diumenge, 8 de novembre de 2009

Gomes de cabell

Sembla mentida com es poden oblidar les coses. Fa uns dies, llegint un blog, vaig recordar una cosa que tenia completament oblidada, com si no hagués passat mai. Tants anys de vida donen per fer moltes coses, em pregunto quantes altres esperen ben guardadetes a que qualsevol click me les faci tornar a la memòria.

Sempre he tingut molta tendència a guardar coses, entrades, tiquets, qualsevol tipus de ximpleria, la qüestió és no llençar res. I també he tingut moltes col·leccions, però sempre a petita escala, mai com una cosa que hagués de mantenir i augmentar a tota costa. D'això ja n'he parlat algun cop. Doncs bé, en plena adolescència em dedicava a col·leccionar gomes de cabell de les meves amigues, o de noies amb qui tingués una mínima relació. Ara que hi penso, potser en aquesta època s'inclouen els primers anys de carrera, però no sabria delimitar a quines edats ho feia, de veritat que no ho recordava gens ni mica.

Recordo que les etiquetava i les guardava en un tupper que tenia amagat. Havien de ser usades, no podien ser noves, és clar. Encara deuen ser allà, a casa els meus pares, dins d'un bagul on guardava tots els meus secrets. No és que estiguessin massa amagats, però confiava en la bona voluntat dels de casa. La propera vegada que hi vagi hauré de fer un cop d'ull dins aquell bagul. A saber què en pot sortir d'allà dins.

48 comentaris:

  1. ostres... realment és la col·lecció més curiosa que he sentit! aaaaaah!!! però ja sé perquè la vols! jijiji... si estan usades poden conservar adn de les noies i quan la ciència avance una mica més les podràs clonar!!! ooooh!!!! res, definitavemt me'n vaig a dormir que ja no sé què dic, ains...

    ResponElimina
  2. Ostres, què xulo!! Si!! Has de buscar si encara hi són! :-)
    Però tot això deu tenir un origen, penso jo.
    Potser la primera que vas tenir era d’una nena que t’agradava i després et va fer gràcia anar-ne tenint de totes les nenes i noies que coneixes.

    En vols una de meva? Jejeje
    La puc deixar a la font de les canelleres i la vas a buscar ;-)

    ResponElimina
  3. Sí, sí, obre el bagul i vés-nos dosificant els posts. Si tot el que guardaves era tan curiós com això que expliques, tens matèria per uns quants dies ;)

    ResponElimina
  4. Nano, això si que és una feineta dolça i entretinguda, segons què surt!

    ResponElimina
  5. N'hi ha que les col·lecionen, o col·leccionaven, n'hi ha que les perdem amb una facilitat extrema.

    A saber què hi trobes dins el bagul, pot ser un exercici prou interessant. Una servidora quan trobo 'tresors' de fa anys, me'n ric de mi mateixa per la ridiculesa d'alguns actes portats a la memòria pel tresor, somric recordant la innocència i espero guardar-ne una mica de cada, del ridícul i de la innocència.

    I ara ves tu a saber perquè punyeta m'ha sortit un comentari tan seriós... perquè mira que abans d'escriure he llegit a l'Assumpta i m'ha fet riure molt.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Doncs quan obris el bagul et passarà com a Monsieur Bretodeau d'Amélie que troba els seus tresors amagats, té un munt de flaix-backs i canvia la seva vida de dalt a baix... O sigui que tu mateix!

    ResponElimina
  7. Tots quan érem menuts col·leccionàvem una cosa o altra!! Un post que ens ha portat a vells i bells moments!

    ResponElimina
  8. Què ho fa que ens quedin tan amagats aquests records?Jo tampoc no ho sé.Que bells,però! Ara només et falta trobar la capseta.

    ResponElimina
  9. Poques coses em sorprenen però aquesta col.lecció de gomes de cabell...ho ha aconseguit. M'encanta!!! superdivertit!

    ResponElimina
  10. Jo coneixia un company de feina (ja no treballo en l'esmentada feina) que es dedicava a col.leccionar peces de la roba interior de les noies amb qui tenia relacions.

    ResponElimina
  11. home! això sona a entrenament per al fetitxisme :) a saber que col·lecciones ara ;)

    ResponElimina
  12. mira tu la Clidice m'ha llegit el pensament...

    ResponElimina
  13. t'anava comenta justament el que t'ha dit la Clidice jo també !!

    (si és què...)

    ResponElimina
  14. Jo també tenia un amic que ho feia. Però ell després en fardava davant nostre. S'emportava la nostra indiferència, evidentment!

    Sí, és una col·lecció curiosa. Però qui no hagi fet col·leccions curioses, que aixequi la mà!

    ResponElimina
  15. Sí, sí! El punt fetitxista jo també l'hi trobo, al teu costum!! Es comença col·leccionant gomes i s'acaba... bé! ;)

    Nosaltres, a col·legi ens intercanviàvem gomes de cabell amb les amigues i les duiem totes al canell.

    I això de tenir baguls a casa els pares... Jo hi he de baixar a fer una bona netejada! Ja en trobaré, de coses, ja! :S

    Bon començament de setmana, XeXu!

    ResponElimina
  16. siusplau dspres d'anar-hi fes un pooooooooooooooooost. ;)

    ResponElimina
  17. Jo des de el primer moment m'he preguntat.......estarà molt plena la capsa?

    ResponElimina
  18. jo tb m'apunto a això del toc fetitxista!

    xò no cal que esperis el click per recordar els teus secrets ben guardats a la memòria; ves, obre el bagul i somriu recordant vells temps, aventuretes de joventut, somnis per complir.....

    ResponElimina
  19. M'ha fet molta gràcia llegir aquest post perquè jo també ho feia,però amb polseres , braçalets ( de fills de colors, de cuir....) d'aquelles "hippies" i molt usades/usats. Per mi eren com petits tresors sentimentals. Encara me'n recordo de quina pertanyia a qui.
    Algun dia obriré tb les meves capses de l'adolescència...

    :)

    ResponElimina
  20. Osti XeXu, quina col·lecció més curiosa...A veure si hi ha sort i trobes la caixa amb les reliquies. Clar que per col·leccions extranyes, jo de petit col·leccionava etiquetes de plàtans. Només de plàtans. :s

    M'has de trencar les cames? Ara m'he perdut...!

    ResponElimina
  21. Jo sóc una "drapaire" en el bon sentit de la paraula, de cada viatge porto "talismans", pedretes, paperets.... tinc caixes plenes de xorradetes, però formen part de la meva vida, i m'encanta tenir-les.... Suposo que el tema de les gomes del cabell, és una mena de fetitxisme sà i divertit, que segur que t'entretenia d'allò més, oi? Quan les trobis, destapis i vegis, et sortiràn molts més records, de les noies que les duien, de les situacions on les vas demanar.... Ja ens explicaràs més, si? Un petó :)

    ResponElimina
  22. Xexu, ara ens has d'explicar com les aconseguies. Si era una petició formal o amb tisores amb amb mà i per l'esquena. Tampoc estaria malament que ens expliquessis com les etiquetaves, si seguies algun tipus de classificació. No ens deixis així, home.
    Jo també col·leccionava coses de les noies amb qui tenia alguna relació, concretament, carabasses. No sé si ja he acabat la col·leció, però això és una altra història...

    ResponElimina
  23. Ai, ai ai… si ho sé no explico res. Alguns de vosaltres heu vist coses que no eren, penseu que jo era un tendre infant a aquella època! O no tant… del que ha passat després que allò millor no parlar-ne, però en aquell moment era molt innocent. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Relacionar-vos amb els meus records és una cosa una mica estranya, però m’agrada!

    Nimue, això va venir una mica més tard, però no saps com la claves! On treballava abans vaig guardar alguns cabells de les meves companyes, segellats en plàstic, amb el nom i la data, i els tenia penjats a la taula. Els deia que era per clonar-les quan sigui possible. Ja veus que has encertat força, però amb uns quants anys de diferència. Hauré de recuperar aquests cabells, a alguna la clonaria…

    Assumpta, els meus temps de col•leccionista de gomes ja han passat, em temo. Però segur que no vas desencaminada amb la teva hipòtesi, si no no entenc per què les anava demanant. Algun origen així havia de tenir la història.

    Fada, en podria fer un monogràfic, però tampoc no és plan d’anar despullant la meva adolescència, no creus?

    Zel, si no recordava això de les gomes, a saber què pot sortir d’allà dins!

    Elur, em sembla que això de perdre les gomes va imprès en la dotació genètica femenina, no conec cap dona que no es queixi d’això.
    A mi em passa com a tu. Descobrir aquestes cosetes porta diferents tipus de records. Molts cops ens n’avergonyim, però també són agradables, perquè són part de nosaltres, i el que ens ha fet com som. A més, ja no els podem canviar, així millor que ens serveixin de lliçó per no fer el ridícul massa més. I vaig jo i m’ho crec, que no el farem més…

    Violette, a mi em passarà el mateix segur, però serà mentalment i no es projectarà a cap pantalla. I dubto també que canviï la meva vida, però qui sap. Ho hauré de provar per saber-ho, no?

    Albert, no t’animes a explicar alguna col•lecció curiosa que fessis?

    Judith, hauria de tenir-ho localitzat, si no és on penso, ja ho puc donar per perdut. Però segur que no, els de casa sempre em pregunten si les coses es poden tirar. Per estalviar-se alguna bronca, suposo.

    Kweilan, jo no pensava que fos tan estrany, en definitiva no deixa de ser un record de cada persona, però veig que ha sorprès a més d’un.

    Marta, això seria perquè podia. Et diria que què més voldria jo que fer-ho, però tampoc és el meu estil. Encara que no et creguis, alguna cosa guardo…

    Clídice, ja m’has obert la caixa dels trons!! A tu i a en Jordi Casanovas, en Carquinyoli, l’Estrip i en RedCrash dir-vos que una mica fetitxista sí que ho sóc, però aquesta col•lecció era molt innocent, i no ha evolucionat a coses pitjors! En què esteu pensant??

    Jordi, evidentment jo no en presumia, prou vergonya que em devia fer demanar-les. Ara que, em pregunto si es pot fardar massa de guardar gomes de cabell. Si volia presumir potser que ensenyés altres coses, no creus? I tu no ens diràs alguna col•lecció curiosa que fessis?

    ResponElimina
  24. pensar? jo? si home! i a aquestes hores! tu sabràs herbeta! ;P

    ResponElimina
  25. Núr, ara et podria dir que es comença col•leccionant gomes, i s’acaba fent servir un altre tipus de gomes… si encara ho feia als primers anys d’universitat, potser amb algunes vaig fer les dues coses… prou! Que m'accelero.

    Déjà, algun cop he fet un post d’aquest estil, recordo que un cop vaig obrir una motxilla antiga i en va sortir de tot de dins, i ho vaig explicar, així que no ho descartis.

    Garbi24, tu vas al gra, home! No creguis, no compto que en tingués més d’una quinzena. Ja he dit que no era una cosa malaltissa, i només les demanava a les que em queien bé. No tantes em devien caure bé…

    Rits, tu també, filla meva? Em fa gràcia quan, per qualsevol ximpleria, ens ve alguna cosa a la memòria que estava totalment oblidada. Anar a obrir el bagul ja sé què em portarà, és una manera fàcil d’aconseguir aquests flashbacks. Quan arriben de sorpresa és millor. Però ja hi aniré, segur.

    Aris, jo vaig tenir la meva època de portar polseres, en portava moltes al braç dret, però no les bescanviava, me les comprava i algunes me les regalaven. La cosa va arribar a ser una mica antihigiènica. Me les van fer treure un cop que em vaig operar, van dir que amb allò no podia entrar al quiròfan. Aquí es va acabar aquella dèria.

    Xitus, i tu em dius a mi que la meva és curiosa? Etiquetes de plàtans és una de les més estranyes que he sentit jo! Si fossin etiquetes d’anís del mono encara…
    No et trencaré les cames, però ves amb compte. No, aquesta és una expressió que faig servir molt jo, massa sovint, potser. És a tu que t’agrada explicar expressions idiosincràtiques, no? T’ho dic en confiança, no se li pot dir a tothom això, sense que s’ho prengui malament, i no fa referència a altra cosa que a la semblança de les nostres experiències, el de sempre, ja saps. Ara em cantes Tots els motors, i això és massa per mi, és una cançó que significa massa.

    Cris, em sembla que jo sóc una mica com tu també. Vaig arreplegant tot de coses que es converteixen en records, sempre guardant alguna coseta d’aquell moment, d’aquell viatge, d’aquella situació, del que sigui. La qüestió és recordar. Una mica malalts, no? I no dubtis que de la caixa, a banda de coses que no m’espero, també en sortiran posts.

    Angle, quin fart de riure amb el teu comentari. L’he llegit al correu, des de la feina, i m’he començat a descollonar sol, fins que la companya m’ha preguntat què em passava. Això de col•leccionar carabasses, boníssim! Jo també en tinc algunes, ben guardadetes, quan plou solen manifestar-se, com el reuma. I no home, no anava amb les tisores a la mà, només em faltava això, llavors si que tindria més carabasses que gomes. Les demanava i me les donaven, encara que en alguns casos havia d’insistir. Però sense arribar mai a l’amenaça, eh?

    ResponElimina
  26. Sí, ho reconec, és molt rara la meva. jajajaja Gràcies per la teva compassió ;) Ja m'ho he suposat que era una expressió amb ànim de menys violència de la que transmet en un principi. Veus, és ben bé idiosincràtica teva!! Ara m'has fet recordar que aviat n'he de penjar una nova entrega. Avui he penjat un post al blog de Psico, que fa temps que no hi vens, però el d'avui està bé, és un vídeo d'un anglès que parla de creativitat i educació. Possibles handicaps: dura 20 minuts. Vinga, amb unes crispetes pots.
    "Tots es motors" és una excel·lent cançó, i la lletra deu nhi do, per segons quines experiències. Ja quan la vaig sentir el primer cop em va arribar. Segurament no com t'arriba a tu. A mi altres cançons em farien mal, precisament pel significat que han tingut. Una forta abraçada des de Barcelona.

    ResponElimina
  27. Jo també tinc tendència a guardar-ho tot, però encara no havia començat cap col·lecció de gomes de cabell... ;)

    ResponElimina
  28. Caram! Quin post més curiós! Arrel del que dius he pensat en si jo col·leccionava coses estranyes i m'assembla que no. Almenys ara no me ve al cap. EL que sí és cert és que a vegades he trobat coses, objectes, de la meva infantesa i el misteri és com han anat a parar a tal o qual lloc!

    ResponElimina
  29. Quina gràcia!!! Jo en vull foto, potser??
    És una col3lecció diferent perquè quan les trobis podràs recordar totes aquelles persones que te les van donar .
    Mira m'ha fet gràcia. M'he imaginat un tupper d'aquelles de tota la vida plens de coloraines. jeje

    ResponElimina
  30. Què maco en XeXu petit demanant gomes de cabell a les nenes :-))

    ResponElimina
  31. Hahaha! realment la nimue l'ha clavat!

    jo com l'elur... no sé on coi les foto, les gomes... Si en clones a alguna, abans inhibeix el promotor del gen del cromosoma X que fa que siguem despistades compulsives en aquest aspecte, si us plau!

    ResponElimina
  32. Segur que te les donaven ben contentes... en tenies moltes? A veure quantes en surten...

    ResponElimina
  33. Jajaja! Jo també tinc col·leccions adolescents que es podrien considerar fetixistes... Jo tmb duc el cabell llarg, així que si mai necessites una goma, ja saps! jajaja!!

    Quina enveja veure que et fan tants comentaris!

    ResponElimina
  34. Pensa que el clon serà igual que la nena/noia/dona! ja val la pena?

    Ahir no ho vaig dir però fa dos dies que porto les butxaques dels pantalons plens de gometes, d'aquelles tan petites, pels cabells... com que en vaig sembrant... :P

    au, bon dimats! ;*)

    ResponElimina
  35. Caram... gomes de cada noia amb qui has tingut alguna mena de contacte... curiós... Una mena de sexe intel·ligent, per això de ser del cap i no de la cua...

    No sé què hi trobaràs.. una bona col·lacció d'ADN per tornar a la teva joventut. :o

    ResponElimina
  36. ehmmm... estoooo... Xexuuuu... guardaves cabells de dona i els classificaves i els penjaves a la taula???? ara em fas una mica de porrrr! jorrrrrr...

    ResponElimina
  37. Ostres, etiquetades i tot. Quina passada! Ho trobo molt bona idea.

    A vegades me n'han demanat, però sempre m'hi he negat: Tinc el do de perdre qualsevol goma del cabell i només em faltaria això!

    ResponElimina
  38. Jajajaja perdò, eh? a veure si aquí descobrirem coses que no hauríem de saber... això dels cabells dins d'una bossa i pensant en fer clonacions ja no ho trobo tan innocent!!
    Nimueeee no el faci's parlar més o al final ens espantarem!! :-))

    En podria sortir un relat de por i tot jajaja

    En XeXu, al laboratori, de nit, amb la bata blanca... ja no hi queda ningú... ha estat fàcil desfer-se dels vigilants (a un laboratori hi ha d'haver vigilants segur)...

    Posem-hi una tempesta també.

    Trons que fan tremolar l'edifici i llampecs que esquerden la foscor de la nit, amenaçant -al mateix temps- amb deixar-lo sense llum.

    No importa... el laboratori té el seu propi generador...

    Quantes companyes vol clonar en XeXu? Quantes bossetes amb cabells té guardades al seu arxivador secret?

    ResponElimina
  39. oooh, sí, Assumpta! a mi el Xexu em semblava un xiquet innocent fins avui! i amb el teu relat ho acabes d'arreglar!!!! :PP me'n vaig a classe de ioga a veure si se'm passa el susto :PP

    ResponElimina
  40. Clídice, molta mala idea tens tu...

    Xitus, em sap greu no passar per la Noia al parc, vaig trobar que era una bona idea quan vas començar, però trobo que és massa especialitzat per mi, em costa una mica. És com si jo em poses a explicar certs aspectes sobre els meus estudis que m'apassionen, la majoria de gent no entendria res. Potser aquest tampoc seria l'objectiu, però ho trobo equivalent. Tret que jo prefereixo no endur-me feina a casa.

    Ma-Poc, doncs ja saps, no esperis més!

    Caterina, la memòria és tan selectiva quan vol... és com m'ha passat a mi ara, una cosa a la que hi dedicava estona durant un temps la tenia del tot oblidada. I les preguntes són: per què altres no les he oblidat? I: quantes altres coses de l'estil s'han perdut a les profunditats de la ment?

    Mireia, gràcies per aquest comentari tan tranquil·litzador, no hi veus coses estranyes com altra gent. La veritat és que no hi havia res de dolent ni escabrós en el tema, només les ganes de guardar un record de les persones que coneixia. No sé com va començar, però.

    A veure, Nimue i Assumpta, que m'esteu fent quedar com un pervertit i un científic boig! Quan feia això de les gomes era molt més innocent que ara, però suposo que ja apuntava maneres. Quan vaig segellar els cabells de les meves companyes d'innocent ja no em quedava res, però heu d'entendre que en l'àmbit de la nostra feina, en la recerca científica, la broma tenia certa gràcia. Friki sí, però era graciós. Sortosament, no és gens fàcil clonar humans, jo no me'n sortiria pas. I no recordo de qui en vaig agafar, però una la clonaria gustosament. Però si en vaig agafar d'una que penso, ni de conya!! Ara per culpa del teu relat Assumpta, la Nimue no tornarà per aquí.

    Laia, estàs segura que està al cromosoma X? Perquè no cal que estigui aquí perquè passi només a noies, i jo no tocaria massa cosa d'aquest cromosoma... a més, l'amic RedCrash, que ha comentat per aquí i és un tros d'home, també perd les seves...

    Carme, no crec que en tingui massa. I recordo que no totes eren igual de receptives, a algunes els vaig haver d'insistir força. Recordo això, però no qui eren, fort, eh?

    Adbega, si me la pots enviar per mail, doncs ja l'afegiré, encara que m'he retirat d'aquestes coses.
    Noia, que jo porto ja una temporada per aquí, i la gent em té molt mimat. Potser penses, com jo, que no me'ls mereixo, però mira, no els pago ni res a tota aquesta gent, eh, venen perquè volen. Només el pernil per nadal i ja està.

    Elur, com deia més amunt, a una sí que la clonaria segur. Teníem una relació molt especial, no romàntica, però és d'aquelles persones que et descoloquen sempre, i per això t'enganxes a ella. Era la meva fillola, la vaig apadrinar. Però aquesta és tota una altra història.

    Met, és el que té no poder col·leccionar de les altres. Bé, en col·leccionava, però sense fer servir. No s'ha de malpensar d'aquella col·lecció, era una cosa innocent.

    Somiadora, molt benvinguda al Bona nit! Així que no em donaries cap goma? No comencem amb bon peu, eh!

    ResponElimina
  41. Assumpta, converteixo en relat que t'ha quedat genial!!!

    ResponElimina
  42. Ui jo quan vaig a casa ma mare sempre me dedico a regirar a la meua habitació i sempre trobo coses amb les que sorpendre'm... jo vaig fer una mini col·lecció de gomes de borrar, llavors estava molt de moda :)

    ResponElimina
  43. Oooooooh XeXu!! Si ha començat ella!! jajaja

    La idea ha estat d'ella!! :-))
    Jo ja vaig dir al primer comentari que em semblava quelcom innocent amb un punt de romanticisme dolç i tendre (bé... més o menys)

    Però és que el seu comentari era irresistible!! :-))

    Mira, mira que diu la Mireia :-))

    ResponElimina
  44. Ara mateix em queda una goma del cabell atrofiada a punt de petar i que si dono 3 voltes a la cua em queda fluixa, però no arriba a donar-ne 4...
    I una de bona que fa dues hores he perdut. No sé com la he anat a trobar a la butxaca de la camisa!

    ResponElimina
  45. ...em referia a una conversió de tipus «l'assassí que col·leccionava gomes de cabell», però vaja...

    ResponElimina
  46. Tothom a petita o gran escala ha col·leccionat alguna cosa, sobretot de menut.
    Ara t'hi pots trobar més d'una goma degradada i diferents mostres adn. aaaiisssss!
    La pregunta és... I ara, que col·lecciones?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.