dijous, 20 de maig de 2010

Bamboo

Mai havia tingut la necessitat de tenir animals a casa, però quan el teu germà i tu vau entrar a la meva vida em va començar a caure la bava i vau passar a formar part de mi. De seguida vam saber que eres un gat malalt, que no tindries una vida fàcil, però tot i això, et vam cuidar tant com van poder i has gaudit d'un temps força bo, tot i que segurament no exempte de patiment. Una mica esquerp, sense por de res i sempre has fet el que t'ha donat la gana, això et definia. Però potser hi havia motius per tot això, perquè quan volies eres molt afectuós també. I eres un gat preciós, guapíssim. El fet de saber que no estaves bé sempre ha fet que estigués pendent de tu i que no hagi passat un sol dia d'aquests dos anys que no hagi vingut algú a donar-te medecina, en cas de que jo no hi fos, i he fet algunes animalades per venir-te a veure i assegurar-me que estaves bé. Tot això ha fet que t'estimi molt també, perquè eres el pobre desvalgut, el que necessita que en tinguin cura, o almenys que mai el perdin de vista. Això et converteix en especial, i això fa la pena encara més gran. Després de tant lluitar hem hagut d'acceptar que no hi podíem fer res perquè tinguessis una vida digna. Hem esperat perquè eres un lluitador, i com sempre et deia, no amb certa dosi d'enveja, un gat malparit capaç de superar qualsevol entrebanc. Però aquest cop no ha estat possible. No t'oblidaré, sempre seràs especial. Sempre seràs el meu gat petit. A reveure, amic meu.


45 comentaris:

  1. Ànims, XeXu... Un petó per tu i per en Bamboo, sigui on sigui! (i pel seu germanet també, es clar!)

    ResponElimina
  2. Una abraçada forta,Xexu.
    Ho sento molt...

    ResponElimina
  3. Ho sent molt, Xexu... No podies fer res més per ell.

    ResponElimina
  4. Em sap molt de greu... Seguríssim que mentre ha estat amb tu ha sentit, sempre, que l'estimaves moltíssim.

    Una abraçada molt forta, XeXu

    ResponElimina
  5. Em sap molt de greu. A mi em va passar alguna cosa semblant amb el meu gos... ànims!

    ResponElimina
  6. aigua de fruites, tiramisú

    un dia ben trist.
    em sap molt de greu.

    una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  7. XeXu, ho sento carinyo, moltíssim, sé el que és tenir dos gats, i s'els esstima com a la família (i de vegades encara més).... Una forta abraçada amic, em sap greu....

    ResponElimina
  8. Pobret… Almenys no pot dir que no ha estat ben cuidat.

    ResponElimina
  9. Em sap greu, també, com tothom t'ha dit. Es troben a faltar, però la pena no ha d'esborrar mai l'alegria d'haver-lo tingut dos anys a prop teu.

    ResponElimina
  10. Ei. Al llarg d'aquest temps has estat per ell i li has demostrat tot l'afecte. De vegades hi ha coses que no són al nostre abast, però fan mal. Només mira d'assegurar-te que ets conscient que has fet el que calia perquè te l'estimaves. I ell ho sabia.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. un petó per en Maua i una abraçada fortíssima per a tu. no tinc paraules i no crec que et serveixin les meves llàgrimes.
    no et torturis... gaire.

    ResponElimina
  12. Ho sento Xexu, nosaltres també ho vam patir fa un parell d'anys amb la nostra gateta "mixa" que ens havia acompanyat durant 18 anys... i realment et deixa una mica trasbalsat.
    Els gats són uns amics molt especials i fidels. Es troben a faltar. Ànims

    ResponElimina
  13. Una abraçada molt gran company. Ho sento molt.

    ResponElimina
  14. Em sap greu Xexu...jo també he tingut gats ( i malalts també) em sap molt greu! però el teu gat ha viscut bé, cuidat i estimat...i ha tingut un bon amo.

    ResponElimina
  15. T'abraço ben fort, Xexu!
    Petons!

    ResponElimina
  16. Les pèrdues sempre son doloroses. Recuperat!!!!

    ResponElimina
  17. Amic, em sap molt greu.

    Una abraçada.

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. Me sap molt greu, Xexu. Els animalons se fan estimar moltíssim, vaja si ho sé, i se troba a faltar la companyia quan no hi són. Segur però que mentre ha viscut s'ho ha passat de conya, més tenint un amo com tu :)

    ResponElimina
  19. Llàgrimes als ulls. Ho sento molt. Ho has fet el millor que has pogut, estigues tranquil per això. Estigues molt pel Blog, ara, que ells ho noten moltíssim. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  20. Quin greu, XeXu :(
    Bon viatge, Bamboo :*

    ResponElimina
  21. Uff! Se m'ha encongit el cor! Molts ànims company i sempre recorda els bons moments! Una forta abraçada!

    ResponElimina
  22. el bon record és el que ens sol quedar dels nostres companys no humans. ànims :)

    ResponElimina
  23. Mols ànims, Xexu!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  24. És molt dur! Prendre una decisió així és molt difícil, tot i que se sap que es fa pel seu bé. Només de pensar-ho...buff!
    Molts ànims!!!

    ResponElimina
  25. Un petonàs!
    I molts ànims,
    i que guapo que era!

    Utnoa

    ResponElimina
  26. Em sap molt de greu. Molts ànims i una abraçada!

    ResponElimina
  27. Suposo que d'alguna manera intuïa que no tindria les mateixes vides que la resta de felins... Potser per això va decidir viure al màxim, exprimint qualsevol oportunitat d'obtenir experiències "divertides" del seu entorn, passant la curiositat per damunt del risc d'una forma potser més descarada que la resta dels seus congèneres.

    Una abraçada molt carinyosa.

    ResponElimina
  28. Pobrissó, d'ell però, te n'has cuidat prou, ha rebut més atenció que molts humans! Petonassos!

    ResponElimina
  29. Ho sento moltíssim...

    Però ja pots estar content que t'ha arribat al cor i el vas cuidar moltíssim, per desgràcia tots tenim el nostre final... i ell pobret si estava malalt encara més.

    Ànims!

    ResponElimina
  30. No ha tingut una vida fàcil, però d'afecte segur que no n'hi ha faltat... Se m'encongeix el cor, no sé pas què dir.

    Un petó enorme per a tots tres, i a tirar endavant com es pugui, Xexu... Una abraçada.

    ResponElimina
  31. Tots aquests dies que vaig estar pendent d'en Maua, que el veia apagar-se, i fins i tot quan va revifar una mica però que se li intuïa una vida molt difícil, vaig tenir la sort de comptar amb una sèrie de persones que no em van deixar sol, que em van acompanyar, que em recolzaven en la distància, que van invertir part de les seves vacances per fer-me costat i fins i tot alguns que van ser-hi en els moments més clau. Mai podré agrair prou aquest escalf i tot aquest suport que no fa altra cosa que demostrar que l'amistat es mostra en tots els moments, especialment en els més dolorosos. A tots ells, moltíssimes gràcies.

    I part de l'escalf que m'ha arribat també ha estat a través del blog en forma de comentaris i d'algun que altre mail, i això també us ho vull agrair moltíssim, perquè també sé que hi sou. I perquè per aquí es formen unes xarxes que transcendeixen la pantalla i fan que ens sentim a prop d'alguna gent que no coneixem de res. O potser sí que ens coneixem, més del que ens pensem. Moltes gràcies a vosaltres també, durant tots aquests dies no em podia haver sentit més recolzat.

    ResponElimina
  32. Em sap molt greu, Xexu...
    T'envio una abraçada ben càlida, perquè si ho necessites, que et faci d'abrigall. I un petó molt gran carregat d'ànims.

    ResponElimina
  33. ooh! lamente no haver arribat abans :( Ho sent molt, molt. Una abraçada.

    ResponElimina
  34. Com es fan estimar, oi?
    I pensar que a voltes ni les mateixes persones estantant ben cuidades i son tant estimades!
    Ho sento

    ResponElimina
  35. Ànims Xexu.
    Les teves reflexions m'arriben just quan a casa ens estem plantejant seriosament adoptar un gat.

    Diuen que la pèrdua d'un "animal de comapnyia" sovint és més dolorosa que la d'un "familiar", perquè els vincles que s'hi estableixen són més sincers i no estan viciats per les contradiccions humanes.

    ResponElimina
  36. Sento que faig tard... però em sap molt i molt de greu XeXu. Una agraçada ben forta!

    ResponElimina
  37. Sí que era un gat preciós, sí.
    Una abraçada per tu!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.