divendres, 15 de gener de 2010

Relats conjunts, Demanant un taxi



Com cada setmana, sortim de l'hotel separats, perquè no se'ns relacioni. Ella va davant, tornarà a la feina primer. Jo m'esperaré una estona i faré acte de presència una mica més tard, ningú no s'estranya que el cap de personal es prengui el seu temps per dinar. Avui plou, s'ha posat a ploure de sobte. La veig allunyar-se de mi i anar a demanar un taxi sota el meu paraigua. Hem quedat que el tirarà al contenidor d'escombraries abans d'entrar, per no aixecar sospites. Jo m'estic mullant, m'inventaré que me l'he deixat descuidat en algun lloc.

Ja fa més d'un any que ens trobem un cop per setmana, sempre el mateix dia, i ens lliurem a la passió que sentim l'un per l'altre. No estan gens ben vistes les relacions entre treballadors a la meva empresa, no sé què passaria si s'assabentessin que, justament la persona que podria cridar l'atenció d'algú que incomplís aquestes normes no escrites, és qui primer les incompleix. Per si no fos poc, els alts càrrecs són molt conservadors, saber que som un parell d'adúlters significaria el nostre acomiadament immediat.

La nostra és una relació merament sexual, aquella mena de fruit prohibit que ens desperta els nostres instints més profunds. És una mena de passió que cap dels dos trobem a casa. No ens calen paraules boniques, ni falses promeses. Tots dos sabem el que volem de l'altre. Això és el que sempre hem afirmat tots dos. Ara me la miro, un taxi és a punt d'aturar-se davant seu. No es girarà, a partir d'ara és com si no ens coneguéssim. Però ara voldria que es girés, que em dediqués un somriure còmplice i trapella, o que em mirés amb ulls tendres, una mirada que em digués 'ja t'enyoro'. Voldria que es girés, però no ho farà. Cap gest ni mirada de reull. Jo no puc deixar d'esguardar-la. Puja al taxi i la imatge desapareix rere la cortina d'aigua i els vidres entelats.


Tornen els Relats Conjunts! Aquesta és la meva proposta. T'hi animes?

35 comentaris:

  1. Ostres, m'ha encantat! En especial com descrius els sentiments del final.

    El meu relat, sense tenir res a veure amb el teu, té un aire... O, almenys jo li trobo!

    ResponElimina
  2. M'ha encantat. A les darreres ratlles, hi ha amor!!!

    ResponElimina
  3. M'ha encantat el final! ;-))

    El relat és molt bo i, a mida que anava llegint, em creia el que llegia, precisament perquè està ben descrit... però quan he arribat al final he tingut una bonica sorpresa...

    I és que els relats són una mica reflex de nosaltres mateixos :-)
    A mi em costa escriure un relat que acabi malament. A vegades ho vull fer, ni que sigui com a prova, però llavors no m'hi sento identificada... i, en ocasions, començo un relat amb idea d'acabar-lo malament i, al final, li faig un gir perquè no sigui així...

    Doncs en llegir el teu final, m'ha agradat perquè he pensat que a tu et passava el mateix :-))

    ResponElimina
  4. Precisament avui no! jeje

    No va massa d'acord amb el meu post, però està ben escrit, :)

    Utnoa

    ResponElimina
  5. Sí que és cert que el teu relat i el de l'Anna Tarambana podrien ser el mateix explicat des dels dos punts de vista...

    Excitant la història adúltera entre treballadors de la mateixa empresa... ;)

    ResponElimina
  6. Bon relat! m'ha agradat la lleugera traïció a allò merament sexual...quan desitja que es giri i el miri....potser és més del que ell pensa...potser en realitat s'acaben estimant i fa veure que no....

    ResponElimina
  7. Molt bon relat! hi ha temes que mai no són tan simples ... volen només sexe i... potser ni tan sols és cert i només s'ho diuen per protegir-se i no esperar més del que poden esperar.

    ResponElimina
  8. Bon relat, Xexu!
    Potser el plaer i les carícies, els portaran a d'altres plaers i d'altres carícies, també!

    ResponElimina
  9. A casa del Sànset i la utnoa parlaven de relacions "amagades" i també t'hi he llegit el comentari.... M'ha agradat molt com ho planteges "en primera persona" i l'amor que ell hi deu sentir per les darreres paraules que són desitjos, i que no s'acompliràn, ella marxa, i prou, cap "ja t'enyoro".... Molt bo, com sempre XeXu :) Un petó plujós

    ResponElimina
  10. M'ha encantat, XeXu!!!

    Vols donar-li un caire frívol -una relació merament sexual-, però no pots -una mirada que em digués "ja t'enyoro"-. Molt XeXu! :-)

    ResponElimina
  11. Genial, fantàstic... quina passada, XeXu :)

    ResponElimina
  12. M´ha agradat molt. La part final li dóna un puntet de tendresa...

    ResponElimina
  13. cal resguardar la privacitat si volen continuar junts, es ben bé per complir amb la norma de: on tinguis la feina no hi posis l'eina.
    molt enginyós.

    ResponElimina
  14. Jo crec que el paraigua si que ha somrigut, sap que no taparà la cara dels... i l'abandonaran. Seria el tercer, en discòrdia?
    Mut i de negre sabent la xafarderia i no poder contar-la.
    La peli s'havia acabat pel paraigua
    i si resuscita...- He trobat el paraigua diu el botones tot alegre.
    Que farem... Aquí era... I es munta el gran tingldo per esbrinar com a fet cap allí i uns ulls que han vist... Prou...Que em faig pesat. Anton.

    ResponElimina
  15. Saps que hi ha persones que utilitzen el sexe per amagar la soledat?...no se si bé massa el cas, però és un dels sentiments que transmets, entre d'altres, bon relat.

    ResponElimina
  16. Molt ben trobat, el relat! Ai, el trapella, que es pensava que només volia sexe.

    ResponElimina
  17. vols dir que merament sexual? ais, aquest noiet haurà de començar a plantejar-se realment què sent!!! ens quedem amb l'intriga de saber què pensa ella!!!

    molt bon relat! fantàsticament escrit!

    ResponElimina
  18. genial!!! i m'apunto al que han dit per dalt: crec que no només hi ha sexe...

    ResponElimina
  19. Ei nanit guapo!!!!

    M'ha agradat molt el relat, de veritat.
    El final, una passada.
    Només sexe, ho dubto.

    Pd: I Felicitats!!!! (ja sé que endarrerides!!!!)

    Un petó.

    ResponElimina
  20. Company, com sempre és dels que marca un punt i a part...

    El relat és boníssim i, fins a cert punt, si que té un aire de família amb el de la Tarambana.

    M'encanta!

    ResponElimina
  21. bon relat Xexu. I com deia no sé qui. El sexe gairebé mai es només sexe.

    ResponElimina
  22. L'excitament per mantenir en secret l'aventura, pot ser tant plaent com la trobada en si mateixa. Però em penso que d'aquí a poc temps, sortiran entre ells noves demandes i no hi haurà prou amb els breus encontres.

    ResponElimina
  23. Els amants i a més companys de feina. Un joc que semblen tenir els dos les normes clares, o no? perquè ell dubta, la mira i la vol protegir mentre s'allunya. Potser són amants però ell hi sent molt afecte. Aquestes relacions així pengen d'un fil, perquè el què el principi pot ser excitant al final es va convertint en ansietat o un pot voler més i pot fer mal, a ells i si són adulters als qui ho descobreixin.
    Bé, és una història, però ja veus Xexu, la fas tant real que ens fas parlar dels personatges. A mi també m'agrada la tendresa que despren el noi quan ella se'n va. Molt bonic :)

    ResponElimina
  24. quin perill, quin perill...
    a aquest senyor em sembla que ja se li ha anat de les mans la història! ;)

    ResponElimina
  25. Aquest relat va anar canviant en el meu cap des del primer moment que el vaig pensar i mentre l'escrivia. Se m'acudien diferents finals, però finalment vaig optar per aquest, per transmetre un sentiment que tenia el protagonista, un sentiment envers la seva amant, per demostrar que és molt difícil mantenir una relació així de propera amb algú i no tenir altres sentiments que la passió i les ganes de sexe. El meu protagonista no ho reconeixerà, però sent moltes coses per la noia del paraigües.

    Gràcies per comentar aquest relat, m'alegro que us hagi agradat.

    ResponElimina
  26. A mi, els relats sempre em canvien a mida que els vaig escrivint... no els puc controlar!! :-))

    ResponElimina
  27. Genial!!! Tal i com està explicat no em puc creure que entre els dos personatges hi hagi només sexe...

    ResponElimina
  28. Em recorda la història, real, d'un alt directiu que va estrenar-se al càrrec prohibint les relacions entre treballadors amb pena d'acomiadament, va ser el primer i el darrer en tastar la seva llei.

    Sempre m'ha semblat que les relacions entre companys de feina són delicades, però prohibir-les és contraproduent, és preferible demanar discreció.

    Bon relat.

    ResponElimina
  29. molt bon relat sobre las relacions prohibides.. M'agradat molt!! de veritat

    ResponElimina
  30. M'ha agradat moltíssim, especialment com descrius els sentiments finals...

    ResponElimina
  31. Arribo de casa l'Anna Tarambana i sí, també hi trobo aquest punt.

    Le trobat ben redactat, àgil... perfecte! M'ha encantat!
    Felicitats XeXu.
    =)))

    ResponElimina
  32. Crec que sempre seran uns bons recursos literaris les passions amoroses i els amors prohibits. Felicitats!

    ResponElimina
  33. Vinc del relat de la Tarambana, i sí que hi veig una relació, com si fossin versions complementàries.
    Una bona història, XeXu, com ja ens tens acostumats :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.