dimecres, 21 de juliol de 2010

Assertivitat

A ca l'Alepsi he après què és l'assertivitat. M'ha sorprès aquest concepte perquè desconeixia que existís una paraula per definir aquesta sèrie de trets. He seguit l'enllaç i m'he reconegut en la definició, sense atrevir-me a anomenar-ho virtut, penso que puc considerar-me assertiu. En major o menor mesura compleixo amb l'enumeració, si descomptem que no sempre sóc respectuós, i això darrer de viure amb optimisme. Això no m'ha quadrat amb la resta de característiques, i llavors és quan penso en mi mateix. No sóc una persona optimista, però sovint m'han comentat que amb els altres sí que ho sóc, que sempre tinc respostes i animo a la gent. Per contra, també se'm reconeix l'elevada autoexigència i autocrítica. Amb la meva persona sóc terriblement pessimista. Amb els altres, pel que sembla, dec ser l'alegria de la huerta. I no sé si això serveix per la definició d'assertivitat o si per ser assertiu hauria de veure la meva vida de color de rosa. L'únic que sé és que seguiré escoltant, dient les coses pel seu nom, oferint un 'no' quan convingui, però que la meva vida no virarà mai a tonalitats Hello Kitty.

28 comentaris:

  1. Sort! Sort que la teva vida no està feta de colors hello Kitty, quin mal de cap. Tot i així, et recomano un dormitori on hi hagi algun detall rosa i blanc (!), això vaig llegir en un llibre d'un savoià de l'època de la revolució francesa i em va fer gràcia perque`venint d'un home d'aquella època pre-fengshuiana és l'ultima recomanacio que podria esperar-me...

    ResponElimina
  2. el millor de tot és estar content amb un mateix i saber fins on arribem i si som uns Hello Kity...:( almenys que ens ho veiem i no en reneguem.
    Enfrontar-se a la realitat es el que falta a molta gent.

    ResponElimina
  3. Bé, llegint-te diria que la part d'autocrítica te l'has menjada :) que estàs encantat d'haver-te conegut i això es nota ;) (ei, llegeix-ho amb l'adequat to carinyós i de mitja broma), però és que cal trobar l'equilibri i procurar que l'autocrítica no arribi a l'auto-odi. Amb els anys, però, he après que, en realitat, no tinc cap gana d'imposar la meva opinió, ni assertivament ni de cap altra manera. Tothom vol tenir raó, doncs apali! que la tingui! :)

    ResponElimina
  4. Home, és que si et tornessis com la Hello Kitty acabaries fent la competència a la Fresita des del TeleTaxiTV!
    Coneyes a part... a mi m'han fet fer algun curset d'assertivitat (no perquè jo sigui desagradable, sinó perquè els jefes cada dia s'inventen alguna tonteria nova) i t'he de dir que no ho acabo de tenir massa clar. És a dir, sí ets un "assertiu de diccionari", doncs bé per tu. Ara, si no ets així, per molts cursets que facis seguiràs sent com ets.

    El professor del curset, un tal Rimbau, no va parar de sentenciar-nos: "mai heu de dir un NO obert, sempre l'heu d'amagar", "quan us dirigiu a qui voleu corretgir no li parleu de TU, sinó de nosaltres", etc etc. Et pots imaginar el cas que li vam fer...

    Crec que, si som una mica coherents i educats, sabem com dir i com fer les coses per intentar ofendre el menys possible a l'altre. No ens fa falta ni ser simpàtics, ni ser "l'alegria de la huerta", ni no dir mai NO. Simplement, ens hem de limitar a intentar ser suficientment humans.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Bé, suposo que no deixaries de ser assertiu si a vegades no t'estimessis tant poc, o una mica més positiu amb tu mateix.
    Com a persona no puc opinar, ja que no et conec, ni com et mous, ni com somrius ni com reflecteixes aquestes paraules d'ànim, però sí que podem apreciar amb les teves respostes, amb els teus comentaris als blocs, amb els teus posts que darrere d'ells hi ha una persona que sap dir les coses com són i posant nom a tot el què diu com cal. Hellow's kitties no eh?

    ResponElimina
  6. Jo tampoc et coneixo però tampoc t'he imaginat mai lluïnt una samarreta de la Hello Kitty ;-) i una motxilla a conjunt. T'imagino més com el Bender ( personatge dels dibuixos animats de futurama)que va amb la veritat per davant i té un toc de chispa molt bo, jeje

    ResponElimina
  7. Jo la vaig conéixer i intentar posar-la en pràctica, és clar, per la meva feina. No és facil ser assertiu, però resulta que és una mena de tarannà que convé ensenyar a la mainada, a fer de les seves actuacions, actuacions assertives. I costa, però molt, ara, recompensa, perquè si algú comença, hi ha un veritable procés d'osmosi que fa goig! Petons!

    ResponElimina
  8. Jo sí que havia sentit a parlar de l'assertivitat, però no tenia gaire clar què volia dir. Ara que n'he llegit la definició puc posar nom a allò que sempre m'ha faltat en la comunicació oral: ASSERTIVITAT! hahaha Imagino que potser et sorprèn perquè algunes vegades ha sortit aquest tema en algun article+comentaris (algun cop has dit que m'imagines una persona directa i aquestes coses), però sempre m'ha faltat aquesta part de ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix. Per escrit és una altra cosa! Sempre tinc temps de reflexionar i tot plegat. En canvi, en la comunicació oral... argh!

    ResponElimina
  9. No tinc molt clar que calgui cap relació entre assertivitat i autoestima. És més, de vegades és més fàcil escoltar algú que no preten imposar des de l'altar, agradant-se. Així que suposo que hi ha vies més 'suaus' per fer fer, i en aquesta hi tens plena cabuda.

    Hauries de testar-te davant el mirall, com si parlessis a algú altre. Potser així et sortiria la vena optimista, o potser acabaries semblant un sonat, a saber. Però no t'imagino de Hello Kitty, tot i que podria ser una bomba festivalera!

    ResponElimina
  10. Agafant la definició " Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte"
    Doncs crec que sí que ho ets... Fins i tot vas ser capaç de dir que no anaves amb Holanda a la final del Mundial!! :-))

    Agafant les característiques, vaig a veure si ho sóc jo? ;-)

    1.- Sap escoltar... El meu germà diu que sí, per tant és que sí (és que ell no regala "piropus", eh?)

    2.- Domina la comunicació no verbal... Una passada!!... Perquè no em veieu, que si em veiéssiu! ;-)

    3.- Sap expressar pensaments i emocions de manera directa però respectuosa... No suporto que la gent no sigui respectuosa, que cridi, que imposi... em sembla que ho fa qui es sent superior i intenta fer-te sentir inferior o qui no és capaç de demostrar els seus arguments d'altra manera... per tant, com a mi no m'agrada que m'ho facin, jo no ho faig.

    4.- Pot dir que no a les peticions dels altres... Quan estàs acostumat a que, en l'àmbit en el que et mous, estàs en clara minoria per algunes de les idees que expresses, doncs és evident que alguns "no" has de dir.
    De totes formes, en coses petites o no massa importants, a vegades em costa deixar anar clarament un "no"... He de millorar aquest punt ;-)

    Viu amb optimisme... Gràcies a Déu que en tinc!! És una de les sorts més grans que tinc a la vida i que m'ha lliurat de molts moments de tristesa... Justament al blog de l'Estrip en parlava... L'optimisme s'ha de cultivar, s'ha de buscar.
    Jo tinc la sort que, em surt natural... i el cuido ;-))

    ResponElimina
  11. Uff!! jo no sóc gens assertiva... visc amb optimisme i sóc respectuosa, però això de defensar les meves opinions ja em costa més.

    Jo crec que tu ets assertiu, però també tinc el dubte de l'optimisme. "Viu amb optimisme" mmmm... no t'ho sabria dir.

    ResponElimina
  12. Com diu l'Assumpta ets assertiu! ara bé això de ser optimista malgrat ho digui la vikipèdia no té perquè anar relacionat amb ser o no assertiu...és pot ser realista, pessimista, tristoi o alegre i pots ser capaç de ser assertiu o de no ser-ho...jo, per exemple, quan estic molt emprenyada l'assertivitat no em surt i dic estirabots....pel que llegit de tu ets assertiu sens dubte ...

    ResponElimina
  13. Això passa molt. Inconscientment, quan parlem amb algú altre, sempre provem de donar ànims i ens mostrem convençuts que aconseguiran el que es proposen. En canvi, amb nosaltres mateixos el nivell d'autoexigència és tal que mai acabem d'estar satisfets amb nosaltres mateixos. I, quan des de fora diem el mateix que nosaltres expressem en el sentit contrari, no ens ho acabem de creure.

    ResponElimina
  14. Anava a dir el mateix que l'Elvira, l'assertivitat, bàsicament és la manera de comunicar segura i respectuosa, que no té ni tons, ni expressions, ni llenguatge agressiu, però que sap fer-se respectar i no es deixa trepitjar, que sap dir q ue no si cal op expressa r un pñunt d e vista diferent. Això de l'optimisme, (que és una gran cosa, sense cap dubte) penso que no té res a veure amb l'assertivitat.

    ResponElimina
  15. millor que no es torni Hello kitty,... el bona nit de rosa....buf, millor que no!

    l'assertivitat pel que he vist a la definició parla de com ens relacionem amb els altres, no pas amb un mateix. i això pot ser ben diferent. A mi tb em déien que sempre veia coses positives en els altres, però en canvi sóc incapaç de veure'm a mi.

    tu, sigues tu mateix, no cal trobar sempre paraules per descriure's.

    ResponElimina
  16. Em va costar prou feina aprendre a dir que no. Una vegada aconseguit crec que encaixe prou amb la definició, però suposse que depèn del dia. Hi ha dies que t'alces i ja costa tirar endavant amb el que portem de sèrie com per anar preocupant-se d'altres coses. Per altra banda, pense que Hello Kitty mereix morir :P

    ResponElimina
  17. M'encanta que s'hagi generat un debat sobre l'assertivitat. Mira, mai no està de més que la gent conegui aquests termes i els comenci a usar com cal.... :)

    ResponElimina
  18. asserquè?

    fa temps que conec el concepte, vaig estar força temps aplicant-me les 'normes' de l'ésser assertiu i em sembla que m'hauré de tornar a repassar tot el que tinc que faci referència a tot això, perquè m'he oblidat de tantes coses que abans sabia fer i feia!

    Hauré de repassar tots els meus drets assertius i aplicar-me'ls.

    una abraçada assertiva ;*)

    (ai si et sent/llegeix la Tarambana criticant la jèlouquiti!)

    ResponElimina
  19. Si que tens pinta de ser assertiu Xexu... et felicite! jo la teoria me la sé molt bé, però a la pràctica... de vegades! Tanmateix crec que és un exercici que deuríem de fer i replantejar-nos per veure si ho som...
    Saludets!

    ResponElimina
  20. Jo sí que coneixia la "paraulota". Aquesta i empatia són d'us generalitzat quan treballes d'educador ( si més no els anys en què hi vaig treballar).
    No sóc tant assertiva com tu, d'empatia però m'en sobra.

    ResponElimina
  21. Veig que molts coneixíeu aquest concepte, i als que no us ha interessat el tema com a mi, me n’alegro, gràcies a tothom pels comentaris. He de dir que en l’escriptura d’aquest post i resposta de comentaris no s’ha maltractat cap Hello Kitty. Només ho volia deixar clar.

    Marta, no et sabria dir si a casa meva hi ha res que sigui de color rosa. Miro al voltant i veig molts tons vermellosos, però rosa… mira sí, des d’aquí veig una d’aquestes tires de paper que posen als llibres per anunciar els exemplars venuts i l’edició que és, que és de color rosa. Però que consti que el llibre és deixat!

    Garbi24, com que jo m’enfronto a la realitat, no és possible que sigui Hello Kitty. La realitat porta molts mals de cap, per això m’aproximaria més a Gelo Katil… que dolent, eh?

    Mira Clídice, el teu comentari va arribar en un moment no massa bo precisament, no va ser un dia massa lluit. No em vaig poder prendre a broma el que vas dir, quan un se sent tan rematadament insignificant, que li diguin aquestes coses no fa gaire gràcia. Poques coses m’agraden de mi. Si en destaco una, aquesta, és perquè em fa diferent a la resta de gent que em solc trobar. Tots els que m’envolten saben com sóc, i si em respecten per alguna cosa, serà per això. Tot i que molts cops, el meu comportament serà reprovable, la línia no és difícil de creuar. Cadascú es coneix les seves coses. Jo em conec les meves. Si no m’aferro a algunes coses, ja no sé quin sentit té la meva vida. Així que…

    Sànset, això meu no em ve de cap curset, penso com tu que aquestes coses s’han de tenir i costa molt canviar. Segur que es pot agafar una mica de pràctica a parlar en públic, a participar en les converses, alguna cosa es pot millorar. Però no crec que puguin convertir algú en l’exemple d’assertiu. Tots aquests cursets de vegades fan riure. Si t’obliguen a actuar amb poca naturalitat, no crec que te’n surtis. Aquestes coses han de sortir soles, o no sortir.
    A mi sempre em diuen que em perd la falta de diplomàcia. Simplement és que no m’agrada massa la retòrica. Les coses s’han de dir pel seu nom, i prou que me’n guardo, perquè no a tothom es pot parlar de la mateixa manera, així que tampoc diria que em falta diplomàcia, simplement que els meus estàndards són diferents dels d’altra gent.

    Instints, em va sorprendre veure per allà el tema de l’optimisme. Com que no crec que hagi de canviar massa, no deixaré de ser assertiu, ni tampoc de caure’m malament. Pots comptar que a la vida real sóc igual que aquí, el meu mètode sempre és la reflexió, fer pensar una mica la gent, i molts cops veuen que s’estaven ofegant en un got d’aigua. Si descomptes el llenguatge no verbal, que no tinc ni idea de si transmeto alguna cosa o no, per la resta em sembla que no sóc diferent d’aquí.

    Ostres Natàlia, em veus com un robot borratxo, malparlat, putero i delinqüent? Caram! Això no m’ho havien dit mai. Prou que el conec en Bender, em fa molta gràcia, però mai hagués pensat que tenia cap relació amb mi. Has vist que han tornat a fer capítols després de cancel•lar la sèrie fa 7 anys? Jo ja m’he vist els nous!

    ResponElimina
  22. Zel, és d’aquestes coses que trobo que no es deuen poder ensenyar, que es pot fer un esforç i participar més, però em sembla que és una cosa que es porta dins. Si a algú li costa un gran esforç ser assertiu, potser no ho hauríem de dir així. A més, suposo que fer-se l’assertiu pot funcionar fins que no te’n trobes un de veritat, ja que llavors estàs fotut.

    Núr, ja veig que hauré de venir-te a cantar els posts a casa i esperar-ne el comentari de la mateixa manera, i així no em fotràs tanta canya com per escrit!! És broma, si en realitat m’agrada. Sí que em sorprèn, però també sé que per escrit tot és molt més fàcil . Jo tinc la impressió de mesurar molt més les paraules per escrit, la comunicació oral no ha estat mai un problema massa greu per mi, tret del primer contacte, que em costa horrors realitzar. Un cop ja he conegut la persona, cap problema, de seguida em mostro com sóc. Així em va!

    Joan, he de dir que sento cert plaer de carregar-me la gent que parla des d’allà dalt, com si la seva paraula fos llei. Segurament els que necessiten donar-se-les d’alguna cosa evidencien mancances, si es vol, se’ls pot caçar. Però mira, igualment conserven el seu puntet d’orgull.
    Ja dec semblar un sonat de totes maneres, però saps, l’has clavat, de vegades parlo al meu jo del mirall, però em sembla que no funciona això que dius, generalment és per esbroncar-me o per dir-me que estic fent el capullo amb alguna cosa. Ja veus que optimista…

    Assumpta, oblides que fora de ser assertiu o no, que és un concepte que acabo d’aprendre, hi ha una altra cosa que són, que és sincer. Holanda… doncs què vols que et digui, ja ho saps, la mateixa indiferència que Espanya.
    Dius que ets respectuosa, però això només és una part del que diu el punt 3. Saps expressar els teus pensaments i emocions?
    Respecte al tema de dir ‘no’, ha de ser una cosa natural. Si et demanen una cosa coherent, dius que sí. Si has de fer un esforç, però val la pena, dius que sí. Però si et demanen una cosa fora de lloc, per què has de dir que sí, quan en realitat no vols fer-ho. El més important és ser coherent amb un mateix. Si pots ajudar, ajudes. Però llavors és quan s’aprofiten de tu. Doncs un bon ‘NO’ a temps t’estalvia molts problemes.
    Sí que tens sort de ser una persona optimista, i que ho ets no és cap sorpresa per ningú aquí. Espero que no el perdis mai, és una veritable benedicció.

    Txari, per això ens complementem bé, suposo. Jo d’optimista no en sóc, ja saps, però m’agrada fer pensar els altres i demostrar-los que tenen opcions. També he vist que amb el temps tu has après a anar expressant les teves opinions, i encara que et sembli que ho fas tímidament, almenys ho fas, cosa que molta gent no sap fer.

    Elvira, a mi no em quadrava això de l’optimisme, era el tret que em fallava i no hi acabava de veure la relació. Amb el teu comentari i alguns altres ja veig que no sembla ser una condició indispensable.

    ResponElimina
  23. Albert, ho has clavat. No sé si et passa, però jo tinc la impressió que això que sembla ajudar tant a la gent, amb mi no serveix, encara que m’ho apliquin o m’ho apliqui, no me n’acabo de convèncer. No sé si és que sóc jo o que, en ja saber el truc, amb mi no funciona. Això de l’autoexigència hauria de ser bo, però suposo que fins un límit. Passar-se em sembla que és contraproduent, però com trobar el punt just?

    Carme, de la manera que tu ho dius sembla una virtut i de les bones, però la teva definició em sembla massa maca, almenys per aplicar-me-la a mi. Això deixant de banda l’optimisme, és clar, perquè si l’incloem llavors sí que no s’aguanta per enlloc.

    rits, el Bona nit serà rosa per sobre del meu cadàver! Ostres, només de pensar-ho m’entren esgarrifances. Bon punt el que destaques, i ho fa més entenedor si la definició fa referència al tracte amb els altres i no pas amb nosaltres mateixos. Mai se m’havia acudit buscar una paraula per definir tot això, ni em pensava que existís, però em vaig sorprendre de veure-la a ca l’Alepsi, i seguint l’enllaç em va agradar el tema i em van venir ganes d’escriure sobre això, però sobretot motivat pel fet de l’optimisme, que no m’acabava de lligar amb la resta de trets.

    Xica, pobreta Hello Kitty, tan famosa que és ella, si sabés les coses que en dieu aquí… Potser hi ha dies que és millor desconnectar-se i passar de tot, podries contestar a algú, però calles, hauries de dir que no a alguna cosa, però ho fas perquè et suposa menys esforç que negar-t’hi. Com sempre, l’estat d’ànim ens canvia una mica el panorama.

    Alepsi, t’ho hem d’agrair a tu, que vas introduir el tema i em va interessar molt. A mi m’agrada aprendre aquestes coses, i ja veus, per aquí hi ha gent que n’entén del tema, i encara han aclarit més el concepte.

    Elur, millor ser com és un mateix, si has de repassar com ser assertiva, potser és que no et surt de natural, i no sé si val la pena. Home, amb una mica d’entrenament segur que es pot aconseguir alguna cosa, però cadascú és com és. O és que creus que eres així i ho has perdut? És això possible?
    Ostres, si ho llegeix la Tarambana ho negaré tot!

    Ada, l’exercici pot estar bé fer-lo, però entrenar per aconseguir ser assertiu no sé jo si està tan bé. Si no ens surt de natural, val la pena forçar-ho? Potser per defensar-se davant algunes coses de la vida, però no sé…

    Mireia, doncs el que dius és un bon exemple, si ets molt empàtica, fins a cert punt, és una virtut. La teva virtut. No hi fa res que no siguis tan assertiva, no? Només un puntet just quan et calgui.

    ResponElimina
  24. Si sé expressar els meus sentiments i emocions? Doncs crec que sí. Altre cosa és que no sempre m'interessi demostrar-los, però quan els vull expressar, quan vull o necessito manifestar-los, crec que me'n surto bastant bé :-)

    ResponElimina
  25. Aviam més o menys tots en som d'assertius, uns més que d'altres i de tot se'n pot aprendre.
    A la definició d'assertivitat en castellà, hi ha un apartat on hi ha els drets de ser assertiu. Quan te'ls llegeixes, quan aprens la paraula aquesta ditxosa, et dius que tampoc calia que la definissin, que tu tot això ja ho saps, que ja saps que tens tots aquests drets, després quan se't passa el moment d'autosuficiència t'adones de que tot i saber-los i saber que els tens n'hi ha que no els apliques. Aquí és on comença l'aprenentatge de debó, en portar a la pràctica allò que coneixes en la teoria i que et pensaves que ja feies però no.
    Um... divendres al matí, està núvol, no fa caloreta i estic filosofant, que malament.
    Sóc tan jo mateixa que a vegades espanto a la gent.
    I a vegades les circumstàncies fan que et comportis d'una manera que no és l'habitual, però la Neus d'ara també és la d'abans, sempre sóc jo, no sabria pas ser d'una altra manera encara que m'hi estudiés.
    Un petó!

    ResponElimina
  26. Espero que el "mal rotllo" ja t'hagi passat. Jo, ara al juliol, tinc els dies de feina més bèsties i la meva assertivitat ha passat al nivell que, quan algú del curro que es passa tot l'any fotent em ve i em diu alguna cosa la meva resposta és, amb el dit assenyalant la llunyania: "ves a la merda!" i amb una cara molt assertiva es retira amb la cua entre cames ;)

    Ja ho veus, un bon rotllo de cagar-s'hi ;)

    ResponElimina
  27. Si em vinguessis a cantar els articles a casa, et diria a tot que sí, perquè seria incapaç de dir-te que no, i arribaria un punt que te'n cansaries! hehehe

    No sé si per escrit és realment més fàcil... Sempre penso que avui dia no estem acostumats a escriure gaire, sinó que estem més acostumats a la comunicació oral (bé, al nostre petit comitè sembla que es llegeix i s'escriu força, així que no en seríem un bon exemple!). Això es pot veure a molts blocs: s'escriu com es parla i, segons com, tampoc no cal. Quan parlem fem servir uns recursos que per escrit no calen (i ens allarguem), o bé uns recursos que per escrit no tenim (i no deixem clar què volem dir). La comunicació escrita i la comunicació oral són diferents i, per tant, no les podem emprar de la mateixa manera.

    Sóc traductora perquè jo no estava feta per a la interpretació. Per què? Doncs pel mateix motiu que prefereixo la comunicació escrita a l'oral: em permet pensar els meus arguments, formular-los i reformular-los, buscar pros i contres; amb un escrit puc fer una segona lectura, o una tercera i una quarta, si convé; quan he acabat d'escriure, torno a llegir el que he escrit de dalt a baix i busco que hi hagi coherència, que no hi hagi repeticions excessives, que quedi un text coherent i cohesionat com cal, i m'asseguro que no se m'hagi escapat cap falta ni cap barbarisme. Només aleshores premo «publicar» (ja sigui un article o un comentari). A l'hora de parlar, sempre m'acabo posant nerviosa i em quedo en blanc...

    ResponElimina
  28. La comunicació interpersonal és complexa i l'estil assertiu sembla ser el que millor s'adapta respectant el seus propis drets personals. He publicat un test d'Assertivitat, si vols apamar com vas d'assertivitat, el trobaràs a: http://coachingpersonal.cat/2011/04/22/assertivitat-test/

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.