diumenge, 19 de setembre de 2010

Treballo per...

La hipoteca o lloguer. L'aigua, el gas, la llum. La factura del mòbil. L'ADSL. La compra. Productes de primera necessitat. El menjar de les mascotes. El regal d'aquell aniversari. La boda de no sé qui. El moble que feia falta. Renovar el vestuari més que caducat. La cerveseta del divendres a la nit. Sopar en algun lloc. Les vacances. El compte d'estalvi. La guarderia en cas de tenir nens. L'assegurança del cotxe. La benzina. La targeta de transport públic. Arreglar la rentadora. Les braves del partit del Barça.

I així una infinitat de despeses més o menys bàsiques que fan que molts cops arribem a final de mes una mica pelats. Però cobrar un sou no només ens serveix per a això. Cadascú té els seus vicis, els seus petits luxes que es regala. Posat que a ningú no li agrada anar a treballar per hobby, segur que tots teniu al cap que, a banda de pagar tota la despesa fixa mensual, anar a treballar es justifica per alguna altra cosa. Per exemple, jo treballo per poder-me comprar llibres. Per mi és un plaer no haver de pensar que no m'ho puc permetre. Hi vaig i no surto amb les mans buides. La meva amiga Txaro em comentava que per ella tenir certa estabilitat econòmica es demostra amb poder anar a la ciutat en cotxe, deixar-lo en un parking de pagament, i anar al cinema.

En assolir cert poder adquisitiu tots ens permetem algunes coses que abans se'ns negaven. No grans luxes, no despeses desmesurades. Simplement allò de 'ara ja no hi penso, ho faig i prou'. Ja sabeu les nostres. Ara m'agradaria saber les vostres. Me les expliqueu? Per què aneu a treballar?

40 comentaris:

  1. això em pregunto jo: per què caratsus treballo! caxis! :P

    ResponElimina
  2. Llibres, cine/teatre i...sabates, moltes sabates, massa sabates :P

    ResponElimina
  3. També perquè m'agrada que els xiquets em fagen somriure, però si et refereixes a en què em gaste el sou... també per comprar llibres, òperes, cordes de violoncel, partitures, plantetes, mobles i trastos d'ikea, sopars, viatges, regals, gasoil, hipoteca i etc, flors del mercat, fruita, gelats, perfum i coses de dones, necessite roba! també sandàlies sense tacó, bolsos, llibretetes de tots els colors, retoladors, bolis, agendes, post-its, imans pel frigorífic, souvenirs, ambientadors, postals, cera per a lacrar, cigarretes pink elephant, ... Però de tot això ara no necessite res!

    ResponElimina
  4. Aquest plantejament me l'he fet molts cops i generalment sempre tinc la mateixa resposta, tret dels dies dolents en què la resposta evidentment n'és una altra, però jo puc dir que tinc la sort de fer el que m'agrada. Tinc la feina que sempre he volgut tenir, de fet quan era petita ja jugava a treballar del que ara treballo. I el que penso és que faig el vull, el que m'agrada, que en gaudeixo i ara per ara em dóna una satisfacció personal inexplicable (no tots els dies clar, però generalment, sí!) i penso que a sobre de tot això em paguen. Què més puc demanar?
    Estic d'acord amb tu que treballem per necessitat, però digues, si fossis ric de la hòstia t'estaries sense treballar? Perquè jo m'ho he plantejat algun cop i he arribat a la conclusió que sense treballar no hi podria estar. Potser treballaria menys, però penso que deixar de fer allò que m'agrada, no ho faria...
    I és veritat que tal com anem adquirint poder adquisitiu ens anem permetent segons què que abans era impensable. Jo, ara, quan vaig a la ciutat també deixo el cotxe al pàrquing. Abans, podia passar-me una hora bona caminant fins al lloc de destí només perquè no em podia permetre pagar el pàrquing al centre.

    ResponElimina
  5. pels llibres segur! em puc permetre aquest luxe compar-me els que veig i m'agraden! i un altre petit luxe de tant en tant agafar un taxi! quan vaig passar un temps a l'atur no podia fer ni una cosa ni l'altra! bé i cursar els postgraus i màsters que abans pels diners no em podia permetre...

    ResponElimina
  6. Jo no treballo, XeXu, així que aquesta vegada no puc col·laborar... i, de fet, si digués algunes de les coses que m'agradaria fer si disposés de diners ningú no em creuria, així que... :-))

    ResponElimina
  7. Treballar per viure. Ja és això.
    Capritxets? petits plaers? molts, infinits i molts que no poden ser. No varien massa dels que dieu tots dos. Anar al cinema, fer unes copes, sopars, sortir un cap de setmana, un viatge... però amb mesura.
    Això si.... el compte d'estalvi?... què és això? la meva capacitat d'estalvi fa molt de temps que va desaparèixer i per més que ho intento, no hi ha manera.
    Fa uns dies, però, un amic em va fer un plantejament. Aquests capricis, aquestes necessitats que tenim i que ens ajuden a tirar endavant s'han fet indispensables, però ho són? els nostres pares (o si més no parlavem dels meus, dels seus i dels de la colla) mai van viatjar com nosaltres ho fem, ni sortíen com sortim nosaltres, ni anaven al cinema tant,.... el consumisme està tan arrelat en nosaltres qui en som conscients de com n'estem d'encadenats.

    ResponElimina
  8. Doncs, et diria que el meu primer vici són els llibres. I recordo quan estalviava mica en mica dins d'un sobre perquè de tant en tant em pogués permetre el "luxe" d'anar a la llibreria i comprar-ne 3 o 4 de cop. Ara no em cal el sobre, de tant en tant puc fer-ho.

    Regals que em fa il·lusió fer, sense haver de mirar prim.

    I simplement, per a mi, el luxe més important és no haver de mirar el preu de les coses normals i necessàries o el que costa la calefacció cada més. Abans, a vegades, passava, ara puc anar més tranquil·la.

    ResponElimina
  9. uf... ara mateix per no quedar en números vermells, poder estalviar una mica i canviar-me les ulleres; més endavant potser podré tornar amb els capricis, de moment els he hagut d'aparcar tots, és el preu de la meva independència.

    ResponElimina
  10. anem a treballar per força, i la recompensa a això és algun que altre caprici, en el nostre cas els viatges ocupen la principal despesa un cop esta tot cobert. Mai estem prou contens, sempre desitjariem més, però hem de saber veure que amb poca cosa podem ser molt feliços. Petits estalvis per a petits moments.
    Em fas pensar en un bloc que he llegit aquest matí d'un paio que va agafar els seus estalvis i ha estat dos anys i mig amb la seva motxilla voltant pel món. Em sap greu ara, no haver tingut la valentia de fer-ho quant ho podia fer. Ara, amb gent que depen de mi, es inviable.

    ResponElimina
  11. Treballo per viure i per poder ser independent. Què faig amb els diners? Doncs després de pagar rebuts i omplir la nevera, permetre'm petits plaers. Els llibres? Ais la meva perdició! No ho puc evitar...

    Per sort, la feina que faig m'agrada, però si em donessin el que guanyo sense treballar, no em faria res tampoc. Faria moltes altres coses... :P

    ResponElimina
  12. M'agrada la meva feina...i el meu sou va per pagar necessitats vitals, pagar deutes i cotxe, i si tinc algun capritxet, és roba i calçat, però compte! d'internet i sempre d'outlet, miro el preu més baix possible. Llibres? sí, però en tinc la casa plena, de quan em podia permetre no mirar tant què gastava...

    ResponElimina
  13. Gràcies, Xexu... Gràcies per recordar-me tot el que em tocarà pagar a final de temps... (fent amics, eh? jajaja...;P)
    Jo coincideixo amb l'Ada en que vaig a treballar perquè m'agrada la meva feina. Encara que no necessités els diners, ho faria igual. Però responent a la pregunta que fas... m'agrada gastar els diners en la compra d'algun llibre o un CD (ja sé que no sóc massa original) i per poder gaudir d'un bon cafè o un bon sopar amb els amics.

    ResponElimina
  14. Pels llibres també, per viatjar i pels MOhitos de les nits desesperades.
    Molt bon post!

    ResponElimina
  15. Ufff!!! jo també sóc una compradora compulsiva de llibres... i bé, ja que hi som, confessaré: cerveses, roba, música, còmics, concerts, pel·lícules, sopars, sortidetes, cremes i potingues vàries... entre d'altres. Però la majoria de coses que he dit me les puc permetre poquet, per tant haig de vigilar, no et pensis eh? :)

    ResponElimina
  16. Jo de moment, gairebé res de res. Sóc estudiant i el que he treballat a l'estiu i durant l'any ho he guardat per quan m'arribi la matricula de la universitat, pel rebut de la piscina municipal i la benzina. No he tingut mai una paga, però tinc diners estalviats. Sé que econòmicament no puc tenir en aquests moments un suport familiar, o sigui que de moment ingressar-ho és el meu millor aliat.

    Jo crec, però, que no em suposa un gran esforç perquè sempre ho he viscut, això d'estalviar per poder anar fent.

    I així... doncs fins que trobi alguna feineta més decent que pugui compaginar sense problemes amb la universitat, suposo! :)

    ResponElimina
  17. jo m'ho passe molt bé a la meua feina! m'encanten els meus alumnes i m'encanta estar dins d'un aula. Però més m'agrada ballar i em gaste molts diners en classes de dansa, en roba de dansa, en accesoris per ballar...
    I en llibres i en viatges! tot el que no s'emporta el pis s'ho emporten els viatges!

    ResponElimina
  18. Llibres,viatges i roba. I si pugués, més llibres, més viatges i més roba.

    ResponElimina
  19. Concerts, alguna escapada de cap de setmana, CD, una mica de cine, algun llibre… En general, penso que no tinc aficions gaire cares, cosa que va bé per a un sou normalet. Per sort, m'agrada la meva feina.

    ResponElimina
  20. No em puc permetre gairebé luxes, i menys, de comprar compulsivament. Ai! Quina enveja em feu!

    ResponElimina
  21. Primer em vaig plantejar la meva independència, no haver de deprendre de ningú ni de cap relació. Després i, sobretot, que m'hi trobés bé, que tingués vocació. Mica en mica, amb la família ha anat venint tot el que expliques...

    ResponElimina
  22. Doncs treballo per aixecar-me cada matí del llit (que sinò no hi ha qui m'aixequi).
    Per pagar el lloguer del pis que vull i per petits grans capricis com són anar al cinema i comprar molts moltíssims llibres que llegeixo i espero rellegir molts cops.

    ResponElimina
  23. Després de les despeses imprevistes que puguin sortir a últim moment els meus vicis són els dolços,els llibres i el cinema.Em sembla que em deixo alguna coseta...

    ResponElimina
  24. Jo vull aclarir que també m'agrada la meva feina, que no la faig a disgust només per poder anar al cine sense preocupar-me de si la pel·lícula s'ho valdrà o de si és o no el dia de l'espectador o d'on deixaré el coll*** de cotxe. És de totes totes un capritx que abans no em podia permetre. Igual que comprar-me segons quina roba o viatjar, però amb un matís. Anar al cine em fa pensar "va, que avui tiro la casa per la finestra"!

    ...i total, la despesa no és tan gran...

    ResponElimina
  25. No sóc una persona que li agradi gastar en res extraordinari, fet que desespera la meva parella, que és qui acaba estirant al final per anar a algun lloc. Més que res, menjar algun dia a fora i poder passar unes mini-vacances de tres dies a algun indret del país. Poca cosa més.

    ResponElimina
  26. Jo sempre he treballat per diners. Normalment en feines que no m'agraden i basicament per necessitat. Quan era més jove donava tot el que guanyava als meus pares perque ho necesitaven, ara per a pagar la hipoteca, donar de menjar als meus fills i tenir internet.
    Si, definitivament el meu gran luxe és internet i parlar en vosaltres i llegir-vos.
    Besitos a tots!

    ResponElimina
  27. Per fotre el camp de cap de setmana una vegada al mes.

    ResponElimina
  28. Ara per ara... per pagar una boda. El lloguer, el menjar, les factures, per anar al cine de tant en tant i a veure algun espectacle quan no hi ha cine. Per pagar, aviat, un cotxe nou, i les reparacions del vell encara. Per comprar el pinso de l'Otis, que jala com una llima...
    Treballar, treballar, treballo per obligació. Però els diners, en general, me'ls gasto de gust.

    ResponElimina
  29. Crec que treballo perquè no hi ha més remei. A banda d'això, per fer alguna que altra escapadeta a l'any per desconnectar. Els llibres els agafo de la biblioteca que no hi ha lloc a casa per guardar-ne tants!!

    ResponElimina
  30. Jo de moment estudio i no treballo. Si algun dia començo a treballar ja et diré amb què m'ho gasto. Els llibres no em semblen una mala opció, tot i que en tinc un munt a casa que encara no he llegit.
    Adéu!

    ResponElimina
  31. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, m’agraden molt les respostes que heu donat. De tant en tant m’agrada fer preguntes d’aquestes, sempre són fruit d’alguna conversa que hagi tingut i si les trobo prou interessants, les faig extensibles a vosaltres. La resposta mai em decep, potser els d’aquí ens assemblem en moltes coses, però els detalls que ens fan diferents són els més macos. M’agrada conèixer-los! Gràcies, i si penseu altres motius per no faltar a la feina cada dia, no dubteu en exposar-los!

    Clídice, jo això m’ho pregunto cada dia a les 7h del matí, però després ja sé per què.

    Xica, sabates, em quedo amb aquesta idea, hehehe. No ets l’única que conec que té aquest vici!

    Ada, a tots els mestres us agrada molt la vostra feina i després sou els que més depressions teniu. En fi, em queda el dubte del teu apunt final, per què ara no necessites tot això? Potser no necessitem res, però ens agrada quan ens ho podem permetre, no? Fumar és dolent!

    Guspira, això no era una reflexió sobre si ens agrada la nostra feina, de fet, a mi no em desagrada pas, treballo en el que vaig estudiar i em serveixen els coneixements adquirits. Està bé, però no deixa de ser una obligació. Si no em calgués no sé el que faria, segurament faria alguna cosa igualment, però no és el mateix treballar per obligació que per devoció. Me n’alegro que tu t’hi sentis tan bé, això és genial. Em sembla que amb quatre duros a la butxaca i amb l’edat algunes percepcions ens van canviant. Vèiem com el nostre pare deixava el cotxe al parking, però nosaltres donàvem mil voltes per aparcar-lo al carrer. Ara ens va canviant això, és el nostre torn de no pensar en els diners que ens cobraran.

    Elvira, m’apunto aquesta del taxi, molt bona! És cert, per què no agafar un taxi si cal, oi? És un petit luxe, però no sempre ens el permetem. Era aquest tipus de coses les que em referia!

    Assumpta, quan escric un post en el que penso que tu no hi pots participar gairebé em sap greu i tot. Però tampoc és així, sempre hi pots dir la teva. Si no treballes sempre pots dir en què t’agradaria gastar els diners sobrants si treballessis. I com que veig que ja tens coses pensades, per què no ens en dius alguna? A veure si ens sorprens tant.

    rits, jo tinc un compte d’estalvi, però està a la corda fluixa. És més aviat un coixí de seguretat, no un lloc on acumular capital. Sempre que n’hi ha una mica acaba sortint una despesa inesperada, o un viatge una mica massa car per pagar-lo només amb els diners dels sous.
    No només era cosa dels vostres pares. Que jo recordi els meus pares no han fet pràcticament cap viatge, el més lluny que han anat és a Londres (lloc on jo no he estat, per cert), i per Espanya. El meu germà i jo hem viatjat molt més, i pensem seguir fent-ho. I és clar, tampoc no tenen cultura de sortir a sopar i aquestes coses. La visió i la manera de funcionar ens ha canviat. Per sort per nosaltres. Què vols que et digui, estar encadenat a poder fer coses ja em va bé. I tu, que tornes de Grècia, no crec que puguis dir el contrari! Això sí, el tema de comprar llibres sí que ja ho mamava a casa. Això que no faltés mai.

    Carme, no mirar-se el preu de les coses de la compra, aquesta és bona. Vaig destacant els que dieu coses que em semblen equivalents al que jo deia, les respostes que buscava. Jo ho faig a mitges això. Em miro una mica els preus, però hi ha coses que compro que m’és igual, simplement m’agrada.
    Això del sobre jo ho faig, em fa gràcia. Si em sobren diners dels destinats a passar un cap de setmana, els aparto. Quan tinc una mica acumulat els utilitzo per comprar algun capritxet. Però llibres no, eh? Els llibres van totalment a part, ja formen part del pressupost mensual!

    ResponElimina
  32. Elur, t’equivoques. Dediques els diners a una de les coses més importants: la independència. Pensa que no et caldria. Psicològicament potser, però a casa els apres hi estaves bé, ho recordo. I tindries en Pèsol. Però has volgut tenir el teu lloc, i a això dediques els diners que guanyes. Ja vindran temps millors en els que et sobraran calerons per altres coses. Mira, jo podria dir el mateix. Si visqués a casa els pares a dia d’avui ja m’hagués comprat una biblioteca sencera. I només que deixés llegir els llibre a ma mare no em miraria malament i consideraria que li estic pagant un lloguer.
    Per cert, pensa en la teva com en la de Catalunya, si fóssim un país independent també ens hauríem de privar d’alguns luxes una temporada, no?

    Garbí24, viatjar és un vici que tenim molts. A mi també m’agrada, ho podria haver dit al post, però potser em referia a coses més petites i modestes. Darrerament jo també estic destinant molts diners a viatjar, i properament em plantejo viatges més seriosos, així que la despesa encara serà més gran. Però val la pena. I a gastar diners en això pots incloure les escapades de cap de setmana quan tens quatre rals a la butxaca, que és una cosa que penso que fas tu i que jo no faig perquè no tinc ningú amb qui anar-hi. Però són genials. Ah, i jo no crec que tingués collons de fer el que va fer el paio que dius. Ja he sentit moltes històries d’aquest tipus. Penso que s’ha de ser d’una pasta especial. I jo no sóc d’aquesta pasta.

    Rita, la independència és una bona cosa en la que invertir els diners. Estic d’acord amb tu, la meva feina també m’agrada, però no em queixaria si em paguessin el mateix per quedar-me a casa. Que un cop ets allà vols treballar, però quedar-se a casa està molt bé.

    Zel, encara que miris una mica la despesa, destinar una part a comprar roba i calçat ja és mostrar un vici, un vici que té molta gent. Jo puc passar mesos sense comprar res de roba, però em sembla que algun llibre al mes sempre cau.

    Joanfer, no t’oblidis de l’aguinaldo del porter! Està molt bé això que dius, a mi també m’agrada poder fer unes cerveses el cap de setmana i convidar els altres. Hi havia temps en que no podia convidar mai i havia de controlar el que prenia. Ara controlo el que prenc perquè sóc un viejuno, però pago rondes com els altres!

    Laura, així com jo. No ho he dit, però a part dels llibres m’agrada poder viatjar amb assiduïtat i també poder sortir cada cap de setmana i sopar i prendre alguna cosa sense pensar que no arribaré a final de mes.

    LluNa, jo quan he de comprar coses de certa entitat m’ho reparteixo entre els mesos. Compro el vol ara, el mes que ve em compro les sabates, i l’altre mes que és quan viatjo, tindré diners per pagar l’allotjament. I mentrestant, anar fent baixar el meu capital a base de llibres! Com deia més amunt, els llibres van a part. Sort que no tinc tan temps per llegir, i això em posa el control. Si per mi fos me’ls emportava tots a casa.

    Laia, la part bona del que expliques és que ja coneixes el valor dels diners. Saps que has de controlar perquè no en podràs rebre en excés, i això t’ajudarà en un futur. Sabràs guardar-te’n una part quan convingui i podràs gaudir de gastar-los amb mesura també. I un capritxet va bé de tant en tant, però si tens les esquenes cobertes.

    Nimue, perdona, no m’ha quedat clar si t’agrada la teva feina… dansa, llibres i viatges, bones coses en què gastar els diners. Jo de dansa poca, la veritat. Però a la resta m’hi apunto.

    Kweilan, ja és això. Jo si pogués, més llibres i viatges. Roba… la justa. Encara que si tingués una mica més de diners, després de més viatges i més llibres, potser també em compraria més roba. Però no sabria què fer-ne, mai n’he tingut massa.

    P-CFA…, anar a segons quins concerts pot no ser una afició barata, precisament. Però és un bon punt, poder permetre’s certs espectacles bé val l’esforç de treballar, encara que t’agradi.

    ResponElimina
  33. Agnès, potser tens més cap que molts de nosaltres, que tampoc podríem i ho fem.

    Cèlia, el que fem amb els diners va variant al llarg del temps. Quan vaig començar a guanyar-ne vivia a casa els pares. Guanyava poc, però vivint a casa estalviava moltíssim perquè no sóc de grans luxes. Als sis mesos ja vaig tenir clar que marxava, tot i que vaig trigar una mica a trobar un lloc. Posteriorment vaig fer servir els diners per poder viure a Barcelona, ja fos sol o acompanyat. En un altre lloc hauria estat més fàcil, però el meu luxe era viure al centre de la ciutat i escatimava amb tota la resta. Més endavant, fora de la ciutat i amb un sou una mica més decent, venen les altres coses de les que parlava.

    Jordi, ara no sé si ja t’havia tingut per aquí, però en tot cas et dono la benvinguda, gràcies per passar. El cinema és també una bona despesa, si t’agrada anar-hi sovint et costa els teus calerons. Veus, jo fa molt que no hi vaig de manera regular, i tot això que m’estalvio.

    Maria, ningú havia mencionat res de menjar, però ja conec la teva afició al dolç! Veus, jo me n’estic, només em faltaria això. Encara que la xocolata del 90% és obligatòria, tot i que massa dolça no és. Quines coses t’oblides, lladre!?

    Txari, certament, la despesa no és tan gran, però depenent de com, t’ho sembla. Si et deixen el cotxe els pares i de pressupost tens 30 euros, gastar-te’n 10 en parking segur que és una bestiesa. Però ara t’és una mica igual, el cotxe és teu, i a la cartera hi tens més de 30 euros, per tant, el luxe te’l pagues, i guanyes un altre luxe, que és el temps. Segur que trobaries altres exemples que diferencien el teu fer d’ara amb el d’abans. Gràcies per compartir aquest post amb mi.

    Albert, després diuen que els catalans som garrepes, tingues algun detall amb la parella, home!

    Eva, internet seria el primer luxe que em pagaria jo si realment disposés de molt poc capital. De fet, ja ho he viscut. Durant una temporada vivia sol a Barcelona, de lloguer i amb un sou de becari. Vaig minimitzar les despeses, menjava poc, sortia però no bevia massa, em comprava roba només per recanviar el que es feia malbé i llibres els justos. Durant tota aquesta època mai vaig deixar de tenir internet. Ja és una broma amb els meus amics. Abans deixaria de menjar que de connectar-me. Ara que ja no vaig tan malament, no considero internet un luxe, ho considero una necessitat bàsica com ara la llum i el gas. De fet, el primer que hi va haver al pis on visc ara va ser el router. I no és conya.

    Babunski, i gaudir d’uns bons àpats, que ja et conec a tu!

    Els d’Otis, quines manies que teniu amb això de la boda, ai! Espero que sigui una despesa que jo no tingui mai. Un cotxe sí que és una despesa que tela. Però espera’t a que tinguis fills (no tan peluts!). Ah, m’agrada molt la darrera frase!

    El tacte, però alguns gustos en especial deus tenir, no?

    Sr. Banyera, escolta, si no tens llocs pels llibres, tranquil que ja te’ls guardo jo, que tinc molt espai. Ehem, però després no em demanis que te’ls torni, eh? Que els llibres són miiiii tessssssoroooo…

    Albert, et diria que t’ho gastaràs en anar a veure partits, però em sembla que això ja ho fas! Potser per veure finals de Champions siguin on siguin, no?

    ResponElimina
  34. Jo no et dic pas el contrari, ja em va bé tb! xò segur que ens podríem estar de coses, que no són tan indispensables i ens pensem que ho són. Tb tinc una amiga que diu que sense els petits plaers què ens quedaria? que seriem ben grisos. I tb estic d'acord amb ella.

    Jo no tinc ni compte d'estalvis. Des de que em vaig independitzar, els imprevistos els supleixo com puc, i el meu coixí, per molt que m'avergonyeixi, està en els pares. Vaig fer-me el prpòsit d'estalviar el que cobrés del lloguer de la plaça del pàrking,... i just llavors, m'abaixen el sou. Però bé, ja vindran temps millors (per això penso que sort que m'ha sortit malament lo d'Argentina,... no tenia que anar-hi, allò si que era un capritx que no està al meu abast)

    ResponElimina
  35. He trobat tan maca la teva resposta que ara t’ho diré... t’ho explico :-)

    - M’agradaria poder-me apuntar a classes de guitarra, amb un professor que tingués molta paciència i que pogués estar per a mi, que sóc una mica “torpe” hehe. No aspiraria en absolut a ser cap virtuosa, només a aprendre el suficient per acompanyar cançons, així, per mi, i... per poder cantar amb els nens de catequesi... sé que els agradaria ;-)
    - M’agradaria comprar-me una màquina de cosir ben xula i moltes robes, fils i accessoris de patchwork.
    - Poder fer un viatge bonic cada estiu, amb un a l’any jo ja em conformo, però xulo... sense haver de mirar preus... allò que diuen “unes bones vacances” ;-) En Josep Lluís i jo sols, al nostre aire, a algun país Europeu... mínim una setmana... Millor nou o deu dies hehehe
    - També penso en els llibres ... Poder anar tots dos a comprar i sortir de la botiga amb cinc o sis... o set!! Sense haver d’esperar a que sigui sant, aniversari, Reis... o, sinó, haver de buscar sempre les edicions de butxaca ;-)
    - Una cosa en la que sempre penso que i és poder augmentar la col•laboració en el tema ONG’s i tal... Quan tens ingressos fixes et pots distribuir els diners i reservar una quantitat. Si no, has de fer com nosaltres fem ara (en Josep Lluís és autònom), ser socis amb aportacions mensuals petites i, quan es pot, de forma irregular, tant en el temps com en la quantitat, fer una aportació extra...

    Ah!! I volia dir que m'ha agradat molt "el taxi" de l'Elvira!!... i m'ha fet riure perquè jo, quan vivia a Barcelona, quan encara no m'havia casat, el darrer any treballava a una Acadèmia d'FP i si algun dia plovia o arribava tard... fiuuuuu "taxi!!"... i veritablement, m'adonava que "era un luxe" que em podia permetre pel propi fet de treballar... Normalment anava a peu, uns vint minutets de casa :-))

    I crec que això és el més principal... perquè si fos molt rica, també miraria més roba i coses així, però és que no sóc gens ni mica de “marques”, en absolut... :-DD

    Si algun dia preguntes què faríem amb una travessa de 15 encerts, doncs et diré més coses hehe... però és que tu has preguntat “un sou” ;-))

    ResponElimina
  36. No ho tinc gaire clar, estic una mica desilusionada amb tot, pero sóc persona de petits capricis, un àpat bén bo, poder comprar algun llibre d'oferta que m'encanti, o alguna ganga de vestuari... :) les cose petites són les que ens fan feliç no?

    ResponElimina
  37. perquè no tinc més remei!!! s'han de pagar totes les despeses de la casa i del cotxe. Per sort encara em queda per anar a sopar amb els amics, anar al cine, comprar pel·lícules (encara en compro!!!) i llibres

    ResponElimina
  38. rits, està clar que aquests petits luxes que ens permetem són la sal de la vida, les coses petites, ja saps. Algunes valen diners i els paguem. D'altres són detalls que senzillament ens fan feliços quan venen d'altres.
    Els meus pobres pares estan pitjor que jo, no hi podria comptar si necessités diners, em sembla que abans els n'hauria de deixar jo. Per sort, tinc amics rics que de vegades em fan avançaments, però els torno religiosament, eh!
    T'ho diré un i mil cops, no descartis mai el tema d'Argentina. Potser ara et torna a semblar llunyà, però anirà tornant de forma recurrent, i una d'aquestes vegades t'hi enfilaràs i compliràs aquest somni.

    Assumpta, veus com sí que en tenies de coses per fer amb uns quants diners a la butxaca! Ja saps, no seran fàcils algunes coses, però no se sap mai, no descartis això de la travessa! Però no parlàvem d'això, és clar, un altre dia podríem parlar de què faríem si fóssim fastigosament rics, però ara només parlàvem dels sobrants de cada més, allò que tenim per anar tirant i que invertim en algunes coses que ens agraden, o ens permetem certs luxes que abans no ens permetíem. Veig factible això de la guitarra i el patxwork, però suposo que tu ho veus més complicat. Tant de bo puguis tenir alguna d'aquestes coses.
    Lladre, estava contestant una versió anterior del teu comentari, i per això deia que si algun dia preguntava què faríem si fóssim fastigosament rics... i ara veig que tu també ho posaves al final! Doncs ara ho deixo com ho he escrit, apa! No haver-te corregit tant :P

    Natàlia, potser no tens res en concret, però anar gastant en els moments que et ve de gust ja és una bona manera. Ara veus uns pantalons xulos, doncs al sac. Ara un llibre, doncs també. Una miqueta cada mes, sense passar-se.

    Deric, cine i comprar pel·lícules, no cal que te n'amaguis, que ja sabem que ets un cinèfil empedreït. Pagar totes les factures primer, però després, a passar per la secció de DVD, no?

    ResponElimina
  39. Hehehe ara m'has fet pensar en en Mac, pobre, també li canvio els comentaris i aconsegueixo fer-me un embolic jo i que se'l faci ell :-))

    És que els escric i, quan els veig "impresos" m'adono que tinc algun error... o bé que he xerrat massa (ai!!)... i ho canvio. Menys mal que tens paciència :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.