dimecres, 23 de desembre de 2009

Lectures 2009

Com l'any passat, em ve de gust deixar llistats els llibres que he llegit durant l'any que ara s'acaba. Tant parlar-ne, que es noti que llegeixo alguna cosa més que blogs! La llista és una mica més llarga que l'any passat, però els darrers mesos el ritme ha baixat molt perquè no tinc gaire estona de transport públic. Em sap greu, però ja vaig buscant altres estones per avançar. La llista és aquesta (els títols estan en la llengua de l'edició que he llegit):

Cuatro amigos - David Trueba
El Silmaríl·lion - J.R.R. Tolkien (relectura)
El Ferrer de Wotton Major/"La fulla" d'en Niggle - J.R.R. Tolkien
Los niños de Darwin - Greg Bear
Quatre dies de gener - Jordi Sierra i Fabra
Si menges una llimona sense fer ganyotes - Sergi Pàmies
Momo - Michael Ende (deute històric!)
Escorxador-5 - Kurt Vonnegut
Marina - Carlos Ruiz Zafón
El noi del pijama de ratlles - John Boyne
El pont dels jueus - Martí Gironell
La puta feina - Matthew Tree
La insoportable levedad del ser - Milan Kundera
El món groc - Albert Espinosa
El último judío - Noah Gordon
El viatge a la felicitat - Eduard Punset
Guia del autoestopista galáctico - Douglas Adams
Cuando alice se subió a la mesa - Jonathan Lethem
Los hijos de Hurin - J.R.R. Tolkien
2001: Una odisea espacial - Arthur C. Clarke
Estupor y temblores - Amélie Nothomb
Ensayo sobre la ceguera - José Saramago
Tierra firme - Matilde Asensi (lectura actual)

Com veieu, una mica de tot. No el consideraria un any de grans lectures, però per destacar-ne alguns, diria que el de Noah Gordon és molt bo, però no és cap sorpresa, perquè aquest home escriu molt bé. També destacaria Los hijos de Hurin, però només apte per amants de Tolkien, i Cuando Alice se subió a la mesa de Jonathan Lethem, molt friki, però que enganxa molt, és indescriptible. Va ser realment una grata sorpresa.


I en l'apartat de decepcions, Martí Gironell i Eduard Punset. Del primer m'esperava molt més, no només el costumari de Besalú. I del segon... bé, el vaig agafar amb moltes ganes i em va posar dels nervis des de bon inici. De la resta, entre justets i mig bons. No cal dir que si algú vol algun comentari sobre algun dels llibres en concret, només ho ha de dir.

Ah, i bones festes per tots!

57 comentaris:

  1. Adoro aquest post!! M'agraden molt aquest tipu de llistes!! Jo no en feia mai! :-))

    Per mi, aquest post teu és com una tradició d'aquestes dates!! :-))

    Jo sí vull un comentari sobre un llibre: MARINA de Ruiz Zafón!! :-)

    Jo he llegit tots els llibres d'aquest autor i he de dir que Marina és el que més em va agradar. De fet em va encantar :-))

    ResponElimina
  2. Jo també tinc a punt el meu recull de lectures del 2009, com acmolt ni entrarà una més.
    Jo tant tolkien no podriem; el Sirmarilion va poder a mi. Potser és que feia massa anys que havia llegit el Senyor. Estic amb tu , amb el d'en Gironell. A mi el d'en Pàmies em va agradar bastant.

    ResponElimina
  3. Assumpta sempre ets més ràpida que jo, i a casa en Mc ni t'explico! jeje

    ResponElimina
  4. Jajajaja Mireia!! :-)) Si a cal Mac moltes vegades entrem quasi juntes!! :-))

    He vist que també prepares una llista!! M'agraden molt aquests posts així... quan la tinguis passaré, eh? :-))

    ResponElimina
  5. està programada pel 29, ja està apunt

    ResponElimina
  6. De la teva llista, encara n'hi ha molts que no he llegit... N'he llegit uns quants de Noah Gordon, però no pas aquest... ja que el recomanes me l'apuntaré pel 2010!

    Gràcies!

    ResponElimina
  7. Què em pots dir del d'en Jordi Sierra Fabra "Quatre dies de gener"?
    Et va agradar?
    Ara m'acabo de llegir l'últim que ha tret"Només tu..." i m'ha agradat però alguna cosa em diu que no per llegir-me els anteriors.
    Depèn del que em diguis me'l miro o no.
    Merci^-^

    ResponElimina
  8. quina llista!
    Molt bé, llegeixes altres coses que el blocs! Ja m'ho pensava!

    ResponElimina
  9. Jo també estava fent una llista de les meus lectures però la vaig esborrar sense voler o sigui que haurés de fer-la aproximada. Està bé la teua llista. Bon Nadal!

    ResponElimina
  10. Doncs espero que el proper sigui un any ple de bones lectures. Bones festes!!!

    ResponElimina
  11. M'admira que hagis llegit dos cops el Silmarilion de Tolkien. Jo no ho aconsegueixo.

    ResponElimina
  12. Volia fer un aclariment: Quan t'he demanat un comentari especial sobre MARINA de Ruiz Zafón, he dit que he llegit tots els de l'autor i que aquest és "el que més em va agradar", la qual cosa podria donar a entendre que tots m'havien agradat en major o menor grau. No!! Com ja vaig dir l'any passat, "El juego del ángel" no em va agradar gens ni mica, em va decebre moltíssim (ho dic així per fer-ho suau) :-)

    MARINA em va encantar!! Trobo que és la seva obra mestra i estic convençuda de que li va servir com de base per fer "La sombra del viento".

    La sombra del viento em va agradar bastant, li posaria bona nota. Va ser el primer de Ruiz Zafón que vaig llegir. No puc dir que el vaig trobar genial o fantàstic, però sí que em va agradar força.

    Però quan vaig descobrir MARINA va ser com trobar "la font" de l'altre llibre, l'original... maco de veritat!!

    Llavors vaig voler llegir-ne més i ho vaig fer amb els altres tres que tenia publicats (que, com Marina, estan considerats com a "literatura juvenil"). Els vaig llegir i també els hi poso bona nota... absolutament fantàstics, amb éssers impossibles i tot el que vulguem, però amb una imaginació desbordant.

    Doncs bé, tal com considero que R.Z. es ba basar en la seva pròpia obra, Marina, per fer La sombra del viento, crec que es va basar en alguna de les altres tres (posteriorment recollides en un sol volum anomenat "Trilogia de la niebla") per fer "El juego del ángel"... La primera vegada l'experiment li va sortir bé, però la segona no (opinió personal meva, eh?)

    Ara bé, com sé que a tu et va agradar El juego del ángel, ara tinc molta curiositat per saber si et va agradar Marina :-))

    En fi, que m'agrada molt parlar de llibres... i això ho he recuperat gràcies al món dels blogs. Que jo era una persona que adorava llegir i, per diverses circumstàncies, havia perdut molt l'afició...

    El teu post de l'any passat, amb la teva llista tan ben posada, em va agradar tant que... bé, ja ho explicaré un altre dia que ara ja m'estic enrotllant massa :-))

    ResponElimina
  13. Buf! Jo de cap de les maneres podria igualar un post així!

    ResponElimina
  14. .... Apuntat el del Noah Gordon i el friki divertit :) que l'any s'acaba, jajajaja, bon post i cultural, que sempre va bé, encara que per gustos colors oi? Bona lectura XeXu i gràcies.... per cert, li vaig a dir a la Nuria, la meva amiga valenciana que et passes a dir alguna cosa de l'altre post.... ha complert? :)

    ResponElimina
  15. De tots els que has posat jo em quedaria amb "Cuatro amigos" de David Trueba i "Estupor y temblores" d'Améli Nothomb.

    Bones festes!

    ResponElimina
  16. El Kundera "La insoportable levedad del ser", per mi, és impresionant. Kundera és impresionant, de fet; tot ell. Aquest llibre en concret em remet al meu primer cop a Berlin, un ja llunyà 1996. Allà vaig descobrir l'autor, mentre descobria la ciutat; tots dos em van marcar per sempre.

    Deu n'hi do la teva llista, nen. I això que has abaixat el ritme!

    ResponElimina
  17. pensava q era la llista per als reis i he començat a escriure la mva. ;)

    ResponElimina
  18. Jo també vaig començar a llegir en Punset, el mateix llibre que tu, i també em passar el mateix. I mira que m'he xupat videos seus a redes, però el llibre no vaig poder.

    Jo no he tingut tants llibres per llegir, però algun n'he llegit. Ets un apassionat de la lectura!! Bon Nadal!!!

    ResponElimina
  19. Bones festes i bona lectura, Xexu!

    ResponElimina
  20. Ostres, de tots aquests n'he llegit uns quants:
    - El noi del pijama de ratlles, molt bo!
    - El pont dels jueus, passable per passar l'estona però no imprescindible.
    - El último judio, ja fa molts anys, però em va encantar!
    - Ensayyo sobre la ceguera, que el vaig llegir en català i tampoc no em va cridar gaire l'atenció...

    Bona proposta! Crec que faré el mateix quan tingui una estoneta. Segurament ho encabiré en aquella etiqueta de propostes d'en XeXu... ;-)

    Molt bon nadal a tots!!

    ResponElimina
  21. Deu ni do el que t'has cruspit aquest any!!!!Bones festes!!!!!!!!!

    ResponElimina
  22. Un llistat ben interessant!!! I això que dius que tens poca estona per llegir,...doncs jo que en tinc tanta d'estona, crec que no n'he llegit ni la meitat, i això que aquest any estic recuperant l'hàbit i el plaer de llegir!

    De la teva llista, sols coincideixo amb un, El món groc, que de fet vaig agafar de l'estanteria a partir de la teva crítica.

    I apart, 5 títols més que ja havia llegit. I el Silmaríl·lion que el segueixo tenint pendent,...lavors em passa el que em passa i confonc la Lúthien amb la Galadriel,... però bueno, potser algun dia m'il·lumino i aconsegueixo perdre-li la por!!!!

    Ara, a engrandir el llistat del 2011 amb llibres que t'apassionin de valent!!!

    ResponElimina
  23. Jo aquest any no he tingut gaire temps per llegir, i em sap molt greu. Molt i molt. Perquè m'encanta i em fa ràbia no poder-m'hi dedicar més.

    Molt bona tria! De tots els que comentes... Jo, com en Ferran: el Kundera impressionant. El vaig llegir fa un temps i em va impressionar molt.
    "Cuatro amigos" em feia pensar constantment en una colla d'amics molt propera...

    I del Zafón... després de l'Ombra del vent vaig llegir un parell dels seus llibres anteriors, El Palau de Mitjanit i El Príncep de la Boira. Al tercer capítol de Marina vaig plegar... em va donar la sensació que té una plantilla feta i que va fent llibres com si fossin xurros. Com en Dan Brown. No ho sé, potser només és la sensació que em va donar...

    ResponElimina
  24. Em fa gràcia jeje en Jordi de la Banyera té una etiqueta que es diu "Propostes d'en XeXu" :-))

    ResponElimina
  25. Tinc una llista feta, però només des de setembre:
    -Don Catrín de la Fachenda
    -La Cautiva
    -La mosca (Gemma Pasqual)
    -Anatomia d'un assassinat (Gemma PAsqual)
    -El amante de Lady Chatterley
    -Ahir van ploure granotes (Ramon Guillem)
    -Facundo
    - Martín Rivas
    - L'ull de Zeus. (Francesc Mompó)
    - Comedieta de Ponza. (Marqués de Santillana)
    - lAberinto de Fortuna. (Juan de Mena)
    - Les ales del sol (Jordi Sierra i Fabra)
    - Els homes que no estimaven les dones.
    - CUmandá.
    - Poesia completa de Manrique
    - Poesia satírica del s. XV
    - Martin Fierro
    - La noia que somniava amb... (Millenium 2)
    - Ismaelillo, Versos Libres y Versos sencillos.

    Ja veus, és el que té estudiar Filologia, hehehe. Encara que sempre tinc un llibre com a mínim en la tauleta del sofà: Ara el Romancero Castellà i Millenium 3.
    Per cer, L'ultim jueu de Noah Gordon m'agradà, però EL Metge o Chaman encara més.

    ResponElimina
  26. Ostres, m’han encantat els vostres comentaris, m’ho he passat molt bé responent-los, parlar de llibres és fantàstic. Ja es veu que per aquí hi ha molts aficionats a la lectura, cosa que no em sorprèn. Moltes gràcies pels comentaris i per passar per aquí. Bones festes a tots.

    Assumpta, celebro que t’agradi aquest post. Jo esperaré el teu. Esperem que ho puguem fer molts anys més, al final canviaré de feina o de pis per poder tenir més estona de transport i llegir més, que darrerament!
    Respecte Marina, i amb això contesto també el comentari que fas més tard, dir-te que era un dels llibres estrella previstos per aquest any. Si no has vist un post-ressenya, és que no em va agradar prou per fer-la, em sap greu. És un bon llibre, però entre que no m’agrada el terror, i que havia llegit els dos posteriors abans, em va començar a pujar la mosca al nas. Aquest home no té més registre? Tots els llibres són iguals? M’avorreix. La trilogia de la boira estava prevista pel darrer quart de l’any. La tinc aquí mateix a la dreta, al prestatge de ‘pendents’. Després de Marina vaig veure que el que podia esperar de R.Z. era ‘más de lo mismo’, i allà s’han quedat, esperant que algun dia els toqui, però molts llibres han passat per davant, i ara no tinc previsió de llegir-los a curt termini. Per mi, L’ombra del vent és el millor, potser perquè el recordo amb estimació per ser el primer, potser per la originalitat que tenia en aquell moment, o potser perquè tenia algunes coses brillants. Té defectes també. Per exemple, odio que em colin les coses amb calçador (per això no m’ha agradat El pont dels jueus), i allà han de sortir tots els carrers de Ciutat Vella sí o sí. El meu diagnòstic és que si hagués llegit Marina abans dels altres dos probablement m’hagués agradat més, però el vaig trobar també fastigoset a estones. Segurament L’ombra del vent seria el meu preferit igualment.
    A mi també m’agrada parlar de llibres, es nota? Només cal donar-me peu…
    Comentari n: En Jordi de la banyera, pobre fill, no en farem res de bo d’ell si em fa cas a mi, hehehe.

    Mireia, jo sóc força aficionat a Tolkien, com ja he dit altres vegades. Això del Silmaríl•lion va ser una paranoia amb els companys de feina, i el vam rellegir quatre persones a l’hora. Després em van deixar el de contes, i finalment Els fills de Hurin, que va sortir fa uns tres anys, i és la versió llarga de una de les històries del Silmaríl•lion, i em va encantar. Sóc un malalt, ja ho sé.
    Esperaré la teva llista, la comentarem!

    Carme, jo el vaig trobar força bo, però ja saps, és Noah Gordon total. A mi m’agrada molt com escriu. Aquest no és que l’agafés amb moltes ganes, com passa amb alguns llibres, però sabia que m’esperava una bona lectura, això segur. I no em va decebre gens. Encara en tinc algun pendent per aquí, que caurà en algun moment, sempre va bé intercalar un Noah Gordon. Ah, El celler segur que l’has llegit, i a mi també em falta, veus?

    ResponElimina
  27. Judith, a mi no em va desagradar. És una lectura fàcil, que va fent. Jo li posaria un aprovat alt, tirant a notable. Potser sóc una mica exigent. No crec que et decebi si el llegeixes, però tampoc et diré que és un gran llibre.
    El nou, el que tu comentes, ja l’he tingut a les mans, però per la temàtica no m’ha atret, de moment.

    Estrip, faig el que puc. Els blogs m’enganxen de mala manera. Però els llibres… són els llibres.

    Kweilan, quina llàstima que l’hagis perduda! Però bé, almenys un resum ens faràs, oi? Em temo que no coincidirem massa. Almenys jo amb els teus!

    P-CFA…, això espero jo també.

    Igualment Clídice!

    Goculta, em va agradar molt el primer cop. Poc després d’entrar a treballar on estic ara vam descobrir que us quants érem fans de Tolkien, i va començar com una broma allò de ‘a que no hi ha collons de llegir el Silmaríl•lion?’, i el vam llegir tots a l’hora. Cada dia comentàvem la jugada. Sóc un malalt, ja ho sé.

    Babunski, espero que ho diguis per la meravellosa qualitat de les lletres, hehehe. És broma. Menys llibres? Tant és, la qüestió és llegir. Per a uns quants de per aquí aquesta llista seria la dels dos primers mesos de l’any. A més, intueixo que la meva de l’any que ve serà una quarta part d’aquesta.

    Cris, espero que no et decebin les meves recomanacions. Tot el que dic són opinions personals.
    La teva amiga ja ha passat per casa i ha deixat un comentari. No ha de ser fàcil viure a un lloc on si parles de les teves arrels et miren malament. Però bé, encara que sigui secretament, almenys té l’alegria del Barça d’aquest any.

    Bajo, aquests dos m’han semblat llibres que no estan malament, però pitjors que els que destacava. El primer pinta molt bé però acaba cansant. I el segon em semblava més i més inversemblant cada cop, encara que és basat en una història real!

    Ferran, el Kundera el vaig agafar amb moltes ganes perquè pensava que de tant en tant he de llegir llibres d’aquests que anomenem de culte. Però vaig descobrir que no és per mi. Potser no el vaig llegir en el millor moment, però la veritat és que no em va enganxar i al final gairebé era una càrrega. Sobre gustos, oi?

    Déjà, gustós faria una carta als Reis amb tants llibres, però no crec que s’estirin tant els barbuts de l’orient.

    ResponElimina
  28. Instints, com que d’en Punset si que en vaig fer un post, em sembla que ja havíem parlat d’aquest tema. No sé per què, a mi em va semblar una palla mental que no hi havia per on agafar-lo. En confiança et diré que també poso nota als llibres. Aquest el vaig deixar en blanc, no era impuntuable.

    Igualment Puji.

    Hahaha Jordi, no recordava això de l’etiqueta. Pobre de mi, jo que faig les meves cosetes, mira que fer-me cas. M’agradarà veure la teva llista, si tens temps de fer-la. Trobo que és un bon exercici per final d’any. I mira, també fem una mica de difusió de les lectures que hem fet, per si convencem a algú de llegir, que sempre va bé. Veig que tenim gustos similars, cosa que m’alegra perquè aquest any em toca Millenium, i sé que et va agradar. El de Saramago no és que no em cridés l’atenció. La veritat és que al principi em va agradar més del que esperava, una grata sorpresa, però al final em va acabar cansant. I això és el pitjor que et pot passar amb un llibre.

    Garbi24, i més que m’agradaria cruspir! Si alguns companys de per aquí treuen la seva llista flipareu. Bones festes per tu també.

    Rits, m’alegro de que tornis a tenir ganes de llegir. El número de lectures en realitat és el de menys. Es tracta de que t’agradi el que llegeixes, que enganxi, i cadascú al seu ritme. Jo, a sobre de tenir poc temps, sóc molt lent, ho tinc tot!
    Si coincidim en 6 dels 23 trobo que és una bona proporció. O això, o que llegim el que llegeix tothom. Però dona de Déu, deixa estar el Silmaríl•lion, a veure si prendràs mal! No seria el millor llibre per agafar l’hàbit a la lectura, hehehe. Lúthien i Galadriel són parents, així que segur que s’assemblen. Però no em facis dir ara el parentiu. L’hauré de tornar a llegir, ja veig.

    Els d’Otis, no sé mai si ets tu, jo… perquè l’Otis no deus ser, oi? Com ja li he dit a en Ferran, he descobert que Kundera no és per mi. Hi ha estils que s’adapten més a unes persones que a altres, i Kundera i jo no serem amics. I Cuatro amigos penso que és inevitable no sentir-se identificat. Jo solc anar amb un grupet que som quatre, així que figura’t. Em passava tota l’estona relacionant els personatges amb els meus amics. Però jo era en Solo, eh? Hehehe.

    Mercè, primerament, molt benvinguda al Bona nit. En segon lloc, t’agraeixo la feinada de penjar la teva llista aquí, però escolta, si venies a presumir, no calia, eh? Hehehe, és broma, però em fas dentetes, 19 llibres des de setembre, és admirable. De tots els que dius no n’he llegit cap ni un, que vergonyós. I em sembla que el que té més números és el Millenium 2, després de llegir el primer, és clar. Me’ls estic deixant per quan passin de moda. I ja comento al post que Noah Gordon m’agrada molt, la seva manera d’escriure és fantàstica. Em parles de dues obres mestres de la literatura. El metge i Chaman, impressionants. Però La doctora Cole no, oi? Tothom pensa el mateix.

    ResponElimina
  29. Molt Bones Festes i Bon Any Nou i bona nit i tapa't aquesta nit de Nadal .

    (coincidim amb el del Gordon, i no pas aquest any el vaig llegir...

    Potser si que faci la meva llista .. perquè la veritat no se quants en llegeixo..)

    ResponElimina
  30. Sóc incapaç de recordar el que he llegit... Hauria d'anar a la tauleta de nit i desfer les tres piles on tinc barrejats els llibres llegits, els que he deixat a mitges i els que llegiré.
    Intento fer memòria... però és en va. Tu t'ho apuntes en algun lloc?
    Potser que ho faci de cara a l'any que ve.
    Una abraçada, Xexu. M'agrada llegir-te.
    Molt bon nadal, molt bones festes!!

    ResponElimina
  31. Moltes gràcies pel llistat de llibres. El llibre d'en Punset també em va decebre molt, no el vaig acabar de llegir, em posava nerviosa i el vaig acabar donant.

    ResponElimina
  32. Bon Nadal! I bones lectures pel 2010! N'hi ha algun de la llista que l'apunto! :)

    ResponElimina
  33. Ostres, ostres!! Això mereix una contra-resposta! ;-))

    Encara que entri així sóc l'Assumpta de veritat... és que vaig pitant que anem a dinar a casa els sogres però no he pogut evitar passar a donar una ullada!!

    Si després no puc, ja serà demà a la nit.

    Acaba't tot el caldo de galets! :-))

    ResponElimina
  34. Ep!

    Ets l'única persona que conec -d'una forma o altra- capaç de rellegir el Silmaríl·lion. Jo vaig llegir-me'l una vegada i quasi bé que m'explota el cervell!

    Per cert, saps si és fàcil de trobar LOS HIJOS DE HURIN? Em podries dir si t'ha semblat feixuc o "prou portable"?

    Coincideixo amb tu al considerar el Noah Gordon un geni (m'he endrapat tots els seus llibres) i que el Gironell és un desastre. Ni se't passi pel cap llegir el Bandoler. Horrible!

    *Sànset*

    ResponElimina
  35. Ja sóc aquí!! (la d'abans també era jo... és que ahir em vaig oblidar de "guardar sessió" quan vaig tancar i avui, quan he engegat, no s'han obert tots els blogs "mimats" (siiiiii què passaaaaa que els blogs mimats s'obren cada dia solets jajaja) i llavors he entrat amb Chrome i em demanava contrasenyes i he pensat que com tampoc m'anava a quedar, no calia (corria el risc d'enganxar-me davant aquesta màquina addictiva)...

    Estic totalment d'acord amb aquesta frase teva sobre R.Z. "Aquest home no té més registre? Tots els llibres són iguals? M'avorreix" però com resulta que Marina el va escriure PRIMER que la Sombra del Viento, per això a mi em va agradar (tot i haver-lo llegit després), perquè trobo que la seva capacitat inventiva va sortir a MARINA :-))

    O sigui: Jo vaig llegir "La Sombra del Viento" i li vaig posar bona nota i, llavors, vaig voler llegir els altres... i n'hi havia 4 més. Casualment, "Marina" va ser el segon que vaig llegir... i vaig pensar "ostres!! si sembla una mena de "prova" per fer l'altre" i el vaig trobar més autèntic.

    I per això, després d'haver llegit la trilogia aquella (que quan jo els vaig llegir encara anaven un per un i me'ls treia la meva germaneta de la biblio jeje), quan vaig agafar "El juego del ángel" em vaig sentir enganyada... perquè és una mena de poti-poti dels altres (i, a sobre, mal escrit, repetitiu, tots els personatges parlen igual, no resulten creïbles)

    A més, hi ha una cosa que em va fer enfadar molt i és que hi havia personatges que a la Sombra del viento m'havien agradat i, després, al Juego del ángel, els vaig avorrir.

    Ostres!! I tot el que ha arribat a vendre, el tío!! Això és tenir sort a la vida. Fas dos models de llibres, et copies a tu mateix (per tant, no et pots queixar) i et forres.

    Anècdota: Després d'haver llegit La Sombra del Viento i Marina (i estar en estat de fascinació), essent l'estiu de 2005 i fent un dia assolellat, li deia a ma germana quelcom semblant a: "als llibres de R.Z. a Barcelona sempre hi plou, crea una mena d'ambient de boires, tempestes i dies freds que no es correspon gens amb l'autèntic clima de la ciutat"... en aquell moment es va ennuvolar i va començar a ploure :-))

    No et demano disculpes pel rotllo, perquè tu dius "Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu."... però aquesta vegada potser m'he passat una mica :-))

    ResponElimina
  36. coincidim amb Kundera (que vaig trobar sublim) i Espinosa (que vaig trobar... en fi, vaig trobar :P)
    De la resta seria capaç de llegir-los tots menys Tolkien.
    I parlant de Tolkien... coneixes a aquest home: Patrick Rothfuss?
    http://www.papelenblanco.com/novela/ael-nombre-del-vientoa-de-patrick-rothfuss

    Nadal sobreviscut, amb més d'una i de dues ferides de 'guerra'... sort que sabem llepar-nos les ferides i posar-nos-hi 'tirites'.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  37. Va, comento els que conec. Cuatro amigos el vaig llegir fa uns anys, el vaig comprar amb moltes ganes perquè n'havia llegit un ressenya o alguna cosa que m'havia atret, però em va decebre bastant. De fet, no en recordo res.
    Silmaril·lion i Els Fills d'Hurín, no vaig poder acabar-me cap dels dos, no dec ser tan fanàtica de Tolkien.
    La insuportable lleugeresa del ser. Buf! Aquest em va agradar, em va agradar molt. El vaig llegir quan anava a la universitat, mentre en llegia un altre per una assignatura i vaig trobar que es retroalimentaven. Però no he tingut nassos de rellegir-lo, em fa por que em decebi. De fet, La Broma també de Kundera no em va acabar de fer el pes.
    Momo. L'Ende m'agrada, però no m'entusiasma com a d'altra gent, però el vaig llegir d'adulta, no sé si amb 14 anys m'hauria agradat més. Tot i així, crec que s'ha de llegir.
    El de Punset, decebedor, pretensiós, no sé. No em va acabar de fer el pes, però té coses que el poden salvar. El salvo d'una hipotètica pira de llibres.
    La Nothomb. La Nothomb és genial quan fa llibres autobiogràfics com aquest. Em sembla que em va agradar més Biografia de la fam, però bé. Sí que hi ha moments en que flipes en com és que li passessin aquestes coses, però aquesta és la gràcia, per mi.
    L'Últim jueu no l'he llegit. Ma mare diu que és dels millors de Gordon, vaig tenir una temporada en que en vaig llegir uns quants: Chamán, Doctora Cole, etc. fins que me'n vaig atipar i no hi he tornat.
    El Món groc el vaig fullejar amb cert interès, però no suficient per decidir llegir-lo, suposo que vaig veure que amb el que havia fullejat ja n'hi havia prou i me'l podia estalviar. Bé, i em sembla que ja està.

    ResponElimina
  38. Ostres moltíssimes gràcies.
    Em sembla que ja m'he decidit.
    ^-^

    ResponElimina
  39. vaja, veig que tenim gustos lectors molt semblants. Molts d'aquests llibres ja els he llegit anteriorment però aquest 2009 no coincidim en cap.
    Una abraçada i bon any!

    ResponElimina
  40. Gràcies per les recomanacions...i pel que fa a decepcions, cada dia en tenim més d'una...

    Petons estimat!

    ResponElimina
  41. Hola hola! com va l'empatx nadalenc? Aquí en procés de pair els canalons... Habitualment qui passeja pels blocs sóc jo, ella, és a dir, la Maria ;)

    ResponElimina
  42. Viatger, gràcies per la visita! Bones festes a tu també. És un bon exercici anar fent llista, a mi m’agrada tenir aquestes coses apuntades, i fer resum un cop l’any.

    Violette, recordar? Si jo amb prou feines recordo el títol que llegeixo ara, hahaha. Jo he anat fent de formigueta i apuntant els títols i l’autor durant tot l’any, com vaig fer l’any passat. M’agrada fer-ho, sóc molt de fer llistes, els que van passant per aquí ja em coneixen, hehehe.

    Núria, penso igual que tu. A mi em posava també molt nerviós i les ganes que tenia eren de cremar-lo. El que passa és que deixar un llibre inacabat em molesta més que un llibre dolent, pretensiós, i sense cap sentit per mi.

    Ma-Poc, m’agradarà veure què n’expliques! Bones festes a tu també.

    Sànset, doncs jo en conec uns quants, com a mínim, els quatre que vam decidir rellegir-lo a principi d’any, els companys de feina pels quals el vaig llegir jo també. I algun més que m’ha dit que el rellegirà. Entenc que són drogues dures. Per això no sé si recomanar-te Los hijos de Hurin. Per començar, dir-te que ja té una versió de butxaca que és la que jo tinc, ara no te’n puc donar les dades perquè el tinc deixat. Però a l’FNAC el trobaries sense problema. Es tracta d’un relat que està al mateix Silmaríl•lion, però de manera més estesa, i al meu entendre, més pausada. Vas llegint més a l’estil del Senyor dels anells. És la història de Turin Turambar, segurament el recordaràs, una de les històries grans juntament a la de Beren i Lúthien. A mi em va agradar, la veritat, però és que a mi m’agrada aquest estil, m’agrada el món de Tolkien.
    M’agrada veure la crítica que fas dels altres lliures, pensa que el segon del Gironell el vaig regalar a casa l’any passat, i mira que ma mare me’n va passant, la darrera vegada que vaig arreplegar me’n vaig emportar set o vuit, però aquest es va quedar allà, no el vull ni veure. Si diuen que El pont dels jueus és el bo!! Mare de déu.

    Assumpta, segurament jo vaig experimentar una cosa similar a tu. Però vaig llegir El joc de l’àngel abans que Marina. El primer no és mal llibre, ja sé que a tu no et va agradar gens, però es deixa llegir. És menys barroc que Marina, que en ser el tercer que vaig llegir jo, em va cansar una mica. Sigui com sigui, tots els llibres són igual. Tard o d’hora llegiré els tres primers, però és un rotllo que Barcelona sigui una ciutat tan fosca, que hi hagi casalots amb misteris, personatges semi-sobrenaturals, enveges, amors adolescents que acaben malament, malalties… no et pots copiar a tu mateix eternament. Penso que si no canvia una mica d’estètica, caurà en desgràcia. El joc de l’àngel, va deixar freda molta gent. Potser el que vol és que els seus llibres acabin al cementiri de llibres oblidats, i ell haver d’emigrar a París a tenir una vida desgraciada i anònima. Per mi, que no se n’estigui.

    ResponElimina
  43. Estimada Elur, el nadal encara no s’ha acabat, tu ferides de guerra i jo buidor. Quanta indiferència. Quant pensar que redimonis faig entre aquella gent. No puc, tinc ganes de fugir. D’aquí a una estona, més. Però què hi farem. Passarà i altres problemes tindrem. Anem al que interessa.
    Recordo que Kundera et va encantar, no només vas llegir aquest. Deixa’m dir-te que la teva llista em sembla impressionant, de tant en tant hi faig un cop d’ull. Ja ho vam comentar, Kundera no és per mi, igual que Tolkien no és per tu. Però ens estimem igual no? Tolerància lectora. El llibre que em comentes l’he vist vagament, però amb la crítica que m’has enviat, ja tinc un objectiu per omplir l’estanteria. En tinc tants per llegir… i a més els he de tornar, que són de ma mare. Però segur que li trobo un forat, m’ha atret molt. Gràcies per la recomanació!

    Caram Tirai, quina repassada. Podríem estar-ne parlant hores, eh? Cuatro amigos per mi va de més a menys. L’estil amb el que està escrit, molt gamberro, al principi atreu, però després cansa. Si no el recordes, no passa res.
    Tolkien és Tolkien, no se’n pot dir res més.
    Kundera, igual que Saramago, em van fer l’efecte inicial que havia descobert (per a mi) uns autors molt interessants i per seguir-ne l’obra. Però a mesura d’anar llegint, treure’m aquesta idea del cap i pensar que no es mereixen cap altra oportunitat, que per mi és una pèrdua de temps. Si he de triar entre els dos, em quedo amb Saramago.
    Momo amb 31 anys… doncs ja et pots fer a la idea.
    Estic d’acord amb el Punset, salvem el seu llibre. Jo els llibres me’ls estimo molt. Però no els seus autors. Cremem-lo a ell, millor.
    Nothomb és recomanació de la meva companya de despatx, una lectora voraç com poques. A ella li encanta, jo el vaig trobar normalet, però veus, sí que és autora per donar-li una oportunitat.
    Si mai tens ganes de tornar a llegir Noah Gordon, et recomano el llibre. És Gordon total, però és que aquest home per mi és un dels grans. Tinc pendent El celler.
    El món groc és d’autoajuda, i a mi aquests llibres no m’ajuden en absolut. O penso que no ho farien perquè no en llegeixo. Aquest em va encuriosir i no em va desagradar, però bé, ja saps que et pot esperar, millor llegir novel•les, no?
    Gràcies per passar i fer aquesta repassada!

    Judith, hehehe, t’has decidit, però no dius cap a quin cantó…

    Deric, anem decalats, ja veig que tu em portes avantatge. Jo llegiré d’aquí un temps els teus de 2009.

    Zel, ben bé no són recomanacions. Són els llibres que he llegit aquest any, dels quals en destaco els que més em van agradar. Si algú s’anima a llegir-ne algun, doncs ja el comentarem. Espero que aquest any cap dels llibres que agafi em decebi. Però és difícil, oi?

    Maria/Otis, encantat. Ja veig que tu ets el jo, del nom. Quin embolic. Espero que el ‘Tu’ no se m’enfadi si passa per aquí i li dic Maria. Jo encara tinc la panxa ben plena del dinar, però a casa, els canelons es fan per Reis.

    ResponElimina
  44. Doncs mira, el dilluns mateix intentaré aconseguir Los Hijos de Hurin. Ja te'n diré el què!

    P.S. Martí Gironell és l'antiescriptor!

    *Sànset*

    ResponElimina
  45. Ahir a les quatre de la tarda també tenia ganes de fugir... quines coses. Però vaja... ja ho dius tu, passarà.
    'Hàsta' més ens estimem, només faltaria!
    La meva llista ha patit una frenada considerable. I ara que tinc quasi tots els meus llibres ben posadets, m'he adonat de que en tinc molts (massa) de pendents. Però com que ja no tinc temps 'perdut' com abans ja no llegeixo tant. Espero tornar a agafar un bon ritme, però fer el que he fet aquest any serà impossible.
    Quan vaig veure l'enllaç, he de dir que fa molts dies ja, vaig pensar en passar-te'l, però per 'àtxe' o per bé se'm va passar. I ara hi he tornat a pensar. I quan he tornar a rellegir la crònica m'he sentit temptada. Potser ho intento.

    ResponElimina
  46. 1.- Quedo molt "cateta" si dic que no sé qui és Martí Gironell? ;-)
    Bé, ara ja ho sé perquè l'he buscat a Google... i em sona de la tele, ha presentat algun Telenotícies?


    2.- Avui he anat a Barcelona i m'he provist d'uns quants llibres de ma germana (hem rigut perquè li he dit, i li he hagut d'insistir, que se'ls apuntés perquè jo sóc un desastre de desendreçada i més val que ella sàpiga què és el que em deixa!!) doncs bé, que en té un munt de Tolkien!! i m'he recordat de tu! :-)
    En té un que es diu "Roverandom", que jo creia que tu l'havies llegit... així que, des del seu ordinador, hem entrat al teu blog però he vist que era "Simaríl·lion"... així que potser m'he confós de blog on ho vaig llegir.
    De moment no l'he agafat, he pensat que primer et preguntaria a tu :-)


    3.- Genial aquest comentari teu!! :-)) "Penso que si no canvia una mica d’estètica, caurà en desgràcia.../... Potser el que vol és que els seus llibres acabin al cementiri de llibres oblidats, i ell haver d’emigrar a París a tenir una vida desgraciada i anònima. Per mi, que no se n’estigui".

    ResponElimina
  47. Ja està! :-))

    És que sempre associo Tolkien amb tu o amb el Jordi de la Banyera... però no, no era a cap de vosaltres dos a qui havia llegit la ressenya de Roverandom :-)

    Era aquí:

    http://latabernaencantada.blogspot.com/2009/11/roverandom-jrr-tolkien.html

    Ara ja puc anar a descansar ;-))

    ResponElimina
  48. Em faig vella, xiquet! :-)

    M'emporto el comentari "50" amb una correcció que em fa gràcia fer ;-)

    Aquest matí estava mirant els llibres que finalment vaig portar de Barcelona i, casualment, entre ells hi ha Roverandom!! jajaja o sigui que, tot i que vaig pensar que et volia demanar la teva opinió, es veu que, finalment, el vaig agafar igualment :-))

    Mira!! aquí :-))

    ResponElimina
  49. Sànset, com et passes amb en Gironell! Però si dóna el trànsit molt bé! Ja em diràs què tal Els fills d'Húrin, espero que t'agradi com a mi.

    Elur, segur que anar remenant llibres també te n'ha sortit algun que ja has llegit però que et ve de gust tornar-hi. És el problema d'anar canviant els llibres de lloc. A mi m'ha passat igual que tu, se m'ha eliminat el temps 'perdut' d'anar a la feina i tornar-ne, ara en 15 minuts hi sóc, porta a porta. He de caminar més estona que no pas anar en transport. Però no creguis, de la parada a la porta de l'empresa, que és el tros llarg, vaig llegint a risc que m'atropellin o que em passi qualsevol cosa. Però la mini estona de lectura no me la treu ningú. Segurament l'any que ve la meva llista farà riure, però m'hauré de buscar altres estones si vull seguir a un ritme mínimament acceptable, i no plantar-me al desembre 2010 amb tres o quatre llibres només.

    Assumpta, en Gironell era aquell que feia el 'En directe' originalment, el presentador. Ha fet telenotícies i ara fa el trànsit, crec. Millor que es dediqui a això que a escriure. Almenys, si ho torna a provar, que passi ja d'una vegada de la seva Besalú natal, que es posa molt pesadet.
    No només no he llegit 'Roverandom' sinó que no el coneixia! He buscat una mica d'informació i és un llibre per nens que va camí de tenir cent anys ja, en té 85. És interessant perquè és de Tolkien, però no serà com les seves grans obres, és clar. Jo espero que sortiran versions llargues d'alguna de les històries del Silmaríl·lion, com Los hijos de Húrin, que n'és una part. Hi ha altres històries que es poden adaptar, i crec que s'acabarà fent. Tant de bo. Si llegeixes aquest que comentes ja em diràs el què, no pot ser massa llarg, oi?
    A la foto es veu com estàs comentant, i el primer comentari ja és teu. A dalt hi posa 49. Ara ja seran 51.

    ResponElimina
  50. Si :-)) em va fer il·lusió posar una foto en que es veiés que era el teu blog i un trosset del comentari :-)

    I ara, a més, estic molt contenta d'haver "descobert" un llibre de Tolkien que no coneixies ;-))
    Mira, ara vull mirar d'acabar un abans que s'acabi l'any... no crec que ho aconsegueixi però ho vull provar :-) i, després Roverandom serà el primer que llegeixi el 2010 i ja el comentaré :-) (m'encanta escriure "2010", cada vegada més em sembla un número màgic) (*)

    El llibre és curtet, 102 pàgines i la lletra més abans gran, així que pot ser molt agradable de llegir. Si és un conte infantil, doncs és més probable que m'agradi i, sobre tot, per començar a llegir alguna cosa de l'autor :-)

    Si m'agrada, podria provar després amb el Hobbit (també el té la meva germana) i, si m'agrada, doncs anar seguint (ella té tots els del Senyor dels Anells i encara en tenia un altre que no recordo el nom)


    (*)Diu en Josep Lluís que fins ara els anys semblava que no anessin de veritat, com si fossin de joguina 001, 002... i que ara semblarà que ja va de veritat. Doncs a mi em fa exactament la mateixa impressió. Com si 2010 fos una xifra ja més important. A més que, estèticament, la trobo molt maca.

    ResponElimina
  51. A veure, així rapidet que ja tens molts comentaris i jo vaig tard...

    Momo és un dels que vull llegir en alemany. El vaig llegir en castellà fa molts i molts anys i suposo que, com La història interminable, m'agradarà més en alemany.

    De Marina en vaig llegir un article a ca la kweilan, em sembla que era, i tinc ganes de llegir-lo per veure si aquest home és realment bo (L'ombra del vent em va decebre completament!).

    El último judío l'agafaré algun dia. De moment, tinc ganes de tornar a llegir El metge. Novel·la històrica? mmmmmmmmmmmmm!!!!! :)

    Ensayo sobre la ceguera me'l vaig començar a llegir en anglès i el vaig deixar. Em va semblar extremament dur... Jo no tinc cap per aquestes filosofades tan profundes (i que consti que ho dic amb tot el respecte i sense gens de rintintín!).

    Ara... un bon grapat de fricandonades, sí, que n'has llegit, eh?? ;)

    ResponElimina
  52. La insoportable levedad del ser és el meu llibre preferit. M'encanta Kundera.

    ResponElimina
  53. M'encanten aquests llistats! Algunes lectures les compartim, altres no. Me deixes fer-te una recomanació? "Els jugadors de whist" de Vicenç Pagès Jordà. Una meravella!

    ResponElimina
  54. Va, anem a fer un rècord de comentaris :-))

    Núr: No, Ruiz Zafón no és realment bo, de veritat :-))

    Si la Sombra del Viento et va decebre no cal que segueixis jeje.
    Jo el vaig llegir en castellà de forma total i absolutament volguda. Si l'autor el va escriure així sempre prefereixo llegir en la versió original (una traducció pot ser molt bona, eh? jejejejeje) i en aquest cas la llengua del país veí me la sé :-)

    A la Sombra del Viento hi havia un personatge que podia resultar simpàtic (Fermín Romero de Torres) que tenia una forma molt peculiar de parlar... fos quina fos la situació en que es trobava, sempre treia un punt de cinisme i d'ironia que el caracteritzava...

    Doncs bé, al Juego del ángel tots els personatges parlen igual que Fermín Romero de Torres... tant s'hi val si és una noia de 17 anys, com si és una mena de "matón" o un policia, la portera de la casa del costat, un periodista o l'amo d'una xarcuteria... i tant s'hi val també la situació: és igual si estan relaxats en una conversa de cafè, com si els apunten amb un arma, els acaben d'acomiadar de la feina o estan a punt de caure al buit des del telefèric... sempre tenen la resposta burlesca i irònica als llavis... i a mi això em treia de polleguera.

    T'asseguro que si a mi m'apunten amb una arma, o estic a punt de que algú em tiri per una finestra, no em vindran massa acudits al cap.

    Dit això, ja pots comptar que Ruiz Zafón no és bon escriptor... al menys de novel·les llargues... o bé està mancat d'inspiració.

    Ara bé, quan el tio encara no era famós, doncs semblava que apuntava bones maneres. Escrivia literatura juvenil i se'n sortia força bé. Obres (una mica fastigosetes a vegades, com diu en XeXu,... ai, XeXu, quan llegeixis la Trilogia!!) però demostrava bona imaginació...

    Després, va evolucionar una mica i va escriure el millor que ha escrit: Marina :-))

    Llavors, es va copiar a sí mateix i, agafant decorats, ambients, sensacions de Marina, va escriure una novel·la llarga que va ser un èxit brutal: "La sombra del viento".

    A mi em va agradar :-) Sempre he dit que no li posaria pas una nota brillant, però em va agradar molt.

    I aquí es va acabar Ruiz Zafón... perquè no sap escriure de res més. Igual com per fer "La sombra del Viento" es va copiar a sí mateix, per fer "El juego del ángel" es va tornar a copiar a sí mateix... però la primera vegada li va sortir bé (i tot i així dius que a tu no et va agradar!! imagina què diries de l'altre!!) i la segona va ser un desastre.


    Ho llegirà això la Núr? :-))

    ResponElimina
  55. Una llista molt variada i interessant(i llarga!). Has començat tota una moda als blogs amb la teva entrada-resum! Que la del 2010 sigui encara més llarga...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.