dimecres, 30 de setembre de 2009

Mala llet

No sé ben bé per què és, però em noto una mica nerviós darrerament, i em surt una cosa que porto a dins i que generalment puc controlar: la mala llet. Al llarg de la vida ja m'han anat dient que en tinc, però va una mica a temporades. Ara feia temps que estava més en pau amb l'univers, però ara veig que algunes coses em fan saltar, ja no és estar més susceptible, o potser també, però coses que deixaria passar ara me les prenc més a pit i m'emprenyo, o en deixo anar alguna de grossa. No és per estar-ne orgullós, és clar.

No sóc d'aquells de 'tu no m'has vist enfadat, que quan m'enfado!!!'. Va, això sol ser només de boca. A mi tothom m'ha vist enfadat. No fet una fúria, és clar que no. Però mai m'hi poso, perquè no em cal, abans ja he fotut una bronca i llestos. Però bé, que hi ha gent que no en té la culpa de les meves rabietes, ni dels meus comentaris. Que no s'ha de pagar res amb ningú que no toca. Per això hauria de demanar disculpes, però no sé a qui ni quantes vegades. Malauradament, m'adono tard, o directament no m'adono de quan faig mal fet i dic una paraula més alta que una altra. I mira que de normal mesuro les paraules!

L'altre dia em vaig anar a vacunar, i les meves companyes em van dir després que a veure si m'havien posat la ràbia. Com a mostra, ja val, oi? Suposo que m'exalto més, que parlo més durament, que no estic per massa ximpleries... i no sé per què. També em serveix per ser més mordaç o més graciós segons com, però no compensa. Només puc mirar de calmar-me una mica i deixar passar aquest moment, que no m'agrada ser desagradable amb l'altra gent. Valoro el respecte, i no vull perdre'l.

44 comentaris:

  1. Ja me m'hi havia fixat... Bé, més que adonar-me'n jo soleta és que t'ho vaig llegir a tu mateix, que ho deies en alguns blogs si notaves que t'exaltaves una mica en el comentari :-))

    Com en el meu blog qui va pagar el pato va ser el brillant "interpretador" de l'obra de Calders, el resultat va ser l'efecte "segon", o sigui: També em serveix per ser més mordaç o més graciós segons com i et va quedar un comentari genial! ;-)

    Jo no li donaria cap importància. Són èpoques que tots passem. Bé, jo crec que ens passa a tots, no?
    Tu mateix dius que "va una mica a temporades". Doncs pensa que és una d'aquelles temporades i ja està. No t'hi capfiquis perquè llavors encara et posaràs més nerviós.

    No sé com reacciones quan estàs així si et donen una abraçada... o t'enfades més o aconsegueix fer-te somriure... M'arrisco!! ;-))

    Abraçades, XeXu!!

    (Pensa que el Barça ha guanyat 2-0)

    ResponElimina
  2. tens un valor que admiro, xexu
    et saps veure en la distancia
    crec que es molt bo que t'en donguis conta tu mateix, ja tens par de la solucio en marxa crec.
    tots tenim epoques aixis
    jo tambe n'he tingut molta de mala llet...he estat molt enrabietada per tot i amb tothom (i tota dona, com diria l'avi)
    no cal demanar disculpes...segur

    relaxa't i deixa que pasi

    com que veig que a l'Assumpta no li ha pasaat res..
    jo tambe et deixo una abraçada i el meu millor sonriure.
    ;))

    ResponElimina
  3. Jo també tinc "prontos" a vegades i, algunes, em sap greu... Ningú és perfecte.

    Però jo sí que en algunes ocasions he demanat disculpes, després, pel què i com ho vaig dir o només pel com, que a vegades ens pot treure tota la raó, encara que la tinguem.

    En una ocasió, vaig escriure una carta a un cap que havia deixat de treballar on jo treballava, quan amb el temps em vaig adonar que no l'havia tractat prou bé, per falta d'informació, demanant-li disculpes. No em va contestar, però al cap de força temps me'l vaig trobar pel carrer i em va dir que encara la guardava aquella carta, que l'havia agraïda molt i que valorava molt la meva actitud.

    XeXu, que ja ho deia jo, això és la tardor! ;-)
    Petons!

    ResponElimina
  4. No he pogut evitar riure amb l'"acudit" de la vacuna de la ràbia :-) Però m'encanta com acabes el missatge. Potser si no t'adonessis d'això, estaria tot perdut, però m'ensumo que serà una cosa passatgera. No sempre es pot estar de bon humor.

    ResponElimina
  5. Trobo que el més important és que tu mateix te n'adones d'aquesta mala llet i això és el primer pas per aprendre a controlar-la. És veritat que no sempre es pot estar de bon humor però també s'ha de saber donar a les coses la importància que tenen i n'hi ha moltes d'aquestes que ens fan exaltar que no tenen la transcendència que els hi donem.

    ResponElimina
  6. res home, si tots els problemes fossin com aquest, rai!
    Tots tenim les nostres cosetes que no ens agraden.

    Apa,salut!

    ResponElimina
  7. Home! val més que te n'adonis ara, i procuris suavitzar-te, més que res perquè només t'has d'imaginar de vell cascarràbies ;) o sigui que pensa: cada emprenyada és una arruga més! :D compta a deu, somriu, compta a mil, somriu i ja estarà :)

    ResponElimina
  8. Jo veig que darrerament t’han passat moltes coses i entenc que estiguis emprenyat amb el món i que una manera de treure aquesta ràbia sigui amb mala llet. A més a més, les feines estables ens ensorren i fan que blindem més el nostre espai (has posat un exemple de la feina...). Suposo que passarà, però també hi has de posar una mica de la teva part. Res no és tan important, no?

    ResponElimina
  9. Una cosa és tenir "prontos" puntuals, i una altra un estat més o menys "regular" de cabrejament i/o certa mala llet. Com ja s'ha dit, el primer mèrit teu (i no és poca cosa), és que siguis capaç d'adonar-te'n i, encara més important, que vulguis posar-hi remei. Això sol ja et posa per sobre la mitja.

    Tornant als "prontos", si són més aviat regulars, allò que en diuen "de caràcter" ("és que és així, ell, ves!"), potser és que, en el fons, hi ha alguna cosa de la teva vida que no et fa feliç. Fotut plantejar-s'ho, eh?, però és una possibilitat...

    Quan aquest és el cas, la cosa és canviar aquesta dinàmica que no fa feliç; la "mala llet regular" desapareixerà com per art de màgia.

    Sigui el que sigui el que et passa, que no duri... i que siguis feliç.

    ResponElimina
  10. Xexu... no sé si dir-te com la Clídice que pensis que a cada enrabiada una arruga més i més vell rabiüt t'estaràs fent... o dir-te que sense això no series tu mateix... Segurament les dues coses són veritat.. el camí del mig, Xexu.

    ResponElimina
  11. Jo no et conec prou i no sé si tens o no mala llet, però saps què veig que aquest setempre la gent la començat fatal. No sé si és la conjuntura astrològica (cosa que no he cregut mai) o què, però només espero que s'acabi. Jo també he estat unes setmanes ben malament i m'he adonat que hi ha força gent que està igual.
    Creuem els dits i pensem que sols és una mala temporada global.
    Una abraçada XEXU! :)

    ResponElimina
  12. Per l'amor de Déu XeXu!!! Ara ets tu qui explica la meva vida!! Qui t'ha manat posar-t'hi? Qui?? ;)
    Plenament identificat. La frase final la cirereta.

    ResponElimina
  13. ensinistrar la mala llet (o gaita) no és pas una feina senzilla. a mi m'ha costat molts anys i, a vegades, la impressió equivocada que hauria de repescar-la una mica més sovint.

    ResponElimina
  14. Digues-li "impulsivitat". Costa no ser-ho però com tot si ens n'adonem podem posar-hi remei.
    Potser sí ens va a temporades. Jo ara mateix estic "hipersensible" i noto que les persones del meu voltant ho noten. He d'intentar rebaixar-ho com sigui!
    Apa bon dia Xexu!
    Tard però ja he votat a C@t's

    ResponElimina
  15. Només hi ha una vacuna efectiva: l'autocontrol. Respirar, respirar i respirar profundament!

    ResponElimina
  16. Tranquil, només son èpoques, tot passa i tot torna.....es cíclic.

    ResponElimina
  17. Crec que també és important que comptis fins a 10 abans de reaccionar d'una manera una mica seca o "brusca", i si tu solet te n'adones, això no tardarà en arribar.
    L'experiència que vas adquirint de les coses i d'allò que et passa fa precisament això, que hi hagi coses que ara no toleris tant o te les prenguis més a pit. No t'ho he notat, mira que et tinc per un noi ben tranquil i pacient. Petonets i ànims!!

    ResponElimina
  18. No crec que ningú pensi que li perds el respecte per fotre quatre crits, el que si t'he de dir és que pot molestar una mica, ja que conviure o "aguantar" una persona amb molt mala llet, és pesat.

    Si no ho pots controlar, et recomano de compensar-ho demanant perdó quan t'hagi passat, i si pot ser també permeten-te una mica de sentit de l'humor, que prou en tens pel que he anat veient.

    Espero que el que he dit no et posi de mala llet!

    ResponElimina
  19. No hi ha res millor que reconeixer la "biga" en el propi ull.... Això ja és una molt bona passa per a posar-hi remei, i a més amb la darrera frase ja es veu què és el que vols.... Segur que és un moment puntual, que et fa estar així.... Un petó :) (jo també em noto crispadeta.... )

    ResponElimina
  20. La gent amb mala llet no em cau gaire bé però si ho reconeix i intenta controlar-se doncs és una altra cosa perquè tothom té les seues coses i ningú no és perfecte. D'altra banda, crec que ets així perquè ho dius però la majoria dels teus apunts no semblen ser d'una persona que necessita vacunar-se contra la ràbia. Una abraçada!

    ResponElimina
  21. si més no te n'adones i pots controlar-te mínimament

    ResponElimina
  22. Tothom té els seus dies dolents.
    El que es bo, és rectificar-ho i ja està.I si un dia tens mala llet, no passa res.Tampoc podem estar al 100% tots els dies^-^.

    ResponElimina
  23. Tots estem formats d'alegries, decepcions, mala llet, i ganes de fer somriure als altres. De vegades el cóctel no es barreja bé i fa mal gust, però no som perfectes, ni tu ni ningú. I ja ho diuen que ha un ying i yang, i que van juntets.

    L'important és ser conscient de que estem de mala llet i controlar-ho una mica. Però tampoc és dolent treure una mica la mala llet de tant en tant :)

    Podries investigar si va ser la vacuna jajaajaja. Igual són els efectes secundaris ;)

    ResponElimina
  24. ummmmm... avui no'm parlis de mala llet... avui no, que estic que trino i encara no sé perquè! bé, sí que ho sé però cullons que no n'hi ha per estar així.

    hi havia un conte... vaig a veure si el trobo... conte

    i res, et deixo una abraçada ben forta!
    i si estàs de mala llet, doncs hi estàs i ja està, i si hi ha qui et jutja només pers aquests mals dies havent-te conegut en els altres ja li val.
    petons!

    ResponElimina
  25. Ostres, Elur, el conte ja el coneixia i té un missatge molt cert, però el que m'ha agradat moltíssim del teu comentari és això: "i si hi ha qui et jutja només pers aquests mals dies havent-te conegut en els altres ja li val".
    Ho he llegit i he pensat que és tan cert, tan cert, que tots tenim tot el dret del món a estar malament... però la gent que ens coneix i ens estima no deixarà de fer-ho per això :-)

    ResponElimina
  26. Jo, en general, sempre intento encarar les coses amb un somriure, des del costat més optimista... però a vegades, senzillament, et lleves amb el peu que no toca, i t'exaltes per tonteries (i és justament aquest dia que la gent et sol burxar fins que petes i la deixes anar ben grossa). A mi tampoc m'agrada ser desagradable, però si em busquen les pessigolles quan no toca me les troben, i ho trec enfora perquè és la meva manera de buidar-me. tot i aixi, per dir les coses més bé quan em passa això, solc contar: 1, 2, 3...10... i llavors és més fàcil pillar un to més òptim, perquè la gent no s'ho prenguin malament... Però després penso: coi, no haver-me tocat el que no sona!!! jejeje! Salut i que descansis XeXu, i sobretot que tinguis somnis que no facin despertar-te amb el peu que no toca o, de mala llet!

    ResponElimina
  27. Sap greu, és cert, i més si no saps ben bé perquè actues així. Clar que jo sempre puc atribuir-ho a les hormones, però en el teu cas... En fi, si es rectifica i se saben demanar disculpes, tot torna al seu lloc, no trobes? Un petó.

    ResponElimina
  28. Sense afany de crear polèmiques ni despertar la fera que habita en tu, estic d'acord que és bo reconèixer la mala llet abans de trobar-te que el colacao està agre a la tassa, però com diuen per aquí: no es pot estar de bon humor sempre, collons!

    (És per això que penjo pocs escrits darrerament :-| )

    ResponElimina
  29. Ja se sap, una mica d'aquí, un trosset d'allà, un polsim d'això, un raget d'allò, un got d'aigua i bons condiments, i el resultat és ben bo!
    Que si hi ha qui només es queda amb una cara de la moneda, de fet, no té moneda... hehehe, sembla un missatge d'aquestes galetes xines.
    ;)

    ResponElimina
  30. Sé a què et refereixes, perquè a mi em passa, i només amb la mala llet. Hi ha temporades que estic més tova, temporades que estic més irascible, temporades que ho podria fer tot i estic plena d'energia i temporades que ho engegaria tot a rodar. He agafat el costum de comentar-ho amb les persones que tinc més a la vora, perquè «ei, perdoneu, però és que darrerament no estic gaire fina i estic a la que salto» no costa gens. Evidentment, els que et coneixen i els que t'estimen noten el canvi i el poden entendre, però crec que no està de més fer aquests comentaris. Dius que normalment te n'adones tard, però pel que escrius sembla que estiguis enmig de la fase. Ara és el moment de fer-ho. Amb un senzill «No em feu gaire cas», «Perdoneu, és que últimament estic nerviós» ajuda força a tothom i és necessari: per als altres, que ho agrairan encara que ja hagin percebut aquest estat, i també per a tu, perquè disculpar-te t'ajudarà a tranquil·litzar-te una mica o a no posar-te més nerviós perquè pateixes.

    ResponElimina
  31. Els consells que t'han donat són molt savis i no sabria què afegir. És més, la felicitació general (i jo m'hi afegeixo) per la teva pròpia reflexió, vol dir que hi ha molta comprensió unànime.
    També m'he adonat que va acompanyada d'un prec, no solament va dirigit a tu, que l'han fet amb molt de "carinyo" sinó a tota persona amb mala llet, cal anar, com bé diu la Carme, trobant el camí de mig.
    Tu mateix dius que l'altra gent no té la culpa de la pròpia manera de copsar la vida. Hi ha una frase que diu ( i no és meva) que la vida és un 10% del que som i un 90% de com ens ho prenem.
    Això sí, la mala llet és força compartida... i amb els temps que corren, no m'estranya!

    ResponElimina
  32. Moltíssimes gràcies a tothom per tots aquests comentaris. La veritat és que he après molt llegint-vos, i que moltes coses m'han servit i em serviran. Avui he tingut oportunitats de treure la mala llet, i m'he controlat. Ho creieu o no, penso que en part és per moltes coses que he llegit aquí. No val la pena exaltar-se per segons quines coses.

    Gràcies Assumpta, sí, segur que ho dec haver dit en més d'un lloc, ja que em sembla que en alguns comentaris també se m'ha notat una mica aquesta mala llet de la que parlava. I aquest no és un lloc per anar perdent el respecte. Però bé, això del teu post és un bon exemple per demostrar com se'm magnifiquen les coses. Normalment renego dels 'experts', o dels que va de saber d'una cosa. Potser en saben, però com que els altres no en sabem, no podem dir si tenen raó o només es fan els pinxos. A més, demostrar que saps molt d'una cosa és necessitar que els altres ho vegin, i així demostres les teves mancances. Així que un altre dia potser hagués comentat una altra cosa, però em va sortir cagar-me en el pobre home.
    És clar que accepto abraçades, això sempre, i de bon grat. I del Barça... déu n'hi do, bon partit, el Barça juga cada cop millor. Però el porter del Dinamo és molt bo, fa molts anys que ho demostra. I per cert, que dóna gust tenir un davanter centre que dribla, fa filigranes i la passa amb molt criteri. De vegades això val més que els gols, no com aquell davanter que teníem... que no era capaç de marxar per tècnica ni de les iaies del geriàtric...
    Comentari 2: L’Elur és una dona sàvia.

    Sargantana, jo crec que tots ens podem adonar en major o menor mesura que no ens acabem de comportar de manera normal, i en un cas així, que es pot arribar a ser desagradable, tu ho notes i t'ho noten. Demanar disculpes mai està de més, jo ho solc fer molt més del que cal, però quan estàs de mala lluna, et sembla que el món està en contra teu, i no et ve de gust disculpar-te: que es disculpi el món amb tu! Ei, com saps que a l'Assumpta no li ha passat res? Però les abraçades s'accepten sempre.

    Rita, jo també em disculpo, generalment ho faig molt i també dic molt gràcies, però en temporades d'aquestes, com comentava a la Sargantana, surt un puntet d'orgull que no ens deixa fer les coses correctament, i potser es perd una disculpa que hagués calgut. Gestos com el teu de la carta aquesta no s'obliden, i ajuden a perdonar qualsevol greuge, i et canvia la idea que tens d'una persona. T'hi posis com t'hi posis, la tardor mola!

    P-CFA..., tens raó, no sempre es pot estar de bon humor, i hi ha temporades de caràcter una mica més fort. Ja suposo que sí que passarà, que tot tornarà a tenir control i podré evitar segons quines situacions. Per si de cas, no em tornaré a vacunar.

    McAbeu, quan estem amb la mosca darrere l'orella em sembla que qualsevol cosa té transcendència mentre sortim guanyadors de la discussió. Som així i en empipem com micos per moltes ximpleries, però per a no arribar a aquests extrems, practicar una mica d'auto-control va bé.

    Estrip, una cosa és que no t'agradin algunes coses, però pots aprendre a callar o a dir-les a les bones. Quan comença a haver-hi duresa en les paraules, i mala bava, és que ja passa de taca d'oli. Es pot fregar la mala educació.

    Clídice, ja en sóc una mica de vell rondinaire, i tinc més d'una arruga. Deu ser per això de les enrabiades. Al principi, quan em deien que tinc mala llet deia que no, però amb el temps he anat veient que si que en tinc de vegades, i en una temporada com aquesta que tot se'm magnifica, doncs encara es nota més.

    Txari, algun motiu hi ha d'haver. La frustració, a part de generar accidents, també pot generar ràbia, és a dir, mala llet, i aquesta sempre troba la manera de sortir. Petites coses molestes que normalment acceptem, es tornen ara insuportables i fan créixer el monstre. És com tenir una sensibilitat especial, però per emprenyar-se. Esperem que passi, i que trobi la manera de que no se'm descontroli massa, però alguna animalada ja he fet.

    ResponElimina
  33. Ferran, el fet de voler posar-hi remei no és, segurament, perquè cregui que està malament, expresso la meva opinió i la defenso, però segurament em perden les formes. És més aviat el no voler fer mal a gent que no té per què pagar la mala època que tenim. Això no sé si em posa per sobre o sota de la mitja que dius, però no em molesta emprar la mala llet per mostrar-me determinat i d'idees clares, vull dir que no és que em desagradi o desaprovi com sóc en aquest aspecte.
    Això ja et contesta una mica la resta del comentari. És més aviat que se'm pot considerar de caràcter fort, però penso que és en aquest moment també. No et falta raó amb que trobant algunes solucions el caràcter es suavitza, i això vol dir que algunes coses estan fallant. A veure si les descobreixo, i així puc, ja no canviar, sinó controlar-me per ser més persona.

    Carme, segurament a la balança pesaria més que sense aquest caràcter no seria jo mateix. Però això no vol dir que no es pugui controlar, i prendre's les coses amb més calma i més paciència. Però si tinc arrugues, tampoc no passa res.

    Tuti, si volies que s'acabés el setembre, estàs d'enhorabona, perquè ja és octubre. I aquest, juntament amb novembre, són els meus mesos preferits, així que ja no valdrà aquesta excusa, n'haurem de buscar una de millor.

    Xitus, vas començar tu, ara no et queixis!

    Òscar, em sembla que per més que la domestiqui, no em caldrà mai anar-la a buscar massa lluny. Quines bones propagandes que em faig, déu!

    Joana, jo no ho anomenaria 'impulsivitat', perquè del que se'n diu impulsiu, no en sóc gens. Sempre penso les coses, i mira una de les coses que més em fa emprenyar és la gent que no les pensa. Suposo que s'ha d'aprendre a retraure una mica els estats d'ànim o sensibilitats, perquè els altres ho noten segur. En alguns casos t'ho diran i en altres no, però les diferències s'acaben sent palpables.

    Jordi, això és el que sempre he de practicar: l'auto-control. Però aquest falla de tant en tant i és quan apareix la bèstia.

    Garbi24, a veure si aquesta època s'acaba aviat, doncs.

    Instints, no estaria malament saber aturar-se i comptar fins a 10, però el cas és que de vegades no ho sé fer i reacciono. Suposo que és un estat, perquè hi ha moltes temporades que sóc més pacient, però aquests dies estic irritable, me n'adono jo i els altres. Per escrit és més difícil, es té més temps de pensar el que dius, però he deixat alguns comentaris en alguns blogs que déu n'hi do...

    Agnès, entenc que ha de ser complicat tenir al costat una persona que té mala llet, és clar que molesta. Demanar perdó no sempre és fàcil, i menys en situacions que has estat dur, però en les que pensaves sincerament el que has dit. Saps que la disculpa és més pel to que pel contingut, però tot i així, costa, almenys a mi. En molts altres casos, errors propis, per exemple, de seguida demano disculpes, però no sempre me'n surto bé. I el sentit de l'humor sempre és bo fer-lo servir, no només en aquestes situacions.

    Cris, el pitjor de tenir mala llet és més aviat el to que es pot arribar a fer servir en dir les coses. Això és el que fereix més, no el que es diu. I no m'agrada perdre el respecte, la gent no té la culpa de les meves neures, i si els he de dir alguna cosa, amb bones paraules segur que res no els sentarà malament. A prendre til•la tots dos.

    Kweilan, per molt que es reconegui i s'intenti controlar, quan es té una sortida de to no hi ha res que tingui sentit ni disculpa vàlida. Sé que de vegades em passo, suposo que hi ha motius per arribar a comportar-se d'aquesta manera, i sabent-los potser estaria més tranquil i no faria mal als altres. I per cert, no és que em vacunessin contra la ràbia, les meves companyes deien que si me l'havien injectada!

    Deric, si no em controlés mínimament, ni en aquestes èpoques de més nerviosisme, ningú voldria estar a prop meu.

    ResponElimina
  34. Judith, de vegades sembla que ha de ser així, que si no estem al 100% alguna cosa falla. Però no, no es pot. Però això tampoc no és excusa per tenir mala llet. I a mi ja fa dies que em dura, encara que avui m'he controlat, i hagués pogut fotre quatre crits.

    Bajo, si puc triar, prefereixo que el meu cócktail sigui ric en fer riure la gent. Però per això he de tenir un bon dia, i llavors em converteixo en un pallasset. Però d'altres vegades me'n vaig a l'altre extrem i semblo un fustigador, i ningú no té dret d'anar fustigant el personal. Les ocasions en que la mala llet et serveix són comptades, però és cert que llavors no val tenir la sang d'orxata.
    No sé, si són els efectes secundaris de la vacuna haurien d'anar passant, no?

    Elur, ja havia llegit el conte aquest, o el coneixia, o com a mínim me n'havien parlat. Bé, potser és cert que rere moltes enrabiades hi ha la tristesa, o altres sentiments similars, com la impotència. Jo sé que en les èpoques que empro més duresa és perquè hi ha coses que no van bé, per aquí també m'ho han comentat. Però això no treu que paguem amb gent que no en te la culpa tota la nostra frustració. Ningú no s'ho mereix
    Els que em coneixen i m'estimen ja saben que puc ser molt comprensiu i pacient en altres circumstàncies, i sé que no em jutgen ni per una cosa ni per l'altra, m'accepten, que és el que es fa amb els amics.
    Espero que a tu t'hagi passat la teva pròpia mala llet també, vagi cap a tu la meva abraçada. Crec que alguns dels comentaris rebuts m'han ajudat força a mi.

    Nymnia, jo no sóc dels de somriure a la gent. El somriure em surt quan vol, com a producte d'alguna cosa que l'ha provocat. La mala llet també té els seus motius, i això de llevar-se amb el peu que no toca, dependrà d'aquests motius també. En el que sí que coincidim és que si em busquen les pessigolles, me les troben. El meu problema llavors és que no controlo el to, però no perquè no pugui, ho faig molts cops, però de vegades no vull. Quan et toquen la pera al final s'acaba convertint en el que de vegades anomeno un concurs per veure qui la té més gran. I aquí no em guanyaran, i no per tenir-la més gran, no confonguem, però si puc els faré callar, i si es fereixen, no haver-me provocat.

    Fada, em sembla que de vegades cal alguna cosa més que una disculpa, no ens podem prendre la justícia pel nostre compte. La mala llet pot afectar a la gent que la rep, i hi ha coses que es claven.

    PiTis, em sap greu, doncs que no passis un bon moment, perquè és cert que el teu ritme s'ha vist afectat. Però no es pot estar sempre hihi haha. Tot passa, però que passi aviat. Jo la llet sempre l'oloro abans de posar-la a la tassa. No sé d'on ho he tret, però suposo que de les males experiències de trobar-me el colacao agre, com dius tu. He après, com un animaló de laboratori qualsevol.

    Manuscrits, tinc altres cares, i sortosament hi ha una quanta gent que ho ha vist. Si sempre mostrés aquesta de la que parlo, ningú se'm voldria apropar.

    Núr, estaria molt bé que vinguéssim amb manual d'instruccions per repartir entre els amics, oi? Està molt bé això què dius, avisar el personal una mica, que sàpiguen que si se te'n va la pinça en un sentit o altre potser no en tenen la culpa, que són moments que et costen de controlar. Això em veig capaç d'aplicar-ho, més que fotre una bona reprimenda a algú i després haver-li de demanar disculpes. Com ja he anat dient, no és que no demani perdó mai, però quan he tingut mala llet pensava les coses que deia, i després em costa disculpar-me per una cosa que penso. El to és el pitjor, però en plena enrabiada això pot costar de controlar.

    Cèlia, com sempre, jo parlo i sembla que sigui una cosa que només em passa a mi. Sé que és un mal que pot tenir molta altra gent, potser tothom en moments concrets, però jo només puc parlar en primera persona. Els consells que aquí s'han donat, les múltiples visions, m'han ajudat a entendre força coses. Per qualsevol que tingui aquest problema, si es pot anomenar així, és un bon manual.

    ResponElimina
  35. És una passada com respons els comentaris. Un per un i sense anar amb preses, és com si estessis conversant.

    Al final del teu post dius: Valoro el respecte, i no vull perdre'l.

    T'asseguro que si una mostra de respecte hi ha pels que entrem aquí és trobar-nos amb aquests "mini-posts" dedicats, amb el nostre nom al davant :-)

    ResponElimina
  36. Una cosa és ben certa Xexu, i no sé si hi podem fer gaire res, però sempre paguen els qui tenim més aprop, que normalment són els qui no tenen cap mena de responsabilitat amb el nostre estat...
    ah! i no em diguis dona sàvia, home, que em poses anys a sobre... com vols que algú s'interessi per mi si es pensen que sóc una iaiona!? jejjeje
    Gràcies per l'abraçada maco! i pels bons desitjos!
    A vegades hi ha un clic que s'activa sense saber massa perquè... avui m'ha passat i estic més tranquil·la. Potser és només que he rebut noves d'una amistat molt enyorada... potser, potser... m'és igual, ho accepto així!
    Petons i perdona el rotllo, è?
    És que noi... ja ho dius tu al post anterior: 'veus com valia (i val) la pena venir'?
    ;*)

    ResponElimina
  37. No podria estar més d'acord amb el darrer comentari de l'estimada Assumpta. Quedo admirat de la vostra capacitat de contestar i estar.
    Jo ni amb l'avi ajudant-me aconsegueixo seguir aquest ritme.
    Ai la família...
    ;-)

    ResponElimina
  38. Suposo que els nervis i tot plegat, ens transformen en certs moments, i el respecte no s'ha de perdre, però de vegades ens passa, què hi podem fer... paciència i anirà passant, controlant-nos, però no t'hi capfiquis, de veritat, em recordes a mi :)

    ResponElimina
  39. En aquest cas la situació es complica, ja que les conseqüències de la mala llet la pateixen també els que t'envolten, i que et clavin un moc inecessàriament sol molestar i no fa gràcia... Jo sé quan m'he excedit, o potser demano perdó amb massa freqüencia, però ho faig quan crec que ho he de fer i quan tinc aquell martellet al cap clavant-me cops i dient-me: t'has passat, t'has passat, t'has passat, demana perdó, demana perdó, demana perdó...

    Tot i així, jo reivindico el dret a estar de mala llet, igual que reivindico el dret a estar trist de tant en tant. Crec que és bo per la salut, fins i tot. Duem massa coses a dins i és terapèutic petar X dies a l'any. Crec que necessitem estar-ho, passar un parell de dies com a ermitans, solets dalt la muntanya, sense que ningú ens emprenyi ni ens pregunti què coi ens passa, amb els nostres pensaments, cabòries i macedònia d'estats d'ànim, i retornar al món més frescos que una rosa...

    Bé, una abraçada ben forta i compra't un sac de boxa o en el seu defecte, un munt de coixins :-) A mi em funciona!

    ResponElimina
  40. És un problema, sobretot perquè les paraules un cop surten de la boca ja poca cosa s'hi pot fer.

    Personalment, quan m'enervo, que és molt sovint, i tinc interès en mantenir certa pau social amb l'interlocutor, em callo el primer que volia dir i en penso una altra, aquesta segona me la callo també, i cap a la tercera o quarta opció en surt quelcom no ofensiu.

    S'acumula ràbia i mala hòstia però cap mètode és perfecte.

    M'ha fet gràcia el teu post perquè precisament avui he viscut un episodi d'indignació i ira desenfrenat. A casa meva tenien posat un programa de televisió de T5, per tant, merda podrida. Jo passava per al cuina en aquell moment i veig a un campió dient, en plan trascendental "Hay dos cosas en las que creo mucho, en el universo y en el destino"

    Així, sense vaselina ni res. I vet aquí que m'he trobat a mi mateix insultant ferotgement una tele.

    ResponElimina
  41. De vegades utilitzem els blogs com a succedani gratuït de la consulta del psiquiatra. M'imagino al Xexu tombat en un divan i llegint els comentaris per a analitzar, controlar i, si es cau, reprimir la seva mala llet. Jo crec que és perquè el seu pare no el va deixar portar pantalons llargs fins als dotze anys.

    ResponElimina
  42. Aquest post pot ajudar a molta gent...me'l guardo per tenir-lo a mà ;P

    (No cal que contestis)

    ResponElimina
  43. adonarte'n es el primer pas x canviar una ganyota d mala llet x un somriure. Encara q estiguis sol, funciona! :P

    ResponElimina
  44. Assumpta, ja t'ho he dit altres vegades, és el mínim que puc fer amb els comentaris que em deixeu. És clar que em treu temps, però ho faig de bon grat, i és que amb comentaristes com vosaltres val la pena mantenir converses i debatre tot el que calgui. Gaudeixo molt llegint-vos, ja et dic que crec que és el mínim que puc fer en agraïment.

    Elur, ser savi no és sinònim de ser ancià venerable. Conec molta gent jove que n'és de sàvia, i crec que tu en saps prou de la vida perquè et consideri així.
    És ben cert que fem pagar justos per pecadors, trist però cert. La gent que ens aguanta es mereix més respecte que ningú, i són els que més marrons es mengen. Però bé, ja veig que tu et vas tranquil·litzar de les teves enrabiades, de vegades també ens passen coses bones, oi?

    PiTis, no és capacitat, és que els comentaris que feu val la pena contestar-los, seria una llàstima que quedessin allà i ningú no en fes cas, ni repliqués. Que l'avi es posi a treballar, però ja!

    Cesc, no sé ben bé els motius, potser són moltes coses acumulades, petites, però que juntes es fan grans i fan sortir la mala llet. Ho hauríem de controlar, però és difícil, sobretot si els altres no contribueixen a posar-te les coses fàcils.

    Laia, del martellet se'n diu consciència, i normalment ens guia pel bon camí, però de vegades hi ha altres sentiments que aconsegueixen empetitir-la. No són bons, un d'ells és l'orgull, així que ja pots comptar.
    Està bé això que dius, tenim el dret de sentir-nos com vulguem, però el que hem d'evitar és fer-ho pagar als altres. Així que uns dies a la muntanya, ben retirats, no estaria malament. Potser ens serviria i tot, tu!
    Em compraré un conillet de pelfa, com la mare de la Nené del Shin Chan!

    Ararat, jo dec ser més cap quadrat, així que penso una sola cosa i la deixo anar. I tens raó, de vegades no hi ha camí de tornada, cau la bomba, i l'has d'arrossegar per sempre més.
    I no et pensis, jo també he escridassat algun que altre aparell de casa. Pensa que, ja que t'hi poses, què millor que escridassar Tele5? Sempre hi ha algun motiu o altre, i millor a ells que al veí, no?

    Angle, boníssim el teu comentari! Sempre culpant els conflictes no resolts amb els pares... però bé, els comentaris ajuden, però els llegeixo assegut normal, eh? Ara ja no es porta això del divan.

    Agnès, el post no crec, però els comentaris sí. No estaria malament imprimir-los i tenir-los sempre a prop.

    Déja, hi ha moments que encara que ho sàpigues, no ets capaç de canviar res, i alguna força interior t'arrossega cap on sigui.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.