dijous, 3 de desembre de 2009

El nostre amic VIH

Per sorpresa meva, després de fer el post VIH he rebut moltes peticions perquè expliqui una mica com és possible que es pugui utilitzar un virus tan mortífer en el nostre favor. No puc fer altra cosa que respondre i mirar de satisfer la vostra curiositat. Però en els mateixos comentaris teniu un exemple molt bo explicat pel meu amic GG, que ha treballat directament amb el virus i en sap molt més que jo. Us l'enganxo aquí, pels que no l'hagueu llegit. 

Ara, m'agradaria fer alguns apunts al respecte. En primer lloc, és cert que estudiant aquest virus tan puta ens hem adonat que podem aprofitar-lo al nostre favor en teràpia gènica, ja que fem servir que s'integra a dins del genoma cel·lular d'una forma permanent. És a dir, es faria servir a grans trets per a introduir gens que reestableixin una cèl·lula que no funciona com tocaria, per exemple si una cèl·lula del pàncrees no pot produir insulina (diabetes), es fa servir el VIH-1 com a vector per a introduir-hi artificialment un gen que produeixi insulina i intentar restablir els nivells normals. El problema és que, tot i que els vectors de teràpia gènica que es fan servir estan dissenyats per a que no produeixin mai partícules infeccioses, sempre queda el dubte, i a més, depèn d'on s'integrin aquests vectors pot donar lloc a problemes. Per això crec que aquest tipus de vectors no s'aplicaran en gran mesura, i que alternatives "virus-free" són les que es busquen/buscaran.

Potser és un text una mica tècnic, però la idea és que aprofitem les 'qualitats' del virus i les seves característiques. No s'utilitza el virus com a tal, sinó versions d'ell, o parts d'ell, que en teoria no són perilloses. Per exemple, el VIH-1 només infecta cèl·lules en divisió, i la majoria de cèl·lules del nostre cos no es divideixen (les del sistema immunitari sí), però els càncers són cèl·lules que es divideixen descontroladament. Actualment no s'utilitza, però s'han fet proves que utilitzen la maquinària del virus per introduir a cèl·lules cancerígenes algun gen que se les carrega. Per tant, parlaríem d'una potencial eina contra el càncer, però com dic, només són estudis preliminars.

La teràpia gènica que menciona en GG consisteix en introduir gens en cèl·lules malmeses per reestablir la seva funció. El virus és expert en introduir el seu propi material genètic dins de les cèl·lues i fer que s'integri. Això significa que la producció del que sigui que està codificat en aquest material genètic serà permanent perquè passa a formar part del genoma d'aquella cèl·lula. Això és molt útil, ja que fent les modificacions pertinents, i introduint al virus uns gens que no són seus, ell els segueix introduint dins la cèl·lula, i nosaltres tenim dins unes noves instruccions per la cèl·lula que ens era molt difícils de fer arribar allà.

Aquests són només alguns exemples, la potencialitat és molt alta. Per no parlar de les utilitats que tenen en la investigació més bàsica. Ja sabeu, sempre s'ha d'aprendre dels més intel·ligents que nosaltres, i els virus ja fa molt temps que corren i saben el que es fan. La nova sorpresa del dia és que el nostre propi genoma està ple a vessar de fragments que provenen originalment de virus parents del VIH-1. Sense ells segurament no seríem el que som. 

26 comentaris:

  1. Expliques de manera fàcil i comprensible allò que ha de ser complicadíssim... imagina que fins i tot jo ho he entès i estic meravellada i admirada.

    Amb allò del psicòpata perillós que el poses a resoldre problemes matemàtics dificilíssims però primer l'atontès una mica també m'havia fet una idea, eh? :-))

    No sé què més dir :-) Només que moltes gràcies per explicar-ho... i per treballar-hi!! :-)

    ResponElimina
  2. Toc, toc?
    Res, només era per dir que m'ha semblat molt interessant. Vaig estar apunt de preguntar en el post anterior.
    Només això i que sí, jo també, ho he entès.
    Fer de l'enemic, amic. Molt intel·ligent!

    ResponElimina
  3. Doncs ojalà un virus tant terrible i difícil de combatre, pugui servir per ajudar a curar altres malalties.
    Ha estat molt interessant, l'explicació del teu company m'he perdut en el terme vector, ouuups jeje, però us he entés més o menys, és que són coses tant estranyes pels que no en sabem res (meu cas) que em costava imaginar-ho.
    Merci per informar-nos i sort al qui ho investiguen :)

    ResponElimina
  4. Ja ho diuen:"si no pots lluitar contra l'enemic alia't a ell”.
    Un post molt interessant.Felicitats és molt bo.

    ResponElimina
  5. (Amb veu de Monegal) Ah! Alerta! Volíeu caldo? Teniu dues tasses!

    Jo em permetré el luxe de repetir exactament el mateix comentari que en el post anterior:

    Com sempre, l'home intentant jugar a ser Déu (o qualsevol entitat suprema).

    Que no heu vist "Soy leyenda"?

    ResponElimina
  6. Molt ben explicat, gràcies però... tant remenar no pot ser que acabem fent alguna pitjor que la sida?

    ResponElimina
  7. Avui llegia un llibre al metro i hi havia la reflexió següent: «Potser "entendre" un mecanisme no vol dir res més que ser capaços d'explicar-lo a un altre o a nosaltres mateixos; i, estirant més, potser no "entenem" res fins que ja hem fet l'esforç d'explicar-ho.» Jo sé que podré explicar-ho perquè ho has/heu explicat de conya i ho he entès perfectament! :)

    ResponElimina
  8. Realment és una gran idea això d'aprofitar el que sap fer el virus aquell per a altres coses, ara bé... penso que s'hauria de saber molt o molt bé com funciona, més que res per preveure possibles problemes i funcionaments no desitjats.

    ResponElimina
  9. molt didàctic, molt encertat!!
    gràcies per ser-ho, per ser-hi

    (mmm... teràpia gènica?, medicina transfusional?), ai, ai, que estarem més aprop que no ens pensem ;o))

    ResponElimina
  10. Gràcies per l'exposició. El que es evident és que aquestes investigacions no són d'avui per demà i que el que cal és invertir més en investigació. Qui no ho vegi ... que vegi pel·lícules. :) Bon pont :)

    ResponElimina
  11. fascinant!
    que d'algo tan dolent i que causa tan de mal se'n puguin despendre coses bones, o beneficioses, és fascinant. No em deixa de sorprendre.
    Tot lo dolent té el seu cantó positiu (encara que estigui molt amagat i es necessiti molt de temps per descobrir-ho).
    Molts ànims i a seguir amb les vostres investigacions!

    ResponElimina
  12. ummm... en Jordi de can mugró m'ha tret les paraules de la punta dels dits.

    ResponElimina
  13. gairebé agafo apunts. Bona classe abans d marxar d cap d setmana. A seguir amb la investigació i nosaltres aprenent.

    ResponElimina
  14. Molt ben explicat. Passa sovint que estudiant els efectes adversus d'un virus o medicament es trobe els beneficis. En medicina res és matemàtic i s'ha de continuar investigant.
    Bona feia Xexu!

    ResponElimina
  15. Gràcies per explicar-ho xexu… I visca la recerca!
    Súper interessant, gràcies altre cop, a tu i al CG!!

    ResponElimina
  16. molt ben explicar, ara ja sabem una cosa nova i interessant

    ResponElimina
  17. La veritat és que la gent de carrer no sabem ni la missa la meitat d'aquest temes. Sempre va bé tenir petites visions del que es fa als laboratoris. És molt curiós com una part d'algo dolent es pugue fer servir per fer algo bo. El nostre cos és un misteri :)

    ResponElimina
  18. Sí que és un pèl "tècnica", l'explicació d'en GG, però entre el que diu ell i el teu aclariment s'entén la qüestió. Molt interessant llegir-vos, no tenia idea que la cosa anés així (coses de ser de lletres pures, hehe).

    Bon cap de setmana, XeXu.

    ResponElimina
  19. Has donat classes alguna vegada, XeXu? És que la teva explicació em va quedar tan clara que vaig ser capaç d'explicar-ho jo mateixa a en Josep Lluís, i ho va entendre també :-)) (i també és de lletres jejeje)

    Així doncs, recolzo el comentari de la Núr :-)

    ResponElimina
  20. Molt bona explicació. A veure, en un futur, si això va per on ha d'anar i arriba on i a qui ha d'arribar!

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. M’alegro de que us hagi agradat aquest post i que hagi estat entenedor. Quan has estudiat alguna cosa perds la perspectiva del que poden saber els que no ho han estudiat, i això fa que de vegades donem per enteses coses força complicades. Ja sabeu que podeu preguntar qualsevol cosa que no quedi clara, que miraré de respondre. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Assumpta, m’alegro que s’hagi entès. Sempre que pugui, explicaré el que em demaneu.
    Comentari 2: No he fet mai classes, tot i que hagués pogut si hagués volgut, i de sempre que tenia una aura de no saber explicar les coses. Però recentment i intentar emular a gent que m’ha ensenyat molt, he aconseguit explicar i fer-me entendre, i no perdre la paciència. La veritat és que m’agrada perquè veig reforçats els meus coneixements, però sobretot si els alumnes són aplicats com vosaltres!

    Tirai, t’agraeixo molt aquest comentari. Si no haguéssim fet amics tots els enemics que hem anat trobant, la ciència no hagués avançat tant.

    Nits, en biologia molecular un vector és un suport que fem servir per introduir a la cèl•lula un material genètic que volem que es quedi i faci alguna cosa allà dintre. Normalment el que introduïm és un gen, que un cop dins, i amb l’ajuda de la maquinària cel•lular, produirà una proteïna que farà una funció concreta. Aquesta proteïna no existeix prèviament a la cèl•lula, aquí està la gràcia, si aconseguim que el procés funcioni, fem que la cèl•lula fabriqui una proteïna que no li és pròpia. Però no podem introduir proteïnes directament (sí que es pot, però és un altre rotllo), perquè durarà molt poc. Ens interessa tenir a dintre el seu motllo, que és més estable, i que es vagin fabricant molècules d’aquella proteïna. I per poder fer entrar aquests motllos d’ADN dins la cèl•lula, ens cal un vector, un suport que ens permeti aquesta entrada, i els més comuns són fragments circulars d’ADN que porten la seqüència del nostre gen a dintre. I els virus també es poden fer servir per a això, perquè el que fan és unir-se a la cèl•lula i introduir-li el seu material genètic dins. Només cal que substituïm el seu material per un del nostre interès, i el virus farà la feina per nosaltres.
    Bé, t’he fotut un rotllo d’escàndol, però espero que ho hagis entès millor. Si tens dubtes, encantat miraré d’explicar-t’ho millor.

    Judith, en biologia, aquesta estratègia és molt útil! Gràcies.

    Ei RedCrash, que m’ho van demanar, eh? Dues tasses, però perquè ells s’ho han buscat! Com que ahir ja em vas explicar ‘Soy leyenda’, ja sé per on vas. Jo et dic que si jugar a ser Déu pot ajudar a les persones, benvingut sigui. Mira Google, si no…

    Jordi Casanovas, el perill sempre hi és. Juguem amb l’avantatge de conèixer molt bé el seu genoma i per què serveix cada cosa, per això sempre s’intenta minimitzar riscos. Les parts que nosaltres hi afegim són inofensives per nosaltres, d’això es tracta. Però hi ha l’altra cara, és clar. Si algú volgués, podria fer un virus encara més potent. Esperem que ningú vulgui, és clar.

    De res Rita.

    Gràcies Garbi24.

    ResponElimina
  22. Me n’alegro molt Núr. Aquest és un tema força interessant sobre el que podríem parlar. Crec que no som conscients del que sabem fins que ens posem a explicar-ho a algú. Quan veiem que en som capaços i que l’altre ho entén, veiem que realment sabem moltes coses. Tants anys d’estudiar han d’anar a parar al algun lloc, però si busques sense estímul, al teu cap no hi trobes res interessant. Però quan et pregunten és diferent.

    Carquinyoli, una cosa que saben fer els científics és saber com funcionen les coses. El VIH-1 està molt estudiat. Coneixent la seva virulència, que ja fa molts anys que es coneix, s’han fet molts esforços a nivell global per combatre’l. Això ha portat a conèixer-lo de dalt a baix. Potser hi ha coses que s’escapen, per això les teràpies de les que us parlava no es poden aplicar actualment, però a nivell d’investigació es fan servir molt.

    Hypatia, avancem ràpid, però no et puc dir com d’a prop estem d’aconseguir bones i fiables eines de tractament. Gràcies.

    Clídice, sempre cal invertir en investigació, i menys en altres coses. Alguns companys tenien beques de la Marató de TV3, així que puc garantir que els diners que allà es recapten serveixen per a això. Però més empentetes del govern tampoc estarien malament.

    Rits, la gràcia d’això és conèixer els factors de virulència del virus, o de l’agent que sigui. A veure, què fa aquest, per què és tan potent? Quan ho sabem, veiem com s’escapa de les defenses, com entra a les cèl•lules, quina mena de cèl•lules tria, com els fa mal… un munt de coses. Llavors penses: si fa això en aquest lloc, també ho podria fer en un altre si… I et poses a treballar. Amb alguna modificació es pot aconseguir que les seves dianes d’atac siguin les que nosaltres volem, i que allà faci el que nosaltres li diem. Aprofitem el que fa, però allà on volem.

    Elur, doncs veuràs la resposta que li he donat a ell mateix.

    Déjà, aprenem entre tots, i per sort, la investigació no s’atura.

    Joana, com a mínim, si hi ha una cosa tan dolenta, és que pot amb nosaltres, i per fer-ho, té eines que no coneixíem. Quan les coneixem, podem utilitzar-les al nostre favor, fent les modificacions pertinents.

    Musa, aquestes són les coses que estudiava quan feia el doctorat. Ara ja no m’hi dedico, però la investigació segueix endavant, que no pari!

    Deric, les possibilitats són moltes.

    Mireia, m’alegro de passar-vos informació interessant.

    Bajo, jo també sóc gent del carrer, eh? Cadascú desconeix tot el que no té relació amb el seu camp d’estudi. A la ciència també passa, jo no tinc ni idea de la majoria d’investigacions que s’estan fent, i una mica més de les que m’han tocat directament. Poder compartir una mica aquesta informació, de manera tan entenedora com es pot, sempre està bé.

    Ferran, tot el que fa referència a la biologia molecular és complicat. S’ha de tenir interès en aprendre fins i tot quan hi treballes, perquè com et pots imaginar, això que he explicat és només la punteta de l’iceberg, per sota hi ha tot un món de matisos i possibilitats. Està bé perquè, si es vol, mai es para d’aprendre.

    Sànset, això ja es veurà. Tant de bo aquestes i d’altres investigacions tinguin èxit i acabin sent aplicables. I si ho són, que arribin a tothom, encara que ja saps que això no depèn dels investigadors sinó de les grans farmacèutiques i companyies de distribució. Aquestes són les que manen.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.