divendres, 18 de desembre de 2009

Relats conjunts, Bratislava christmas market



L'home tentinejava per un carreró fosc i estret. Mostrava clars signes d'embriaguesa. L'abric esparracat que el cobria no podia pal·liar el fred que feia; no obstant, no semblava que això el preocupés. Potser ja hi estava acostumat, o potser l'alcohol li havia escalfat el cos, tant com l'esperit. L'hivern s'havia avançat aquell any, i ho havia fet de la manera més crua possible. La gent que viu al carrer ja sap el que vol dir l'hivern, sobretot si aquest es presenta llarg i cruel.

Les tentines el van portar a una plaça, l'espai es va obrir davant seu i va percebre tota la llum, la gent, els sons. Hi havia mercat, mercat de Nadal. Altre cop era Nadal. No podia recordar la darrera vegada que l'havia celebrat amb gall d'indi i vi del bo, amb caliu. Aturat a l'entrada del carreró, amb el cos oscil·lant, va acabar-se l'ampolla de vodka que encara duia a les mans. Quan l'última gota va baixar-li gola avall, va llençar l'ampolla amb fúria contra les llambordes. No li servia de res una ampolla buida. Va reprendre el pas. Cap a la gent, cap els somriures, les nadales.

Hi havia moltes paradetes, molts guarniments. Tothom semblava content, reien, treien la cartera i vinga a desprendre's de bitllets en ximpleries innecessàries. Ningú no se'n recordava en aquests moments de la gent que més ho necessitava. De fet, caminava entre la multitud i ningú es va adonar de la seva presència, o ningú va voler adonar-se'n. Entre abrics luxosos, barrets de llana, guants i sabates cares, un home caminava a la deriva vestit amb parracs estripats i bruts, escabellat i pudent d'alcohol i de misèria. Però tots eren cecs, només veien els llums i les galindaines nadalenques.

Al bell mig de la plaça, l'home va desplomar-se. Un altre borratxo que dorm la mona en un fred vespre d'hivern. Però aquesta seria l'última mona. Alguna cosa va trencar-se al seu interior abans de caure, i en impactar amb el terra ja no respirava. El fred, l'alcohol, la soledat... havien fet el seu efecte. No va ser fins hores després que van recollir-lo d'allà. Ningú l'havia vist caure, i si el van veure a terra, van fer com si no l'haguessin vist.


Aquesta és la proposta nadalenca de RC. Apunteu-vos-hi!

28 comentaris:

  1. Buff, XeXu! Bon relat, però tristíssim...
    Petons!

    ResponElimina
  2. Un relat molt cru… però m'agrada!

    Me'n vaig de sopar d'empresa!

    ResponElimina
  3. Ostres XeXu!! En quant a escrit, està molt, molt ben escrit però la història és tristíssima.

    És possible que pogués passar una cosa així, però ho veig molt improbable. Sempre hi hauría qui treuria un mòbil per trucar una ambulància (jo m'hi he trobat i és el que vaig fer)

    I els artesans, que no han de viure? Els terrissers que fan les seves figuretes, plats, tasses, els que tallen la fusta, els que fan coses de llana o de roba, els que treballen el cuir, o fan bijuteria... i estan esperant aquestes festes per fer una mica de calaix i no passar-ho malament ells més endavant?

    Això sí... de ben escrit n'està molt. Un dels millors que t'he llegit :-)

    ResponElimina
  4. Ja m'esperava un relat d'aquest a mena, ens vas preparar l'altre dia... ;) Molt bon relat. Jo l'he escrit avui, però està fent la cua dels posts programats.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquest blog :-))

    La Carme també s'esperava un relat així jeje i jo m'hi jugo el que sigui a que en XeXu s'esperava que jo protestaria ;-))

    Aquesta foto està donant lloc a relats molt diferents i això m'agrada :-)

    ResponElimina
  6. Òndia quin relat més trist i dramàtic! Peró un relat molt ben narrat!

    ResponElimina
  7. És molt bo i m'agrada, està molt ben escrit.
    He de dir que, com a la Carme, l'estil del conte no m'ha sorprès gens després del teu apunt "nadalenc" de l'altre dia. I tampoc m'ha sorprès el comentari de l'ASSUMPTA...
    Ens comencem a conèixer massa, potser??? :-DD

    ResponElimina
  8. la culpa no és del nadal!! la culpa és del fred!! si no fes fred l'home no hauria de beure vodka per calfar-se! si no fes fred l'home podria anar la platja i podria anar descalç i despullat sense problemes i banyar-se en aigües càlides i ballar samba sobre l'arena que això sempre anima i alegra. Veus, la culpa no és del nadal! és del fred! ;)))
    Muaks! ;)

    ResponElimina
  9. La tristesa no treu valor al relat. M'ha agradat

    ResponElimina
  10. Quina clatellada més forta, dura i freda! O millor un cop de puny.

    Està bé que de tan en tan, per Nadal, ens en caigui alguna d'aquestes per reflexionar. Ni que sigui 20 segons.

    ResponElimina
  11. m'has deixat glaçada!
    el pitjor és pensar que això mateix pot passar i potser ha passat. I amb tot em quedo amb el fet que ningú se n'adoni, que tothom faci ulls cucs, doncs és una gran veritat malgrat no ho volguem admètre.
    molt bon conte, trist, però molt bo.

    ResponElimina
  12. M'ha encantat el teu relat XeXu, digne de la més crua de les realitats.... Un plaer llegir-te, sempre.... Petó gran :)

    ResponElimina
  13. Snif... què trist! Això sí,la descripció i l'escena les has clavat, fins al més mínim detall...

    Però el relat t'escau... per la visió nadalenca consumista i la restricció de la felicitat a uns quants... ;)

    ResponElimina
  14. Un escrit molt maco, però dur perquè sabem que és la veritat que està passant aquests dies.
    A mi m'ha fet pensar en com la festa del nadal ha perdut l'esperit que havia de tenir i s'ha convertit en la festa del consumisme-

    ResponElimina
  15. Tentinejar...
    tentines... no l'havia sentit mai aquesta paraula^-^.Que maca!

    ResponElimina
  16. Molt i molt ben escrit pero molt trist.

    ResponElimina
  17. quin contrast, no? el Nadal i la gent que viu aliena a ell o exclosa per la societat.
    Per cert, potser que t'hauries de dedicar més a escriure.

    ResponElimina
  18. Què trista aquesta facilitat per oblidar-nos dels oblidats...
    Molt bon relat, Xexu!

    ResponElimina
  19. XeXu, amb lo nadalenc que estàs ja m'esperava alguna cosa així. És un bon relat però molt i molt cru.

    ResponElimina
  20. Només dir-te que he deixat a casa una felicitació, però si no poguéssis passar, Molt Bones Festes :) t'agradin o no, és el que et desitjo de tot cor XeXu!!

    ResponElimina
  21. I de ben segur que s'hi deuria estar bastanta estona allà mort abans que algú anés a socorre'l.

    ResponElimina
  22. Fins aquí arriba la misèria humana?
    Em penso que sí, giram el cap davant les desgràcies dels altres.
    Salutacions!!

    ResponElimina
  23. Una mà:

    http://doblenegacion.com/wp-content/uploads/2007/02/polydactyly_01_rhand_ap.jpg

    (Ja sé que és fora de tema, però no ho he pogut evitar jeje)

    ResponElimina
  24. Moltíssimes gràcies per llegir i comenta aquest relat. M'alegro que us hagi agradat com està escrit, malgrat l'hagueu trobat molt trist. Aquest era l'objectiu, i m'agrada molt veure com alguns de vosaltres sabíeu que el meu relat podia anar per aquí, senyal que els escrits que deixem als nostres blogs no es queden allà i prou, arriben a la gent i això ajuda a que ens coneguin una mica millor. Sabeu, jo també sabia que alguns de vosaltres en faríeu notar que era normal escriure una cosa així. M'ha fet gràcia. No va ser volent, simplement em va venir la idea, i vaig pensar que tenia molta coherència amb el que havia escrit anteriorment sobre el nadal. Espero que ningú no s'ho hagi pres com una mena d'alliçonament, ni que he escrit aquest relat per convèncer a ningú, va sortir així i prou. Espero que tots passeu unes bones festes, segur que jo les passo també. Que cadascú ho visqui com vulgui. Gràcies altre cop.

    ResponElimina
  25. Bon relat, XeXu, m'ha agradat molt.

    Bones festes :)

    ResponElimina
  26. Quina entrada d'hivern més cruenta que estan patint a l'Europa central i de l'est... bufff... Ben reflectit, XeXu, i molt actual...

    ResponElimina
  27. Duríssim! M'ha agradat molt. I, segur, que tot i ser un relat de ficció, hi ha un munt d'històries com aquesta. Una abraçada i Bones Festes.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.