diumenge, 14 de novembre de 2010

Pois, café

Em vaig perdre per l'Alfama, literalment. Buscava un restaurant de la guia, vaig començar a donar voltes pels carrers i carrerons d'aquell barri caòtic. Pujades i baixades, i sobretot culs de sac. Ja era tard i me n'estava cansant, llavors vaig recordar aquell bonic cafè que havia vist just deixar la catedral enrere. Tenia pensat anar-hi més tard, però segur que allà també feien menjar. I així era. Era un local molt pintoresc, amb una decoració peculiar. Hi havia taules i cadires que semblaven tretes d'antiquaris, i sofàs i tauletes baixes, ja que a les parets hi reposaven piles de llibres. És un local per passar l'estona amb un bon cafè, llegir, bescanviar llibres... El menjar va resultar molt bo, les cambreres agradables. Quan acabava de dinar, vaig obrir la guia i vaig descobrir amb sorpresa que també hi sortia. No només això, hi havia una foto d'una de les noies que hi treballa, la mestressa segurament, que és austríaca. Tot plegat em va fer molta gràcia, em sentia molt bé en aquell lloc. No cal mencionar que tenen wi-fi, oi? Abans de marxar vaig superar la vergonya que em feia i em vaig dirigir a la mestressa i li vaig demanar si em podia signar la guia, com una famosa, i entre riures també amb les seves companyes 'aquí tots fem la feina' 'no, no, la famosa és ella!', em va dedicar la guia. No em va semblar que es tinguessin cregut això de ser destacats a les guies, com m'he trobat a altres llocs.

Dos dies després hi vaig tornar a prendre el cafè a la tarda, i no em venia precisament de pas. Vaig passar-me una bona estona escrivint amb el portàtil, i en acabar vaig tornar a parlar amb la mestressa, li vaig dir que m'encantava aquell lloc i que si mai tornava a Lisboa, que hi tornaria segur. I si mai torno a Lisboa, hi tornaré segur.

El local es diu Pois, café i està a la part de darrera de la catedral. Molt recomanable, tant per dinar com per passar-hi una agradable estona amb una tassa de cafè. 

33 comentaris:

  1. primeraaaa! bentornaaaat!
    vaig a fer el dinar!!
    després et llegeixo!

    utnoa

    ResponElimina
  2. Disculpa el comentari anterior, mai havia estat la primera! hehe

    He deixat en Sànset a càrrec del dinar ii no m'he pogut estar de tornar a llegir el post. Ja m'ho imagino! que bunic! m'encantaria anar-hi en aquest cafè. Jo he estat a Porto i la veritat és que també té racons maquíssims, com també tramvia d'aquests antics.

    Espero que facis un bon balanç de la teva estada en solitari, segur que t'ha anat molt bé per a reflexions personals que espero plasmis per aquí! és lo teu, no? :)

    M'ha agradat molt aquest acte de "fora vergonyes!", fer coses així de tant en tant, si no hi estàs acostumat, fa sentir molt bé!

    Bon diumenge de descans!

    Utnoa

    ResponElimina
  3. Trobar llocs així, on hi acabes tornant perquè t'atrapen, és una de les millors coses dels viatges. Celebro que hi hagis estat tan bé i que hagis estat tan agosarat! ;-)
    Petons, guapu!

    ResponElimina
  4. és genial quan vas de viatge trobés un lloc especial. Si mai torno a Lisboa, ja sé on fer un cafè

    ResponElimina
  5. Ep, XeXu I de Lisboa, hauràs de crear l'etiqueta Portugal, o encara millor Guia de viatges, que no pares massa quiet, tu. Segur que aquest cafè és un lloc xulo; tan de bò pugui comprovar-ho aviat!

    Bem-vindo a casa.

    ResponElimina
  6. Quan trobes un lloc especial és molt bonic i ho recordes sempre.

    ResponElimina
  7. No hi ha res com trobar un lloc on et sentis a gust... és una sensació veritablement fantàstica... un lloc on puguis treure un llibre, llegir i passar una estona, escriure i sentir-te bé... i que, a més, la gent que hi treballa sigui agradable...

    Per cert, el tema de les cadires i taules de diferents mides, tipus, colors i estils (tal com he vist a les fotos de l'enllaç) m'ha recordat a la creperia normanda d'aquí Reus... no sé perquè però va ser un detall que també em va agradar molt.

    Prenc nota del lloc per si un dia hi podem anar :-)

    ResponElimina
  8. Jo que encara tinc pendent anar a Lisboa, m'apunto aquest cafè, segur que hi aniré. No sé quan, però hi aniré.

    Sembla que t'ha anat bé, l'escapada, no?

    ResponElimina
  9. Si mai vaig a Lisboa tingues per segur que hi aniré ! és deliciós trobar un bar amb encant on t'hi sentis bé, tota una troballa!

    ResponElimina
  10. Tal com descrius el local i les sensacions viscudes i després de veure'n les fotos, m'han agafat ganes d'anar-hi!

    ResponElimina
  11. Hi he estat! Ho he pensat quan t'he llegit i sí, quan he vist les fotografies ho he recordat. També hi vaig arribar per casualitat. El món és petitó. M'hi jugo un pèsol que algú altre dirà que hi ha estat també.

    ResponElimina
  12. Uau, he estat mirant les fotos i és un local ben xulo! Quines ganes de teletransportar-m'hi...

    Me n'alegro que hagis gaudit moments així durant el viatge :) Malgrat estar mig en silenci et vaig seguint, mig d'amagat, amb presses i pocs moments de tranquil·litat... Quan tot es relaxi una mica espero poder reemprendre el ritme!

    Mentrestant, i amb el teu permís, una d'aquestes taules de fusta tan encantadores m'estan convidant a fer-hi un cafè... I qui s'hi podria negar!

    ResponElimina
  13. Me l'apunto, gràcies! Segur que és un bon lloc per llegir Pessoa! (no és que sigui pedant, que ja saps que m'agrada la poesia...)!!

    ResponElimina
  14. Sembla d'aquells locals que sempre et depara alguna sorpresa.Que maques les fotos,quina bona pinta.Me l'apunto per si algun dia decideixo fer alguna escapadeta.^*^.

    ResponElimina
  15. Veus com ha estat profitós....apuntaré el cafè per si torno a la caòtica Lisboa.

    ResponElimina
  16. Tal com l'has descrit, quasi et puc imaginar escrivint en el teu portàtil en aquest cafè tan pintoresc. A mi també m'agraden aquests locals d'ambient tan estudiadament (o no) caòtic. Benvingut!

    ResponElimina
  17. A Lisboa i a Oporto vaig trobar locals i racons que sempre recordaré. la gent és molt amable i veig que t'ho has passat molt bé.
    Apa ara Santorne-m'hi!

    ResponElimina
  18. Aquests llocs amb encant són els que més m'agraden. Jo quan visito ciutats sempre busco llocs així i a la meva ciutat, acostumo també a anar a llocs peculiars.
    Dedueixo que el viatge va anar bé, no?
    Bentornat, Xexu!
    Per cert, no se m'hagués acudit mai que em signessin la guia. Callaré... :)

    ResponElimina
  19. trobar aquests llocs especials sempre és un regal que queda per sempre dels viatges. I que xulo el detall que et firméssin la guia. M'has donat idees per copiar-te!!!

    he entrat a l'enllaç i el lloc sembla encissador! amb racons amb diferents noms, molta llum,... molt agradable!!

    ResponElimina
  20. Quan vaig anar d'Interrail vaig fer el mateix! A tothom que veia, feia signar una llibreta on explicava allò que ens passava durant el viatge. Vam acabar amb escrits de molts i diverses llengües. D'allò més enriquidor!

    ResponElimina
  21. No dubtis que si mai anem a Lisboa prendrem un cafè al Pois. Amb cafeïna o descafeinat, depenent de l'hora.

    *Sànset*

    ResponElimina
  22. té molt bona pinta, m'ha recordat un bar d'aquí Girona el Terra, però allà no hi tenen llibres... m'han encantat els quadres!

    bentornat, maco! un petó!

    ResponElimina
  23. Ostres, aquest descobriments quasi per casualitat acaben sent quelcom especial. Destí, diuen.

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris, i m’alegro molt que el lloc us hagi semblat maco i interessant. Jo us el recomano, és un bon lloc per passar una estona, fer un descanset, mentre camines per l’Alfama. Estic content d’haver-lo trobat.

    Utnoa, em fa gràcia això de que us faci il•lu ser els primers a comentar, com si fos una gran cosa, quina vergonya. Quan vaig anar la primera vegada a Portugal em va agradar més Porto, per això devia una visita a Lisboa. Però en aquell moment no vaig trobar cap lloc amb encant, en tinc pocs records, la veritat. He pensat molt aquests dies, i potser alguna cosa sortirà, amb el temps, quan ho paeixi. La primera cosa és que no m’importaria tornar a viatjar sol, i ja és tot un què, oi? Abans no les tenia totes. A part d’això, més que reflexions el que he fet és intentar espavilar-me, em costa parlar amb desconeguts i aquest cop m’hi he obligat, ha estat un bon treball personal, trobo. Li va quedar bo el dinar a en Sànset?

    Rita, tenint tres dies, suposo que si tornes a un lloc és que s’ho val. Em sento una mica ridícul explicant aquestes coses, sé que per molta gent és molt fàcil, però sóc molt vergonyós per segons què (i molt desvergonyit per altres coses…), i em va costar fer algunes coses com la que explico, però les vaig fer, i per mi és molt.

    Mireia, segur que t’hi sentiràs bé entre els libres, encara que la majoria estan en portuguès! Per cert, vaig veure moltes llibreries per Lisboa, em va sobtar.

    Ferran, mai he creat una etiqueta per viatges perquè em semblava molt pedant, en part, perquè tampoc no viatjo tant, i perquè en realitat no m’agrada explicar els viatges, no sé mai què dir, ni em fa massa el pes llegir cròniques de viatge de la gent. En parlo a petits detalls, de vegades faig un balanç del lloc, però no em sento especialment còmode parlant de viatges. És cert que darrerament estic sortint més, cosa que m’alegra, he d’aprofitar ara que puc. I mira, et deixo a veure si endevines quin lloc em va venir al cap si he de tornar a viatjar sol, o em dóna per fer-ho. Ah, i jo també espero que puguis fer un cafè aviat en aquest lloc. Un cafè t’anirà bé, que vas a dormir com una gallineta, hehehe.

    Tarambana, a veure si la memòria no em falla i me’n recordo si algun cop torno a Lisboa.

    Assumpta, és clar, tu tens el Viena, però mira si hem d’anar lluny els altres per trobar un lloc així! Em sembla que ja ho havies comentat això dels mobles quan ens vas parlar d’aquesta creperia, si no recordo malament. Mira, és un detall que no tot sigui prefabricat i tot igual. Trobo que és un punt que li dóna un toc al lloc. A Barcelona hi havia un bar que es deia Muebles Navarro on tots els mobles eren també rampoines recollides, i estava força bé. Jo ja t’hi veig al Pois, café, crec que ja sé a la taula que us posaríeu i tot.

    Carme, doncs ja saps què has de fer, a Easyjet tenen els bitllets força barats. I com que a Lisboa no fa massa fred (com aquí més o menys), s’hi pot anar a l’hivern. Una bona tassa de cafè en aquest lloc ja veuràs que bé se’t posa. La veritat és que sí que m’ha anat bé, no sabria dir ben bé per què, però m’he demostrat unes quantes coses, i això és bo.

    Elfreelang, te n’hi pots anar amb la Carme, que ja s’ho està pensant. Com que tenen wi-fi, escriviu-nos des d’allà!

    Lluïsa, no sé si t’havia saludat mai abans, així que siguis benvinguda al Bona nit. És una opinió personal, a mi em va agradar molt i no té per què ser igual per tothom, però em sembla un lloc força acollidor.

    Marta, la veritat és que esperava que algú digués que ja hi havia estat, molts heu estat a Lisboa, i com que surt a la guia (i em sembla que el recomanen a diferents llocs), era relativament fàcil que algú hi hagués estat. A més, està al costat de la Catedral, un lloc on hi vas segur, per tant no l’has d’estar buscant massa. Continua a baix.

    ResponElimina
  25. Però el millor és trobar-lo de casualitat, certament. A mi em va cridar l’atenció quan vaig passar per davant, va ser després que vaig saber que era un local recomanat. I m’encanta que anés així la cosa. Ei, però només dius que hi vas estar, què et va semblar, et va agradar? No sé si algú més dirà que hi ha estat, però segur que hi ha més gent per la catos que hi ha posat els peus.

    Laia, si sabés d’algun local així per aquí a prop em sembla que m’hi considerarien client habitual. Ja tinc alguns llocs de referència, però no són com aquest. A veure si se’t calmen les coses, veig que tens molta feina darrerament. Ei, podràs fer un cafè si no et prenc la taula jo abans!

    Cèlia, no és de ser pedant, és de ser inculte que jo no el llegiria, perquè la poesia jo… em costa, em costa. Et diria que hi podria llegir Saramago, però em sembla que em costaria encara més!

    Maria, si em permets un consell, jo de tu no aniria a Portugal. No sé si ja t’ho vaig comentar, però a Portugal hi tenen una quantitat de dolços que fa feredat. Em sembla que no t’hi podries resistir, patiries un col·lapse de sucre! Molt perillós, de veritat. Per cert, que fa poc vas fer un post parlant d’una mena de pastetes que es deien Raffael o alguna cosa així, que jo no coneixia. Doncs mira, en vaig veure en un súper allà a Lisboa i em vaig recordar de tu. Gairebé faig una foto per portar-te-la de regal, però ja faig fotos prou frikis [la catosfera m’està fent molt mal] com per fer fotos en un súper!

    Garbí24, em sembla que sí que ha estat profitós, ha anat bé. Apunta que la teva dona n’haurà de fer una crònica!

    Josep Lluís, com ja li he dit a la teva dona, jo també us imagino allà ben posats amb els vostres llibres, qui sap si amb els netbooks, i ella fent mitja, però s’hi posi com s’hi posi, no acabarà el jersei! Ja us guardo la taula, que us hi veig.

    Joana, no em costa a mi tornar a la feina, les companyes sempre em reben bé, com ha estat el cas. Les cambreres d’aquest local eren molt agradables, però la gent no em va semblar particularment amable. De fet, vaig pensar el contrari, molta gent em semblava seca.

    Guspi, penso que sí que ha anat bé el viatge, no m’he sentit tan sol com pensava. Si t’agraden els locals peculiars, aquest segur que t’agradaria. Només amb la decoració ja veus que és un lloc especial. Ja saps, si entre les ciutats que has visitat et falta Lisboa, ja tens part de la feina feta. I per això de la guia… bé, va ser un pensament que vaig tenir. En una altra circumstància no ho hagués fet, però em vaig forçar a anar-hi, per mi va ser un pas gens fàcil i n’estic content.

    rits, si ets prou valenta per demanar a la gent que et trobes que surt a la guia que te la signin, té la seva gràcia, no? Jo no pensava que m’hi atreviria, però em va fer gràcia fer-ho. El lloc a mi em va semblar encisador, espero que si alguns de vosaltres hi aneu us agradi tant com a mi, si no malament, oi, després de tanta propaganda…

    Albert BiR, bé, no és ben bé el mateix, jo només vaig fer signar un autògraf a una cambrera que sortia a la meva guia, és una Lonely Planet i tots podeu veure la cara que fa. Li vaig ensenyar la seva pròpia foto, que ja sabia que sortia, i li vaig demanar que me la dediqués. Però el que tu expliques és molt interessant, segur que és un bon document, guarda’l bé.

    Sànset, la teva dona ja està mig convençuda, així que jo de tu buscaria els vols ja. I t’ho repeteixo, ja que així sé que et convenceré també, que a Portugal s’hi menja molt bé, i amb preus una mica més assequibles que aquí. Però no t’he portat cap tupper, ho sento, no m’hi cabia res més a la maleta!

    Elur, si plou és bon senyal, oi? Esperem que sí. És un bon lloc. Desconec aquest Terra a Girona, però si s’hi assembla s’hi haurà d’anar. No coneixes res similar que em quedi més a prop, hehehe?

    Joan, no crec pas en el destí, però sigui el que sigui que em va portar allà, dono gràcies!

    ResponElimina
  26. Aquest se'm va passar. Al costat mateix de la catedral, però, hi ha un restaurantet petit i apretat que no hi entraries si no t'ho diuen i hi cuinen un peix per a llepar-se'n els dits.

    Un viatge ben aprofitat, sí senyor!

    A mi Lisboa, malgrat aquesta decadència que respira, com ja vas dir, em va robar el cor.

    ResponElimina
  27. M'encanta Lisboa. I m'apunto el local. És una ciutat per descobrir, plena de llocs especials. Gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina
  28. Tindré en compte la teva recomanació si algun dia visito Lisboa. Serà una de les visites obligades juntament amb les dels estadis d'Sporting i Benfica.
    Adéu!

    ResponElimina
  29. ja, segur que has pactat una comissió per publicitat, com si ho veiés!!!!

    curiós que et faci vergonya demanar que et signin la guia. els estranyats haurien de ser ells, però què més dóna? quan viatjo em transformo (una mica, tampoc cal exagerar, eh!). Quan tinc la situació controlada i puc descansar, em dóna una vena pallassa que ni jo mateixa entenc. A Viena (tot per una aposta, esclar) em vaig pujar a una tarima a fer el "niño melón" (de la peli el otro lado de la cama). i crec que seria capaç de treure excentricitats de gairebé tots els viatges (si més no quan vaig amb els amics de sempre,... en d'altres potser ja no)

    ResponElimina
  30. conxus, et queda pla més aprop que Lisboa!
    si mai puges per Girona és al carrer Ballesteries, les finestres donen a l'Onyar.
    http://www.flickr.com/photos/elur_/5097073245/

    Ha anat bé la pluja, malgrat la migranya.

    ResponElimina
  31. Si et poguéssis imaginar com penso amb aquests bombonets^-^(jejeje).Seran la meva perdició!Però em sembla que més val que els probi perquè la cosa està empitjorant.Ostres quina bona pinta que en fas...No coneixia aquesta relació de Portugal amb ho dolç.Ho hauré de descobrir.

    ResponElimina
  32. Ja volaré d'aquí dos setmanes... necessitaré temps per pair-ho!

    *Sànset*

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.