dijous, 5 de novembre de 2009

Satèl·lit

Què deu tenir la Lluna que ens atreu tant, que ens quedem embadalits quan, com aquests dies, ha estat plena? Alguna mena de poder té el nostre satèl·lit. Potser és la voluntat d'abastar una cosa que no podem tenir, on no podem arribar? Perquè, no ens enganyem, l'home no ha posat mai els peus a la Luna, no? Darrerament he afirmat molts cops aquest fet, però és evident que no tinc massa elements per saber si el que ens van vendre al '69 és cert o no. Hi ha gustos per tot, i els amants de teories de la conspiració, com jo, som de la creença que no, tot i que com em comentava el meu pare l'altre dia, tan tenses com estaven les relacions internacionals en aquella època, els russos no haguessin permès mai que un frau d'aquesta magnitud hagués quedat impune. Jo segueixo tenint els meus dubtes.

El que sí que sembla més probable és que no es poguessin obtenir gravacions en aquell viatge, i que les imatges que es van veure al món sencer fossin gravades en un plató, com qualsevol altra pel·lícula de ciència ficció. He sentit a dir que, davant la possibilitat de no poder filmar l'esdeveniment, van encarregar a l'Stanley Kubrick que en fes la seva pròpia versió.

Sigui com sigui, haguem caminat damunt la lluna o no, tinc la impressió que ens amaguen tantes coses a nivell global, nacional, local... penso que vivim molt enganyats, que no sabem ni la meitat de les coses que passen, i les que sabem potser estan manipulades. Potser he vist massa sèries i pel·lícules que parlen d'aquestes coses, però ja sabem que ens enganyen en moltes coses, només cal mirar la situació actual del nostre país. Què ens fa pensar que no ens enganyen encara amb més coses? Em sembla que ja no em sorprendria de res.

Seguim mirant la lluna, seguim sota el seu embruix. Potser algun dia hi arribarem.

36 comentaris:

  1. A mi, més que la lluna, m'atrauen i em deixen embadalida els núvols, m'estaria molta, molta estona mirant-los.

    El meu pare també deia que no es creia que l'home hagués trepitjat la lluna. I jo la veritat és que no m'ho plantejava.

    El que diu el teu pare de que els russos no haguessin acceptat un frau així és força lògic... ara bé, tu mateix dius que ens amaguen i ens enganyen en moltes coses. Doncs bé, ara tinc una hipòtesi, jo crec que tot va ser un frau i que els russos van callar a canvi de tapar coses seves que els hi deuria interessar tapar :-)

    ResponElimina
  2. si la lluna fa moure litres i litres d'aigua de la terra. Imagina't que fa amb nosaltres que també estem fets de molta aigua!

    bona lluna!

    ResponElimina
  3. Té alguna cosa especial, se'ns dubte. Potser la llum que irradia enmig de la fosca, d'on haurà sortit. El què, potser fa mal explicar, hi ha coses que són difícils de dir perquè ens agraden. Simplement és així. I llegint aquest post, me ve al cap, inevitablement, la cançó de Sau ;)

    ResponElimina
  4. La lluna és màgica. Alguna cosa especial deu tenir perquè quan és plena i la podem gaudir clara i diàfana els mesos d'estiu ens trobem com a gust i una mica més feliços.

    ResponElimina
  5. XeXu, amic, jo també dubto; dubto cada dia més, del que ens volen fer creure. Estic convençut que som titelles en mans de quatre, i que poca cosa hi podem fer nosaltres.

    Una cosa interessant sí que podem fer, però: admirar la Lluna, aquesta Lluna aquests últims dies plena, que ens recorda que som unes ínfimes puces en mig d'un espai que no podem ni tan sols imaginar.

    I els Millets, mentrestant, robant. Perquè? Per aconseguir què? Pobres estúpids, no entenen res.

    Una abraçada, amic.

    ResponElimina
  6. Ah! tu ets dels meus, ja oh veig! jo tampoc m'ho crec. Perquè si s'hi va anar fa 40 anys amb un cohet de fireta, com és que no s'hi ha tornat quan se suposa que la tecnologia està tan avançada per celebrar-ho? Perquè ningú ha anat a investigar la cara oculta de la lluna?

    Només ens expliquen el que volen i no en sabem ni sabrem mai ni la meitat de la meitat de la missa!

    Per sort podem continuar badant i mirant la lluna sempre que hi sigui i no hi hagi massa núvols.

    Una abraçada llunàtica :*)

    ResponElimina
  7. Segur que si ha arribat Xexu i m'estranya que tu precisament ho dubtis. Com seria possible sinó que n'hi hagués.

    ResponElimina
  8. La lluna existeix, això si que us ho creieu, oi? Doncs la podem gaudir i embadalir-nos-hi tant com vulguem... jo m'ho vaig mirar, l'any 69, a la matinada, per la tele, tenia 17 anys i em va encantar... si tot era mentida, va estar molt ben portada.

    Ara a partir d'aquí, si que ja no em crec gran cosa més del món... :) Potser allò va acabar amb la meva capacitat de creure o amb la meva credulitat.

    ResponElimina
  9. només recordar una frase que van dir a la sèrie X-Files : "retocar la veritat és el que ajuda a la gent a anar-se a dormir cada dia sense preguntar-se si hi haurà demà".

    ResponElimina
  10. La lluna és sempre al teu blog... és la teva imatge de fons :-)

    ResponElimina
  11. Estic completament segur que des d'altes esferes ens amaguen moltes realitats (amagar VS enganyar?). De totes maneres, no val massa la pena estar preocupat, perquè no ho sabrem mai. Potser un dia, de vacances en alguna petita illa del Carib ens trobem al Lennon i al Morrisson fotent un Mojito. Ves a saber...

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. Jo sí que crec que s'hi va arribar. Una altra cosa és si les imatges difoses són de la Lluna. També penso que si no s'hi ha anat més és perquè no surt a compte.

    És evident, però, que ens amaguen moltes coses i que vivim molt enganyats. Només molt de tant en tant les mentides acaben sortint a la llum.

    Fins i tot la lluna és mentidera.

    ResponElimina
  13. Crec que amb el cas aquest de la lluna, li dono la raó al teu pare. Que dos potències mundials estiguin lluitant per posar-hi els peus i que s'hagi comès frau per part d'una, l'altre, segur, ho sabria i s'encarregaria de fer-ho públic i aprofitaria així per desprestigiar a l'altra.

    Això de que ens enganyen... contínuament! No ho dubtis! Però amb tot i tots! Som una cosa insignificant al seu costat! I sí, ni sabem la meitat de les coses i de les que sabem estan tant deformades que millor no saber-les. Ens fan creure el que volen, sincerament!

    És més, a sota de les tapes dels iogurts Danone, mai hi havia premi! Sempre sortia aquell "Siga buscando. Hay miles de regalos debajo de cada tapa". ;-)

    ResponElimina
  14. Si aquests astres parléssin, sabrien tantes coses de nosaltres...
    Et volia adjuntar una prova refutable de l'estada a la lluna: el vídeo de Queen on surt la lluna al darrera, però tinc tan mala memòria.Ara no recordo quina cançó era...^-^

    ResponElimina
  15. Servidora, que està esgotada de conviure amb un dels teus, dels que es pensen que no s'hi ha arribat, tant que el tema és tabú a casa, no puc deixar de mirar-la i pensar que, si no s'hi ha arribat és una veritable llàstima. Perquè la Lluna és tot un símbol, de la possibilitat d'arribar més enllà, de la possibilitat de ser una humanitat diferent. Però tampoc cal fer-me massa cabal, massa pel·lícules del "aspassiu" quan era petita :)

    ResponElimina
  16. Arribar-hi segur que hi han arribat,el que més em fot es el fet de que ens amaguen moltes coses que ells saben......

    ResponElimina
  17. Encara no m'ho crec, i ja torno a ser un satèl·lit que fa voltes en línia recta...
    ;)
    Jo penso que sí que hi van arribar. Amb això sóc un poquet crèdul. Fa poc vaig veure'n un reportatge que ho "demostrava".

    Bé, aquí ens enganyen amb moltes coses. Tot i que penso que aquestes coses es treuen a la llum de forma interessada.

    ResponElimina
  18. Tp m'acabo de creure massa que hi arribéssin, doncs perquè no hi han tornat? xq no surt a compte, diuen, xò no em convenç.

    i potser si que ens enganyen, potser si que no sabem gairebé res, xò quan et comences a sentir estafat i enganyat, hi apareix una engoixa que no deixa tirar endavant. Mai podrem saber-ho tot, només podem fer tornar a confiar, que tot s'arreclarà i no ens enganyaran més.

    la lluna té màgia i sempre sorprén la seva bellesa.

    ResponElimina
  19. Cooom?!? Que s'ha arribat a la lluna i ningú m'ha dit res?
    Al 69 nano, i el que diu el pare d'en XeXu és ben cert com hi ha terra, eeeeing?
    No m'ho crec jo. És licantròpic estimar la lluna?
    mmm... tant com somiar un llumí i un bidó de benzina...

    ResponElimina
  20. efectivament, jo visc a la lluna des de fa temps i puc confirmar que no he rebut cap visita... ;)

    ResponElimina
  21. Jo penso que no hi hem estat mai, si no de què? Ja hi hauriem tornat 50 vegades, i els selenites estarien campant tan panxos per "casa nostra" amb algún tractat cosmo-sideral, etc.... En fi, "pan y circo" i a callar, no ens preguntéssim pas masses coses, oi? Un petó Xexu.... no vaig comentar res a l'anterior post, però espero que avui estiguis millor, et deixo una bona abraçada :)

    ResponElimina
  22. La Lluna no ens atreu, atraiem nosaltres a la Lluna. És una qüestió de forces gravitatòries...

    ResponElimina
  23. Uhm... jo és que sóc més de deixar que la gent faci... i no plantejar-me possibles complots polítco socials... és maco pensar que, en algun moment, algú ha pogut trepitjar la lluna.

    Vés, la meitat de les coses que vivim són fantasia... una més....

    ResponElimina
  24. A mi m'emdadaleix pel contrast, tan blanca, cel totalment fosc... És hipnòtica... tant que fa un parell de dies em vaig fotre de lloros per no mirar per on caminava! T_T (no m'ho invento... va ser força patètic!)

    ResponElimina
  25. Jo no sé si ens enganyen o no, però la lluna és per gaudir-la

    ResponElimina
  26. ALGUNS HI VIVIM MENTALMENT I NINGÚ ENS ENTÉN...

    ResponElimina
  27. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Com era d’esperar, hi ha diversitat d’opinions en això de si l’home va anar a la lluna o no. Però qui més, qui menys, se sent atret per nostre satèl•lit.

    Assumpta, això mateix li vaig dir jo a mon pare. Potser els russos tampoc no eren santets i tenien coses a amagar. És com ara, que tots els partits polítics saben que els altres fan coses mal fetes, però no ho diuen perquè ells també en fan. A mi també m’agraden els núvols, però per exemple, ahir a la nit hi havia una Lluna decreixent tan immensa… impossible no quedar-te mirant-la.
    Comentari2: És al meu blog i hi ha estat sempre. I seguirà sent-hi, ja veuràs.

    Estrip, i nosaltres som més fàcils de moure que tota aquella aigua, amb nosaltres pot fer el que vulgui.

    Caterina, potser és millor no saber què és, seguir atrapats pel seu embruix i no plantejar-nos-ho. Maca la cançó de Sau, eh?

    No ho sé Kweilan, potser és per les vacances!!

    Ferran, la sensació que descrius és la mateixa que tinc jo, potser he vist massa capítols de X-files… I també coincideixo en pensar que som tan insignificants que fem ve d’admirar la lluna i tot le que hi ha més enllà, ja que segur que l’univers amaga secrets que no podrem saber mai. Seguim mirant la lluna.

    Elur, aquest és un dels arguments que sempre faig servir, però em diuen que no surt a compte anar-hi, que val diners i que res allà s’ho val. Però mira, a mi em sembla que s’estudien moltes coses estúpides al nostre planeta, bé es podrien estudiar les coses que encara no coneixem. I les de fora no les coneixem en absolut.
    I pel que fa al que ens expliquen… és tan trist sentir-te l’últim mono… però en aquest cas, la immensa majoria de la població mundial som ‘últims monos’.

    Jordi “5 anys” Casanovas, només començar a llegir el comentari ja sabia per on anaves! És que per en Joan Miquel Oliver tot passaria a la Lluna! El satèl•lit surt en tantes cançons…

    Carme, de vegades ho dubto. No serà una gran càmera amb un ordinador darrere des d’on ens espien a tots? Esperem que no, perquè m’encanta mirar-la i perdre’m en els meus pensaments mentre ho faig. Suposo que seria una gran vergonya reconèixer ara que allò va ser una mentida, fins i tot dir que les imatges eren de mentida. Si ara sortís a la llum que les imatges eren gravades abans, però que la visita a la lluna sí que va ser certa, et creuries aquesta segona part, sabent que ja et van mentir en la primera?

    Carqui, la culpa de tot la té X-files, que després de veure-la ja em penso que tot és mentida i que ens la colen com volen. Uf, m’encantava el personatge de ‘El Fumador’. Segons la sèrie, era, o havia estat, un dels que manaven i decidien realment a la Terra.

    Sànset, ahir vaig sentir que la mort de Michael Jackson va ser una farsa, així que és possible que l’hi trobem a ell també. Només cal pensar amb qui es va casar, la filla d’Elvis, un altre que també corre per allà. Està clar que no deixarem de viure tranquils per tots els enganys que hi ha, però fot bastant, a mi m’agrada saber.

    P-CFA…, no t’ho puc discutir. Jo espero que sigui cert que s’hi va arribar i que ara s’ha perdut l’interès. Si no, seria certament molt greu i frustrant veure com ens la colen amb un fet que va il•lusionar a tanta gent. Hi ha moltes coses que no sabem, i que no sabrem, però una mica de respecte per nosaltres.

    Jordi, però no has pensat que la guerra fa estranys companys de llit, i que les dues potències tenien moltes coses per amagar. Potser la URSS tenia alguna cosa molt grossa per amagar, i van haver de claudicar davant dels EUA per no ser els primers en arribar a la lluna, Vaja, van haver de menjar-se que els EUA mentís a tot el món. Total, la guerra hi era, però els que manaven eren quatre per banda, els que sabien de què anava la pel•lícula, així que només quatre d’una banda van haver de fer-se els suecs. No sé, m’ho invento, però coses més rares s’han vist. Com algú que li toqués un premi de Danone! Ho has vist mai això?

    ResponElimina
  28. Judith, em sembla que no em creuria res, ni que vingui Armstrong i m’ho expliqui.

    Clídice, tant si és cert com si no, és una cosa que es pot tenir a l’abast. La lluna és allà, només cal posar la tecnologia sobre la taula i fer creuers espacials. Muntar un petit centre recreatiu allà, i fer viatges amunt i avall. Serien molt cars, d’inici, però ja s’abaratirien. A mi m’agradaria anar-hi.

    Garbi24, potser hi ha arribat més vegades i no ens ho han dit, qui sap.

    Xitus, t’has fet desaparèixer, i jo he perdut sa curva i s’anestèsia. I he plorat. No saps com és d’especial aquesta cançó per mi. Un dia et trencaré les cames… No sé si hi van arribar o no, la veritat, potser que en desconfii és la frustració de sentir-me tan enganyat i tan poca cosa davant dels que realment manen al món, que no són els presidents dels països, per negres que siguin…

    Rits, per aquí han dit que enganyar-nos una mica a nosaltres mateixos ens ajuda a viure més tranquil•lament. Hi deu haver tants secrets que no coneixem, i gràcies a això estem més tranquils… però personalment, m’agrada saber i no m’agraden les mentides ni els enganys. Penso que preferiria saber-ho tot encara que la meva vida fos un infern.

    Hi hagi pau PiTis.Nosaltres no podem saber si allò del ’69 va ser cert en part o del tot… o gens. Si els americans ens amaguen coses, segur que els russos també. I això d’estimar la lluna… no sé. Depèn de com se l’estimi, no?

    Nimue, genial el teu comentari! Fes-m’hi un lloc, que vinc!

    Cris, gràcies per aquest detall final. Si haguéssim anat a la lluna tants cops, els selenites el que estarien seria farts de nosaltres. Potser si que hi vam arribar i els d’allà ens van demanar si us plau que no hi tornéssim, que allà estan molt tranquils.

    Babunski, no t’equivoquis. La Terra atrau la Lluna per la força gravitatòria, i també ho fa amb nosaltres, per això tenim els peus a terra. Però com que la nostra massa és tan insignificant, la Lluna també ens atrau, però no amb prou força com per fer-nos aixecar el vol. Encara que sembla que alguns ho aconsegueixen.

    Alepsi, ja està bé que hi creguis o hi creiem. És una fita de la nostra història, millor seria no fer-se preguntes, però si se’n fan, per alguna cosa serà.

    Laia, ja ho deia jo que la Lluna té un poder especial sobre nosaltres. Sobre tu té el poder de fer-te perdre la verticalitat. A mi això em passa amb la cervesa, ja veus.

    Mireia, nosaltres segur que no hi hem arribat i segurament no hi arribarem. De moment, tot i que no et dic que no m’agradaria anar-hi, em conformo amb mirar-la des d’aquí.

    Virgínia, i en la teva ment has vist algun visitant terrícola per allà??

    ResponElimina
  29. Trobo que mirar el cel sempre és bonic, ja sigui per mirar la lluna, els núvols o les estrelles (sobre tot una nit serena d'estiu, bé, és que a l'hivern fa fred i no surto a mirar, jeje).

    Ara, al parlar de la lluna, m'ha vingut al cap un acudit. El poso amb el teu permís, eh? ;-)

    Un nen madrileny li diu a son pare:
    - Papá, papá, ¿Qué está más lejos, la Luna o Barcelona?
    I el pare li contesta:
    - A ver, hijo, ¿tú, desde aquí, ves Barcelona?

    M'he desviat una mica del tema, sempre em perdo a la lluna.

    Bona tarda desde Barcelona ;-)))

    ResponElimina
  30. La lluna és màgica... i als llunàtics com jo ens afecta bastant quan està plena. No et sabria respondre el perquè... però és cert. Ens atrau, ens modifica, ens canvia l'humor, l'estat d'ànim, ens ajuda a pujar esglaons d'eufòria o ens destrossa, fent-nos miquetes de no res.
    No entraré en opinar si l'home ha arribat realment a la lluna o no... perquè si hagués estat així realment, de què ens serveix? continuarem tenint la mateixa relació amb aquest satèl·lit... no?
    una abraçada!

    ResponElimina
  31. Està demostrat que la Lluna té molta influència per la natura, pels animals, per tant, per les persones, a molts nivells diferents. Respecte l'arribada dels americans a la Lluna (més que dubtosa...) et convido a llegir l'article d'un amic que segur que t'interessarà, et deixo l'enllaç.

    http://ricderiure.blogspot.com/2009/07/alguna-cosa-va-passar-de-cami-la-lluna.html

    ResponElimina
  32. Jo, tot i no ser València, hi visc.
    Potser el magnetisme té la Lluna rau en el fet que només és una. Si tinguéssim més d'un satèl·lit donant-nos voltes ja no tindria tanta gràcia.
    És el complement de la nit i l'antagonista del Sol. Ella sol, la Lluna.

    ResponElimina
  33. Estic del tot amb tu des de fa anys. Ens amaguen coses, no hem caminat damunt la lluna, ens manipulen i tot i tot... Fa uns anys vaig veure el reportatge sobre el rodatge de Kubrick i vaig quedar impactada.
    Jo també sóc de les que queda tocada per la lluna i de vegades no se m'entén quan en parlo, potser per això, perquè quedo tocada...
    En fi, és curiós però no totes les llunes plenes fan que en parlem tant. Recordo especialment una lluna de febrer de fa un parell d'anys, una de març de fa menys i ara aquesta. Per què algunes són més obsessionants que d'altres?
    No em facis cas, és una pregunta de llunàtica.
    :)

    ResponElimina
  34. Mercè, que terribles sou les dones d'aquesta família. Benvinguda a casa meva, encara que em sembla que em coneixes prou. També mires núvols, tu? Deu ser genètic. Molt dolent, eh, l'acudit. Però la veritat és que m'ha fet gràcia, me l'imagino pronunciat amb l'accent adient i ja està.

    iruNeta! Altre cop per aquí, quina alegria veure't. Gràcies per passar, espero que tot et vagi tan bé com la darrera vegada que vaig saber de tu. M'hauries d'haver vist ahir a la nit. No era un moment massa lluit ni em sentia còmode amb la gent que estava. Llavors, en sortir del local, vaig alçar la vista i la vaig veure allà, ben clara, ja decreixent. Em vaig quedar allà, mirant el cel, aliè al que estava passant al meu voltant. Llàstima que vaig haver de tornar a baixar.

    Adbega, molt benvinguda al Bona nit, gràcies per passar. M'he mirat el vídeo que va penjar el blog que m'enllaces, i pinta bé, perquè és només una primera part. Tot estava molt de cul pels EUA, i resulta que al final van arribar primers. Això no s'ho creu ningú. Però bé, nosaltres a seguir amb les nostres coses, i a mirar la lluna. L'efecte ens el seguirà fent tant si la trepitgem com si no.

    Met, benvingut al meu blog. Pensa que si tinguéssim més d'un satèl·lit, podríem triar-ne un de preferit. Segur que cadascú tindria els seus gustos i pensaria que un satèl·lit concret li fa més efecte que un altre.

    Violet, el que dius és ben cert, jo no et puc dir llunes que recordi, però aquests dies la lluna era especial, jo l'he vist particularment gran, més que d'altres vegades, com si volgués dir alguna cosa. Potser ella ens podria explicar molts secrets que queden amagats pel gran públic.

    ResponElimina
  35. Entre governs, farmacèutiques, campanyes publicitàries, història mundial manipulada i vés a saber quantes coses més, estem ben arreglats...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.