dijous, 23 de setembre de 2010

El talp

Una reunió secreta, a esquenes de direcció. Uns quants participants, alguns més interessats que altres, però tots decidits a fer front comú. Tothom més o menys avisat. Estem movent-nos, però tenim por. No tenim experiència, no volem represàlies. Anem amb peus de plom per fer bé les coses. Volem evitar que algú en surti perjudicat. I per fi volem que algunes coses es facin bé.

Per què tinc la sensació que algú xerrarà abans de temps? Per què crec que hi ha o hi haurà un talp? Qui serà?

24 comentaris:

  1. Sembla un enigma d'en McAbeu :-))

    Bé, sigui el que sigui... aneu amb compte i... sort!!

    ResponElimina
  2. Tens aquesta sensació perque el teu subconscient ja sospita de qui potser...

    ResponElimina
  3. Doncs que aquest talp no t'agafi desprevingut.
    Comprova tots els resultats una vegada i una altra també.I aneu segurs!Molta sort.

    ResponElimina
  4. Una pista: Generalment, el talp serà qui menys et penses. ;-D

    ResponElimina
  5. Procura que no siguis tu el talp (sense voler-ho, suposo) esbombant aquí al blog les teves activitats clandestines!

    ResponElimina
  6. sempre hi és, no cal que apostis :(

    ResponElimina
  7. Quins nervis, Xexu, aneu amb conte!
    Tots els comentaris que t'han sobre talps són d'allò més preocupants.

    I jo que anava a dir "I si no n'hi ha cap, per què preocupar-se?" ja veig que no tinc cura. Em llegiré tots els comentaris 50 vegades a veure si n'aprenc.

    Bona sort!

    ResponElimina
  8. molts ànims i endavant!

    recordo aquells temps com a durs i difícils, però alhora amb un esperit revolucionari i de justícia que ens feia tirar endavant.

    Nosaltres vam tenir un talp, bé, una talp. Va ser molt desagradable. Quan anàvem a parlar amb els caps (i en el nostre cas va arribar molt amunt) ja sabien què diriem. Vam trigar a saber qui era. A hores d'ara, gairebé 4 anys després encara no ha tornat per la casa (està d'excedència) i sé que no s'atrevirà mai a demanar-nos perdó.

    Et puc donar un consell? la clau per ensortir-se en el nostre cas va ser que la persona representant fos una persona que tingués la confiança de direcció per la seva feina, que estigués completament conveçut del que volíem i que respongués per tots. Tots podíem confiar amb ell, va ser valent i sempre va lluitar per tots. Aquesta va ser la clau (això si, ell després va sortir perjudicat).

    ResponElimina
  9. Maleit xivato.....sempre n'hi han a per tot i no aprendran mai que al final de tot no en treuen res de bo, perquè la seva manera de ser no provoca ni ganes de recompensar-los. Tu que estàs en el tema, hauries d'inventar una vacuna!!!! contra talps (de dues potes)

    ResponElimina
  10. Sempre n'hi ha de talps per desgràcia! a veure si us en sortiu ! Sort !

    ResponElimina
  11. Doncs segur que algú parla de més. Sempre passa.

    ResponElimina
  12. hostiaaaa... últimament se m'esborren tots els missatges que escric.... :(
    Deia que està bé organitzar-se entre els treballadors que, al cap i a la fi, són qui millor coneixen el funcionament real d'una "empresa". Jo crec que hi tenen molt a dir, malgrat se'ls faci creure que no són ningú i els posin la por al cos amb la constant amenaça implícita que té treballar per algú ("et fotrem al carrer"). SORT!

    ResponElimina
  13. On treballo passa una cosa similar però amb el tema de la vaga. Uns teníem clar de no anar a treballar. Ara, però, som tan i tan pocs (es poden comptar amb els dits d'una mà) que si hi anem perillem. Tothom està acollonit. I només em queda dir que hi ha empresaris que són uns miserables.

    ResponElimina
  14. Uuuui... sempre s'acaba sabent tot! Potser hi ha un talp, o algú acaba fotent la pota!

    ResponElimina
  15. Que no et pille per sorpresa!! I epa! molta sort, XeXu!

    ResponElimina
  16. Ai, quin mal rotllo, no? Fa anys que no tinc "conpiracions " d'aquestes a la feina.Es complicat sinópots confiar ni amb qui treballes

    ResponElimina
  17. Aneu amb compte doncs...encara que mai s'està del tot preparat per a passar un mal rato com aquest ni per a la mala hòstia posterior.
    Sort!...qui sap, igual tots aneu a una :)

    ResponElimina
  18. Home, si treballessis a la capital del reino t'asseguraria que el talp és el porter...

    P.S. Fora conyes, de moment procura no preocupar-te per això, perquè només et pot provocar mals de cap. Estigues tranquil, perquè si teniu un talp res podeu fer. Pensa en positiu, no té perquè ser-hi!

    Sànset**

    ResponElimina
  19. Per cert! Els dos posts d'avui i demà del meu bloc són dedicats especialment a tu! Serviran per a respondre el teu comentari a l'apunt d'ahir.

    ResponElimina
  20. Sempre passa... i es possible que no sapigueu mai qui és.

    ResponElimina
  21. Com diu aquella frase de l'APM, "no hay más que ladrones y traidores". Ja la vaig posar un dia en algun altre bloc, però és que serveix en múltiples ocasions.
    Ves amb compte.
    Adéu!

    ResponElimina
  22. S'ha de conèixer molt i molt bé les persones per saber com reaccionaran i tot i així a vegades tens sorpreses. No tothom respecta el "no ho pots dir a ningú"...

    Ja ens ho explicaràs, oi? Molta sort, XeXu!

    ResponElimina
  23. A veure, anem a fer recompte:

    Maria, McAbeu, Clídice, rits, Garbí24, Elvira, Kweilan, Tarambana, Olguen, Mireia, Estrip, Albert i Rita pensen que hi haurà un talp o que algú se n'anirà de la llengua, encara que sigui per descuit.

    Assumpta, Eva, Carme, Xica i Sànset, pensen que potser no hi sigui, o que no té per què ser-hi.

    Sembla que guanyen els que desconfien, i jo em sembla que em posaria al primer grup també.

    LLuNa i Albert B i R defensen el dret dels treballadors a posicionar-se, tot i la pressió dels empresaris, i jo hi estic d'acord.

    Molon Labe, no es tracta de cap d'aquestes dues coses.

    Clint, en principi no sap ningú que tinc el blog i des de la feina no m'hi connecto. Espero que tot continuï així.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.