diumenge, 7 de novembre de 2010

EsgléSA

No he seguit en absolut la visita del Papa a Barcelona per pura indiferència. No sé si ha anat bé, si ha estat com s'esperava, només he llegit alguna cosa pels blogs. La religió no és un tema del que parli massa, perquè no en tinc coneixement ni interès. Del que sí que estic segur, és de que tothom necessita creure en alguna cosa. Jo sóc agnòstic i m'agrada creure en coses una mica més palpables. Tot i així, no tinc res en contra dels qui necessiten creure en una presència omnipresent i omnipotent, cadascú tria les seves creences igual que tria la seva manera de viure, i cap no és criticable mentre no faci mal als altres. La tolerància és molt important, ens permet conviure malgrat pensem molt diferent. El respecte és fonamental.

Per mi tot això canvia quan parlem de l'Església. Canvia perquè no entenc que es segueixin les doctrines del Vaticà, de la mateixa manera que sí que entenc aquesta necessitat de creure. L'Església no és més que una empresa que s'ha dedicat a fomentar la por i l'esclavatge espiritual de la població al llarg de tota la història, i que pretén continuar fent-ho in secula seculorum. Podem assegurar que, a certs nivells, els capellans realment fan una funció d'ajuda espiritual i contribueixen a la comunitat, però no pot ser que les altes esferes eclesiàstiques prediquin unes lleis i unes normes que ells no segueixen, que siguin tan rematadament intolerants i retrògrads, i que girin l'esquena al canvi social, perquè el poble ja no és com a l'edat mitjana, i ells actuen com si ho fos. És més, desitjarien que ho fos.

És clar que hi ha d'haver una estructura que regeixi l'espiritualitat de tants i tants creients, però no crec que l'Església actual estigui a l'alçada de les circumstàncies, juguen amb un sentiment i unes creences, volen exercir un poder que no tenen. Segurament no han assumit que gran part de la població ja no és temerosa de Déu, ja no poden manar com abans. Si no s'adapten a la nova realitat, als nous temps, la seva desaparició està assegurada. I això no té res a veure amb deixar de creure. Déu continuarà sent-hi per més que caiguin els que fan negoci amb la seva figura.

31 comentaris:

  1. Aplaudiemnts per a tu, XeXu. Sortosament, molta gent creient no entén ni comparteix les manifestacions ancròniques del Vaticà. L'exemple més clar ha estat aquesta visita. Davant la multitud que s'esperava, finalment no hi ha anat ni molt menys tanta gent com els esperava.
    Ells saben que cada dia n'hi ha menys, i per això deixen anar bestieses com que la situació actual és com la dels anys 30. Quan algú comença a dir barbaritats, senyal que ho veu pelut.

    ResponElimina
  2. Bé, crec que per avui ja he parlat prou del tema. Estic força d'acord amb les coses que dius, i ja saps que sóc creient.

    No és que me n'alegri o no que hagi anat més o menys gent, la que hi havia en bona part no em representava, i conec més d'un que ha rebutjat anar-hi. El que em preocupa és tot el que ha dit, coses força tristes.

    Quan van escollir el papa actual, recordo que en un petit comité en vam parlar, de com ens neguitejava el que ens arribava del personatge. I recordo el que em va dir un capellà "Potser és el millor que ens pot passar, així l'Església morirà per renèixer, nova, fora de tot aquest poder".

    No sé, estic d'acord que l'Església està morint, s'està fent gran i si no es canvien moltes coses, no sé com anirà, xq cada vegada m'hi trobo menys reflectida i amb menys força per lluitar.

    ResponElimina
  3. Jo no sóc creient, però sí que he vist avui un resum de la visita del Papa. L'escenari, la Sagrada Família, meravellós. Jo m'he emocionat, sí. Però per dos motius: 1, veure la Sagrada Família per primer cop i poder fardar de país per tot el món, i posar Catalunya al centre de l'univers per una vegada. 2, veure com l'escolania de Montserrat canta el Virolai, un himne pels catalans.

    ResponElimina
  4. Jo tampoc l'he seguit i no sé com ha anat. La de l'Albert és la primera notícia que tinc que no hi havia tanta gent com s'esperava.

    Estic d'acord en el que dius, XeXu, si fossin una mica més oberts als canvis i als nous temps, no hi hauria tanta gent anticlerical.

    De tota manera, jo també voldria dir que les persones que ens hem educat en aquesta religió catòlica i que per tant era la nostra, en el moment que hem volgut hem pogut evolucionar, deixar-los enrere, i fer la nostra vida tranquil·lament sense cap pressió de cap mena i sense que ens portés cap problema. Molta gent dirà: només faltaria, clar que sí, només faltaria! però ho dic perquè a vegades parlem com si ens obliguessin a seguir-los i de fet no obliguen a ningú.

    Ells poden dir el que pensen o el que volen que pensi la gent sota la seva influència i jo puc dir que ni m'agrada el que diuen ni me'ls crec.

    ResponElimina
  5. Si Déu fa la seva feina...ells seran els més castigats, de fet s'ho mereixen

    ResponElimina
  6. Que bé que ho has dit tot! T'aplaudeixo!

    ResponElimina
  7. Jo si que he vist alguna cosa per la tele.
    I també aplaudeixo les teves paraules...i tan que necessita reformar-se i no entenc perquè no fan passos per fer-ho.
    Ja sé que no ve al cas,però no entenc perquè hi ha països que permeten casar els seus capellans i d'altres no.

    ResponElimina
  8. Coincideixo força amb les teves paraules. M'ho vaig mirar per televisió i em van agradar molt les imatges de l'eixample, les de l'interior de la Sagrada Família, la música i els cants, al Papa, senzillament ni me l'escoltava.

    ResponElimina
  9. Ja saps que en aquest aspecte tenim una opinió bastant similar.

    Fet i fet, també considero que l’Església és una empresa. I tota empresa s’ha de modernitzar i adequar-se al entorn i al seu client potencial. Si la cosa no canvia, si no fan –per exemple- un Vaticà III que revolucioni tots els seus estaments, no cal ser massa astut per preveure que s’ensorraran en no massa temps. No, si al final el Nostradamus aquell acabarà per tenir raó...

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. No crec en Déu, però respecto a qui ho faci. L'Església però, és una altra cosa. Són una colla d'aprofitats que juguen amb la fe de la gent per a fer negocis. I això és un crim gravíssim.

    És evident que hi ha gent molt vàlida dins aquella institució, però són a la base, lluny de les decissions de poder.

    Una cosa que em rebenta especialment és l'apropiació dels conceptes morals. Com si per no creure en Déu ja no se'n pogués tenir, de moral. I així van les coses.

    ResponElimina
  11. He de rectificar-te Xexu, no és l'Església actual la que no està a l'alçada de les circumstàncies, és l'Església en quasi tota la seva història que no hi ha estat, només cal fer un repàs de com ha actuat al llarg dels segles. Sempre a favor del poder.
    Una altra cosa són els capellans de poble, per exemple. O les parròquies, siguin d'on siguin. Aquestes sí que han sapigut comportar-se en moltes ocasions, cosa que els ha perjudicat davant del Vaticà, però tot això ja són figues d'un altre paner, diria jo.
    Hi ha un passatge a la Bíblia on Jesús arriba al Temple i el troba ocupat per mecaders, arreplega un fuet i els fa fora d'allà violentament.
    Estic educada sota el catolicisme, vulgui o no sempre me'n quedarà alguna cosa malgrat el meu escepticisme i la falta de fe i la meva tendència, clara i que defenso contra tot, al racionalisme. Però moltes vegades, com abans d'ahir mentre escalibàvem pebrots amb la mare, en parlem. I ella pensa com jo, actualment Jesús no en faria prou amb un fuet i tampoc no en deixaria cap allà on estan ara.
    El que ha fet l'Església amb el que predicava un home de Natzaret no té res a veure.
    Per això no em costa respectar la religió però sí l'entitat i la defensa a ultrança que alguns en fan.
    Si jo continués creguent tindria claríssim que aquesta gent no em representarien de cap de les maneres. Ni tan sols el capellà del meu poble, un home jove 35 anys, que és més carca que 10 Benet XVI junts.

    ResponElimina
  12. Carme, no obliguen però practiquen un xantatge emocional considerable i molt eficient quan t'han estat repetint tota la vida la idea del pecat i el càstig que comporta. No obliguen, però sí que fan un rentat de cervell amb totes les lletres. No obliguen però no et deixen esborrar de les llistes on t'han apuntat quan et van batejar. No t'obliguen però et condemnen a l'infern. No obliguen però aprofiten que el poble necessita líders i guies per viure.

    ResponElimina
  13. El mal més important que ha fet i fa el cristianisme ha estat identificar-lo a la bondat, com si res que no fos cristià no pogués ser bo. I dic el cristianisme, sense diferencia de sectes, perquè és la base de les "missions per evangelitzar negritus" per exemple. La tasca de beneficiència que fan les bones persones, sempre ha estat un fre perquè la societat reaccionés i exigís la justícia social. S'ha perpetuat l'almoina i la injustícia durant segles. A mi m'atipa això de què diguin: "mal no fa". Sí que en fa, adormen les consciències i sempre busquen "dolents" fora de la seva casa, mentre són llagoters amb els més rics, els primers interessats en què no es mogui l'statu quo. I si parlem d'Àfrica ... ai, millor no.

    ResponElimina
  14. Jo crec que l'església sempre ha anat força deslligada de la religió. El problema que tenen ara és que, a més, els governs es deslliguen de l'església, no com "antes" que eren gairebé una mateixa cosa i potser qui més manava.

    ResponElimina
  15. Estic totalment d'acord amb tu. Sóc creient però l'església no em representa, de fet n'estic deslligada. D'ahir no puc dir gran cosa, la veritat és que vaig enganxar per casualitat algun moment, només puc dir que la Sagrada Família és molt molt maca... un dia he d'anar a visitar-la.

    ResponElimina
  16. Com ja he deixat comentat en algun altre blog... visca el mossèn del meu poble! I és que la tasca de mossens de pobles, monges, capellans i frares crec que, tot sovint, és encomiable i queda molt allunyada de les cúries vaticanes.

    Ara bé, també crec que tenen part de culpa. Si la base es remogués com crec que molts ho farien potser les coses per les esferes altes anirien prou diferents... però és clar, són un col·lectiu no massa propens a les revolucions...

    ResponElimina
  17. El problema d'aquesta societat anònima és que la totalitat de les accions les tenen uns quants...i que no es regeix per cap mena de democràcia...sinó per regles d'obediència...obsoletes

    ResponElimina
  18. L'esglèsia fa molt temps que està antiquada. S'hauria de modernitzar i donar més exemple del que dona. No pots predicar sense donar exemple. M'explico: tema catàstrofes humanes sempre prediquen que s'ha d'ajudar al necessitat i... ells ho fan? Crec que no massa...

    ResponElimina
  19. Tot l'apunt el trobo molt bé però particularment el títol el trobo genial.

    ResponElimina
  20. Estic totalment d'acord amb tu.
    A mi ni em va ni em ve que vingui el Papa, però si resulta que perquè vingui ens hem de desembutxacar no sé quina bestiesa de cèntims, doncs home, ben mirat, una mica la peineta sí que me la toca... Però que no escoltem cada dia a la televisió que "no está el horno para bollos?" Amb les famílies que hi ha sense feina, sense poder comprar una barra de pa...
    Doncs jo sí que vaig mirar una estona la televisió i quan vaig veure aquell desplegament de mossos d'esquadra em vaig posar les mans al cap. Realment calia tot això? No seria millor que els mossos estessin buscant als assassins de l'Estela Calduch? per posar un exemple...
    Per cert, com diu Kweilan, el títol molt encertat!

    ResponElimina
  21. Estic d'acord. Crec que ser creient hauria de ser compatible amb anar en contra de segons quines coses que proclama el Papa. Sense anar més lluny, amb les joies que llueix no dóna massa exemple.
    Adéu!

    ResponElimina
  22. jo no ho hauria dit millor, i poca cosa més hi puc afegir. fa dies que toco, retoco, giro i tombo aquest tema i arribo sempre a la mateixa conclusió: l'església és una gran corporació que s'ha quedat, en fons i forma, a l'edat mitjana. per mi no té res a veure amb religió, creences ni espiritualitat, sinó que és (o pretén ser) una estructura de control social. jo em considero agnòstica, però si fos creient em sembla que m'indignaria de veure l'abús que protagonitza aquesta oligarquia que es passeja pel món a cop de dogma. i no entenc com als creients d'ara els quadren les ensenyances de jesús amb tota aquesta pantomima, sincerament.

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies per comentar aquest post. Entenc que és un tema controvertit, però em sembla que tots els que heu comentat teniu idees força properes a la meva. El més maco és que hi hagi creients que se’n declarin obertament però que no combreguin amb l’Església, ho trobo molt valent, i de la mateixa manera que rebran sempre el meu respecte, també esperaria que l’Església els respectés.

    Albert BiR, és cert que hi ha força gent creient que no combrega amb tot el que diu el Vaticà. Algunes coses poden estar bé, però la gent canvia, la mentalitat i les necessitats, i no pot ser que ens surtin amb les mateixes històries de sempre, quan després són ells els que acumulen riquesa i escàndols en temes que més val ni mencionar. Tristíssim. Humilitat i austeritat per començar, i després ja en parlarem. I d’animalades en diuen a cabassos, tantes que de vegades sembla broma i tot.

    rits, conec la teva opinió i en part si he fet aquest post ha estat pel que tu has dit i el que he comentat al teu post. He considerat oportú exposar les meves idees de manera oberta, tot i ser conscient que poden molestar a algunes persones, però he mirat de ser respectuós. Si no recordo malament, es deia que s’havia triat aquest Papa com a pont, sabien que duraria pocs anys i després pensaven triar algú amb més camí per córrer i que pogués reformar l’Església. No sé si aquest és el propòsit real, ni tampoc sé si algú pot arreglar això. Penso que, com tot poder, corromp. Un cop has arribat allà hi deu haver coses molt difícils de canviar. I saps, potser per la gent que més greu sap és pels creients, que no es mereixen que es jugui amb ells i que la gent que els ha de representar i guiar en la seva fe es comportin d’aquesta manera. Dubtar i qüestionar-se coses pot estar bé. Però no s’ha de perdre la fe si s’és creient, i em sembla que al final, de pur esgotament, deuen venir ganes de passar de tot. Ja sé que és complicat, però espero que mantinguis les teves creences malgrat els que manen siguin d’aquesta manera. És un camí que has triat tu i ningú te n’ha d’apartar, ni tant sols els que se suposa que t’han de guiar.

    Jordi, potser l’acte ha tingut bons detalls per Catalunya, però tampoc no sé si se’ns ha de conèixer al món per la nostra espiritualitat. No crec que Catalunya sigui un país especialment religiós, i tal com és l’Església, caldria veure com han explicat en altres països aquesta visita, segurament es parlava d’Espanya i la difusió de Catalunya ha quedat a mitges.

    Carme, una molt bona visió del tema. És veritat, no obliguen a ningú, almenys no a punta de pistola. D’alguna manera tu pots deixar de ser practicant i com a molt el capellà del teu poble t’ho retraurà una mica i potser mirarà de convèncer-te de que tornis, però no et vindrà a visitar cap comitè ni rebràs pressions de cap tipus. Penso que a poc espavilats que siguin ja es poden adonar de per què la gent abandona la pràctica, i és que si fossin més propers al poble potser no costaria tant mantenir aquesta fe i fer-ne ús. Jo no he estat mai religiós, ni tant sols he estudiat religió a l’escola. Senzillament no m’ha interessat, i això que era una assignatura que te la regalaven, suposo que perquè algú s’hi apuntés. Però la meva convicció em diu de no fer cas de ningú que em vulgui vendre motos, i per mi la majoria de coses que diuen no tenen cap sentit. Potser les intencions i els valors són dignes de conèixer, però quan veus que els que manen a l’Església contradiuen el que la religió predica, la veritat és que no convida a interessar-s’hi massa.

    Garbí24, ben vist, el dia que siguin jutjats per Déu en tindrem per una bona estona.

    Gràcies Agnès, és només la meva opinió.

    Maria, per això em costa entendre que segueixin predicant d’aquesta manera, no sembla que facin cap esforç per adaptar-se, caldria un canvi de mentalitat. I referent a això dels capellans, em sembla que són branques diferents de la mateixa religió, o religions diferents, no ho tinc massa clar.

    ResponElimina
  24. Rita, deu haver costat molts diners posar-ho tot tan maco, jo no he vist ni una trista imatge. Llàstima que el motiu no ens agradi a tots, però suposo que sí que ho pagarem entre tots, almenys els que vivim o estem empadronats a la ciutat.

    Sànset, pensem igual, però em pregunto si aquestes mateixes prediccions que fem tu i jo no les ha fet molta altra gent al llarg de la història, i allà continuen. La veritat és que la mentalitat actual em sembla que no té precedents en la història, però tot i així, cada època té aquestes idees, i d’aquí a un segle nosaltres semblarem uns retrògrads i uns tancats de mires. I saps, l’Església segurament encara hi serà.

    Joan, em sembla que coincidim força en la manera de veure-ho. Amplies aquesta part de la moralitat, sí que sembla que ells en siguin els abanderats, però penso que els valors de la nostra societat han canviat tant que ja no fem massa cas a aquestes coses, especialment quan veiem a molts ‘treballadors d’aquesta empresa’ que contradiuen el que prediquen. No deu ser amoral això de venir a Barcelona amb tots els honors i luxes i passejar-se amb grandiloqüència mentre vivim una crisi que està fent estralls a la població.

    Elur, l’Església des de sempre ha estat el poder, ha sigut un un dels estaments que manaven, barallant-se de tu a tu amb la noblesa per sortir-se amb la seva. Si era així és perquè la gent s’ho creia, la gent tenia fe cega en Déu i no es qüestionaven res. Per això la paraula de l’Església anava a missa, mai més ben dit. És ara quan hi ha mancança de vocacions i la gent ja no es creu tot aquest seguit de rondalles i moralitats que ens volen fer creure. Sóc de la mateixa opinió, Jesucrits tindria un cobriment de cor si aixequés el cap. És més, el Vaticà seria el primer interessat en tapar aquest adveniment, si reapareix la figura cabdal, se’ls en va el negoci enlaire. No crec que Jesucrist digués res de tot el que predica l’Església avui, almenys m’imagino que els valors que inculcava no són seguits ni per la mateixa Església.
    Jo respecto la creença, la fe. Com deia al post, tothom necessita creure en alguna cosa. Jo tinc fe en la ciència per exemple, tot i que porta molt disgustos, en la capacitat humana, i en algunes persones. No em cal un Déu, i no obstant, de vegades m’hi encomano, encara que mai m’han format en la doctrina cristiana. Però això no vol dir que no pensi que un Déu és necessari per molta gent. Però l’Església? No, l’Església l’únic que fa és prendre el pèl. No facis això o allò altre, que ja ho faré jo.
    Respecte al teu altre comentari, com solc fer, que et respongui la Carme si ho veu oportú, però he de dir que has sabut explicar bé el que jo no he sabut transmetre-li amb la meva resposta, tens tota la raó. Hi ha obligatorietats maquillades de reprimendes i de càstigs. Actualment és més fàcil donar-se de baixa de l’adsl que de l’Església, que ja és dir. I és més, qui voldria donar-se de baixa de l’adsl?? Si és que…

    Clídice, fan una bondat que en principi no hem demanat, el que passa és que la fan des del principi dels temps, i a tot ens hem acostumat. Però si bé no veig malament que facin certa ajuda social, el que segur que no veig és que les altes esferes eclesiàstiques facin massa cosa, a banda de queixar-se i mirar d’imposar unes idees de dos mil·lenis enrere. La bondat que ells promulguen és exclusiva, si no segueixes les seves directrius fas malament. I no dubto d’algunes bones intencions, fins i tot d’algunes bones accions, però sempre és allò d’ensenyar als desafavorits a guanyar-se el pa, no donar-los-en perquè som els salvadors de la humanitat. Aquest punt segur que portaria molta controvèrsia, perquè segurament és l’única tasca de l’Església que molts destacaríem com a bona, però actualment hi ha moltes organitzacions que fan també aquestes tasques sense barrejar-hi la religió, i sense evangelitzar a ningú, és clar. Però amb el poc coneixement que tinc del tema no m’atreveixo a obrir un debat sobre això.

    ResponElimina
  25. Marta, l’Església ja no és el que era, és clar, ni té el poder ni el significat d’abans. Amb els problemes que tenim actualment, que no són pocs, que et vingui algú a dir que si no fas tal cosa o tal altra Déu et castigarà, ens deixa indiferents. Més que res, perquè un càstig diví ens sembla menys greu que algunes tortures que vivim. Ells fan la religió, però aquesta cada cop està més lluny dels valors que se li pressuposen.

    Tarambana, em sembla que actualment no té res a veure ser creient i sentir-se part de l’Església. Conserva la teva fe tant com vulguis, creu. Però mantenir-te allunyada dels que volen gestionar la teva fe i dir-te el que està bé i el que no no et farà pas cap mal.

    Missis, passa una mica com amb els partits polítics, oi? Les bases fan tasques molt bones i segueixen la ideologia del partit, fan molta feina. Però després els de dalt només fan que posar-se en ridícul i entrar en merders. És clar que la seva posició ja ho comporta, però a l’Església això és flagrant. Sembla que necessitin fer-se veure d’alguna manera, i ho fan a base de dir animalades. Segur que les bases més d’un cop es posen les mans al cap. Ah, i això sí, molt de revolucions no són, és clar.

    Elfreelang, només cal veure la manera que tenen de triar el nou Papa, que com a acte de folklore no està malament, però és una mica trist. A més, això de que el Papa no pugui renunciar i només deixi el càrrec quan es mor… vaja, em sembla tot d’una endogàmia considerable.

    Sr. Banyera, no es pot predicar coses de les que després no dones exemple. En els comentaris s’han dit unes quantes coses com la que dius tu, clarament és molt fàcil omplir-se la boca i després no fer res al respecte en algunes situacions. No entrarem en alguns temes encara més escabrosos que aquests.

    Gràcies Kweilan, és un joc de paraules que em serveix per exemplificar el que penso.

    Guspi, és trist com una figura així dóna consol a una congregació que ho passa malament. Hi ha molta gent que hi creu. Altres potser eren allà per l’espectacle, però els que hi creuen potser han hagut de fer esforços per ser allà, em pregunto si el que reben a canvi val la pena. Als meus ulls, no reben res. Potser per ells, veure el Papa de prop ja és un premi.
    Alguna cosa vaig sentir dels mossos també, algú m’ho va comentar, però no recordo qui. És possible que em diguessin que hi havia un mosso cada dos metres? Sí, em sembla exagerat. Però sabent com les gasta el clergat, qui sap quan i on es pot perpetrar un atemptat contra el sant pare. Hi ha gent per tot.

    Albert, sí la típica idea d’austeritat i humilitat que reclama l’Església sembla que no va amb els que més manen allà. L’opulència ha estat sempre una de les crítiques que més s’han endut, i penso que amb tota la raó. No pots sortir a dir certes coses totalment enjoiat.

    Pati di fusa, discrepo amb tu només amb una cosa: en que no ho podies dir millor. Em sembla que ho exposes de manera tan clara que no puc afegir res més, per mi les teves paraules van a missa, mai més ben dit. Fins i tot coincidim en ser agnòstics i en cas de creure, se’m cauria la cara de vergonya que una institució així pretengués gestionar la meva fe. Però mira, hi ha qui necessita direcció, i d’això es valen i es serveixen per continuar infonent la seva llei, amenaçant-nos amb que Déu ens castigarà i totes aquestes coses. Em sembla que si Déu parlés, els primers castigats serien ells. Així que potser que es plantegin un canvi. O s’adapten i assumeixen el seu paper, o que vagin callant.

    ResponElimina
  26. Discrepo altra vegada, no era una fe cega el que tenia el poble, era por. Una por alimentada des de l'Església en tots els àmbits. Si fas un repàs, només de la història de l'art, t'adones que tot, tot, tot està manipulat per tenir al poble sotmès a través de la por i la ignorància. Les pintures de les esglésies eren horripilants, els colors triats, els rostres dels personatges... tot estava fet per alimentar la por.
    Ara ho tenen més difícil, el poble ja no és ignorant (una immensa sort aquesta), coneix altres religions i fins i tot es pot permetre el luxe de pensar i creure que no hi ha cap ésser superior o no. Ara la por l'alimenten d'altres maneres però el tinglado ja no els hi funciona prou bé, no pas en els països on el poble rep prou informació com per fer-se una opinió pròpia del que és la vida.
    I l'Església no es barallava pas amb la noblesa, se n'hi anava al llit (en sentit figurat i també literal). Cal que recordem els Borgia?
    El gran problema que tenen és que el poble ja no viu en la ignorància i l'analfabetisme, vet aquí. Ells s'han quedat a l'Edat Mitjana, nosaltres som al S.XXI.
    Bon dia, maco!

    ResponElimina
  27. Un post molt bo, totalment d'acord amb tu.

    ResponElimina
  28. Estic completament d'acord amb tu, XeXu. Jo fa temps que he deixat l'Església de banda... de fet vaig passar per totes les etapes... bateig, comunió, confirmació, revisió de vida... però ara que han passat uns anys, ben bé no sé què és el que realment em movia... potser la gent amb la que hi anava, els meus amics de tota la vida. En fi, és igual... però suposo que me'n vaig adonar que no necessites creure en l'Església, sinó que amb qui necessites creure en... diga-li x. En el fons tots som personatges divins... i amb qui hauríem de creure una mica més és amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  29. Elur, sembles tenir molts més coneixements del tema que jo, així que no discutiré amb tu. Això de la por és un recurs que potser han inventat ells, però que està molt de moda, no trobes? El que passa és que fins i tot hem après a gestionar aquesta por. Ara potser ens en fa més altres coses.
    Només diré que si dius que el poble ja no és ignorant i que ja no traga, d'alguna manera els seguidors de l'Església es pode sentir ofesos, tampoc és la meva intenció que s'hi sentin. S'ha de respectar, el que vaig voler dir amb el post era que no entenia el per què d'aquesta fe en l'Església, que no la comparteixo de cap manera, però cadascú és lliure de fer-ho si vol, és clar.

    Gràcies Jomateixa, és una opinió personal que compartim.

    Cuquet, jo no vaig passar del bateig, i perquè no vaig poder triar, i els meus pares tampoc, que en aquelles èpoques no podies anar amb bromes. El meu germà, que calculo que deu ser més gran que tu, no està ni batejat. Nosaltres no ens hem mogut mai en ambients religiosos, malgrat que la iaia era molt creient (però poc practicant). Els pares ens van portar a una escola laica, i després cap dels dos vam triar religió quan podíem escollir. Així que... em sembla que aquesta poca fe en l'Església em ve de lluny, encara que em consta que si m'hagués interessat per aquest món els meus pares no haurien fet res per impedir-m'ho.

    ResponElimina
  30. Jo hi era pel tros, des del bateig fins a la confirmació i 'mentre visquis sota el meu sostre' havia d'anar dient amén fins que vaig dir prou, però d'una manera capricorniana, mica en mica i al final me'n vag desvincular evitant una guerra santa a casa. Els meus germans van fer, més o menys, el mateix, ja tenien el camí obert.
    A casa són de missa de cada diumenge. Amb la meva mare puc discutir i parlar de tot això sense que ni ella ni jo ens sentim incòmodes, ella des de la seva postura catòlica i jo des del meu escepticisme. Ella no m'entén i em respecta, jo l'entenc i la respecto.
    L'últim intent de 'captar-me' (ho dic en to d'humor) va ser dir-me que anar a missa no em faria cap mal i jo li vaig respondre que no anar-hi tampoc, que anar a missa no significava ben res, que tan ella com jo coneixem uns grandíssims fillsdeputa que hi van/anaven cada diumenge.
    Amb el meu pare no se'n pot parlar. Tema tabú. És un home intel·ligent però en aquest aspecte és tancat de mires. Suposo que està còmode dins del rol que ha triat i no en vol sortir. No l'entenc però el respecto. Ell no m'entén però m'accepta, encara que remugant.
    Podria creure en Jesús, no seria pas difícil més aviat seria fàcil, però per mi és impossible. No puc concebir un ésser superior que se suposa que és la bondat extrema i que permeti un món com el que tenim, això per començar.
    No podria creure en l'Església. De cap manera.
    Llegia abans d'ahir que el Papa volia 'resar i meditar' contra la pederastia dels seus súbdits. Que els hi expliquin als pares de les criatures i a les mateixes criatures que el que han de fer és resar i meditar i que ja estarà tot resolt.
    Diria que el primer líder de la història de la humanitat ja feia servir la por. Els dirigents sempre l'han esgrimida per poder tenir al poble, amb més o meny encert, sotmès. Això dubto que canviï mai. Ho hem d'acceptar i hem de lluitar per aconseguir que no sigui així, però serà complicat.
    L'Església és un altre tema, perquè se suposa que hi era i hi és per ajudar el poble no per atemorir-lo i aprofitar-se'n.
    Jo no dic que els seguidors el Papa siguin ignorants. Ni tampoc que jo tingui raó. Potser sí que hi ha un Déu totpoderós, si hi és ja passarem comptes el dia del judici final. Però jo penso que no hi és i que si he de passar comptes amb algú és amb mi i la meva consciència i que no em cal esperar cap judici final, en tinc molts i cada dia.
    No pretenc ofendre a ningú i espero que ningú s'hagi sentit ofès.
    M'agradaria que quedés clar que desvinculo l'Església dels qui creuen en Déu.

    ResponElimina
  31. i una altra cosa, encara!
    si no fos per alguns capellans de poble, que n'hi ha que fan molt bona feina i són molt bona gent, l'Església encara trontollaria molt més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.