això no fa que siguin menys profunds, al contrari, arriben molt més.

    Cèlia, de vegades cometem l’error de pensar que algunes coses duren per sempre, i no és així. Aquesta frase ho explica de manera molt clara.

    Guspira, penso que les frases són totalment subjectives. Potser les de Yoshimoto són més simples i diuen coses amb molta simplicitat, i potser les de Murakami em resulten més properes i em diuen coses a mi, però a algú altre potser no li diran tant. De totes maneres, al llarg dels comentaris he anat veient que cadascú té els seus propis gustos o li arriben unes coses o altres.
    Hiromi Kawakami? No l’he sentit anomenar, però tenia ganes de conèixer altres bons autors japonesos. Me l’apunto, gràcies!

    rits, la frase que dius és important tenir-la present, no podem fer que la sort regeixi la nostra vida, la postura és còmoda, però cal esforçar-se molt per aconseguir coses que la sort no ens portarà per si sola, almenys la majoria de vegades. Banana no és, per sort, el nom real de l’autora. En realitat és diu Mahoko Yoshimoto. Però qui sap, potser el seu nom real allà al Japó és encara pitjor!

    Zel, per més clar que tinguem que aquesta frase és molt certa, em sembla que la por és una sensació tan forta que és molt difícil tenir-ho en compte en els moments clau.

    Òscar, desconec a quins llibres pertanyen les frases que recordes, però són bones. M’agrada la del gat. I fa gràcia, sovint deixem de fer algunes coses per motius poc clars, sense saber per què, perdem l’interès. Però en el teu cas està claríssim, hi ha límits que no s’han de creuar, hahaha.

    ResponElimina
  31. Ei, doncs ja tenim dues frases en comú de Kitchen, pq la segona que n'has copiat, tot i no tenirla inclosa en el post, també la tinc marcada. El que passa és que m'agrada tot el fragment on es troba inclosa, i el volia copiar sencer, però em va fer pal i ho vaig deixar per més endavant :P.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.