diumenge, 28 de febrer de 2010

Keywords

Sempre que busquem alguna cosa a un cercador, ho fem a través de paraules clau. Una paraula clau seria aquella que té prou relació amb el que estem buscant com per trobar els millors documents i la millor informació. És un concepte molt útil en ciència, per exemple. Però també en el dia a dia, gràcies a Sant Google, bàsicament.

Fa uns dies vaig pensar quines serien les paraules clau que em definirien a mi. Però no les que diuen com sóc, sinó les que definirien la meva història, el meu bagatge, els conceptes més importants de la meva vida que han fet que arribi a avui sent qui sóc. Les paraules que han marcat el meu camí. Vaig pensar que seria un difícil però interessant exercici si limitava aquestes paraules a només 5. Després de pensar-hi una mica, m'han sortit aquestes:

Torredembarra
Bioquímica
Castells
Blogs
Barcelona

És queda curt, ja ho sé. No incloure una paraula com 'amistat' fa mal, però és que totes elles tenen implícit aquest concepte. També m'empenyia una mena de força a incloure alguna persona entre les paraules, però me n'he estat. Aquestes paraules també porten implícites algunes persones. 

I vosaltres? Algú s'anima a definir la seva vida amb només 5 paraules? És més difícil del que sembla.

47 comentaris:

  1. És molt difícil, Xexu! Suposo que en podria triar 5 que defineixin la meva vida, podria sentir-me més o menys identificada i si seguidament en triés unes altres 5, diferents, també podrien definir la meva vida... No sé quanta estona hi has estat pensant en això. Jo un cop ho vaig fer... vaig anar escrivint paraules que em definissin... les que sortien i després anar eliminant les menys representatives fins a quedar -te amb 5 (era com una mena de joc o de meme) però em vaig quedar amb aquesta sensació que explico a dalt. Podrien ser unes o altres...

    ResponElimina
  2. pst pst! m'agrada la foto dl mixino amb la poteta. :)

    ResponElimina
  3. No sé si seria capaç de fer la llista,però coincidiríem amb una paraula: "casteller"

    ResponElimina
  4. Les altres quatre no ho se segur però la paraula salut sempre hi hauria de ser

    ResponElimina
  5. Uhmmmm difícil... Hi pensaré, però no crec que me'n surti. :P

    ResponElimina
  6. Uff Xexu, crec que és molt difícil, però crec sincerament que l'has clavat en el teu cas. Et respondré amb les keywords que se m'han acudit per a mi, que no són 5: Barcelona, Química, Bioquímica, Villarroel, Can Ruti, Niça,Sancho de Ávila i Edinburgh...i suma i sigue, que sempre poden venir de noves!

    ResponElimina
  7. Ho trobo un exercici dificilíssim... ara bé, llegint els comentaris, he vist que el sistema que diu Carme podria ser molt bo... anar escrivint un munt de paraules amb les que ens sentíssim identificats i, després, anar seleccionant i eliminant fins arribar a cinc.

    De totes formes, saps què és el primer que m’ha vingut al cap quan ho he llegit? Recordes un jove marroquí que va fer una pintada a la seva escola que posava “Déu, pàtria i Barça” substituint amb “Barça” la paraula “Rei” que forma la frase original que és lema del seu país? Per haver fet això el pobre nano va anar a la presó... Sempre vaig pensar que aquest xicot havia escrit tres paraules que em defineixen totalment... només caldria buscar-ne dos més...

    Evidentment, jo sí que necessitaria posar el nom d’una persona, Josep Lluís... i l’altre? L’altre pot anar variant en cada moment... no vull tancar la meva llista, tinc quatre asos i un comodí ;-)

    M’ha encantat aquest post!!

    ResponElimina
  8. Potser semblarà una burrada incloure “Barça” en quelcom que sembla que hauria de ser més important, o transcendent... però no, jo sé que no és cap tonteria... tot té la seva explicació ;-)

    ResponElimina
  9. complicat, eh!
    si només hagués de ser una, ho tindria potser més fàcil: militància.
    és el que m'ha portat a ser com sóc ara mateix i a viure el que he viscut.

    si ho he d'acompanyar amb 4 més,.... coincidiria amb Barcelona i tb afegiria joventut, el mediterrani i vuit8ena.

    I si, cada paraula són moooltes paraules

    ResponElimina
  10. És un exercici molt complicat el que ens proposes. Me'n surten massa!

    ResponElimina
  11. perquè cinc quan amb una en faig prou? Jo.

    potser demà ho veig diferent... ara mateix penso que tinc prou raó com per deixar-ho escrit i prou poca vergonya. Perquè tot plegat, Garrotxa, pluja, gat... i bla, bla, bla... formen part d'un tot que sóc jo.
    Per això som incapaços que resumir-ho en cinc paraules, sempre ens faltarà poder-hi posar un concepte, un nom o més d'un, amors i desenganys... la llista de 'keywords' no ens pot resumir, el resum ets Tu, i Jo i Ella i Ell. I mai podrem acotar tota la nostra vida, siguin els anys que siguin, satisfactòriament.

    Ja ho sé, ja ho sé... ara mateix me'n vaig a dormir.

    Un petó!

    pd.-el nom Torredembarra sempre dispara un torrent de records dins el meu caparró.

    ResponElimina
  12. Catalunya
    Salut
    Família
    Mediterrani
    Art (fins el setè i tot, eh?)

    ResponElimina
  13. Bufa, molt complicat això de resumir tantes coses en tan poques. Havia començat amb l'"excercici", però no me'n puc estar de somriure davant aquest intent tan nostre de reduir les nostres vides a l'etiqueta. I clar, si tan poques paraules volen dir tantes coses ... quina necessitat tenim de reduir-les? És a dir, aquestes cinc paraules volen dir moltes coses per a nosaltres, però potser no per a algú altre, que no et coneix prou o no enten els matisos. Així que la reducció no em val. Ho sento. En cinc paraules no en tinc ni per pipes!

    ResponElimina
  14. Mmmmmmmmmmm...
    Escriptura
    Xocolata
    Mallorca
    Nostàlgia
    Comunicació

    ResponElimina
  15. En el meu cas el tinc fàcil... però em guardo les keywords que sinó el Gran Germà GooGle em tindrà encara més localitzat !!

    ;)

    ResponElimina
  16. Molt complicat, massa...

    I no només pensar-ho i decidir-ho, sinó tenir la valentia d'expressar-ho. No et preocupis per deixar paraules a l'aigüera, perquè segur que el significat de tot allò que has escrit va més enllà del que ens diria un diccionari.

    És fàcil dir que em definiria amb el meu nom, que ja porta implícit tot el que sóc. Llàstima que empri pseudònim...

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. La síntesi mai ha estat un dels meus forts i si la síntesi vital passa pel número cinc encara menys.

    Serà un txurro però diria ...
    Taquígraf Serra. Manyanet. Pilota. Canàries. Alcolea.

    Bufff ... deixa mal cos reduir a cinc :(

    ResponElimina
  18. Molt difícil, 5 paraules són molt poques, i jo potser ho acabaria tot amb un nom propi que fa més de mitja vida que em persegueix, però posar un nom propi (que no és el meu) per definir-me seria com exposar públicament la meva malaltia mental, així que no ho faré!

    ResponElimina
  19. Umm... estem davant d'una nova entrega de "Propostes d'en XeXu"? jejeje que sàpigues, però, que sóc incapç de definir-me en cinc paraules, d'encabir tot el meu jo en cinc mots.
    Potser Barcelona, muntanya, ... uff!! No ho sé... Massa difícil!!

    Castells, per què? si no és molt preguntar...

    ResponElimina
  20. doncs ...
    família
    Catalunya
    llibres
    muntanya


    tot i que algunes d'aquestes també contenen les altres :) apa, ja m'has fet rumiar, ara hauré de reposar una estona ;)

    ResponElimina
  21. Mmm, ja t'ho diré, que porto estona i em surt una llista molt llarga...
    :-)

    ResponElimina
  22. Només 5... difícil, eh!
    En la meva situació actual, crec que serien...

    desplaçada
    traducció
    preparatius
    Otis
    Barcelona

    i segurament aspirina, que els dilluns fan venir mal de cap!

    ResponElimina
  23. Molt complicat això de les cinc paraules clau però ho provarem:
    Barcelona
    escriptura
    lectura
    psicologia
    ensenyament
    Podien ser ben be diferents....Bona reflexió Xexu

    ResponElimina
  24. sóc totalment incapaç :-( El que si quehe fet és anar buscar les teves a Sant Google; no ho he pogut evitar. Hi seguiré pensant

    ResponElimina
  25. Jo crec que tinc les meues prou clares!

    Marroc
    Literatura
    Reiki
    Dansa
    Viatges

    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. Em sembla molt difícil però em sembla que els meus són:
    Dolços
    Barcelona
    Llibres
    Catalunya
    Idiomes
    És molt difícil per això.Una bona pensada^-^.

    ResponElimina
  27. Jolin Xexu,ens poses deures :P això és molt dificil. Que no veus que ni omplint blogs de paraules en sòc capaç de saber com sòc. El què em va sorprendre era veure'm al localitzador del Google i les paraules que em definien, jo reduïda a 4 mots i aquells?
    Fent un esforç sobrehumà i tenint en compte que d'aquí 5 minuts en podria posar unes altres, provaré amb:
    -Catalunya
    -Música-ballar
    -Viatjar
    -Nens/es amb problemes
    -i els meus propis problemes.

    ResponElimina
  28. Avui, però només avui, è?!

    migranya
    garrotxa
    pluja
    familia
    animals

    Consti que la familia que vull dir és la dels afectes no la dels lligams de sang, que poden ser la mateixa en alguns casos però no pas en tots.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  29. Un tema enginyós, sí senyor, m'ha agradat.
    Jo no m'atreveixo a auto-definir-me ...això ja em defineix :-) ?
    Va, ho intento (té truc):
    carreró
    sense
    sortida
    almenys
    aparent

    ResponElimina
  30. Tinc ganes de veure les respostes a aquests comentaris... feineta de la bona!

    Per cert! No sé si només és el color o alguna altre cosa, però els comentaris es llegeixen la mar de bé :-))

    ResponElimina
  31. uff jo me n'abstinc, seria massa difícil! Bona iniciativa!! Un petó

    ResponElimina
  32. Jo porto una estona intentant-ho i no me'n veig capaç. I és que em costa trobar coses que em defineixin, i potser no pel que li passa a la majoria, que potser té massa coses per triar. El que em passa és que no sé trobar què és allò que és ho ha estat més important per a mi.

    No aconseguiria definir-me amb paraules tan concretes com les teves. La bologia sí que em definiria, crec que és el que més m'omple des de feia molt de temps... o mai. No ho sé. I no tinc llocs que m'identifiquin, ni coses així. He viscut massa idealitzant coses, construint somnis dins el cap que potser m'he entestat a pensar que un dia arribarien, i m'he dedicat a esperar... esperar el no res. Potser, doncs, sóc pacient, però indecisa i somiatruites alhora.

    Biologia, somiadora, indecisa. I per acabar, potser esport i estimar. La primera, perquè m'ha aportat i m'aporta força coses que em fan sentir bé sense que mai a la vida hagi estat capaç de definir-ho. La segona, perquè sempre ho he intentat i mai me n'he acabat de sortir. Fracassos que potser encara es poden complir també ens poden deifnir, oi?


    Uff Xexu... m'has fet pensar massa, avui!! UNa abraçada maco!!!

    ResponElimina
  33. Faltes:
    "allò que és O ha estat més important per a mi..."
    "poden complir també ens poden DEFINIR, oi?"

    Perdó.... u.u

    ResponElimina
  34. Moltes gràcies a tots els que heu comentat, i especialment a aquells que heu fet l’esforç de pensar i llistar les paraules que defineixen la vostra vida. Segueixo pensant que és un bon exercici, però és cert que cinc paraules són poques per parlar d’anys i anys de camí.

    Deric, et dono una mica més de temps per pensar-ho.

    Carme, ja ho havies fet tu? De veritat? No ho recordava pas. Si ho hagués recordat no hagués escrit aquest post, vaja. Bé, de totes maneres, és una gran estratègia la teva, pensar-ne unes quantes i anar eliminant. Jo ho faig sovint amb altres temes, però saps, en aquest cas, com que buscava paraules o conceptes veritablement importants, em va costar que em sortissin els cinc, ja que la majoria de coses que em venien ja no les considerava.

    Kweilan, tens tot el temps del món.

    Déjà, t’agrada perquè no la vaig fer jo. La va fer algú amb més criteri i una càmera millor que la meva.

    Captaire, així que tu ets casteller?? Segur que ens hem trobat per alguna plaça!

    Garbi24, però no estem parlant de coses que volem, sinó de les que tenim o hem tingut. Tu has tingut una salut de ferro tota la vida?

    Rita, encara estic esperant, eh? Hehehe.

    GG, algunes de les teves van incloses en algunes de les meves, a banda de Bioquímica, que com bé saps, és la vida, i lu demés són detalls. Algun dia jugarem a això amb persones i riurem una estona.

    Assumpta, bona tria la teva, ja que et defineix molt bé, almenys pel que es veu com a blogaire. El teu comodí podria ser perfectament ‘blogs’. També podria ser altres coses, però millor pensar en positiu, no? Però m’acabo d’adonar d’una cosa. Jo vaig posar ‘blogs’ com una de les meves paraules, però l’hauria de substituir per una altra, ja que no només de blogs viu l’home. Aquesta paraula seria més general, però més real també: internet. De fet, ho hauria de canviar. Però bé, ho deixaré com està, que ja està fet.
    Si tot té una explicació, què esperes per donar-nos-la?
    Comentari 3: La lletra dels comentaris ara és blanca, el meu crític de blogs em va recomanar que la posés d’aquest color. El que sortia per defecte no es veia massa bé.

    rits, m’agraden les teves paraules! En especial m’ha sorprès (gratament) ‘militància’, la que tu tens tan clara. Segur que és una cosa que et defineix perfectament, però no sé si tothom seria capaç d’arribar a una síntesi així, trobar una paraula que ens defineixi tant. Hauria d’haver inclòs jo ‘mala llet’? Potser, però ja serien dues paraules.

    Albert, doncs vinga, a anar tatxant fins que en quedin 5.

    Elur, nosaltres som un tot, un conjunt de coses. Imagina aquest conjunt de coses com un d’aquests núvols d’etiquetes que alguns tenen penjat al blog. Les etiquetes més utilitzades tenen la lletra cada cop més gran. Aquestes etiquetes són les que busco, aquelles paraules o conceptes que destaquen per sobre de les altres, que són menys importants. Les que jo he posat són molt generals, és com una mena de trajectòria vital. Em quedo per mi la importància relativa que tenen, però dins de cadascuna no només hi ha un significat, hi ha múltiples històries, hi ha una època i moltes vivències.
    Comentari 2: finalment ho has fet! Deixo la resposta que t’havia fet ja (un cop que em surt un símil interessant…), i continuo aquí. Vols dir que aquestes paraules només són per avui? Penso que algunes se’t poden aplicar per tota la vida, i altres no m’atreveixo a fer-ho, però potser tu si que les afegiries. Penso que t’has sabut definir prou bé, per ser que no anaves a fer-ho.

    Cris, ras i curt, gràcies per fer l’exercici!

    Joan, jo no et demanaré saber el per què de les teves paraules. No he explicat les meves, com deia més amunt cadascuna inclou moltes coses, perquè si no fos així no podria considerar-les importants. Continua a baix…

    ResponElimina
  35. Podria haver dit ‘feina’, que a jutjar per tot el que en parlo darrerament, sembla prou important. Però no, de la feina no n’he tret res de bo de moment, només quatre xavos per anar tirant. I no és que hi hagi cap necessitat de reduir, cadascú tenim la nostra vida, però tampoc no ens l’expliquem sencera. Això és més un joc que una altra cosa.

    Caram Frannia, em sorprèn ‘xocolata’! Realment és tan important a la teva vida?

    Carqui, tenim una mica de paranoia potser…?

    Sànset, ara m’has encuriosit amb això de que el teu nom ja demostra tot el que ets. Ara estaré pensant com et dius! Tens raó, ja ho he dit per aquí. Les paraules que jo he escrit, o les que pot escriure qualsevol, porten implícites moltes coses, i per això són tan importants i m’han fet com sóc. Podríem dir que són les paraules que resumeixen les coses més importants de la meva vida, el concepte que engloba totes aquestes coses.

    Òscar, això són carrers de Barcelona. Suposo que és agosaran preguntar-te, però hi ha un d’ells que, si és la teva residència actual o ho era fa uns 6 anys, segur que ens havíem creuat algunes vegades. Llàstima que en aquelles èpoques jo ni tant sols havia sentit a parlar de blogs.

    Adbega, i ara ens deixaràs amb el dubte? Dona, que això no es fa! Va, que aquí som tots una colla de malalts mentals, ja no en ve d’un!

    Sr. Banyera, quan em va venir aquest post vaig pensar en tu i en la teva etiqueta, hehehe. És molta pressió això, eh? Bé, no et puc ajudar massa, però ‘muntanya’ segur que la tindries. Segur que en trobaries de tan grans com aquesta. Ah, i això dels ‘castells’ ja t’ho he comentat a ca teva.

    Clídice, les trobo totes magnífiques… però ‘sí’?? Suposo que deu tenir un bon significat per tu, però a mi m’ha sobtat molt!

    Agnès, com va la retallada?

    M., sentint-ho molt, però t’hauré de fer repetir l’exercici. És clar, no llegim bé els enunciats, i després els exàmens surten com surten. Aquestes són les paraules que definirien la teva vida actual, però quines definirien el conjunt de la teva vida? Apa, més deures.

    Elvira, la que més m’agrada: ‘ensenyament’. Trobo que si la destaques ha de ser perquè deu haver marcat força la teva vida, la defineix.

    Mireia, espero que no m’hagis trobat al google! Almenys per aquestes paraules, perquè ser-hi, hi sóc.

    Nimue, ‘reiki’ és una mena de massatge guaridor japonès, no? Quan passes per casa? No oblidis les magdalenes, eh? La veritat és que em sembla que les tens molt clares i t’escauen molt.

    Judith, si que tenen importància els dolços a la teva vida. Ja ho veig força en els teus posts, però ves en compte que els carrega el dimoni, eh?

    Nits, ets la primera que posa a la llista una cosa que li ve de dins, una cosa negativa que té una importància en la teva vida. De manera molt genèrica, però és cert que hi ha coses de dins que ens afecten tant que les hem de considerar molt importants, han marcat la nostra vida. A veure si en un futur pots substituir la teva cinquena paraula per alguna de més agradable.

    Atzu, per enginyoses les teves paraules! Però és trampa, eh, això no et pot convalidar. Penso que hauràs de fer algun treball per pujar nota.

    Patrícia, ho podries provar! Com que ets joveneta has tingut menys temps perquè se t’apareguin paraules, i potser ho tens més fàcil!

    Laia, em costa de creure que no et vingui la paraula ‘dofins’ al cap. A mi i a la majoria dels que et seguim sí que ens ve. I com que és una de les teves grans passions, podria entrar tranquil•lament. Com tu mateixa has vist, de paraules no te’n falten. Ara són aquestes, algunes et defineixen a tu, i d’altres defineixen més la teva vida. Però tot pot acabar sent una mateixa cosa, i encara et queden moltes coses per viure i molts conceptes que tindran importància. Aquesta llista s’haurà de revisar. Però no només la teva. La de tots. Les coses canvien amb el temps, i les percepcions de la importància també.

    ResponElimina
  36. Bé XeXu, "sí" és el contrari de "no", allò positiu sempre pel davant, no negar-me res que sigui engrescador, bell, interessant. "Sí" conté milions de paraules i si l'hi afegeixes un somriure les multipliques fins l'infinit. "Sí" és una paraula excel·lent, és una porta oberta, és interés pels demés, és ... bé, ara ja començo a semblar farigola, però no m'importa massa. T'hi has fixat en quantes persones comencen a parlar amb la paraula "no" o "jo"?: "no, si jo ...". Doncs el dia que vaig aprendre a començar les frases amb un "Sí, ..." afirmatiu, positiu, moltes coses van canviar. Ah! i també perquè el meu company sempre em diu: "a veure quin dia dius que no i deixes de tenir reunions de coses" i jo li contesto: "sí, amor meu, tens tota la raó, algun dia" ;)

    ResponElimina
  37. Arribo tard i no sé si ho sabré fer. Fa poc en un curs virtual ens van fer fer una dinàmica semblant, haviem de descriure'ns amb cinc adjectius.
    El que tu planteges és diferent...Jo també podria incloure-hi un nom propi que ha marcat la meva vida, però no especificaré el nom, només la inicial. He pensat de no fer-ho, però realment seria mentir a la mecànica del joc, si no la poso.
    Viatges, Música, Idiomes, Psicologia, N.

    ResponElimina
  38. Ben mirat, rectifico Viatges per "Països Catalans". Crec que aquesta darrer concepte té més força.

    ResponElimina
  39. Jejeje sí, sí, "tot té la seva explicació", però no totes les explicacions es poden escriure públicament... ni que sigui en un blog com el teu en que explico moltes més coses que a ca meva :-))

    ResponElimina
  40. Doncs... triar-ne cinc és complicat perquè les paraules que finalment escullis englobaran massa coses i cadascú les interpretarà com voldrà, però vaja... Aquí tens les meves!

    Llengües
    Viatges
    Mans
    Homes
    Família

    ResponElimina
  41. Vaig llegir aquest post "quan tocava" però vaig considerar que necessitava pensar-hi una mica per contestar!

    Les meves 5:

    Mar
    Sinceritat
    Por
    Lligams
    Psicologia

    He estat sincera, eh!? :)

    Utnoa

    ResponElimina
  42. Arribo tard... i sincerament em fa mandra autocenceptuar-me en cinc mots.
    Què tal JO a la cinquea potència. (que no x%). És que peco d'egocentrsme i això em fot. :(

    ResponElimina
  43. Clídice, és una visió molt positiva aquesta, però penso que uns conceptes tan importants com el 'sí' i el 'no', amb tot el que impliquen, s'han de saber fer servir de manera correcte. Una actitud positiva et farà viure millor, segur. Però dir que sí a tot t'acabarà cremant, acabaràs pensant que ets l'ase dels cops. Jo em definiria com més aviat negatiu, però hi ha coses i persones per les que sempre tinc un sí, és clar.

    Xitus, trobo que has seguit la mecànica del joc a la perfecció. En cas que jo tingués una persona que destaqués per sobre de les altres també tindria lloc a la meva llista. Si no ho vaig fer és perquè el nom que em venia era de fa molts anys, i seria injust incloure'l sense posar també un altre nom posterior, que tant de bo pogués posar, i que també posaria a la llista si seguís amb mi. Però les coses no són com volem, i les paraules que acaben sent importants són les que són. En un futur ja les canviarem.

    Assumtpa, espero que l'explicació tingui a veure amb els cinc gols que avui marcarem contra l'Almería!

    Núr, no em sembla que t'hagi resultat gens difícil! Jo les trobo molt bé. Cadascú pot fer les interpretacions que vulgui, però només tu sabràs la importància que té cadascuna per tu. Però això és l'únic que importa, oi? Els altres no n'han de fotre res de les teves paraules!

    Utnoa, m'has semblat del tot sincera, certament. Són paraules molt bones, en el sentit de que segur que les sents totalment teves. Només desitjo que alguna d'elles desaparegui amb el temps. Vaja, només espero que desaparegui 'por' i que sigui substituïda per, per exemple, 'seguretat'. Què et sembla? Si algun dia passa, no dubtis en venir-m'ho a dir, eh?

    Home Met, una mica egocèntric sí que sona això. Però bé, si t'ho repenses i trobes altres paraules, ja me les diràs.

    ResponElimina
  44. Cert Xexu, a vegades les coses no són com volem. I fa mal. Però recau en nosaltres la possibilitat de refer-nos-en i seguir el nostre camí. Una abraçada.

    ResponElimina
  45. Resumir-ho amb cinc paraules clau...mmm ho hauré de meditar...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.