diumenge, 1 d’agost de 2010

Preparar un viatge

He sentit moltes vegades que preparar un viatge és el primer pas per començar a gaudir-lo. Sincerament, jo prefereixo fer-lo que preparar-lo, depenent de com em resulta avorrit i tot. Quan t'engresques i trobes coses que després visitaràs o faràs està bé, però hi ha moltes tasques una mica tedioses. A més, si no tothom s'hi implica de la mateixa manera, pots arribar a sentir-te malament i tot.

D'aquí a molt poquet marxo cap a Suècia, i a hores d'ara encara ens queden coses per lligar. A mi sempre m'agrada tenir-ho tot controlat amb temps, que després passa el que passa, però ens ha agafat una mica el toro. Naturalment, allotjaments, lloguer de cotxe i altres detalls ja fa temps que estan. Però part de la logística encara està per veure. Viatgem tres... anava a dir nois, però ja no ho som, i dir homes queda com orgullós, homes, mascles! Res, tres capullets que ens agrada voltar pel món. El cas és que em sembla que és el primer cop que viatjo sense cap dona, i em temo que s'ha notat. Organitzativament, i sobretot a l'hora de buscar informació i pensar activitats em sembla que les dones ens passen la mà per la cara als homes. Tot i que ens ho hem estat mirant molt, tinc la impressió que anem molt peixos, que no traurem el suc que podríem treure a aquest viatge. Em sembla que quan participen dones de la preparació em sento més tranquil, encara que després se'ls hagi de parar els peus, que en un dia no visites quinze pobles!

Bé, no sé, hi ha moltes coses en les que penso que les dones estan més preparades que nosaltres, i una d'elles és en muntar viatges i escapades. Sempre saben què cal visitar i què no. Nosaltres anem una mica a la que salta... o això em sembla. Segur que va bé, però ara tindré l'oportunitat de comprovar si les meves sospites són certes.

51 comentaris:

  1. Anirà bé, segur.

    Jo també sóc mandrosa de preparar viatges, com tu, encara que sigui dona. Sé que a cada lloc que vaig hi ha molts viatges possibles i no m'agrada anar sense prerparar res però tampoc amb tot, tot preparat fins a l'últim detall. M'agrada improvisar si s'escau i una mica de sorpresa. Quan era més jove, preparava més, ara cada cop preparo menys. Si preparen per mi, fantàstic, si no sobre la marxa.

    Bones vacances i bon viatge, xexu, una abraçada.

    ResponElimina
  2. ja som tres comptant la Carme a mi el que menys m'agrada del viatge és justament l'abans i el trajecte...però si m'agrada haver llegit prou informació del lloc i fins i tot m'agrada aprendre les paraules imprescindibles de cortesia en la llengua del país destí...almenys saber dir bon dia, gràcies, si us plau ...ja ens diràs com ha anat ...potser si que les dones som més organitzades però hi ha de tot...Bon viatge!

    ResponElimina
  3. Jo només preparo el bitllets d'avió i el lloguer del cotxe, la meva dona s'encarrega de tota la logística amb tot una série de propostes que un cop al lloc, depenent del temps i l'estat d'ànim, en fem més o en deixem algunes. La veritat és que ens va bé així. T'encantarà Suècia, és un dels països amb més rosses per metre quadrat, vaja que hi ha molt per veure....quins monuments!!! té Suècia

    ResponElimina
  4. A mi tampoc m'agrada gens preparar un viatge.Ara bé,quan ens reunim totes fem un planning tan llarg que no hi ha temps per veure-ho tot.^-^.I és que ens cansem de seguida!jejeje

    ResponElimina
  5. A qui vols enganyar...vosaltres el que fareu és agafar el cotxe i perseguir les sueques que aneu trobant...que així també es veu país i a més fas allò de involucrar-te amb la gent i no anar als llocs turístics!

    Però sobretot, truca quan arribis eh! no ens facis patir!

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada preparar els ciatges , però sempre tinc la sensació que no trio bé. A més si decide4im el lloc amb temps al principi ticn mota energia i miro guies , revsites i internet però vaig perdent l'interès. Aquest any hem decidit on anem pràcticament un mes abans, per nosaltres és molt de temps, i deprés de la deria inicila, ara encara tenim pendent contratar hotels i triar la ruta i que veure'm. Un desastre !
    A veure com us va, ja ho explicaràs; encara que només sigui una mica, eh?

    ResponElimina
  7. Depèn de els persones. Vaig fer un Interrail on érem 5 joves (llavors teníem 18 anys) i ens ho vam organitzar prou bé.
    Els preparatius del viatge, és el més pesat i de carrer. No hi trobo cap gràcia. Gaudir-los és molt millor!
    Suposo que ens ensenyaràs fotos de la magnífica Suècia?!

    ResponElimina
  8. Des de la meua experiència et puc dir que la meua dona és l'especialista en el tema maletes i el tema "per si de cas". Jo marxaria d eviatge amb la roba posada només.
    Ara bé, pel que fa tema rutes, visites i gastronomia m'ho deixa tot a les meues mans.

    ResponElimina
  9. Potser és un tòpic, això que dius, però a mi també em fa l'efecte que, en general, les dones s'ho curren més i els homes passem una mica més (en el meu cas, sincerament, no és així; sóc un "professional" preparant viatges. Potser per això vaig estudiar Turisme, abans de Periodisme?).

    Be, sigui com sigui, quan sigueu allà només haurás de fer una cosa: no pensar si haurieu pogut organitzar-vos millor, i disfrutar a t-o-p-e de l'estada. Bonne route!

    ResponElimina
  10. Uoooo!! En pots estar segur que serà un gran viatge :-) Potser no en traureu tot el suc pel que fa a llocs per visitar, o potser sí, qui sap. Però de l'experiència segur que n'exprimireu fins a l'última gota.

    Curiosament, pel fet de que sempre que he anat de viatge me l'han organitzat "massa", si ara hagués de preparar un viatge no ho tindria tot relligat i preparat al mil·límetre. És necessari tenir temps per improvisar o per deixar-se portar. No veure certs indrets sempre pot ser una bona excusa per tornar!

    ResponElimina
  11. crec que hi ha de tot. tb he conegut algun home que ho vol tot a la seva mesura.

    vols un secret clau? la tarda a l'Altaïr. un clàssic ja per preparar viatges. Anar-hi, agafar totes les guies, les revistes amb les fotos espectaculars, escarxofar-te al sofas i anar comparant. i sols triar-ne una.

    a mi tb em feia certa mandra, potser perquè generalment viatjava amb una noia que li agrada moltíssim, i la deixava fer. era experta en obrir la guia a l'avió. Però reconec que m'hi estic acosutmant i crea addicció.

    Segur que us anirà molt bé el viatge!

    ResponElimina
  12. Doncs jo sóc una crack preparant viatges ;-)

    M'encanta preparar-ho tot, així ja ho començo a gaudir i això m'allarga el temps d'il•lusió... Bé... he de dir que quan nosaltres fem un viatge (fèiem... buaaaa) el tema bitllets- avió / hotel ho encarregàvem a una Agència de Viatges i així no ens havíem de preocupar d’aquests temes (a més, llavors encara no teníem Internet a casa)

    O sigui, ben bé un parell de mesos abans parlàvem de la destinació-base on volíem anar entre nosaltres dos (ah!! jo només viatjo amb en Josep Lluís... com a molt permetria que vingués ma germana i ningú més... en un viatge és essencial que t’entenguis bé amb els companys sinó tot se’n pot anar en orris) un cop decidit el destí-base (per exemple Amsterdam) jo vaig a l'agència i demano un munt de catàlegs per triar hotel i el majorista que més m’agradi (a vegades diferents majoristes ofereixen els mateixos hotels amb una petita diferència de preu)

    Amb els catàlegs i tota la informació que puc busco un hotel que estigui bé (per mi -la reina de les maniàtiques- un hotel massa econòmic pot significar brut o qualsevol decepció... jo sóc estalviadora, no sóc persona capriciosa en la meva vida diària... però les vacances són les vacances... prefereixo pagar més i anar sobre segur) i, sobre tot, que estigui ben comunicat, quan més cèntric millor.

    Un cop decidit l'hotel i les nits a passar (normalment fèiem sis o set nits) doncs anar a l'agència per la reserva i els vols.

    A partir d'aquí, comença la part divertida :-)

    Em comprava un parell de guies del lloc escollit, ben diferents, una més tradicional i una altre més tipus per joves i tal... amb plànols, clar... i buscava tota la informació possible de la ciutat. Tant la més "coneguda" (típica de turistes) com alguna cosa més curiosa per investigar pel nostre compte... Ciutats properes que val la pena visitar, etc.

    Tot això ho vaig apuntant en papers (a mà, és clar) i, després, vaig fent una mena de programació per dies... Però, atenció! que no ha de ser res rígid ni massa atapeït... No suporto allò d'anar a cinquanta mil llocs i després ni recordar que hi has estat. Cada dia té un plat fort i ja està.

    A més, com tot aquest material ve amb nosaltres al viatge, després es van omplint els "buits" amb coses que, un cop allí, ens agrada veure.

    Per exemple, a Amsterdam, al mateix hotel, entre tots els fulletons que veus, varem trobar una sortida amb autocar i barquet a Marken i Volendam... es sortia aviadet després de dinar (horari europeu) i es tornava al vespre... Doncs una de les tardes lliures que havia deixat, varem fer aquella petita excursió... va ser un encert! ;-))

    ResponElimina
  13. (segueixo...)



    Però el que més ens agrada és fer les coses pel nostre compte... Per exemple, vaig triar un hotel molt proper a l'Estació Central de tren... A la mateixa tarda de la nostra arribada, després d'haver fet una petita volta per la ciutat en taxi-bici (jeje) i en una barqueta pels canals, varem anar a veure horaris de trens... així, un dia el varem passar íntegre a Rotterdam (on, a més ens varem trobar amb un amic que viu a Anvers i que amb tren va venir des d'allí... A Bèlgica i Holanda els trens no tenen res a veure amb la Renfe)

    Durant les vacances ens llevem d'hora ;-) ens arreglem, dutxem i baixem a esmorzar. Fem esmorzars de pel•lícula (ja triem hotel amb esmorzar buffet on es pot menjar a la britànica) podem esmorzar ous ferrats o remenats, salsitxes, bacon, xampinyons, prunes confitades, embotits, formatges, porridge, croissantets, plum cakes, sucs de fruites i una tassa de te :-)) (va inclòs al preu de l'hotel, així que s'ha d'aprofitar) això sí, mengem poc a poc, i ens acabem el que agafem... Em fa vergonya veure aquella gent que s'omple la taula de tot com si fes un any que no menja, perquè ho vol provar tot i després deixa la meitat. Nosaltres ens aixequem més d'una vegada: agafem el salat, després el dolç i sense que siguin quantitats exagerades.

    Això sí, és un esmorzar d'aquells completíssims... la qual cosa permet que el dinar sigui molt més econòmic (s'ha de compensar la despesa, que el dinar si que es paga a part jeje) i que el podem fer en qualsevol lloc on ens trobem: un sandvitx ja val :-)

    Un com hem esmorzat tornem a pujar a l'habitació per recollir les coses (jo porto una petita motxilla i en Josep Lluís una bossa on podem portar les guies, les llibretetes de notes, la càmera de fotos i poca cosa més) i anem cap a l'estació del tren, al nostre aire, amb el nostre horari i a visitar el que ens agrada.

    Així, un matí varem visitar Haarlem, un altre dia varem anar a Alkmaar... jo tenia apuntat quan era el mercat del formatge i ho varem veure i passejar per allí (per cert que a una botiga d'allí vaig aprofitar per comprar-me un foulard de ratlles horitzontals que uns mesos després es van posar molt de moda a Catalunya jeje), un altre dia a Den Haag...

    Però no tot són sortides a altres llocs. La ciutat-base, també s'ha de veure bé i hi ha una llista de coses ineludibles... una de les que més il•lusió em feia a Amsterdam, i que vaig poder acomplir era visitar el Begijnhof i a en Josep Lluís el Museu Van Gogh (sí, sí, a ell!! jeje va ser a partir de llavors que va néixer la meva gran afició i estudi pel meu compte d'aquest geni de la pintura)

    Però conèixer la ciutat-base on estem inclou no tan sols Museus, monuments, etc. sinó una inevitable visita per carrers absolutament normals... ficar-nos per algun barri, caminant a peu i anar passejant, mirant com són les cases, la vida quotidiana dels llocs que visitem.

    ResponElimina
  14. (segueixo...)



    Ah! Una altre cosa que no oblido mai és mirar on es poden trobar esglésies catòliques, clar, que sempre ens agafa algun diumenge i la Missa no ens la perdem ;-) Hem assistit a misses en francès, anglès i holandès :-))

    També m'agrada buscar alguna botiga de labors i entrar a comprar algun fil de punt de creu per empipar-me en comprovar que, en llocs on els sous són molt més elevats que els nostres, els fils són més econòmics que aquí (el lloc amb més diferència, Edimburg)

    Recordo a Brussel•les que ens varem ficar per un munt de carrers desconeguts (amb plànol, clar) perquè en Josep Lluís tenia el pressentiment que un d'aquells carrers havia servit d'inspiració a Hergé com a carrer on viu en Tintin jejeje... finalment varem trobar el carrer i li vaig fer unes fotos a ell (ara bé, si allò tenia alguna relació amb Hergé o no, ja no ho sé)

    Bé, crec que amb això ja he batut el rècord de comentari llarg (que potser el tenia una vegada parlant d'Edimburg, ara no recordo...)

    Vacances! Precioses i recordades vacances!! ;-))

    Què ho passis molt bé a Suècia... ehem... vols que t'ajudi a preparar alguna cosa del viatge? ;-))

    ResponElimina
  15. Hola ja veux Xexu que no estàs sol en lo d'anar una mica per lliure, a mi m'agrada tenir clar on vaig i que m'hi trobaré més o menys , però penso que moltes vegades la informació de turisme de la pròpia ciutat està més acrualitzada i és més interessant. Estic també d'acord en que viureu una gràn experiència, ja ens explicaràs sobretot ens interessen les draps bruts jeje ;-)

    ResponElimina
  16. Xexu,
    Jo ja us acompanyaria. M'agrada preparar vioatges però també anar a salt de mata. Si ho saps compaginar es gaudeix més.
    Que vagi mooolt bé!

    ResponElimina
  17. justa!jo marxo akest dilluns a la cat nord amb 2 amics.tb soc dls k prefereixo tenir tot lligat.preparar el viatge és una fase preciosa.jo reconec que sóc molt femení en això jeje. Disfruta Suècia,te mlt bona pinta el vostre viatget!

    ResponElimina
  18. Doncs si vols un consell de dona no us perdeu Uppsala! A part d'això crec que deus tenir raó en això de les diferències entre gèneres també a l'hora de preparar un viatge. Aquest estiu a casa vam plantejar les vacances com una cosa a preparar entre tots i vam dir que cadascú triés algun dels llocs on anàvem i pensés què s'hi podia fer i com. El meu marit, el meu fill gran (12 anys) i jo per separat, les dues nenes (8 i 10) juntes. Doncs el nano va passar de tot i no es va preparar Verona que és el que li havia tocat i en canvi les nenes ens van fer un ruta per les illes properes a Venècia, que no incloïen Murano ni el Lido, sinó unes illes petitones, interenssantíssimes pels mosaics bizantins i per l'encant de les façanes (cada casa la tenia d'un color diferent) que ens van deixar bocabadats. Però és que fins i tot sabien quin vaporetto tocava agafar i on! Aquestes nenes prometen... Si l'any que ve te les vols endur de vacances, ja ho saps ;) Per si no tornem a "parlar", que us ho passeu molt bé. Bon viatge!!

    ResponElimina
  19. A casa gaudim de la prèvia moltíssim. Però és cert que certes tasques tedioses solen anar més per la banda femenina, que s'ho pren amb moltes més ganes que no pas jo. I m'has fet riure amb els quinze llocs a visitar en un dia, coi, i jo que pensava que era cosa de la meva dona ...

    ResponElimina
  20. M'encanten les nenes de la FADA!! :-))

    ResponElimina
  21. No sóc gaire de viatges i no m'agrada preparar-los, però encara menys fer maletes. Això sí, m'agrada tenir una mica de croquis sobre el que s'ha de visitar, però també donar ales a la improvisació. I si queda molta cosa per veure, sempre s'hi pot tornar a anar…

    Bon viatge!

    ResponElimina
  22. Noi, l'heu cagat.

    Haurieu d'haver contractat a alguna senyora perquè us fes la guia. Esteu fotuts. Jo, si fos tu, em faria el malalt...

    *Sànset*

    ResponElimina
  23. Està clar, a totes les cases qui organitza som les dones. Gran part dels nostres viatges, logísticament parlant, els organitzo jo, però qui s'empapa de la guia i la va recitant és ell. L'Otis envia postals, però no sé qui li fa l'organització...

    Bon viatge!!!!

    ResponElimina
  24. Quan vaig als llocs a mi m'agrada saber d'antuvi què m'hi trobaré i quines coses s'hi poden fer. Si m'hi he d'estar dies, em compro la guia de viatge corresponent; si no, vaig a la biblioteca uns quants dies abans de marxar i me l'emporto. Evidentment, sempre hi ha d'haver temps per a la improvització, però prefereixo tenir un horari i canviar-lo que llevar-me sense saber què puc fer, on puc anar, què puc veure.

    D'altra banda, informar-se una mica sempre va bé per tenir controlats els horaris de les botigues, restaurants i pubs, tenir un mapa per a començar a orientar-se una mica (IMPORTANTÍSSIM! Jo, si vaig sense mapa, t'asseguro que em passo el viatge sense obrir boca i em deixo portar! Sense mapa, no sóc ningú! :S), fer-se una idea sobre la gastronomia, saber què és indispensable de veure, etc.

    Pel que fa al tema maletes, entre 7 i 10 dies abans de marxar començo a fer la llista de coses que m'emportaré. Tinc una memòria terrible i sempre em deixo coses... Tinc un paper al costat de la tele i quan em ve alguna idea, corro a apuntar-la! hehehe I me l'emporto per a la tornada, clar! ;P

    Les meves vacances d'estiu d'enguany? Vaig sense mapa, així que em deixaré portar. Això sí, les vacancetes a Londres.... preparadíssimes! :D

    Bon viatge, XeXu!

    ResponElimina
  25. Bon viatge! Segur que t'ho passaràs molt bé i almenys vas a algun lloc. Jo no em mouré de casa.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  26. Com la NÚR, jo també faig una llista amb les coses que han d'anar a la maleta! Això ajuda a no oblidar-se res i a no dur coses innecessàries :-))

    ResponElimina
  27. Gràcies, Assumpta!! A mi també, però essent-ne la mare no té mèrit, oi? ;)

    ResponElimina
  28. Però a veure, cor de meló... ni nois ni noies ni homes ni dones, el que sou és uns "vagus" i esteu massa ben acostumats!!

    Dit això, a mi m'agrada molt mirar-me les alternatives i empapar-me del lloc on vaig, però planificar no m'agrada massa. Que què? Que normalment ho faig? ...doncs això.

    ResponElimina
  29. o sigui ens fas un post carregat de xantatge emocional perquè no deixem abandonats els blocs a l'estiu i tu te'n vas de vacances? això no es fa, home!! ja està bé, no?? i els que ens quedem què farem? hi quebo a la maleta? m'és ben igual que no m'hi vulguis, si hi quebo vinc! jejejeje

    els homes realment sabeu organitzar alguna cosa que no siguin àpats i partits de futbol?
    (ja, ni jo ho penso però mira... era per fer la broma fàcil...)

    em nego a creure que a un capri com tu se li escapi alguna cosa interessant per organitzar, m'hi nego rotundament.

    Ens enviaràs una postal?

    petons!

    ResponElimina
  30. si trobes el meu germà que corre per allà dona-li records...

    ResponElimina
  31. Moltíssimes gràcies a totes i tots pels comentaris, i pels vostres bons desitjos. Espero que aquest sigui un gran viatge, en tinc moltes ganes, mai no he anat tan lluny, de moment. Si aquest surt bé, a veure si m’animo a muntar més coses, encara que mai arribaré als nivells d’algunes amigues que tinc, però mira, com a mínim donar-los un cop de mà. A veure què tal, quina emoció!

    Carme, penso que em moriria si tot estigués preparat fins l’últim segon, i anar amb algú a qui no se li poden canviar els plans de sobte perquè no entra al programa m’estressaria molt també. Sé que no serà el cas, que moltes coses quedaran a l’aire, però m’agradava la feina que feien algunes amigues nostres, sembla que tinguin un do per a aquestes coses. Podria dir que em sento molt novell, i mira que ja n’he preparat d’altres de viatges, però sempre amb alguna dona pel mig. I sempre està bé que t’ho preparin, oi?

    Elvira, si no recordo malament vas dir que els avions no et feien gens de gràcia, oi? Així és normal que el trajecte no t’agradi. Està bé saber algunes coses del lloc on vas, però ara que ho menciones, les frases que veig a les guies, aquestes que et posen com exemple, són poc útils, a la meva només et posa coses per anar a un restaurant i la traducció d’un munt d’aliments. Es veu que a Suècia l’únic que deus poder fer és menjar.

    Garbi24, ja veig que formeu un bon equip, això està bé. També et diré que a tu et toca la part fàcil, però segur que ella gaudeix molt més buscant que es pot fer pel lloc en qüestió. El que està molt bé és que el que planeja sigui només orientatiu, que si es pot es fa, i si no, doncs no. Saps què, a mi m’agraden més les noies morenes i sobretot castanyes. Tampoc faríem lletjos a les rosses, però si totes m’han de treure un pam d’alçada, no sé jo…

    Maria, preparar-ho entre uns quants i participar de tot està bé. És pitjor quan t’has d’espavilar perquè alguns no mouen un dit. En els viatges solen fer-se plans massa ambiciosos, però bé, al final sempre s’acaben veient coses. Això sí, acabes rebentat.

    Clint, no som massa d’anar mirant monuments, no et creguis. Però no pateixis, que quan arribi et faré saber que estic bé, i si faig alguna foto a algun monument, ehem, també te la faré arribar.

    Mireia, em sembla que em passa alguna cosa semblant a tu. Al principi hi ha molt bones intencions, però després et van passant les ganes de mirar. Acabes pensant que sigui el que déu vulgui, tu! Ara, on ja no coincidim és en fer-ho tot tan a darrera hora, jo m’estressaria molt. Jo prefereixo arreglar algunes cosetes amb temps, i d’altres ja es pot apurar més. Ja us explicaré alguna cosa, dona, estaré connectat! El que no podré fer és seguir el ritme dels vostres blogs, això haurà de ser a la tornada.

    Albert, si t’hi poses seriosament segur que muntes un bon viatge, encara que siguis home. Però bé, coincidim amb que la preparació acaba sent avorrida i que el millor és viure-ho. Alguna cosa us ensenyaré, però no m’agrada fer-me pesat parlant dels viatges.

    Babunski, un altre equip compenetrat en el tema viatges, espero poder-ho fer jo algun dia també. El tema gastronòmic és molt important, eh? Segur que ets tot un especialista.

    Ferran, potser m’he passat generalitzant, naturalment parlo de la meva experiència, i tinc algunes amigues que són unes bèsties muntant viatges, i no només, perquè altres activitats també les claven. És clar, tu tens truc, si vas estudiar turisme ja tens part de la feina feta, no? Això sí, ara puc pensar que potser ho podríem haver fet millor, però un cop allà, l’únic que es pot fer és gaudir-ne.

    ResponElimina
  32. Laia, hi ha moltes coses per veure, espero que les més interessants, o les que hem trobat i ens han fet gràcia, les puguem fer. I segur que les gaudirem. Un cop allà ja no penses si podies fer una cosa o altra. Jo a tu et veig organitzant viatges perfectament. Això no vol dir al mil•límetre, sempre s’ha de ser flexible, però sí amb seny, incloent les millors coses per fer i veure, preparant les millors rutes i activitats. Si t’hi poses, estic segur que qui t’hi acompanyi en quedarà d’allò més content.

    rits, que t’ho muntin sempre està bé, i hi ha gent que realment en gaudeix. Es podria dir que aquest cop és la vegada que més m’hi he implicat, i si bé no puc dir que sigui la il•lusió de la meva vida, miraré d’implicar-me més d’ara endavant, tot i que vagi amb gent d’aquesta que no només en gaudeix, sinó que ho fan molt bé.
    Si que hi deu haver de tot, però deu ser que les noies amb les que generalment he viatjat eren realment bones en el tema.

    Assumpta, les coses han canviat molt en tema viatges. Abans viatjar era excepcional, i com que no teníem accés a tanta informació, la gent no era tan atrevida i encarregava moltes coses a agències. Ara cadascú s’ho munta a la seva manera, si vols t’ho poden preparar tot i no cal que hi pensis. Però també tens l’opció de muntar-te un viatge a la teva mida.
    La tria dels companys és important, però s’ha de ser flexible també. Viatjar és difícil, i coneixes les persones. Ja saps que amb algunes podràs i amb altres et costarà més, però cal fer un esforç entre tots. D’acord que ho vols passar bé i estalviar maldecaps, però fugir dels problemes no és mai una solució.
    Pel que fa als allotjaments, t’asseguro que nosaltres som molt permissius, també les noies que han viatjat amb nosaltres habitualment, eh? La nostra solució per fer viatges sovint és anar d’albergs o bed & breakfast baratets. Depenent del país estan més o menys nets, però els albergs de Catalunya, per exemple, són molt polits. Els d’alemanya també, i estic segur que a Suècia es podrà menjar al terra. França és diferent, i les illes britàniques en general… millor ni parlar-ne.
    Generalment jo tinc mania a les guies de viatge. Aquest és el primer cop que me’n compro una per pròpia voluntat, i he descobert que quedarà magníficament bé a l’estanteria. He consultat coses, però em fa molta mandra, així que a la guia segur que no li trauré el suc que podria. Més que res, perquè no aniré tot el viatge amb la guia enganxada al nas. No m’agrada la gent que ho fa, que es perden el que hi ha per estar mirant la guia. Quan m’he trobat gent d’aquesta és quan he agafat mania a les guies, però ara potser m’aficionaré a comprar-ne, ja et dic, quedaran genial a l’estanteria!
    Nosaltres, per aquest viatge, hem fixat unes quantes coses per veure, però molt serà parar-nos allà on la natura o el paisatge sigui maco de veure. Segur que és molt diferent que aquí, així que les fotos i regalar-se els ulls estan garantides. El nostre programa el marca la ruta, i no a l’inrevés. Vam mirar primer per on passaríem, i després què s’hi podia fer. Segueix a baix

    ResponElimina
  33. En els viatges jo solc dormir molt poc, però estic estranyament despert. Sempre ens llevem d’hora, és clar, cal aprofitar el temps. Però cal comptar que quan tothom vagi a dormir jo em quedaré una estona mirant internet, contestant mails, fent algun post, i si tinc temps fent algun comentari. Però no puc prometre res. A banda d’això, solem menjar molt malament, és una qüestió de supervivència. Després ho cremes tot.
    Per cert, contràriament al que narres, nosaltres solem tenir més d’un camp base i no fer nit sempre al mateix lloc. És una poció, però preferim voltar i fer servir els allotjaments només per dormir. En aquest cas estarem fins a set albergs diferents en les nou nits que hi passem. El que repeteix és Estocolm, és clar. Ah, i no visitarem ni un sol museu, la veritat és que l’art ens interessa poc, i només solc visitar museus d’aquells de traca i mocador, perquè s’hi ha d’anar. A Suècia no és el cas. Per contra, caminarem molt i farem un creuer d’un dia sencer per l’arxipèlag d’Estocolm, que diuen que és molt maco.
    Esglésies? Com a molt alguna catedral i para de comptar. Però per església et recomano la de Freudenstadt, a la Selva Negra al sud d’Alemanya. És una església diferent, em va encantar, és molt original.
    Ara ja no vull muntar res més, amb el que tenim hem de tirar. A veure què tal surt. Si no surt bé, a la propera m’ho muntes tu, però ja veus que tenim maneres de viatjar molt diferents.

    Natàlia, està molt bé visitar les oficines de turisme dels llocs, i també tots els hotels i allotjaments tenen informació del que es pot fer al lloc, i generalment és la més actualitzada. Si ets flexible i tens marge de maniobra, segur que pots afegir al programa alguna cosa que descobreixes allà mateix. De draps bruts cap ni un!

    Joana, però si tu acabes de tornar! Ja has tingut la teva ració, ara ens toca als altres. Penso que un terme mig pot estar bé, però més tirant cap a portar les coses preparades, i si de cas, deixar marge a possibles canvis i a afegir-hi coses, és a dir, no tenir-ho tot atapeït i inflexible.

    Xitus, deus ser l’excepció que confirma la regla, els teus companys deuen estar encantats amb tu, no? Ja et contactaré quan hagi de muntar un altre viatge.

    Fada, no em diguis això! Uppsala va caure del programa, hem preferit altres coses. Caram amb les menudes, i tant si prometen! No se m’acudiria mai encarregar a una canalla tan petita part d’un viatge, però és clar, tu ja tens experiència amb els petits i saps el que et poden donar. Veig que se’n van sortir perfectament, i amb nota. No et diré que no ens poguessin muntar el viatge millor que nosaltres, però el que has de pensar és si deixaries les teves filletes en mans d’uns cafres com nosaltres.

    Joan, quina joia de dona que tens. Et porta a restaurants bons, et prepara els viatges. On l’has comprada? Em sembla que me’n demanaré una per reis. I mira, això dels 15 pobles se li perdona, no?

    P-CFA…, si no t’agrada viatjar tampoc no cal fer cap croquis, no? Tot això que t’estalvies. Jo és que se m’ajunten la gana i les ganes de menjar. M’agrada viatjar però no preparar-ho, però sí que m’agrada que sigui al meu gust, per això no m’agraden els viatges preparats. Així que…

    ResponElimina
  34. Sànset, no home no, alguna cosa farem! A més, amb la pasta que m’he gastat ja, ara no em poso malalt. Tot anirà bé si no em trobo la Salander per allà. Bé, jo estaria salvat, que m’estimo molt a les dones…

    M., hauries d’anar investigant qui organitza els viatges de l’Otis, perquè s’ho curra bastant. Encara en trauríem alguna cosa bona, potser descobrirem una mina.

    Núr, saps quan escrius un post i estàs esperant el comentari d’algú en concret, perquè o bé saps que hi estarà molt d’acord, o que discreparà segur? Doncs aquest cop vaig pensar en tu!!
    Aquest és el primer viatge en el que em compro una guia, em va fer gràcia. Però segur que me l’he mirada molt menys del que tocaria. Tenir un horari establert?? Ostres, això ni de conya. Com a molt aproximacions del que farem al matí i a la tarda.
    Molt ben pensat això de les botigues i els horaris. És possible que a Suècia tinguem problemes d’aquest tipus. Hem vist que tot tanca molt aviat (pels nostres horaris, és clar), i no sé si arribarem enlloc a l’hora. I jo em pregunto, com van a comprar els suecs si les botigues tanquen a les cinc de la tarda? A quina hora pleguen de treballar?
    Ah, això sí, a mi també m’agrada anar amb un mapa a la mà, si no, malament. Amb un mapa m’oriento força bé. Si no, de cap manera.
    Jo solc recordar força tot el que m’he d’endur, i com que sabia que tres homes junts se’ns oblidarien la meitat de coses, m’ho he pres amb temps. La maleta ja la tinc feta, i si se m’acudeix alguna cosa més, la vaig posant. I mira que encara em queden moltes hores per marxar. També em sembla que mai ho havia fet amb tant temps, també t’ho dic.

    Eva Ventura, però no diuen que enlloc com a casa? Doncs per alguna cosa serà. Almenys descansar sempre es posa bé, que jo de descans poc. Però no em queixo, eh, que en tinc moltes ganes.

    Txari, ho fas, i ho fas molt bé. Per no dir el càlcul de despeses, el més acurat que pugui existir. Per aquest viatge jo m’he basat en alguns ensenyaments teus. Ara, el que t’asseguro és que no aniré explicant la història de Suècia als meus companys, quan tornem vull que els tres continuem sent amics. A més, ja vaig tenir l’oportunitat de saludar el rei de Suècia, que em va venir a fer una visita, i tampoc n’hi ha per tant.

    Elur, qui t’ha dit que deixaré el blog de banda? Si vaig fer aquell post era per alguna cosa. No hi ha racó de món que m’allunyi d’aquí. El que no podré fer serà el vostre ritme, però segur que alguna cosa diré, si en tinc alguna per dir, és clar, que jo no programo posts, que va contra la meva religió.
    No és que no vulgui que vinguis, eh, però és que si et poso a la maleta els de Ryanair em trinquen, que són molt estrictes (i malparits). I ja la tinc força plena.
    Alguns homes no sabem fer la O amb un canut. I si no es diu així, què hi farem. Ja t’explicaré com va. Un capri ha intentat fer-ho el millor possible. Què opinem dels cranc i els lleó? No en tinc una opinió feta, i seran els meus companys.
    Alguna, alguna postaleta tindreu.

    Casanovas, si no em dones més pistes, no sé jo… però si trobo algun catalanet ja li preguntaré si et coneix.

    ResponElimina
  35. les meves millors amigues són una cranc, una capri i una lleona, clar que mai hem anat de vacassions juntes, però sempre ens hem entès més que bé.
    Ja sé que no ens 'abandonaries' ni que te n'anessis a l'altra banda de món... era per punxar-te una mica... plou, saps? estic una miqueta eufòeica, el puntet just per ser emprenyadora.
    Muà!

    ResponElimina
  36. Doncs que t'ho passis molt bé!!! i tu tranquil que algun drap brut, ni que sigui una miqueta tacat ja et treure'm ja,ja,ja ;-).
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  37. Home, la Salander es gastava una mala llet de molt de compte. Poca broma que a la mínima et fa alguna tortura xina!

    *Sànset*

    ResponElimina
  38. Ets un desagraït, i a més a més ets l'únic a qui no li agrada :P

    ResponElimina
  39. juas! doncs si la dona en qüestió sóc jo la portes clara! que a vegades només tinc el bitllet d'anada i no sé ni on dormiré ni quan tornaré! :P Bé, això quan vaig sola... Si vaig amb gent no he trobat ningú capaç d'assumir tanta incertesa, en fi...
    Jo també preferisc fer el viatge més que preparar-lo!! Ara acabe de tornar de Granada i dins d'uns dies vaig cap a Florència i Roma.
    Que tingues mooooolt bon viatge!!!! :)))

    ResponElimina
  40. ja, ja, entenc de què parles, i hi estic d'acord, amb excepcions, és clar.

    ResponElimina
  41. És al·lucinant com respons els comentaris, per molt llargs que siguin, punt per punt :-))

    A veure, jo ja sé que nosaltres tenim una forma de viatjar molt personal, justament adaptada a trobar-nos bé, a oblidar-nos per una setmaneta de qualsevol cosa que ens pugui fer patir o estressar, per tant, t'asseguro que quan puc viatjar el que menys de gust em ve és fer experiments en quant a possibles acompanyants ;-)
    Per tant, per una vegada, et diré que no estic gens d'acord amb tu en aquesta frase "D’acord que ho vols passar bé i estalviar maldecaps, però fugir dels problemes no és mai una solució"... I tant que és una solució fugir de viatjar amb qui saps que no et sentiràs ben bé com tu vols!! :-))

    Et posaré un exemple molt senzillet i familiar, perquè és més fàcil :-)

    Fa uns anys (dotze o tretze) els meus sogres van llogar un apartament al Port de la Selva (la meva sogra és filla d'un poblet de la Costa Brava i té família per tota la zona, així que "li tira" molt...) i ens van dir per anar-hi una setmaneta, cosa que varem acceptar encantats. No ens passàvem el dia a la platja (veure post anterior jeje) però sí que hi anàvem una estoneta cada dia, pel matí i per la tarda fèiem "el vago" totalment: llegir, passejar sense anar a cap lloc...

    La meva sogra, generosa de mena, va tenir la brillant idea de dir-me que, si volia, li digués al meu germà si volia venir algun dia... jo no ho veia massa clar... el meu germà i jo ens estimem molt però som totalment oposats en matèria de gustos...

    Finalment, va venir dos o tres dies... ufff!!... Matí a la platja. Josep Lluís i jo prenent el sol i a l'aigua de tant en tant. El meu germà "què fem?"... (necessita activitat constant... és un nervi!!) que si llogar un patí, que si anar fins no sé on...

    A la tarda. Josep Lluís i jo, asseguts còmodament a una terrasseta prenent un refresc. El meu germà "i ara què fem?", doncs au, a buscar un lloc on es pogués fer tal o qual cosa... hiperactivitat...

    Doncs amb ell jo no podria viatjar, em posa nerrrrrviossssa... Imagino a en Josep Lluís i a mi, un matí a Edimburg, passejant per Jenners sense presses, gaudint de cada racó, passant una vegada i una altre pels jerseis de punt, tornant on tenen les galetes... i passant-ho pipa tan sols "mirant" totes aquelles coses tan xules... i em sembla sentir la veu del meu germà dient "marxem, ja? i ara què fem?" :-)))

    ResponElimina
  42. No remet a l'enllaç!! ai que m'enfado, eh?... A veure si a lo bèstia...

    http://image46.webshots.com/47/3/74/59/381137459zXlriG_ph.jpg

    ResponElimina
  43. Lectors del blog d'en XeXu:

    A tots aquells que no conegueu Edimburg... aneu-hi! Val la pena... ara em venen records jeje... és tan maco!! :-))

    ResponElimina
  44. Sé que vaig una mica tard per comentar el post i els comentaris, però Assumpta és que m'encantes!! Veig que t'agrada molt edinburgh tot i que ara amb el festival està massa plena de turistes que fan nosa. Si tornes a venir, avisa'ns i podem fer-te de guia tot i que no et fa falta. Jo prefereixo perdre´m pel John Lewis!!

    Txaro, tu també m'agrades molt. Tens molt mèrit ja que primer et llegeixes la història de la lloc en concret i després ens l'expliques a la teva manera, més senzilla i que agrada més. Sempre amb la lonely a la mà i sapiguent tots el millor que podem fer. M'agrada molt viatjar amb vosaltres, em trobo com a casa.

    A mi m'agrada planejar els viatges amb temps però també em deixo portar, sense horaris estrictes però si sapiguent els objectius per aquell dia. Normalment porto bons acompanyants, amb els quals hi confio i em deixo portar.

    Xexu, bones vacances, segur que van de conya!!!!

    ResponElimina
  45. Elur, em sento més tranquil sabent que aproves els signes del zodíac dels meus acompanyants. És bo de saber que coincidim en els signes, per alguna cosa serà. Tu ves picant-me, que després un dia faltaré i em trobaràs a faltar! Ah, t'he dit que a Suècia plou?

    Natàlia, però quins draps bruts vols que tinguem? Com no parlis dels calçotets, que aquests ja pots imaginar com quedaran de tant caminar...

    Sànset, no sé si em fa més por trobar-me la Salander i en Niedermann, miraré de no trobar-me a cap dels dos.

    Txari, no t'equivoquis, sóc l'únic que s'atreveix a dir-ho.

    Nimue, t'asseguro que no viatjarem mai junts. A més, tu sempre voldries anar cap el sud i jo cap el nord, així que em sembla que ens haurem de buscar unes altres companyies per viatjar. Si vols podem fer dos equips entre els blogaires, però em sembla que més gent s'apuntarà a organitzar-ho una miqueta...

    Atzu, segur que n'hi ha, potser és que les dones amb les que he viatjat normalment són molt bones fent aquestes feines.

    Assumpta, quan deia això de fugir dels problemes ho deia per un altre cas. Mira, tu pots triar no viatjar amb el teu germà, fins i tot li pots dir i t'ha d'entendre, tu vas amb una marxa més curta. Però si és un altre cas, posem-hi quatre amics que generalment van junts, però que a l'hora de viatjar n'hi ha un que preferirien que no hi anés, per diversos temes, com ho arregles això? És més complicat, al final has d'acabar abordant el problema, no pots anar de viatge i no dir-li. Jo entenc que els viatges suposen mil incomoditats, i és clar, afegir-hi que no estàs a gust amb la gent que vas, això ja és massa. De fet, ho espatlla tot. Tampoc és el cas, eh, jo he viatjat amb un munt de gent, i encara que hi pot haver bronques, seguim viatjant i no passa res. Però quan penses el viatge de vegades voldries anar-hi amb uns pocs i et veus obligat a fer-ho extensible a altres.
    No sé si ho vaig dir per aquí, però ja tinc vols per anar a Edinburgh al novembre. Sí, altre cop, sóc així d'original, ja veus. Així que els que puguin llegir això no sé, però jo sí que et faré cas!

    Rach, si he parlat de dones que organitzen bé i millor que els homes, en gran part anava per tu. Tu ets la meva guia i model en aquests temes. M'encanta com prepares les coses, i ets molt flexible a l'hora de modificar plans i de trobar alternatives. Amb tu tot és més fàcil.
    A l'Assumpta la pots animar, però no animis a la Txaro que ja s'anima sola! A mi m'agrada saber coses dels llocs, sobretot del que es visita, però no em cal saber-ho toooooot.
    Gràcies maca, ja t'ho explicarem.

    ResponElimina
  46. Xexu, que m'has fet posar vermella home!! Gràcies pel que penses de mi però no és per tant.

    Aupa Txaro!!!!!!!!!

    ResponElimina
  47. Ostres, Rach, moltes gràcies!! :-))
    Quan em diuen coses així, boniques, per sorpresa, m'agafa la vena tímida i no sé què respondre (i començo a somriure davant l'ordinador com una ximpleta) però si algun dia poguéssim tornar a Edinburgh (que m'encantaria!!) aviso a en XeXu i ens ensenyeu alguna cosa d'aquelles que són maquíssimes i que, incomprensiblement, els turistes es salten ;-)) Gràcies, de veritat :-)

    ResponElimina
  48. ja et trobaré a faltar durant aquestes vacances!!

    ResponElimina
  49. Home, un horari com els de classe, no, però això que tu dius, què fem al matí i què fem a la tarda, sí. Especialment en països que es regeixen per uns horaris diferents als nostres m'agrada tenir controlades activitats per a les "nostres" hores d'activitat: informar-me si hi ha algun concert que estigui bé, si hi ha cap museu amb algun horari especial, si es fa cap mercat nocturn, etc. Segons el país que visites et pots plantejar, fins i tot, anar un vespre al cinema! :D

    Pel que fa a les guies, jo les llegeixo sempre força i en trec moltes idees. Ara bé, quan les torno a casa sempre estan plenes de targetes o adreces anotades a mà de llocs on he parat i que m'han agradat, els quals no apareixien a la guia! ;D

    Bon viatge, de nou, XeXu! No sé si ja haureu arribat a la vostra destinació!

    ResponElimina
  50. No és així i ho saps.

    La prehistòria de Suècia començà en el període d'escalfament de l'Oscil·lació d'Allerød al voltant del 12000 aC amb l'aparició de campaments de caçadors de rens de la cultura Bromme al sud de la regió més meridional del país. Aquest període es caracteritzà per la presència de petites bandes de caçadors, recol·lectors i pescadors que feien ús d'eines de pedra. L'agricultura i la domesticació d'animals, l'enterrament monumental, l'ús de destrals de pedra, i la terrisseria decorada són tècniques que arribaren del sud amb la cultura Funnelbeaker al voltant del 4000 aC. La regió meridional de Suècia era perifèrica al centre cultural danès durant l'Era de bronze nòrdica. No hi hagué mineria de coure i com que Escandinàvia no posseeix dipòsits d'estany, tots els metalls havien de ser-hi importants, els quals eren fosos en dissenys predeterminats en arribar-hi.

    Els suecs entraren a la protohistòria ...

    ResponElimina
  51. El tema gastronòmic és el més important en un viatge!!! Si més no per a mi.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.