diumenge, 20 de desembre de 2009

El millor equip de la història

En vigílies de la final de la Champions d'enguany, vaig fer un post per homenatjar el Barça. Llavors, vaig voler explicar que el que havia fet el nostre equip ja era digne d'elogi i d'admiració, que una temporada no podia dependre del resultat de la final europea, ja que era una loteria.

El Barça va guanyar aquella final, però no es va quedar aquí. De tot el que ha passat després, no cal explicar-ne res perquè tothom ho sap, i se n'han fet molts posts. Si avui em decideixo a escriure sobre el Barça és per homenatjar altre cop l'equip, el club, que ha fet el que ningú més ha pogut aconseguir en tota la història d'aquest esport. Ho repeteixo, per si no queda clar, eh? Cap equip del món ha aconseguit guanyar les 6 competicions oficials que jugava en un mateix any. Només un. El millor equip de la història. I no ho dic jo, aquest era el titular del diari esportiu de Madrid per excel·lència.

Acaba el 2009, un any que tot l'entorn del Barça recordarà, el mantindrem gravat amb lletres d'or. I com acaba? De la manera més simbòlica i èpica possible: el millor jugador del món, humil, petitó, tímid, però reconegut per tots, marca el gol de la victòria per guanyar el darrer títol amb el cor, amb l'escut, amb les dues coses. Ah, per cert, un jugador format a les categories inferiors del club, com tota la columna vertebral de l'equip. El model Barça transcendeix ja no només pels títols aconseguits, sinó perquè és l'enveja de tothom. Per mentalitat, per forma física i dosificació d'esforços, per entrega, per sentiment, per humilitat, per no donar mai un partit per perdut, per no menysprear cap rival... no he vist mai cap equip que jugui amb aquesta autoritat. Qui m'havia de dir, a mi i a tants altres que hem viscut també altres èpoques, que podríem parlar així del nostre Barça.



El que passi en un futur, ja es veurà. Repetir la gesta és pràcticament impossible. Acostar-s'hi, molt difícil. Però a part dels èxits, aquest equip ha ensenyat una cosa nova a la culerada, afició rància, crítica i pessimista on les hi hagi. Ja no hi ha cares llargues, ni ai ai ais. Creiem en l'equip, sabem que tot és possible. Fins el final. Tant de bo ho haguem après.

Gràcies Barça. Ha estat inoblidable.

27 comentaris:

  1. Primeee!! :-))

    Estava esperant aquest post!! ;-) Vas insinuar la possibilitat de fer-lo i, què caram!! que tenia ganes de venir a cridar també aquí a casa teva!! :-))

    Blog reflexiu per excel·lència... reflexionem avui sobre el resultat de la feina ben feta. Recordem que en Pep Guardiola, culé de cor, ens va prometre perSIStir (copyright: Elur) i ho ha fet!! :-))

    Mare meva!! No sé què dir, xiquet... és que no sé pas què dir... Només que sóc molt feliç!

    Ah! jajaja i que ahir era el meu aniversari! i que aquest va ser el regal que em va fer el Barça!! Uaaaau!! però m'agrada compartir-lo amb tots vosaltres :-))

    Visca el Barça per sempre!!

    ResponElimina
  2. fins l'últim alè!

    un post excel·lent Xexu, ho dius tot tan bé!!


    Assumpta!! PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Un petó per cada any i SIS més de regal! ;)

    ResponElimina
  3. un homenatge magnífic!

    no tinc altres paraules per descriure l'emoció d'ahir, l'emoció de tot aquest any culer.
    el que passi és igual, no cal repetir-ho, simplement seguir tal i com són, treballant i donant-ho tot.

    Assumpta!!!!! moltes felicitats!!! aquests regals no tenen preu!!!

    ResponElimina
  4. Mireu, per mi és molt maco i molt emocionant que aquest equip que ha aconseguit tot això sigui el nostre. L'equip que representa aquest país petitó i humil. Som nosaltres! Arreu del món es parla del nostre equip. Reflexionem-hi companys, o no és fort? De tots els llocs del planeta és aquí, a casa nostra on tenim aquest equip!

    Quan hi penso... se'm posa la pell de gallina!

    Utnoa

    ResponElimina
  5. Un any magnific, inigualable, per recordar, per emocionar-se.......
    Podrem tornar a gaudir-ho?
    Visca el barça més que mai

    ResponElimina
  6. Quin sort que hem tingut de viure aquesta època...molt bon post.
    I la frase memorable d'en Pep, per guardar-se-la a la memòria.

    ResponElimina
  7. http://www.youtube.com/watch?v=L0g7YApfQyI

    ResponElimina
  8. En Barça ens ha fet molt feliços. I com molt be dius. Tant de bo n'aprenguéssim tots de com es fan les coses per fer-les be.

    ResponElimina
  9. XeXu, amb el teu permís, li donaré l'enllaç d'aquesta entrada a una amiga que és súper fan del Barça i d'en Pep, tot i que viu a València és de Barcelona, i sé que li encantarà llegir el que has escrit.... De part meva, dir-te que ets una màquina enllaçant paraules, i que és un plaer haver donat amb tu i el teu espai per la catosfera :) Un petó, Força Barça i Força Catalunya SEMPRE!!!

    ResponElimina
  10. És veritat que per nosaltres repetir la gesta és pràcticament impossible i acostar-s'hi, molt difícil.
    Però pels altres, superar-la és impossible.
    Espero que, com dius, n'aprenguem i en prenguem nota per si alguna vegada les coses no surten tant bé. Aquest Barça i en Guardiola es mereixen que creiem amb ells sempre.
    VISCA EL BARÇA!

    ResponElimina
  11. El Pep (t'hi fixes que tothom coincideix en donar-li al Pep tot el mèrit? Per alguna cosa serà...) ha aconseguit que creiem que qualsevol cosa és possible. Pots estar a l'abisme, a punt de caure, però sempre has de creure i tenir fe i pensar que pots seguir endavant i que les coses poden canviar i que a l'últim segon pots marcar un gol que pot portar-te a la glòria eterna. Santifiquem en Pep, que s'ho val i cobrim-lo d'or (cosa que ell, estic segur, no ho voldrà).

    Visca el Barça!

    ResponElimina
  12. La constància, l'esforç, la tenacitat, ser humils i, evidentment, sort (que en aquest cas n'hem tingut, i força). Les claus per a asolir l'èxit en qualsevol camp.

    ResponElimina
  13. No puc comentar-te gaires coses en aquest post, perquè no hi entenc gaire de futbol. Però fins i tot pels que no en som experts aquest Barça ens ha enganxat i ens ha fet sentir i tenir ganes de què aquest somni culé es complís.

    Un post molt maco.

    ResponElimina
  14. Estic aboslutament d'acord amb tu! Vaig patir molt a la final saps per què? doncs perquè creia fermament que es mereixien el títol. I no només pel fet de ser el meu equip sinó per l'esforç, la dedicació i el treball que hi han posat tots al llarg d'aquesta inigualable temporada. Em fa feliç veure com el treball en equip, la humilitat i el talent poden donar resultats com aquests. Visca el Barça!!

    ResponElimina
  15. Ufff que bé que ens ho han fet passar...

    i em vaig emocionar veient com plorava... uau... no s'ho acabava de creure ^^ És gran, molt gran!!

    :)

    ResponElimina
  16. I espera, espera, que això no s'ha acabat. Esper, desitjo i crec que per sort encara veurem molt espectacle. Més copes, segur :) Un partidàs!

    ResponElimina
  17. Quan era el minut 85 li vaig comentar a un company en un bar de Donosti si volia que demanéssim una canya per passar més tranquils la pròrroga. Quan ens l'estaven servint va marcar Pedro.

    El que ha aconseguit en Pep (Sant Pep Gloriós de Santpedor) és que confiem amb l'equip fins l'últim minut. Aquesta ha estat la gesta més gran d'enguany!

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. Quin patir...Tots cardíacs veient el partit l'altre dia...Però amb aquest Barça la sort ens somriu, i demostra que el fatum es pot canviar.

    ResponElimina
  19. ains... jo només sé que quan juga el Barça el meu veí de dalt organitza unes festes descomunals! En fi, el futbol no m'interessa gaire però m'alegre molt que estigues content! B7s!

    ResponElimina
  20. Ei, moltes gràcies a tots els que heu comentat aquest post. No em negareu que el Barça ens ha fet un bon regal per aquestes dates. Però porta fent-lo tot l’any, així que s’ho han currat!

    Assumpta, mira, com que ja en parleu altres i m’agrada comentar-vos, no en parlo massa del Barça. Però hi ha ocasions en que cal deixar constància, i és que es mereixen un bon homenatge aquesta gent. No he volgut personalitzar massa, però està clar que Guardiola és un gran entrenador, per l’esforç, per com llegeix els partits, per com entén els jugadors i per la seva dedicació. És molt millor entrenador que jugador, en l’època que jugava ja es veia.

    Elur, home, això del Pedro va estar bé, però encara era en el temps oficial, no? Molt millor l’Iniesta al minut ves a saber a Standford Bridge. Que per cert, si ell no hagués marcat aquell gol, el Pedro no seria el jugador que ha marcat a totes les competicions. Almenys dues no les hagués jugades. I aquest Barça no seria el que és.

    Rits, si segueixen jugant com fins ara, no sé si seran capaços de repetir, però ens donaran moltes més alegries. A més, és cert, no cal repetir-ho. Era una cosa pràcticament impossible, i hem estat els primers a fer-ho. No esperaran que hi tornem!! Ara la pressió és pels altres si volen fer-nos ombra.

    Utnoa, això és justament el que jo volia expressar amb el post, això ens està passant a nosaltres, al nostre equip, em resulta difícil de creure! Però sí, sí, molta gent ja ens ha situat al mapa.

    Garbi24, ja veurem què passa. Però tampoc cal repetir, no, la gràcia ja està feta. Amb guanyar Lliga i Champions ja n’hi ha prou, hehehe.

    Judith, el mateix pensava jo. Tenim molta sort de poder-ho veure, els nens i nenes que neixen ara, d’aquí a vint anys, quan visquin intensament el Barça, hauran de viure-ho a partir dels nostres records. A menys que ho tornem a repetir, és clar!

    Dan, de veritat creus que la culerada aprendrà a no ser tan pessimista i criticona? Tant de bo.

    Ostres Cris, sempre em fas posar vermell amb les coses que em dius. Gràcies. M’encantarà que passis l’enllaç a la teva amiga, i espero que l’escrit li agradi tant com dius que t’ha agradat a tu. Ja em diràs que en diu, si és que no s’anima a dir-m’ho ella mateixa.

    Mac, ben vist! Superar la gesta no és possible, a menys que des de Madrid s’inventin una altra competició per mirar de fer-ho millor, però ja poden pujar de peus amb que si ho fan, tret que ens vetin la participació, tornarem a ser els primers en aconseguir els set títols! Bé que ho van fer els de la secció d’handbol fa uns anys!
    Estaria bé que l’afició es tornés com les angleses que està sempre amb l’equip tant si plou com si neva. Però ho veig complicat.

    Jordi, en Guardiola és la perla del projecte. És el que ha aconseguit domar la plantilla, fer-los creure i anar per on ell vol, i no pas amb prepotència i altivesa. Ha estat amb ells i els ha donat la confiança que calia. A més, correcte i proper amb la premsa i l’entorn, i sentir-lo parlar és agradable, instructiu. Sempre al seu lloc, sempre pensant en l’equip, en millorar… però d’on ha sortit aquest tio! La veritat és que es mereix la creu de Sant Jordi, el Príncep d’Astúries, i el novel d’enginyeria, per la gran obra que ha fet. I si no existeix, que l’inventin per ell. Un dels seus més grans èxits ha estat, justament, convèncer a tothom, tant jugadors com aficionats, que fins que l’arbitre no pita, aquí no es mou ni cristo, ni nosaltres de la cadira, ni ells de l’ària contrària.

    ResponElimina
  21. Ego te absolvo, Clídice.

    Albert B. i R., suposo que això és al que es referia Guardiola amb allò de ‘persistirem’.

    Nits, conec a força gent que no estava interessada en el futbol que aquest any s’han fet seguidors del Barça. Segurament no seguiran l’equip quan la cosa decaigui, però ara és impossible no admirar a aquests jugadors i estar content per tot el que han aconseguit.

    Pluja, a més de tot el que han aconseguit, cal valorar com ho han aconseguit, i això és un bon exemple, sobretot per la canalla. A la vida no et regalen res, però si vols aconseguir l’èxit cal treballar molt i no defallir. Esforç, dedicació, il•lusió, ganes. Tot això ajuda, i si agafes un bon ritme, pots arribar allà on et proposis. De la mà de guardiola aquests s’han proposat guanyar-ho tot, i ho han aconseguit. Qui ho hauria dit un any enrere. Els jugadors són els mateixos, la majoria. El que ha canviat és la mentalitat.

    Laia, eren llàgrimes d’aquelles de quan tot s’ha acabat. Mentre estàs en tensió el cos mateix no et deixa enfonsar-te, no pots relaxar-te. Però quan la feina està feta, o quan ja no s’hi pot fer res també, les emocions perden els seus frens i han de sortir. En aquelles llàgrimes hi anava tot l’esforç i tota la dedicació de l’any. Ja s’ha acabat, i ha acabat bé.

    Caterina, ho creus de debò? Espero que sí, jo penso que aquest equip encara ens donarà alegries. Però espero que les copes no siguin de les que en Laporta es tira per sobre a les discoteques.

    Kweilan, que triguem molt a despertar-nos!

    Sànset, el que esmentes és un dels grans èxits de Guardiola, el fet de saber que en qualsevol moment pot passar de tot. Sempre hem estat desanimats i pessimistes quan les coses no pintaven bé, però ara, quan ens marquen un gol, jo penso que remuntarem. Remuntar s’ha tornat d’allò més normal. Un gol en contra ja no fa por, quan fa uns anys era ja una derrota assegurada, amb sort l’empat. Ara estem atents fins el final, i sabem que alguna cosa passarà.

    Xitus, la sort, i que els estàvem fotent un bany de joc, tard o d’hora havia d’entrar. Va ser tard, però la superioritat blau-grana em sembla que ningú te la discutirà. I que els equips argentins són porucs, bruts i amb poca substància, tampoc ho discutirem.

    Nimue, si aquest any no t’has enganxat a seguir el Barça, ja no ho faràs mai. Tots els culers estem molt contents, i no és per menys!

    ResponElimina
  22. Home, jo no volia dir-ho, perquè la gent es pensa que idolatro Iniesta ves a saber perquè i que només li veig les gràcies, però és que només té gràcies i un futbol exquisit dissenyat perfectament al seu cervell i per arrodonir-ho una capacitat d'expressar el disseny amb el cos perfecta. Ejem. M'emociono parlant d'ell, ja ho saps.
    El dia que faci gols... farà ombra al gran Messi. I espero que comenci ja.
    De moment ja ha fet callar a CR7.
    Saps que quasi cada dia esmorzo davant del pòster del gol contra el Chelsea? Els amos del bar són compatriotes seus :)

    ResponElimina
  23. Que sí, que és veritat, si més no una alegria!

    Molts petons, estimat!

    ResponElimina
  24. I mentrestant la resta del futbol català fet una merda... és una llàstima...

    ResponElimina
  25. XeXu...mi amiga Cris me recomendó leerte para poderme unir a la alegría de muchos, especialmente la tuya. Por suerte o por desgracia..no vamos a entrar ahí...vivo lejos de la cuidad que me vió nacer, pero he de decirte que la llevo dentro y la restriego por donde vaya, siempre he estado orgullosa de ser catalana...y este Barça se está encargando de hacerme explotar. Explotar, porque tampoco puedo demostrar con toda franqueza lo que siento...me crearía enemigos. Asi que la "polaca" va con una sonrisa de oreja a oreja y con eso ya creo que demuestro quien soy. Gracias por hacerme un hueco entre vosotros...gracias a nuestro equipo, por esas ganas de trabajar y...gracias Pep por tener esa puta sensibilidad que me llega hasta lo más hondo, si me entrenases, correría hasta yo....jajajjajaja. Un besazo enorme XeXu.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.