dimarts, 28 de setembre de 2010

De paquet

Dilluns és un dia una mica estrany per anar de concert, però ahir tocaven els Amics de les Arts i no em vaig poder resistir. Va ser una situació una mica estranya, estic acostumat a anar de concert amb una gent molt concreta, però no hi havia ningú disponible. No sóc de sortir-me massa del guió, però ahir el guió es va reescriure. Sense pensar-m'ho massa, vaig trobar-me enfilat en una moto fent de paquet d'una noia que hem conegut aquest any (NOTA pels que no acaben els posts o llegeixen en diagonal: la xicota d'un bon amic). Anar-hi amb ella també era força estrany, però ens vam plantar tots dos allà, pim pam, i vam gaudir d'un concert per treure's el barret. Què bons que són aquesta gent, i en concert són encara deu vegades millors.

Feia tants anys que no pujava a una moto... Potser no exagero si parlo de 15 anys o així, i tampoc no hi havia pujat mai massa. Les motos no m'entusiasmen, mai no m'han donat seguretat i no he tingut interès en fer-les servir. Els cotxes em fan una mica de por, però hi vaig més segur. El que em fa por, més aviat, és trobar-me un boig a la carretera. Tinc carnet però no condueixo, mai m'he pogut permetre un cotxe, així que generalment em porten. Però ahir no hi havia cotxe, només la moto de l'amiga, així que no podíem triar, perquè ella no hi hagués anat sola. O feia de paquet, o no hi havia concert. Vaig triar bé. i va valer la pena.

Vaig acabar amb un mal terrible als genolls i avui tinc cruiximents a diversos llocs de les cames. Això és de la tensió d'anar en aquell trasto infernal. Sort que em portava una bona conductora, però jo sóc un cagat.


*****

Ei, encara no has participat?? El dia 30 de setembre a les dotze de la nit s'acaba el període de votació a c@ts, si encara no heu triat els blogs que voleu premiar, no deixeu de fer-ho. Feu click al logo i envieu el vostre formulari!




29 comentaris:

  1. He anat només tres cops en la meva vida com a paquet en una moto i no he sentit precisament gaire seguretat. Per no tenir, no tinc ni carnet de cotxe. Per Barcelona no és pas necessari!

    ResponElimina
  2. No m'ho puc creure! por d'anar amb moto..aix!
    Però no em crec que no arrambessis ;)

    En concert son molt bons eh! i a vegades esta molt bé sortir-se del guió.

    ResponElimina
  3. Vas demostrar que quan una cosa t'agrada, ets capaç de tot.

    Les motos són insegures, però són la forma més ràpida per moure's per Barcelona. Diuen que és una de les ciutats amb més motos.
    Adéu!

    ResponElimina
  4. :) M'ha agradat aquests post, encara que estiguis cruixit!

    ResponElimina
  5. fa 21 o 22 anys que no vaig de paquet en una moto... i encara recordo el 'passeig' com si l'hagués fet ahir, ains... a vegades m'agradaria no tenir tanta memòria per segons què ;)

    ResponElimina
  6. Calla, calla, quan jo tenia setze o disset anys em vaig cremar una bamba amb el tubu d'escape (com es diu en català?? hahaha)... anant amb moto amb un boig del poble on anàvem a passar l'estiu (sort que no duia sandàlies!!) Llavors no tenia massa seny... i, per tant, no em feia por.

    Actualment no hi pujaria si no estès absolutament segura que qui la porta és una persona absolutament assenyada. Les trobo tan fràgils!! Si cau a terra qui s'emporta el cop és la pròpia persona... no, no m'agraden gens.

    Ara bé, si fos per un concert que em feia tanta il·lusió com a tu et feia aquest, potser faria un esforç :-))

    M'alegra molt que ho passessis bé :-))

    ResponElimina
  7. Amb la pràctica les pors es van perdent.
    Quin dia!Això si que és començar en bon peu.Uau quina enveja amb el concert:P!

    ResponElimina
  8. Aquests Amics de les Arts deuen ser tot uns cracks, no? En parla tothom, sovint, a tot arreu...

    Pel que fa a les motos, si tu en fa quinze jo en fa vint-i-cinc (i no és broma). Gens gens, m'agraden!

    ResponElimina
  9. està bé sortir-se del guió, de vegades cal...

    ResponElimina
  10. Sort que vam arribar al concert quan ja havien apagat tots els trastos. Ja no podràs dir que no hi he anat mai. Anirem a escoltar "Manolo García" per ronda doble :D

    I voldria apuntar que la noia la vas conèixer l'any passat, no enguany.

    ResponElimina
  11. Sobretot: si notes cruiximents no et rentis el cabell amb el cap a la banyera!

    Molt bons els Amics de les Arts, i tant. Volia anar al seu concert que van fer a Tarragona per festes... però aquell mateix dia l'esquena va dir prou. Ara, persistirem!

    Les motos tampoc m'acaben de fer el pes... en vaig tenir i les caigudes es noten. Suposo que perquè tu ets la teva carrosseria. Prefereixo anar en cotxe, i maleeixo els motoristes inconscients, que n'hi ha per parar un tren.

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. saps? un dels meus somnis és anar de paquet en una Harley... oh! m'encanten, de debó! quan veig un grupet de moteros/es anant amb aquella tranquil·litat i sabent gaudir del paisatge em moro d'enveja.

    ResponElimina
  13. Fa 14 anys em van atropellar, jo anava amb moto, i un copet c'un cotxe em va fer anar a terra.... dues vértebres fetes pols, 9 mesos de baixa, corsé ortopèdic i un bebé de 7 mesos.... podia haver estat pitjor, però aquí estic, sana i estalvi, amb dolors puntuals d'esquena.... conduïa jo, tampoc m'agradava anar de paquet.... Circumstàncies de la vida, el meu xicot té una moto, una moto gran, però de carretera, de les que et sents segur, i hi he tornat a agafar el gust de pujar-hi i gaudir de la moto, ni que sigui per anar a fer un tomb petit. La fòbia a les dues rodes s'ha esvaït :) I, tot i que tinc carnet des dels 18 anys, sóc incapaç de conduïr en ciutat, no puc, al poble bé, però no em facis anar a BCN per que no hi aniré amb cotxe, al menys conduïnt jo.... El meu pare (xofer de professió i orgullós de que la seva filla condueixi tan be) s'en fa creus, però, mira, em supera!
    Petons, m'has fet recordar "coses".... Gràcies!

    ResponElimina
  14. Xexu! Em vaig enrecordar de tu en la meva "aventura" fent senderisme! i pensava... només em faltava anar carregant el portàtil! jajaj!!! 10 meu! Estem malets els dos!!! Doncs ale, a cuidar-se... Ah, i sort que has fet l'aclaració de la xicona del teu amic, perquè jo ja m'estava imaginant històries romàntiques amb ella i la moto i tu, jajaja!i eren xules eh!
    A que és bonica la meva germaneta?
    Val, besets, em piro que avui no deuria d'escriure que estic de vaga!

    ResponElimina
  15. A mi em passa igual que tu...amb això d'anar en moto....fa tants anys com tu o més....i em sembla que també acabaria cruixida!

    ResponElimina
  16. tot s'ha de provar a la vida i de vegades fins i tot surten be. Jo he anat molt amb moto però de conductor i reconec que de paquet també passo por.

    ResponElimina
  17. A mi no m'agraden tampoc, però s'ha de reconeixer que són pràctiques. A casa tenim una Scotter d'aquelles petites de 125 i hi pujo de tant en tant de paquet, però només perquè condueix en Martí i sé que no farà cap imprudècia...perquè sinó...

    ResponElimina
  18. Però Xexuuuuuuuu!!! com no m'has avisat???!!! Que no saps que m'encanten els amics??? Si gairebé he fet gira amb ells aquest estiu! I a més, i més important, que jo tinc cotxe!!! I condueixo, clar!
    Ai Xexu, ai Xexuuuu vull entrede-ho,però no puc!
    Per cert, el 7 de febrer últim concert de gira al Palau de la Música. Trobo que serà una passada... Jo ja tinc l'entrada!
    Vas xalar, eh bandido...? Quina enveja que em fas!!!

    ResponElimina
  19. T'entenc perfectament compamy, a mi això de les motos tampoc em fa gens de gràcia i sempre que pujava a una no anava gens tranquil.

    ResponElimina
  20. Moto i Amics de les Arts. La proposta és encantadora mires com la mires :)

    ResponElimina
  21. Els Amics de les Arts són la canya en directe! Jo ja els he vist dos cops, i repetiria, ara mateix! :)

    Només he anat de paquet una vegada en moto, i va ser una experiència que no repetiré!

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris. Constato una cosa. Els Amics estan arrassant per allà on passen, i hi ha força gent que no acaben d’estar a gust sobre una moto. M’ha sorprès que sortissin pocs defensors de les motos, que sé que n’hi ha, i els que en són amants, ho són molt. Però bé, aquí guanyen les quatre rodes.

    Albert B i R, per Barcelona no cal, aquest és el motiu pel qual tampoc mai he tingut pressa per tenir cotxe, però si vols sortir de la ciutat ja és una altra història. Jo aviat hauré de renovar el carnet i el tinc gairebé sense estrenar!

    Clint, ja t’ho pots ben creure, per qui m’has pres? Si sóc un sant jo! Ehem… Hauria de fer-ho més això de sortir del guió, però normalment ja m’està bé. Sigui com sigui, això de les motos no es repetirà massa. Els Amics estan triomfant com la Coca-Cola, no s’ho creuen ni ells. Veure’ls és un fart de riure, i la veritat és que la seva música m’agrada. A veure si treuen tercer disc!

    Home Albert, tampoc era el gran atreviment. Volia anar al concert però tampoc hagués fet qualsevol cosa. Hi havia aquesta opció i la vaig agafar, va anar tot bé.

    Carme, doncs encara m’ho noto! M’alegro de que t’hagi agradat.

    Elur, tan malament va anar? O és que va anar molt bé? No sé, m’ha quedat el dubte i la curiositat.
    Comentari 2: Ostres, no m’hagués imaginat mai que aquest podria ser un somni teu. Ara que, de paquet en una Harley es deu anar força més còmode que amb un scooter. Els seients de cuir ja ho tenen això!

    Assumpta, ja veig que tens un passat fosc en que anaves en moto i anaves a discoteques, si que el tenies amagat! Les motos no són perilloses en sí, però són febles, qualsevol cop les desequilibra, sobretot si van a bona velocitat. Suposo que no és el mateix conduir-les que anar de paquet, però. En el meu cas va valer la pena, el concert va estar molt bé. Però no és que tingui una gran confiança en aquesta noia, vaig veure que condueix bé, però encara no la conec massa.

    Kweilan, sobretot quan vaig posar els peus a terra, hehehe!

    Maria, em sembla que no practicaré massa més, va ser perquè aquest dia no teníem un altre mitjà de transport, vegis el cotxe del seu xicot i amic meu, hehehe. Et recomano que els vegis en concert si pots, són una passada.

    Ferran, els Amics de les Arts s’ho han menjat tot aquest estiu, estan tenint un èxit que ni ells pensaven que tindrien. La música és original i fresca, però a més en directe t’ho passes d’allò més bé ja que xerren molt i fan bromes entre ells, és com estar veient uns amics tocar des del primer moment. Ells tenen molt bon rotllo i te’l transmeten.
    Però a veure, qui vol una moto tenint l’U-bahn?

    Mar, no ho faig massa, però no es pot negar que tens raó.

    RedCrash, ja sabia jo que t’acabaríem convencent, algun dia els has de venir a veure home, jo em faig un tip de riure. Encara que la música no et digui res, val la pena veure’ls igualment. Tens raó, amb tu s’ha de ser estricte amb les dates i tot. Si som primmirats, la vam conèixer per nadal, i ja ens havíem vist algun cop abans, no? Però conèixer-la una mica ja va ser durant aquest any, abans només hi havia la conya dels gorros de pare Noel!

    Sànset, hi ha conductors inconscients per parar un tren, no només motoristes. Darrerament vaig amb un amic al cotxe, de fet, aquest que comenta aquí sobre teu, i només fem que veure infraccions, més d’un cop es veu obligat a frenar o a maniobrar per no tenir un accident. A mi em posa de mala llet perquè els cotxes són màquines de matar, i només els haurien de poder conduir aquells que puguin estar prou atents en la conducció.
    No pateixis que no em rentaré el cap d’aquella manera mai més, no vull que em passi com a tu, has fet un gran bé avisant d’aquest perill.
    Ei, no et perdis els Amics, tard o d’hora passaran per allà baix altre cop, i et recomano que els vagis a veure. Dies abans no et rentis el cap, per si de cas.

    ResponElimina
  23. Cris, la cosa canvia molt quan vas de paquet d’algú a qui et pots abraçar ben fort, oi? Segur que els agafadors de la moto estan intactes, en canvi, a ell li deixes les mans marcades als costats a cada viatge. Ja te la deixa conduir? Ara que has perdut la por, potser t’agradaria tornar a portar alguna moto, no? A mi els cotxes m’espanten, els altres vull dir. He conduit poc i no m’agrada especialment, però no té més complicació. L’havia portat per Barcelona algun dia, però no ets la primera que sento dir que per la city no s’hi atreveix. Bé, no saps mai quan se’t pot creuar un boig, però tampoc no hi ha per tant! Si superes les rotondes de Francesc Macià i Plaça Espanya ja ho tens tot fet.

    Ada, ja t’ho dic, som uns pixapins, encara que no siguis de Barcelona també se’t pot aplicar, que déu n’hi do. No dubto que les teves històries inventades serien molt xules, però res més lluny. Vam passar una bona estona perquè als dos ens agrada molt el grup i ens vam emocionar molt amb la cançó més trista del món, però això va ser tot. Què hi farem, la xicota d’un altre.
    No tinc el gust de conèixer la teva germana, però a la foto sí que sembla bonica (però tu també, eh!), només l’he vist algun cop comentar aquí i allà i he entrat a ca seva algun cop, però com que era un nom que coneixia i no sabia la vostra relació, em va sorprendre quan me’n vaig assabentar. Em va fer gràcia, ves. Ja m’agradaria saber totes les coses que es couen per aquí, que segur que no són poques!

    Elvira, ni motos, ni avions… ja pots cuidar bé les teves cames, eh!

    Garbí24, és bo el teu testimoni, estic segur que no és el mateix anar davant que mirar-s’ho des de darrere. Quan tens tota la visió i el control ho veus de manera diferent segur.

    Mireia, em sembla que la moto a la que vaig pujar era una com la que teniu vosaltres, però no em vaig fixar en la marca ni res. Ja estava prou acollonit. Sí, són molt pràctiques, però és allò d’avantatges i desavantatges. Resulta molt pràctic, però perds en seguretat, i jo sóc dels que prefereixo anar més lent però més segur.

    Guspi, quina gràcia m’ha fet això de ‘vull entendre-ho però no puc’ amb el meu nom, hehehe. I també amb la teva frase final, aquí la confiança fa fàstic! No, que és broma, m’encanta que aquí ens acabem parlant com si ens coneguéssim de tota la vida, és genial. Sé això del 7 de febrer, ja veig que les entrades van que volen. Hauré de fer un pensament, la meva companya de feina, una altra viciada, ja comentava de comprar les entrades, a veure si li hauré de dir que sí. I escolta, no ho diguis dos cops, eh? Que si he pujat de paquet a la moto de la xicota d’un amic a veure si m’apuntaré al teu cotxe per anar a un concert! Ja em diràs quins són els propers que tens previstos. Ara que, em dius que condueixes, però no dius res de que condueixis ‘bé’, hehehe.

    Carquinyol, així comparteixes la meva opinió, el millor de les motos és quan en baixes. Pel teu propi peu, és clar.

    Maria, encantadora del tot. Però escolta, si t’estalvies la moto, és igualment encantadora!

    Tarambana, Amics de les Arts sí. Moto no. M’ho apunto. Sí, són l’hòstia, jo que sóc un fan incondicional d’Antònia Font m’adono de com eren de sosos els seus concerts. Sempre iguals, no deien res, poca interacció amb el públic… i aquests tot el contrari, i a més, he vist quatre concerts i tots diferents. Algunes bromes es mantenen, però van fent coses noves cada cop, i no s’esperen al gran concert, si en pensen alguna de nova la fan al poble que sigui, l’altre dia el concert no era per tirar coets en quant a públic, però ells van estar genials.

    ResponElimina
  24. Fa anys...diguem-ne que uns 10 o por ahi, que hem vaig apuntar a l'autoescola, vaig fer el pagament de la matricula, vaig assistir a la primera classe i hasta ahi puedo leer...mai més hi vaig possar els peus.

    Obviament no tinc carnet de conduir i els cotxes no m'agraden, ja no et dic que penso de les motos. I encara que sigui dificil de creure jo hem veig capaç de conduir, sempre i quant les carreteres siguin com aquelles tant llaaaaaaaargues americanes on mai ningú hi circula :-O

    ResponElimina
  25. Home, que jo també he sigut jove ;-)) Bona nena, però jove... i les motos no m'agradaven, eh? no em donaven cap confiança... però ballar!! ballar sí que m'agradava... i mooooooolt!! :-DDD

    ResponElimina
  26. és un record estrany, ple de vergonya i també emocionant, de fet estava enamoradíssima del vailet que em va dur a donar el volèiu a l'hora del pati (jajaja) de l'insti, els seus ulls blaus em tenien el cor robat i el seu somriure i la seva moto que era gran i groga (quin color tan lleig)... si no recordo malament era una Buck.
    Ell ja fa molts anys que no hi és.
    I jo quan me'n recordo d'aquell dia em torno a sentir una nena de 15 anys tonta i bleda com poques :)

    ResponElimina
  27. qualsevol dia és bo per fer allò que t'agrada!!! i a més trencar la rutina!!! i tant!!!

    ai les motos... ahir vaig tornar a pensar que potser seria la solució als meus mal de caps... i de peus!!!! tenint en compte les passejades sants-eixample, eixample-sants, sants-rbla catalunya/rosselló-pg. gràcia/pl. catalunya i per acabar-ho de rematar, vespre caminata poblenou-sant andreu..... buf, .. una moto no m'hagués anat gens malament! encara que fos de paquet!!!

    sempre m'han fet molta por, ja no per mi sinó pels altres, però em sento molt fràgil al damunt. I cada vegada que plantejo la possibilitat de comprar-me'n una... els del meu entorn riuen!!! xò m'ho penso, eh!

    ResponElimina
  28. Eeeei, que condueixo de meravella, guapo!!! :)
    Això està fet! Amb cotxe millor que amb moto (que ara ja comença a gelar...) i concertillo!!! Ah! i jo cervesa sense alcohol! Si he de conduir, clar! És un bon plan per desboiregar-nos de tot, no?
    ànims guapo!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.