divendres, 26 de març de 2010

Buscant la tècnica

Aquests dies he estat buscant la tècnica per trobar la felicitat, però no me n'he acabat de sortir. I no creieu, no he estat tan lluny, o almenys això m'ha semblat. Tanmateix, no sembla que hagi de ser fàcil descobrir un camí segur per trobar-la , o encertar-ne la fórmula; potser no existeix. Ara no em sento massa bé, evidentment no es comença una tasca si no es pensa que hi ha possibilitat d'èxit, encara que com a científic que sóc, estic familiaritzat amb el fracàs. No em queda altre remei que aturar aquesta cerca i dedicar-me a altres qüestions més sensates. Alguns temes metafísics no estan al meu abast.

29 comentaris:

  1. No hi ha cap fórmula, XeXu. Sé que estàs fart de sentir el mateix, que ja altres vegades ho has dit, però és la pura veritat: arriba quan menys t’ho esperes. O, potser encara més... (això que vaig a dir ara és un atreviment meu, no contrastat, però que no m’estranyaria que fos cert) vull dir que, potser arriba quan menys ho busques.

    Saps? Hi ha coses que quan un s’obsessiona per aconseguir, automàticament les està fent més difícils.

    Si de veritat fas això que dius i atures la tasca de “dedicar-te a buscar la felicitat” i et dediques a altres qüestions, crec que és el millor que pots fer... i just el moment que menys ho esperis, en el lloc que menys esperis, en la situació més inesperada... trobaràs la felicitat.

    Ara bé... la felicitat no és constant les vint-i-quatre hores del dia, cada dia de la setmana... però els moments en que ens ve a visitar són fantàstics i ens han d’omplir la bateria pels moments tristos...

    Respira fons, amic meu, fes coses que t’agradin, surt amb els amics, escriu, llegeix... i deixa que les coses passin :-)

    Una mega abraçada i tota la sort del món!!

    ResponElimina
  2. Si cerques dites cèlebres sobre la felicitat trobaràs unes quantes de força negatives, com ara "La felicidad consiste casi siempre en saber engañarse". Jo crec que el que passa és que hi ha un fotiment de gent que no l'ha sabut trobar, així que no desesperis i segueix cercant-la.

    Ara bé, espero que sàpigues ben clarament quina és la teva felicitat, perquè aquesta senyoreta és diferent per a cadascun de nosaltres.

    Sort en la recerca i ànims !

    ResponElimina
  3. Jo em dissenyo plans d'activitats: anar a la piscina, llegir als jardinets, esmorzar en una cafeteria que m'agradi, anar a veure alguna peli...i funciona la mar de bé.

    ResponElimina
  4. Crec que m'he explicat malament... Ho llegeixo i potser sembla que vulgui dir que no s'ha de buscar la felicitat... No, no volia dir això. Volia dir que no hi ha fórmules exactes, que el que val per uns no val per uns altres i, sobre tot, que obsessionar-s'hi no és bo perquè quan ens obsessionem amb una cosa i, ens sembla que tarda o que no la podem aconseguir, encara patim més i això ens allunya de ser feliços.

    Per això deia que ens arriba quan menys ho esperem, quan menys "ho busquem"... :-)

    ResponElimina
  5. la felicitat? doncs em sembla que no vas bé si cerques una fórmula. La duus tu a dins, em sap greu dir-t'ho :)

    ResponElimina
  6. La felicitat ja la tenim el que fa falta es saber gaudir-la....no desesperis ho aconseguiràs

    ResponElimina
  7. En les coses de la felicitat el millor és no iniciar cap recerca si no estem disposats a enfrontar-nos a un estrepitós fracàs. A més, la felicitat, és una d’aquelles coses que no poden ser buscades, si de cas ens busca ella a nosaltres.

    ResponElimina
  8. Una vegada un experimentador de fracassos em va dir:" En el camí de la felicitat,el que predominen són els fracassos.Però darrera de cadascun d'ells s'obre un altre cami per descobrir." una abraçada molt forta i no deixis mai d'experimentar.^-^

    ResponElimina
  9. Si la trobes, avisa! :-) Però la felicitat com a estat permanent dubto que la trobis; en canvi, sí que és molt més probable trobar-la en petites dosis.

    ResponElimina
  10. Cada dia hi ha un instant que et pot fer feliç. Allò més senzill.
    Una torrada a la vora del foc, un cafè amb una amistat, una frase d'un llibre...una cançó :)

    ResponElimina
  11. Sovint penso que els humans patim aquesta tristesa, melanconia, insatisfacció, digues-li 'àtxe', perquè busquem allò que no existeix. No pas com ens la venen, ni tampoc com ens la imaginem, ni molt menys com voldríem que fos.
    La vida és ... no sé, un desastre? bé, la vida potser no, el desastre l'hem muntat nosaltres creant-nos unes necessitats innecessàries, però potser això és un altre tema. O potser no.
    El que hem de fer és buscar i trobar cada dia, repeteixo CADA DIA, alguna cosa que ens faci somriure i riure o totes dues coses. Encara que només sigui un núvol al cel i et faci pensar en el núvol kindom d'en Goku, mira.
    Puta primavera, així m'ho fa dir.
    Va, em posaré en plan 'oh que llesta i que guai que sóc i que pesada puc arribar a ser i ara li fotré un rotllo que quedarà distret'.
    Coses que m'han fet feliç aquesta setmana:
    -La Maria, la del bar, que quan vaig anar a buscar truita de patates (hi canten els àngels!) per dinar el dimecres, quan vaig arribar a casa vaig descobrir que m'hi havia posat, d'amagatotis, un grapadet generós de xampinyons saltejats.
    -Un intercanvi de comentaris, diumenge a la nit, amb una blocaire culé molt repreciosa a qui li agrada dir-te pocavergonya.
    -Els nostres comentaris d'anada i tornada i la curiositat que segurament desperten.
    -La mà d'en Sergi, company de feina, a l'espatlla per mostrar-me el seu suport.
    -En Pascual (amb C que és d'Albacete), el del bar, quan em parla de futbol i bàsquet igual que com ho fa amb qualsevol home. I quan es preocupa perquè em veu amb els ulls tristos. És el marit de la Maria, la de la truita deliciosa.
    -El noi que hi havia ahir al matí fent el cafè, a la barra del bar, que em mirava de reüll i rivia amb les bromes que ens fèiem amb en Pascual. Recony, era molt eixerit! i diria que l'hi he vist més d'un dia. Avui no hi era, vatua l'olla!
    -Saber que demà quan arribi a casa m'hi trobaré un llibre de haikus d'algú que aprecio moltíssim.
    -Fer servir l'expressió 'vatua l'olla!' al teu bloc.
    -Veure que tot i que hi ha dies en què és complicadíssim sobreviure emocionalment parlant, encara tinc la capacitat de riure.
    -Etceterà, etceterà, etceterà! (Tu havies vist mai la sèrie El Rei de Siam?)

    M'he passat, però com que dius que no cal demanar disculpes, me les prenc sense permís.

    Un petó, una abraçada i un somriure enorme.

    ResponElimina
  12. Fa poc em van dir que la felicitat molt sovint no la veus, que la tens davant els nassos encara que només sigui temporalment i no la veus, i sovint no la disfrutes. En canvi, la tristesa ens colpeja a la cara, ens deixa mig morts de cop, sense avisar i sí que la veiem perquè en notem els cops.
    Crec que hem d'intentar disfrutar de la petita felicitat de cada dia o de cada setmana perquè a poc a poc, aquell moment o aquell espai de felicitat que pot ser molt petit o no, vagi omplint tota la nostra setmana, tot la nostra vida i amb aquesta energia ens poguem protegir dels cops de la tristesa, sempre a punt per abatre'ns...

    ResponElimina
  13. Hi ha coses que no s'han de buscar, es troben o no es troben....de vegades confonem la felicitat amb l'alegria i no es ben bé el mateix...tècniques? sí... viure el moment, assaborir els instants...acceptar com som i el que som i on som...estimar-nos...

    ResponElimina
  14. La fórmula de la felicitat! Jo també fa temps que la busco i tampoc he encertat encara del tot amb els seus components. De totes maneres comparteixo amb tu els resultats de la meva cerca fins ara per si t'ajuden en la teva investigació:
    Components: n'hi ha d'iguals per a tothom (salut, mínima estabilitat econòmica, amistat, amor..) i altres que depenen de cada persona.
    Però cal tenir en compte que no són components estables i que al llarg de la vida varien en quantitat i qualitat de manera que hem de ser capaços de reformular la nostra fórmula de la felicitat en funció dels canvis que experimentin els seus components. Això requereix flexibilitat i adaptabilitat constants. Dues variables bàsiques per la vida mateixa.
    No sé si t'he ajudat gaire però.. seguiré amb la cerca!!!

    ResponElimina
  15. Ja sé que per alguna cosa has guanyat el C@ts al Blog Reflexiu dos anys seguits però potser reflexiones massa. ;-D
    Jo estic amb l'ELVIRA i crec que la felicitat no s'ha de "buscar" sinó que s'ha de "trobar" en els petits detalls, en la satisfacció de la feina ben feta, en l'estar tranquil amb tu mateix, etc. Massa incògnites per poder posar-les totes en una fórmula tècnica. :-)

    ResponElimina
  16. Va, anem de profunds i tal ...

    Ser feliç és una decisió, res més. Hi ha moltes coses a la vida sobre les que no podem fer-hi res més enllà de com les entomem. No busquis la felicitat, simplement gaudeix-la. Com a científic possiblement tendeixes a l'empirisme, però l'ànima humana hi entén poc de lògica i ciència. No ens han educat per a l'espiritualitat, que sona sovint estrafolària i llunyana. Res més fals. Gaudir del temps emprat en un mateix és un dels reptes més complexos del nostre temps, però hauríem de començar sempre per nosaltres mateixos. Ets reflexiu i empàtic (o això crec pel que et conec/llegeixo), aplica't la fórmula. De vegades ens capfiquem massa en ser, quan només ens cal gaudir del que ja som.

    Ui, quin to més seriós que m'ha sortit ... buff!

    ResponElimina
  17. La felicitat és com la lluna del teu blog. La veiem i la notem a prop, però no la tenim a l'abast.
    Anem fent el dia a dia i quan creiem que no som feliços, alcem el cap i la veiem allà dalt, tranquil·la com sempre... fent-nos relativitzar els maldecaps mundans que ens entossodim a arrossegar pel món.
    Ànims!

    ResponElimina
  18. Et diré un secret incomprensible que vaig descobrit tot buscant la mateixa fórmula,. La lluna, pels que cerquem la felicitat, és com...

    ... busco un símil i no el trobo, ja t'he dit que era difícil. Però el que vull dir, és que en la recerca del sol, augmenten les probavilitats.

    ResponElimina
  19. La felicitat no es busca, es troba. En el dia a dia, fent allò que un troba convenient i esfo´rçant-se per a arribar a l'objectiu, de sobte, un es sent d'allò més bé. És llavors, potser, quan hi estem a prop. I sense ni adonar-nos-en!

    ResponElimina
  20. Que tingues sort, doncs, a vegades pense que és qüestió només d'això junt a una mica d'optimisme. Potser t'ajude si et fixes en els petits detalls que t'agraden de la vida...

    ResponElimina
  21. Per mi un bon camí per la felicitat és intentar entendre i assimilar l'època present en que vivim. COm t'ho diria...Estar actualitzat i no ancorat en temes del passat o futures preocupacions temudes. Jo li he donat masses voltes al cap i després resulta que mirant la trajectòria m'he mogut en forma de cercle.
    Salut XeXu!

    ResponElimina
  22. no sé què és la felicitat, només sé que viure és un destí que m'agrada, la vida esclata pertot i la natura segueix el seu ordre i avui això em fa sentir bé, demà qui sap..
    ser feliços a dojo potser ens faria infeliços, perquè som eternament insatisfets i només sabem viure en l'alternança d'un i altre estat, no sé.. se m'acut que això tingui alguna cosa a veure amb la felicitat

    ResponElimina
  23. molts ànims! tu segueix provant, segur que tard o d'hora (esperem que d'hora) tindràs éxit!
    els científics no dieu que tb són bons els fracassos per anar avançant? ja sé que això ara no et serveix gaire, xò potser més endavant si.

    per cert, has vist el post de la Rita? potser t'ajuda a sentir-te un xic millor!

    ResponElimina
  24. Hi ha una història que un dia vaig llegir i em va agradar que la resumeixo i diu que els Déus ens van castigar als humans a buscar i buscar durant tota la nostra vida la Felicitat, que seria el nostre taló d'Aquiles per haver estat una espècie massa prepotent i mai trobaríem la clau que obra aquesta porta, escalaríem muntanyes i la buscaríem mar enllà, però la clau la tindriem dins nostra, però com que sóm com sóm, mai ens hi fixaríem que està aquí dins.

    Estem maleïts i condemnats a ser buscadors de la felicitat, sabem que hi és, l'hem viscuda a moments i ens hem tornat addictes a ella.
    Jo també l'estic cercant :) Tu si trobes la fòrmula ja saps, la passes i que et faras multimillonari.
    Cuida't molt Xexu i molts ànims per seguir i seguir caminant buscant-la o com et diuen els companys, que sigui la mateixa Felicitat la que et trobi.

    ResponElimina
  25. Jejeje Elur!!... XeXu!! En un comentari li vaig dir que no tenia tele "de pagu" i que estava seguint el partit per la ràdio i em va començar a enviar enllaços per poder veure el partit del Barça per Internet... i funcionaven!! i gratis!!... Potser sap cinc o sis llocs diferents!! És una pirataaaa!! jajajaja
    Uns poquets segons de retard però es veia força bé!!! :-))

    ResponElimina
  26. jo no sóc pirata, només navego :P

    ResponElimina
  27. Moltes gràcies a tots pels comentaris. No em veig amb cor de contestar-vos un per un, però com molts heu apuntat, la felicitat és troba, no es busca. A més, sóc plenament conscient que està en les petites coses, aquelles que ens trobem cada dia i que de vegades no els fem cas. És no voler aconseguir impossibles i saber gaudir del que es té i del que se'ns ofereix. No hi ha fórmules, per si a algú li quedava algun dubte.

    El que sí voldria fer és donar la benvinguda a casa a Zillahh i Lolita lagarto, gràcies per passar.

    Un cop més, gràcies a tots per ser aquí sempre.

    ResponElimina
  28. Jo crec que la felicitat la portem a dins. És un estat d'ànim més: estàs feliç o estàs trist; ets feliç o ets trist. Al capdavall, si ho busques al diccionari, diu: Estat de l’ànim plenament satisfet. Aleshores es tracta de satisfacció i no de felicitat, el que hem de buscar! I què és la satisfacció? Com ens sentim plenament satisfets? Així doncs, la resposta a la teva cerca és ben senzilla: només quan et sentis plenament satisfet, et sentiràs feliç. Ara la qüestió és saber què et satisfà a tu. Què et satisfà de debò i així trobaràs la teva felicitat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.