dijous, 8 de juliol de 2010

Pensament monotemàtic

Passen les hores, i els dies, i comences a témer el full en blanc. Alguna cosa has d'escriure, però no et ve res interessant al cap. Però no és per manca d'inspiració o perquè no hi hagi coses per dir. Tampoc és per la calor, tot i que una mica socarrimades sí que tens les neurones. Dir que no hi ha anècdotes no seria cert, almenys un parell d'hores després que la teva jefa i la presidenta de l'empresa us han enganxat per sorpresa, a la teva companya i a tu, cantant Els amics de les arts al despatx a no poc volum. Entre manifestacions, retallades de tot tipus, seleccions... serà que no hi ha coses de què parlar! Del proper viatge a Suècia. De que al final, contra tot pronòstic, la nostra estudiant de pràctiques ha estat contractada i se'ns reunirà en breu...

Però quan només tens una cosa al cap, una sola cosa de la que et sortiria escriure... tots els altres temes se t'escapen, no s'arriben a convertir en post. Perquè hi ha temes que et persegueixen i no te'ls pots espolsar, però no creus convenient escriure'n res. I si no n'escrius no marxaran, així que seguirà el pensament monotemàtic.

26 comentaris:

  1. Bona descripció del fenòmen!!
    Per mi els posts són com valors imaginaris. Quan pugen per sobre d'un determinat llindar dins del cap, es posen en estat de ser publicats. Poden ser-ho, però si passa un temps i no hi escric, cauen en l'oblit. D'altres no arriben a superar el llindar, a vegades per això que dius, els descarto per repetitius o monotemàtics. I és més savi callar, en aquests casos.

    ResponElimina
  2. Ah, però encara que no n'escriguis de forma explícita, tot el post n'és impregnat, home :-))

    Per cert... me n'alegro molt de la contractació de la nova companya (ja no li pots dir "estudiant en pràctiques", eh?)

    ResponElimina
  3. Em sembla que el problema és justament la quantitat de temes que hi ha per parlar. Ens acabem col.lapsant i, per no parar bojos, ens focalitzem en un de sol. O això, o acabar gagà.

    En tot cas, tu tens un viatge a l'agenda que segur que et donarà per un parell de posts, quan en tornis, oi?

    ResponElimina
  4. Jo també me n'alegro que hagin contractat finalment l'estudiant en pràctiques ( pel que vas dir s'ho mereixia) i trobo boníssim que us "pillessin" ( que dirien els meus alumnes) en plena cançó a grito pelao ....quina cara devia fer la jefa!!!!

    ResponElimina
  5. "Perquè hi ha temes que et persegueixen i no te'ls pots espolsar, però no creus convenient escriure'n res. I si no n'escrius no marxaran, així que seguirà el pensament monotemàtic."

    No sabria dir-t'ho millor del que ho dius tu.

    ResponElimina
  6. pots escriure del què sigui, has d'escriure del què sigui que tens al cap, sigui monotemàtic o monocromàtic. I de conveniència d'escriure, ha de ser convenient per a tu.

    felicitats per la contractació!

    ResponElimina
  7. Me n'alegro per la teua companya de pràctiques i també per aquests pensaments que et ronden pel cap i que millor que no s'escriguin per si de cas. Bon estiu!!

    ResponElimina
  8. més val que ho deixis anar....no es bo guardar certes coses........va que tu pots

    ResponElimina
  9. Jejeje Quantes xe xi xos aquesta cançó...no la coneixia^^.Bona enganxedeta!Amb sorpresa de contractació i tot.Felicitats!Els teus pensaments sempre em fan rumiar.Continua,continua i deixa'ls anar^^.

    ResponElimina
  10. i als que som lents o no ho pillem...no ens podries fer un post, així fàcil i curtet que ens expliqui aquest pensament?

    ResponElimina
  11. Una manera molt original, en un sol apunt, de parlar-nos d'uns quants temes!

    ResponElimina
  12. Completament d'acord. A vegades no escrius per no repetir-te, com diu molt bé en Xitus, però en realitat mai diem exactament el mateix i és molt difícil repetir-se perquè sempre hi ha petits punts de vista nous. O sigui que escriu sobre el que et vingui de gust i treu-t'ho del pensament una mica, si et ve de gust.
    Felicitats per la contractació de la noia. Segur que serà una magnífica companya pel que n'has dit.

    ResponElimina
  13. cadascú haurem imaginat en el teu pensament amagat, aquell nostre que ningú diu... a vegades no dir és la millor manera d'entendre's!

    ResponElimina
  14. Serà que la cosa et preocupa i quan més en parlis millor. ;)

    ResponElimina
  15. Jo em deixo portar segons les ganes o no que tinc d'escriure, perquè de coses sobre què escriure sempre n'hi ha. Però també és important escriure aquests monotemes que ens capfiquen, perquè ja sabem que el coco hi dóna voltes i voltes i si és prou important, crec que quan t'ho llegeixes per segona vegada alguna cosa hi veus diferent.
    M'he tronxat de riure al llegir quan estàveu cantant els amics de les arts, ja us imagino allà ben feliços i ben riallers, sobretot després de l'enganxada de la "jefa", jajaja, que bons, aquests moments no s'obliden tampoc!! Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  16. No et capfiquis, home. En realitat és una sort tenir l'opció d'abocar-ho al bloc. Però només és una opció, no un requeriment!

    ResponElimina
  17. Vols una mica de pensament erràtic, me'n sobra. Així compensem una mica, no?

    O si vols podem encetar una discussió sobre música, com que no ens posaríem pràcticament mai d'acord no acabaríem mai o ... potser l'acabem als cinc minuts, clar.

    però res, quan s'està mono-temàtic no s'està per gaire orgues, ja ho sé.

    ResponElimina
  18. "L'home que treballa fent de gos"...

    *Sànset*

    ResponElimina
  19. XeXu, prefereixo mil vegades que escriguis això tan monotemàtic que dius que no pas que parlis de la selecció o de l'estatut!

    Utnoa

    ResponElimina
  20. ains, en aquests casos sí que trobo a faltar el meu diari de paper... Hi podia ser tan repetitiva com vulgués perquè no se'n cansaria ningú i a mi m'ajudaria a treure-ho tot! en fi...

    Me n'alegro que finalment contracteu la becària! Una molt bona notícia, sí, senyor!

    ResponElimina
  21. Ostres, me n'alegro que aquella estudiant en pràctiques tant bona finalment sigui per vosaltres! Tens poder de convicció!!

    Per cert, no he enganxat el tema de què acaba d'anar... uff!!

    ResponElimina
  22. Jo també t'animo a que escriguis i expressis, de vegades sap greu fer-se monotemàtic, però segur que hi ha molta gent dispossada a escoltar o, si més no , si no ho vols compartir, treure-ho per tu mateix també ajuda, ni que sigui a través d'un poema o un conte.
    Salutacions!

    ResponElimina
  23. Tots tenim les nostres neures i si ha de sortirà sortirà i si no doncs no t'hi capfiquis. Potser quan menys t'ho pensis algun fet et farà de desllorigador i podràs treure-t'ho de sobre. La qüestió és que no sigui una obsessió que et faci mal. Petons.

    ResponElimina
  24. una dona! O m'equivoco? No crec pas... :-) (el somriure aquest és perquè quedi clar que no ho dic de mal rotllo)

    ResponElimina
  25. Moltes vegades quan rellegis el meu blog ho pense "que repesà eres xata! sempre escrivint sobre el mateix" i després sempre pense "i què? si és casa meua!, a qui no li agrade doncs que no entre" i em quede tan ampla :P

    Escriure sempre va bé...jo les enroines les escric fins que es fan menudetes, menudetes... :)

    B7s!

    ResponElimina
  26. Us agraeixo molt a tots els vostres comentaris. Alguns m'heu entès bé, i d'altres no tant. Lamento dir que el fet de no poder, o no voler escriure certes coses no respon al fet de ser repetitiu. El pensament monotemàtic és el que tinc al cap. Al blog hi escric el que em surt, el que vull, i sobretot, el que necessito. Respecto molt a tothom que passa per aquí i té la deferència de deixar la seva opinió, però si algú pensa que sempre parlo del mateix, o que avorreixo amb els temes, sap que pot no llegir-me o no comentar-me, perquè aquí no s'obliga a ningú a res. Si temo ser repetitiu és per mi mateix, perquè és casa meva, i de vegades em canso a mi mateix. Però tampoc és el cas. Simplement que no creia que hagués de dir res de les coses que em passen pel cap, ara no. Els bons entenedors ja han vist per on va. El pensament continua. En podria escriure rius de tinta, però no ho faré. Ja sortirà el que hagi de sortir.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.