dimarts, 10 de novembre de 2009

Reencarnació

Es podria pensar que retiro al misticisme entre parlar de ioga, mantres i aquest títol, però em sembla que aquestes coses no estan fetes per mi. No obstant, sense saber massa bé com, un click del meu cervell m'ha fet notar una mena de presència, el que seria una reencarnació. Com saber si el que veig és cert o és només la meva imaginació? Tot això em sembla inversemblant, és possible? Pot haver-se transmutat? L'aparença no és la mateixa, però les maneres... o és només que m'hi ha fet pensar? És possible tornar? És possible saber-ho? Ets tu?

43 comentaris:

  1. Hauríes d'explicar millor aquesta "presència". de tota manera, no hi crec en aquestes coses.

    ResponElimina
  2. Home, místic, místic, no m'ho has semblat mai! Alguna trampa amaguen les teves paraules i no sé ben bé quina. Si no encerto mai res a cal Mc... això menys!

    No ens deixaràs així, oi?

    ResponElimina
  3. Això, escrit al descans del Barça - Cultural Leonesa només es pot referir a algun jugador blaugrana... però com no ens donis més pistes ;-)

    ResponElimina
  4. A mi m'agradaria creure-hi, més que res per poder ser alguna altra cosa la pròxima existència... ara, no he tingut mai aquesta sensació que descrius, per tant no puc opinar gaire. Em sembla que em fotria por tenir-la... tot i que depèn de qui em recordi, no?

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. LLegint-te he pensat en el Jordi Casanovas i els seus enigmes o les seves mitges explicacions...

    No ens en diràs res més?

    ResponElimina
  6. Estic enganxada al blog, perquè jo en el primer que he pensat ha estat en alun blogger que havia desaparegut del mapa i que ara apareix sota un altre nick. Estic fatal !

    ResponElimina
  7. Aquests pensaments "paranoics" t'han degut arribar al fons de les entranyes perquè has degut mirar el MANDRIL-ALCORCÓN.

    Jo em vaig curar en salut i vaig evitar fer-ho!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. La que compta realment es la que estem visquen...tant li fa si es la segona la tercera o la unica, jo no m'hi capficaria

    ResponElimina
  9. Després de llegir els comentaris de gent que fa més temps que et segueix, i de saber jo com n'ets, d'escèptic, amb aquestes coses, prefereixo no deixar-me endur pels dits i les tecles i esperar que ens revelis tu el misteri!

    ResponElimina
  10. He de confessar que aquest enigma em supera per la falta de pistes, ara entenc com et sents tu quan entres al meu blog ;-DD
    Això últim és broma, el que si és veritat és que no tinc ni idea de per on vas. De totes maneres i coneixent la capacitat "endevinatòria" de l'ASSUMPTA apostaria, i apostaria fort, que ella té raó i que es tracta d'alguna cosa del partit del Barça.

    ResponElimina
  11. Doncs jo m'inclinaria per alguna cosa dels blogs... però veig que la Mireia m'ha passat al davant. En tot cas recolzo la seva opció!

    O és simplement que col·laborar a cal Mugró se t'ha pujat el cap i ara sents que t'has tornat Jordi Casanovas sense poder-ho evitar?

    ResponElimina
  12. En el món, hi ha moltes persones, i no és difícil que una combinació determinada de genètica i educació ens recordi a una altra...

    A què et refereixes, exactament?!

    ResponElimina
  13. Mí-te'l ell com gaudeix de tenir el personal inquiet! :) a veure per on ens sortiràs :)

    ResponElimina
  14. has trobat en algú, algú altre? cada dia flipo mes am totes aksts coses. Clar q pot ser!! ( si he d caure a quatre grapes en el semblat parany, q la gent cmnta x aki, ho fare ;)

    ResponElimina
  15. aquestes coses sempre són un mateix

    ResponElimina
  16. Llegint, amb un cert retard els comentaris del post anterior, potser no es tracta d'una reencarnació, sinó que has estat clonat a partir dels cabells d'algú... :P

    ResponElimina
  17. Jo a vegades somnio moments del dia anterior però des de la perspectiva d'una tercera persona que estigués observant els meus moviments... No sé si és per flipar o per preocupar-me'n.

    ResponElimina
  18. Ui, ui, ui quin iuiu :S Bé, doncs espero que sigui el que diuen els companys blocaires i no pas que estigus patint un brot psicòtic amb al.lucionacions i paranoies... si, sí, jo ara també pateixo per a veure quines visions tens. jeje

    Espero que estiguis bé. Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  19. aah! doncs jo no en tinc cap dubte! ;)

    ResponElimina
  20. La Núr té raó: tu que ets tan escèptic... Més pistes??? Què t'ha passat??

    Bé, és igual, així aprendràs a creure! Jaajaj!

    ResponElimina
  21. Jo no sóc dels que creu en presències ni coses d'aquestes però... t'ha dit alguna cosa? ;)

    ResponElimina
  22. Mira que m'ha costat entendre de què va, eh! que misteriós que et poses...

    només espero que aquesta reencarnació, sigui veritable o imaginada, t'aporti coses bones i no un malson.

    ResponElimina
  23. Si has vist alguna cosa que s'hi assembla, és perquè penses en la persona sovint.

    O es que ensumeixes massa encents, amb tant misticisme, hehe!

    ResponElimina
  24. Observant a determinades persones t'adones que tenim caràcters semblants però adaptats cadascú al seu propi cos i personalitat.
    Però el que tu dius ja va una mica més enllà...i no et desperta curiositat? Per què no fas preguntes que coneixia només l'altre persona?Pot ser t'emportes sorpreses fins i tot^-^.

    ResponElimina
  25. Xexu... estàs tardant molt en respondre, è? tu saps lu intrigada que estic? i les ganes que tinc de que responguis a en Jordi C??? jejejeje

    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. Ei gent, moltes i moltes gràcies per ser per aquí i deixar petja. Aquest és un d'aquells escrits que et surten, que tenen un sentit al teu cap, però que penses que qui el pugui llegir el trobarà una absurditat tan gran que no en farà cas. No pretenia crear cap expectativa ni cap misteri, ni fer-vos jugar a endevinar què estava passant. Era només un post, un d'aquells que surten de dins, una paranoia. On l'he d'escriure si no és a casa meva? Quan em surten, necessito deixar fluir les cabòries i coses sense sentit que hi ha en el meu cap. Per això prefereixo no parlar més d'aquest tema, perquè era una paranoia considerable, i estava equivocat, no cal donar-hi més voltes. Em sap greu haver-vos intrigat, i gràcies altre cop per estar sempre al meu costat.

    ResponElimina
  27. Quan xerres de presència, a què et refereixes? Bé, jo no crec gaire amb la reencarnació, però mai se sap! Tampoc et podria provar el contrari jejeje :)

    ResponElimina
  28. Ah! Ara veig al teu comentari que no hi ha misteri de res. Vols dir? O ara ens ho vols fer creure? Crec que ens vols liar a tots :P

    ResponElimina
  29. vaja... ara que a partir de la teva experiència m'estava començant a plantejar creure o no creure, sort que havia fet poca feina, per no dir gens! jejeje
    un petó, maco!

    ResponElimina
  30. Les paranoies cal deixar-les sortir, sinó rebenten dins i poden deixar danys col·laterals.

    Les coses més íntimes i que ens fa vergonyar verbalitzar a vegades són les que més i millor connecten amb la gent.

    Desprendre's de l'armadura de tant en tant és bo, per exemple surten escrits com ara el teu.

    ResponElimina
  31. Xexu, de vegades, les paraules tenen més sentit, fins i tot, que el que el mateix autor li vol donar.

    No només llegir, pensar i poder imaginar és el que dóna sentit a tot!

    *Sànset*

    ResponElimina
  32. Hi ha presències que no es poden oblidar, i aprenem, em sembla a trobar els detalls estimas en d'altres presències... Per això, només, val la pena estimar la vida i els qui ens envolten! Un petó, estimat!

    ResponElimina
  33. Pels que us interessa això de la reencarnació llegiu "Nirvana", és divertit!!

    Utnoa

    ResponElimina
  34. El vaig llegir fa uns dies però no comento fins avui. Em va semblar molt espiritual, que també compta, òstia! Sovint el pensar s'ha de deixar de banda... Qui sap si ho és...
    ps- a mi això més de mantres i ioga i això si que me va una miqueta jeje.

    ResponElimina
  35. Ostres, Xexu!
    Intrigats ens quedem!

    No s'hi val!
    ... però t'estimem igual.

    :)

    ResponElimina
  36. Amb l'intriga que m'havies creat amb tant de misteri... i ara ho acabes així?
    Bé, he de reconèixer que és una manera.
    Cuida't!
    =)))

    ResponElimina
  37. si algun dia deixa de ser "una paranoia" per ser una altre cosa, si vols en parlem. ;)

    ResponElimina
  38. Doncs, la propera vegada deixa un avís a peu d'article, home!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.