dilluns, 19 d’abril de 2010

Relats conjunts, Drac del Parc Güell


La seva història no tenia res de normal. Van conèixer-se sense saber com, i sense saber com un innocent cafè de tarda va acabar amb grans dosis d'alcohol i una nit de confessions en un bar que tancava tard. De seguida l'atracció es va fer patent, tot i que cap dels dos movia un dit per fer un pas endavant, gaudien massa de les seves trobades i dels seus jocs com per voler espatllar-ho traduint sentiments en paraules o fets.

Fins aquella tarda al Parc Güell. Davant del famós drac de Gaudí es van fer el primer petó, un petó amb gust de cel, inesperat, per sorpresa. En acabat, es van mirar divertits, com si hagués estat l'acte més normal del món. Van fer una bona passejada admirant l'arquitectura. Cap dels dos va intentar besar l'altre de nou, no va haver-hi més aproximacions. Però aquell petó es va gravar a foc en els seus interiors.

No es van veure durant uns dies. Ell lamentava aquell error que havia portat a la separació menys desitjada. Va encaminar els seus passos cap el Parc Güell, sense saber per què. La sorpresa va ser trobar-la allà, mirant distretament com brollava aigua de la boca del drac. Va abraçar-la per darrere i es van tornar a besar, aquest cop de manera més buscada, més profunda.

El temps passava i les trobades davant del drac es van succeir. Sense parlar-ho, es trobaven allà i deixaven fluir el seu amor. Però com totes les històries estranyes, com totes les històries que no tenen explicació, va tenir un final no menys estrany. Un dia ell li va proposar trobar-se allà el dia següent, els seus ulls no podien amagar el desig. Ella va intuir que aquells jocs, aquell amor inexplicable i aquella passió s'anaven a convertir en una altra cosa, en una relació racional, en un sentiment amb noms i cognoms. El dia següent no hi va anar, i a ell se li va trencar el cor. Ja no hi va tornar més. No es van veure mai més, cap dels dos va tornar a estar davant el drac del Parc Güell.


Aquesta és la meva aportació a la darrera proposta de Relats Conjunts.

28 comentaris:

  1. Final tristot...però potser no era l'amor a qui trobar.
    Bon relat, Xexu.

    ResponElimina
  2. No sé per què pero m'ho pensava... de totes formes, m'he quedat amb la sensació que diu Fanal Blau, penso que potser no era l'autèntic amor...
    Però espero que, amb el pas del temps, els hi quedi un record maco...

    ResponElimina
  3. Una història d'amor...però està clar que el significat d'aquesta paraula no era la mateixa pels dos implicats. Molt bon relat. M'ha agradat i hagués continuat llegint més i més estona.

    ResponElimina
  4. Una història amb encant, malgrat tot.

    ResponElimina
  5. De vegades les històries que s'acaben malament també són maques,si més no per agafar-les com experiència.Molt bonic el teu relat.

    ResponElimina
  6. Vaja, estem negatius en quant a l'amor, no? De totes maneres una aportació molt bona.

    ResponElimina
  7. És un relat bonic... encara que a ell se li trenqui el cor, i em sap greu, llàstima!

    ResponElimina
  8. Almenys aquest drac inspira més que el del Baber d'abans ( bé a l'Assumpta la va inspirar tres vegades!) has fet un relat que em recorda a les pel-lícules de la nouvelle vague , de l'amour fou ...que no suporta la quotidianitat perquè vol seguir sent casual....la llàstima que és ella i ell entenen l'amor de diferent manera...Un relat d'amor i desacord ( molt bona la idea del drac com a punt de trobada)Un bon relat!

    ResponElimina
  9. SEmbla ser que algú li va fer por el compromís, no és tant estrany en els anys que estem vivint.
    Bon i trist conte

    ResponElimina
  10. Trist sí, però en aquella tristor dolça que amaga la melangia. Com el mar, blau, com el drac ...

    ResponElimina
  11. A vegades quan volem anar més enllà no pensem que l'altre potser no ens vol (o no ens pot) seguir. Però si no féssim el pas, no ho sabríem mai!

    ResponElimina
  12. Xexu, és preciós, qué romàntic i què bonic! Es podria fer una peli amb el teu relat, ja m'estic imaginant a Gerard Butler besant a Julia Roberts al parc Güell!
    Sou uns artistes, cony! Jo no sé què inventar! merda.

    ResponElimina
  13. Una història maca, però al mateix temps molt trista.

    Mentre anava llegint he pensat comentar-te: "quina gràcia, el drac fa de celestina". Quan he acabat he pensat: "quian celestina més dissortada".

    Potser aquella història no va tenir un final feliç, però alguna altra en tindrà. Segur.

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. He vist aquest drac dos pics a la meva vida, així que m'he pogut imaginar perfectament l'escenari del relat. A vegades val la pena amollar-se una mica, no? I cercar, si cal i trobam que val la pena :)

    ResponElimina
  15. i aquell drac va ser el record d'aquella història per a tots dos per sempre.

    ResponElimina
  16. T'ha quedat un relat molt maco, Xexu.
    Cada història d'amor és tant diferent, tant particular tant única. N'hi ha que són per sempre i d'altres breus. Mai dues històries podran ser iguals. Aquesta que relates és intensa, però fugaç. Com tu dius que tal i com va arribar es va acabar. M'ha fet pensar en l'expressió anglesa "easy come, easy go".
    Em repeteixo però et torno a dir que t'ha quedat un relat molt xulo :)

    ResponElimina
  17. Hi ha històries que en voler-les canviar poden perdre's del tot...

    Trista, però maca aquesta, bon apunt!

    ResponElimina
  18. Un final, trsit, sí! Amb tot, segur que aquell indret ha estat, relament, l'inici de més d'una relació!

    ResponElimina
  19. Oh! Però tot no pot ser! :S M'agrada però!

    ResponElimina
  20. Entenc que és un relat trist, però les coses van com van, quan em ve una idea al cap, miro de tirar-la endavant, sol ser la més interessant. De totes maneres, celebro que a alguns us hagi agradat. Moltes gràcies a tots i a totes per comentar.

    ResponElimina
  21. Aaaaaaix, a vegades no estem preparats quan les coses es posen més serioses. Bon relat!

    ResponElimina
  22. Ai, si el drac parlés. La de coses que haurà vist!

    Bon relat :)

    ResponElimina
  23. Un relat trist? Sí, però amb l'emoció a flor de pell, bonic!

    ResponElimina
  24. ostres... hagués volgut un final més feliç, però crec que l'encant de la història és precisament que aquest no s'abasti mai... molt bon relat!

    ResponElimina
  25. Que romantic!!!!!!!!!!!!!!!!!! l'amor les trobades sense quedar com si fos el destí el que portés de la má a cadascún dels amants.. ummm que maco!!
    Molt bon relat Xexu umm m'encantat..

    ResponElimina
  26. Però que pena per qué no hi va anar ell??
    hagués sigut un final de peli!!
    De totes maneres real ho es de veritat.

    ResponElimina
  27. La dama misteriosa del drac, com en un conte de fades, desapareix i l'encanteri es trenca.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.