diumenge, 26 de setembre de 2010

Original

De vegades em sorprenc de les idees que té la gent, de les propostes originals que fan. Penso en mi i no tinc sensació d'inventar res, tot em sembla que és agafat d'aquí o d'allà, inspirat en la idea d'algú altre, adaptat. Potser és que ja està tot inventat i també, potser, és que no em reconec cap mèrit. He estat repassant algunes propostes que he fet aquí al blog i no em semblen res de l'altre món comparat amb les d'altra gent. Tampoc no passa res, però m'agradaria algun dia sentir-me original i innovador, no pensar que estic copiant. Encara que, fins a quin punt totes aquestes idees que ens semblen tan genials d'altra gent no estan adaptades o copiades d'altres llocs? Com podem saber que aquella idea que hem tingut no l'hem vist en un altre cantó però no ho recordem? Després és quan hi ha acusacions de plagi, però segurament moltes vegades plagiem de manera inconscient. Reciclar idees, donar-los la volta. Queda alguna cosa per fer?

38 comentaris:

  1. I ser original és una cosa bona en sí mateixa? ;-)

    Bé, si relacionem la originalitat amb la personalitat, amb ser “uns mateixos” i no copiar el que fan els demès, jo et podria dir que tu tens un blog boníssim...

    - Ets la persona que més espai dedica a respondre els comentaris, ho fas amb calma, com parlant amb cada un, punt per punt... això jo li trobo un mèrit excepcional.

    - Mantens l’interès dels temes que tractes tan sols amb la paraula, explicant-los, sense imatges... (Poso més fotos jo en un post que tu en tot el teu blog)... això jo no ho sé fer... per tant, per mi, tu ets original...

    Cadascú és diferent... això és maco, no? Ah! i al menys tu has fet propostes que jo no recordo haver-ne fet cap... Mmmm... n’hauré de fer alguna? ;-)

    ResponElimina
  2. Eeeeeeeeeeps!!!! Què passa? I els Premis C@ts? De quin caparró van sortir? :-))

    ResponElimina
  3. Tots copiem encara que sigui de manera inconscient. No recordem tot el que hem vist ni el que hem llegit ni el que hem parlat, però queda allà i un dia ens surt una idea que pot estar relacionada o no... potser sortiria igual. Impossible saber-ho, però realment importa?

    I tens raó, no et reconeixes cap mèrit i en tens molts que els altres et reconeixem. No faré la llista que semblaria que et faig la pilota i no vull, però seria llarga.

    ResponElimina
  4. Si dos pagesos viuen de costat i els dos tenen un cirerer, pots jugar el que vulguis que li seran més apetitoses les del vehi, no sabem perquè però sempre ens sembla que els altres ho tenen o ho fan millor que nosaltres.
    Molta gent ve a picar a la teva porta i opina, això alguna cosa vol dir.
    Ara copiaràs dues mil vegades: si sóc original

    ResponElimina
  5. Ostres, l'altre dia em va passar, això!!! Estava fent un disseny d'un cartell i sorprenentment em va quedar força xulo... Més tard, per casualitat, vaig veure un tríptic que tenia al llit que havia agafat de la gestió acadèmica de la facultat.. I la meva idea hi tenia una retirada... Em vaig quedar molt i molt sorpresa! Si m'haguessin dit què apareixia a la portada del fulletó no ho hagués sabut dir, però en canvi el meu caparró sí que s'hi va fixar!

    ResponElimina
  6. Suposo que encara queden moltes coses per fer, moltes idees que han de sortir i moltes propostes per tal de millorar aquestes idees originals...
    Aquesta sensació de la que parles també l'he tingut i em va passar una cosa molt curiosa, de fet amb una idea teva. Resulta que per l'aniversari del meu bloc volia fer alguna cosa especial on volia d'alguna manera agrair a la meva gent dels blocs el fet de formar part del bloc i vaig pensar en fer un escrit on tothom hi sortís. I la meva sorpresa va ser quan vaig veure un escrit teu on feies exactament això. Llavors, vaig pensar que si ho feia, es pensarien que t'havia copiat. El fet és que el que vas fer va ser fantàstic i original. La qüestió és que sí que has tingut idees i propostes originals, però potser no ho has valorat prou. Jo crec que això ens passa a tots. I encara més, si tenim una bona proposta per millorar una idea que coneixem, per què no fer-ho? No passa res si el fonament ja estava inventat.
    Per cert, dóna gust venir a casa teva! La música m'encanta!

    ResponElimina
  7. Totes les coses son originals, si que les fa, les fa amb ganes. Sovint copiem sense adonar-nos i quant ho fem llavors es massa tard??? noooooo, nomes cal que ho facis a la teva manera, solsament per el fet d'haver-ho fet tu ja es original :-D

    ResponElimina
  8. justament és el que vaig pensar quan vaig veure el teu comentari al meu relat dels Moai amb el paral·lelisme amb Friends! recordo el capítol i en canvi no el vaig tenir present quan em va venir la idea del post. Potser reposava a la ment.

    no sé si està tot inventat, potser agafem idees de tot el que anem veient, ens agrada, però no crec que hi hagi malícia.

    ResponElimina
  9. Aquests que es dediquen a patentar idees no sé pas com s'ho deuen fer per pensar que han creat una idea nova...No crec que tot estigui inventat.Les teves idees són bones.
    Fa molt poc que van inventar els post-it...com podien viure sense ells?:P

    ResponElimina
  10. Diuen que tot està inventat, però´crec que no és així. Sempre sorgeix alguna ment brillant capaç d'inventar el que mai havíem iamginat. Així és com hem anat millorant les nostres condicions de vida al llarg de la història.
    En el petit món dels blocs, sorprèn la de coses que es proposen. És una comunitat molt viva. I més que en sorgiran!

    ResponElimina
  11. no hi pateixis, som humans, comunitaris, per tant les idees, com els acudits, mai són d'una sola persona, ni tan sols les més brillants han sorgit per generació espontània :)

    ResponElimina
  12. Aquests pensaments fa anys que em ronden pel cap. I he arribat a la conclusió que no sé ser original, però mira, potser tampoc és tan greu…

    ResponElimina
  13. Xexu, diuen que tot està inventat, que tot és cíclic, que encara són vigents els pensaments dels antics filòsofs...
    Crec que cadascú és com és i sí que som únics però ens nodrim d'algú, dels conceptes apresos, de l'experiència i segur també de frases llegides i de converses robades.
    En tot cas crec que ets únic.
    Encara he de votar al C@ts. No se'm passarà :)

    ResponElimina
  14. Fa 2000 anys que està tot inventat, com diu la Joana! Però encra podem fer alguns remixos interessants...

    ResponElimina
  15. Aquest post apunta a rècord de comentaris... m'encanta!! :-))

    I just want to be ok, be ok, be ok
    I just want to be ok today
    I just want to be ok, be ok, be ok
    I just want to be ok today
    ...

    És original aquesta teoria que tot ja està inventat... no la sabia :-)

    ResponElimina
  16. tot i que a tots ens agrada molt ser originals, realment m'he preguntat moltes vegades el perquè d'aquest afany, ser original és realment una cosa tan preciada? per què ho valorem tant? en certa manera aquest desig és un desig de sobresortir i de l'EGO de cadascú ... vull dir que tot té la seva contrapartida, no hi ha res que sigui 100 per cent bo.

    D'altra banda només dir-te que cadascú val molt pel que és, per la seva manera de fer... i la teva manera està clar que agrada a molta gent i suscita sempre un munt de comentaris, dir les coses d'una manera natural i alhora parlar de coses que interessin no és gens fàcil, sovint aquests són els relats més difícils d'escriure, els que parlen de la nostra vida de cada dia.

    ResponElimina
  17. una vegada em van definir creativitat com la capacitat de reorganitzar la informació que t'arriba. o sigui que de fet no som pacaços de crear res nou. l'únic que podem fer és reutilitzar de maneres diferent allò que hem après. per això és lògic que a tu et sembli poc original (estrany) el que has pensat tu mateix però a un altre el pot sorprendre molt més. i al mateix temps, a tu et sorprendrà (i et semblarà molt més original) molt allò que et proposa un altra persona, perquè es probable que estigui basat en una iformació diferent de la que tens tu.

    ResponElimina
  18. Potser no tot està inventat però moltes, moltes coses si :-). Per això és difícil ser original en el sentit d'únic, qualsevol idea que tenim està basada, per força, en el que hem vist i el que hem viscut. Per tant crec que l'originalitat, en sentit estricte, no existeix. El que si existeix és la manera com ens fem nostres aquestes idees que ens envolten, adaptant-les i, de vegades, millorant-les. Jo crec que si alguna vegada aconseguim això podem donar-nos per més que satisfets.

    ResponElimina
  19. Potser sí que tot, més o menys, pot estar ja inventat, tot i que a mi encara em sorprenen moltes coses en tots els àmbits. Però, sempre hi ha el toc personal, la manera de dir-ho, d'expressar-ho, de fer-ho, l'entorn, les circunstàncies, què sé jo, que poden fer que esdevongui plenament original, diferent i per què no, únic...
    manuscrits :)

    ResponElimina
  20. Saps? això de l'originalitat és una mena de trampa del nostre cervell...jo crec que sempre podem fer coses noves però noves per a nosaltres perquè al mateix temps potser no ho sabem però milers de persones estan tenint les mateixes idees....vull dir que no ens podem escapolir del nostre passat, de les coses que llegim de la influència dels mitjans ....original original és molt complicat...ens copiem , ens imitem sense saber-ho...a més çes curiós però aquests desig de ser original és un desig relativament recent....als segles XV i XVI per exemple els escriptors no tenien cap mania a copiar-se els uns als altres o a reescriure obres d'altri..."aurea mediocritas"era el fet de passar desapercebut de no descatar....és un tema complexe...o potser és que jo sóc així de rareta i tot ho embolico....si llegim obres dels clàssics grecs veiem que totes les emocions humanes ja sortien...

    ResponElimina
  21. Tens tants comentaris que no tinc temps per parar a llegir-me'ls, així que comento sense haver llegit el que t'han dit prèviament, disculpa si em repeteixo!

    Segue que queden coses per fer! i per inventar, d'això n'estic completament segura! Ja siguin idees totalment innovadores, adaptades o basades en, al cap i a la fi si el que en sorgeix és quelcom nou ja és en sí un invent original. L'altre dia vaig veure a les notícies que els xinesos (crec) s'han inventat una nova forma de transport públic (un que va per sobre dels cotxes) i quan ho vaig veure em va semblar molt bona idea i recordo que li vaig dir a e Sànset "com és que no se m'havia acudit mai??", doncs quan ho veus tampoc sembla el GRAN INVENT!

    També penso que moltes vegades ens inventem coses sense voluntat expressa per a això, però al no tenir els mitjans ni els coneixements suficients per desenvolupar-ho allò es queda en l'oblit. Si no, pregunta-li al Sànset, que fa anys que es va inventar un estri de cuina (no puc de què es tracta...) i encara no l'ha fet realitat!

    I és cert, cap la possibilitat que plagiem sense ser-ne conscients. Això m'ho pregunto jo amb les cançons... com pot ser que hi hagi tantes i tantes cançons diferents?!?!?! M'impressiona! jeje

    Utnoa

    ResponElimina
  22. Jo vaig inventar un mòbil multi-usos (hehehe)... però, en realitat, el mòbil, la pinta, el llapis, el boli, l'obrellaunes i el llevataps de tirabuixó ja estaven inventats :-DD

    És he he estat meditant... i he vist que potser és absolutament impossible ser original i només podem "adaptar" les idees que algú ja va tenir abans...

    Bé, l'exemple és broma, clar, però la reflexió l'he feta de veritat... és que ho he pensat... Molts "invents", moltes "idees", moltes "iniciatives" són, en realitat, adaptacions d'altres ja existents...

    ResponElimina
  23. D'ençà del dia que hom va inventar la Nocilla rosa, ja no queda re més per inventar!

    ResponElimina
  24. diuen que l'originalitat no existeix, que el que fa diferent les coses és el nostre punt de vista particular. Però entenc perfectament el que dius, jo també vaig a la recerca d'alló totalment original

    ResponElimina
  25. Igual no és que el que tu facis no sigui original, simplement que com ho fas tu no t'ho acabes de creure que ho sigui.Pot ser? A vegades necessitam algú que mos digui que ho feim bé per adonar-nos-en :)

    Ah! Genial la cançó dels Antònia! És de les que més m'agraden d'ells.

    ResponElimina
  26. oh! jo havia deixat un comentari... coi de blogger afamat...

    deia que penso que ja està tot fet i dit i que segurament m'ho fa dir la mandra i la son, sobretot la mandra, últimament em fa mandra fins i tot pensar massa...

    bona nit, maco :*)

    ResponElimina
  27. Sempre he pensat que ningú inventa res del no-res. Cadascú avança una miqueta i sempre és només un qui acaba sent considerat “l’hòstia en patinet”. A tu potser et sembla que no innoves i que agafes idees d’altres, però ho estàs fent, i els que vinguin darrere teu també n’agafaran algunes de teves. Sóc dels que creu que queden moltes coses per fer, només cal mirar tot el que ens envolta.

    Plagi? sempre invento coses que ja estan inventades, que hi farem. El nom del bloc n’és un exemple, pensàvem que innovàvem i es veu que era el títol d'una cançó d’aquella panda de grenyuts de Liverpool...caguncoi!

    *Sànset*

    ResponElimina
  28. Absolutament sí. No inventarem res però la construcció és i serà infinita

    ResponElimina
  29. Hem de pensar que és necessari ser diferents i que cadascú s'especialitza en una cosa determinada per ajudar a millorar el que l'envolta. Som socials però plens d'individualitats especialitzades (o jo ho veig així), la originalitat és com ens podem ajudar els uns als altres! Qui és massa genial té d'altres carències físiques o psíquiques.
    Tot en el seu punt just, és com si jo estigués trista per no ser stephen hawking!oi? Però segur que alguna cosa només la puc fer jo, segur! I tampoc no cal que els altres s'adonin...

    ResponElimina
  30. Moltíssimes gràcies a tots plegats per tots aquests comentaris. La veritat és que heu dit coses molt interessants i m’heu fet rumiar molts per contestar-vos de manera convenient. No sé si cap de nosaltres inventa res nou, però noi, com xalo amb totes aquestes converses!

    Assumpta, encara em faràs posar vermell. Bé, no em referia a això, però tan tu com altres ho heu destacat. Vull dir que sóc d’una manera i això no ho canvio. Com ja hem dit altres cops, potser mostrem sempre la nostra millor cara però em sembla que tu ja m’has vist en altres llocs mostrar cares no tan agradables com quan escric posts meus. Però és que també és part de mi, les meves cares no tan agradables són jo també, i no les amago ni aquí ni enlloc.
    C@ts és una cosa en la que he pensat quan escrivia. Fins i tot he de dir que anava a posar un logo al final del post per fer propaganda del final del període de votació, però he pensat que seria absurd escriure sobre això i després promocionar un projecte que va sortir en aquest blog. És cert, c@ts és un projecte que m’agrada molt i estic molt content de com va. No va ser només idea meva va ser una cosa compartida amb algú que ja no hi és, i que després es va construir amb els que van formar part de l’equip. El més maco és que ara sento que és de tots, i segurament això és el millor.
    I tu què amb les teves imatges!? Jo no sé si és una idea original o no, ho feies en un altre lloc, però també era teu. Però jo m’ho passo pipa participant, i com que ja no vaig líder, encara m’ho passo millor amenaçant els que em guanyen!
    Comentari 3: Que aficionada que estàs a aquesta cançó. No crec pas que arribi a record de comentaris aquest post, no és prou original! Què passa, m’havia de defensar després de la teva frase trapella!
    Comentari 4: És com tu dius, molts invents són adaptacions del que ja hi ha, o en tot cas, són inspiracions que de vegades milloren tan el producte que es poden considerar novetat. Exagerant una mica, és com qui diu ‘mira, els ocells volen, podríem inventar una màquina perquè l’home pugui volar, li donarem una forma similar’. Bé, en realitat es van basar en les bèsties que volaven per fabricar les màquines voladores, però ja m’entens. Els ocells no els van inventar els humans, però els avions sí, observant i estudiant molt com fer-ho. I de vegades posar una aplicació que fins llavors no s’havia ni pensat que tingués relació a un aparell, el pot convertir en una gran novetat, com en el cas del teu mòbil!

    Carme, pobra de tu que facis una llista així, que em faries morir de vergonya. Em sembla que ens passa talment com expliques, la percepció que tenim és tan potent que no processem tot el que ens arriba, però un bon dia ens surt i pensem que hem tingut una idea brillant. Probablement ho haguem vist, llegit o sentit en algun altre lloc, però ens pensem que és nostre. Però bé, si anem aportant la nostra particular visió potser ho modificarem prou perquè sigui també original.

    Garbí24, quin símil més bo aquest dels pagesos i els seus cireres! Miraré de recordar-lo, però no em facis copiar res dues mil vegades, que ja tinc prou feina a contestar els comentaris de tots els que passeu per aquí, gent amb molt poc criteri, sens dubte.

    Laia, és un clar exemple de que la nostra percepció és molt potent, tant que moltes coses que rebem no passen pel nostre pla conscient, però arriben més a dintre. No controlem quan afloren o la manera com ho fan, però encara que ens sembli que hem tingut una bona idea probablement es basi en alguna cosa que hem percebut. I en el teu cas encara que vas trobar el fulletó, perquè molts cops no arribem a saber si és una idea pròpia o adaptada, i com que el més probable és que sigui adaptada, no arribem a saber d’on l’hem treta.

    ResponElimina
  31. Guspira, d’escrits d’aquests dels que dius n’he fet tres. El primer quan portava tres mesos a la catosfera, i tenia pocs noms, és clar. Després vaig voler-ne fer un de més gran al segon aniversari. En aquests dos casos feia servir els noms dels blogs integrats en un escrit que explicava alguna cosa. La tercera vegada va ser al tercer aniversari, però aquest cop feia servir els sobrenoms i era una història en que m’anava trobant amb tothom. No sé si són idees originals, estic segur que molts altres ho han fet abans, en tot cas no ho considero una idea meva i en cap cas em semblaria malament que algú ho fes, de fet, fa poc en Joanfer ho va fer i ja li vaig comentar que ho havia fet abans. Em penso que ell també s’havia inspirat en el meu. També em va passar amb una altra blogaire, però fa moooooolt temps. Com et dic, probablement ho devia veure en algun lloc, encara que no sé on, i ho vaig fer a la meva manera. Qui sap, potser era algú que només feia servir un parell de noms de blog i com que li sortien en l’escrit els ressaltava amb un link que portava al blog del mateix nom, i jo ho vaig estendre a molts més noms i a fer-m’ho venir bé per quadrar-los. No en tinc ni idea. Però et convido a que ho facis pel proper aniversari, ja veuràs que passaràs una estona entretinguda.

    Txell, em sembla que qualsevol cosa que pensem estarà basada en alguna altra, però és això que dius tu, només de donar-li el nostre toc ja la farem una mica diferent. Això sempre i quan no es plagii amb mala llet, si és de manera inconscient hauria d’estar permès. Però feta la llei, feta la trampa.

    rits, potser sí que aquell capítol reposava a la ment i et va venir quan vas escriure el relat. La veritat és que estava molt bé el teu relat. Jo et vaig comentar allò perquè sabia que eres seguidora de la sèrie, i la veritat és que no sé per què. Segur que és per comentaris que ens hem deixat en alguna ocasió que ha sortit la sèrie, però no sé quan ni on. No em preguntis per què, però ho sabia. I els que l’hem vista segur que tenim mil situacions d’ella al cap, no és estrany que algun dia pensem que ens ha vingut una idea molt bona de relat i expliquem alguna cosa de FRIENDS adaptada. El pitjor és que no ens n’adonarem, creurem que és una idea nostra, però els altres se n’adonaran. Som rarets. Però saps què, jo vaig viure una situació molt semblant a aquesta, a més petita escala, però també per voler fer una sorpresa vaig anar al lloc on estava la persona mentre ella estava on se suposa que hauria d’estar jo. Però ella no em buscava a mi, per aquí falla el tema. El viatget no era curt, però tampoc com el de la sèrie o el teu relat, molt més casolà!

    Maria, hi ha moltes coses que no es pot entendre com pot ser que abans no hi fossin. Nosaltres que ja tenim certa edat n’hem viscut unes quantes, i si no mira internet, que és el que ens uneix a tots nosaltres. Et recordes de quan érem jovenets? Però què collons fèiem sense connectar-nos? No m’ho puc ni imaginar. Ostres, el que va inventar la xarxa sí que es mereix un monument. Que segur que era militar, però per sort ens ha arribat a tots!

    Albert B i R, per sort hem anat evolucionant a base d’innovacions i idees brillants, i estic segur que encara ens queda molt per veure. Algunes idees són d’autèntic geni. I en la nostra xarxa domèstica també es fan propostes interessants, però tant a gran com a petita escala, no podem saber d’on s’ha tret la idea i si s’ha inspirat en alguna altra o és pròpia.

    Clídice, estic segur que moltes idees han sorgit per la unió de diferents cervells. Cadascun arriba a un punt concret que quan es barreja amb el punt dels altres esdevé una bona idea, una mica d’allà i una mica d’aquí. També està bé aquesta idea d’avançar i evolucionar. Ajuntar tres punts de vista diferents, per exemple, pot donar bons resultats i aportar una idea que en si és novedosa per tot el que abasta.

    ResponElimina
  32. P-CFA…, no és tan greu, però em sembla que la qualitat de ser original ens la marquen els altres més que nosaltres mateixos. Considerar-se molt original o enginyós generalment no va en concordança amb el que pensen els altres de tu.

    Joana, no podem evitar anar absorbint tot el que ens arriba, i algunes coses ens queden a la consciència i altres no. Tenim tanta capacitat que no processem tot el que arriba, només ho guardem. Una frase que et queda perquè et marca, roman a la memòria i també recordem on l’hem sentida i de qui. Probablement, són records que conservarem sempre. Però aparentment altres coses no ens impacten tant d’inici i es queden emmagatzemades sense notificació. Poden sortir en qualsevol moment, i aquí està la gràcia, potser arriba un dia en que ens poden ser útils i surten amb facilitat, però no hem registrat les dades d’aquell record, això ocupa massa espai. És un record cru i el vivim en forma de pensament propi, no té ‘collar d’identificació’. Potser saber treure aquestes informacions quan més adients són és el que ens fa únics, i saber-ho transformar amb el nostre criteri també. De totes maneres, és com fer màgia, i per nosaltres és totalment una pensada pròpia. És genial, encara que hi hagi conflictes d’idees.
    Ei, que no se’t passi la votació, que queda molt poquet, el dia 30 s’acaba!

    SM, potser la gràcia està en això, saber fer mega-mix dels bons. Aportar la nostra pròpia visió a les coses modifica la idea original i la pot fer pitjor, però també millorar-la i això té mèrit, oi?

    Lolita, bones reflexions les teves. No crec que sigui necessari ser original, de fet ja he dit algun cop que cadascú ha de fer el que sap. Hi ha gent molt creativa i amb molta imaginació. Aquests sempre ens sorprenen amb les seves invencions. No cal que tots siguem així, deixem que siguin ells els que tinguin les idees, segur que destaquem en alguna altra faceta. I una bona idea també se’ns pot presentar de tant en tant, és clar. Això sí, ser original no vol dir que tot el que es pensi sigui bo, és clar.
    A mi m’agrada poder escriure les coses que penso i també de vegades les coses que em passen. Per sort, he trobat una quanta gent que li ha agradat el que troba en aquesta casa. Estic molt agraït, ja se sap que això és com un cercle viciós, ara segurament ja no sabria estar sense la gent que em llegeix, però això no vol dir que jo em seguís preocupant per les mateixes coses, i en cas d’escriure-les que no les escrivís igual.

    Kika, molta part hi ha del que dius, però també s’ha d’anar introduint variants noves perquè si no no avançaríem mai, i la ciència i la tecnologia, per posar exemples, estan avançant a molta velocitat. En alguns casos només són millores respecte el que ja hi ha, poca sorpresa, una reorganització de la informació només. Però d’altres hi ha grans avenços, coses noves que en un futur tindran les seves opcions de millora, però que inicialment s’assemblen molt poc a tot el que hi hagi. És clar que hi arribarem gràcies a tots els coneixements que tenim, però llavors entraríem a discutir quan una cosa es considera només una millora o un producte totalment nou. Posar un motor a un carro va esdevenir un cotxe, però no creus que conceptualment això es mereix el qualificatiu de gran avenç i de novetat sorprenent?

    McAbeu, com li deia a la Kika, hem de saber marcar una línia entre el que suposa només una millora, i el que suposa una novetat tan gran que estem parlant d’una cosa nova. No li he dit a ella, però no deixa de ser el mateix problema que hi ha en l’evolució de les espècies. Tot el que anem fet està basat en el que es coneix, partir de zero ara per ara és impossible perquè encara que no vulguem estem envoltats d’informació. N’hi ha tanta, tantes invencions i ara tantes explicacions, que és molt difícil arribar enlloc sense inspirar-se en alguna cosa. I és que per crear de zero caldria tenir la ment en blanc completament, buida, i no l’hi tenim.

    ResponElimina
  33. Manuscrits, no coneixem tot el que existeix, per això tenim la sort de seguir-nos sorprenent. Si està tot inventat, les modificacions realitzades per alguna ment diferent a la creadora ens poden sorprendre tan o més. Els tocs personals o la manera de veure les coses poden ser el que marca les diferències.

    Elvira, estem molt influenciats per un bagatge molt gran de percepció de la qual no som conscient. Poc és el que recordem sempre i que diem que ens ha marcat, si ho comparem amb tot allò que portem dins i que no sabem que ho tenim ni d’on ha vingut. No m’estranya que el voler ser original sigui un desig recent. Podem posar l’exemple de la canalla. Quan són petits tot és nou i ho aprenen fàcilment, no hi ha base, tot ens arriba per primera vegada. El mateix passava abans, tot estava per descobrir, però un cop se sap tantes coses, no ens podem quedar amb aquests coneixements, cal que busquem alguna cosa nova. Però tu et refereixes a que abans no tenien tantes manies en copiar-se. És ara quan tenim totes aquestes manies! Ara no es pot fer res que segur que està mal fet. No sé, abans no devia importar tant, es devien preocupar de coses més importants que barallar-se per això.

    Utnoa, tenim molta tendència a veure un invent simple que ens sembla una genialitat, i pensem que com pot ser que no se’ns hagués acudit, si tampoc no és tan complicat. Però s’havia de pensar. I també tenir recursos per tirar-ho endavant, però primerament pensar-ho, i no és tan fàcil com sembla. Segurament les idees més genials surten espontàniament, pensar-hi massa ja és posar-te pressió i no funciona.
    Digues a en Sànset que espavili amb aquest estri que ha inventat, que encara us traurà de pobres! No cal que expliquis de què es tracta, però moveu-ho, potser algú us comprarà la idea. Potser podeu trobar patrocinadors o ajudes per emprenedors, qui sap! Hi ha coses que fem servir en la nostra vida quotidiana que abans no existien, algú les va pensar i posar al mercat. A nosaltres ens sembla obvi tenir-les. Potser el seu invent arribarà a ser com un d’aquests estris tan estàndard. Animeu-vos!
    Ah, a mi també m’estranya això de les cançons, si no hi ha tants acords diferents, no? Però de tant en tant surt a la llum algun plagi que no ens esperàvem, com saber si era voluntari o només coincidència? Complicat.

    Zinc, parlem d’un invent revolucionari de difícil comparació, però per poc, per poquet, jo em quedo amb internet.

    Deric, tu com a escriptor sempre deus buscar idees originals per escriure, però és clar, no deu ser fàcil! A més, sobretot quan es tracta de creació artística, i sobretot escrita, no sabem quan estem subjectes a alguna idea que en realitat hem vist en un altre lloc. Segur que t’ha passat algun cop de tenir una idea collonuda per un relat i de sobte adonar-te que ja ho vas veure en alguna pel•lícula o llegit en un llibre. Quin pal, eh?
    D’això de la nocilla rosa no en vull saber res, no m’hi emboliqueu, cosa d’en Zinc, tu!

    Caterina, sempre ens costa reconèixer-nos algun mèrit, però a mi de vegades m’incomoda una mica que m’ho diguin també, quan faig alguna cosa bé. És una mena de barreja, ja m’entens, et fa sentir bé, però a l’hora fa vergonya. Jo no sé reaccionar mai, més aviat em surt de ser borde quan hauria d’estar molt agraït!
    Aquesta cançó també m’encanta a mi, però a més té història darrere, així que…

    Elur, ja m’estic cansant del blogger (dels collons) que fa desaparèixer comentaris, segur que em perdo coses interessants! Si em sent Sant Google que em perdoni, eh? Però el blogger falla més que una escopeta de fira. Amb mandra no anirem enlloc, encara que sigui tard. Sempre hem de ser receptius a les bones idees, no?

    ResponElimina
  34. Sànset, estic d’acord, normalment els grans invents no són cosa d’un de sol, aquest ha tingut ajuda i s’ha inspirat en molts treballs anteriors. Però ens agrada molt personificar i posar nom als invents, així que em sembla que això no ho canviarem.
    Ei, de mi que no agafin cap idea, eh, que els denuncio! No, és broma. Per cert, diu la Utnoa que tens un invent collonut per la cuina, des d’aquí t’animo a que miris de fer-lo una realitat per tots els públics, a veure si et fas ben ric i mantens a la teva dona. I quan estiguis podrit de calers espero que et recordis dels teus companys blogaires!
    Que vols que et digui, a mi m’agrada més el teu/vostre blog que la música d’aquells tios de Liverpool. Ja sé que no coincidim, però si a mi em pregunten, jo diré que van ser ells que us van plagiar a vosaltres.

    Marta, hi posarem el nostre granet per, si més no, fer les coses millors del que són.

    Cèlia, és una visió força optimista, però va molt en concordança amb alguns temes que hem parlat aquí i que jo he parlat fora d’aquí (de fet molts cops el que escric és reflex del que parlo amb la meva gent, i acaba sent una cosa de tots). No ens cal ser com els altres, no ens hi hem de voler assemblar. Podem millorar alguns aspectes en els que no som tan bons, però deixem que els que destaquen en alguna cosa facin aquesta cosa. Nosaltres ja destacarem en alguna altra que els que admirem segur que admiren de nosaltres. Tothom té alguna virtut per admirar, i el pitjor del cas és que ens surt tan natural que no li donem cap mena d’importància. Però els altres ens les veuen. Vaja, això és anar-se’n una mica del tema que parlàvem, però el teu comentari m’ha recordat tot això. Si no som bons inventant, que ho facin els altres. Potser a aquests els caldrà el nostre suport perquè si no no sabran fer res.

    ResponElimina
  35. Potser tot està inventat...però grans autors que han passat a la història de la literatura ho han fet per imitar de manera personal altres autors. Vull dir que mentre no hi hagi ganes de copiar a propòsit, estem sent més o menys originals.

    ResponElimina
  36. Ahhhhhhhhhhh! jo també ho penso: ells ens plagien, segur!

    El tinc al cap el meu invent... i no seria difícil dur-lo a la pràctica. I crec que seria molt pràctic... el que passa és que sóc de lletres i ja m'esglaio només de pensar que he de muntar una prestatgeria de l'Ikea!

    *Sànset*

    ResponElimina
  37. Ja ho sé que n'has fet més d'un, jo en coneixia dos dels tres. És que jo he passat més d'un aniversari i no n'he celebrat cap... I la veritat és que potser pel proper m'animo i faig un escrit dels meus!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.