dimecres, 20 d’octubre de 2010

L'origen

En XeXu no ha estat sempre en XeXu. Corria l'any 2000 quan vaig començar la carrera de Bioquímica. Era per aquestes dates de l'any qua començàvem les pràctiques de les assignatures i el primer company que vaig tenir estava boig, completament pirat. Per això després vaig fer totes les pràctiques de la carrera amb ell. Ja a les primeres va començar a mostrar el seu potencial, entre ell i jo vam canviar els noms de tota la gent de la pràctica, els posàvem noms normals, habituals, per la cara que feien. Però no els seus. Al final només ens sabíem els noms inventats, no els de veritat. Tot això va venir perquè ell, sense venir a compte de res, va començar-me a dir XeXu. El tema de les x majúscules és cosa meva, però ell ho pronunciava així, no com tothom ha fet després 'txetxu'. Aquest noi se'n reia de tot i de tothom, especialment d'ell. Era pura energia, et contagiava la seva alegria i la seva empenta. També va ser qui va crear el nom del meu bon amic GG (futur pare).

Des de llavors, en molts àmbits se'm va conèixer amb aquest nom, fins que em va començar a sonar estrany el que els meus pares em van donar. Per això el vaig triar pel blog, no era el meu, però era molt meu. I també pel blog l'he deixat de fer servir, ara ja no vaig pel món dient que em dic XeXu, ja sabeu, la típica paranoia blogaire.

Així que la personeta que hi ha rere la pantalla s'encamina perillosament als 33 anys, però en XeXu tot just n'acaba de fer 10. Més o menys l'edat que tindria aquella veu en blau que havia fet servir temps enrere per parlar en boca del XeXu petit, potser algú se'n recordi. Vist així, encara m'hauria de preocupar menys pel pas del temps, oi?

48 comentaris:

  1. I tant que m'en recordo d'en XeXu petit! Ara feia temps que no hi pensava, però algun cop l'havia trobat a faltar!

    I què t'has de preocupar pel pas del temps! Si pots triar entre tenir 10 anys o 33 tres... és fantàstic!

    Jo no puc triar... sempre tinc els que tinc ni un més ni un menys! :)

    ResponElimina
  2. La primera a can XeXu... no m'ho puc creure!

    ResponElimina
  3. Curiosa història la del teu "nom". El cas del teu amic que s'inventa noms em recorda al del pare de la sèrie de Los Serrano, en Diego, qui anomenava sempre Fermín el psicòleg de l'escola dels seus fills quan en realitat es deia Fernando. Pels que fa poc que et coneixem blocairement, aquesta experiència que ens expliques ens ha ajudat a conèixer una mica més qui hi ha darrere el Bona nit i tapa't.

    ResponElimina
  4. ummmmm no sé jo è? tenint en compte que ets ambdues personetes t'acostes perillosament als 43 anys, tu sabràs... viejuno!!

    No t'he pronunciat mai com a 'txetxu', jo et dic 'shèshu'. Amb accent garrotxí, és clar.

    A mi si em diuen elur fora d'aquest món 'virtual' em sento incòmoda, una tonteria com una altra, però és així.

    ResponElimina
  5. Sí!! Recordo aquell XeXu petit... una vegada vas dir que tindria uns set anys... però clar, ha crescut ;-))

    Hehehe XeXu de 10 anys!! Tens l'edat més o menys dels meus nens de Catequesi... i saps què? en tinc un que aquesta tarda m'ha dit que volia ser científic, investigar amb l'ADN... no t'enganyo, eh? deu ser el teu "alter ego" :-DD

    Un altre vol ser explorador, un altre arqueòleg... però quan he sentit el que em deia aquest he pensat que era un XeXu petit ;-))

    ResponElimina
  6. ELUR... Faré veure que no he llegit això d'anomenar "viejuno" a algú que, sumant-li dues edats, arriba a 43... :-PP

    ResponElimina
  7. Preocupar-se pel pas del temps??...però si ha de passar igual!! preocupem-se de coses importants, no?
    O siga, que tu eres XeXu, perquè tens cara de XeXu? m'encanta aquesta història :D

    ResponElimina
  8. Assumpta! jejejejeje és que la conya ve del post anterior... ejem! ;-))

    ResponElimina
  9. Em sembla que no el vaig arribar a conèixer, jo, en XeXu petit. Només he conegut el "gran", i mira, que n'estic content, tu.

    Et deien Txetxu? Ostres, qué complicat, trobo, no? XeXu m'agrada, és fácil de pronunciar, ho trobo divertit i és ben bé nom de blocàire! ;)

    ResponElimina
  10. A mi em passava com a l'Elur, que m'incomodava terriblement que m'anomenassin pel carrer pel meu antic nom blocaire. Per això, vaig pensar que Vida era més apropiat. Com a mínim -a part de simbolitzar el rerefons de tot el que escric-, sempre sembla que es dirigeixen a tu de manera carinyosa, no? :)
    33 és molt bona edat...jo ja en tinc 63, aix! aquesta dislèxia: 36. :)

    ResponElimina
  11. Ara ens has fotut, tant a la Utnoa com a mi...

    Portàvem temps "maginant" quin seria el teu nom real, i havíem conclòs que potser seria Sergi.

    Encara que, per les castelles, "Chechu" és el diminutiu de "Jesús".

    Total, que ens has ben fotut!

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. Vaja… A mi m'ha passat una cosa semblant al Sànset i a la Utnoa… Mira, està bé això de tenir 10 anys, per a segons què :-)

    ResponElimina
  13. 10 anyets !! I publicant posts a les 23:30 ? Apa a dormir !! Serà possible aquesta nova generació....

    :P

    ;)

    ResponElimina
  14. No vaig coneixer el XeXu petit...però per tot el que he conegut de gran sé que no et preocuparàs més del compte per l'edad.

    ResponElimina
  15. 10 anyets, qui ho diria!! hahahaha qui els pogués enganxar, eh!!

    XeXu, treu-te la careta!! Com el Sandro!

    ResponElimina
  16. Ei, estàs molt bé per tenir només deu anys! O per tenir-ne ja 32. Mmh, quin embolic...

    ResponElimina
  17. 33 només? si ets un zigot encara! :D ah! i jo tb dic sheshu :)

    ResponElimina
  18. Doncs, jo també llegeixo sempre sheshu o XeiXu, que és com s'hauria d'escriure si volem que soni així. Txetxu ho trobo una mica "dur", però sobretot és que no és com es llegeix... clar que com és llegeix literalment, amb ics i no amb xeix és raríssim: xecsu. No?

    M'han fe t molt a gràcia, Sànset i Utnoa imaginant el teu nom... no se m'havia acudit mai, em sembla impossible d'encertar i els seus també. ja veig que això de ser dos blocaires... dóna molt de joc.

    ResponElimina
  19. Sí, CARME, jo també imaginava un nom... creia que es deia JOSEP o un compost amb JOSEP... Fins i tot havia pensat que es podia dir Josep Lluís!! ja veus quin honor que li feia!! ;-))

    Xe: Josep
    Xu: Lluís

    XeXu: JOSEP, una mica tipus "Josetxu" doncs per aquí anava la cosa :-))

    ResponElimina
  20. Tot plegat molt divertit, tant el teu escrit XeXu(amb el so de xocolata) com els comentaris, especialment els més agosarats. Fa força temps que et segueixo però fins avui no t havia escrit res. Et feia cara, sense haver-te vist, de Francesc.

    ResponElimina
  21. I tan! Despreocupa-te'n completament^^.Els amics són el millor tresor que tenim.

    ResponElimina
  22. El pas del temps, a aquestes edats, no ha de preocupar. Més endavant sí, més que res perquè ens en comencem a ressentir!
    Una curiosa història aquesta. A mi, a classe, alguns cops em deien pel cognom per a no confondre els 3 "Albert" que érem. Però més lluny d'aquí, cap sobrenom ni res!

    ResponElimina
  23. A veure, ha de ser un nom que es pugui dir en català i en castellà i que en cap de les formes sigui massa estrany... per exemple, no crec que es digui ROGER ni ARNAU... sinó que més abans la cosa aniria potser pel SERGI (de Sànset i Utnoa) o el FRANCESC (de la Montserrat)

    I per què ho dic? Doncs perquè el mateix SheShu va explicar una vegada que es deia igual que el seu pare però que la mare li havia dit (més o menys) "no deixis que t'ho diguin en castellà com va haver d'aguantar el teu pare, si et criden en castellà tu no responguis"...

    :-DDD

    No vull dir que ROGER o ARNAU siguin noms raros, eh? hahaha però ROGELIO i ARNALDO potser si :-DD

    ResponElimina
  24. A mi m'has creat una necessitat de saber quin és el teu nom de veritat...

    ResponElimina
  25. Com m’he divertit llegint els comentaris que heu fet a aquest post. Però bé, no sé si em fa tanta gràcia que us dediqueu a investigar quin és el meu nom real. De totes maneres, no us el diré, hehehe. XeXu és tan o més real que l’altre, encara que només tingui 10 anys. I el de veritat dit en boca d’algunes persones em sona impensable. Coses dels sobrenoms. Moltes gràcies a tots pels comentaris sobre el meu naixement!

    Carme, primera o no, sí que ets de les més antigues en aquest blog, i m’alegro que recordis aquells posts. M’adono de la de coses que ens hem arribat a llegir l’un a l’altre, i amb altres companys blogaires, i és tota una vida gairebé. I que duri. Ets la meva mama blogaire, ja veus, què em prefereixes, amb 10 o amb 32?
    Comentari 2, o més aviat 3: Quin embolic que em fas, ara ja no sé com ho he de pronunciar ni jo! ;) Com li dic a la Clídice més avall, aquí sembla que molts ho dieu com era originalment i fora costa més. Ni els més propers em diuen amb xeix, però ja m’hi he acostumat. Què bé que aquí ho escrivim, i tots contents. I jo no sé si és que m’agraden molt els sobrenoms, que és veritat, però no em pregunto quin nom tenen els blogaires que en fan servir, ja m’estan bé. Si total, si sabéssim els noms reals ens seguiríem dient igual pel nom que hem fet servir sempre aquí, oi? Ningú sospita que tu et dius Pepa Maria en realitat, i ja està bé, no? És bromaaaaaaaa! Que encara s’ho creuran.

    Jordi artista, ja recordo el personatge del Resines a la sèrie, ja, i també el tal Fernando. Cada cop se li anava més la bola a aquell paio. Però creu-me al meu company se li anava encara més. Quin paio. Ja està bé això d’anar-se coneixent, jo de tu sé quins tipus de gols t’agraden més!

    Senyoreta Elur, tens molt bon accent pronunciant el meu nom. Jo ho diria igual, però tinc dubtes amb l’accentuació de la ‘e’. El paio era de per Vic, i no recordo massa bé com ho deia. Suposo que la Jana ho diu igual, encara que dirigit a en Pèsol. Bé, de fet ja deu haver canviat quinze vegades el nom al gat, però bé, com la seva mestressa.

    Assumpta, em sembla que el XeXu petit no tenia massa clar què volia fer de gran, més o menys com el XeXu d’ara. Però cuida aquest xavalin, que serà el que ens clonarà a tots i així podrem tornar a viure una altra vida blogaire quan ja haguem traspassat. A mi que m’enterrin amb el netbook, per si de cas. Saps, jo també he pensat això de que el XeXu petit ha de créixer amb el temps. Jo me l’imaginava de l’edat que dius, ja ho vam parlar, però ha passat força temps des que va parlar (no, no cal que ho vagis a buscar, dona), i ja s’està fent grandet. Ara no sé si, en cas que em torni a parlar, hauré de fer com fan als Simpson, que no creixen mai després de 20 anys, o fer com que ha crescut amb mi…
    Comentari de més enllà: que sigui Rh negatiu no vol dir que sigui basc!!
    Comentari de més enllà + 1: em sembla que t’està sortint fum del cap Assumpta, deixa de barrinar! Em sembla que t’hauré de drogar perquè no tinguis tanta memòria, que al final em fotràs el xiringuito enlaire! Ja no podré explicar mentides (com saps que m’agrada molt fer) perquè sempre em descobriràs. Que no t’agrada XeXu? Dona, si és prou bonic, no? A mi m’agrada Arnau, però com a sobrenom no.

    Elur i Assumpta, no us estirareu una mica els cabells? Vaaaaa…

    Noia de Reykjavíc, deu ser que faig cara de XeXu, però no m’ho havia plantejat mai. El meu company era molt friki. No és que em preocupi el pas del temps, però sí que em preocupo de que aquest passi i jo no faci res amb ell.

    Ferran, potser t’hauria agradat conèixer el XeXu petit, solia venir a dir-me que no em compliqués tan la vida, potser us hauríeu entès. Com que no li feia massa cas, fa temps que no em parla, però qui sap, potser sortirà qualsevol dia d’aquests. També em parlava una altra veu, però aquesta sí que espero que no torni. Com a nom de blogaire, Ferran tampoc està malament, hehehe.

    ResponElimina
  26. Vida, a veure si t’ho mal interpretaran si et van dient vida pel carrer. Sona ben dolç, però potser no agrada a tothom. Ara m’has espantat amb això dels 63, més que res perquè no em sortien els números amb el teu post de l’altre dia.

    Sànset, i què és això de parlar de mi amb la Utnoa i mirar de desxifrar les meves intimitats? Ja està bé, per què no parleu del que parlen totes les parelles normals, com que tu fas pipi fora de la tassa i ella gasta molt en sabates [toma tòpics!!]? La veritat és que jo no trobava massa relació amb el meu nom i el que em va posar aquell animalot, però a ell li devia sonar bé, qui sap. D’aquell noi es podia haver fet una tesi de psicologia. Era genial.

    P-CFA…, si t’ha passat el mateix que a aquest parell… és que tens massa poca feina… Jo no enyoro gens ni mica tenir 10 anys, em sembla que menjo més xocolata ara que llavors! Això sí, ara és del 90% de cacau.

    Carquinyol, boníssim el teu comentari! Com es nota que has de ser pare, eh! Que fas pràctiques amb mi o què?

    Garbí, no em preocupa l’edat, ja ho deia al post anterior. El que em preocupa és no estar aprofitant el temps, i aquesta sensació la tinc. I li dec al XeXu petit no entregar-li un futur així.

    Sr. Banyera, jo no em trec la careta que tot se sap. Com en Sandro. Jo no enyoro gens tenir 10 anys, tu sí?

    SM, a veure si entre tots em fareu agafar un desdoblament de personalitat, si jo ho explicava com a anècdota només!

    Clídice, no et passis! Que només en tinc 32 encara, hehehe. Dius bé el nom. Per què aquí tothom el diu bé i fora no? Ja és que som una espècie estranya els blogaires…

    Montserratqp, sigues benvinguda, doncs, entre els que parlen. Com veus, aquí la confiança fa fàctic, s’agafen unes confiances aquesta gent… Se n’agafen tantes que em tenen amb un somriure als llavis tota l’estona. Em sembla que t’hauràs de quedar amb les ganes de saber si faig cara de Francesc, hehehe. Faig cara de sòmines, això sí!

    Maria, són un bon tresor, fins i tot quan s’inventen noms per un!

    Albert BiR, això ho hauríem d’arreglar, perquè no ets l’únic Albert que passa per aquí, i per això sempre he de posar això de BiR per no confondre. Vols que organitzem un concurs per inventar-nos un sobrenom per tu? O si no jo me’n trec un de la màniga ben ràpidament, eh? Què tal ‘Laportafan’? És bromaaaaa!

    Kweilan, corre, posa’t a llegir a veure si se’t passa!

    ResponElimina
  27. Aquesta sí que és bona! Jo que em pensava que al final del post ens descobries el teu nom real... Doncs jo sempre m'he pensat que et dius Sergi i no sé per què, eh? o bé, potser sí! perquè tenia un company a la facultat que es deia Sergi i algú li va començar a dir Xexi. Ho hauré relacionat... Fins i tot recordo que al principi de visitar el teu blog vaig dubtar que no fossis aquest noi!
    Per cert, això de la pronúncia és simplement dialectal, i el fet de pronunciar-ho d'una manera determinada no significa que sigui millor o pitjor. Jo ho pronuncio amb el so palatal africat sord. I segur que si féssim una prova sobre la pronúncia del teu nom entre tots els que estem per aquí, sortiria una diversitat de sons si més no, interessant! Estaria bé, no? I descobrir quina veu hi ha darrera de cada blog! No em diguis que no seria entretingut?! No ho penses mai com deu ser la persona que hi ha darrera del blog? Jo sí! I de fet igual que quan llegeixo una novel·la i m'imagino els protagonistes a partir de la informació que em donen, doncs quan llegeixo els blogs, m'imagino la persona que l'escriu i no parlo del físic, sinó del caràcter, de l'estil de vida. Ep! però això no vol dir que la idea que em faig sigui encertada, eh? No... per descomptat!

    ResponElimina
  28. Casonseuna! ja has contestat mentre t'escrivia!

    ResponElimina
  29. No pateixis, GUSPIRA, demà farà una segona tanda de respostes ;-)

    No, XEXU!! No em droguis!! No veus que jo ja floto soleta amb la nyonya que m'entra al Viena després del cafetonet? Hauries d'estar content que recordi TOT el que dius (hehehe) :-DD

    ResponElimina
  30. El tema dels malnoms (m'algrat siguin amb afecte, m'encanta que es puguin conèixer com a malnoms) està realment estès. Amb els meus amics més propers estem tots batejats (el meu malnom de blocaire n'és hereu directe) i ja gairebé no recordem l'origen de tots ells!

    ResponElimina
  31. vols dir que hi ha gaires que fem servir un nom veritable... ?

    ResponElimina
  32. Això dels sobrenoms té tela! n'hi ha que es fan amb carinyu i n'hi ha que es fan amb mala llet. A la meva feina vam començar "carinyosament" i vam acabar amb moooolt mala llet. I jo en tenia força!!! (si, si, ja sé que sona estrany, però de tant en tant surt). El darrer que vaig posar va ser al meu cap, i després de sentir-lo en d'altres persones, em sap greu.
    En canvi disminuir, escurçar noms, moldejar-los.... això si que és més carinyós.

    Una nit de festa em van batejar rits i d'aquí, tota la colla acaba amb its.

    Jo sempre t'he llegit dels Txetxu, em sona fort. Fa per tu.

    En conec tres de Xexus; i si hagués apostat hagués estat per Dani o David. Qui sap, serà un misteri de la catosfera.

    ResponElimina
  33. El XeXu ha fet una mena de "La vida d'en XeXu". M'agrada molt el que dius. Olguen té uns mesos, però la persona que escriu, ja en té, des de fa poc, 32. I ben bé que els duc, estimat amic. Sols em queda felicitar a XeXu pels 10 anys de vida, i espere que en siguen molts més.

    M'ha agradat molt. M'he sentit identificat amb el que dius.

    Per fi he pogut fer-me amb l'ordinador i...ací estic.

    ResponElimina
  34. Ostres, doncs jo em dic ASSUMPTA de veritat... sóc rara d'utilitzar el meu nom? :-))

    ResponElimina
  35. Ui, a la plana parlen molt refinat jejejejeje (si em sentís la Bet, una amiga d'allà s'ofendria, segons ella és pagesota però ja pots comptar! és fina com ella sola. A Vic n'hi ha que parlen ben bé com si fossin d'Olot també).
    La Jana a en Pèsol, ja li diu Pèsol, si més no Pèshòl amb la o oberta, que ens ha sortit amb el mateix deix que el seu pare que és valencià, és un fart de riure, perquè a la iaia no li fa gràcia i s'enfada, però és encantadora parlant valencià, sobretot quan et diu 'eixim!')

    ResponElimina
  36. Així que en XeXu encara no és ni un adolescent.
    Felicitats!

    ResponElimina
  37. Això, això, això... com et dius realment? Tot i que tant hi fa, aquí ets en XeXu! Malgrat sé els noms reals, sempre la referència que guanya és el nom blocaire.
    Poster només en tens 10, però ja expliques "batalletes"!

    ResponElimina
  38. Sembla mentida com a vegades mos identificam amb un nom que no és el nostre. Possiblement perquè l'hem escollit amb una personalitat ja més clara. Jo sempre, quan ho he pensat, he pronunciat "Txetxu" i no te negaré que més d'un cop he sentit curiositat per saber l'autèntic nom :)

    Per cert, gràcies pel comentari que vas deixar al meu darrer post. Me va agradar molt i me va arribar! :D

    ResponElimina
  39. XeXu
    XaXu
    Xavu
    Xavi
    Xavier!!!!
    Et dius Xavier?(jejeje)Era broma^^.

    ResponElimina
  40. Al món hi ha sobrenoms molt curiosos, i les històries que hi ha darrere encara ho són més.
    Jo sempre havia pensat que al "món real" et deies Xexu, o com a mínim que tothom t'havia dit sempre així.
    Adéu!

    ResponElimina
  41. Guspi, no passis ànsia que ja et contesto. L'evolució dels noms és sempre una cosa rara, depenent de qui t'enganxi, el teu nom pot acabar del tot deformat. Fa gràcia, però, també és producte de la confiança quan ens canvien el nom.
    No ho havia pensat això de la variant dialectal, però deus tenir raó. Suposo que és més fàcil que si s'és de Barcelona i voltants es llegeixi més com a Txetxu. Què hi farem, com que per aquí ens dediquem a escriure...
    No és que em dediqui a pensar com és cadascú, sinó que en tinc una idea formada. Anem llegint-nos i comentant-nos, i poc a poc ens coneixem. Ens podem equivocar, ja vaig dir un cop que aquí solem mostrar la millor cara, però una idea ens la podem anar fent mica en mica. Per tant, crec que és més fàcil saber com és una persona i el seu estil de vida que no pas saber com és físicament. La gràcia és que aquí el físic no importa, però com que ja us tinc a tots clissats, m'agradaria saber com sou físicament alguns de vosaltres, hehehe. Pura curiositat.

    Assumpta, normalment fa gràcia que recordis totes aquestes coses, i les trobes més ràpid que el buscador, però si m'has de treure les vergonyes no, eh! Va Rosa, no ens enganyis més. Això d'Assumpta està molt bé com a nom de blog, però no és creïble, dona. Mira que tens un nom maco: Rosa. Nom de flor.

    Missis, la gràcia és que van derivant, derivant, i al final no s'assemblen de res a l'original. Això quan no és ja una cosa que no té res a veure amb el nom, com sospito que deu ser el teu cas. No ens dónes una pista?

    Goculta, per aquí n'hi ha uns quants, només has de repassar la llista de comentaristes. Vaja, almenys jo me'ls crec.

    rits, és que es pot tenir molta mala llet amb els noms que s'inventen, eh! Només que vulguis fotre algú ja ho tens molt fàcil, li busques les vergonyes i estens un nom. Pot acabar molt cansat del tema. De vegades es té sort i et diuen coses que no et desagraden.
    Tu creus que el meu sobrenom sona fort i fa per mi? Tinc (mal) caràcter, però fort, fort... i de misteri cap, espero que tothom ho oblidi molt ràpidament, hehehe.

    Olguen, quan passes tanta estona per aquí com jo acabes fatal. Començar un post és sempre el més difícil, després ja va rodat. I aquest cop se'm va ficar al cap aquesta manera de començar, i vaig pensar en tu, saps. Pensava 'ostres, això sonarà com un inici dels posts de l'Olguen'. Estic malalt, malalt. Tot i així, espero que no ho entenguis com un plagi, sinó com un homenatge. El XeXu sóc jo, però també és ell, no ho posava pel mateix sentit que fas tu tampoc.
    32 anys és una bona edat, oi? La veritat és que m'agrada, no n'estic gaudint tant com m'agradaria, però tot i així no voldria pas tornar enrere, i per anar endavant ja hi haurà temps. M'alegro que hagis celebrat l'aniversari (que era fa poc, oi) recuperant la connexió, espero llegir-te sovint ara, que amb uns pocs mesos de vida hauries d'estar encara més malalt que jo!

    Elur, a la carrera vaig conèixer gent de la plana i també d’Olot. He de dir que hi havia un món, els de Vic i rodalies parlaven força més semblant a nosaltres, i els d’Olot feien un accent... És clar, jo m’imagino que tu tens aquest accent també, de poble, però poble. Ja saps, els urbanites i les nostres coses.
    Oh, ja Jana ja no li diu xexu al gat, ara ho trobo a faltar. Quina barreja de llengües que tindrà la nena, deu fer molta gràcia. Mira, segons alguns ja és bilingüe, o trilingüe, té sort.

    ResponElimina
  42. Estrip, però em sembla que té més anys que l’Estrip. O si no ens hauràs d’explicar la història. Si es pot...

    Tarambana, què tafanera! Doncs no t’ho diré! Si a més, ja ho dius tu, el nom de referència és el de blogaire. Explico batalletes, i les que em queden per explicar!

    Caterina, de moment t’hauràs de quedar amb aquesta curiositat. La manera com ho pronuncieu és una mica igual, la majoria de gent que conec ho fa com tu, encara que seria molt curiós sentir-ho amb accent mallorquí.
    Els comentaris que deixo es desprenen del post que sigui. Em vaig emocionar realment llegint el que deies, i tenia necessitat de fer-te arribar el que pensava. És fàcil callar, però les meves paraules eren molt sinceres. Si et van arribar, millor.

    Maria, quina ment més retorçada, ni a mi se m’hauria acudit fer aquesta evolució a partir del nom.

    Albert, és que en el món real molts em coneixen per aquest nom, i alguns només per aquest nom. Si els diuen el meu nom preguntant per mi, no saben de qui els parlen. Però això és des de fa 10 anys només. Els més importants de la meva vida, això sí. Estaria bé conèixer la història del sobrenom de tots. Perquè Albert ha de ser un sobrenom, oi??

    ResponElimina
  43. ummm... tinc accent garrotxí però no pas olotí, no parlo pas tan tancat jo, he rebut molta influència empordanesa i gironina i se'm nota, tinc un amic que em diu que parlo de ciutat, però tampoc és això. Es nota que sóc d'aquí dalt però no semblo una pagesota, amb tots els respectes.
    Sinó que t'ho expliqui l'Assumpta ;)

    Saps que mai m'he preguntat d'on pot venir Xexu?
    que poc curiosa per segons què...

    ResponElimina
  44. ah! me n'oblidava... la llarga llista de noms del meu gat preciós ha crescut, potser la Jana ja no li diu Xexu però jo sí espero que no et faci res, també li dic Xàio i Xèxul

    ResponElimina
  45. Certifico que l'ELUR no té cap accent marcat de cap lloc... Un català bastant neutre i força maco... Jo no sóc especialista en accents però només per sentir-la parlar no sabria pas d'on és.

    I el meu accent, ELUR, com és? :-)) semblem dues criatures d'escola... però... oi que jo tampoc tinc accent de Barcelona (vull dir aquell accent exagerat que algunes persones ridiculitzen) i no diguis que sí perquè estic molt tova... (coff cofff)

    (*) Coff coff és tos...

    ResponElimina
  46. No Assumpta maca, no parles xava, per sort passar temps a Reus t'ha anat bé ;))) és broma, és broma, perquè la teva germana tampoc té l'accent aquell de Barcelona tan exagerat.
    No passaries per gironina, però tampoc seria fàcil ubicar-te. Guapa!
    Cuida't, è!?
    Un petó, maca.

    (ja veus Xexu, hi ha coses que sempre tornen, les modes sobretot i les converses de l'Assumpta i jo al teu bloc :P)

    ResponElimina
  47. He de reconèixer que en la meva malaltissa obsessió lingüística m'havia plantejat això del teu nom. El creia fals, i m'encuriosia l'origen. Ara ja en tinc resposta i em sembla una anècdota molt curiosa i digna. M'agrada com surt.

    Ara ja sabem quin aspecte tens. Tens cara de Xexu!

    ResponElimina
  48. Elur i Assumpta, us podria cobrar per fer servir l'espai i encara faria algun diner. No, si a mi ja m'està bé que feu servir això de xat, però esbatusseu-vos una mica, no? Ja està bé de llençar-vos floretes. Una mica de sang sempre va bé per pujar l'audiència.
    Doncs jo tampoc crec que tingui accent xava, però m'hauríeu de sentir, és clar.

    Joan, ja veus, millor això que em comencessin a dir alguna cosa despectiva. Ara falta que em diguis què és tenir cara de XeXu, a veure si m'hauré d'ofendre.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.