divendres, 5 de març de 2010

'Ets com un germà'

Una cosa que ens molesta força als homes és que les dones ens diguin coses com 'ets com un germà'. És gairebé tan agradable com que et diguin 't'estimo molt, però com a amic'. He arribat a enfadar-me molt per comentaris d'aquest estil, fins i tot encara que no tingués un interès real en la noia. 'Som germans' està molt bé per dir que ens uneix una forta amistat, però quan és l'equivalent a 'com vols que tingui cap mena d'interès per tu', no fa gràcia. S'entén que la 'mena d'interès' és sexual, vull dir atracció, morbo...

El que passa és que això ens passa a un perfil determinat d'home, aquests homes que van de bona fe, que escoltem, que mirem de tenir cura de les coses i les persones, que ens agrada dir coses agradables... en definitiva, que mirem d'establir contacte per la via del diàleg, del coneixement de la persona, de mantenir una relació cada cop més propera. Deu ser que hi ha unes lleis que desconeixem que ens converteixen en poc atractius. I si a sobre el físic no acompanya... millor deixem-ho. 

És curiós veure com, en canvi, un altre perfil d'home mereix l'interès de moltes dones, aquell que va al que va i que no es preocupa de massa res més. Intencions clares, i guiats per criteris que no són els meus, està clar. De vegades penso que a les dones els atrauen aquesta mena d'homes perquè saben que les acabaran fent patir, i tindran un motiu per queixar-se. Sembla que els homes bons, fidels i disposats a estimar tota la vida no interessen.

No es pot generalitzar, naturalment. Per sort conec alguns casos que no són com els que explico. Però aquestes ja estan agafades. Han trobat un home bo, fidel, i disposat a estimar-les tota la vida. I sembla que els agrada, tu.

62 comentaris:

  1. Trobar la mitja taronja mai ha estat una tasca fàcil doncs com nosaltres n'hi ha de tot tipus de caràcters. Si busques dos peces que encaixin a la perfecció...no cal que busquis més no existeix, ara dues peces que siguin moldejables per tal d'enmotllar-se l'una a l'altre si. Es vital que totes dues siguin així, si es una sola la que s'ha d'enmotllar te una data de caducitat molt ràpida.
    46 anys d'experiència corroboren la teoria.

    ResponElimina
  2. Doncs a mi el perfil d'home que m'agrada és d'aquells que "van de bona fe, que escolten, que miren de tenir cura de les coses i les persones, que els agrada dir coses agradables... un home bo, fidel i disposat a estimar tota la vida" :-)

    Jo he trobat el meu i és el millor que m'ha passat a la vida (i ho dic amb absolut convenciment) i cada dia que passa me’n torno a convèncer ;-)

    I jo sóc rara, però no pot ser que ho sigui tant! :-) Estic segura que hi ha mooooooltes noies que els agrada un home amb aquesta idea de l'amor :-)

    I les que vagin de masoques, pitjor per elles, la que et trobi a tu serà molt més feliç... un amor de veritat val més que mil aventures :-)

    La teva frase final és genial... ens agrada!! ;-))

    Ara bé, no et pots enfadar perquè una noia et digui que ets com un germà... sí, és cert, vol dir exactament el que tu interpretes, que t’estima molt, però que no et veu com a parella... però això no és pel fet de que tu vagis de bona fe, escoltis, miris de tenir cura de les coses... és perquè no està destinada a ser la teva mitja taronja i ja està... però és algú que t’està dient que li importes molt :-)

    El dia que coneguis a la teva “predestinada”, ella no et dirà que t’estima com un germà... i precisament serà súper feliç quan tinguis un d’aquells detalls amb ella, quan estiguis escoltant tot el que li ha passat pel matí, o la vagis a buscar a la feina perquè plou molt i saps que no portava paraigües... ;-)

    ResponElimina
  3. Jo vaig començar dient-li que l'estimava com a amic i res més, després vam dir que ens estimàvem com germans... ara simplement ens diem que ens estimem.

    Ha sigut un camí llarg i molt, molt costós, i no sé com acabarà... però ara compartim alguna cosa més i és molt maco. I quan s'acabi, sabem que ens continuarem estimant com a germans. O almenys això esperem!

    ResponElimina
  4. Jo no la diria mai, una frase com aquesta. Suposo perquè tampoc la pot dir tothom, depèn molt de si has tingut germans i de quin ha estat el seu caràcter i la vostra relació. Tot i així, tan aquesta com la frase que també has deixat anar de "t'estimo molt però com a amic" les trobo taaaaan... uff, no sé trobar la paraula, però són tòpics arrelats, frases que la gent deixa anar sense més.

    Per sort no l'he hagut de dir gairebé mai, una cosa com aquesta... Quin remei!

    Per cert... encara no conec una noia que no li agradi un noi que se l'escolti, en tingui cura o li digui coses agradables. Només cal no deixar-se guiar per certes primeres impressions, que hi ha coses que requereixen el seu temps i hi ha noies que van directes com si els hi faltés l'aire. Només una cara o un cos bonic poden agradar molt al principi, però... Després les coses fallen, ets al seu costat, hi parles, i alguna cosa no funciona. Podria ser la incomoditat de parlar amb una paret...

    ResponElimina
  5. Aquí hi ha molt per comentar Xexu!

    Pens que la majoria de dones, quan som joves, ens agraden els típics tios una mica o molt malparits. No me facis dir per què... Jo ja vaig passar aquesta etapa i arrel d'una experiència concreta ara valor molt més els bons nois, com tu dius, els que saben escoltar i estan per tu. Ara, jo crec que l'atracció és la clau, almenys un mínim. Si n'hi ha, genial, sinó, malament perquè no hi ha res a fer.

    La frase emprenya, i reconec que jo l'he dita també, però és una forma de suavitzar una situació incòmoda. No val més dir un "t'estim com a germà" que no pas "mira, és que no m'atreus gens?" De totes maneres, te rebutgin com te rebutgin (val més que sigui de forma suau) sempre és una merda, Xexu.

    ResponElimina
  6. Amb tot el respecte del món... però, NeoPoeta, per què dius "i quan s'acabi?"... si precisament la gràcia està en que NO s'acabi, en ser capaç de desitjar trobar aquella persona amb la que vulguis estar sempre més...

    Això no vol dir que no pugui anar malament, eh?... no, no parlo d'això ara... el que vull dir és que la teva frase dona per segur que "s'acabarà" i no ho entenc.

    Jo confio, desitjo, espero i somio que el meu amor duri per sempre... crec que així serà... però el que mai diria és "quan s'acabi" perquè si pensés això ja no estaria segura de que estimo i que sóc estimada...

    Perdona si t'he interpretat malament :-)

    ResponElimina
  7. Jo crec en un home com el que descrius però no és qüestió de buscar. Aquesta persona apareix de la manera més imprevista. També és cert que en determinats moments de la vida, per una baixa autoestima o un mal moment és fàcil conèixer els típics nois que van de durs per la vida i no ajuden gaire que una estigui millor. Jo tinc molt clar que un amic pot arribar a ser molt més, algú important perquè de fet és amb qui es tenen confidències i tota la confiança. Saps que t'entèn i si sap tantes coses de la teva vida i no ha fugit per algun motiu serà. Sort!

    ResponElimina
  8. hi ha de tot a la vinya del senyor.

    Van fer una vegada una peli que es deia pagafantes, una paròdia exagerada d'això que dius. No la veig veure, però em sembla que anava per aquí la cosa.

    ResponElimina
  9. Suposo que intenten subratllar la confiança, però de l'altra banda estant sona a marcar la ratlla. I això és lleig.

    Sí, sembla increïble que els pugui atraure el malparit egoista de torn, però si hem de ser sincers, també es pot entendre. De vegades, a nosaltres també ens atrau cada 'peladrusca'... En fi, que l'atracció i el morbo són diferents a l'amor, i el problema està en confondre'ls.

    ResponElimina
  10. i què me'n dius del 'ets molt maca per dins'?? ni que tinguessin visió de raig x i ni això, que només veurien els ossos!
    hi ha tantes frases que no s'haurien de dir i no les hauríem d'escoltar.

    suposo que el problema està en que moltes vegades no sabem què volem o qui volem o si volem a algú.

    una abraçada maco!

    ResponElimina
  11. Xexu, jo tampoc no conec cap noia ni cap dona que no li agradin "aquests homes que van de bona fe, que escoltem, que mirem de tenir cura de les coses i les persones, que ens agrada dir coses agradables... en definitiva, que mirem d'establir contacte per la via del diàleg, del coneixement de la persona, de mantenir una relació cada cop més propera"

    Potser n'hi ha i jo no les conec, pot ser, però sé segur que n'hi ha moltes que voldrien un home així.

    Però per altra part, jo crec que no m'enfadaria mai si algú em diu que som com germans o som amics, si ho diu de veritat, és clar! Ser amics, ser com germans, em sembla molt important.

    ResponElimina
  12. El meu comentari va en la línia del què et diu la Carme, que algú et digui que t'estima com a un germà, és moooolt. Jo no ho diria a ningú, perquè com a la meva germana no m'estimo a ningú, El problema està en què no és el què un espera.

    A mi em sembla que si una noia et diu això normalment és 1)perquè no vol tenir una relació de parella amb tu 2) que t'aprecia molt i que malgrat no vulgui ser la teva parella (en aquest moment) no et vol perdre i això. Si no també podria haver dit que no volia res de res, però diu que t'estima.

    Jo quan he dit a algú que l'estimo com a amic, és perquè en aquell moment el sento com a tal, com un amic. Ni més ni menys.

    Ara bé, quan ens sentim que no ens corresponen ens entren inseguretats. I pensem que alguna cosa no fem bé, que si ens diuen que som bons nois ho som massa,...
    Jo si et soc franca he deixat a més nois per ser males persones que no pas per ser bones persones, perquè un dia algunes qualitats poden fer gràcia, però no et fan gràcia quan hi vols compartir una vida.

    ResponElimina
  13. Entenc això que dius, a les noies també ens passa. També hi ha qui et té com l'amiga incondicional però per "altres temes" prefereixen lis típiques "sueltes" que van amb tots. I són lletges, però és igual...

    Som complicats en aquest tema. Moltes vegades no sabem per quin motiu ens agrada algú, algú que ens ha fet mal i que no hauria de merèixer la nostra atenció. Però l'amor... crec que no es pot explicar. Posar-li paraules seria un intent frustrat. Cadascú ho viu de forma diferent.

    Això que expliques pot ser una tendència però com tu mateix dius no defineix a tothom. Jo també prefereixo una persona com tu et descrius. Crec que arribes a un punt de maduresa que pots apreciar més tot això que no pas l'atractiu o al mal parit, el que va a la seva i es mostra com a egoista, el que t'ho farà passar malament, vaja.

    Que et diguin que ets com un germà però res més és només coses que passen a la vida. No tothom es pot enamorar de tu! Segur que hi ha hagut persones que s'han sentit atretes per tu i per ser com ets, ho han pogut combinar amb tenir un bon amic i a sobre un bon amant.

    Utnoa

    ResponElimina
  14. potser perque la meva situacio es diferent, jo ja tinc parella, pero dir-li a un home ets com un germa es donar-li lo millor que puc...
    pero es cert..si no es el que pretens, amor filial....l'hem fotut!!

    el rebuig mai es agradable..per molt maco que ho emboliquin..pero i quand els homes feu servir allo tan xulo de: *jo no vull fer-te mal* o el conegut,*tu mereixes algo millor*
    dons si, mira es tot prou trist, perque estimar i no esser correspost ho es. i punt

    i si hi ha alguna tonteta que encara no ha vist lo agradable i bo que es tenir a un home al teu costat, que pateix per tu..et cuida..et mima i t'escolta i et deixa compartir les seves coses...jajajaj
    que es mengi tots els xulos piscines del barri i ens deixi els macos a les altres. no us sembla nenes??

    un altre apunt...al dialeg neopoeta-Assumpta, si m'el permeteu..
    Assumpta, jo l'entenc
    sempre m'enfadava amb la meva parella de jove perque no em deia que ens estimariem sempre.jo ho sentia clarament aixis..pero ell no ho deia mai

    despres dels anys i quands patecs, he entens que el mes important es que cada dia quand es llevi tingui ganes de compartir amb mi aquell dia,
    i l'endema un altre cop igual...
    es com reafirma la relacio a cada alba..com dirte t'estimo cada mati
    les coses ja no son per sempre, i molt menys l'amor, tot i que pugui sonar trist
    crec que la gent jove te una visio diferent, ells ja ho han entes i aquesta mateixa fragilitat els hi ajuda a gaudir del sentiment.

    nomes es una opinio...(ostres com m'he llevat avui...ufffff)
    si es un telegrama..m'arruino!!

    ResponElimina
  15. Doncs a mi em molesta molt que quan li dius que no a un "home", s'enfadi de seguida. O et diga: "Val, si si, tranquil·la, continuarem com a amics" i després que et deixe de parlar, tot rabiós. O pitjor encara, que li digues que no i que pense que tens por d'ell, o que t'han fet molt de mal a la vida... o jo qué sé... la veritat és que en general, i perdona la meva sinceritat Xexu, no t'ofengues, però els tios sou prou creguts.
    Quan a nosaltres ens diuen que ens estimen com a germanes (bo, aquesta frase en concret ni l'he dita mai ni me l'han dit, però sí com a amics), no ens enfadem! Ens fotem i prou!
    Com diuen per allà dalt (als comentaris), la clau és l'atracció: si no n'hi ha no n'hi ha, i si no ha de ser és que no ha de ser. I no importa que vages en plan "amic-germà" o "Casanova", que d'on no n'hi no es pot treure... I no importa ni el sexe ni l'aspecte físic. És el tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ada. Em dic Ana. Quanta raó hi ha en les teves paraules. JO crec que quan no ha de ser no ha de ser...no cal forçar el tema

      Elimina
  16. Si és que els dones són ben rares... quan a alguna que li anava al darrere em deia "és que tu ets un molt bon amic" o "ets el meu millor amic", malament rai, ja podia canviar d'objectiu!

    ResponElimina
  17. Mira-t'ho des d'un altre punt de vista: quan ja estàs compromès, et permet mantenir moltes amistats sense comprometre el teu projecte de vida. :-)

    ResponElimina
  18. Ais, com t'entenc estimat XeXu, jo també he dit en alguna ocasió a un noi que l'estimo "com un germà".... i és per que no voli embolicar-me amb ell, però això no vol dir que no m'estimi com és, com a persona, simplement que igual no és el "model o estil" de persona que sàpiga que pot fer d'ell una parella com la que dius.... Jo vull trobar també un home com tu (i no t'ho prenguis pel costat d'afalag" gratuït) però de la meva edat, i sense lligams ja de parella no n'hi han o no els sé trobar.... Potser ens esperen temps millors o potser hem de saber esperar, per que tard o d'hora, si desitges una cosa, i lluites per trobar-la, apareixerà.... segur! petons i una abraçada :)

    ResponElimina
  19. El tema és ben complicat. Que et faci mal quan, per la persona que perdries el cap, et diu aquestes coses té el seu sentit. Ara bé, quan t'ho diuen cada vegades que t'agrada una persona, és normal que t'emprenyis (i també ho dic per experiència; és inevitable!).
    No obstant, d'això també s'hauria d'aprendre. La culpa de l'emprenyament sempre és de la persona que s'emprenya; perquè no esperem aquesta reacció de l'altre, perquè esperàvem una reciprocitat, perquè ha ferit el nostre ego...
    En qualsevol cas, la "mitja taronja" no es busca, es troba. I arriba el dia menys pensat!
    Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  20. Les dones som masoques i complicades. Ens agraden els homes que ens acostumen a fer patir o que juguen a l'ara si-ara no. Sí, és trist...

    Quan has dit aquesta frase d' "Ets com un germà", m'ha recordat a la frase que no suporto (però que també he pronunciat) "Hem de parlar". Salutacions!

    ResponElimina
  21. Ui, el teu escrit destil·la un cert esvoranc emocional... Ànims!
    Com bé dius, no es pot generalitzar, ni en homes ni en dones...
    El problema no és teu, pensa que elles s'ho perden!

    ResponElimina
  22. Aquest post teu, me'n recorda un altre de teu. Un altre de fa una eternitat, una eternitat o més, de fet, si em diguessin que va ser en una altra vida m'ho creuria. En aquell (no sé si ho recordes), deies que eres inofensiu. Et vaig comentar i vaig dir que els inofensius eren els que més mal m'havien fet. Tu vas dir que confonia "un mosqueta morta" amb un inofensiu. No sé si et vaig respondre, però, ja en aquell moment, sabia que no em confonia.
    No estic d'acord amb el que dius, sobretot, no estic d'acord en la base que ho fonamenta. Si jo digués que no agrado als homes perquè sóc massa bona, se'm tirarien a sobre i amb tota la raó. Ho estàs simplificant massa, a part, de que és un tòpic com una casa de pagès. Ho sento, però crec que t'equivoques. La pregunta no és si les dones ens agraden o no ens agraden els bons nois. No sé quina és la pregunta, però estic convençuda que no és aquesta. I no sé, lamento, no saber-me explicar, però diríem que faig com Gandalf i la flaire que prové d'aquest camí no m'agrada. I, ho sento, no em val una resposta que digui que, en general, és així.

    ResponElimina
  23. ai no, Xexu, no a totes les dones ens agraden els homes així. Però això ja ho saps, no? Al teu raonament se li pot pegar la volta molt fàcilment i dir que als homes els agraden les "lagartes" i no volen anar amb noies que se'ls estimarien i se'ls cuidarien sense tantes complicacions. En fi, jo continue sola precisament perquè no m'agraden els macarres i perquè els que no semblaven macarres han triat alguna lagarta. Que li anem a fer...

    ResponElimina
  24. També depèn de la noia a qui et dirigeixis. N'hi ha moltes que rebutgen amb força aquells que van amb aquest estil directe que comentes. I justament aquestes són les que més acostumen a valer la pena.

    ResponElimina
  25. Crec que l'important és l'atracció però també pot ser que t'acabis enamorant de l'home bon noi, amb conversa i agradable... va com va i depèn de les noies. Hi ha una frase més típica d'home que també deixa-la anar: «Et mereixes algú millor que jo»... me l'han dit i et quedes...

    ResponElimina
  26. I què et penses, que a les noies no ens passa això? doncs si, i és més, sovint amb paraules més dures. Estic amb l'Assumpta i d'altres comentaris, que et diguin que t'estimen com un germà ja és important; hi ha una estima, encara que potser no és la que desitjaries.
    Però quan et diuen "no m'agrades prou" o el que tb diuen altres comentaris de "et mereixes algú millor que jo",... fa tb molt de mal i és molt més directe.

    El teu post m'ha recordat tb una mica la peli Pagafantas, era divertida, però tb retratava un tipus de noia que tb es veu que agrada molt, la preciosa, delicada i capritxosa. Tb podriem dir que els nois tendiu a mirar aquestes que només pensen en elles mateixes.

    Això si, reconec que "los chicos malos" tenen algo de morbo inclassificable... xò només per una estona.

    ResponElimina
  27. ja, ja, que bo ! I pensa que el perfil que dius, la pregunta encara podria ser pitjor ! (...ep, sense ser homòfob, que no ho sóc).

    ResponElimina
  28. És una de les frases que solen fer més mal en les relacions humanes...però es clar la vida és així i no sempre estem a l'alçada de tothom.

    ResponElimina
  29. Responent a Sargantana ;-)

    És ben cert que ningú pot garantir que una relació sigui per tota la vida, això ja ho sé i ho tinc claríssim... però bé ho hem d’intentar, no? :-) (al menys jo penso així)

    El que a mi m’ha estranyat del comentari de NeoPoeta és que ella no ha dit “i si un dia s’acaba...”, ha dit “i quan s’acabi...”, com donant per descomptat que un dia o altre s’acabaria...

    Per això al final he dit que em disculpava per si no ho havia entès bé... però a mi, la seva frase, m’ha semblat que volia dir que ja sap que no hi pot haver un amor que duri per sempre.

    Però bé, que tan sols era un comentari i espero que ningú s’ho prengui malament :-)

    D’altre banda, Sargantana, jo no veig res de contradictori en que cada matí et diguin un t’estimo i hi hagi la il•lusió per seguir compartint la vida amb pensar (esperar, desitjar) que sigui per sempre.

    Tu dius “les coses ja no son per sempre, i molt menys l'amor, tot i que pugui sonar trist”. I ho afirmes com si fos quelcom segur i comprovat: “L’amor ja no és per sempre”.

    Jo no m’atreveixo a afirmar categòricament que el meu amor durarà per sempre, però vull que així sigui (i, la veritat, és que crec que així serà) ...

    Si el meu marit un dia em digués “quan s’acabi el nostre amor, seguirem essent amics, oi?” jo, indubtablement, pensaria que a ell ja se li ha acabat.

    ResponElimina
  30. Això al meu poble se'n diu "Pagafantes"...

    ResponElimina
  31. Jo he trobat un home fidel, bo, a qui hi he confiat el cor i la vida i ell a mi. I no ho canviaria per res del món. És cert que les dones, en moments determinats de la nostra vida ens sentim atretes per aquest tipus d'home més superficial, més... de pel·lícula si tu vols, però és una fase passatgera, igual que els homes us sentiu atrets en algun moment per un tipus de noia que sabeu que no us convé... són moments puntuals, passen.

    La frase "del germà" certament fa mal, és un eufimisme... jo preferiria directaemnt un no m'agrades.

    L'amor és díficil de trobar, ens enganyem a nosaltres mateixos, ens deixem enganyar, ens perdem, ens trobem amb qui no toca... I, no hi ha truc, no hi ha resposta única. Però part de la resposta és no deixar de ser un mateix.

    ResponElimina
  32. Es nota que he estat molt enfeinada i no havia vist encara nou luc del bloc! M'encanta! Quant al tema... no ets el primer home que es queixa... sembla ser que ja passa, de boqueta diem que ens agraden sensibles i comprensius però de fet ens enamorem d'un altre tipus, aquells que menys ens convenen, perquè serà? (i no ho dic pas per mi!)

    ResponElimina
  33. Val la pena arribar tard i tenir temps per llegir no només l'apunt sinó també tots els comentaris. Jo crec que hi ha moltes dones, encara que depen del moment en què es trobin, que volen sobretot un homes que les cuidi i a qui poder cuidar...la frase que tu dius és un eufemisme per parar unes determinades intencions sense fer mal. I com diu la rits a les dones també ens les diuen. Per exemple: "M'encanta parlar amb tu", "Ets molt bona tia" "M?agrada tenir bones amiques com tu"...si buscaves alguna cosa més amb aquell tio, com diu el Babunski, millor canviar d'objectiu. I és que les relacions humanes donen per a molt escriure i molt parlar. I per altres coses, també :) Una abraçada!

    ResponElimina
  34. Cadascú és un món, però et puc dir que jo també sóc de les que més m'estimo tenir a la vora "un home que va de bona fe, que escolta, que mira de tenir cura de les coses i les persones... etc" i tinc la sort de tenir-lo.
    Fa una eternitat... hi havia un noi a qui jo li agradava, i reunia totes aquestes qualitats. Com a més era de les terres de lleida, a casa meva ja m'hi veien lligada del braçet. Però no, alguna cosa hi havia que no... i li vaig dir la maleïda frase. Va ser el meu padrí de bodes.
    I potser sí que hi ha aquests dos tipus d'homes. Però mira, jo els veig com la llebre i la tortuga. Els uns són els "guapos" els que agafen pistonada ràpidament i els altres potser van més a poc a poc, però van fent. Al final... els de la pistonada i la guapura és desinflen i queden en no res. Els altres són reals. Si et fixes en ells, no és pas pel seu físic sinó per la persona que hi ha dins l'embolcall i són els que segueixen al teu costat cada dia, cada nit i amb els que en definitiva acabes compartint tot allò important en aquesta vida.
    No canviis XeXu.
    Petons i bona setmana!

    ResponElimina
  35. Està clar que centrar-me en situacions més concretes i explicar-les millor no ho podia fer en el post, després de fer els escrits, en veure els vostres comentaris, trobo que són coixos i que els falten coses. De totes maneres, em sembla que heu sabut captar molt bé per on anaven els trets. Moltes gràcies a tots per comentar. Va, i a totes també, hehehe.

    Garbi24, poques princeses hi ha, i encara menys prínceps blaus. Ja sé que la parella perfecta no existeix, però es tracta d’això que dius, que l’altra persona t’aporti tantes coses (balanç positiu) que tinguis ganes d’emmotllar totes les que no li agradin perquè la cosa millori. En una relació s’ha de saber cedir tant com saber estimar. Però cedir per una sola part, com tu dius, en nom de l’amor, només fa que la cosa vagi cap avall. L’altre sap que no està donant tant, i això el fa plegar veles.

    Assumpta, pensant en aquest post sabia que tu series de les que contestarien així. Encara que no t’ho creguis, la teva relació és un bri d’esperança per mi. De vegades perdo la fe en l’amor, una fe que sempre he tingut més desenvolupada que d’altres, però tu ens demostres que és real i que pot ser. De totes maneres, i encara que sigui trist, cada cop ets més rara, perquè cada cop la gent té més clar que tot té data de caducitat, i no et pots plantejar que res durarà per sempre. Si després dura, festa major, però tot pot acabar-se en qualsevol moment. Aquesta mentalitat serà la que marcarà aquesta generació i la següent, aquesta època de la història. No es pot entendre cap situació històrica sense el marc que l’emparava. En el futur, quan es parli del primer segle del tercer mil•leni, caldrà tenir en compte el corrent de pensament que diu que res dura per sempre.
    Doncs sí, sí que m’emprenya. No és que et diguin només que ets com un germà. Són les abraçades, el dir ‘com t’estimo’, el com ens entenem, el només et miro i ja sé què penses… tantes altres coses. I sense que jo tingui un interès, però és que amb la gent que em cau bé m’hi entenc, és fàcil. Puc ser terrible amb algunes persones, però els meus m’estimen, m’ho guanyo. És difícil d’explicar, però som homes i dones. Som amics, i l’amistat per davant de tot. Com ha dit algú, si fos algú a qui jo estimo em resultaria molt trist. Si és algú amb qui juguem, t’acabes sentint una merda, acabes sentint que tens milers de coses per oferir, que a l’altra persona li agraden, li encanten, que et valora moooooolt per sobre a la seva parella. Però no, eh, com a germà. Traducció, ets més lleig que pegar a un pare. Perquè si fos alt, amb cara de despreocupació i amb els cabells despentinats, altre gall cantaria. Però no, altrament sóc un germà. Encara que sigui perfecte i que no entenguin que no estigui amb ningú. Curiós. M’emprenya.
    No crec en el destí. Però sí que crec que aquesta vida és molt injusta.
    Comentari 2: ja t’entendràs amb la Neo, quan feu converses entre vosaltres deixo que us aneu contestant i no m’hi fico, però em sembla que jo mateix t’he contestat al que dius amb la resposta al primer comentari.

    Neo, algunes cosetes. ‘Llarg’ hauríem de saber què vol dir per tu. No obstant, aquest procés és desitjable. Si no, els tios lletjos no podríem mai aconseguir cap noia, si no ens anem fent valer a poc a poc. Una altra cosa és això que et comenta altra gent. No és bona mentalitat pensar que s’acabarà. Que sí, que ho sabem, i ja ho dic, ara res dura per sempre. Però no ho pensis. Gaudeix del moment que vius. Ja vindrà el que sigui. I finalment, t’asseguro que, si s’acaba, no us estimareu com a germans. Ni de conya. I si ho continueu fent, no tindreu cap més parella cap dels dos.

    ResponElimina
  36. Laia, jo he tingut un germà i la frase no la diria a algú a qui estimo! Menteixo, alguna vegada ho he deixat anar d’algun amic amb el que no tenia altra paraula per augmentar aquesta condició. No descartis que les diguis algun dia aquestes frases, i tantes altres. Els tòpics ho són per alguna cosa.
    A tots ens agrada tenir una cara bonica al nostre costat, però també hem de saber que la bellesa és molt relativa. És cert que les noies, quan són jovenetes, no busquen les qualitats de les que parlo al post, perquè la vida és molt llarga i ja tindran temps. Però com a dia d’avui l’adolescència s’allarga mooooolt, no estic disposat a esperar als 50 anys a que alguna descobreixi que vol un home senzill i que tindrà cura d’ella.
    La veritat és que tu no sembles una persona que es deixi guiar principalment per criteris físics.

    Caterina, l’atracció és vital, això no t’ho negaré pas. Tampoc no m’enamoraré jo d’una noia que no m’atrau, per molt bona persona que sigui. Però l’atracció té moltes cares, i una personalitat enganxosa, sorprenent, molts cops pot compensar un físic no tant agraciat. A mi m’ha passat.
    Com deia aquí dalt, no puc esperar a que les noies de la meva generació deixin de ser jovenetes. L’adolescència se’ls està allargant molt.
    El rebuig fa mal. Però vull matissar que aquesta frase és dura com que et diguin que ets un amic, quan tens un interès per la persona. Però quan t’estan dient tot el dia que ets genial, que amb tu s’entenen com amb ningú, i t’abracen i tantes altres coses, però et diuen ‘no, a tu et veig com un germà, eh, no podria veure’t diferent’… és com dir que si medís un pam més i fos més aviat guapot, se’ls cauria la bava amb mi. Què falla?

    Cristina, benvinguda al Bona nit, gràcies per passar. Apuntes una cosa que m’agradaria desenvolupar. Hi ha nois, homes, que ens agrada començar les coses d’aquesta manera, amb amistat. Jo no vull estar al costat d’una persona amb la que no hi pugui parlar, amb la que no m’entengui, per més guapa que sigui. Però si anem així, que per mi és la manera normal i correcta de fer les coses, ens diuen que som amics o germans. Alguna cosa hi ha de no atractiva en els que anem de bona fe. En canvi, si vas directament a tirar la canya, això dóna un poder morbós que sembla que sigui interessant de per si. A mi m’agrada el procés. Segur que quan trobi algú la cosa anirà així. Però costa no creuar la barrera de l’amistat i prou. Jo d’amigues ja en tinc moltes.

    Estrip, jo tampoc la vaig veure, i la veritat és que és humiliant que es facin pel•lícules d’això. Segur que fa molt riure, però igualment segur que a mi no em faria ni puta gràcia.

    Joan, que jo també em miro a totes les ties ‘buenorres’ que passen, quin mal hi ha? Som animals, ens agrada el bon gènere. Però com dius, és molt diferent això que la persona que volem al costat. Aquesta segur que no serà tan espectacular, i tant si ho és com si no (segons el nivell de cadascú), serà algú amb qui podrem parlar i ens hi sentirem a gust, que ens donarà el que ens cal i a qui voldrem donar-li tot. A l’hora de mirar tot s’hi val, per ells i per elles. Però a l’hora de buscar…

    Elur, la majoria de frases es poden dir en un sentit o en l’altre, no cal que ens atribuïm unes frases a uns i les altres a les altres. A mi també em diuen que sóc molt maco per dins, potser després de dir-me que sóc com un germà. Si em veiessin llavors per dins veurien un dimoni envoltat de flames, algú que vol matar i anar al guapo de la planta i tirar-li una ampolla d’àcid a la cara. Llavors veurien com en sóc de maco per dins. Però això és només quan m’emprenyen així, eh? Quan no només trenco cames i ja està. Ja ho sabeu, amb tota l’estimació del món.

    ResponElimina
  37. Carme, doncs jo n’he conegut unes quantes que anaven de patacada en patacada, que les feien patir de tot, i després venien a explicar-m’ho a mi, que si hagués pogut els ho hagués donat tot. No a totes, eh, no fotem. Però a alguna d’elles sí. Com comentava, les noies que volen un home així, ja el tenen, estan ocupades. Perquè de nois així n’hi ha més dels que semblen, i les dones que els volen, els troben.
    És important ser amics i tenir una relació que es pugui considerar de familiar. Però el que critico és això que et deia al principi, que jo sigui l’espatlla en la que plorar perquè sóc més bona persona que els cabrons que s’emboliquen amb les noies que m’agraden.

    Nits, sortosament, les darreres vegades que m’ho han dit no era amb ningú en qui tingués un interès especial, o esperances reals d’aconseguir alguna cosa més. Potser no m’hauria de molestar, doncs, però sí que ho fa. Ho fa per motius que ja he escrit en altres comentaris. Sóc el millor, sóc genial, les faig riure, les entenc, les defenso, hi tinc detalls, no entenen com pot ser que no hagi trobat algú. Doncs justament per això, perquè per trobar a algú has d’anar amb males intencions, has de tirar pel dret, i una cara bonica ajuda molt. Si no has de treballar i treballar. I quan ja has treballat molt, ets un germà fantàstic. Però segueixes sent tant lleig i poc atractiu com abans. Per això m’emprenyo.
    No et pensis que no valoro l’amistat, eh? L’amistat entre homes i dones és possible i molt agradable i enriquidora. Però fot que et vagin tirant floretes tot el dia per no res. Com si no estigués prou frustrat per no agradar a ningú, a sobre em diuen que sóc una passada. Joder, almenys si em diguessin que sóc un desgraciat ho entendria.

    Utnoa, naturalment que això que explicava no és patrimoni de les noies, els nois també fem coses que no estan bé. Però no entenc la fal•lera de buscar gent que no convé. Tots ens podem haver enamorat algun cop d’algú que no convé, però fer-ho per sistema? Però és clar, els que ens convenen no tenen aquell morbo.
    El cas és que jo podria estar dient això, i estar buscant noies d’un altre perfil, noies que em farien patir. Però no és així. Jo busco noies exactament del mateix perfil que defenso en el post. Sempre les he buscat. Tampoc és que m’hagi anat tan malament, però acaba sent frustrant. És evident que les que he aconseguit enganyar s’han fixat més amb com era que amb el meu aspecte físic. Si no, poca feina hauríem fet.

    Sargantana, el rebuig fot, és clar, però és inevitable. A alguns agradarem, i a altres no. Tampoc és el cas del que parlo, no és que m’hagin rebutjat d’aquesta manera quan jo tenia ‘males intencions’, però són coses que em sento dir i cansen. Els eufemismes haurien d’estar prohibits.
    Sense voler ofendre, però em sembla que de tontetes n’hi ha un bon grapat en aquest món.
    Pel que fa a les converses que teniu, m’agrada que hi hagi debat entre els comentaristes, us deixo fer. El que jo diria és que em posiciono més amb l’Assumpta, tot i que sigui una visió ingènua. No sé si es pot esperar, però sí que es pot desitjar passar la vida sencera amb algú. Però el fet de pensar que té data de caducitat no pot ajudar de cap manera.

    Ada, és possible que part dels homes siguin prou creguts per no acceptar una negativa. ‘Com pot ser que m’estiguin rebutjant, a mi!!’. Però també és possible que si es deixa de parlar després d’un desengany sigui per pura defensa, perquè veure i parlar amb aquella persona fa mal, almenys de bon principi. Amb el temps la cosa pot canviar. El que sí que penso és que vosaltres no us agafeu les negatives ni millor ni pitjor que nosaltres, però potser sí que sou més elegants. I amb el tema de l’atracció t’he de donar la raó, és lògic que si no hi ha un altre tipus de feeling, per bé que s’estigui amb una persona no arribarem massa lluny. El meu dubte és on carai m’he deixat jo les meves feromones!
    Ei, ofensa cap, eh? Mentre ens parlem amb respecte, aquí tot si val, i sóc el primer a qui criticar!

    ResponElimina
  38. Babunski, i acabes amb el poble ple d’amigues, hehehe. Sembla que hi hagi una línia, oi? Quan la traspasses, ja has begut oli, et quedes en el cantó dels amics.

    Pàmies, un cop compromès, ja es pot tenir tantes germanes com es vulgui. Però fins que no, i quan et sents molt sol, les germanes se’n poden anar a…

    Cris, no et pensis que de la meva edat la cosa està massa millor. En el meu entorn laboral, per exemple. Quatre dones al despatx, totes emparellades, totes molt bona gent, i totes queixant-se dels seus respectius (com no pot ser d’altre manera). I dient-me coses maques, m’estimen molt pel que faig, pel que lluito, per la meva manera de ser, però igualment, totes agafades. I igual passa fora. Les dones de la meva edat en les que em fixaria ja estan emparellades, amb hipoteca recent, amb pensament de fills, i jo veient-les passar. Doncs no em fa gràcia, no me’n fa. I ja em poden dir que sóc molt especial, però em segueixo menjant els mocs.

    Juanfer, també diuen que un es va morir esperant. No sé si és l’ego el que ens fereixen. Suposo que sí. Suposo, però que a qui més mal li fa, en realitat, és a qui ja té l’ego prou petit com per anar rebent patacades i sentint coses que no vol sentir. Perquè de coses maques ja me’n diuen, eh, això no falla. Ara, la cosa no passa d’aquí. Doncs ja se les podrien estalviar, perquè això no fa altra cosa que fer-te sentir més petit.

    Marta M. Q., una declaració molt sincera per part teva. Segurament moltes us sentiu així. Altres no, però bé, m’alegro de llegir que algú ho diu de manera tan directa. La frase de ‘hem de parlar’ ja comporta mal rotllo de per si.

    Met, mai no pensaré que elles s’ho perden, mai. En tot cas pensaré que elles se’n salven. Més que esvoranc jo parlaria del túnel del Cadí. Però és cert, no es pot generalitzar mai. De fet ho deia com una impressió personal, en cap cas no voldria dir que totes les dones tinguessin tendències així, perquè no seria veritat.

    Tirai, no pensava que ningú es recordaria del post ‘Inofensiu’. És cert, i el vaig recordar en escriure aquest d’ara. Tot i ser diferents, conserven la mateixa essència, sensacions similars.
    Des del moment que hi ha dones que reconeixen que és així, que el que he dit no està mancat de raó, sé que no m’equivoco. Però evidentment, no és cap norma universal, ni intentava que ho fos. Hi ha tantes maneres de fer com persones, però no es poden tenir totes en conte, tampoc caldria explorar els límits de blogger pel que fa a extensió del post, ara que ja hem descobert que hi ha un límit en l’extensió dels comentaris. És una visió simplificada, però no tinc tants coneixements com per passar massa més d’aquí.
    Però em trobo amb casos així, i sé el que em diuen i com em tracten. Ja sigui perquè em veuen inofensiu i no els costa apropar-se a mi, o perquè jo em comporto d’una manera que ho permet, el cas és que no dec resultar prou atractiu perquè m’imaginin de cap altra manera. Per mi que em diguin que sóc com un germà és equivalent a ‘si fossis alt, atlètic i guapot faríem cua a la teva porta’. Però no ho sóc, i em fot. No em fot no ser-ho, em fot tenir aquesta sensació. Perquè no estic parlant de belleses, no parlo de noies increïbles ni millors ni pitjors que d’altres. Noies normals.
    Que pugui resultar atractiu per a algunes? Sí, és clar, a tots ens passa. Per algú segur que destaquem. Però o bé nosaltres no hi estem interessats, o potser no ho arribem ni a saber. Tampoc és que digui que no em volen per ser massa bo, no és ben bé això el que volia dir. Jo penso que sóc bo, però òbviament, és discutible. Si no em volen és per altres coses. Però el que tinc clar és que a algú que es veu clarament que és mala persona, egoista i que va al que va, el més lògic seria girar-li l’esquena. En canvi, solen tenir força èxit aquesta gent. I em pregunto per què.

    ResponElimina
  39. Nimue, abans de contestar, dir que el teu comentari m’ha semblat rodó, chapeau per tu. Només recordo haver-me interessat una vegada a la vida per una persona diferent al meu estil habitual, una persona que sabia que no em convenia per com sóc jo, però és que m’agradava, i jo li agradava a ella. Fa molts anys d’això, uf! Era una relació que no es va arribar a produir, però sí prou acostaments perquè quedés clar que ens atraiem. Era una relació sense futur, vaja. Però també cal tenir en compte l’època que vivia jo. Em calia. Allò em calia i va ser un joc que em va anar bé. No pensem malament, eh, vam jugar tots dos, i penso que cap dels dos no en va sortir malparat.
    A banda d’això, gustós em deixaria cuidar per algú, i acceptaria totes les seves atencions, de la mateixa manera que jo li oferiria les meves. De ‘lagartes’ no en vull cap ni una. Ara falta saber si jo sóc realment tan bona persona com per tenir cura d’una mossa decent i bona persona com la que espero trobar.

    Albert, bravo per tu. Les que es deixen enganyar per segons quins homes i les que fan segons quines coses tampoc no mereixen cap confiança. Seran les que rebutgin aquests comportaments les més interessants.

    Myself, no triem de qui ens enamorem. Suposo que les parelles que han de durar s’acaben formant amb gent que es vol estimar i que prescindeix de certes coses. Per això triguen a formar-se, cal una coneixença prèvia que sol durar prou temps fins que t’adones que la persona que tens al costat és la indicada.
    La frase que comentes és molt desagradable.

    rits, prefereixo tenir ben clar d’inici que no agrado. De vegades no cal ni dir-ho, ho notes i punt. Però no és tan fàcil, no tothom sap deixar les coses clares. Els eufemismes no són patrimoni de les noies, nosaltres també en fem servir. No són agradables en cap cas.
    Com ja he dit, no he vist aquesta pel•lícula ni la veuré. No em sento bé amb documents que ridiculitzen actituds amb les que em puc sentir identificat. Però t’asseguro que jo no em fixo en noies egocèntriques i capritxoses. Bé, m’hi puc fixar, però quan descobreixo com són, se’m passen les ganes ràpidament.
    I veus, tu també reconeixes això dels ‘chicos malos’. És una desgràcia.

    Atzu, per aquí no van els trets perquè em sembla que es nota massa que no sóc homosexual. No recordo que mai hagin dubtat que ho fos, que jo sàpiga.

    Judith, ja no és estar a l’alçada, sinó que et diuen coses molt maques per acabar dient això, i penso que s’ho podrien estalviar. Segur que als seus germans de veritat no els diuen aquestes coses.

    Tarambana, les pel•lícules s’acaben. Com ja comentava en una altra resposta, només recordo haver-me interessat per una dona que no em convenia, fa molts anys. I alguna cosa va passar, perquè ella també estava interessada amb mi. Però segur que no hagués funcionat a la llarga (a la curta potser tampoc). Segur que tothom acaba volent algú que l’entengui al costat, algú com qui tu has trobat (per cert, et felicito per tenir-lo). Però sembla que de vegades vulguem aspirar a ves a saber què. Jo penso que al màxim que es pot aspirar és a tenir algú com tu descrius al costat.
    Jo també prefereixo les coses clares que els eufemismes. En definitiva és un tema d’atracció. Però el que ens atreu en cada moment pot ser diferent. A mi no m’atraurà un físic d’escàndol (per mirar-lo sí, eh?), i potser m’atraurà molt més algú amb qui pugui parlar, que hi tingui complicitat, i que físicament em sembli agradable. Potser després resultarà que té uns costums ben estranys i desagradables (estil la teva cunyada, hehehe), i m’equivocaré. Però segurament estaré més a prop d’encertar que si busco altres coses.

    ResponElimina
  40. Cèlia, aquesta és la pregunta que em faig jo també. No ho entenc, perquè el cert és que si bé trobo que moltes dones es fixen en qui no toca, de paraula totes volen algú que les estimi i les cuidi. Llavors ho veus i penses que deuen estar cegues de perseguir alguns homes, però no s’hi pot fer massa. M’alegro que t’agradi el nou aspecte del Bona nit.

    Kweilan, sembla ser que homes i dones ens les anem fotent. Els uns tenen unes frases, els altres en tenen unes altres, i quan no, fem servir alguna indistintament. A ningú no li agraden les negatives, el rebuig. I a mi particularment no m’agraden els eufemismes. En els casos que han provocat aquest post no es pot dir que aquest eufemisme pogués substituir un ‘no m’agrades’, és evident que no els agrado. Però el que em fa ràbia és que si ho diuen, algun dia també m’ho dirà algú que m’agradi de veritat, i em fotrà molt. Perquè una frase d’aquestes va acompanyada de molts elogis, elogis que sonen totalment buits, per sincers que siguin, i que et fan adonar que ets tan atractiu com una boca de rec.

    - assumpta -, el que has escrit és tot un manual de teoria. Però la pràctica ara per ara no es correspon amb aquesta teoria. La història del teu padrí de bodes no m’agrada particularment, potser esdevé un honor un cop ho has assumit. Vist des d’aquí, és un premi de consolació, veure en directe i primera persona com perds definitivament aquella persona que t’agradava. Fa un any vaig rebutjar anar a una boda d’una amiga de fa molts anys, amb la que pràcticament hem perdut el contacte. No hi vaig voler anar per dos motius. El primer és que odio les bodes. El segon és que emocionalment em resultava desagradable. Era una noia que vaig estimar molt, tot i que mai va passar res entre els dos. Una que només feia que embolicar-se amb cabrons, i després em plorava. I sabia que jo n’estava molt. Doncs ara no em va donar la gana. Els anys han passat i ja no sento res per ella. Però millor continuar així. Curiosament, després vaig saber que la boda no es va produir. No vaig saber per què, i dubto que en fos el motiu, però jo sabia coses d’ella, coses que reprovava totalment, que el seu futur marit no sabia, és clar. Si hi hagués anat i la boda hagués tingut lloc, m’hagués sentit molt malament, crec que hagués quedat molt tocat. M’ho vaig voler estalviar.

    ResponElimina
  41. Entre el refredat que porto (un de nou) i això de llegir sobre negre tinc els ulls mig llagrimejant ;-) Però, què caram, val la pena llegir tot això... és impressionant, si fos jo, per escriure unes respostes així, m’estaria hores... és molt maco veure algú que valora tant els comentaris que se li deixen que els va contestant així, un per un, sense presses, argumentant, “conversant”...

    Saps? Tinc amics que també fa moltíssims anys que són amb les seves parells ... i són persones normals i corrents (però no tenen blog jeje) això sí, són gent més abans de la meva edat (persones diferents i de maneres de pensar diverses però que, en aquest punt, volen que la seva vida de parella funcioni)

    No sé quan es produeix aquest “tall”, que la gent ja pensa que res no dura per sempre... suposo que seu haver estat quelcom progressiu fins arribar a donar per segur que “no durarà” ... però és que ho trobo tan trist, posar-se en el punt de partida pensant “quan s’acabi”...


    Què bé!! Ara els comentaris surten a sota!! Jejeje ets un crack de les plantilles :-))

    ResponElimina
  42. Xexu,
    diran el que vulguin; però els que els atrauen són els que tenen una pinta de "cràpules" i desimbolts que tomben d'esquena. Després recolzaran el cap a la nostra espatlla (tendres, bona fe i bla, bla,...); però el morbo no els el treu ningú. Com a nosaltres. Exactament igual.

    ResponElimina
  43. Vaja arribo força tard...ja s'han dit tantes coses! hi ha homes i homes i dones i dones...que et diguin ets com un germà pot doldre si t'esperes una altra resposta però també és una gran cosa que et tinguin afecte fraternal! potser si que conec dones que es senten atretes per homes un pèl bandarres però de seguida se'n adonen que la relació tira pel camí del pedregar...és com tot varietat i diversitat...ara bé les coses a la cara i amb sinceritat...crec que és millor dir les coses pel seu nom....si t'agrada algú li dius i si no també...sense ferir vanitats ni ser mala persona....bon dia Xexu i tapa't (fa fred)

    ResponElimina
  44. Arribo tard XeXu però no puc deixar de comentar aquest post completament verídic, de fet certifico plenament els continguts i afegeixo que és un tema que també hem comentat àmpliament amb els amics. Els homes "de bona fe" han d'anar en compte, perquè si mai en troben alguna que els vulgui, no els passarà ni un mínim error per alt, ja que són homes de bona fe. En canvi, si d'entrada ja és un tarambana, les dones ja estaven avisades. Jo per res voldria una dona que em fes patir, si invertim la situació. Per què elles els prefereixen així, a vegades? (que no sempre) La veritat és que és una situació que genera molta ràbia. Un "home de bona fe" acaba sent el psicòleg i confident, l'amic íntim, però això equival a no tenir dret a "roce" ni similar. Són lleis universals que has descrit molt bé en el teu post.

    ResponElimina
  45. Aquestes darreres opinions donen per molt perquè es veu que hi ha qui generalitza el que ell (o ella) creu que és cert...

    Diu el Veí:

    - ”Xexu, diran el que vulguin; però els que els atrauen són els que tenen una pinta de "cràpules" i desimbolts que tomben d'esquena... però el morbo no els el treu ningú.”
    O sigui, que ja podem dir el que vulguem perquè estem mentint. No ens agraden els bons tios, preferim els tios bons (mira se m’acaba d’ocórrer jeje) A TOTES les dones ens agrada que ens facin patir perquè totes som masoquistes, no tenim criteri i quan més gamberro més perdem el cap... però afegeix
    - ”Com a nosaltres. Exactament igual”
    Eps!! Al loro!! Que ara us toca rebre a vosaltres, eh?... ah, mentiderots... així que això de que busqueu una bona noia -que us agradi, evidentment- i que teniu l’ideal d’una relació que perduri i tal, tampoc és cert? També sou masoques? Tampoc teniu criteri? Us agrada patir?

    Doncs ho sento Veí, jo crec que totes les dones que hem opinat aquí hem estat sinceres i també crec que hi ha homes -i molts- que són sincers quan diuen que volen una relació estable (anava a posar “seriosa” però quedava massa “seriós” jeje)


    En Xitus és més suau, però també dóna a entendre que moltes dones (la majoria?) prefereixen els homes cràpules, gamberros i que les facin patir:
    - “Els homes "de bona fe" han d'anar en compte, perquè si mai en troben alguna que els vulgui, no els passarà ni un mínim error per alt, ja que són homes de bona fe. En canvi, si d'entrada ja és un tarambana, les dones ja estaven avisades”...
    Si alguna vegada en troben alguna que els vulgui!!! (cosa rara seria, eh? quelcom que només passa “alguna vegada”...)
    No els passarà ni un mínim error per alt (s’hauria de veure que s’entén per “mínim error”: oblidar-se de la data de l’aniversari? Deixar-se de portar el pa al migdia? Tenir un “petit affaire” amb una companya de feina?)
    Per què elles els prefereixen així, a vegades? (que no sempre) La veritat és que és una situació que genera molta ràbia”.
    Aquest “que no sempre” m’ha tranquil•litzat enormement...

    Que hi ha gent (homes i dones) que prefereixen que els facin patir... o, sense dir-ho d’una manera tan forta, que ja els hi va bé una parella gamberreta a la qual perdonen tot, doncs suposo que sí... però estic seguríssima que la majoria de la gent (homes i dones) el que volen es sentir-se feliços, estimar i sentir-se estimats i ja està.

    A més, hi ha un altre cas que ningú ha exposat. Es dóna per descomptat que quan una noia li diu a un noi “t’estimo com a un germà” és perquè aquest noi és molt bon noi i que ella està enamorada d’un gamberret...
    No pot ser que la noia que estima molt a un amic estigui enamorada d’un altre noi que també sigui molt bon noi? Un que també sàpiga escoltar i dir coses boniques...

    Una noia pot conèixer dos nois que els dos siguin excel•lents persones però s’enamora d’un i a l’altre el vol com amic... què és el que fa que sigui un i no l’altre? Ah! Misteris de la vida que espero que la ciència mai descobreixi ;-)
    Ah! i no té perquè ser res de “bellesa física”, eh? Hi ha “alguna cosa”... i una noia diferent, coneixerà els mateixos dos nois-persones-excel•lents i s’enamorarà de l’altre... ;-)

    Ostres, XeXu, ja sé que dius que si ens enrotllem massa no ens disculpem, però aquesta vegada potser si que m’he passat molt, molt... per si un cas, em disculpo :-)

    ResponElimina
  46. Assumpta: Jo entenc el que vol dir en Xitus. Vull dir, per exemple, quan una està amb un al·lot egoista, xulet, etc, com ja saps com és no li exigeixes certes coses (on no n'hi ha no en cerquis, diuen, hehehe) sinó que aprens a aguantar i valores molt quan fa alguna cosa per tu, ja que no és ni el normal ni l'habitual en la seva forma de ser. I sé de què parl. En canvi, un noi que és tot el contrari, atent, amable..., un simple oblit com una data d'aniversari pot ser fatal en el sentit que saps que si és atent és que s'ha oblidat de debò! Amb això no vull dir que sempre hagi de ser així, ni estic d'acord que ho sigui. Depèn de l'al·lota també. Ah! I hagués pogut posar els exemples a la inversa, però ho he expressat des del meu punt de vista femení :P

    També s'ha de dir que a vegades els bon nois (i noies també, clar) poden arribar a fer més mal que els de l'altra grup, perquè aquests, segons la forma d'actuar i el que diguin, no te'ls veus a venir...

    ResponElimina
  47. Doncs crec que l'encertes de ple amb aquest apunt teu. Jo també sóc d'aquests que ha sentit més d'un cop això d'"ets com un germà" o "com a amic"... Però en fi, què hi farem!

    ResponElimina
  48. Caterinacortes La veritat és que tal com ho dius tu sona molt millor :-)
    Potser sí que hi hagi quelcom de cert... si estàs molt ben acostumat o acostumada, doncs un oblit o el que sigui, pot ser considerat "més greu" que si la teva parella no és gens detallista. És cert.
    A mi el que m'ha semblat exageradíssim de l'afirmació d'en Xitus és aquest "si mai en troben alguna que els vulgui"... no sé, és com si pensar que un bon noi trobi una noia que el vulgui fos raríssim i excepcional :-)

    Ara bé, igual com potser no he interpretat bé això de l'error, potser tampoc he interpretat bé aquest "si mai en troben alguna que els vulgui"... però crec que indica bastant clarament que creu que és molt estrany que una noia es fixi amb un bon noi :-)

    Però res, que jo no vull crear cap polèmica, eh? Que cadascú és lliure de pensar el que vulgui :-)

    ResponElimina
  49. Assumpte: No, hi ara! Res de polèmica, però el tema duu cua hehe, i ja està bé que sigui així.

    També he de dir que conquistar un bon noi no és gens fàcil, en general. Solen ser més passius que els altres, que els xulets, i a vegades no veuen el que tenen just davant perquè la majoria s'infravaloren tant que no s'adonen de les bones sensacions que provoquen al seu voltant, especialment en les noies. Per què sí, crec que els bons nois se senten, molts, inferiors als "tios bons" i no saben lo errats que van...

    ResponElimina
  50. Caterinacortes.- Noia!!! No saps com l'has clavat amb aquest paràgraf! ;-) "També he de dir que conquistar un bon noi no és gens fàcil, en general. Solen ser més passius que els altres, que els xulets, i a vegades no veuen el que tenen just davant perquè la majoria s'infravaloren tant que no s'adonen de les bones sensacions que provoquen al seu voltant, especialment en les noies. Per què sí, crec que els bons nois se senten, molts, inferiors als "tios bons" i no saben lo errats que van... :-))

    I això ho puc dir per experiència pròpia :-)) Tens tota la raó, no sé per què es senten inferiors si, de veritat, els que ens agraden són ells!! (ara que no ens llegeix ningú... al meu marit em vaig haver de declarar jo, de tímid que era ell... jeje... però era tan bon nano, tan maco, tan detallista i tan tot...) :-))

    ResponElimina
  51. Bé, com que s'ha generat una mica de debat, miraré de fer un collage per respondre-ho tot una mica. Bé, de fet només vull dir la meva opinió respecte a alguns temes, ja que us deixo que discutiu entre vosaltres tot allò que vulgueu. Ho llegeixo amb gran interès.

    Entenc les posicions del Veí i d'en Xitus, especialment la d'aquest segon perquè em sembla que tenim moltes coses en comú i parlem des de la mateixa perspectiva. El Veí apunta que ens fixem en qui no ens hem de fixar tant uns com els altres. El component morbós sempre hi és, encara que no és en el que jo em fixo en una dona, i sí en que pugui recolzar el cap a la seva espatlla.

    El sentiment d'en Xitus és molt semblant al meu, i crec que és pel que apunta la Caterina. Tenim complex d'inferioritat, pensem que les noies es fixen més amb els guapos, en un altre tipus d'home, i potser ens equivoquem. Potser hi ha dones bones i de les que ens agraden que ens miren i no ens en adonem, perquè pensem que mai no els agradarem. La ceguesa és també un problema molt greu del tipus d'home que som nosaltres. Queixar-nos molt i no fer res.

    Amb l'Assumpta coincideixo sobretot amb el fons. M'agradaria molt que la vida fos com ella la veu, però jo no la veig igual, potser és que no la visc igual. No tindré la sort que la noia que m'agrada em vingui a donar un copet de mà. O qui sap, potser no ho sabré veure. A mi també m'ha agradat aquest fragment que destaques Assumpta, hem de felicitar la Caterina, que és una crack. La veritat és que la clava, el que diu és cert. El problema és que totes aquestes bones sensacions que despertem s'acaben traduint en un 'ets com un germà'. I tornem a començar. Creieu-me, en el meu entorn em passa i sí que ho noto. Sé que les noies estan amb mi 'a mort', però en definitiva sóc això, el seu germà, el seu salvavides, el tio que es deixarà la pell defensant-les. I prou.

    Sembla que l'altre noi de la conversa, en Ma-Poc, també s'ha sentit una mica com jo deia. Per tant, veieu que no anem tan desencaminats. Potser no és una norma, però passa. Però és atribuïble a la nostra ceguesa i a la nostra baixa autoestima, ho he de reconèixer.

    Jo seria de l'opinió de l'Elvira, el millor seria dir les coses a la cara i no anar amb eufemismes. El problema és que no és gens fàcil, i els egos es veuen molt ferits. Però potser la recuperació seria més ràpida.

    ResponElimina
  52. Heu pensat alguna vegada que alguna d'aquestes noies que us agraden potser us estimen "com a amics" fartes d'esperar que els hi digueu alguna cosa? :-)

    Jo avui parlaré de més i explicaré la meva vida... jajaja... però ja he dit abans que en el meu cas em vaig haver de "declarar" (paraula un pel anticuada, però així ens entenem) jo perquè sinó ho tenia súper cru...

    si, un problema de ceguesa mooooolt greu és el que teniu... ai, mareta meva!! :-))

    ResponElimina
  53. No tinc ganes d'entrar en tot aquest joc de comentaris. Jo he expressat el que creia per pròpia experiència. Suposo que tots ho fem. Amb cap ànim de menystenir ningú. Però intentaré matisar les meves paraules. És clar que les noies també es fixen en els bons, sóc el primer a qui no li agraden les generalitzacions i potser m'he deixat dur per l'èmfasi del moment. Ara bé, l'actitud victimista d'algunes dones tampoc m'acaba de convèncer.

    ResponElimina
  54. Xitus, si el meu comentari t'ha molestat, et demano disculpes. T'asseguro que la primera interpretació que en treia (jo, personalment) era la de que aquell "si mai en troben alguna..." donava a entendre que era estrany que una dona es fixés en un bon noi.
    Si t'he interpretat malament, doncs ho sento.

    Suposo que el "victimista" no va per mi perquè no és un paper que m'agradi fer ni m'agrada veure quan els demés ho fan.

    Repeteixo, i et sóc sincera: Disculpa'm si t'he molestat. No era la meva intenció. Només volia expressar que no estava d'acord amb el que jo interpretava de les teves paraules.

    ResponElimina
  55. D'acord, Assumpta...Penso que és difícil copsar el que volem dir en un món virtual en que perdem la comunicació no verbal...Segurament ni el meu comentari era tan greu ni el teu tan reprovador com podia semblar.
    Abraçades virtuals :)

    ResponElimina
  56. No hi ha cap problema, assumpta. De ben segur que ens perdem moltes senyals no verbals a causa del món virtual i això pot dur a malentesos...
    Abraçades virtuals. :)

    ResponElimina
  57. Tens raó :-)
    Moltes vegades penso jo que si ens poguéssim "sentir" el to de veu, o veure l'expressió de la cara mentre escrivim, ajudaria a entendre millor el que volem dir ;-)
    Abraçades virtuals també per a tu :-))

    ResponElimina
  58. Ais, va sortir el comentari per duplicat. És que va fer un error i vaig reescriure-ho.

    ResponElimina
  59. Jo també m'hi vaig trobar una vegada a cal McAbeu (el blog dels enigmes i endevinalles) :-)
    Escrius un comentari, li dones al publicar i NO surt... el tornes a escriure més o menys com el recordes i llavors surt les dues vegades ;-)

    ResponElimina
  60. Aquesta frase si que fa rabieta, sí! I la de "ets molt bon noi, però..." també! I en el cas femení també fa ràbia, que coi! però pel que llegeixo entenc que ets una joia d'home... A veure si encara haurem d'organitzar una "subasta"??? :D

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.