dimarts, 20 d’octubre de 2009

Fred

M'he llevat amb el cel més negre que el carbó. El vent feia voleiar la roba estesa, molla de la pluja nocturna, el mateix vent que una estona després escapçaria un arbre just davant de la porta de la feina. La tardor ens saluda i deixa clar que no està morta, com hi ha gent que ens vol fer creure. I el fred. D'una setmana ençà la temperatura ha canviat molt, ja no s'està còmode en màniga curta ni en les hores de més sol del dia. Però on més noto aquest fred és a casa. Em resisteixo a endollar els radiadors, encara estem a l'octubre, em dic. I està clar que prefereixo el fred a la calor. Però és un fred diferent. El fred d'una casa buida i sense activitat, sense caliu. El fred que porto amb mi mateix, que no faig res perquè la casa tingui un altre color. Les persones fan més càlides les seves estances, fer-hi vida sembla que anima les quatre parets, que tornen l'escalfor en forma d'acolliment, d'agraïment. Però què em pot tornar el meu pis si em moc de l'ordinador al llit i del llit a l'ordinador, amb fugaces visites a la cuina i el lavabo? No hi faig vida i per això se'm congelen les mans i m'he de posar cada cop més roba a sobre. Ja no sé si és el fred que s'apodera de mi, o si sóc jo qui el provoca.

62 comentaris:

  1. Puc confirmar que les rajoles de casa estan ben fredes (quan abandonaré la mania de treure'm les sabatilles mentre miro internet?) i que no sóc jo qui les refreda! :)

    ResponElimina
  2. Ostres!!
    Una abraçada ben forta per fer passar aquest fred!!
    Vols venir a escoltar el futbol amb nosaltres i a la mitja part fem un experiment amb Cola-cao o cafè o el que vulguis?

    XeXu... nosaltres fa dos dies que hem posat una estoneta (només una estoneta) la calefacció. I què més dóna si encara estem a octubre? No passis fred a casa home!! Si d'aquí uns dies pugen les temperatures, doncs ja no caldrà tornar-los a engegar... Endolla els radiadors :-)

    Una altre abraçada!! :-))

    ResponElimina
  3. Jo també vaig començar ahir a treure una mica la romatiguesa... per a mi el caliu és molt important!

    ResponElimina
  4. jolin, com t'entenc... jo m'acabe de mudar a aquest pis i intente de totes les maneres trobar una mica de caloreta. La veritat és que la visita dels amics ajuda molt. Cada vegada que venen cuine coses bones per berenar i tota la casa s'ompli d'olors a galetes, magdalenes, xocolata desfeta... La calefacció, jo també em resistia, però anit tenia molt de fred i vaig pensar que era tonteria patir i la vaig engegar, una mica fluixa, com diu l'Assumpta, però si toca, toca. Ara que ningú ens escolta et confessaré que aquesta nit tinc previst posar-me la bossa d'aigua calenta al llit! Està molt fred!! Jo també t'envie una abraçada, amb permís, i si vols unes magdalenes casolanes i una xocolata desfeta (o un cafè, que ja sé que t'agrada molt! ;) ja saps on estic.

    ResponElimina
  5. Quan un es canvia de casa costa una mica trobar-li el caliu. és una mica com un hotel. Després a poc a poc vas fent els teus raconets i vas començant a tenir calor de la interior. L'altra, la de fora, te una més fàcil solució. A Ponent des del cap de setmana que ja s'ha d'obrir una miqueteta la cale. De moment, una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  6. No t'hi capfiquis Xexu.A la meva hi ha molt de personal,però és freda, freda.^-^
    Has provat de fer reformes decoratives?Comprar-te una cadira vermella, O pintar una pared groga,jejeje.O penjar-hi un d'aquells quadres amb colors càlids.De vegades funciona.Tot es trobar-s'hi a gust.Llavors l'escalforeta ja entra sola...

    ResponElimina
  7. Quan jo visca sol crec que seré igual i la meua casa serà igual... jajaja.

    Una abraçada :)

    ResponElimina
  8. A "casa meva" acabo de posar la llar de foc.... Saps que anava a titular el post com el teu? Saps que anava a dir coses molt semblantes a les que has posat tu aquí a casa teva? .... Jo també tinc fred, em tapo i retapo i segueixo tenint fred. La meva filla em vol deixar guants de com tinc les mans, i també em resisteixo a posar els radiadors.... per postres no puc queixar-me per que estic amb un exercici d'autocontenció amb "la queixa" i haig d'intentar no renegar.... encara que no diu res de no escriure renecs ara que hi penso.... doncs, quina merda!

    Una abraçada XeXu.... i posa't la bata, com jo :)

    ResponElimina
  9. Sí senyor! Ja el tenim aquí! Jo el diumenge ja vaig encendre la llar de foc després de prendre el sol. l'últim que escalfa...
    Pots organitzar una festa blogaire i entre tots escalfarem casa teva :)
    Una abraçad!!!

    ResponElimina
  10. Aquest mateix cap de setmana passat, que encara no havíem engegat la calefacció deia que a casa meva només alguna tardor excepcional ens ha permès passar tot l'octubre sense radiadors. cada any entre mitjans i finals d'octubre la calefacció és un fet a casa meva... Potser a Barcelona es pot allargar una mica més no ho sé, però al Vallès... és així.

    No, no ets tu que portes el fred... va venint... ja.

    ResponElimina
  11. Ja us ho deia jo que això de la tardor és un rotllo! ;-)

    Jo, que sóc molt fredolica, ja la tinc posada la calefacció. Ho sento, però no el suporto el fred.

    Però també hi has de posar una mica de color i calor tu, si no, no tindràs una bona temperatura i, si no t'hi veus amb cor, avisa!
    Les mames-tietes (segur que alguna més que jo s'apunta...) vindrem i et posarem la casa plena d'alegria i color.
    Un petonet, maco!

    ResponElimina
  12. Festa blogàire a cal XeXu com diu la Joana!! :-))

    Ibrahimovic acaba de marcaaaaaar!! Gooooooool

    Nimue porta xocolata i madalenes! ;-))

    Jo porto te del bo i galetes escoceses!! ;-))

    ResponElimina
  13. creu-me: endolla els radiadors, que el fred se't pot posar a l'ànima i això mai no és bo :)

    ResponElimina
  14. Tu sí que en saps, Assumpta! Xexuuu, deixa't mimar i organitza'ns una festa blogaire! ;)

    ResponElimina
  15. ummm, deixa't estar de cullonades i posa't un jersei més gruixut si no vols engegar els radiadors, o sinó no siguis garrepa i encen-los ni que sigui una miqueta al dia... però sobretot, so.bre.tot. deixa't estar de cullonades.
    Què cony has de provocar-lo tu el fred, perquè si ets tu ja t'hi podies haver posat abans, è? perquè mira que ha sigut llarg i lleig aquest estiu. I si ets tu, ja pots fer que l'ivern sigui d'aquells memorables, amb molt fres i molta neu.
    Perquè... d'això... podries fer que nevés exactament el 14 del mes u? seria el tot!
    Va... anima't!
    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  16. Tan bé com s'hi està, a casa, XeXu... Casa meu és el lloc on em sento més protegit; potser l'únic lloc on me'n sento. I a sobre hi tinc internet (aitx, bé, ara se suposa que estic de vacances, però ja se sap que les drogues no es poden deixar de la nit al dia!), llibres, tele, telèfon... tot el que necessito per estar tranquil quan ho necessito, i per sentir-me acompanyat quan em cal. Segur que a casa teva és igual!

    Tu no provoques el fred, això segur; sinó no podries expressar-te com ho fas en el teu blog!

    ResponElimina
  17. òtia! ara he vist que m'ha caigut la H de l'hivern... ais, que perdo els trucs...

    ResponElimina
  18. Bé, hem perdut, però l'Inter ha empatat a casa també, així que... que segueixi la festaaaa ;-))

    Jajaja Elur demanant neu a data precisa!! ;-))

    Ostres Nimue les madalenes delcioses, eh? :-))

    ResponElimina
  19. Eis...
    no crec que siguis tu el que fa venir el fred, però si hi és, escalfa't una miqueta, no?
    Poc a poc ja li aniràs donant coloret a la casa, i poc a poc t'anirà semblant menys freda.
    Des d'aquí una abraçada ben càlida!!!

    ResponElimina
  20. i si fas un sopar a casa? que t'aporti la caloreta que necessites i després ja la tindràs encesa!!!

    de debó no es pot anar amb màniga curta pel carrer???

    ResponElimina
  21. Rits!! jejeje no es pot anar sense jaqueta pel carrer! ;-))

    Ostres, XeXu, perdona... estic esvalotada avui. És la pluja que em transtorna una mica (més) :-))

    ResponElimina
  22. Tu provocar el fred?? Au vaaa... Això no ^_^ És el que toca, tardor! Jo també vaig a capes com les cebes!

    ResponElimina
  23. és molt important que casa nostra sigui càlida i acollidora i per això no sempre cal posar la calefacció, el que cal és treure's el fred interior

    ResponElimina
  24. osti, ara sí que estic convençut de que no estic bé. No sé si deu ser el microclima petroquímic de Tarragona, però jo segueixo amb la finestra oberta i en màniga curta. No sé, tic desconcertat... :-?

    ResponElimina
  25. Asimetrich posa't el termòmetre, fill. Jo sóc a Reus i fa fred :-PP

    ResponElimina
  26. Ostres, Asimetrich, n'estàs segur?

    Jo m'he passat el matí a Tgna, i ja et dic jo que amb màniga curta no!!!!
    I això que no sóc fredolica...

    ResponElimina
  27. Durant un temps jo vaig estar com tu, i vaig descobrir que una paradeta al sofà, tapa't amb una manta i amb alguna cosa per a picar mirant una pel·lícula, ajudava a donar vida a la casa..

    ResponElimina
  28. Mira, m'ha agradat molt com defineixes el fred, i la tardor... En el final dius que tens fred... Jo també he hagut de posar la calefacció una estoneta com l'assumpta... i tot i així, agraeixo un bon tè o un cafè (descafeinat a aquestes hores).
    O potser alguna trobada entre amics, unes cartes... I segur que els gatets alguna cosa ajudaran amb el seu pel calid! Els colors de la paret... les mantes, tot ajuda! Un petó i molta escalfor!

    ResponElimina
  29. Doncs a casa meu també hi fa fred... però em tapo amb mantes i poso el calefactor per dutxar-me. Ens hem de cuidar el cos, perquè si no ho fem, l'ànima es refreda.

    Tot plegat és un cicle: fa fred, tens fred. Tens fred, notes fred. Cal trencar-lo i entén el què et dic... TRENCAR-LO! Si no ho entens, em truques i en parlem.

    Encén el pu** radiador!!

    Posa-hi remei!!

    ResponElimina
  30. Ahir va ser el primer dia en que vaig engegar el radiador, tot i que només fos per a escalfar el quart de bany per a duxar-me.

    En quant a l'altre fred (es curiosa la ment, he pensat amb al Fred Astaire quan he vist el títol del post), doncs no sé que dir-te, és difícil donar consells. Compra´t un sofà nou, pinta el pis d'un altre color, no passis massa temps a l'ordinador, surt una estona a fer un volt, ves més al cinema... i, no sé si atrevir-me, i ni tan sol sé si en tens de fixa, busca companyia humana (he estat a punt de dir femenina en lloc de humana... però això ho deixo a la te va elecció:))

    ResponElimina
  31. Noi, aquest bloc no ho és gens, de fred. Així que oblida la idea que el generes tu. No, no.

    El caliu, a casa, depèn de tu, això sí. I aquests dies de pluja, lletjos i tristos no ajuden massa. Però vaja, fes alguna cosa que t'agradi i et reconforti.

    Empassat una bona peli, parla amb algú de confiança, o simplement escriu una mica, ben abrigadet i amb un punt de calefacció si cal.

    Trenca el gebre, que el sol surtirà de nou. ;)

    ResponElimina
  32. Hi ha pisos que són freds...El color de les parets fa molt, la distribució, la decoració...Tot i que la nostra sensació personal en determinades èpoques tb pot ajudar a contribuir a aquesta sensació de fredor, penso.
    A mi m'agrada més el fred que la calor. Sóc més de tardor i d'hivern.

    ResponElimina
  33. Ostres, quina frase més maca i més certa en Joan!! :-)
    "Noi, aquest bloc no ho és gens, de fred. Així que oblida la idea que el generes tu. No, no."

    ResponElimina
  34. Tots tenim un termòstat interior que ens cal anar graduant.
    Cal buscar qui ens pugi la temperatura...agradablement, es clar

    ResponElimina
  35. ai maco!! i no t'agradaria fer mes vida a casa?? Jo abans stava sempre fora, amunt i avalls. Vaig marxar a viure fora i potser pk hi havia un caliu especial, gent jove amb ganes d'estar junts, em va fer q passes mes hores en akella casa. I ara q he tornt passo mes temps a casa, fins i tot ho necessito. Per star en els meus moments, amb les mvs coses i tb amb la gent d casa.
    He d confessar, però, q he "reformat" la mva habitacio, no sta res com stava. K tal alguns tocs personals??

    ResponElimina
  36. L'ànim se t'ha encomanat del color del cel, home! No és res més que això. Pensa que ja toca, que les castanyes torrades són a tocar. Però t'entenc, fa mandra que es faci fosc aviat i que el sol no entri a devessalls per les finestres. Abans anava molt bé quan les àvies feien peücs. si no en tens pots fer una bona fornada de galetes o de magadalenes que a més d'omplir el pis de bona olor fa escalforeta (i que si has d'esperar que te les portin algunes...) Em sembla que hauré de fer algun encanteri ben aviat ;) Petonets i ànims!

    ResponElimina
  37. A casa s'encenen les estufes a l'hivern igual que a l'estiu s'encenen els ventiladors (sí, perquè d'aire condicionat poc).

    Sempre pots fer-te unes "pantunfles" amb pell de gat.

    ResponElimina
  38. Bona nit Xexu!
    A mi em sembla que sents les dues coses, vaja pel què dius.
    Es que ha vingut de cop i volta el fred.
    I també que quan vius sols, encara que els gatets facin companyis, doncs falta el caliu de la conversa, de riure, de tenir algú a la vora,...encara que sigui simplement per saber que hi és.

    Però ànims som molts els noctambuls que passem hores i hores sols, això no dona gaire caliu, però potser fa veure que som més.
    Una abraçada ben gran... i jo confeso que ja tinc la calefacció engegada :P

    ResponElimina
  39. Gràcies, moltes gràcies per tots els vostres comentaris. M’he estat pensant molt si contestar-los un per un, perquè no creia que en pogués donar respostes decents o coherents, però no puc fer altra cosa davant del vostre esforç. Només puc agrair que hi sigueu, el vostre escalf arriba, tot i el fred. Ara, em sembla que això de muntar una festa virtual no és el meu estil. Això ja ho fan d’altres que en saben més.

    Ma-Poc, quina gràcia té mirar internet descalç? Altres activitats similars no les fas descalç i amb els peus a terra? En tot cas, podries posar la calefacció al terra perquè estigués calentó, a mi m’encantaria, però deu ser tan car…

    Assumpta, al final vaig veure el partit en un bar, i allà sí que feia fred. Però l’amo ens va deixar demanar unes pizzes (és un pub irlandès i no serveixen menjar), i va ser curiós. Llàstima que el resultat no acompanyés.
    Sembla que avui ja no fa tanta fresca, tot i la pluja. Però la fredor de la que parlava continua, i no crec que marxi amb els radiadors.
    Ah, gràcies per contestar molts dels comentaris. A veure si me’n surto jo.

    Cèlia, el caliu a casa és important, però s’han de donar alguns condicionants perquè sigui genial.

    Nimue, em sembla que potser encara m’entendràs millor quan et digui que el que hi ha més fred a casa meva és precisament el llit. Em falten les ganes de fer més càlida la casa, i el fred que sento no és només l’ambiental, encara que depenent de l’estat això fa que el fred de fora encara es noti més. Et demanaria unes magdalenes amb xocolata desfeta, però la Fada diu que ja puc anar esperant… no sé, potser li deus alguna cosa.

    Kweilan, la casa està freda perquè no faig res tampoc perquè tingui més caliu. Però és que per fer-ho necessito les ganes, i no les tinc per la fredor interior. S’entén alguna cosa?

    Judith, no sé, a mi la decoració no em diu res. Segurament sí que tindria més caliu la casa si fes servir més colors, però tampoc no en tinc ganes, vull escalfor interna, motivació per viure. El fred ve més de dins que de fora, en realitat a mi ja m’agrada aquesta època i les seves temperatures.

    Toni, espero que no, que la sàpigues fer més càlida que jo.

    Cris, un exercici d’autocontenció? Jo no podria pas. S’ha de poder renegar, per algun lloc ha de sortir.
    No en tinc de bata, però ja vaig fent. Però segur que tu, tenint la teva filla per allà, ja tens almenys més calidesa interior. D’això es tractava.

    Joana, a mi el fred de fora ja m’està bé, més que el sol. Però dins ja no m’agrada tant, i hi ha maneres de no tenir fred encara que en faci.

    Carme, per Barcelona hi ha hagut anys que pràcticament no he hagut d’engegar els radiadors, potser molt puntualment, però un o dos dies l’any no és gran cosa. També és que no sóc massa fredolic, i aguanto el fred de fora. El fred de dins ja no el porto tan bé.

    Rita, segueixo pensant el mateix de la tardor, la prefereixo, i el fred exterior m’agrada. El que no m’agrada tant és el fred interior. Arreglar una mica la casa hi ajudaria, però com ja he anat dient, falten les ganes de posar-s’hi, provocades per aquest fred.

    Jordi Casanovas, una espelma? Per què?

    Clídice, ja fem tard, aquest és el fred del que parlava.

    Elur, ja m’agradaria poder controlar el temps que fa. Si fos així, t’asseguro que s’haurien acabat els estius llargs i lletjos. De vegades penso que estaria bé. Però no, no genero fred. Quan vaig dir això volia dir que sentia el fred dins meu, i que per això la casa encara estava més freda. Per poder cuidar-la una mica n’has de tenir ganes, però potser cal començar per guarir-se un mateix.

    Ferran, a mi m’agrada molt estar a casa i tenir temps. És més, m’agrada viure sol. Però no sempre. M’agradaria sentir un tipus de caliu que és el que escalfa el cor. El cor està cobert per moltes capes que l’aïllen, i en això els radiadors no hi poden fer res. S’hi ha d’arribar per altres vies. Ei, però internet i el blog hi ajudem eh?

    ResponElimina
  40. Luthien, el tema de la casa ja s’anirà solucionant, però en no ser meva sé que no li donaré tot el caliu que podria, ja que tinc sensació de que és temporal. Ara cal veure com de temporal serà.

    Rits, podria ser una opció, ja que visc sol, muntar més coses a casa meva, però mira, no ho acabo de fer. Els amics van venint, però tampoc no massa.
    Dona, poder anar en màniga curta hi pots anar. Però no s’està còmode, fa fresqueta.

    Laia, això de provocar el fred és un dir. Però portar-lo dins ja és una altra cosa.

    Justament Deric, aquest és el problema. El fred interior que els radiadors no poden curar.

    Asimetrich, o tens el termostat intern espatllat o vius en mig de la Petroquímica! No és un fred atròs, però fa fresqueta. Encara que avui s’està millor que ahir, probablement tu ja t’has tret la samarreta i tot.

    Carqui, la meva paradeta me la munto davant de l’ordinador, i no és tan còmoda. Podria posar-me allà amb el portàtil, però em costa més fer-lo servir, i si ja sóc lent normalment…

    Nymnia, els gats també noten el fred perquè ara no me’ls trec de sobre de cap manera. Sempre en tinc un o altre a la falda, i no em deixen escriure. Ara justament han marxat els dos, ves a saber què estan maquinant. Podria fer coses per millorar la calidesa de la casa però em costa, abans hauria de sentir la calidesa en mi, i és aquesta la que falta.

    Txari, com contestar-te… millor no ho faig, perquè sospito que el que tu vols trencar són les meves cames. Potser sí que t’hauré de trucar.

    Angle, en gran part, en molt gran part, és per la manca de companyia femenina (sí, femenina) que sento aquest fred. Es poden fer moltes coses, però el caliu que et dona una persona que t’estima no es pot aconseguir d’altres maneres ni amb tots els radiadors del món. I així anar fent, passant fred.

    Joan, estar-me a casa ja m’agrada, i mirar blogs i les meves sèries… però això és molt d’hermità. Però les relacions humanes sempre són millors que qualsevol cosa que es pugui fer sol. Sé que m’hauria d’espavilar més, però suposo que són moments i estats.

    Xitus, una casa és una casa. Pot estar decorada amb més o menys gust, amb més calidesa. Però finalment, el que marca la nostra sensació som nosaltres mateixos. Si nosaltres tenim el fred a dintre, la casa pot ser tan alegre com vulgui. I la meva, per més inri, no té res de colors ni alegre.

    Garbi24, ho has explicat millor que jo en dues línies. Necessito que em pugin la temperatura, això és el que em falta.

    Déjà, m’encanta fer vida a casa. Bé, de fet, tampoc seria el que s’entén per fer vida a casa, però m’agrada estar-m’hi i fer les meves coses amb tranquil•litat, com llegir blogs o mirar sèries. Amb això passo el temps i m’agrada, però a la llarga trobes a faltar les relacions humanes, que tampoc em falten, però em manquen coses que de vegades m’afecten més que d’altres.

    Fada, en realitat aquesta època m’agrada i prefereixo molt més el fred que el calor. I no t’ho creuràs, tinc uns peücs de quan era petit, i encara els faig servir si tinc molt fred als peus! Són molt lletjos, fets per ma mare o la iaia, i qui els ha vist me’ls ha criticat. Però van la mar de bé!
    Ja he dit a la Nimue que dius que té molta boca prometent magdalenes i que al final res. Algú es podria estirar, no?

    RedCrash, quina magnífica idea, pantufles de pell de gat!! Ho provaré. Però en realitat són ells els que venen a buscar la meva escalfor, quines penques que tenen. M’estimen per interès.

    Tuti, em sembla que l’encertes molt amb el teu comentari, pràcticament no podria afegir res més. L’escalf que et dóna tenir una persona al costat supera tots els radiadors, i el fred de fora ja es supera de la manera que sigui. Ho trobo a faltar. Però per aquí a les nits no s’està tan malament, no?

    ResponElimina
  41. ja sé què volies dir Xexu... només que vaig pensar que si et deia aquelles coses o t'emprenyaries (que ho dubto molt) per la meva manca de sensibilitat aparent o que riuries una mica... si t'he de dir la veritat, em serveixen ambdues reaccions, tot i que prefereixo la segona.
    Una vegada, al desembre farà un any, vaig escriure això:
    "S'ha girat vent a la ciutat dels 4 rius. Fa fred. A dins, a fora i entre dins i fora"
    Conec el fred del que parles :)
    Un atxutxón, apa!

    ResponElimina
  42. Ep, i les gates, la nena i les dues gates, no t'en oblidis, que tu tens els teus dos bitxos peluts!!

    ResponElimina
  43. ooooooh!! quina acusació!!! oooooh!!! serà la primera vegada que algú passa gana al meu costat! ooooh!!! Fada! explica't! :PP Assumpta! mira què em diuen!

    ResponElimina
  44. Sí, suposo que tots ens adonavem de la fredor de la que parlaves... suposo que per això tothom va venir a deixar-te abraçades i coses boniques... Crec que és un dels posts que més ràpid s'ha omplert de comentaris perquè tots volíem venir a deixar una mica de calor. No exactament el que voldríes, però que també ajuda a que aquest fred interior no sigui tan inténs...

    Tot arribarà... No saps allò de que la vida pot canviar en un segon? :-))

    ResponElimina
  45. Jajajaja Nimue!! Jo et defenso, sé que el teu oferiment era del tot sincer :-))

    ResponElimina
  46. A veure, a veure, que aquí se n'està organitzant un a de grossa... En descàrrec de la Nimue he de dir que no em deu res, de debò! Només volia dir que així, a través de la xarxa, era difícil que et fessin arribar res. Això no pot quedar així o sigui que proposo una quedada formal on no hi faltin magdalenes de la Nimue. Apa, ja podeu anar buscant un dia o una tarda o el que sigui, agafes el tren i cap a Vilanova falta gent! Prometo contribuir portant jo també alguna cosa per menjar ;)

    ResponElimina
  47. ai ai que es destapa el magdalenes gate!!!!

    ResponElimina
  48. No et puc oferir magdalenes (cada vegada que les he provat de fer ha sigut desastre), ara si vols pastís de llimona, de formatge o crepes això sí!!!!

    Un carregament d'abraçades i petons.

    ResponElimina
  49. I si venim tots els que hem comentat aquest article a portar una mica de caloreta al teu pis?? Però ens has de prometre que faràs alguna cosa perquè l'escalforeta no se'n vagi, eh?

    ResponElimina
  50. Quan la llum se'n va més ràpid, dóna la sensació que tot és molt més trist, i més si a l'arribar a casa no hi ha ningú que ens rep. Però no sempre arribar a casa i trobar a algú vol dir que ens sentirem acompanyats.

    Les èpoques que he viscut sola ha sigut molt dur, però el teu racó has de fer-te'l teu i sentir-te bé. Fes una llista dels inconvenients de viure amb algú, pensa amb el munt de coses que es poden fer vivint sol, i un llarg etcétera. Gaudeix aquest moment, i quan algú et vulgui acompanyar, ja veuràs com aquest temps t'haurà servit per valorar molt més la companyia.

    M.

    ResponElimina
  51. Sí que és cert que quan una casa és buida i no té activitat sembla que és molt més freda....... però això se soluciona ràpid omplint-la de gent!!!!

    Xexu, només que convidis a la meitat de persones que t'han comentat, ja tindràs escalfor per 3 setmanes! xDDDD

    ResponElimina
  52. Sou... sou realment la llet. Se m'acaben els comestibles. L'hòstia, la pera, la llet... és que ja no sé com dir-ho. Estic tan agraït... la veritat és que m'heu fet passar una estona genial amb els darrers comentaris.

    Elur, em coneixes i saps que em pots dir moltes coses que no em faran enfadar, al contrari, sé que les dius a fi de bé. Que jo tingui una ceguera transitòria (espero) no vol dir que no les aprecii, i que no sàpiga la finalitat que tenen les teves paraules. Ara sé que també coneixes el fred, així que el mínim que puc fer és enviar-te unes bones abraçades per agrair-te els teus 'atxutxons'.

    Cris, les males bèsties aquestes tenen més fred que jo i ara no hi ha manera de treure-se'ls de sobre!

    Nimue, Assumpta, Fada, Elur, Luthien, ja aclarireu l'afer de les magdalenes (quina gràcia això del 'magdalenes gate'!). Jo no sóc gaire donat a trobades d'aquest tipus, però us veig súper animades! El que passa és que jo a Vilanova només hi vaig caminant, ja sabeu. Gràcies a totes, sou l'alegria de la casa.

    Assumpta, gràcies per aquest comentari tan ple de referències i de coneixement del meu blog i de mi mateix. La veritat és que entre tots em teniu tan mimat que no sé què dir. Per aquí tinc un munt de tietes, germanes grans i petites, amics, parents... de tot. Ja em sabia afortunat per la gent que tinc fora, però em feu sentir afortunat de tenir-vos a vosaltres també. I ara que dius això de que el post s'ha omplert de comentaris ràpidament (la meitat teus, hehehe. No, que és broma), et diré, que ja sé que t'agraden aquestes coses, que és el record de comentaris que he tingut. I això per venir-me a donar el vostre escalf. És que no té preu.

    Núr, si veniu tots estarem ben amuntegadets, de fred no en farà gens. Ara, sense vosaltres després no sabria què fer.

    M., no sé qui ets, i tinc la mania de que m'agrada saber qui em deixa unes paraules, sobretot si són com aquestes. T'agraeixo que hagis passat. M'agradaria, m'agradaria molt arribar a casa i trobar que algú m'espera, o esperar l'arribada d'algú. Viure sol m'agrada i té avantatges, però cada cop les vull menys i m'agradaria tenir les que em donaria viure acompanyat. D'inconvenients també en té, però no els coneixes fins que t'hi trobes, així que de bell inici, se'm fa difícil trobar coses negatives.

    Alepsi, l'escalfor que m'arriba via aquest comentaris ja fa el fet pel que necessitava. Sí que la casa buida i sense activitat és més freda, però posant el radiador ho arreglaríem. L'altra escalfor és més difícil d'aconseguir.

    ResponElimina
  53. És el rècord de comentaris!!! :-))

    Jo del tema de les madalenes no sé res! jajajaja m'hi vaig veure al mig, però com jo fico cullerada a totes les salses doncs vaig apostar per la bondat de l'oferta de Nimue, que em sembla bona persona :-)) (algu que fa madelenes i xocolata ha de ser bona persona, segur!!) ;-)

    Fa uns dies, una persona que et coneix de veritat, et va escriure això:
    "llegint tots els comentaris es nota que la gent t'estima! però es que t´ho curres molt i molt (creieu-me que jo el conec!!)"
    i jo, quan ho vaig llegir quasi em vaig emocionar... i no vaig poder evitar entrar i dir "Et creiem" ;-))

    Doncs per això, per aquesta rao, s'ha omplert aquest blog de comentaris per transmetre escalf... perquè ens creiem que t'ho mereixes :-)

    ResponElimina
  54. XeXu, vaaaaaaaa.... amb lo a gust que s'està arrepapat entre gats :) juju

    ResponElimina
  55. i jo he ficat pel mig a l'Assumpta perquè em cau bé i m'agraden els seus comentaris! que a veure, Xexu, rei, que si vols venir a Vilanova a peu, tranquil, que no tenim manies, eh! a més, tenint en compte com va la renfe igual arribes abans i tot! jijijiji :PP

    ResponElimina
  56. Ep! Avui ja he notat el fred. Estic tornant a la vida! jejeje

    ResponElimina
  57. Com que se t'acaben els comestibles?!?!?! amb lo bé que hauries quedat dient... 'és que sou la MAGDALENA!!!!"

    jejeje...

    ResponElimina
  58. Ens pots dividir a tots els que hem comentat en petits grupets, ens reparteixes cada grup per cada dia de la setmana o cada quinze dies i anem fent rondes!!! ;)

    ResponElimina
  59. A mi m'agrada molt més la primavera, l'estiu, però no m'agrada passar calor. És una contradicció. Pas més gust del fred (si se li pot dir així), especialment quan plou i no t'has de llevar d'hora i estàs al llit tan bé... Suport millor anar pel carrer amb fred que calor. Aquest estiu n'ha fet molta i la de nits que m'ha costat adormir-me perquè m'aferrava i no em bastava el ventilador. Però no m'agrada el canvi d'hora, ni que es faci fosc abans, ni el Nadal que ja s'apropa...

    ResponElimina
  60. m'ha agradat molt el text..

    passava!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.